Darth Plagueis (XXVIII)

Anterior

28: CADENA DE COMANDAMENT

Arribat de Ralltiir, Maul estava assegut amb les cames creuades al terra de l'Edifici LiMerge mentre Sidious l'interrogava. Acabant d'acabar una comunicació irritant amb els neimoidians, Sidious no estava d'humor per a jocs.

–La manera en què fas que soni, el meu aprenent, sembla gairebé com una indignitat que cap sobrevisqués per dispersar les notícies de la teva massacre.

–Les teves ordres van ser que cap havia de sobreviure, Mestre.

–Sí –va dir Sidious, continuant donant voltes al seu voltant–. I cap d'ells va resultar ser un desafiament?

–No, Mestre.

–Ni Sinya?

–Vaig decapitar al twi'lek.

–Ni Mighella?

–La meva espasa va tallar per la meitat a la Germana de la Nit després que ella intentés derrotar-me amb un raig de la Força invocat.

Sidious es va aturar durant un moment.

–Ni tan sols Garyn?

–No.

Sidious va detectar una nota de dubte.

–No, què, Darth Maul?

–El vaig ofegar.

Tocant-se la barbeta, Sidious es va quedar on el zabrak pogués veure’l.

–Bé, algú va haver d’haver-te fet la ferida que vas patir a la mà esquerra. A menys, és clar, que te la fessis tu mateix.

Maul va tancar la mà amb un guant negre.

–No hi ha dolor on resideix la fortalesa.

–No et vaig preguntar si et feia mal la ferida. Et vaig preguntar qui era responsable.

–Garyn –va dir tranquil·lament Maul.

Sidious va fingir sorpresa.

–Així que ell va ser una espècie de desafiament. En ser lleugerament sensible a la Força.

–No era res comparat amb el poder del Costat Fosc.

Sidious li va estudiar.

–Li vas dir això, el meu aprenent? Respon honestament.

–Ell va arribar en aquesta conclusió.

–Ell et va identificar com un Sith. Va assumir llavors que eres un Senyor Sith?

Maul va mirar a terra.

–Jo...

–Tu vas revelar que responies davant un Mestre. Tinc raó?

Maul es va forçar a respondre.

–Sí, Mestre.

–I potser vas anar tan lluny com per dir-li alguna cosa sobre la venjança dels Sith.

–Sí, Mestre.

Sidious es va aproximar a ell, amb una ganyota a la cara per la fúria.

–I si per alguna meravella Garyn se les hagués arreglat per escapar o fins i tot per derrotar l'exèrcit d'un sol home que és Darth Maul, a quines repercussions ens podríem estar enfrontant, aprenent?

–Et prego que em perdonis, Mestre.

–Potser no ets digne de l'Infiltrador, després de tot. En el moment en què et vas permetre distreure't, el líder de Sol Negre et va obrir una ferida a la mà.

Maul va romandre en silenci.

–Espero que li donessis les gràcies abans de matar-lo –va continuar Sidious–, perquè et va ensenyar una lliçó valuosa. Quan t'enfrontes a algú poderós en la Força has de romandre concentrat, fins i tot quan estàs convençut que el teu oponent està incapacitat. Llavors no és el moment de delectar-se en la glòria de la teva victòria o posposar el moment. Has de donar un cop mortal i acabar amb això. Reserva't la teva autolloança per a després del fet o patiràs més que una ferida a la mà.

–Ho recordaré, Mestre.

El silenci es va atenuar.

–Vull que deixis Coruscant de moment.

Maul va aixecar la mirada amb alarma.

–Agafa l’Infiltrador i els teus droides de combat i torna a la teva antiga llar. Allà, entrena i medita fins que jo torni a trucar-te.

–Senyor, et prego...

Sidious va aixecar les mans.

–Ja n'hi ha prou! Vas executar bé la missió i estic complagut.

»Ara aprèn dels teus errors.

Maul es va aixecar lentament, va inclinar el cap una vegada i es va dirigir cap a l'hangar.

Mentre se n'anava, Sidious va examinar la naturalesa de la seva incomoditat.

Podria ell, en una situació similar, haver-se lliurat a la urgència de delectar-se i revelar la seva autèntica identitat? Ho havia fet Plagueis abans de matar a Veruna? S'havia sentit obligat a sortir de darrere de la seva màscara? A ser honest? O la revelació d’en Maul a Garyn no era més que un símptoma de la creixent impaciència del Costat Fosc i la seva demanda de la seva completa revelació?

