03
El petit
creuer espacial de la República, el color vermell era el símbol de la
neutralitat pròpia d'una ambaixada, fendia la negror estelada com un ganivet
mentre avançava cap al planeta verd maragda de Naboo i el núvol de naus de la
flota de la Federació de Comerç que l'envoltava. Les naus eren enormes
fortaleses de forma tubular, voluminoses estructures amb un extrem obert que
envoltaven l'esfera del pont, el centre de comunicacions i l’hiperimpulsor.
Sistemes d'armament brollaven de cada hangar i escotilla, i els caces de la Federació
de Comerç descrivien cercles al voltant de les enormes bèsties, voleiant al
voltant d’elles com eixams de mosquits. El creuer de la República, de forma més
tradicional amb els seus tres motors, cos aplatat i cabina quadrada, va quedar
reduït a la insignificança tot just entrar a la zona d'ombra projectada pels
navilis de combat de la Federació de Comerç, però va seguir avançant
impertèrrit cap a ells.
La Capitana
del creuer i el seu copilot ocupaven seients contigus a la consola davantera, i
les seves mans es movien ràpidament sobre els controls mentre anaven aproximant-se
a la nau, sobre el pont relluïa la insígnia del Virrei de la Federació de Comerç.
La nerviosa energia que impregnava els seus moviments saltava a la vista. De
tant en tant intercanviaven una mirada plena de nerviosisme, i després tornaven
el cap per contemplar la figura que romania immòbil entre les ombres, darrere
dels seus seients.
Des de
la pantalla visora que tenien
davant, la seva imatge transmesa per l'antena del pont del navili de combat cap
al qual es dirigien, els ulls entre ataronjats i vermellosos del Virrei de la Federació
de Comerç, Nute Gunray, els hi dirigia mirades expectants. El neimoidià lluïa la
seva expressió fosca de costum; les comissures dels llavis inclinades cap avall
i el front ossut subratllaven el seu descontentament. La seva pell verda
grisenca reflectia la claror de les llums ambientals de la nau, que semblava
encara més pàl·lida i freda a causa del contrast amb els tons foscos
predominants a la túnica, el coll i el tocat de tres pics que portava.
–Capitana.
La Capitana
del creuer es va tornar al seu seient per contemplar la figura oculta en les
ombres, darrere d'ella.
–Sí, senyor?
–Digui’ls-hi
que desitgem pujar a bord immediatament.
La veu
era tranquil·la i melodiosa, però la ferma determinació que contenia no podia
estar més clara.
–Sí, senyor
–va respondre la Capitana, llançant una dissimulada mirada de reüll al seu
copilot, que la hi va retornar. La Capitana es va encarar amb la imatge d’en
Nute Gunray que li estava mostrant la pantalla–. Amb el degut respecte, Virrei,
els ambaixadors del Canceller Suprem han sol·licitat que se'ls permeti pujar a
bord immediatament.
En neimoidià
es va afanyar a assentir.
–Sí, sí,
Capitana, és clar. Ens encantarà rebre els ambaixadors en el moment que ells
considerin més oportú. Serà un plaer, Capitana.
La
pantalla es va enfosquir. La Capitana va titubejar i després va tornar el cap
cap a la silenciosa presència que esperava a la seva esquena.
–Senyor?
–Procedeixi,
Capitana –va dir en Qui-Gon Jinn.
El Mestre
Jedi va contemplar en silenci com el navili de combat de la Federació de Comerç
s'anava elevant davant seu fins a omplir tot el visor amb la seva massa lluent.
Qui-Gon era un home alt i robust de trets prominents i lleonins. La seva barba
i el bigoti estaven pulcrament retallats, i portava els cabells llargs i
recollits al clatell. Vestia jaqueta, pantalons i túnica amb caputxa folgada i
còmoda com era habitual entre els Jedi; un cinturó la cenyia a la cintura, d'on
penjava la seva espasa de llum, oculta però sempre a l'abast de la mà.
