Darth Plagueis (XV)

Anterior

15: ÉSSER QUÀNTIC

Sent un regal per Damask del Consell d'Ancians amb motiu que Yinchorr s'assegués al Senat, l'enorme rèptil condemnat per assassinat es va moure al centre del camp d'energia que definia la seva gàbia d’Aborah i, amb la confusió retorcent els trets de la seva cara punxeguda, es deixà caure al terra de permacret i va murmurar en bàsic.

–Em sento honrat d'estar aquí i de dur a terme qualsevol tasca que requereixi de mi.

Dempeus al costat del perímetre brillant del camp, 11-4D va girar el cap cap a Plagueis.

–Enhorabona, Magíster. Al final ell respon al seu suggeriment. Ha soscavat la seva resolució.

Aquesta resolució, havia descobert Plagueis després de més de dos anys d’experiments en el yinchorri, era de fet una classe de bombolla de la Força creada pel limitat nombre de midiclorians inusualment tossuts de l'alienígena semblant a una tortuga. Això suggeria que els yinchorri eren realment forts en la Força, malgrat el seu recompte llastimosament baix. El descobriment li havia arribat com un èxit i Plagueis encara estava lluitant amb les implicacions.

La pròpia bombolla de la Força era similar a les generades per criatures que depenien de la Força per evitar la depredació dels enemics naturals. La relació entre l’ysalamir arbori i el seu adversari, el vornskr, proporcionava un exemple curiós, en el qual l'últim era atret cap al primer pel mateix mecanisme que l’ysalamir emprava com a defensa. On un recompte de midiclorians extremadament baix podria haver reforçat les possibilitats de supervivència, la natura havia convertit en el seu lloc a l'espècie ysalamir en poderosa en la Força. Tan poderosa, de fet, que diverses de les criatures actuant en concert podien crear una bombolla de la Força que abastés quilòmetres en comptes de metres. D'alguna manera, l'Orde Jedi havia fet el mateix a escala galàctica, pensava Plagueis, banyant la galàxia en l'energia del Costat Lluminós de la Força. O més concretament en crear una bombolla de la Força que havia evitat la infiltració del Costat Fosc, fins que el Mestre d’en Tenebrous havia tingut èxit en rebentar la bombolla o, almenys, encongir-la. Com es pensava que les accions de l’Orde equilibraven la Força, era una qüestió que havia confós a generacions de Sith, que no albergaven falses esperances respecte a l'habilitat de la Força per a autoregular-se.

L'antic convicte yinchorri no era l'única addició nova a la instal·lació de l'illa d’en Plagueis. En els onze anys que havien passat des de la captura de Venamis i el reclutament de Sidious, Plagueis havia col·leccionat més d'una dotzena d'éssers d’espècies diverses i havia estat sotmetent-los a una àmplia gamma d'experiments que involucraven la voluntat, la telepatia, la curació, la regeneració i l'extensió de la vida, amb alguns resultats prometedors.

Pel que feia a l'aspirant a Lord Sith, estava viu i bé, encara que mantingut en coma més sovint que despert i sempre sota els fotoreceptors vigilants d’11-4D o un grup de droides de custòdia.

Plagueis no havia perdut l'interès en Venamis de cap manera, però la immunitat del yinchorri al suggeriment de la Força, una immunitat que l'espècie compartia amb hutts, toydarians i altres, li havia proporcionat una nova línia d’investigació. A diferència dels ysalamiri, que creaven una bombolla de la Força davant la presència del perill, el yinchorri estava en un estat perpetu d'immunitat involuntària al suggeriment de la Força. El fet que aquesta immunitat fora en certa manera un defecte en ells significava que l'habilitat era una adaptació, impulsada per una amenaça passada per a la supervivència de l'espècie. Per a Plagueis, això significava que els midiclorians dels yinchorri havien evolucionat per proporcionar protecció a una espècie que era naturalment forta en la Força. Si aquest era realment el cas, llavors els yinchorri eren la prova vivent que els Sith del llinatge d’en Bane havien estat en el camí correcte des del mateix començament.

Mentre que enderrocar l'Orde Jedi i la República era essencial per a la tasca de restaurar l'ordre en la galàxia, aquesta meta pertanyia al regne de l'ordinari, al món que no era més que un subproducte de la lluita eterna entre les forces de la llum i la foscor, les quals estaven més enllà de qualsevol concepte de bé o malament. La meta major dels Sith implicava enderrocar a la pròpia Força i convertir-se en l'encarnació del principi que avivava la galàxia.