***

–Sol Negre està en complet desordre –va dir Palpatine a Hego Damask mentre passejaven entre els turistes que abarrotaven la plaça del Monument. Centenars estaven agrupats al voltant del cim d’Umate, que destacava des del centre amb forma de bol del parc, i altres grups mixtos d'éssers estaven seguint a guies turístics cap al vell àgora del Senat o el Museu Galàctic–. El príncep Xízor i Sise Fromm heretaran les restes.

–De nou, el zabrak demostra el seu valor –va dir Damask–. El vas entrenar bé.

–Potser no prou bé –va dir Palpatine després d'un moment–. Mentre que li vaig estar interrogant sobre la ferida que va rebre, va confessar haver divulgat la seva identitat a Alexi Garyn.

–Garyn és mort –va dir Damask, girant la seva cara emmascarada lluny d’en Palpatine–. Què importa ara això?

El to frívol del muun va posar a Palpatine més dels nervis, però les seves bones formes van aguantar.

–Aquesta pot ser l'última vegada que se’m permeti aparèixer en públic sense una escorta armada –va dir d'una manera casual–. Quan la Reina Amidala em va informar de la mort inesperada d'en Veruna, va esmentar que el seu nou cap de seguretat, un home anomenat Panaka, donarà passos sense precedents per assegurar la seguretat de tots els diplomàtics de Naboo. La Reina, per exemple, ha d'estar envoltada per un grapat de serventes, totes les quals s'assemblen a ella en certa mesura.

–I tu has d'estar vigilat a tota hora? –va preguntar Damask–. Això ha de ser així.

–Convenceré A Panaka d'una altra cosa.

Es van detenir per veure un grup de nens jugant sota una de les banderes de la plaça. Plagueis va indicar un banc proper, però la intranquil·litat d’en Palpatine no li permetia seure.

–Expressà la Reina alguna preocupació sobre la presència de tants vaixells de càrrega de la Federació de Comerç?

Palpatine va negar amb el cap.

–La fota s'està mantenint a la vora del sistema, esperant notícies meves per saltar a Naboo. Malgrat com d’enfadat que està Gunray per la legislació de l'impost, el vaig haver de convèncer que Naboo és prou significatiu com per assegurar l'interès galàctic en el bloqueig. Li vaig assegurar que Amidala no permetrà que el seu poble pateixi i que abans que passi un mes ella signarà un tractat que convertirà a Naboo i al plasma de Naboo en la propietat de la Federació de Comerç.

El transpirador va ocultar el somriure d’en Damask, però estava clar que li agradava el que sentia.

–Mentre que Valòrum dubte, el senador Palpatine reuneix la simpatia de l'electorat.– Va seguir a Palpatine–. No és una mesura del nostre èxit que puguem atorgar planetes com si fossin mers contractes comercials?

Un grup de twi'leks ben vestits van passejar al costat d'ells, bocabadats en reconèixer a Palpatine. Que fraternitzés obertament amb un muun era una indicació del poder i la influència de tots dos éssers.

Va ser Damask qui havia emfatitzat la importància de ser vistos junts en públic. I així, en les setmanes que havien passat des que el muun havia arribat a Coruscant, havien sopat en diverses ocasions en el Manarai i en altres restaurants exclusius i havien assistit a recitals en les òperes de Coruscant i de les Galàxies. més recentment, havien estat presents en una reunió d'elit en el República 500, celebrada pel senador Orn Free Taa, en la qual Plagueis havia sentit al twi'lek rutian discutint plans per nominar a Palpatine per a la cancelleria. El següent en la seva ocupada agenda era un míting polític programat perquè es produeixi en la Instal·lació Orbital Perlemiana de Coruscant, on els candidats potencials per al càrrec de Canceller Suprem tindrien una oportunitat de relacionar-se amb executius corporatius, intrigants, veterans i fins i tot alguns Mestres Jedi.

–Un bloqueig seguit per una invasió real no és probable que li aconsegueixi a la Federació de Comerç nous aliats –estava dient Damask–. Tot i que no serveixi més que perquè puguem avaluar el rendiment de l'exèrcit droide d’en Gunray i puguem fer els ajustos necessaris.

–A través de la seva pròpia badada, els neimoidians se les hi van manegar per comprometre les seves foneries secretes a Eos i Alaris Prime –va dir Palpatine, deixant que part de la seva exasperació es veiés.

Damask el va mirar.

–De moment, tenen el que necessiten. L'adquisició de Naboo demostrarà els errors de la diplomàcia i impulsarà una sensació de militància entre els Jedi. –Mantenint la seva mirada fixa en Palpatine, va afegir–: Com a preparatiu per a la guerra que s'acosta, traslladarem Baktoid Armor a Geonosis. Fins i tot llavors, però, no podem equipar als nostres aliats amb suficient armament per assegurar una victòria ràpida. Un conflicte prolongat assegurarà una galàxia destrossada i ansiosa per abraçar-nos.