Els
penetrants ulls blaus d’en Qui-Gon van romandre fixos en el navili de combat
com si volguessin veure què els esperava dins d'ell. Els impostos sobre les
rutes comercials entre els sistemes estel·lars decretats per la República no
havien deixat de ser discutits des que van ser promulgats, però fins al moment
l'únic que havia fet la Federació de Comerç va ser queixar-se. El bloqueig de
Naboo era el primer acte d'obert desafiament, i encara que el fet de disposar
d'una flota de guerra i un exèrcit d'androides propis convertia a la Federació
en tota una potència, l'acció que havia emprès a Naboo no resultava molt típica
d'ella. Els neimoidians eren comerciants, no guerrers. No tenien del valor
necessari per desafiar la República, però d'alguna manera havien aconseguit
trobar aquest valor. Qui-Gon no encertava a explicar-se com ho havien
aconseguit, i això li preocupava.
Qui-Gon
va desplaçar el seu pes d'un peu a l'altre mentre el creuer s'introduïa
lentament per l'obertura de la roda exterior de la nau insígnia de la Federació
de Comerç per posar rumb cap a l'hangar. Feixos tractors van embolicar al
creuer i el van guiar cap a l'interior, on abraçadores magnètiques van
assegurar la nau. El bloqueig portava gairebé un mes en vigor. El Senat de la
República seguia discutint les accions a seguir, i intentava trobar una manera
amistosa de solucionar la disputa; però encara no s'havia fet cap progrés, i el
Canceller Suprem va acabar informant en secret al Consell Jedi que havia
demanat a dos Jedi que establissin contacte amb els neimoidians, els iniciadors
ostensibles del bloqueig, en un esforç per resoldre el problema de la manera
més directa possible. La mesura era bastant agosarada, per descomptat. En
teoria, els Cavallers Jedi servien al Canceller Suprem i, seguint les seves
instruccions només intervenien quan hi havia vides en perill. No obstant això,
qualsevol interferència en la política interna del Senat, especialment quan hi
havia un conflicte armat entre planetes pel mig, havia de comptar amb
l'aprovació d'aquest. El Canceller Suprem estava perillosament a prop de
sobrepassar els límits de la seva autoritat. En el millor dels casos, es
tractava d'una acció encoberta que acabaria suscitant encesos debats al Senat
quan fos feta pública.
El Mestre
Jedi va sospirar. Tot i que aquest assumpte no fora de la seva incumbència,
tampoc podia ignorar les implicacions que portaria amb si el que fracassés. Els
Cavallers Jedi mantenien la pau: aquesta era la naturalesa del seu Orde i el
dictat del seu credo. Portaven milers d'anys servint a la República i sent una
font constant d'estabilitat i ordre en un univers canviant. Fundats com un grup
d'estudis teològics i filosòfics en una data tan remota que els seus orígens
havien acabat tornant-se mítics, els Jedi van trigar molt temps a començar a
ser conscients de la presència de la Força. Després de dedicar llargs anys al
seu estudi, la contemplació del seu significat i el domini del seu poder, l'Orde
va evolucionar lentament, abandonant la seva creença en una vida de meditació
aïllada i la pràctica d'aquesta forma de vida a favor d'un compromís amb la
responsabilitat social més oberta a l'exterior. Comprendre la Força en la
mesura suficient per utilitzar el seu poder requeria una mica més que l'estudi
en soledat. Requeria servir a la comunitat i l'aplicació d'un sistema de lleis
que garantís una justícia igual per a tothom. Aquella batalla encara no havia
estat guanyada, i probablement mai ho seria, però ningú podria acusar els
Cavallers Jedi de no haver-la intentat vèncer per tots els mitjans al seu
abast.
En temps
d’en Qui-Gon Jinn, deu mil Cavallers Jedi al servei de la República seguien
lliurant aquesta batalla cada dia de les seves vides en cent mil mons diferents
escampats a través d'una galàxia tan vasta que amb prou feines es podia abastar.
Qui-Gon
es va tornar quan el seu company en la missió actual va entrar al pont i es va
aturar al seu costat.
–Anem a
pujar a bord? –va preguntar Obi-Wan Kenobi.
Qui-Gon
Jinn va assentir.
–El Virrei
ens rebrà.
