L'amenaça fantasma (VIII)

Anterior

08

Obi-Wan Kenobi acabava de tornar a entrar a la sala de control del transport quan les explosions van començar a fer vibrar la nau. Pel finestral va veure un gegantí navili de combat de la Federació de Comerç acostar-s'hi amb tots els seus canons disparant. Les detonacions van sacsejar el transport de la Reina amb tal violència que el van desviar de la seva trajectòria. Les mans enguantades d’en Ric Olié es van tensar sobre les palanques de direcció en un desesperat esforç per recuperar el control de l'esvelta nau.

–Hauríem d’avortar la maniobra, senyor! –li va cridar el pilot a Qui-Gon, que romania immòbil al seu costat amb la mirada fixa en el navili de combat–. Els nostres escuts deflectors no podran seguir suportant semblant càstig durant molt de temps!

–Mantingues el curs –va ordenar el Mestre Jedi sense immutar-se, fent una ullada als controls–. Disposes d'un sistema d'emmascarament?

–Això no és una nau de guerra! –va rugir el Capità Panaka, fulminant al Mestre Jedi amb la mirada com si li estigués acusant d'haver-los traït–. No tenim armes, ambaixador! Som un poble pacífic, el que explica per què la Federació de Comerç s'ha atrevit a atacar-nos!

Una sèrie d'explosions va sacsejar al transport nubian i els llums del tauler de control van parpellejar. Una alarma va començar a sonar, estrident i furiosa. El transport es va estremir i els nivells d'energia propulsora van fluctuar per uns segons, arrencant un brunzit queixós als motors.

–No tenim armes –va panteixar Qui-Gon. Obi-Wan, immòbil al costat d'ell, va sentir el pes de la impassible però decidida mirada del seu mentor quan aquest es va tornar cap a ell. Una mà es va posar sobre l'espatlla d’en Ric Olié–. La Federació de Comerç utilitza les ones de pulsació per fer punteria. Fes que la nau giri sobre el seu eix. Això farà que els hi resulti més difícil obtenir una lectura de la posició.

El pilot va assentir, va accionar una sèrie de palanques i va fer que el transport nubian iniciés una lenta rotació. El navili de combat va ocupar tot el finestral davant d'ells, i de sobte va semblar tornar-se borrós. El vehicle de la Reina va accelerar i va sortir disparat cap a la nau enemiga, deixant enrere torretes i portelles, hangars i estabilitzadors, per ficar-se per un passadís de canonades i esmolades protuberàncies metàl·liques. Un feix làser els va donar de ple, arrencant un raig d'espurnes i fum a una de les planxes del casc i fent que la nau se sortís del curs. Per un instant van girar per l'espai, donant tombs i totalment fora de control.

Després Ric Olié va tirar enèrgicament de les palanques de direcció i el casc de la nau de combat va començar a allunyar-se'n.

–Alguna cosa va malament –va anunciar el pilot, lluitant amb els controls mentre sentia que la nau s'estremia sota d'ell–. Els escuts han caigut!

Van seguir donant voltes al voltant del descomunal casc de la nau de combat de la Federació de Comerç, volant tan a prop seu que l'enemic ja no podia utilitzar les bateries de major calibre sinó només les peces més petites. Però sense escuts, fins i tot un impacte parcial podia resultar desastrós.

–Enviant a la dotació de reparacions! –va cridar Olié, i va accionar una palanca.

Una comporta es va obrir al costat del finestral i una filera de droides astromecànics va emergir d'ella per sortir al casc del transport. La nau per fi es va redreçar i va recuperar el curs. Els androides van rodar ràpidament pel casc, localitzant els danys mentre Ric Olié tractava de mantenir-se dins de l'ombra del navili de combat en un esforç per protegir-los.