Palpatine es va asseure finalment.

–Encara ens cal crear un exèrcit perquè els Jedi el comandin. Però un que respongui al final davant el Canceller Suprem.

–Un exèrcit criat es podria dissenyar per fer just això –va dir Damask.

Palpatine ho va considerar.

–Sona massa simple. Als Jedi no se'ls agafa per sorpresa amb facilitat. Aguditzats per la guerra, seran fins i tot més difícils d'atrapar.

–Al final d'una llarga guerra, potser? Amb la victòria a la vista?

–Per aconseguir això, caldria gestionar tots dos bàndols. –Palpatine va deixar escapar un sospir–. Fins i tot si es pogués llançar un atac sorpresa, no tots els Jedi estarien al camp.

–Només aquells adequats per al combat ens haurien de preocupar.

Palpatine va trencar un llarg silenci.

–Els clonadors kaminoans et van fallar una vegada.

Damask va acceptar el comentari amb un assentiment de cap.

–Perquè els hi vaig donar una plantilla yinchorri. Em van dir que la teva espècie podria ser més fàcil de replicar.

–Contactaràs de nou amb ells?

–Aquest exèrcit no ha de ser rastrejat fins a nosaltres. Però hi ha algú a qui podria ser capaç de persuadir perquè fes la comanda inicial.

Palpatine va esperar, però Damask no va tenir res a afegir. El fet que hi hagués dit tant sobre l'assumpte com pretenia dir va fer que Palpatine completés el cercle de consternació. Tot d'una, es va posar dret i es va allunyar caminant del banc.

–Ordena als neimoidians que llancin el bloqueig –va dir Damask a la seva esquena–. És important que els successos es posin en moviment abans del congrés de la instal·lació orbital. –Quan Palpatine no va respondre, Plagueis es va posar dret i li va seguir–. Què t'està preocupant, Sidious? Potser sents que t'has convertit en res més que un missatger.

Palpatine es va girar cap a ell.

–Sí, a vegades. Però conec quin és el meu lloc i estic content amb ell.

–Què, doncs, t'ha posat nerviós?

–Els neimoidians –va dir Palpatine amb sobtada convicció–. A més d’en Gunray, he estat tractant amb altres tres: Haako, Daultay i Monchar.

–Conec lleugerament a Monchar –va dir Damask–. Manté una suite a les Espires Kaldani.

–Estava absent l'última vegada que vaig parlar amb Gunray.

La sospita va florir en els ulls del muun i va xiuxiuejà.

–On estaven, doncs?

–A bord de la seva nau insígnia. Gunray va clamar que Monchar s'havia posat malalt com a resultat d'un àpat copiós.

–Però tu saps que no és així.

Palpatine va assentir.

–L’adulador ploraner sap això del bloqueig. Sospito que va per lliure i buscant beneficis.

Els ulls d’en Damask van centellejar en groc.

–Això és el que passa quan els éssers són ascendits més enllà del seu nivell de competència!

Palpatine es va tensar per la fúria.

–Tu n –va dir Damask ràpidament–. Gunray i els de la seva classe! La Força ens assetja i ens penalitza per col·laborar amb aquells que són massa ignorants per apreciar i executar els nostres designis!

Palpatine es va consolar amb el fet que fins i tot Plagueis tenia els seus límits.

–No vaig prestar atenció a les teves paraules sobre els revessos sobtats.

Damask li va arrufar les celles i després es va relaxar.

–Jo vaig ignorar el meu propi consell. El bloqueig ha d'esperar.

–Trucaré de nou a Maul –va dir Palpatine.

***

Dues setmanes després de la desaparició sense anunciar del neimoidià de la nau insígnia Saak'ak, Plagueis i Sidious només sabien que Darth Maul havia tingut èxit en perseguir i matar a Hath Monchar, encara que no sense danys col·laterals d'ampli abast, i que Maul havia pilotat el furtiu Infiltrador fins a un lloc d'atracada connectat a través d'una sèrie de escotilles de gravetat zero amb la cúpula de recepció principal de la Instal·lació Orbital Permeliana, un gran recinte que mirava cap a una visió de conjunt de Coruscant i de les estrelles de més enllà i estava dissenyat perquè semblés més com un jardí en l'espai que com una estèril sala de conferències. Just llavors la cúpula estava plena de senadors i jutges, líders corporatius i ambaixadors, traficants d'influències i experts dels mitjans de comunicació i contingents de Guàrdies del Senat i Jedi.