Va
tornar els ulls cap al seu protegit per un instant, avaluant-lo amb la mirada. Obi-Wan,
de vint-i-pocs anys, tenia trenta menys que ell i encara estava aprenent.
Encara no era un Jedi de ple dret, però ja li faltava molt poc per ser-ho.
Encara que era una mica més baix que Qui-Gon, Obi-Wan era robust i molt ràpid
de reflexos. El seu rostre de noi suggeria una immaduresa de la que en realitat
ja s'havia lliurat feia molt de temps. Vestia el mateix tipus de peces que Qui-Gon,
però es tallava el cabell a l'estil dels estudiosos padawans, molt curt a excepció
per la cua minuciosament trenada que penjava sobre la seva espatlla dreta. Quan
va tornar a parlar, Qui-Gon estava observant l'interior de la nau de combat de
la Federació de Comerç per la pantalla visora.
–Per què
Naboo, el meu jove deixeble? Per què bloquejar aquest planeta en particular,
quan hi ha tants entre els quals escollir, la majoria més grans i amb més
probabilitats de notar els efectes de semblant acció?
Obi-Wan
no va dir res. Naboo, un planeta situat en els confins de la galàxia i que no
tenia res que el fes especialment important, realment era una elecció molt
estranya per a aquella classe d'acció. Amidala, la seva governant, era una
incògnita. Acabava d'accedir al tron i només portava uns mesos regnant quan va començar el bloqueig. Era jove, però es
remorejava que tenia un talent prodigiós i que havia estat extremadament ben
instruïda. Es deia que era capaç de plantar cara a qualsevol adversari dins de
la sorra política, que podia ser circumspecta o agosarada segons les
circumstàncies, i que era molt més sàvia del que podia esperar-se en algú de la
seva edat.
Els Jedi
van tenir ocasió d'examinar un holograma de l’Amidala abans d'abandonar
Coruscant. La Reina solia recórrer a les pintures facials i els vestits
complicats, embolicant-se en maquillatge i vestits que dissimulaven la seva
veritable aparença alhora que li conferien una aura d'esplendor i bellesa. Era
una mena de camaleó que tractava d'ocultar-se als ulls del món i les relacions
amb els altres es reduïen gairebé exclusivament a una comitiva de donzelles que
mai se separaven d'ella.
Qui-Gon
va dedicar uns moments més a reflexionar sobre l'assumpte, i després es va
tornar cap a Obi-Wan.
–Bé, anem
cap allà.
Van
descendir a través de les entranyes de la nau fins a arribar a l'escotilla
principal, van esperar que els llums passessin al verd i van desactivar la
barra de bloqueig per permetre el descens de la rampa. Apujant-se les caputxes
per ocultar les seves cares, els dos Jedi van emergir a la llum.
Un
androide de protocol anomenat TC-14 estava esperant-los per portar-los al lloc
en què se celebraria la reunió. L'androide els va conduir per una sèrie de
passadissos fins a una sala de conferències buida i els va convidar a entrar-hi.
–Espero que
ses honorables senyories estiguin còmodes aquí. –La seva veueta estrident
reverberava dins de la closca metàl·lica–. El meu amo de seguida es reunirà amb
vostès.
L'androide
va girar i va sortir de la sala, tancant la porta sense fer soroll darrere
d'ell. Qui-Gon el va veure marxar, va llançar una ràpida mirada a les exòtiques
criatures semblants a ocells engabiades al costat de la porta, i després va
anar a reunir-se amb Obi-Wan davant d'un finestral que, més enllà del laberint
de navilis de combat de la Federació , permetia contemplar la resplendent
esfera verda de Naboo suspesa sobre les tenebres del cel.
–Tinc un
mal pressentiment –va dir Obi-Wan després d'haver contemplat el planeta durant
uns moments.
Qui-Gon
va moure el cap.
–No percebo
res.
Obi-Wan
va fer que sí.
–No és
res relacionat amb aquest lloc o amb la missió, Mestre. És una cosa que... està
en un altre lloc. Quelcom esmunyedís...
El Mestre
Jedi va posar la mà sobre l'espatlla del jove.