No obstant això, va sorgir una nova amenaça. Incapaç d'utilitzar l'armament del seu navili de combat de manera efectiva, els comandants de la Federació de Comerç van llançar a l'espai una esquadrilla de caces estel·lars. Els caces, petits i esvelts naus d'atac robotitzades, consistien en dos compartiments bessons units a un cap arrodonit. Mentre sortien dels hangars del navili de combat entre un rugit de motors, els compartiments s'anaven obrint per revelar uns perillosos canons làser. Els caces van avançar al llarg de la nau mare, buscant al transport de la Reina. Veloços i altament maniobrables, eren capaços d'operar molt a prop del nucli de la nau de combat. Uns segons després ja estaven a sobre del transport i obrien foc sobre ell. Ric Olié va intentar posar-se a cobert i guanyar velocitat. Dues de les unitats R2 van quedar destruïdes immediatament, una per un impacte directe i la segona quan no es va poder seguir agafant al casc del transport.

A la pantalla visora ​​es podia veure que la unitat R2 blava treballava frenèticament per connectar els cables deixats al descobert per una planxa foradada. Els feixos làser centellejaven al seu voltant, però la unitat no va interrompre els seus esforços. El quart androide, que estava treballant a prop seu, va desaparèixer entre un núvol de fragments metàl·lics i flames làser.

Ara només quedava la unitat blava, encara ocupada entre l'escomesa dels caces estel·lars de la Federació de Comerç. Una cosa va canviar en les lectures de la cabina, i Ric Olié va deixar escapar un crit d'aprovació.

–Els escuts tornen a estar aixecats! Aquest petit droide ho ha aconseguit!

El pilot va empènyer les palanques de control i el transport va sortir disparat cap endavant per allunyar-se en una vertiginosa trajectòria, no trigant a deixar enrere al navili de combat i els caces estel·lars mentre el bloqueig de la Federació de Comerç i el planeta de Naboo anaven fent-se petits ràpidament darrere d'ells.

La unitat R2 va girar sobre si mateixa, va rodar ràpidament cap a l'escotilla i va desaparèixer per ella.

Tot just van estar prou lluny de qualsevol presència de la Federació de Comerç, Ric Olié va dur a terme un conscienciós examen dels controls, avaluant els danys i intentant determinar quines reparacions seria necessari efectuar. Obi-Wan, assegut al seient del copilot, l'ajudava en el que podia. Qui-Gon i el Capità Panaka romanien drets darrere d'ells, esperant el seu informe. La Reina i la resta dels naboos havien estat portats a altres compartiments.

–No podem anar molt lluny –va anunciar Ric Olié, movent el cap amb expressió dubitativa–. L’hiperimpulsor perd.

Qui-Gon Jinn va assentir.

–Haurem d’aterrar en algun lloc per fer les reparacions necessàries. Què hi ha per aquí fora?

Ric Olié va carregar una carta estel·lar, i tots es van inclinar sobre el monitor i van començar a estudiar-la.

–Aquí Mestre –va dir Obi-Wan, els seus aguts ulls detectant l'única opció que tenia algun sentit–. Tatooine. És petit i pobre, i està molt lluny de les grans rutes. Atrau molt poca atenció. La Federació de Comerç manca de presència allà.

–Com està tan segur? –va preguntar el Capità Panaka.

Qui-Gon el va mirar.

–Tatooine es troba sota el control dels hutts.

–Els hutts? –va admetre Panaka, sobresaltat.

–És arriscat –va admetre Obi-Wan–, però no hi ha cap alternativa raonable.

El Capità Panaka no semblava molt convençut.

–No poden portar a la seva Altesa reial allà! Els hutts són uns delinqüents que trafiquen amb esclaus! Si descobrissin qui és...

–Si anéssim a un planeta d'un sistema controlat per la Federació de Comerç estaríem exactament igual –el va interrompre Qui-Gon–. La diferència és que els hutts no estan buscant a la Reina, la qual cosa ens proporciona un avantatge.

El cap de seguretat de la Reina va obrir la boca per replicar, però després s'ho va pensar millor. El Capità Panaka es va limitar a respirar fondo, amb evident frustració, i es va tornar.

Qui-Gon Jinn va mirar a Ric Olié i li va donar un copet a l'espatlla.

–Posa rumb a Tatooine.