–Per què li vas ordenar que vingués aquí, d'entre tots els llocs? –li va preguntar Damask a Palpatine durant una pausa entre estrènyer mans, converses casuals i la cordialitat forçada. Vestits amb les seves millors vestidures, estaven drets prop d'una cascada il·luminada des del darrere, assentint als éssers que passaven, fins i tot mentre conspiraven–. Ha deixat un rastre de destrucció a través del Corredor Carmesí i va matar a dos Jedi, juntament amb éssers d'una dotzena d'espècies, incloent a un hutt. No podem confiar que algú no li segueixi el rastre. Si no són els Jedi, llavors potser sigui personal de les autoritats policials. Si per casualitat és aprehès, té l'habilitat de confondre les ments dels éssers ordinaris, però no per ocultar-se d'un Jedi. La nostra existència i els nostres plans per al bloqueig podrien estar en perill.

–Els Jedi li seguien el rastre –va explicar Palpatine–. Això és precisament pel que li vaig ordenar que sortís del planeta.

Damask va començar a respondre, però es va aturar i va començar de nou.

–Està en possessió d'aquest holocró que Monchar va gravar?

Palpatine va assentir.

–Li vaig ordenar a Pestage que aclarís una ruta a través d'una badia d'atracada rarament utilitzada. Merament he de reunir-me amb Maul en el moment i lloc preacordat.

Damask encara no estava convençut. L'assumpte d’en Monchar gairebé havia acabat en catàstrofe. Era com si la Força, tan sovint comparada amb un corrent, hagués estat desviada fins a un canó escarpat i es retorcés sobre si mateixa per generar remolins traïdors i corrents hidràulics.

–Per què no vas fer que ell li lliurés simplement el vidre a Pestage? –preguntar a la fi.

–No sabem quines altres dades sensibles podria contenir l’holocró.

Damask va exhalar forçadament a través de la màscara.

–Confio que almenys li instruïssis que no es deixés veure. –Va mirar al seu voltant–. Un zabrak tatuat embolicat del cap als peus en negre amb certesa destacaria entre aquesta multitud.

Palpatine no va poder discutir l'assumpte. Separats d'ells i cap a un costat hi havia el senador Bail Antilles i els seus ajudants. Un príncep al seu planeta natal d'Alderaan i un dels seients del Comitè d'Activitats Internes del Senat, l’Antilles maco i de pèl fosc estava envoltat per una multitud que incloïa senadors dels Planetes del Nucli i éssers de negocis, tots els quals li havien promès el seu suport a la propera elecció, i el Mestre Jedi Jorus C'baoth, que havia estat reclutat per arbitrar una disputa entre algunes de les cases reials d'Alderaan. Un humà arrogant i poc realista, C'baoth estava tallat per les mateixes tisores que Dooku, l'absència d’aquest de la reunió política havia estat notada per molts. Antilles havia estat el peó dels Sith per treure a la llum les acusacions dels crims per part d’en Valòrum durant la crisi a Eriadú, però la notorietat que havia obtingut com a resultat, al Senat i en els mitjans, havia reforçat la seva campanya i l'havia convertit en el candidat superior actual per la cancelleria.

Cap Jedi s'havia aferrat a Ainlee Teem, que també estava a la vista. però el gran de Malastare era àmpliament popular en molts dels planetes de la Vora Mitjana i Exterior i gaudia del suport del senador Lott Dod, de la Federació de Comerç, i d’en Shu Mai, del Gremi de Comerç.

Al centre de la sala de la cúpula estaven Valòrum i Sei Tària, que era tan coneixedora dels mitjans de comunicació com adorable. Tot i que no era elegible per la reelecció, havia estat desposseït recentment d'alguns dels seus poders senatorials i estava freqüentment ocupat en defensar-se contra les acusacions del Comitè d’Ètica, Valòrum se les havia arreglat per esdevenir el centre d'atenció, a causa de la presència dels Mestres Yoda, Mace Windu i Adi Gàllia entre els seus seguidors. Estant merament amb el Canceller Suprem, els Jedi estaven enviant el missatge que continuarien donant-li suport durant el que quedés del seu mandat en el càrrec, tot i la calúmnia del seu enriquiment il·legal.

Amb la flota de la Federació de Comerç encara oculta al sector Chommell i sense un planeta assetjat per generar simpatia i suport a la seva nominació, Palpatine podria haver estat simplement un nominat potencial més, excepte per la companyia d'en Hego Damask, el copresident del Clan Bancari San Hill, el recentment nomenat Vicepresident del Senat Mas Amedda i el senador Orn Free Taa, que era un objectiu mòbil per a la investigació d’Antilles de corrupció i que ara estava condemnat a l’ostracisme per la Facció de la Vora per donar suport a Palpatine.