–No et
concentris en la teva ansietat, Obi-Wan. Dirigeix la teva concentració cap a l’aquí i l'ara, que és
on ha d'estar.
–El Mestre
Yoda diu que he de prestar atenció al futur...
–Però no
a costa del present. –Qui-Gon va esperar fins que el seu jove deixeble va
tornar la mirada cap a ell–. Sigues conscient de la Força viva, el meu jove padawan.
Obi-Wan
va esbossar un somriure.
–Sí, Mestre.
–Va mirar novament més enllà del finestral amb expressió distant i absorta–.
Com creus que reaccionarà el Virrei quan li hàgim comunicat les exigències del Canceller
Suprem?
Qui-Gon
va arronsar les espatlles despreocupadament.
–Els neimoidians
són uns covards. No serà difícil persuadir-los. Les negociacions no duraran
molt.
***
En el
pont del navili de combat de la Federació de Comerç, el Virrei neimoidià Nute
Gunray i el seu lloctinent, Daultay Dofine, contemplaven amb ulls plens
d'horror l'androide de protocol que havien enviat a rebre als ambaixadors del Canceller
Suprem.
–Què has
dit? –va xiuxiuejar furiosament Gunray.
TC-14 va
sostenir sense immutar la mirada que li estava llançant el neimoidià.
–Els ambaixadors
són Cavallers Jedi. Un d'ells és un Mestre Jedi. Estic totalment segur.
Dofine,
que tenia la cara molt xata i es posava nerviós per qualsevol cosa, semblava
consternat.
-Ho sabia!
–va exclamar, girant-se cap al Virrei–. Els han enviat per obligar-nos a
acceptar un acord! La partida ha acabat! Que m’enceguin, estem perduts!
–No perdis
la calma! –va dir Gunray, intentant tranquil·litzar-lo–. Apostaria a què el Canceller
Suprem no ha informat al Senat dels seus moviments pel que fa en aquest
assumpte. Vés i entretén als ambaixadors mentre contacto amb Lord Sidious.
L'altre neimoidià
el va mirar bocabadat.
–Se t'ha
podrit el cervell? No penso tancar-me en una sala de conferències amb dos
Cavallers Jedi! Envia l'androide!
Li va
fer un ràpid senyal a TC-14, que es va inclinar, va emetre un tènue grall a
manera de resposta i va marxar.
Quan
l'androide de protocol es va haver marxat, Dofine va fer venir a Rune Haako, el
tercer membre de la delegació, va portar als seus dos compatriotes a una zona
reservada del pont en la qual no podrien ser vistos ni escoltats per ningú més,
i va activar un comunicador hologràfic.
L’holograma
va trigar uns moments a aparèixer. Quan ho va fer, una silueta d'espatlles
encorbades vestida de negre i embolicada en una capa amb una caputxa que ocultava
tot el seu rostre va cobrar forma dins d'ell.
–Què passa?
–va preguntar una veu amb impaciència.
Nute
Gunray va descobrir que tenia la gola tan resseca que per un instant va ser
incapaç de parlar.
–Els ambaixadors
de la República són Cavallers Jedi.
–Jedi? –Darth
Sidious va pronunciar la paraula en un to gairebé reverencial, i va semblar
acceptar la notícia amb immensa calma–. Estàs segur?
Nute
Gunray va descobrir que l'escàs valor que havia aconseguit reunir per a
enfrontar-se amb aquell moment s'esvaïa ràpidament, i va contemplar la negra
forma de Senyor del Sith amb fascinat terror.
–Han estat
identificats, senyor.
Com si
fos incapaç de suportar el silenci que va seguir en aquelles paraules, Daultay
Dofine es va afanyar a irrompre amb els ulls desorbitats per la desesperació.
–El vostre
pla ha fracassat, lord Sidious! El bloqueig ha acabat! No podem enfrontar-nos
als Cavallers Jedi!
La fosca
silueta de l'holograma es va girar uns centímetres cap a ell.
–M’estàs
dient que preferiries enfrontar-te a mi, Dofine? Això sí que és graciós. –La caputxa
es va inclinar cap a Gunray–. Virrei!