***

En una remota sala de conferències del navili insígnia de la Federació de Comerç, Nute Gunray i Rune Haako ocupaven seients contigus en una llarga taula i contemplaven nerviosament un holograma d’en Darth Sidious projectat sobre la capçalera de la taula. L’holograma lluïa amb els moviments de la fosca capa del Senyor del Sith, creant un mosaic de petits matisos que els neimoidians eren incapaços d'interpretar.

El Senyor del Sith no havia estat convocat. Els neimoidians haurien estat encantats que Darth Sidious hagués decidit no comunicar-s'hi durant tot aquell dia. Però el Senyor del Sith, que sempre semblava pressentir d'alguna manera inexplicable quan alguna cosa no anava bé, havia aparegut sense que se’l truqués. Després de demanar que l'informessin dels progressos de la invasió, Darth Sidious va seure per escoltar el relat d’en Nute Gunray, i des de llavors havia estat en silenci.

–Controlem totes les ciutats dels sectors nord i oest del territori de Naboo –estava explicant el Virrei–, i hem començat a registrar la zona a la recerca de qualsevol altre centre urbà on pugui organitzar-se alguna mena de resistència...

–Sí, sí –El va interrompre Darth Sidious de sobte, amb cert to d'impaciència en la seva veu suau i melodiosa–. Ho heu fet molt bé. I ara, executeu a tots els seus alts càrrecs. Feu-ho discretament, però que no quedi ni un de sol amb vida. –Va fer una pausa–. I la Reina Amidala? Ha signat el tractat?

Nute Gunray va empassar saliva i va dir amb un fil de veu:

–Ha desaparegut, senyor. Una nau va aconseguir fugir...

–Que una nau va aconseguir fugir? –va xiuxiuejar amenaçadorament el Senyor del Sith.

–Un creuer naboo va aconseguir eludir el bloqueig...

–I com va escapar l’Amidala, Virrei?

Nute Gunray va mirar a Rune Haako a la recerca d'ajuda, però el seu congènere estava paralitzat de terror.

–Els Jedi, senyor. Van aconseguir arribar fins a ella, van acabar amb els seus guàrdies...

Darth Sidious es va estirar dins dels plecs de la seva túnica com un enorme felí, i un centelleig d'ombres tremolà dins de la caputxa que amagava el seu rostre.

–Trobeu-la, Virrei! Vull que aquest tractat sigui signat!

–No hem pogut localitzar la nau que va escapar, senyor –va admetre el neimoidià, desitjant que el sòl se l'empassés allà mateix.

–Virrei!

–Res més va travessar el bloqueig vam intentar perseguir-la, però va aconseguir fugir! Ara està fora del nostre abast...

Un braç embolicat en plecs foscos fendí l'aire, interrompent.

–No per a un Senyor del Sith –va murmurar Darth Sidious.

Una cosa lluí en el fons de l'holograma, i una figura va sorgir de la foscor darrere d’en Darth Sidious. Nute Gunray va quedar paralitzat d'horror, doncs estava contemplant a un segon Senyor del Sith. Però allà on Darth Sidious era una vaga presència que es confonia amb les ombres, aquell nou Senyor del Sith constituïa una visió realment esfereïdora. El seu rostre era una màscara de dibuixos vermells i negres com tatuats a la seva pell, i el seu crani desproveït de pèl acabava en una corona de banyes curtes i corbes. Els seus lluents ulls grocs es van clavar en els neimoidians, travessant les seves defenses, despullant-los i oblidant-se desdenyosament d'ells quan va veure com d’insignificants i estúpids que eren.

–Aquest és lord Maul, el meu aprenent –va dir Darth Sidious en veu baixa i suau, trencant el sobtat silenci–. Ell trobarà la vostra nau perduda, Virrei.

L’holograma va tremolar i va desaparèixer, sumint en el silenci la sala de conferències. Els neimoidians van seguir asseguts sense moure’s, sense mirar-se tan sols l'un a l'altre, amb els seus ulls de rèptil fixos en l'espai que havia ocupat l'holograma.

–Això se'ns està escapant de les mans –va dir finalment Nute Gunray amb veu escanyada per la tensió, mentre pensava que els seus plans per sabotejar l'impost sobre les rutes comercials mai havien contemplat la possibilitat que morissin durant el procés.