–Gairebé és l'hora –va dir Palpatine. Va indicar una àrea enjardinada d'arbres nans i arbustos prop d'on Ainlee Teem estava conferenciant amb un grapat de senadors–. Intercanviaré comentaris sarcàstics amb el gran i després trobaré algun pretext per excusar-me.

Damask va grunyir vagament.

–El meu propi objectiu està a la vista, en qualsevol cas.

Sense més paraules, els dos es van separar, amb Damask serpentejant per obrir-se camí a través de la multitud cap a un Jedi humà barbut de cara ombrívola que estava separat de tothom, observant l'escena.

–Mestre Sifo-Dyas –li va cridar.

El Jedi amb un monyo alt es va girar i, reconeixent-lo va assentir a manera de salutació.

–Magíster Damask.

–Espero no estar interrompent.

Sifo-Dyas va negar amb el cap, amb la mirada fixa en la màscara respiratòria.

–No, estava... –Exhalà i va començar de nou, ajustant la seva postura–. Fins a la seva recent arribada a Coruscant, tenia la impressió que s'havia vostè retirat.

Damask va deixar escapar un sospir exagerat.

–No està en la sang d'un muun retirar-se. Ara treballo només amb uns quants clients poderosos però principalment invisibles.

El Jedi va aixecar una cella grisenca.

–Sembla que no puc veure un holo de notícies que no els mostri a vostè i al senador Palpatine, que és qualsevol cosa excepte invisible.

–Al meu parer, ell és l'únic capaç de rescatar la República de la vora de l'abisme.

Sifo-Dyas va grunyir.

–Romandre sense tocar per l'escàndol durant vint anys és en si mateix extraordinari. Així que potser té vostè raó.

Damask va esperar un moment.

–No he oblidat la nostra discussió de Serenno –va dir llavors.

–Quina discussió va ser aquesta, Magíster?

–Vàrem parlar amb cert detall sobre les amenaces que estaven assaltant a la República fins i tot llavors.

Sifo-Dyas es va tornar pensatiu.

–Tinc certs records vagues.

–Bé, amb els assassinats, els impostos de les zones de lliure comerç, la postura de la Federació de Comerç i les acusacions d’impropietat política, la conversa ha estat molt en la meva ment últimament. Revoltes, faccionalisme, conflictes interestel·lars... Fins i tot en aquesta sala els Jedi semblen tenir les seves lleialtats dividides. El Mestre C'baoth d'aquí, els Mestres Yoda i Gàllia allà i en canvi no hi ha ni rastre del Mestre Dooku.

Sifo-Dyas no va dir res.

–Mestre Jedi, vull compartir amb vostè una sospita que he estat portant com una càrrega. –Damask va fer una pausa–. Tinc raons per sospitar que la Federació de Comerç ha estat procurant en secret més armes de les que qualsevol se n'adona.

El front d’en Sifo-Dyas es va arronsar.

–Té proves d'això?

–No tinc proves contundents. Però el meu negoci demanda un coneixement conscienciós dels mercats d'inversions. També els meus clients em revelen de vegades informació en privat.

–Llavors està trencant la confidencialitat venint a dir-me això.

–Sí. Però només perquè crec molt fortament que el que una vegada va ser especulació ara és un fet. Anant més enllà, predic que una guerra civil s'està forjant. Li dono a la República quinze anys com a molt. Abans veurem sistemes estel·lars descontents començar a independitzar-se. Mancaran només d'un líder fort i carismàtic que els uneixi. –Va quedar breument en silenci abans d’afegir–: Seré franc amb vostè, Mestre Sifo-Dyas: la República serà vulnerable.

»Els Jedi seran massa pocs per canviar la marea. Cal crear un exèrcit ara, mentre encara hi ha una oportunitat.

Sifo-Dyas va creuar els seus braços sobre el seu pit.

–Li animo a compartir això amb el Canceller Suprem Valòrum i fins i tot amb el senador Palpatine, Magíster.

–Pretenc fer-ho. Però fins i tot sota la vigilància del Canceller Valòrum aquest Senat no abolirà la Llei de Reforma. Massa senadors tenen actius financers en joc en una guerra galàctica.

»Tenen grans inversions en corporacions que engreixaran els guanys de les armes i la reconstrucció. La guerra serà beneficiosa per a una economia que ara veuen com estancada.

–Està disposat a declarar això davant d'un comitè investigador?

Damask va arrufar el gest amb els ulls.

–Ha de comprendre que moltes d'aquestes corporacions són propietat i estan operades pels meus clients.

Una expressió fosca va aparèixer a la cara del Jedi.