Nute va
fer un ràpid pas endavant.
–Sí, senyor?
La veu
de Darth Sidious va canviar de cop i volta per fer-se lenta i xiulant.
–No vull
tornar a veure aquest munt de viscositat contrafeta. M'has entès?
Nute va
advertir que li tremolaven les mans i es va afanyar a estrènyer-les-hi per
controlar-se.
–Sí, senyor.
Va mirar
cap a Dofine, però el seu lloctinent ja estava sortint del pont, amb expressió
de terror i la túnica ondulant darrere d'ell igual que un mocador.
Quant
Dofine va marxar, Darth Sidious va dir:
–És un
contratemps, per descomptat, però no té per què ser fatal. Hem d'accelerar els
nostres plans, Virrei. Comença a desembarcar les teves tropes. Immediatament.
Nute va
llançar una ràpida mirada a Rune Haako, que estava fent tot el possible per
desaparèixer en l'èter.
–Ah. Per
descomptat, senyor, però... aquesta acció és legal?
–Jo faré
que ho sigui, Virrei.
–Sí, és
clar. –Nute va fer una ràpida inspiració d'aire–. I els Jedi?
Darth
Sidious va semblar tornar-se encara més fosc dins de la seva túnica, i el seu
rostre va baixar cap a les ombres.
–El Canceller
Suprem mai hauria d'haver involucrat als Jedi en aquest assumpte. Mata'ls sense
pèrdua de temps.
–Sí, senyor
–va respondre Nute Gunray, però l'holograma del Senyor del Sith ja s'havia
esvaït. El Virrei va contemplar durant uns moments el buit que havia deixat darrere
seu i després es va tornar cap a Haako–. Destrueix la seva nau. Enviaré un
escamot d'androides de combat perquè acabi amb ells.
***
A la
sala de conferències a la qual havien estat conduïts, Qui-Gon i Obi-Wan es
miraven mútuament des dels extrems d'una llarga taula.
–És costum
dels neimoidians fer esperar els seus convidats durant tant de temps? –va
preguntar el Jedi més jove.
Abans
que Qui-Gon pogués respondre, la porta es va obrir per donar entrada a
l'androide de protocol, que portava una safata de refrescos i menjar. TC-14 va anar
fins a la taula dels Jedi, va deixar la safata davant d'ells i li va lliurar un
refresc a cadascú. Després va retrocedir, esperant. Qui-Gon li va fer un senyal
al seu jove company, i els dos van agafar els refrescos i els van provar.
Qui-Gon
va dirigir una inclinació del cap a l'androide i després va mirar a Obi-Wan.
–Percebo
un nivell d'activitat inusualment elevat per a una cosa tan banal com aquesta
disputa comercial. També percebo por.
Obi-Wan
va deixar el seu refresc sobre de la taula.
–Potser...
Una
explosió va fer vibrar la sala, vessant els refrescos i fent que la safata del
menjar rellisqués cap a la vora de la taula. Els Jedi es van aixecar d'un salt,
les espases de llum empunyades i activades. L'androide de protocol es va
afanyar a retrocedir, alçant els braços i murmurant disculpes mentre intentava
mirar a totes les direccions alhora.
–Què ha
passat? –va preguntar Obi-Wan.
Qui-Gon
va titubejar; després va tancar els ulls i es va sumir en si mateix. Va obrir
els ulls de cop i volta i va dir:
–Han destruït
la nostra nau. –Va mirar ràpidament al voltant, i només va necessitar un
instant per detectar un feble xiulet procedent dels respiradors que hi havien al
costat de l'entrada–. Gas –va afegir, prevenint a Obi-Wan.
A la
gàbia que penjava al costat de la porta, les criatures amb aspecte d'ocells van
començar a caure com pedres.
***
En el
pont, Nute Gunray i Rune Haako contemplaven a través d'una pantalla visora com un escamot d'androides de combat avançava pel
passadís que conduïa a la sala de conferències en què estaven atrapats els
Jedi. Movent-se ràpidament sobre les seves llargues cames metàl·liques, els
androides van seguir les instruccions de l'holograma d’en Nute, que els dirigia
des del darrere, i van anar cap a la porta amb els desintegradors preparats per
obrir foc.