Rune Haako va aconseguir assentir.

–No hauríem d'haver fet aquest tracte. Què passarà quan els Jedi s'assabentin que estem fent negocis amb aquests Senyors del Sith?

Nute Gunray, amb les mans intensament entrellaçades davant d'ell, no es va atrevir a aventurar una resposta.

***

A bord del transport de la Reina, els Jedi esperaven al costat del Capità Panaka i la unitat R2 supervivent mentre el Capità informava a la Reina dels esdeveniments que havien acompanyat la seva fugida a través del bloqueig de la Federació de Comerç. Amidala, asseguda entre les tres donzelles amb el seu blanc rostre emmarcat pel tocat negre, escoltava atentament al Capità sense apartar els ulls de la seva cara.

–Som molt afortunats en poder comptar amb els serveis d'aquesta unitat astromecànica, Altesa –va concloure Panaka, baixant la mirada cap a la cúpula blava del droide–. És petit però està extremadament ben programat. Sens dubte va salvar la nau, per no esmentar les nostres vides.

Amidala va assentir i va tornar la mirada cap al droide.

–Un comportament encomiable, per descomptat. Quin és el seu número?

El petit droide blau, les seves llums s'encenien i s'apagaven mentre processava la conversa, va emetre una sèrie de xiulets i brunzits. El Capità Panaka es va inclinar sobre ell, va netejar una gran taca negra que enfosquia la carcassa metàl·lica del droide i va tornar alçar-se.

–R2-D2, Altesa.

La Reina Amidala es va inclinar cap endavant i una esvelta mà blanca es va estendre per acariciar la cúpula del droide.

–Gràcies, R2-D2. Has demostrat que ets tan lleial com valent. –Amidala va mirar per sobre l'espatlla–. Padmé.

Una de les seves donzelles es va avançar. Qui-Gon Jinn, que havia estat escoltant la conversa sense prestar massa atenció mentre pensava en els problemes que els esperaven a Tatooine, va veure que era la jove que havia donat suport a la Reina quan aquesta va decidir fugir de Naboo. Va arrufar les celles. Encara que en realitat les coses no havien passat exactament d'aquella manera...

–Ocupa’t de netejar aquest petit droide -li estava dient la Reina a la jove–. R2 s'ha guanyat la nostra gratitud. –Es va girar cap a Panaka–. Seguiu amb l’informe, Capità.

Panaka, visiblement incòmode, va mirar als Cavallers Jedi.

–Ens dirigim cap a un planeta remot anomenat Tatooine –va explicar, i després va callar, ja que no volia dir res més sobre el tema.

–Aquest sistema queda fora de l'abast de la Federació de Comerç –va intervenir Qui-Gon–. Un cop allà, podrem efectuar les reparacions necessàries; després seguirem viatge cap a Coruscant.

–Tatooine és molt perillós, Altesa –va assenyalar el Capità Panaka, que seguia tenint les seves pròpies idees sobre aquella qüestió–. Està controlat pels hutts, i els hutts són uns delinqüents que trafiquen amb esclaus. Els Jedi han decidit anar-hi, però jo no estic d'acord amb ells.

La Reina va mirar a Qui-Gon. El Mestre Jedi li va aguantar la mirada sense immutar-se.

–Heu de confiar en mi, Altesa.

–Haig de fer-ho? –va preguntar Amidala suaument. Va tornar la mirada cap a les seves donzelles, i els seus ulls van anar d'un rostre a un altre per acabar posant-se al de la Padmé. La jove no s'havia mogut del seu costat, però de sobte va semblar recordar que se li havia encomanat una tasca.

Padmé va dirigir una ràpida inclinació del cap a la Reina i es va disposar a ocupar-se de la unitat R2. Amidala es va dirigir novament a Qui-Gon.

–Estem a les vostres mans –va dir, i ja no es va tornar a parlar de l'assumpte.