–Ha llegit els meus pensaments, Magíster. Jo també he sentit que la guerra és imminent. He confessat això mateix al Mestre Yoda i als altres, encara que en va. Ells donaran la impressió de no estar preocupats. O d'estar preocupats. Ja no estic segur.

–El Mestre Dooku també?

Sifo-Dyas va inspirar fortament.

–Desafortunadament, Magíster, les recents declaracions de Dooku sobre la discòrdia a la República i la «seguretat de tenir sempre raó» del nostre Orde només s'han sumat a la meva preocupació.

–Va dir que tenia alguns vagues records de la nostra conversa de Serenno. Recorda que vaig esmentar a un grup de clonadors dotats?

–Ho sento, no ho recordo.

–Són nadius d'un planeta extragalàctic anomenat Kamino. A vegades he fet negocis amb ells en nom de clients que volen clonar criatures o requereixen treballadors clonats capaços de treballar en ambients durs.

El Jedi va negar amb el cap amb inseguretat.

–Què hi té això a veure amb el que em parlem?

–Crec que els kaminoans podrien ser induïts a criar i entrenar un exèrcit clonat.

Sifo-Dyas es va prendre un llarg moment per respondre.

–Vostè mateix va dir que la República mai faria sancionar un exèrcit.

–La República no necessita saber-ho –va dir acuradament Damask–. Ni tampoc l’Orde Jedi hauria de saber-ho. Seria un exèrcit que podria no haver de ser utilitzat mai i no obstant això estaria disponible i en reserva de presentar-se alguna vegada la necessitat.

–Qui en el seu sa judici pagaria per un exèrcit que podria no utilitzar-se mai?

–Jo ho faria –va dir Damask–. Juntament amb alguns dels meus associats del Clan Bancari. I en conjunció amb els contactes d’Enginyeria Pesada Rothana, que proporcionaria les naus, l'armament i els altres materials.

Sifo-Dyas va fixar en ell una mirada.

–Vagi al gra, Magíster.

–Els kaminoans no crearan un exèrcit per a mi, però ho farien per a l'Orde Jedi. Han estat fascinats pels Jedi durant mil·lennis.

Els ulls marró fosc d’en Sifo-Dyas es van obrir molt.

–No està proposant clonar Jedi...

–No. Se m'ha assegurat que això és impossible, en qualsevol cas. Però també m'han assegurat que un exèrcit humà d'un milió podria estar llest per ser desplegat en uns deu anys.

–Està suggerint que enganyi a l'Alt Consell.

–Suposo que si. Els kaminoans necessiten només una paga modesta com a senyal, que jo podria proporcionar-li a través de comptes impossibles de rastrejar que mantinc en bancs de la Vora Exterior.

De nou, el Jedi va romandre en silenci durant un llarg moment.

–Necessito temps per considerar això.

–És clar que sí –va dir Damask–. I quan prengui una decisió, pot contactar amb mi a la meva residència de sota.

Sifo-Dyas va fer que sí amb ombrívola introspecció i Damask es va girar i va desaparèixer entre la multitud. Palpatine estava justament tornant al lloc on havien estat abans, amb els seus ulls i els seus moviments suggerint una excitació inusual.

–Tens l’holocró? –va dir Damask mentre s'aproximava.

–Sí, però no d’en Maul.

Damask va esperar una explicació.

–Va ser deixat a les meves mans per ni més ni menys que el traficant d'informació al qual Maul ha estat perseguint i que pensava que era mort: Lorn Pavan. El fet que la mà dreta d’en Pavan hagi estat amputada netament i recentment em diu a l’instant que els dos van lluitar en una de les escotilles.

–Aquest Pavan va derrotar a Maul?

Palpatine va negar amb el cap.

–Però sospito que Pavan d'alguna manera se les va manegar per guanyar-li la partida i agafar-lo per sorpresa.

–Increïble –va dir Damask, sorprès que els successos es tornessin fins i tot més convulsos–. Llavors Pavan ha de saber el que conté l’holocró.

–Se suposa que he de lliurar-lo als Jedi –va dir Palpatine amb una diversió òbvia. I mirant al seu voltant va afegir–: Potser a Yoda o Windu...

–Pavan –li va etzibar Damask.

Palpatine va quadrar les espatlles.

–Pestage i Doriana l’estan escortant a baix, on rebrà atenció mèdica, tal vegada fins i tot una mà nova, i una còmoda suite d'hotel on passarà l'últim dia de la seva vida.

–Una recompensa que hem d'ocultar a Maul, però que probablement no ho farem. –Damask mirà a Palpatine–. En qualsevol cas, no va ser Pavan qui et va lliurar l’holocró. Va ser lliurat pel Costat Fosc.

