Darth Maul (III)

Anterior

Entrada 3

No sempre he viscut aquí. El meu Mestre m'ha dit que vinc d’Iridònia. Aquest món no significa res per a mi. No tinc curiositat pel meu planeta natal. Podria viatjar allà per veure d'on he vingut, però quin sentit tindria? Estic interessat en el que sóc, i en el que em convertiré. La meva vida abans que fos un Sith no té importància.

Quin era el meu nom? No ho sé. No importa. El meu antic nom representa una mort, no una vida. Vaig morir i vaig néixer en els Sith. Vaig ser trobat pel meu Mestre i portat de nadó. Els meus pares podrien haver-me buscat. Però ningú a la galàxia pot rastrejar a un Sith que no vol ser trobat. Estaven desemparats.

Una altra lliçó del meu Mestre:

Els sentiments dels desemparats no importen.

Els sentiments d'aquells amb poder poden ser explotats.

El meu Mestre em va salvar. Sense ell, hauria estat un ésser superior atrapat en una vida ordinària. Ell va reconèixer fins i tot llavors el poder latent al meu interior, la fúria que m'elevava sobre tots els altres, fins i tot com un nen petit. Em va mostrar com el Costat Fosc fa florir i créixer en aquest poder. Fregar la ràbia i l'agressió ens alimenta. Algun dia moldré aquest fet en les cares sorpreses dels Jedi.

La nostra tradició és rica i profunda. Els Sith són un orde gairebé tan antic com els Jedi. El nostre fundador va ser un Cavaller Jedi que va veure la veritat... sabia que ignorar el Costat Fosc de la Força era estúpid. Abraçar-lo era la clau per al poder. El Consell no tenia la seva visió. Cruelment, el van desterrar.

Ell no es va escapolir com un lladre. Va iniciar l'Orde Sith i va persuadir a altres que s'unissin. Va planejar construir un orde que desafiaria al propi Temple. No li va portar molt als altres veure la seva saviesa i deixar el Temple per unir-se a ell.

Va ser un començament gloriós. L'únic error que van cometre els Sith en els primers anys va ser que van permetre que els seus membres es tornessin massa poderosos, massa astuts. Quan bases un orde en la idea de la dominació suprema, crees problemes. Els Lords Sith van tramar els uns contra els altres. Finalment, es van destruir els uns als altres.

Però l'últim Sith va ser el més llest de tots. Va ser ell qui va dissenyar la brillant estratègia que ens ha mantingut en secret durant mil anys i ens ha permès créixer a l'ombra del Costat Fosc.

La genialitat de l'estratègia era la seva simplicitat. Només dos. Només es permet existir a dos Sith alhora: Mestre i aprenent.

És a causa de la nostra força que podem fer això. No necessitem un Temple ple de mocosos per criar i entrenar. No necessitem un Consell ple de debatents ploriquejant. No necessitem un cos de Cavallers per ficar els seus nassos en assumptes que no els concerneixen només per inflar els seus propis egos. Dos de nosaltres són suficients.

Els meus primers records són del meu Mestre. Vaig aprendre disciplina tan aviat vaig aprendre a caminar. Si el meu Mestre em privava de menjar o refugi per entrenar-me, sempre era una lliçó de gran valor. Si era confinat, si era ignorat, si patia, no importava. Un nen plora quan la panxa està buida, quan escolta un carro de menjar sotraguejant al costat de la seva porta, olora el seu sopar, i tot i així el carro de menjar passa de llarg. No entén que aquest dolor li fa més fort.

Un càstig és una lliçó, jove Maul. Aprèn-la bé.

Aviat vaig aprendre a no plorar.

Aquí hi ha un exemple del bé que em van fer els meus càstigs. Era un nen petit, no més gran que els malucs del meu Mestre. Sovint era portat a un planeta desolat per exercicis a l'aire lliure. Allà aprenia a com utilitzar el Costat Fosc de la Força. Un cop durant el meu entrenament en un camp desolat, un dinko em va sorprendre. És una criatura desagradable, de la mida del palmell de la mà amb ullals esmolats i una predisposició agressiva. Les seves arpes rascadores bessones són famoses per agafar-se a un dit o nas de la víctima i no deixar-los anar.

Els dinko secreten un verí pudent quan s'espanten. Quan em vaig creuar amb ell, vaig flaquejar, i el verí impactà contra la meva cara, ferint els meus ulls. Vaig udolar, llavors el vaig aixafar amb la meva bota. Vaig mirar al meu Mestre, complagut davant el meu coratge.

–Has flaquejat, –va dir ell–. Tenies por del dinko?

–Sí, Mestre, –vaig respondre–. Però vaig controlar la meva por. –Vaig dir això amb la seguretat del nen que era. El meu Mestre va fer que sí, però jo sabia que estava descontent.

Sabia que arribaria un càstig. Tot i així aquella nit vaig menjar el meu menjar habitual. No vaig ser confinat en el vestit de privació sensorial. No vaig ser forçat a dormir en el dur sòl. La calefacció no va ser apagada.

Va ser el mateix l'endemà, i al següent. Res pertorbava la meva rutina. Finalment em vaig oblidar de l'accident. Era jove.

Llavors una nit després d'un dia particularment exhaustiu vaig anar a la meva habitació. La meva porta xiuxiuejà en tancar-se. Em vaig despullar en la foscor i vaig retirar la coberta del meu llit. Un dinko va saltar directament cap a mi.

Sorprès, el vaig batre lluny, però vaig fallar quan vaig tractar d’aixafar-lo. Vaig vacil·lar, tement que les seves urpes destrossessin el meu peu nu. Llavors un altre dinko va saltar d'una cantonada. Llavors un altre. I un altre. L'habitació era plena d'ells.