***

Jar Jar Binks seguia tancat al magatzem de droides quan la unitat R2 va tornar a entrar-hi a través de l'escotilla i els naboos van aparèixer uns instants després per emportar-se’l. Pel que sembla no havien rebut cap mena d'ordres sobre el gungan, per la qual cosa van marxar sense dir-li res. Al principi Jar Jar no es va atrevir a abandonar el seu tancament, ja que encara es recordava de la mirada que li havia llançat el jove Jedi quan li va ordenar que es quedés allà i no es fiqués en embolics. El gungan només havia obeït la primera part de l'ordre, i no estava molt segur de voler temptar al destí.

Però la curiositat i el nerviosisme van poder més que ell. El transport havia deixat de donar voltes, l'atac de la Federació de Comerç havia cessat, i les alarmes d'advertències havien estat desconnectades. Tot estava tranquil, i el gungan no veia cap raó per la qual hagués de seguir tancat en aquell compartiment minúscul ni un sol segon més.

Jar Jar va obrir la porta, va treure el morrut rostre pel forat per fer una ullada i, després de dirigir cautelosament d'un costat a un altre els seus circells oculars sense veure ningú, va prendre una decisió. Va sortir del dipòsit de droides i va anar a fer una passejada pels corredors de la nau, assegurant-se d’escollir una ruta que li mantingués el més allunyat possible de la cabina, on era més probable que estiguessin els Jedi. Esperava que en qualsevol moment algú li digués que tornés al lloc del que havia sortit, però ningú ho va fer, per la qual cosa Jar Jar va començar a inspeccionar tot el que trobava al seu camí, tenint molta cura amb el que tocava però, tot i així, incapaç de resistir la temptació d'investigar tots aquells misteris.

Estava seguint un estret passadís que comunicava els nivells inferiors del transport amb el compartiment principal quan va passar per davant d'una escotilla. Jar Jar va ficar el cap pel forat i va veure que una donzella de la Reina estava netejant la unitat astromecànica R2 amb un drap vell.

–Ei, hola! –va cridar.

Tant la donzella com la unitat R2 es van sobresaltar, la jove va deixar escapar un xiscle i el droide va emetre un estrident xiulet. Després de sobresaltar-se al seu torn, Jar Jar va lliscar cautelosament per l'obertura.

–Misa lamenta –es va disculpar, avergonyit per haver-los donat aquell ensurt–. Misa non pretenia espantiar. Tot bé?

La jove va somriure.

–Oh, sí. Vine aquí.

Jar Jar es va acostar, estudiant l'estat del droide mentre ho feia.

–Misa trobiar pot d’oli alluí darrera. Tusa necessitar?

La jove va assentir.

–No me n’aniria malament. El nostre petit amic està fet un autèntic desastre.

Jar Jar va tornar a lliscar pel forat de l'escotilla, va buscar a les palpentes per uns instants, va localitzar el dosificador d’oli que recordava haver vist i se'l va endur a la jove.

–Açò ajudiar?

–Gràcies –va dir la jove, prenent el dosificador que li oferia.

Padmé va aixecar la tapa, va posar una mica d'oli en el drap i va començar a fregar la cúpula de la unitat R2 amb ell.

–Misa Jar Jar Binks –es va presentar Jar Jar passats uns moments, decidint que aquella naboo era molt agradable i que correria el risc de tractar de seguir conversant amb ella.

–Jo sóc Padmé –va reposar la jove–. Serveixo a Sa Altesa la Reina Amidala. Aquest és R2-D2. –Va treure una taca negra de la carcassa del droide–. Ets un gungan, oi?

Jar Jar va assentir, i les seves llargues orelles van xocar amb el seu coll.

–Com has acabat aquí amb nosaltres? –va preguntar ella.

Jar Jar va reflexionar breument abans de contestar.

–Misa non saber amb exactitiud. El dia començar bé amb sortida die sol. Misa star menjant cloïsses i llaviors de cop i volta, Bum! Haver màkinaks per tuot arreu, volant i buscant... Misa spantiar muito. Llaviors un Jedi arribar cuorrent, i misa agafar-me a Quiggon, i després màkinaks passar-nos per sobre i després ils tres baixar pel fons dil llac finsa Otoh Gunga i el Cap Nass... –Es va callar, ja que no sabia què més podia dir. Padmé assentia, animant-lo a continuar. R2 va emetre un xiulet–. Açò ser tuot. Misa non saber qüè star passant, pro, pum! Misa aqüí! –Es va asseure a terra i va arronsar les espatlles–. Spantiar muito, muito.