Palpatine va pensar en això durant un moment.

–I Sifo-Dyas? Ho farà?

–Fins i tot si decideix no fer-ho, podria haver una manera de fer la comanda en el seu nom. Però la Força em diu que ho farà.

–Això el convertirà en un perill potencial per a nosaltres.

Damask va assentir.

–Però no importarà. Ens hem tornat invencibles.

Això mai servirà, va pensar Palpatine mentre estava assegut davant Valòrum a l’oficina del Canceller Suprem que travessava els núvols a l'Edifici del Senat, escoltant-lo parlotejar sobre els seus problemes amb el Comitè d'Ètica.

La vista a través de les grans finestres triangulars era bastant agradable, però l’oficina era massa petita. Pitjor encara, era més com una relíquia d'una edat passada més que un centre nerviós per al Nou Ordre. Cap quantitat de remodelació podia transformar-la en l'espai que Palpatine imaginava per a si mateix.

Potser es requeria un nou edifici, un annex d'alguna classe o, millor encara, un edifici d'oficines executiu, encara que només fos per garantir a aquells que treballaven allà que els seus patètics esforços importaven...

–Com més profundament persegueixen aquesta qüestió els meus advocats i comptables, més carrerons sense sortida troben, –estava dient Valòrum. Cercles negres accentuaven els seus ulls i les seves mans estaven tremolant lleugerament–. Els lingots d’auròdium que el Front de la Nebulosa va robar del vaixell de càrrega de la Federació de Comerç van ser convertits en crèdits, que van ser utilitzats per finançar les seves operacions a Asmerú i Eriadú. Però els propis lingots es van moure a través d'una sèrie de bancs i d'altres institucions financeres falsos i van ser invertits al final en Transports Valòrum per grups desconeguts. Dic desconeguts perquè els éssers inscrits com a inversors semblen no haver existit mai.

–És desconcertant –va dir Palpatine, allargant les paraules–. No sé què pensar.

Hi havia passat una setmana des de la reunió política a la Perlemiana. Lorn Pavan havia mort sota el sabre làser d’en Maul i un dia abans una mà artificial havia d’haver estat muntada en el monyó de l'avantbraç del traficant d'informació. Reducció de despeses, havia comentat Plagueis en aquell moment.

Valòrum estava descansant el seu cap a les mans.

–Aquest algú o alguna organització va planejar això per aixafar-me més enllà de tot dubte. La pregunta de per què algú, fins i tot els meus detractors més resolts del Senat, essencialment malbaratarien milions de crèdits per aconseguir això en els últims mesos del meu mandat és inexplicable. –Va aixecar la cara cap a Palpatine–. Els meus predecessors immediats van ser agosarats i sabien com manejar al Senat. Jo creia que podria portar alguna cosa diferent al càrrec. Una diplomàcia més tranquil·la. Una informada per la Força i pels ideals de l'Orde Jedi.

Palpatine va suprimir la urgència de saltar sobre l'escriptori i estrangular-lo.

–Me n'adono que he pres algunes decisions pobres.

»Però algun canceller de l'últim segle ha hagut d'enfrontar a més desafiaments que jo? Ha hagut algun canceller de tractar amb un Senat més corrupte i egoista o amb corporacions més megalomaníaques? –Valòrum va tancar els ulls i exhalà–. Qui vulgui que estigui darrere d'aquesta maquinació no vol res més que destruir completament el meu llegat. Vol fer que el nom Valòrum sembli una taca en la història...

–Llavors hem de redoblar els nostres esforços per exonerar-lo–va dir Palpatine.

Valòrum va riure sense diversió.

–Sóc inútil per a la República si no podem fer-ho. Fins que l'assumpte es resolgui, se m'ha prohibit aprovar l'ús de Jedi o Judicials per intervenir en les disputes. No se’m permet convocar sessions especials sense el consentiment exprés d’aquest nou vicecanceller, Mas Amedda, que bloqueja cadascuna de les meves proposicions i venera els procediments com si fossin un text sagrat.

–L’engany comença per la burocràcia –va dir Palpatine.

Guardant silenci durant un moment, Valòrum va adoptar una expressió de resolució.

–No, no tinc idees.

Li va donar uns copets a una pantalla tàctil construïda en el seu escriptori i una llarga pantalla de dades va aparèixer sobre l’holoprojector.

Aixecant-se de la seva cadira, va indicar un gràfic en el qual estaven enumerades diverses dotzenes de corporacions.

–Un podria assumir, a la llum de les acusacions apilades contra mi, que l'empresa de la meva família d’Eriadú patiria un sobtat declivi en el mercat. Però està passant precisament el contrari.