S'havia teoritzat per part dels Jedi i els Sith per igual que l'equilibri entre els costats lluminós i fosc estava en realitat sota la guia d'un grup d'éssers incorporis (Potser els anomenats Celestials) que s'havien fusionat amb la Força milers de generacions abans i havien continuat guiant el destí de la galàxia des de llavors.

De fet, un orde més alt d'intermediaris, als quals els seus poders estaven més enllà de la comprensió dels éssers mortals. Però molts Sith veien la idea amb desdeny, perquè la existència teòrica de tal grup era poc rellevant per a la meta de convertir la Força en servent de la voluntat d'una elit il·luminada. Només els Sith comprenien que la vida intel·ligent estava a la vora d'un salt transformador.

Que a través de la manipulació dels midiclorians, o de l'enderrocament del grup d'éssers poderosos en la Força que els supervisava, la divisió entre la vida orgànica i la Força es podia salvar amb un pont i la mort es podia esborrar de la continuïtat.

Com s'havia evidenciat per part d'aquells pocs Lords que se les hi havien arreglat per perpetuar els seus esperits després de la mort física (el més prominent entre ells era l'emperador Vitiate, que es deia que havia viscut mil anys), els antics Sith havien arribat fins a la meitat d'aquest pont. Però aquells pocs havien estat tan concentrats en poders mundans que havien acabat atrapant-se entre els mons.

Això mai li havia proporcionat a l'Orde una guia més enllà del que fos testificat pels fets que la seva influència havia estat insignificant i s'havia esvaït des de feia molt del món.

De la mateixa manera que els Sith pre–Bane havien estat responsables de la seva pròpia extinció, els grans Senyors del Costat Fosc del passat s'havien condemnat a un món inferior a través dels seus intents de conquistar la mort en alimentar-se de les energies d'altres, en comptes d'enderrocar els estrats més profunds de la Força i aprendre a parlar l'idioma dels midiclorians. Plagueis havia après finalment a fer això i estava just començant a aprendre com persuadir-los, incitar-los, engalipar-los i coaccionar-los perquè entressin en acció. Ja podia ordenar-los que estimulessin la curació i ara havia tingut èxit en seduir-los perquè baixessin les seves defenses. Si podia obligar a l'assassí yinchorri a tornar-se pacífic, podria, amb un simple suggeriment, aconseguir l'oposat en convertir a un ésser pacífic en un assassí? Seria capaç un dia d’influenciar els líders dels planetes i sistemes a actuar d'acord amb els seus designis, sense importar com d’immorals que fossin? Conqueriria un dia no només la mort sinó també la vida, en manipular als midiclorians per produir éssers poderosos en la Força, fins i tot amb l'absència de fertilització, com Darth Tenebrous podria haver intentat fer amb tècniques d'enginyeria genètica i ordinadors?

Potser.

Però no fins que la flama singular del Costat Lluminós s'extingís de la galàxia. No fins que l'Orde Jedi fora exterminat.

Des del començament del seu aprenentatge amb Plagueis, el seu Mestre havia demandat saber què veia Palpatine com la seva major fortalesa, de manera que sabés com minar-lo millor.

Saber què veia com la seva major por, de manera que Plagueis sabés amb quina força enfrontar a Palpatine. Saber què apreciava més Palpatine, de manera que Plagueis pogués arrabassar-li-ho. I saber quines coses desitjava Palpatine, de manera que Plagueis pogués negar-les-hi.

Alguna combinació de les restriccions, o potser un reconeixement per part de Plagueis dels desitjos constants del seu aprenent per visitar els planetes Sith, havia deixat a Palpatine al pintoresc Dathomir. Tot just poblat i en gran part inexplorat, Dathomir no era Korriban o Ziost, però era poderós en la Força, en part a causa de la seva fecunditat, però principalment a causa de la presència d'un grup de dones adeptes que practicaven màgies del Costat Fosc.

Ell estava vagant sense un propòsit clar a través d'un dels barris més polsosos de la Ciutat del Desert Blau, lluny del centre de la ciutat, quan va ser conscient d'un feble pols d'energia de la Força, l'origen del qual era poc clar però proper.