La seva mirada va anar de la jove al droide. Padmé seguia somrient i R2 va deixar anar un altre xiulet, i Jar Jar va pensar que se sentia molt a gust amb ells.

***

A la cabina, Ric Olié estava dirigint el transport cap a un voluminós planeta groc que anava omplint el finestral a mesura que s'aproximaven a la seva superfície. Els Jedi i el Capità Panaka estaven al seu costat, examinant per sobre de la seva espatlla els mapes de superfície que Olié havia fet aparèixer als monitors.

–Tatooine –va confirmar Obi-Wan, sense dirigir-se a ningú.

Ric Olié va assenyalar un dels mapes de les pantalles.

–Aquí hi ha una població que hauria de tenir el que necessitem... Sembla un espaiport –va dir–. Es diu Mos Espa –va afegir, alçant la mirada cap als Jedi.

–Aterra prop de la ciutat –va ordenar Qui-Gon Jinn–. No volem atreure l'atenció.

El pilot va assentir i va iniciar la trajectòria de descens. Amb uns moments n'hi va haver prou perquè guiés al transport a través de l'atmosfera del planeta cap a una extensió desèrtica al costat de la ciutat.

La nau nubiana va aterrar enmig d'un remolí de pols i va quedar suspesa sobre els seus suports de descens. Mos Espa brillava tènuement a la llunyania, mitjançant la reverberació de la calor del migdia.

Qui-Gon Jinn va enviar al seu protegit a desconnectar l’hiperimpulsor i al Capità Panaka a que informés a la Reina que havien arribat. Després va sortir de la cabina per canviar-se de roba i anar a l’espaiport i es va trobar amb Jar Jar Binks, Padmé i la petita unitat R2.

Qui-Gon es va aturar davant d'ells, i va comprendre que si anava a la ciutat sol, els seus habitants potser es fixessin més en ell que si anava acompanyat.

–Prepara’t, Jar Jar –va dir després de reflexionar per uns segons–. Vindràs amb mi. El droide també vindrà.

Qui-Gon va seguir caminant sense mirar enrere. El gungan el va veure allunyar-se, primer amb incredulitat i després amb horror. Quan va aconseguir reaccionar, el Jedi ja havia desaparegut. Jar Jar va arrencar a córrer darrere d'ell deixant anar un gemec de consternació, i només en entrar al compartiment principal es va trobar amb Obi-Wan, que estava traient l’hiperimpulsor de les entranyes de la nau.

–Obi-Senyor! –va panteixar, caient de genolls davant del jove Jedi–. Si us plau, jo no vull anar amb Quiggon!

Obi-Wan tampoc volia que el gungan acompanyés al seu Mestre, però sabia que dir-ho no serviria de res.

–Em sap greu, però Qui-Gon té raó. Mos Espa és un espaiport multinacional i un centre comercial. Si li acompanyeu, Qui-Gon no cridarà tant l'atenció com si hi anés sol–va explicar, tornant novament el cap cap a l’hiperimpulsor i arrufant les celles–. Espero... –va murmurar.

Jar Jar es va aixecar i es va acostar lentament a R2-D2, amb els llavis premuts en un gest de preocupació. El droide astromecànic va emetre un brunzit de simpatia, i després va tractar de donar-li ànims deixant anar un seguit d'espetecs.

Qui-Gon va reaparèixer, vestit ara com un granger amb pantalons, túnica i un ponxo. Va passar al costat d'ells i es va inclinar sobre Obi-Wan, que estava estudiant l’hiperimpulsor.

–Què has descobert?

El jove rostre d'Obi-Wan es va enfosquir.

–El generador està destrossat. Ens caldrà un de nou.