»Els crèdits han estat fluint cap a Transports Valòrum a una velocitat sense precedent i també cap a altres companyies d'enviaments i transports, moltes d'elles amb base en la Vora Exterior. I això no és tot.

Les seves mans van tornar a la pantalla tàctil i un segon gràfic va prendre forma al costat del primer.

–Les inversions en els subministradors menors de plasma i els conglomerats d’energia alternativa s'han triplicat. Però el que és més important, s'ha produït un augment en el sector de subministraments militars, amb un creixement sorprenent de Baktoid Armor Workshop, Enginyeria Haor Chall, el Niu de Creació Colicoide i subministradors similars.

Palpatine, malgrat tot, estava impressionat.

–Què suggereixen aquestes dades?

–Que algun assumpte malèvol s'està desenvolupant sota els nostres propis nassos. Que fins i tot l'escàndol en el qual estic embolicat pot ser part d'un pla més gran.

Palpatine estava a punt de respondre quan la veu de la secretària personal d’en Valòrum va sonar des de l’intercomunicador.

–Canceller Suprem, em disculpo per interrompre, però hem rebut una transmissió urgent de la Reina Amidala, de Naboo.

–La Reina! –va dir Palpatine amb sorpresa teatral.

–Pot dirigir la transmissió a la meva oficina? –va dir Valòrum.

–Els nostres tècnics de comunicacions m'estan dient que el senyal és molt feble, però que faran tot el que puguin.

Palpatine i Valòrum es van tornar cap a la taula holoprojectora de l'oficina i van esperar. En uns moments una imatge amb soroll i fluctuant de la reina adolescent de cara pàl·lida de Naboo va aparèixer.

–Canceller Suprem Valòrum –va dir ella–. Portem notícies d'un greu esdeveniment en el nostre planeta natal. Sense advertència, la facció neimoidiana de la Federació de Comerç ha iniciat un bloqueig. Els seus enormes vaixells de càrrega envolten el nostre planeta i a cap nau se li permet arribar o anar-se'n.

Palpatine i Valòrum van intercanviar mirades sorpreses.

Què perfectament representa ella la seva banda, va pensar Palpatine. Asseguda en el seu tron com alguna nina animatrònica disfressada i excessivament artificial. La posi majestuosa, la veu sense inflexió, amb el conseller Sio Bibble de llarga barba dret a un costat i el cap de seguretat Panaka de complexió fosca a l'altre...

–Altesa, han comunicat els neimoidians alguna demanda? –va preguntar Valòrum mentre la imatge tenyida de blau parpellejava, s'estabilitzava i parpellejava de nou.

–El Virrei Gunray declara que el bloqueig ha estat llançat com a protesta per la decisió del Senat de gravar els enviaments a les zones de lliure comerç. Assegura que qualsevol intent de trencar l'embargament es trobarà amb una força mortal. A menys que les noves regulacions es rescindeixin, està preparat per veure morir de fam a tothom a Naboo.

Valòrum va estrènyer les seves mans.

–Majestat, el senador Palpatine és aquí amb mi.

Ni l'expressió d'Amidala ni el seu to monòton va fluctuar.

–Senador Palpatine, ens complau que sigui capaç de sentir aquestes notícies de primera mà.

–Altesa –va dir Palpatine, entrant en el camp de visió de les càmeres de l’holoprojector i inclinant el cap–. Contactaré amb els delegats de la Federació de Comerç immediatament i demanaré que s'acabi aquest bloqueig.

–Les demandes poden no ser prou per influir–, senador–. Naboo sol·licita que la República intervingui en aquesta qüestió tan ràpidament com sigui possible.

–I ho farà, altesa –va dir Valòrum massa ràpidament–. Convocaré una sessió especial... Prometo que Naboo tindrà la meva completa atenció.

Amidala va assentir.

–Ens ha mostrat molta cortesia en el passat, Canceller Suprem. Confiem en que farà tot el que estigui al seu poder, ja que és vostè la nostra única esperança.

La transmissió va acabar de sobte.

–La cara d'aquest assumpte malèvol es revela –va dir Palpatine.

Valòrum va tornar al seu escriptori i es va asseure.

–Li dono la meva paraula, per la seva ajuda durant la Crisi Yinchorri i per tants anys d’amistat, que aquesta situació no perdurarà. Encara que les meves mans estiguin lligades, trobaré alguna manera de resoldre això.

–Sé que ho intentarà, Canceller Suprem.

Valòrum va agafar aire profundament.

–Una paraula de consell, Palpatine. Prepareu-vos per a ser llançat sota els focus.

Següent