L'amenaça fantasma (XX)

Anterior

20

Al migdia, amb el sol brillant en un cel sense núvols i el vent totalment encalmat, els herbassars que s'estenien al sud de Theed entre la capital de Naboo i el pantà dels gungans estaven deserts i immòbils. La calor semblava brollar de les planes amb una suau tremolor, i tot estava tan silenciós que el cant dels ocells i el brunzit dels insectes podien sentir-se a cent metres de distància.

I llavors els transports militars de proa bulbosa i els tancs cuirassats de la Federació de Comerç van entrar rugint en les prades, lliscant sobre les altes herbes en lluents onades metàl·liques.

Els pantans també estaven silenciosos, amb el crepuscle perpetu callat i expectant sota el vast dosser de branques i lianes, la superfície de les aigües fangoses tan llisa com un vidre, els joncs i les herbes immòbils en l'atmosfera sense vent. Aquí i allà un insecte aquàtic saltava silenciosament d'un costat a un altre, doblegant les tiges d'herba com si fossin trampolins i fent que els tolls cobressin vida allà per on havia passat. Els ocells solcaven l'aire en centelleigs de color, voleiant de branca en branca. Petits animals sortien al descobert per beure i alimentar-se, amb la mirada atenta, els musells tremolosos i tots els sentits alerta.

I llavors l'exèrcit gungan va emergir del pantà entre una ondulació d'aigües fangoses i un esclat de bombolles; els seus caps de llargues orelles pujaven i baixaven igual que suros, primer una, després l'altra, i finalment centenars que van acabar convertint-se en milers.

Tant en les planes com en els pantans, els animals es van afanyar a amagar-se, els ocells van alçar el vol i els insectes van buscar refugi sota terra.

Muntats en els seus kaadus, els gungans van sortir dels seus caus, protegits per armadures i les armes preparades. Aquestes consistien en llargues llances d'energia i fones d’empunyadura metàl·lica amb les quals llançaven boles a llarga distància, així com escuts d'energia per al combat cos a cos. Els kaadus es van sacsejar tot just trepitjar terra ferma, llevant-se l'aigua pantanosa de les seves llises pells i buscant les parts més sòlides del sòl mentre els seus genets els ordenaven avançar. Nous contingents de guerrers es van anar afegint a l'exèrcit conforme aquest avançava, fins que finalment les fileres de genets es van perdre de vista en la llunyania.

Quan la primera onada va sortir de l'espessor, el pantà va tornar a cobrar vida amb la sobtada aparició dels fambaas, enormes llangardaixos quadrúpedes de llargues cues i colls i descomunals cossos escamosos. Els fambaas transportaven generadors d'escut sobre les amples esquenes, màquines que quan quedessin connectades entre si s'activarien un camp de força per protegir els soldats gungans de l'armament de la Federació de Comerç.

Els fambaas avançaven pesadament sota les seves càrregues, balancejant els colls mentre els seus conductors els esperonaven amb impaciència.

Jar Jar Binks cavalcava amb ells al capdavant de la seva unitat, preguntant-se què se suposava que havia de fer. El més important, o això creia, era no fer nosa. Els altres generals, i fins i tot els seus propis subordinats, li havien deixat clar que no esperaven una altra cosa d'ell. El Cap Nass podia estar convençut que nomenar-lo general de l'exèrcit gungan constituïa una idea excel·lent, però als militars de carrera no els havia fet cap gràcia. En ser informat del seu nou càrrec, el general Ceel, que era el comandant en cap, va mirar fixament Jar Jar i, grunyint, li va dir que esperava que donés un bon exemple a la seva gent i sabés morir heroicament.

Jar Jar va respondre a tot allò procurant passar el més inadvertit possible fins que van començar a sortir del pantà, moment en el qual va assumir el seu lloc al capdavant de les seves tropes.

Tot just portava recorreguts cent metres després de sortir de l'espessor quan va caure del seu kaadu.

Ningú es va aturar per ajudar-lo a tornar a muntar, de manera que ara marxava entre els seus soldats.