Invocant més profundament en la Força, es va permetre ser atret cap a la font misteriosa, com si fos una nau rendint-se cap a l’abraçada d'un raig tractor. Una sèrie de girs tortuosos el va portar fins a l'àrea d'un mercat ple de còpies de béns, joies copiades i trossos i peces de ferralla que havien trobat el camí fins a Dathomir des de qui sap on, i al final fins a una petita plaça a la meitat del bullici, en una cantonada de la qual hi havia una dona humana, la cara simètricament tacada era del color del duracer polit i la roba cridanera la identificava com una visitant de la ciutat, probablement d'algun poble remot a la part més antiga del planeta. La caputxa de la capa carmesina estava aixecada i d'una espatlla penjava una borsa suau de la mida d'una petita maleta.

Palpatine es va moure cap a la cantonada en diagonal de la plaça per observar-la. Ella estava mirant als individus en la multitud que passava, no com si busqués algú en particular, sinó amb una mirada més per adquirir un objectiu. Ella no li va semblar a Palpatine com una lladre o una carterista, encara que traspuava una energia fosca fonamentada a parts iguals d'urgència i engany. Tot d'una ell es va fer discernible en la Força i immediatament ella va tornar el cap en direcció a ell i va començar a creuar de pressa la plaça en la seva direcció.

–Bon senyor –va dir ella en bàsic mentre s'acostava.

Fingint interès en els estris barats d'un comerciant itinerant, va pretendre ser agafat per sorpresa quan ella es va aproximar a ell des del seu punt cec.

–T’estàs dirigint a mi? –va preguntar, tornant-se cap a ella.

–Sí, senyor, si té un moment per complaure un ésser en necessitat.

Els ulls oblics d'ella estaven envoltats per taques fosques que igualava el to dels seus gruixuts llavis. Sobresortint de les àmplies mànigues de les seves vestidures, els dits prims de les mans tenien ungles llargues i semblants a urpes.

Palpatine va pretendre impaciència.

–Per què m’assenyales a mi, entre aquesta multitud d'éssers més ricament vestits?

–Perquè vostè té l'aspecte i les maneres d'un home d'intel·ligència i influència. –Ella va fer un gest ampli–. La resta són xusma, malgrat les seves bones capes i barrets.

Ell va fer una demostració decorosa de suprimir un badall.

–Estalvia’t la teva adulació per als taujans, dona. Però com que m'has identificat correctament com a millor que la resta, òbviament ets conscient que no tinc temps per a jocs d'enganys o trucs. Així que si vas darrere merament de crèdits, et suggereixo que ampliïs la teva recerca d'algú més caritatiu.

–No demano crèdits –va dir ella, estudiant-li obertament.

–Llavors què? Ves al gra.

–És un regal el que ofereixo.

Palpatine va riure sense alegria.

–Què podries tenir possiblement per oferir a algú com jo?

–Només això.

Ella va obrir la suau borsa de l'espatlla per revelar un nadó humanoide de menys d'un any estàndard d'edat. El cap sense pèl del nadó estava puntejat per un conjunt de banyes curtes però encara toves i el seu cos sencer havia estat tatuat sencer cridanerament i cerimonialment amb pigments vermells i negres.

Un zabrak mascle, es va dir Palpatine. Però no de la classe iridoniana.

Més aviat, un dathomiri.

–Com has aconseguit aquest nounat? L’has robat?

–Ho ha mal interpretat, bon senyor. El meu propi fill, aquest és.

Palpatine la va fulminar amb la mirada.

–Dius que és un regal i no obstant això t’ocultes. Has tingut tractes que t'han dut a uns deutes tan grans que et separaries de la teva pròpia carn i la teva pròpia sang? O potser ets addicta a l'espècia o a algun altre embriagant?

Ella va sospirar.

–Cap de les dues coses. Només busco salvar-li la vida.

L'expressió d’en Palpatine va canviar.

–Llavors parla honestament. Estàs molt lluny de la teva assemblea, Germana de la Nit. I una practicant de la màgia és més que suficient per mantenir el teu fill fora de perill.

Els ulls d'ella es van obrir molt i li van repetir, a la recerca d'una explicació.

–Com...?

–No importa com ho sé, bruixa –va dir Palpatine bruscament–. El nen, si és teu o no, és un Germà de la Nit, concebut amb el propòsit de servir a la germanor com a guerrer i esclau.

Ella es va negar a desviar la mirada.