–Ja deuen
estar morts, però assegureu-vos de totes maneres –els hi va ordenar Nute, i va
desconnectar l'holograma.
Els neimoidians
van veure que el primer androide de combat obria la porta i retrocedia. Un
núvol verdós de gas tòxic va brollar de la sala, i una figura que agitava els
braços va sortir d'ella.
–Disculpi’m,
senyors, ho sento moltíssim –va balbucejar TC-14 mentre s'esmunyia per entre
els androides de combat amb la safata de refrescos vessats i menjar dispers
sostingut en un precari equilibri davant seu.
A
l'instant següent els Jedi van sortir de la sala plena de gas i es van llançar
a la càrrega amb les espases de llum activades. L'arma d’en Qui-Gon va fer que
un parell d'androides esclatessin en una erupció d'espurnes i components
metàl·lics que es van escampar per tot arreu. L'espasa de llum d'Obi-Wan va
interceptar els feixos desintegradors disparats contra ell, desviant-los cap
als androides més propers. El jove Jedi va alçar la mà amb el palmell voltat
cap endavant, i un altre androide va volar pels aires i es va estavellar contra
una paret.
–Què noves
està passant allà baix? –va aconseguir balbucejar Nute Gunray mentre es tornava
cap al seu soci.
Rune
Haako va sacsejar el cap com si no sabés què respondre. Hi havia por en els
seus ulls vermells ataronjats.
–Mai t’hauries
d’haver enfrontat a uns Cavallers Jedi, oi?
–Bé, no
exactament, però no entenc... –Les alarmes seguien sonant, i de sobte el pànic
més absolut es va apoderar d’en Nute Gunray–. Segelleu el pont! –va cridar
frenèticament.
Rune
Haako va retrocedir mentre les portes del pont començaven a tancar-se.
–Això no
serà suficient –es va dir a si mateix amb un fil de veu, però ningú li va
sentir.
Uns
segons després dels Jedi ja estaven al passadís del pont i eliminaven l'últim
androide de combat que s'interposava en el seu camí. Com una força
incontenible, els dos homes lluitaven colze a colze contra els seus adversaris,
i semblaven ser capaços d'anticipar-se cada forma d'atac abans que es produís.
Les espases de llum relluïen i giraven enlluernadors esclats de color, i androides
i desintegradors quedaven fets trossos davant d'elles.
–Vull androides
destructors aquí dalt immediatament! –va cridar en Nute Gunray en veure que un
dels Jedi començava a obrir-se pas per la porta del pont amb la seva espasa de
llum. Un calfred va recórrer la seva pell, i va sentir que se li feia un nus a
la gola–. Tanqueu les portes blindades!
Una per
una, les portes blindades es van tancar i van ser segellades entre sons
sibilants. La tripulació, paralitzada, va contemplar per la pantalla visora com els Jedi prosseguien el seu atac: les espases de
llum queien una i altra vegada sobre les enormes portes, fonent l’acercret com
si fos mantega. Es van sentir uns quants murmuris d'incredulitat, i Nute els va
cridar que callessin. De la porta blindada, que estava sent atacada pels Jedi,
volaven espurnes, i un punt vermell va aparèixer en el seu centre quan el Jedi
més alt va enfonsar gairebé fins a l'empunyadura la seva espasa làser en el
metall.
La
pantalla es va enfosquir de sobte. Al centre de la porta, el metall va començar
a fondre’s i va degotar sobre el sòl.
–Segueixen
venint –va murmurar Rune Haako, embolicant-se en la seva túnica mentre
retrocedia uns centímetres més.
El Virrei
Nute Gunray no va dir res. Impossible!,
estava pensant. Impossible!
***
Qui-Gon
colpejava la porta blindada amb totes les seves forces, decidit a obrir-se pas
fins als traïdors neimoidians, quan els seus instints li van advertir d'un nou
perill.
–Obi-Wan!
–li va cridar al seu company, quan aquest es va tornar immediatament cap a ell–.