–Açò muito, muito dolent sier –murmurava dintre seu mentre avançava a través de la calitja pantanosa amb els altres.

A poc a poc, l'exèrcit gungan va anar sortint dels pantans i va entrar en les planes cobertes d'herba on ja l'esperava l'exèrcit de la Federació de Comerç.

***

Ànakin Skywalker estava amagat entre les ombres d'un edifici davant de l'hangar principal de la flota estel·lar de Naboo, a la ciutat de Theed. Allà també regnava el silenci, ja que el gruix dels androides de combat havien estat enviats a les planes perquè s'ocupessin de l'exèrcit gungan i la resta dels efectius dispersats per la ciutat en tasques de patrullatge i vigilància del perímetre. Tanmateix, la plaça estava plena de tancs, i un nombrós contingent d'androides de combat vigilava la flota naboo. Fer-se amb els caces estel·lars no anava a ser fàcil.

Ànakin va mirar als seus companys. Padmé, vestida de donzella, estava amagada al costat dels Jedi amb Eirtaé, esperant l'ordre del Capità Panaka per ocupar la seva posició a l'altra banda de la plaça. Sabé, la Reina–esquer, i les seves donzelles portaven robes de combat, folgades i resistents, amb desintegradors penjats de la cintura. Els llums d’R2 parpellejaven silenciosament darrere d'ells entre una vintena d'oficials, guàrdies i pilots naboos, tots armats i llestos per entrar en acció. Al noi li semblava que un exèrcit tan patèticament petit mai podria vèncer, però era tot el que tenien.

Almenys Qui-Gon i Obi-Wan tornaven a parlar-se. Van començar a fer-ho durant el viatge des dels pantans, unes quantes paraules ocasionals, intercanviant cautelosos comentaris i temptejant el terreny. Ànakin havia escoltat amb atenció tot el que deien, més sensible als matisos de la seva conversa del que podien ser-ho altres, i pendent de la inflexió de les seves veus. Passat un temps, quan les paraules van haver curat la bretxa prou perquè deixessin de sentir-se tensos quan estaven junts, hi va haver somriures, breus i gairebé tristos, però molt clars en el seu propòsit. Els Jedi eren vells amics i la seva relació recordava la d'un pare i el seu fill. No volien llançar per la borda tot això a causa d'un simple desacord. Ànakin es va alegrar moltíssim que fos així... sobretot perquè ell havia estat la causa del seu desacord.

Padmé també havia parlat amb ell, posant-se al seu costat durant uns moments mentre avançaven cap a la ciutat a través dels boscos, i el seu somriure va dissipar tots els dubtes i temors del noi en un segon.

–Lamento no haver pogut dir-t'ho abans –es va disculpar ella–. Ja sé que et vas portar una sorpresa.

–Oh, no et preocupis –va dir el noi, encongint-se d'espatlles.

–Suposo que el fet de saber que sóc una Reina haurà canviat el que sents per mi, oi? –va preguntar ella.

–Suposo que sí, però no importa. Em conformo amb seguir agradant-te..., perquè tu segueixes agradant-me –va respondre el noi amb ulls esperançats.

–Doncs clar que m'agrades, Annie. Dir-te qui sóc en realitat no vol dir que el que sento per tu hagi canviat. Abans era la mateixa persona, tant si sabies la veritat sobre mi com si la ignoraves.

–Suposo que sí –va dir Ànakin després de reflexionar per un instant, i va somriure–. Bé, llavors suposo que el que sento per tu tampoc hauria d'haver canviat.

Padmé es va allunyar, amb el cap tornat cap a ell i un ampli somriure als llavis; mentre la seguia amb la mirada, Ànakin es va sentir com si fes deu metres.

Així que ara estava en pau amb si mateix pel que fa a Padmé i els Jedi, però es veia assetjat per noves preocupacions. I si els passava alguna cosa durant el combat que anaven a lliurar? I si els ferien, o els...? Ànakin no va poder acabar el pensament. No els hi passaria res dolent, i això era tot. Ell no ho permetria. Els va mirar, agenollats en silenci al costat de la plaça, i es va prometre a si mateix que els protegiria passés el que passés. Aquest seria el seu treball. Ànakin va prémer els llavis amb expressió decidida mentre feia aquell jurament.