–No ets un Jedi.

–Clarament no ho sóc, com sospito que ja has intuït. Però encara no has respost a la meva pregunta. Per què estàs intentant lliurar-te del nen?

–Per perdonar-li la vida a un pel bé de l'altre –va dir ella després d'un moment–. La meitat d'una parella de clan, aquest és. I vull que un visqui lliurement, atès que l'altre no pot.

–Qui representa l'amenaça?

–Talzin és el seu nom.

–Qui és Talzin?

–La mare de les Germanes de la Nit.

Palpatine va guardar la informació.

–On és el pare del nadó?

–Mort, segons la tradició.

Ell va esbufegar.

–No serà trobat a faltar el nadó?

–Talzin només coneix a un, no a l'altre.

–T’enganyes a tu mateixa.

Amablement, ella va empènyer la borsa de l'espatlla cap a ell.

–Llavors agafa’l. Si us plau.

–Què faria jo amb ell?

–Aquest és fort en la Força. A les mans adequades, pot esdevenir un actiu poderós.

–Una servitud d'una classe diferent.

Ella va ignorar el comentari.

–Agafa’l. Salva’l.

Palpatine va mirar de nou al nounat.

–Li has posat nom?

–Maul, Mall, es diu.

–És apropiat per al poder que endevines en ell.

Ella va assentir.

–Agafa’l.

Palpatine la va mirar i, movent la seva mà dreta, va parlar.

–Oblidaràs aquesta trobada.

Ella va fixar els seus ulls en ell.

–Ho intentaré.

–Pel teu propi bé, espero que si. Ara, ves-te'n. Abans que canviï d'idea.

Col·locant la borsa en les mans d'ell, ella es va girar i es va allunyar de pressa, desapareixent en la multitud.

Palpatine va estudiar l'embalum de vida que sostenia. Que la Força era forta en el nadó era raó suficient com per no permetre’s vagar per aquí desprotegit i potser caure en les mans dels Jedi.

Ara Palpatine simplement havia d’imaginar-se què fer amb ell.

Des d'un torrassa alta en la vella fortalesa de Sojourn, Plagueis i Sidious observaven la celebració al pati de sota. Allà, a la meitat dels focs ardents, l'olor de la sang fresca i la carn rostida, la cacofonia de càntics guturals, la música estrident i els crits d'abandonament, hi havia una Reunió en progrés. De tornada de les caceres, éssers de moltes espècies comptaven contes i compartien rialles vulgars, mentre que ballarines exòtiques ballaven seductorament sobre de taules plenes de menjar i begudes embriagadores.

Lluny dels pous de rostir, els éssers s'apinyaven en el vergonyós aire nocturn, formant aliances, revelant agendes ocultes i ordint complots. La passió, l'enveja i la conspiració deixades anar. Des de l’alta torrassa, els dos Sith podien veure els Guàrdies del Sol d’en Damask i els muuns circulant, amb Larsh Hill presentant al major dels seus fills, San, a representants del Gremi de Comerç i la TecnoUnió. El gotal que era el Gran Mag de l'Orde del Cercle Inclinat estava parlant amb dissenyadors de naus estel·lars i el DEO[1] de Santhe/Sienar, Narro Sienar. El Cap Cabra estava també fent rondes, estrenyent les mans de carn, escates i cuir dur dels companys i aliats potencials. Membres de la Federació de Comerç eren presents, incloent un neimoidià ricament vestit. I per primera vegada en dècades, hi eren presents representants de diverses espècies de rusc: el prelat xi charrià, l'arxiduc geonosià i fins i tot un parell de desconfiats insectoides colicoides d'aspecte perillós, del Niu Creació Colicoide.

–No ens contradiran –estava dient Plagueis amb un enuig inusual–. Ens sortirem amb la nostra en el Senat, tot i que el Protectorat Gran, Sol Negre i la resta desitgin que això passi. Deixa que els éssers dels planetes de la Via Hydiana i la Ruta de Comerç Rimma segueixin pensant que la Federació de Comerç està pensant en estrènyer el control sobre el comerç entre sistemes. L'autèntic perill de seure els planetes/clients de la Federació emergirà quan el Senat ignori les necessitats d'aquests planetes i la privació dels drets comenci a escampar-se a través de les Vores Mitjana i Exterior. Llavors la República tindrà problemes molt preocupants i nosaltres collirem els beneficis.