Frenètic, vaig córrer cap a la porta. No s'obria. Els llums no funcionaven. En la foscor un dinko va saltar a la meva espatlla i va enfonsar les seves urpes en la meva orella. Un altre va aterrar en un polze del peu. Vaig cridar i xisclar, tractant de lliurar-me d'ells. El verí m’encegava. Vaig saltar contra les parets, tractant d’aixafar-los. La pudor del seu verí va regirar el meu estómac.

Em va portar un temps matar-los a tots. Al matí la porta es va obrir i el meu Mestre hi era. Va veure la meva pell inflamada, els meus ulls inflats, les meves mans i peus sagnants. La pudor de la meva habitació va volar cap a ell.

–No flaquegis de nou–, va dir ell.

El càstig és una lliçó. El meu Lord Sidious em va ensenyar bé. No hi podia haver millor mestre. Mira el resultat... el meu cos és dur, i la meva ment és encara més dura.

Sempre recorda, el meu aprenent: La ràbia és una cosa viva. Alimenta-la i creixerà.

Vaig aprendre a veure a través dels ulls del meu Mestre. Ell em va mostrar la galàxia i me la va explicar en termes de poder: qui el tenia, qui no. Em va mostrar que els vasts recursos hi eren per agafar-los. Les preocupacions de la majoria d'éssers són insignificants. El menjar i el refugi no són res. L'amor o la devoció a un company, un món, o a una causa no només és una distracció sinó un perill, ja que pot ser utilitzat en contra teva. He vist el meu Mestre utilitzar aquesta debilitat en els altres per al seu propi fi. Saps que hi ha alguns disposats a morir per algú a qui estimen? Desconcertant.

Jo estic disposat a morir pel meu Mestre, és clar. Però ell no és només un ésser. Ell és una tradició, una herència, un ideal. Algun dia jo seré Mestre i tindré al meu propi aprenent. Ell estarà disposat a morir per mi.

Estic preparat per l'honor que el meu destí esculli per mostrar-me. Si el meu Mestre no sobreviu en aquesta missió, prendré el paper de Mestre i trobaré al meu propi aprenent. Estic preparat.

Per descomptat sobreviurà. Però si no ho fa, no m’encongiré davant la tasca d'aconseguir la mateixa grandesa. He entrenat tota la meva vida per a això.

El següent contacte dels neimoidians no triga gaire a arribar. Quan el meu Mestre em convoca, té una mirada d'irritació a la cara. Es posa la seva túnica amb caputxa. Ningú excepte jo pot saber la seva identitat.

Recorda; Maul: El que es fa en secret té un gran poder.

–Roman en el fons–, m’ordena Lord Sidious–. Potser et necessiti. Qui sap el que aquests llimacs neimoidians han aconseguit fúmer malbé aquesta vegada.

Ell convoca la nau. Jo em quedo fora de l'abast del dispositiu d'holograma. El meu cor batega més ràpid. Han tingut èxit els neimoidians en matar els ambaixadors Jedi?

Nute comença amb les bones notícies.

Aquells que et serveixen sempre comencen amb bones notícies. No t'enceguis per la seva auto-adulació. Com més parlotegen, més tracten de cobrir els seus errors.

Nute li explica al meu Mestre sobre els èxits de la Federació de Comerç. Controlen les ciutats al nord i oest de Naboo. Milers han estat envoltats. Estan buscant assentaments que puguin tenir grups de resistència, però aquests grups són aïllats i petits. Nute s'infla amb el seu èxit, però els seus ulls es mouen nerviosos. Quan domines mitjançant la por, arribes a reconèixer els símptomes.

Lord Sidious li ordena destruir a tots els oficials d'alt rang silenciosament. Llavors li pregunta si la Reina Amidala ha signat el tractat.

Hi ha una fracció de dubte abans que Nute respongui. Reconec el senyal d'una reluctància subjacent a donar males notícies. El meu Mestre espera, sense dir res.

–La Reina Amidala ha desaparegut. La seva nau ha passat el bloqueig.

Aquestes són pitjors notícies de les que esperàvem. Com poden haver fotut malbé els neimoidians una feina tan fàcil?

–Vull aquest tractat signat! –crida el meu Mestre.

–Impossible–, protesta Nute, els seus ulls vidriosos de por. La nau està ben fora del seu abast...

El meu Mestre es controla. És hora de dirigir la situació, trobar una solució.

–No per a un Sith–, respon el meu Mestre.

Sí, no per a un Sith. Ell em fa un senyal, i jo faig un pas al capdavant. Lord Sidious li diu als neimoidians el meu nom, i que jo trobaré la nau perduda.

Veig la mirada de sorpresa i desesperació en les horribles cares de Nute i el seu oficial Rune Haako. Tracten d'ocultar-ho, però res se li pot ocultar a un Sith.

Els éssers inferiors poden consolidar el teu poder per tu, i de vegades, poden entretenir-te. Nute i Rune miren les meves marques de guerrer i les meves banyes, i tracten de no retrocedir de la imatge. Els hi dono la meva mirada més ferotge. Una aparença salvatge pot ficar la por en els cors dels febles. No has de dir ni una paraula.

Nute mira de Darth Sidious cap a mi.

Sí, imbècils. Hi ha dos dels nostres.

El meu Mestre talla la transmissió.

–Aquests incompetents han actuat pitjor que en les meves pitjors expectatives–, em diu–. La Reina Amidala ha de signar aquest tractat. –La seva cara està contreta amb ira–. Els Jedi estan darrere d'això, és clar. S'estan convertint en una molèstia i han de ser eliminats. Troba'ls.

He estat esperant aquest moment.

–Els trobaré, Mestre–, li vaig dir–. No fracassaré.

Següent