Androides destructors!
El jove
Jedi va somriure i va assentir.
–Per cert,
jo diria que aquesta missió ha superat la fase de negociacions.
Deu
androides destructors van entrar al passadís i van avançar cap a l'àrea en què
estaven lluitant els Jedi. Quan van girar una cantonada semblaven lluents rodes
metàl·liques, veloces i silencioses. Després els androides van començar a
desplegar-se un a un, alliberant trípodes de potes tan primes com les d'una
aranya i braços curts rematats en canons làser. Les seves llargues columnes
vertebrals segmentades van adoptar la posició vertical i els androides van anar
alçant-se fins a quedar drets, amb els caps blindats estirats cap endavant. El
seu aspecte era tan amenaçador com mortífer, i havien estat construïts per a un
únic propòsit.
Girant
l'última cantonada abans de l'entrada del pont amb una veloç corredissa, els
androides van activar els seus canons làser i van omplir tota la zona amb un
letal foc creuat. Quan els canons làser van tornar a guardar silenci, els
androides destructors van avançar en la recerca de la seva presa.
Però
l'avantsala estava buida, i els Cavallers Jedi havien desaparegut.
***
En el
pont, Nute Gunray i Rune Haako van veure que la pantalla visora tornava a cobrar vida amb un parpelleig. Els androides
destructors van adoptar una altra vegada la seva forma rodant i s'allunyaven de
l'entrada per llançar-se passadís avall en persecució dels Jedi.
–Els hem
fet fugir –va panteixar Rune Haako, que amb prou feines podia creure en la seva
bona fortuna.
Nute
Gunray, pensant que s'havien salvat pels pèls, no va dir res. I en qualsevol
cas, tota aquella batalla amb un parell de Cavallers Jedi era francament
ridícula. La Federació de Comerç estava en el seu dret de resistir-se a la
forassenyada decisió de cobrar un impost sobre les rutes comercials adoptada
pel Senat de la República quan no existia cap base legal per fer-ho. El que els
neimoidians haguessin trobat un aliat disposat a donar-los suport, i el que
aquest aliat els hagués aconsellat que imposessin un bloqueig i obliguessin a
retirar les sancions, no era cap raó per trucar als Jedi.
El Virrei
va encorbar les espatlles i es va afanyar a allisar-se la túnica per ocultar les
seves tremolors, però uns instants després una trucada del centre de
comunicacions va fer que s'oblidés del seu aspecte.
–Una transmissió
de la ciutat de Theed a Naboo, senyor.
La
pantalla visora del planeta va
cobrar vida amb un parpelleig,
i un rostre de dona va aparèixer en ella. Era jove, bella i serena. Una marca
cosmètica de color escarlata dividia el seu llavi superior, i un tocat daurat
emmarcava el seu rostre empolsat de blanc. La dona va contemplar al Virrei i al
seu soci des de la pantalla com si es trobés tan per sobre dels neimoidians que
qualsevol classe de contacte entre ella i els comerciants fora pràcticament
inconcebible.
–És la
Reina Amidala en persona –va xiuxiuejar Rune Haako, mantenint-se fora del camp
visual de l’holocàmera.
El Virrei
va assentir i es va acostar una mica més a la pantalla.
–Per fi
estem obtenint resultats –va murmurar.
Nute
Gunray va entrar al camp de transmissió perquè la Reina pogués veure’l.
Envoltada en les seves vestidures cerimonials, Amidala estava asseguda en el
seu tron, una butaca tallada col·locada sobre una estrada davant de la qual
s'alçava una petita mampara plana. Les cinc donzelles que envoltaven la Reina
portaven llargues capes de color escarlata, les seves caputxes ocultaven les
seves faccions. Amidala va escrutar l'arrugat rostre del Virrei amb una mirada
tan impassible com directa.
–La Federació
de Comerç s'alegra que hagueu decidit comparèixer davant nostre, Altesa, ja que...
–va començar a dir en Nute Gunray.
–No us
alegrareu tant quan sentiu el que he de dir-vos, Virrei –el va interrompre
asprament la Reina–. El vostre boicot comercial ha acabat.