Va exhalar amb disgust.

–Pax Teem i la resta no estan actuant per una preocupació per la República sinó per por que els seus drets puguin desaparèixer si el comerç canvia cap als sistemes exteriors. La meitat d'ells s'asseu a la Rotonda només perquè jo els vull allà. Han oblidat com de fàcilment que se'ls pot reemplaçar. –Es va girar per allunyar-se de la imatge del pati per mirar de cara a Sidious–. Pel que fa a Veruna, hauries d’animar-lo amb els seus plans per a crear uns Cossos Espacials per defensar Naboo contra la Federació de Comerç. Quan li convertim en rei, li portarem pel nas cap a un embolic que semblarà ser cosa seva.

Plagueis va abaixar la mirada cap al pati.

–El clima comença a canviar, Darth Sidious. El cos polític comença a mostrar signes de contagi. La reemergència de la fúria, l'odi i la por assenyalen una pèrdua de fe en la Força. La llum està trontollant, empesa cap a la retirada per la matèria fosca, i l'univers comença a semblar hostil en comptes de consolador. En aquests temps, els éssers acostumen a buscar solucions a la promulgació de lleis dures, a l’ostracisme dels estranys i en la guerra. Una vegada que la República hagi caigut, i els Jedi no siguin sinó un record i els éssers no tinguin un lloc cap al qual tornar-se excepte nosaltres, els hi proporcionarem una sensació d'estabilitat i ordre: una llista d’enemics, armes capaces de delmar sistemes estel·lars sencers i presons de duracer en les que es puguin sentir segurs. –Va fer un gest cap al pati–. Mira com de famolencs que estan de foscor.

Una llum ferotge va aparèixer als ulls d’en Plagueis.

–Hem de demanar l'atenció del Costat Fosc perquè ens ajudi a dictar el futur. Junts i separadament ens encarregarem d'això i, un cop haguem deixat aquestes qüestions del Senat enrere, col·locarem l'escenari per al següent acte. Amb la promesa de fons il·limitats, gremis i unions s'aliaran i les espècies rusc giraran una pinça i una urpa cap als fabricants d'armes, fins i tot en l'absència de conflicte, ni què dir en una guerra oberta.

El dubte va tirar de les comissures de la boca d'en Sidious.

–Els Jedi no es quedaran simplement quiets i no faran res, Mestre. Encara que no sento afecte per ells, respecto el seu poder. I debilitar la República sense debilitar els Jedi podria proporcionar-los una justificació per intentar un cop d'estat. Tenen els números per tenir èxit.

Plagueis ho va prendre sota consideració.

–El seu moment s'acosta, Sidious. Els senyals estan en l'aire. El seu Orde ja podria haver estat delmat de no ser per la derrota que Darth Gràvid li va donar als Sith. Però el seu aprenent va continuar amb l'imperatiu, tot i que van malgastar anys intentant crear un virus dirigit que pogués ser desplegat contra els Jedi, separant-los de la Força. Com si hi hagués alguna diferència orgànica entre els practicants dels costats lluminós i fosc.

Com si ens comuniquéssim amb el Costat Fosc a través d'una espècie diferent d’intermediaris mòbils! Quan, de fet, estem animats pel mateix poder que impulsa la passió d'aquests éssers reunits allà dins. Fixem el nostre objectiu en els midiclorians i fixarem com a objectiu la vida mateixa.

–No obstant això, un atac d'aquesta classe fallaria –va dir Sidious, com si pensés en veu alta–. Els Jedi estan molt disseminats i és improbable que fóssim capaços d'actuar amb suficient rapidesa per matar-los a tots en el mateix instant. Necessitaríem assignar un assassí individual a cada un i no hi hauria manera de silenciar les llengües de tants assassins. El nostre pla es revelaria. Seríem traïts i ens convertiríem en els objectius.

Plagueis va caminar per allunyar-se de la finestra de la torrassa, amb les mans entrellaçades darrere de la seva esquena.

–No volem que morin massa ràpidament en qualsevol cas. No, això és, fins que la República hagi estat tan arrasada, tan afeblida, que els éssers abracin gustosament l'estabilitat que imposem.

–Les armes que produiran els colicoides i els altres es pretenen que siguin utilitzades al final contra els Jedi?