–Ja m'ho imaginava. –El Mestre Jedi es va agenollar al costat del seu protegit–. Bé, estem tan a prop de l'extrem de la galàxia que no podem arriscar-nos a parlar amb Coruscant. La comunicació podria ser interceptada, i això revelaria la nostra posició. Haurem de confiar en els nostres propis recursos. –Va abaixar la veu fins a convertir-la en un murmuri–. No permetis que ningú enviï una transmissió mentre estic fora. Vés amb molt de compte, Obi-Wan. Percebo una pertorbació en la Força.

Obi-Wan va aixecar la vista fins que els seus ulls es van trobar amb els d’en Qui-Gon.

–Jo també la percebo, Mestre. Aniré amb compte.

Qui-Gon es va incorporar, va cridar a Jar Jar i a la unitat R2 amb un posat i va baixar per la rampa d'abordatge fins al terra del planeta. Una catifa de sorra deserta s'allunyava en totes direccions, interrompuda únicament per gegantines formacions rocoses i el llunyà horitzó urbà de Mos Espa. Els sols bessons que donaven vida dins el planeta assotaven la superfície amb una resplendor tan intensa i abrasadora com si estiguessin decidits a recuperar tota la vida que li havien concebut. La calor brollava de la sorra en tremoloses onades, i l'aire era tan sec que absorbia la humitat de la gola i les fosses nasals.

Jar Jar va llançar la mirada cap al cel, estirant els circells oculars mentre arrufava el bec en una ganyota de consternació.

–Qüest sol dixarà sense pells a qüest gungan –va remugar.

A un senyal d’en Qui-Gon, van començar a caminar..., o, en el cas de la unitat R2, a rodar. Una estranya caravana d'animals, genets, carros i plataformes antigravitatòries va aparèixer retallada sobre el llunyà horitzó com un tremolós miratge, siluetes deformades i contrafetes que amenaçaven amb evaporar-se en un obrir i tancar d'ulls. Jar Jar va seguir remugant entre dents, però ningú li prestava atenció.

No havien arribat molt lluny quan un crit els va fer tornar. Dues figures corrien cap a ells des del transport. Quan van estar més a prop, Qui-Gon va distingir al Capità Panaka i a una jove vestida amb tosques robes de camperola. Es va aturar i va esperar que hi arribessin, un arrufament de celles enfosquint els seus trets lleonins.

Panaka estava suant.

–Sa Altesa li ordena que s’emporti a la donzella amb vostè –va dir–. Vol que Padmé l'acompanyi perquè, d'aquesta manera, després pugui informar a Sa Altesa de tot el que facin a...

–Sa Altesa ja ha donat prou ordres per ara, Capità –el va interrompre Qui-Gon, sacsejant el cap–. Mos Espa no serà un lloc agradable per...

–La Reina així ho desitja –va dir esquerp Panaka al seu torn, decidit a no acceptar una negativa per resposta–. No ha pogut ser més clara. Vol saber tot el possible sobre aquest planeta.

La jove va fer un pas endavant i va clavar els seus foscos ulls a la cara d’en Qui-Gon.

–He rebut classes de defensa personal. Parlo diverses llengües. No tinc por. Sé tenir cura de mi mateixa.

El Capità Panaka va sospirar i va contemplar la nau a la seva espatlla.

–No m’obligui a tornar-hi per dir-li que es nega a obeir les seves ordres.

Qui-Gon va titubejar, disposat a fer precisament això. Després va tornar a mirar la Padmé, va veure fortalesa en els seus ulls i va canviar de parer. Potser els hi fos útil. Viatjant amb una jove donarien la impressió que eren una família que havia decidit canviar de domicili i presentarien un aspecte menys agressiu.

El Mestre Jedi va assentir.

–No disposo de temps per discutir aquest assumpte, Capità. Segueixo pensant que no és una bona idea, però que vingui amb nosaltres. –Llançà una mirada d'advertència a la Padmé–. No t'allunyis de mi.

Va reprendre la marxa i els altres el van seguir. El Capità Panaka, visiblement alleujat, va seguir amb la mirada l'estranya comitiva formada per un Mestre Jedi, una donzella, un gungan i una unitat astromecànica mentre els quatre s'allunyaven pel paisatge desèrtic en direcció a Mos Espa.

Següent