Darth Plagueis (XXVI)

Anterior

26: LA SEVA NATURALESA BÀSICA

En un dia clar, mirant cap al nord-oest a través de Els Tallers des d'una sala disseminada de runa al terrat circular de l'Edifici LiMerge, Maul podia veure simplement l'elegant espira central del Temple Jedi, clavant-se per sobre de l’horitzó. Amb el seu Mestre en ruta cap a Eriadú per assistir a la reunió de comerç que el propi Sidious havia proposat, el zabrak havia adquirit el costum de pujar fins al terrat com a mínim un cop al dia i, amb els electrobinoculars a la mà, mirar la distant espira amb l'esperança de veure un Jedi.

Però això no havia passat.

Si algun Jedi fos present, estaria asseient en contemplació, com Maul sabia que també hauria d'estar fent. O si no estava meditant, llavors completant el treball a la motojet graciosament corbada a la qual havia batejat com Bloodfin o el droide anomenat C-P3X, o perfeccionant la seva habilitat utilitzant el llançador de projectils muntat al canell conegut com lanvarok. Dedicar-se en aquestes tasques hauria provocat més aprovació en Darth Sidious que el fet que Maul mirés el pinacle ornamentat amb aletes del Temple i somiés amb el dia en què pogués enfrontar-se contra un Mestre Jedi. Però des del seu retorn de Dorvalla diverses setmanes estàndard abans, havia estat massa inquiet per seure amb les cames creuades sobre el sòl, submergir-se en el flux del Costat Fosc o pensar en els plànols del droide sonda que Darth Sidious li havia proporcionat abans de marxar.

Quan Maul reflexionava en el temps que havia passat a Dorvalla, els seus pensaments no es concentraven en els assassinats que havia dut a terme. Hi havia assassinat a molts en la seva curta vida i no hi havia res en les morts de Patch Bruit, Caba'Zan i els altres involucrats en el negoci d'extreure mineral de lommite que els distingís de morts anteriors. De fet, la manca de cura dels miners hauria d’haver-los condemnat a morts llargues en comptes dels finals ràpids que Maul els hi havia dispensat. El que recordava en el seu lloc era la sensació de participació que la missió li havia proporcionat. No només havia estat capaç d'utilitzar els seus talents per al sigil, el seguiment i el combat, sinó que els havia utilitzat d'una manera que impulsava el Gran Pla Sith, com no havia estat el cas durant els seus anys d'entrenament a Orsis, o durant les correries que Darth Sidious li havia permès fer en altres planetes. Al seu retorn a Coruscant, el Senyor Fosc li havia lloat, el que, suposava Maul, hauria haver estat suficient recompensa. I podria haver-ho estat, de no haver portat aquesta missió a una altra.

Però Darth Sidious l’havia exclòs de participar en l'operació d’Eriadú i havia estat vague sobre els plans futurs.

Com a resultat directe del que Maul havia aconseguit a Dorvalla, Lommite Limitada i Mineral Intergalàctica s'havien fusionat i el seu control havia estat assumit per la Federació de Comerç, en el que a canvi havia resultat en l'ascens d’en Nute Gunray al Directorat de set membres de la companyia. En converses posteriors amb el Virrei, Darth Sidious havia demandat que els neimoidians sacrifiquessin voluntàriament un dels seus vaixells de càrrega Lucrehulk, juntament amb un enviament de lingots d'auròdium, com a mitjà per donar fons a un grup insurgent de la Vora Exterior conegut com el Front de la Nebulosa. Maul havia estat desconcertat per la decisió del seu Mestre de revelar-se al líder del grup, com Darth Sidious havia fet en la seva comunicació inicial amb Gunray. Després es va descoratjar quan va descobrir que el líder, un home humà anomenat Havac, havia traït a Darth Sidious en intentar assassinar al Canceller Suprem Valòrum a Coruscant. La comprensió que al seu Mestre se li podia enganyar, que no era infal·lible, havia tingut un efecte curiós en Maul.

Li havia causat intranquil·litat, una sobtada preocupació per la seguretat del seu Mestre que s'havia ficat en la seva habilitat de tranquil·litzar la seva ment i trobar consol en el Costat Fosc. No era por, perquè la por era una cosa aliena a la personalitat d’en Maul, sinó un desassossec preocupant. Desassossec per l'ésser que una vegada havia intentat matar i al qual potser s'esperés que matés. Totes aquestes setmanes després, de vegades encara passava hores vagant per l'Edifici de LiMerge com un animal domèstic percebent l'olor del seu amo...