–Ja veurem què passa. Fins a aquest moment hem d'acceptar el fet que cap mer exèrcit pot aclaparar als Jedi. Els antics Sith eren desenes de milers i van fallar la prova. Un cop la galàxia va estar plena de guerrers i naus i de guerra. Ara tenim només a bandes aïllades de mercenaris i forces de defensa de sistemes estel·lars. Això és pel que hem d'esforçar-nos per tornar la galàxia a un estat en el qual el barbarisme sigui la norma.

–Els Jedi hauran de ser enderrocats des de l'interior –va dir Sidious, amb els seus ulls seguint a Plagueis mentre el muun passejava per la torrassa–. Atreure'ls a un parany del seu propi disseny, com vas dir que farem amb Veruna.

Plagueis es va aturar per mirar-lo.

–Segueix amb aquesta idea.

Sidious es va prendre un moment.

–Haurem d’explotar la seva vanitat i la seva obediència cega a la República –va dir amb més confiança i com si la veracitat d'això hagués de ser òbvia–. Hem de fer que semblin els enemics de la pau i la justícia en comptes dels guardians.

–Els enemics de la pau i la justícia en comptes dels guardians –va repetir Plagueis, com una revelació–. Fins i tot els supervivents d'una purga es veurien forçats a ocultar-se... –Tornant en si, va clavar la seva mirada en Sidious–. Cal tenir gran compte en no convertir-los en màrtirs, Darth Sidious, si volem que al final els éssers de la galàxia li girin l'esquena al Costat Lluminós de la Força.

–Éssers poderosos en la Força continuaran naixent.

–En absència d'entrenament i amb un rentat de cervell, no representaran cap dany per a nosaltres. Tu t'encarregaràs d'això, Canceller Suprem Palpatine.

Sidious va mirar a terra i va negar amb el cap.

–Hauries de ser-ho tu, Mestre.

–No –va dir Plagueis fermament–. Has de ser tu. Tens les habilitats polítiques i, per anar més directes al gra, ets humà. En aquesta era només un humà és capaç d’elevar-se fins al capdamunt de la mediatitzada pila política de Coruscant.

–Humà o no, el meu coneixement del Costat Fosc mai igualarà el teu. El títol, la corona, ha de ser teva.

–I ho serà, una vegada que em nomenis obertament co–canceller. Temut i respectat pels éssers més poderosos de la galàxia, Hego Damask es veurà com un cop de la fortuna per a la República. Però fins i tot llavors t'aconsellaré només en secret des de darrere del teu tron.

Sidious va inclinar el cap en deferència.

–En els annals de la història Sith, seràs conegut com Plagueis el Savi.

Plagueis va fer una ganyota d'un somriure astut.

–M’afalagues.

–Qualsevol cosa que em demanis, Mestre, ho faré.

Plagueis va guardar silenci durant un llarg moment.

–Ara necessites sentir –va dir llavors –la primera missió que vaig dur a terme per Darth Tenebrous. Els successos van ocórrer quan portava uns vint anys del meu aprenentatge. En aquell moment, Tenebrous havia buscat expandir la seva xarxa d'éssers influents en dirigir-se a un industrial humà anomenat Kerred Santhe...

–L’antic propietari de la Corporació Santhe.

–El mateix –va dir Plagueis–. La Corporació Santhe havia estat dissenyant vehicles de càrrega durant generacions, però només havia tingut un èxit limitat amb la seva línia de naus estel·lars personals. El meu Mestre creia que ell podria seduir a Kerred amb una aliança en oferir-li drets exclusius sobre una nau Rugess Nome. Santhe va saltar a l’oportunitat, però només per manipular a Tenebrous per col·locar-lo en una situació on els agents de Seguretat de Santhe fossin capaços de robar els plànols.

Plagueis es va aturar en una reflexió d'ulls aclucats.

–Va ser una de les poques vegades que vaig veure al meu Mestre enganyat. Però ell no va fixar les seves mires en la venjança. No immediatament, en qualsevol cas. Una vegada que va estar en producció, la nau estel·lar va tenir tal èxit que Kerred Santhe va ser capaç d'adquirir una participació majoritària en Tecnologies Sienar i Sistemes Sienar de la República. Només en acceptar un matrimoni pactat de la seva filla va ser capaç el president de Sienar, Narro, de retenir la seva posició com a dissenyador en cap. Per llavors, però, Narro havia entrat en un pacte secret amb Tenebrous i havia arribat l'hora de passar comptes.