–Una vegada que estiguem dins, Annie, busca un lloc on puguis romandre amagat fins que tot això hagi acabat –li va ordenar Qui-Gon de sobte mentre s'inclinava cap a ell, gairebé com si pogués llegir la ment del noi.

–És clar –va prometre Ànakin.

–I no et moguis d'allà –va afegir fermament el Mestre Jedi.

Panaka i el seu contingent de combatents ja havien ocupat les seves posicions, preparats per atrapar els tancs i els androides de combat en un foc creuat amb el grup de la Padmé.

Aquesta va treure una vareta lluminosa d'una butxaca i va enviar un senyal en codi a Panaka a través de la plaça.

Al voltant de l’Ànakin, les armes sortien de les seves fundes i corretjam i les fiadors eren desactivats.

Els combatents d’en Panaka van obrir foc sobre els androides de combat, fent trossos els seus cossos metàl·lics sota un diluvi de trets làser. Altres androides es van tornar ràpidament en resposta a l'atac i van començar a intercanviar ràfegues amb els homes de Panaka, atrets cap a l'origen del conflicte i allunyant-se del grup de la Padmé.

Qui-Gon es va posar dempeus.

–No t'allunyis de mi –li va xiuxiuejar a l’Ànakin.

Un instant després, el noi corria cap a la porta oberta de l'hangar amb els Jedi, Padmé, Eirtaé, R2 i el seu contingent de soldats i pilots naboos.

***

Jar Jar Binks cavalcava de nou sobre el seu kaadu amb el cos ben dret, al capdavant de les seves tropes. L'exèrcit gungan s'havia desplegat sobre les praderies, flanquejant a Jar Jar i perdent-se de vista en la llunyania. Els kaadus avançaven a través de l'alta herba amb el seu ràpid caminar d'ocell, inclinant el cap a cada pas que donaven mentre els seus genets gungans es balancejaven amb el moviment. Els gungans portaven cascos de cuir i cuirasses metàl·liques, petits escuts circulars penjats del maluc i motxilles energètiques per dispersar el camp d'energia de les plaques difusores que sobresortien de les gropes de les seves muntures com plomes metàl·liques. Els fambaas, que carregaven amb els generadors de camp, havien estat espaiats al llarg de les files per obtenir un màxim de protecció quan els generadors fossin activats. Semblants a tancs, els gegantins llangardaixos avançaven pesadament entre els més àgils kaadus, i les praderies tremolaven sota el seu pes.

El general Ceel i la seva unitat de comandament cavalcaven davant de l'armada, seguits per les banderes d’Otoh Gunga i altres ciutats gungans.

L'exèrcit va arribar a la part alta del turó, i la gegantina onada de cossos foscos es va aturar a un senyal del general Ceel.

L'exèrcit de la Federació de Comerç esperava en una estreta depressió del terreny, protegit pel cingle que s'alçava darrere. Fileres de PAM i tancs formaven la primera línia, desplegada al llarg de més d'un quilòmetre; els seus blindatges i armes brillaven sota el sol de migdia. Els enormes transports de la Federació s'elevaven sobre els vehicles més petits proporcionant-los cobertura; les colossals estructures apareixien suspeses a uns centímetres de terra, amb les portes de les proes bulboses tancades i dirigides cap als gungans. Els androides de combat que controlaven tancs i PAM, eren buides closques metàl·liques sense rostre, invulnerables al dolor, desproveïts d'emocions i programats per combatre fins que fossin destruïts.

Jar Jar Binks va contemplar, esglaiat, l'exèrcit androide. No hi havia ni un sol ésser viu visible, ni una sola criatura de carn i ossos, ningú que anés a reaccionar a la terrible confusió de la batalla de la manera en què ho farien els gungans. Pensar en el que significava això va fer que se li ericessin els pèls.

Els fambaas ja eren als seus llocs, i el general Ceel va activar els generadors de camp.

Les enormes turbines van cobrar vida amb un brunzit i un arc de llum vermella va saltar del generador d'un fambaa al plat d'antena del rèptil apostat al costat d'ell, produint un feix que va anar adquirint amplada i gruix conforme anava creixent per abastar a la totalitat de l'exèrcit gungan, fins que cada soldat i cada kaadu va estar fora de perill sota d'ell. La coloració de la llum protectora va passar del vermell al daurat, relluint com un miratge en el desert. L'efecte creat va fer que l'exèrcit gungan semblés estar submergit sota les aigües, com si hagués estat engolit per un mar de llum cristal·lina.

La Federació es va afanyar a posar a prova l'efectivitat de l'escut. A un senyal del comandant androide OOM-9, que al seu torn estava responent a una ordre del centre de control espacial, els tancs van obrir foc, i els seus canons làser van descarregar andanada rere andanada sobre la pantalla protectora. Feixos flamejants van ploure sobre l'escut i es van dissipar sense produir cap efecte en xocar contra la superfície d'energia líquida, incapaços de travessar-la.

Els gungans van esperar pacientment amb les armes preparades sota la seva coberta protectora, confiant en la solidesa del seu escut. Jar Jar es removia temorosament sobre la gropa del seu kaadu mentre remugava pregàries per mantenir-se allunyat de la destrucció que estava segur cauria sobre ell quant callés. Els canons de la Federació de Comerç van prosseguir el seu implacable atac, escopint cintes d'energia que martellejaven la cobertura.

Els centelleigs, esclats i explosions encegaven i eixordaven, però els gungans van mantenir les seves posicions.

Finalment, els canons de la Federació de Comerç van guardar silenci. Per molt que ho intentessin, no podien travessar l'escut d'energia gungan. A sota del seu dosser protector, els gungans van prorrompre en crits de triomf i van brandar les seves armes.

Però un instant després els tancs i les PAM es van fer a un costat, i els gegantins transports van avançar fins a quedar en primera línia. Les portes de les bulboses proes es van obrir, separant-se per revelar una bateria de penjadors a l'interior. Els penjadors van lliscar cap endavant sobre llargues guies, revelant fila rere fila d'androides de combat plegats i suspesos de ganxos. Quan es van acabar d'estendre, els penjadors van començar a baixar i es van anar perllongant cap a fora, omplint la praderia amb milers d'androides.

Apostats al capdavant del seu exèrcit, el general Ceel i els seus comandants gungans van canviar mirades de preocupació.

Els androides de combat es van desplegar ràpidament per quedar dempeus, amb el cos dret i les cames i els braços estesos. Mans metàl·liques es van alçar per sobre de les seves espatlles per empunyar els rifles desintegradors amb què estava equipada cada unitat.

A una ordre d’OOM-9 el contingent d'androides de combat va començar a avançar cap a l'exèrcit gungan, cobrint el prat d'un extrem de l'horitzó a un altre amb lluents fileres metàl·liques.

El mur-escut gungan havia estat dissenyat per aturar objectes voluminosos i lents de gran densitat i massa, com els vehicles artillats, i objectes petits i ràpids que generessin una intensa calor, com els projectils disparats per armes de foc. Però no detindria a uns androides petits que es moguessin a poc a poc, ni tan sols quan aquests androides es trobaven agrupats en uns efectius tan nombrosos com els que hi havia ara.

Jar Jar Binks va començar a desitjar estar en un altre lloc, pensant que malgrat com de poderós que era l'exèrcit gungan, semblava insignificant davant la màquina de metall que avançava cap a ell.

Però els gungans estaven decidits a lluitar, i el que el seu enemic fos tan nombrós no va ser suficient per dissuadir-los d'això. Llances d'energia i fones manuals van ser activades una rere l'altra al llarg de les línies. Les primeres files d'androides de combat van arribar al perímetre del camp d'energia que s'alçava davant del turó sobre el qual esperaven els gungans i van començar a travessar-lo sense que això els afectés. Després de carregar els desintegradors de l'espatlla, els androides van obrir foc.

Els gungans van respondre entre un gemegar d'enormes trompes de guerra. Una pluja de llances va caure sobre els androides, destrossant membres i torsos metàl·lics quan les seves astes i puntes van esclatar en fer impacte. Les van seguir boles d'energia llançades per les fones, que van infligir nous danys. Els morters van deixar caure les seves càrregues sobre el centre de les fileres d'androides, obrint enormes buits. Els androides de batalla van trontollar i van disminuir la marxa, però van recuperar l'ímpetu i van seguir avançant quan centenars més van ocupar el lloc dels que havien caigut per travessar maquinalment l'escut protector i entrar en el radi d'abast de les armes gungans.

Al centre de la seva unitat de comandament, el general Ceel va ordenar avançar als seus guerrers, reforçant les seves línies defensives davant dels fambaas i els generadors d'escut per protegir-los, conscient que si el camp de força queia, els tancs de la Federació de Comerç també s'unirien a l'atac.

Fileres d'androides de combat, els components metàl·lics reflectien el sol, i files de gungans, àgils criatures de pell ataronjada, es van disposar a entaular batalla.

Resistint la temptació de tancar els ulls per no veure el que sabia que anava a ocórrer, Jar Jar Binks va enfonsar els talons en els flancs del seu kaadu i es va llançar a la càrrega amb la resta de la seva unitat.

***

En el relatiu recolliment de la sala del tron ​​del palau de Theed, un lloc on havien cregut que estarien fora de tot perill, Nute Gunray i Rune Haako observaven en una pantalla gegant les imatges canviants de la batalla que s'estava lliurant. Els Cavallers Jedi estaven dins del complex, acompanyats per soldats i pilots naboos, i les seves espases de llum sembraven la destrucció entre els androides de combat que intentaven detenir-los.

–Com han entrat a la ciutat? –va preguntar en veu baixa Rune Haako, horroritzat pel que estaven veient.

Nute Gunray va bellugar el cap.

–No ho sé. Creia que la batalla tindria lloc lluny d'aquí –va dir amb els ulls desorbitats pel terror–. Però ara els tenim massa a prop!

Els dos es van tornar com un sol neimoidià quan Darth Maul va entrar a la sala brandant una espasa de llum de llarga empunyadura. Els ulls grocs del Sith centellejaven a la cara tatuada de vermell i negre, i la seva fosca capa ondulava darrere d'ell.

Nute Gunray i Rune Haako van retrocedir instintivament, ja que no volien interposar-se en el seu camí.

–Lord Maul –va dir Gunray, saludant al Sith amb una ràpida inclinació del cap.

Darth Maul li va dirigir una mirada de desdeny.

–Ja us vaig dir que aquí estava passant alguna cosa més del que semblava! –va exclamar amb expressió de fúria–. Els Jedi han vingut a Theed per una raó, Virrei. Tenen el seu propi pla per derrotar-nos.

–Un pla? –va preguntar el neimoidià amb evident preocupació.

–Un pla que fracassarà, us ho asseguro. –La seva cara coberta de franges relluïa malèvolament sota la llum–. Porto molt de temps esperant això. He dedicat tota la meva vida a preparar-me per a això, i els Jedi lamentaran la seva decisió de tornar aquí.

La seva veu s'havia tornat aterradorament aspra. El Senyor del Sith, amb el cos tens, preparat per entrar en acció mentre flexionava les mans sobre l'arma, anhelava aquell enfrontament. Els neimoidians no envejaven als seus adversaris.

–Espereu aquí fins que torni –els hi va ordenar bruscament Darth Maul, passant al costat d'ells.

–On aneu? –es va afanyar a preguntar Nute Gunray mentre el Senyor del Sith començava a caminar cap als molls dels lliscants.

–On creus que vaig, Virrei? –va dir burleta Darth Maul–. Vaig a l'hangar principal per deslliurar-vos d’aquests Jedi que tant us preocupen.

Següent