No obstant això, quan hi havia expressat un desig de prendre part en l'operació d’Eriadú, fins i tot si això només significava ajudar els neimoidians en procurar armes de les espècies rusc o a començar les operacions de fabricació a Alaris Prime i altres planetes remots, el seu Mestre havia rebutjat la idea sense més.

No tens un paper en això, li havia dit, sense cap més explicació, i en compensació, va resumir Maul, li havia donat els plànols de l'ull fosc.

El rebuig també havia incitat preguntes d'una classe nova.

De tots els éssers de la galàxia, el Lord Fosc li havia triat a ell perquè servís com el seu aprenent i el seu successor eventual i, però, Darth Sidious havia desatès el fet d’equipar-lo amb les mateixes eines que necessitaria per continuar amb l'imperatiu Sith.

Malgrat tots els seus intents de familiaritzar-se amb el terreny polític i amb les organitzacions criminals, algunes de les quals estaven aliades amb Darth Sidious i altres contràries als seus plans, tenia una comprensió limitada de com funcionava precisament la galàxia. Entenia que la guerra dels Sith era amb l'Orde Jedi més que amb la República, però no tenia una idea real de com s'administraria la venjança.

I si, llavors, més enllà del que s'esperava, li passés alguna cosa desafortunada al seu Mestre? Hi havia un pla de contingència? A diferència d’en Darth Sidious, que s’emmascarava com el senador Palpatine de la República i debatia assumptes complexos al Senat, Maul no tenia una identitat secreta. Amb els seus ulls grocs i una màscara de símbols màgics arcans negres i vermells i un cap amb banyes, tot el que podia fer era rondar els límits de Els Tallers en el més profund de la nit sense inspirar por a gairebé tots els éssers que el veien.

Maul havia esperat que la seva vida canviés quan Darth Sidious li havia traslladat a Coruscant. Però, de moltes maneres, el moviment li havia semblat com un retorn als seus dies com a recluta de combat a Orsis, esperant que li permetessin lluitar, rebent lloances i recompenses, només perquè li ordenessin que entrenés més dur.

Les visites ocasionals del seu Mestre li havien permès suportar l'aïllament i la superficialitat de la seva existència.

Només quan la seva instrucció en les arts Sith havia començat, s'havia sentit singular, amb sentit...

Però no mancava completament d'esperança.

En ocasions, Darth Sidious al·ludia a una missió de la major importància que necessitarien dur a terme junts. Una que requeriria que fessin ús de tots els seus poders. Encara havia de proporcionar-li els detalls, fins i tot pel que feia als estudis d’en Maul. Però continuava implicant que la missió era imminent. I cada vegada més i més, Maul sentia que era quelcom connectat amb el planeta natal del seu Mestre, Naboo.

***

En ser la seva presència requerida pel Rei Veruna, Palpatine va interrompre el seu viatge cap a la reunió d’Eriadú per aturar-se a Naboo. L’espaiport era ple de naus de disseny inusual i Theed estava plena de ciutadans que havien omplert els carrers i carrerons que envoltaven la plaça del Palau per sentir parlar a la jove Padmé Naberrie.

En marcat contrast amb l'entusiasme alegre demostrat per les multituds, i aparentment organitzat com una mena de contra esdeveniment, la sala del tron ​​del palau era l'escena d'un festí extravagant, al qual assistien la majoria dels partidaris corruptes d’en Veruna en l'electorat i diverses dotzenes de personatges dubtosos estrangers.

L'anunci de l'arribada d’en Palpatine a la sala es va trobar amb insinuacions silencioses i rialles malicioses que van continuar mentre va ser conduït cap a un espai a la taula del Rei, davant d’en Veruna i col·locat entre Kun Lago i la cap de seguretat Magneta.

Fent gestos amb el seu ceptre reial segons els bons costums, Veruna va saludar-lo amb un somriure exagerat.

–Benvingut, Palpatine. –La beguda li havia donat una lleugera mala pronunciació al seu discurs. Picant de mans va afegir–: Porteu vi per al celebrat senador de Naboo.

–Gràcies, majestat –va dir Palpatine, seguint-li el joc a la insinceritat d’en Veruna–. No he pres vi de flors durant massa temps.

Veruna va colpejar amb un puny la llarga taula de fusta.

–Llavors porteu-li dues copes i feu que segueixi venint fins que la seva set s'apagui.

Palpatine es va tirar cap enrere en la seva cadira mentre els servents es donaven pressa per honrar l'ordre d’en Veruna. Tots dos extrems de la taula estaven bloquejats per éssers que ell coneixia per la seva reputació més que per amistat. Lluny cap a la dreta d’en Veruna estava assegut Alexi Garyn, cap del sindicat del crim Sol Negre, i a la seva esquerra, elevada sobre coixins duradors i extraient fum d'una pipa d'aigua, s’arrepapava una femella hutt anomenada Gardulla, de Tatooine. Entre el seguici d'éssers d'ella hi havia dos humanoides, els seus uniformes marcials els identificaven com a membres del grup terrorista Bando Gora.

Més munició per a la Padmé Naberrie, va pensar.

–Digues-nos, Palpatine –va dir Veruna, després de netejar-se la boca a la màniga de la seva túnica estrident–, què et va impulsar a proposar aquesta reunió a Eriadú?

Palpatine va ignorar les copes de vi.

–La reunió proporcionarà una oportunitat perquè tots els implicats exposin els seus pensaments i les seves queixes respecte a l'impost de les zones de lliure comerç.

–Estic segur que els teus amics de la Federació de Comerç estaran molt agraïts.

Palpatine va esperar que les rialles acabessin, complagut de trobar que la conversa es dirigia en la direcció que havia esperat que fos.

–Naboo té molt en joc en el que surti de la reunió, majestat.

–Ah, llavors vas organitzar això pel bé de Naboo. –Veruna va aixecar la seva veu de manera que tothom a la taula pogués escoltar-lo–. Palpatine va fer això per preocupació per Naboo! –La seva expressió es va endurir mentre ell s'inclinava cap endavant–. I sens dubte estaves pensant en Naboo quan et vas aproximar als Naberrie perquè fessin que la seva filla s'oposi a mi en les pròximes eleccions.

–Pensa-t’ho dues vegades abans de negar-ho –li va dir tranquil·lament Magneta.

–El meu fill –va afegir Lago inclinant-se –hi era present quan els hi vas presentar l’oferta.

–Amb la Padmé Naberrie, si no estic equivocat –va dir Palpatine com en una conspiració.

Mentre Lago estava intentant sortir del seu desconcert, ell va mirar a Veruna.

–Vàrem discutir el moviment de refugiats.

El monarca li va mirar i després va fer un gest despectivament amb els dits.

–El que està fet, fet està. I em temo que això t'inclou a tu, senador. –Fent un gest ampli en direcció a la Plaça del Palau, va dir–: Realment creus que aquesta petita nouvinguda política pot enderrocar-me? La filla dels pagesos de les muntanyes?

Palpatine va arronsar les espatlles.

–Les multituds a les que ha atret semblen pensar això.

–Idealistes –va dir Veruna, burleta–. Retrògrads. Somien amb el Naboo de fa cinquanta anys, però no estan a punt d'aconseguir els seus desitjos. –El seu dit es va clavar a l’aire davant de la cara d’en Palpatine–. El meu primer acte oficial després de la meva reelecció serà cridar-te de tornada com a senador. –Va mirar a Lago–. Kun serà el nou representant de Naboo.

Palpatine va arrufar les celles amb burleta decepció.

–Janus Greejatus seria una millor elecció.

Veruna es va posar nerviós.

–Una recomanació feta per tu és una condemna! I et suggereixo fermament que romanguis a Coruscant, perquè ja no seràs benvingut a Naboo. –Va abaixar la veu–. Tingues en ment que tinc informació que et pot arruïnar, Palpatine, de la mateixa manera que tu, els Naberrie i la resta esteu intentant arruïnar-me a mi.

La taula va quedar en silenci quan un esquadró de caces N-1 va passar a corre-cuita darrere de les finestres arquejades per interrompre el míting de la plaça.

Palpatine va conjurar un somriure.

–Els naboo estaran complaguts de veure que la vostra força espacial val per a alguna cosa, majestat.

La cara inflada d’en Veruna va enrogir.

–Més del que saps. Et vaig dir que pretenia acabar el nostre acord amb la Federació de Comerç i Hego Damask i així ho faré.

Palpatine va mirar a la hutt i als seus subordinats de Bando Gora.

–Amb l'ajuda dels vostres nous associats. I què fareu? Perseguir els caces de la Federació de Comerç fins fer-los fora del sector Chommel? Desafiar obertament a Damask?

–Damask ha traït a tothom. Pregunta-li a la Gardulla. Pregunta-li a Alexi Garyn. El muun hauria d'haver après la lliçó fa trenta anys dels grans que li van fixar com a objectiu.

Palpatine es va complaure en secret pel comentari. I tu comets els mateixos il·lustres disbarats que van cometre ells.

–Què us fa pensar que no va aprendre?

Veruna va començar a parlar, però es va empassar el que tenia en ment i va començar de nou.

–Des d'aquest punt, Naboo administrarà els seus propis recursos. Gardulla i Sol Negre supervisaran l'exportació de plasma i les importacions de béns i els Bando Gora protegiran els nostres interessos en les línies espacials. És una pena que no siguis part d'això.

–Una pena, per descomptat –va dir Palpatine, posant-se dret–. Fins que arribi el moment en el qual em reemplaceu, majestat, continuaré actuant en el millor interès per Naboo, a Eriadú i a Coruscant. En el cas que vegi a Damask, m'asseguraré de dir-li que va subestimar... les vostres ambicions.

Veruna va creuar la mirada amb ell.

–No et preocupis excessivament, Palpatine. No li tornaràs a veure.

***

Amb el transpirador fixat a la seva cara, Plagueis es va moure amb propòsit àgil a través de les sales de pedra freda que havien albergat trenta anys d'experiments. La majoria de les gàbies i les cel·les estaven ara buides. I els captius que havien contingut, alliberats.

Ell es va preguntar si els boscos de greel de Sojourn es convertirien en una mena de laboratori, un gran medi de fusta escarlata per a l'evolució mutant. 11-4D es va creuar amb ell de camí al pati, amb caixes d'emmagatzematge d'aliatge apilades fins molt amunt en el seu quartet d'apèndixs.

–Assegura't que totes les dades han estat esborrades permanentment –va dir Plagueis.

El droide va assentir.

–M’asseguraré d'això per tercera vegada, Magíster Damask.

–I 4D, porta les meves instruccions als Guàrdies del Sol que contactaré amb ells en Thyrsus.

–M’encarregaré d'això, Magíster.

Plagueis va entrar a l'habitació que havia servit com la seva càmera de meditació.

Encara que l'espai de sostres alts ja estava fixat en la seva memòria, va estudiar les poques peces decoratives en silenci, com si busqués algun detall que se li hagués escapat.

Els seus ulls es van aturar a la petita avantcambra en què Sidious i ell havien estat asseguts quan havien dut a terme el camí i la fortalesa d'aquest record va ser tal que es va veure catapultat cap a un moment d'intens somni.

Durant algun temps, havia estat conscient que Sidious s'havia tornat crític amb la seva fixació per descobrir els secrets de la vida i la mort. Amb certesa Sidious sentia com si Plagueis s'hagués convertit a si mateix en gran part d’un projecte, descuidant sovint el Gran Pla, que Plagueis havia arribat a donar més importància a la seva pròpia supervivència que en la dels Sith. Mentrestant, sobre Sidious havia recaigut la responsabilitat d'organitzar i executar les conjures que els col·locarien als dos en el poder a Coruscant. Sidious dirigint els successos galàctics en gran part de la mateixa manera en què Plagueis estava gestionant els corrents del Costat Fosc. I no obstant això els arranjaments eren com havien de ser, perquè Sidious tenia un do per al subterfugi que superava els talents de qualsevol dels Senyors Sith que li havien precedit, incloent a Bane.

Plagueis va trobar irònic el fet que Sidious hagués arribat a sentir-se amb respecte a ell com ell mateix s'havia sentit pel que feia a Tenebrous al final del seu llarg aprenentatge. Tenebrous confiava més en la ciència bith i les projeccions dels ordinadors que en les arts Sith... Però Plagueis també comprenia que havia arribat el moment que ell es reunís amb el món i que estigués amb Sidious per veure donar fruits a la fase més important del pla: l'ascendència d’en Palpatine a la cancelleria i al nomenament sense precedents d’en Hego Damask com co-canceller de la República. L’atemporal Hego Damask, com al final emergiria. Quan això hagués quedat enrere, podrien tornar cap a la tasca més gran d'aniquilar l'Orde Jedi.

Els titubejos del Mestre Dooku sobre deixar l'Orde no eren una sorpresa. Yoda havia tret a Dooku de Serenno, però no havia estat capaç de treure a Serenno d’en Dooku. Vint anys abans, Plagueis havia vist els indicis del Costat Fosc en ell i havia intentat des de llavors (quan i on havia estat possible) coaccionar més d’aquells poders latents a sortir a la superfície. A Galidraan, amb l'associació clandestina del governador local i dels membres de la Guàrdia de la Mort per atraure els Jedi a una confrontació final sense esperances amb els Autèntics Mandalorians. A Yinchorr i a Malastare. I més recentment, a través dels esforços d’en Sidious, a Asmerú i Eriadú. Ja poderós en la Força, entrenat en combat i també un diplomàtic, Dooku podria haver estat un company poderós en circumstàncies diferents. Excepte pel fet que Dooku, a diferència del zabrak dathomiri a qui Sidious havia entrenat, mai s'hauria acontentat amb servir com a aprenent o mer assassí.

Demanaria convertir-se en un autèntic Sith i això crearia problemes.

Un curs d'acció millor seria permetre-li a Dooku que trobés el seu propi camí cap al Costat Fosc, a través de qualsevol versió que pogués ser accessible per a ell a través de l'estudi dels Holocrons Sith que els Jedi posseïen. Era millor fer que deixés l'Orde per decisió pròpia i es convertís en el benvolent portaveu dels discriminats, com un podria esperar d'un ésser del seu estatus. Sí, era millor deixar-li que persuadís a planetes i sistemes perquè s'independitzessin de la República i fomentés una guerra civil a la qual es podia atraure als Jedi...

La sobtada cacofonia de les botzines va detenir sobtadament les seves reflexions.

El temps s'acaba.

11-4D va tornar, movent-se ràpidament per ser un droide.

–Cinc naus de guerra han estat detectades, Magíster.

–Abans de temps.

–Potser els seus enemics van rebre dades d'intel·ligència que el seu pla d'atac s'havia compromès, Magíster.

–Una especulació intel·ligent, 4D. Està a punt la nau?

–Esperant, Magíster.

Després d'una mirada final al seu voltant, Plagueis es va donar pressa per sortir per la porta oberta de bat a bat que portava al pati, on l'esvelta nau estel·lar dissenyada per Rugess Nome i construïda per Raith Sienar estava esperant. Estilitzada dèbilment com una nau correu que havia estat comuna durant l'antic Imperi Sith, l’Infiltrador encara semblava com si hagués sortit del passat. Just per sota dels trenta metres de llarg i amb forma d'un dard llancívol, tenia dues ales curtes on podrien haver estat les plomes de la cua, sobresortint d'un mòdul de comandament rodó i acabant en aletes corbades del radiador que tancava el mòdul entre parèntesi quan es desplegaven. Però el que feia única a la nau era el seu sistema d’ocultació proveït per cristalls estigis que ocupava gran part de la proa llarga i esmolada del fusellatge.

Quan Plagueis va entrar a la cabina, 11-4D va abandonar la cadira de l'únic pilot per un dels assentaments que s'alineaven en la circumferència del darrere del mòdul.

–Els sistemes estan connectats, Magíster.

Doblegant-se sobre si mateix en la cadira giratòria, Plagueis es va assegurar l'arnès, va subjectar amb les seves mans la palanca i va aixecar la nau, que va traçar una espiral mentre ascendia per sobre dels alts murs de la vella fortalesa abans de llançar-se com un coet cap al cel opac de Sojourn, invisible per a qualsevol escàner que pogués estar apuntat cap a baix. Els primers rajos d'energia de la flotilla enemiga ja estaven traçant línies en els boscos de greel, enderrocant la vegetació i provocant incendis. Una altra extinció per a algunes de les criatures que havien estat clonades exclusivament per la lluna, va pensar Plagueis. Una segona ofensiva de raigs làser va colpejar la torre on ell havia passat tantes hores en contemplació, tombant-la sobre el pati. Fora de l’Infiltrador, l'aire s’estava tornant càlid i els corrents d'aire que se sacsejaven estaven sent agitats pel que havia estat desencadenat des de dalt. Lluny a estribord, la llum de l'estrella centellejà abans d'ocultar-se darrere d'una nau d'atac que estava corrent cap a la superfície.

Les bateries turbolàser de terra van començar a respondre amb foc recíproc, fent que semblés com si el cel estigués en guerra amb si mateix. A la vora de l'espai, florien explosions de curta durada, quan els escuts de les naus que eren el objectiu es sobrecarregaven. Però altres trencaven les andanades, amb les seves armes reduint rengles de bosc a cendres i fent volar enormes trossos de roca del penya-segat. El sòl s'estremia i grans columnes de fum sortien cap amunt. Un emplaçament d'armes i després un altre van explotar, emportant-se amb ells un mur sencer de la fortalesa.

Plagueis va estudiar les pantalles de la cabina mentre l’Infiltrador continuava guanyant elevació i velocitat, corrent a través del fum i els núvols que es dispersaven.

–Les coordenades de la reunió ja estan programades a l'ordinador de navegació –va dir 11-4D des de darrere d'ell–. La freqüència de comunicació també està prefixada.

Plagueis es va girar cap a l'ordinador de navegació mentre els impactes sacsejaven la nau. Hi havia col·locat una mà sobre el teclat de l'aparell quan el cel va semblar parir una esfera de llum encegadora. Seguint a un moment d'absoluta quietud, una cascada d'energia infernal va descendir sobre el que quedava de la fortalesa i anells concèntrics de poder explosiu van radiar cap a fora, arrasant-ho tot en un radi de vint quilòmetres des de la zona zero. L’Infiltrador va ser aixecat com un ocell atrapat en un corrent termal i, durant un moment, tots els sistemes van fallar.

Plagueis estava assegut amb furiosa incredulitat.

D'alguna manera, Veruna i les seves cohorts (Gardulla, Sol Negre i els Bando Gora) havien posat les seves mans en un aparell nuclear proscrit. Cap Guàrdia del Sol podria haver sobreviscut a l'explosió. Però llavors, cap mereixia sobreviure. Les armes nuclears eren poques i els echani òbviament havien descuidat comprovar als pocs subministradors del mercat negre que tenien accés.

Un pilar de foc i fum rodant estava escalant cap al cel, desplegant-se en l'atmosfera cada vegada menor per convertir-se en un núvol amb forma de fong. Els boscos de greel eren erms ennegrits. La fortalesa estava destruïda i convertida en cristall.

Profundament commogut, Plagueis va comprendre que no havia experimentat unes emocions tan poderoses des que s'havia acomiadat de Mygeeto tantes dècades abans i s'havia col·locat sota la cura d’en Darth Tenebrous.

Sense desviar-se del seu curs, l’Infiltrador es va elevar per sobre la turbulència. Les estrelles es van encendre per ser visibles i la nau va estar de sobte lliure de la gravetat de la lluna i arrossegada cap a l'abraçada poderosa del pare de Sojourn. Tot just havia entrat a la banda nocturna del planeta quan el panell de comunicacions va llançar un to urgent.

–Magíster Damask, no trobem rastre de la seva nau en cap dels nostres escàners, però confiem que estigui allà fora en algun lloc.

Plagueis va desconnectar l'aparell d'ocultació de la nau i es va girar cap al plafó.

–Joia Estel·lar, aquí Damask. Els seus escàners han de ser capaços de trobar-nos ara.

–Afirmatiu, Magíster Damask. Té permís per procedir cap a la Badia d’Atracada 4.

Un creuer espacial de mida immensa i de disseny ostentós es podia veure surant a mitja distància. Amb forma de cap de fletxa, la nau estava pesadament armada i bastant gran com per acomodar a mitja dotzena de caces estel·lars. Mentre Plagueis estava maniobrant cap a ella, els altaveus del panell de comunicacions van estar sotragant amb un riure ressonant.

–Espero persuadir-lo un dia perquè comparteixi el secret de la seva nau invisible, Magíster Damask.

–Agraeixo la seva puntualitat, Jabba Desilijic Tiure. Igual que les dades avançades d’intel·ligència que em van permetre evitar ser atomitzat.

–D’aquesta manera se solidifiquen les associacions duradores, Magíster.

–Quin és el nostre destí?

–Coruscant –va dir Plagueis–. Però haig de demanar un favor més abans que hi arribem.

–Digui-ho simplement i estarà fet.

–Llavors prepari una comunicació amb Naboo. El Rei Veruna necessita ser informat del que s'han buscat ell i els seus confederats.

Jabba va esclatar a riure altra vegada.

–Serà un plaer.

Següent