Plagueis es movia mentre parlava.

–Els Holdigns Damask estaven en la seva infància, però jo ja m'havia guanyat una reputació entre l'elit de la galàxia i d'aquesta manera vaig rebre una invitació per assistir a una conferència de disseny a Corulag, que era llavors la caserna general no només per Tecnologies Sienar sinó per Hipernàutica Aether, Artifici Danthe i una dotzena de corporacions més. L'orador convidat era el senador que representava al sector Bormea ​​i van assistir molts personatges cèlebres de Coruscant, Corèllia i Kuat. Des del distant Lianna va arribar Kerred Santhe i la seva jove i infeliç esposa, recolzat per un seguici de criats i guàrdies de Seguretat Santhe. Jo estava assegut en una taula directament davant seu i l'especialitat del menú aquella nit era bloateel. Ho has provat alguna vegada, Sidious?

–Quan era un adolescent. En una gala celebrada per la Casa Palpatine.

–Llavors saps que la criatura és una de les més verinoses que es troben a la galàxia. La preparació és perillosa i exacta, atès que la criatura ha de ser escorxada mentre està viva per evitar que les seves toxines s'infiltrin en la carn. No cal dir que res anima més un banquet que la perspectiva d'una mort gairebé instantània i el saló amb prou feines podia contenir l'anticipació quan van ser servides porcions individuals.

»Vaig esperar per actuar fins que vaig veure a Santhe mastegant el seu primer mos.

Plagueis va unir el polze i l'índex de la mà esquerra i Sidious, pres per sorpresa, va sentir que la seva gola es tancava. Panteixà a la recerca d'alè.

–Sí. Just així tens una comprensió del que Santhe va haver d'haver sentit.

Plagueis va obrir els dits i Sidious va inhalar profundament, amb la seva cara envermellida i les seves mans acariciant-se la seva gola.

–Només que llavors vaig mantenir la pressió fins que la seva cara va començar a tornar-se vermella, amb les seves mans volant cap al coll i les seves silencioses crides demanant ajuda van treure a tothom al seu voltant de les seves cadires. Crec que els seus ulls voluminosos podrien haver trobat els meus quan finalment vaig comprimir la seva tràquea perquè es tanqués completament. Per descomptat, els tècnics metges havien estat atents per al cas de què es presentés tal emergència. Eren ithorians, si recordo correctament, armats amb dosis d’antitoxines i medicines per contrarestar els efectes del xoc anafilàctic.

Però res va funcionar aquella nit, perquè el Costat Fosc de la Força tenia a Santhe en les seves urpes i cap droga o tècnica de reanimació estava a l'altura de la tasca de mantenir-lo amb vida.

Plagueis es va tocar la barbeta.

–Molts van suposar que Rugess Nome i Narro Sienar havien d'alguna manera orquestrat un assassinat. D'altres, que els enverinadors Malkite o una secta de GenoHaradan havien estat contractats per dur a terme la mort. Però al final els xefs van ser considerats culpables i van rebre llargues condemnes a la presó. Els esquadrons de Seguretat de Santhe van dur a terme diversos intents contra la vida del meu Mestre després d'això, però tractarem amb ells. Molt després vam descobrir que el cos d’en Santhe havia estat col·locat en carbonita congelada i que tots els seus òrgans interns havien estat reemplaçats per uns criats en tancs. Els equips quirúrgics poden fins i tot haver tingut èxit en reiniciar el seu cos, però el Kerred Santhe que havien conegut era irrecuperable.

Plagueis no va dir res durant un llarg moment i després va continuar.

–Les circumstàncies seran diferents per a tu. No tindràs la satisfacció de veure morir al teu oponent en persona, però volem assegurar-nos que puguis negar la teva implicació.

»Un assassinat públic a Coruscant seria el millor per enviar un missatge.

–El senador Pax Teem –va dir Sidious amb una veu rasposa, tenyida amb una fúria residual.

Plagueis va negar amb el cap.

–Teem pot resultar-nos fins i tot útil. M'estic referint al senador Vidar Kim. Els seus sentiments l'han convertit en un inconvenient. El que és més important, la seva mort ens permetrà posicionar-te on has anhelat estar des de fa molt.

Següent

---

[1] CEO, Chief Executive Officer, en l’anglès original, traduït com a Director Executiu Oficial. (N. del T.)