Nute,
molt sorprès, va aconseguir recuperar les bones formes i va dirigir un somriure
burleta a Rune.
–De debò,
Altesa? No sabia que...
–He estat
informada que el Senat per fi ha sotmès l'assumpte a votació –va prosseguir
Amidala sense prestar-li la menor atenció.
–En aquest
cas, suposo que ja coneixereu el resultat de la votació –va dir Nute, qui ja no
se sentia tan segur de si mateix com ho havia estat feia uns moments–. Em
pregunto per què s'han molestat a votar.
Amidala
es va inclinar lleugerament cap endavant, i el neimoidià va poder veure el foc
que cremava en els seus ulls marrons.
–Prou de
mentides, Virrei. Sé que els ambaixadors del Canceller Suprem es troben a bord
de la vostra nau a hores d'ara, i també sé que us han ordenat que arribeu a un
acord. En què consistirà l'acord?
Nute
Gunray va sentir obrir-se un profund forat a la ja molt debilitada confiança.
–No sé
res sobre cap ambaixador. Deuen haver-vos informat malament.
La Reina
va estudiar atentament al Virrei dissimulant a penes una expressió de sorpresa.
–Vigili,
Virrei –va dir en veu baixa–. Aquesta vegada la Federació ha anat massa lluny.
Nute es
va afanyar a bellugar el cap i es va aixecar, adoptant una postura defensiva.
–Altesa,
mai gosaríem desafiar la voluntat del Senat. Com podeu creure'ns capaços de fer
alguna cosa semblant?
Amidala
va romandre immòbil, amb els ulls fixos en ell, com si Nute estigués fet de
vidre i revelés amb tota claredat la veritat que estava intentant ocultar.
–Ja veurem
–va murmurar.
La
pantalla visora es va enfosquir. Nute Gunray va
respirar fondo i va intentar oblidar com de nerviós que havia aconseguit posar-li
aquella dona.
–Té raó –va
dir Rune Haako al costat de ell–. El Senat mai consentirà...
Nute va
alçar una mà per interrompre’l.
–Ja és
massa tard. La invasió acaba de començar.
Rune
Haako va guardar silenci durant uns moments.
–Creus que
sospita que estem a punt d'atacar?
El Virrei
li va donar l'esquena.
–No ho
sé, però no vull córrer cap risc. Hem d'actuar ràpidament per interferir totes
les comunicacions fins que haguem acabat!
***
A
l'hangar principal de la nau, Qui-Gon Jinn i Obi-Wan Kenobi s’ajupiren sense
fer soroll a l'entrada d'un gran conducte de ventilació situat just a sobre
dels enormes cascos de sis naus de desembarcament d'ala doble envoltades per un
gran nombre de transports de la Federació, grans vehicles amb forma de bota
rematats per una proa bulbosa. Les portes que formaven les proes es van obrir,
llargues rampes van sorgir d'elles i milers d'esveltes siluetes platejades van
començar a avançar en perfecta formació per ser estibades a bord.
–Androides
de combat –va anunciar Qui-Gon, i en la seva veu hi havia tant sorpresa com
consternació.
–És un
exèrcit d'invasió –va dir Obi-Wan.
Van
seguir observant l'hangar durant una estona, comptant transports i androides
mentre aquests anaven omplint la mitja dotzena de navilis de desembarcament per
fer-se una idea de les dimensions de l'exèrcit.
–La
Federació mai havia actuat d'aquesta manera anteriorment –va observar Qui-Gon–.
Hem d'advertir a Naboo i posar-nos en contacte amb el Canceller Valòrum.
Obi-Wan
va fer que sí.
–I serà
millor que anem a un altre lloc per fer-ho.
El seu
mentor el va mirar.
–Bé, sempre
podem demanar als nostres amics d'aquí baix que ens portin.
–És el
mínim que poden fer després de la forma en què ens han tractat fins ara. –Obi-Wan
va serrar les llavis–. Tenies raó en una cosa, Mestre: les negociacions han
estat molt curtes.
Qui-Gon
Jinn va somriure i li va fer un senyal que li seguís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada