Darth Plagueis (III)

Anterior

3: EL DESOLAT

Els instints d’en Plagueis sobre Bal'demnic van ser correctes. La bellesa escabrosa del planeta era d'una classe que atreia el costat hedonista de la naturalesa humana i un dia atrauria als més rics d'aquesta espècie a torrar-se a la càlida llum de la seva estrella principal, a passejar per les seves sorres prístines, a nedar en les seves aigües animades i a menjar el saborós peix que omplia els seus vastos oceans.

Però en aquells dies, els humans encara eren relativament escassos en aquella part de la Vora Exterior i la majoria dels visitants de Bal'demnic provenien de l'espai hutt o dels límits més llunyans de la Ruta de Comerç Perlemiana. Per aquesta raó la capitana Ellin Lah era togruta i el seu primer oficial, un zabrak anomenat Maa Kaap. El pilot del Desolat era un balosar. El seu navegant, un dresselià. I els tres membres de la seva tripulació eren un klatooinià, un kalesh i un aqualish, de la raça quara. Tots «gairebé humans», per utilitzar el terme preferit d'aquella època en el Nucli, on el xovinisme s'havia alçat fins a esdevenir una forma d'art. L'únic no sensible era un droide bípede i de múltiples apèndixs anomenat «1-1-4-D», pel nombre de model.

Bal'demnic no era sinó un dels seus planetes freqüentats. Generalment se'ls podia veure a Vestral, Sikkem IV o a la Bogeria de Carlix.

Però tots s'assemblaven en què la capitana Lah i els seus companys de nau rarament veien res més dels planetes que el que descansava dins d'un radi de cinc quilòmetres dels espaiports principals i els seus contactes amb indígenes es limitava als funcionaris de l’espaiport, mercaders, tractants d'informació i aquells que es dedicaven a les professions del plaer.

El seu era un negoci precari, en un temps en què els pirates recorrien les rutes de comerç entre sistemes, els fars hiperespacials eren pocs i molt distants entre si i un error de judici podria resultar en desastre. El cost del combustible era exorbitant, els oficials de duanes corruptes havien de ser subornats i els impostos d'Importació-Exportació estaven subjectes a canvis sense previ avís. Els retards significaven que les càrregues de menjar podien perdre la frescor que les feien desitjables o, pitjor encara, fer-se malbé completament. Els perills eren múltiples i els guanys eren minsos. Havies d’estimar la feina o potser estar fugint (de la llei, de tu mateix o del que fos).

Com a conseqüència d'haver ingerit massa beuratge local i haver-se jugat massa crèdits guanyats durament, i potser com a expiació per massa gresca, la preocupació pel pròxim viatge havia pujat fins a la superfície de la ment de la capitana Lah com una pilota inflada mantinguda sota l'aigua i després alliberada.

–Res d'equivocacions en aquest viatge –els estava advertint a la tripulació d'una manera amable, mentre s'obrien camí per la zona d'aterratge cap a la nau que els esperava.

El fet que hagués utilitzat el mateix eufemisme que tenia Blir’ per minimitzar l'impacte de la quasi catàstrofe que havia causat els hi va fer riure a tots, excepte a balosar, que va baixar el cap amb burleta vergonya, amb les seves antenes enfosquint-se de color.

–Comprenem el que vols dir, capitana –va dir Maa Kaap–. Res d'omissions inoportunes...

–Ni errors irremeiables –va exclamar el kaleesh, PePe Rossh.

–Ni equivocacions estúpides –va completar Doo Zuto, amb els seus ullals poc separats i corbats cap a dins necessitant una neteja exhaustiva.

La capitana els va permetre un moment de jovialitat.

–Parlo seriosament –va dir ella quan es van aproximar a la rampa d'entrada baixada del Desolat–. Ho diré un altre cop: aquesta nau opera com una democràcia. Sóc la vostra capitana perquè saber qui és bo en què és simplement una cosa per al que tinc talent–. Mirà a Blir' –. Alguna vegada et dic com pilotar? –I després a Semasalli–. Alguna vegada qüestiono la teva decisió sobre els punts de salt?

–No, capitana –van dir els dos, com si ho diguessin de memòria.

–Així que estic parlant simplement com un membre del que ha de ser un equip competent i no com a comandant.–Va deixar escapar el seu alè d'una manera que va estremir el seu trio de cues cerebrals ratllades–. O traiem benefici d'aquest viatge o pensem en anar als hutts a per un altre préstec.

Fins i tot Wandau, que havia tingut més tractes amb els hutts que cap altre, es va queixar davant la mera perspectiva.

–Exacte –li va dir Lah l'alt klatooinià–. I que cap de vosaltres no s'enganyi a si mateix pensant que podem obtenir un préstec honest. Perquè cap banc que valori els seus actius acceptarà al Desolat com a aval.

Maa Kaap i Blir’ van intercanviar mirades ràpides abans que el zabrak parlés.

–Perdona per dir-ho, capitana, però no semblaves particularment preocupada pels crèdits ahir a la nit...

–Vigila el que dius –li va dir Lah al seu primer oficial, tot just contenint un somriure.

–Vaig pensar que estaves a punt per donar-li la nau en aquesta coseta jove –va dir PePe, unint-se a la broma.

Lah va agitar una mà amb desdeny.

–Només estava jugant amb ell.

–On jugar és la paraula clau –va dir Maa Kaap–. Atès que era prou jove com per jugar amb ells.

La capitana va plantar les mans als malucs.

–Puc ser convincent quan vull.

–Oh, i ho vas ser –va dir Zuto, reiniciant un cor de rialles que els va acompanyar a l'espai de la cabina principal del Desolat, On 11-4D estava esperant.

–Tot en ordre? –Li va preguntar Lah al droide.

El droide va aixecar tres dels seus apèndixs en una aproximació a una salutació.

–En ordre, capitana.

–Tota la càrrega està a bord i justificada?

–A bord i justificada, capitana.

–Vas comprovar les lectures tèrmiques?

–De cada badia, capitana.

Ella li va fer un assentiment de cap satisfet.

–Bé, d'acord llavors.

Els companys es van separar, cada un amb deures que portar a terme. Blir’ i Semasalli van anar a la cabina. Zuto, Wanday i PePe a comprovar que la càrrega hagués estat carregada apropiadament. Maa Kaap i 11-4D a segellar la nau. I la capitana Lah va anar a aconseguir permís del control de l’espaiport de Bal'demnic.

Sense ostentació, la nau va deixar darrere el càlid planeta i va saltar des del fred èter a l'infern de l'hiperespai. Lah encara estava asseguda a la consola de comunicacions quan Blir’ la va trucar per ràdio des de la cabina.

–Necessitem els teus comentaris sobre una cosa.

–Des de quan? –Va dir ella.

–De debò.

Ella es va dirigir cap endavant i tot just s'havia ajupit per entrar a la cabina quan Semasalli va assenyalar un indicador rutilant en el grup de la pantalla d'estat de la nau. Una petita placa de metall sota de l'indicador deia: ambient de la badia de càrrega 4.

–Massa calent o massa fred? –Li va preguntar Lah al dresselià.

–Massa fred.

Lah li va donar un copet amb el seu dit índex a l'indicador, però aquest va continuar centellejant.

–Té gràcia, això normalment funciona.–Va estudiar l’arrufament de celles d’en Semasalli–. Què opines?

Ell va inspirar amb força i es va passar una mà pel cap sense pèl i profundament dividit que igualava l'aspecte del cervell convuls que contenia.

–Bé, podria ser el termòstat.

–O?

–O un dels contenidors de transport podria haver-se obert?

–Per si sol?

–Potser durant el salt –va dir Blir’ des de la cadira del pilot.

–D'acord, llavors anem a comprovar-ho.–Mirà de Blir’ a Semasalli i va negar amb el cap per la seva ignorància–. Què és el que no m'esteu dient?

Blir’ va respondre per tots dos.

–Recordes el zabrak amb el qual Maa estava parlant a la cantina?

–Quina cantina? –Va dir Lah. Llavors va afegir –: No, em recordo d'ell. Estava buscant que li portessin.

Semasalli va assentir.

–Li havien fet fora del seu últim vaixell de càrrega. No va dir per què, però Maa pensava que ensumava problemes i va dir que no podíem portar-lo a bord.

Lah va seguir les pistes que li estaven donant i va assentir.

–Penseu que tenim un polissó.

–Només és una idea –va dir el dresselià.

–Que és pel que volíeu consultar-ho amb mi abans d'anar-hi darrera.

–Exactament.

La cara de Lah gairebé es va arrugar tant com la d’en Semasalli.

–La nau ens ho hauria dit si algú hagués alterat el sistema antiintrusos.

–A menys que vingués amb la càrrega? –Va dir Blir’.

–Vols dir dins d'un dels contenidors?

En Blir’ va assentir.

–Llavors estaria tan rígid com un iceberg a hores d'ara.–Lah es va tornar cap a Semasalli–. Té la badia 4 una connexió de vídeo?

–A la pantalla –va dir Semasalli, girant la seva cadira per mirar de cara a les pantalles d'estat.

Lah va posar els palmells de les mans sobre la consola i es va inclinar cap a la pantalla mentre el dresselià va obrir imatges granulades de la badia de càrrega. Finalment la càmera remota va trobar el que estaven buscant: un contenidor de transport obert, embolicat en núvols de refrigerant, amb la càrrega de costoses aletes de carn descongelant-se ja.

–Monstre de... –Va començar Lah quan la següent imatge de la badia de càrrega la va atordir fins a deixar-la en silenci i amb la boca oberta.

Blir’ va parpellejar repetidament abans de preguntar.

–És això el que crec que és?

Lah va empassar amb força i va trobar la seva veu.

–Bé, amb seguretat no és el zabrak.

***

Plagueis estava assegut sobre dels contenidors de transports més petits quan l'escotilla va començar a completar el cicle. Totalment despert des del salt a l’hiperespai del Desolat, havia estat assegut quiet durant els diversos escanejos que la tripulació havien fet i ara va baixar la caputxa de la capa lleugera i plena de sang.

Quan l'escotilla va lliscar, es va trobar confrontat per la capitana togruta femenina de la nau, juntament amb un musculós home zabrak, un klatooinià clapejat tan alt com un muun normal, un aqualish de la varietat de dos ulls i un kaleesh de to vermellós, de pell escamada, la cara s'assemblava a la dels falcopenats que Plagueis havia consumit a Bal'demnic i que estava emetent una barreja de potents feromones. Els cinc portaven armes làser, però només la del klatooinià estava preparada per disparar i apuntada a Plagueis.

–No estàs inscrit en el manifest de càrrega, estrany –va dir la capitana Lah mentre entrava a la badia, amb núvols d'alè emergint amb les paraules.

Plagueis va separar les seves mans en un gest innocent.

–Confesso ser un polissó, capitana.

Lah es va aproximar cautelosament, fent un gest cap al contenidor obert a uns quants metres de distància.

–Com vas sobreviure allà dins?

Plagueis va imitar el gest de la mà.

–Aquelles criatures marines formen un llit còmode.

El zabrak es va inclinar cap endavant, amb el seu crani puntejat arrugat per la fúria.

–Aquestes criatures és com ens guanyem la vida, muun. I just ara no valen ni un karkat crèdit.

Plagueis va creuar la mirada amb ell.

–Em disculpo per arruïnar part de la vostra càrrega.

–El refrigerant –va dir Lah més severament–. Com hi vas sobreviure?

–Nosaltres els muuns tenim tres cors –va dir en Plagueis, creuant una cama sobre l'altra–. Dos d'ells estan sota control voluntari, així que vaig ser capaç de mantenir circulant la meva sang i mantenir la temperatura corporal prop del normal.

–Parlant de sang –va dir el quara, dret al costat del contenidor obert–, estàs perdent alguna.

Plagueis va veure que algunes de les criatures marines estaven cobertes amb sang congelada.

–El resultat d'un desafortunat accident. Però gràcies per adonar-te’n.

Lah va moure la mirada del contenidor a Plagueis.

–Tenim un droide metge. Faré que li doni un cop d'ull a la teva ferida.

–Això és molt amable de la teva part, capitana.

–Estàs molt lluny de la Cursa Braxant –va dir el Kaleesh–. I probablement ets de la última espècie que esperaríem trobar amagant-se en un contenidor de càrrega.

Plagueis va assentir en acord.

–Puc imaginar-m’ho també.

–L’espaiport Kon'meas té vols de passatgers a Bimmisaari va afegir el zabrak–. No podies esperar o t'has quedat sense crèdits?

–Per ser honestos, desitjava evitar els camins espacials comuns.

Lah i el zabrak van intercanviar mirades dubtoses.

–Ets un fugitiu? –Va preguntar ella–. Et busquen?

Plagueis va negar amb el cap.

–No obstant això, valoro la meva privadesa.

–Bé podries –va dir el quara–. Però has d'admetre... –Va fer un gest cap a les criatures marines ensangonades–... Això soscava una mica la teva credibilitat.

–Què et va portar a Bal'demnic, muun? –Va preguntar el klatooinià abans que Plagueis pogués parlar.

–No estic en llibertat de divulgar la naturalesa de les meves activitats.

–Inversions del Clan Bancari –va dir el klatooinià amb una burla–. O com a advocat. Això és tot el que fan els muuns, capitana.

Lah va avaluar a Plagueis.

–Té raó?

Plagueis va arronsar les espatlles.

–No tots nosaltres som banquers o advocats. No més que tots els togrutes són pacifistes.

–Seria millor per a tu si fossis un mag financer –va dir el zabrak–, per evitar que et fem fora de la nostra nau.

Plagueis va mantenir els ulls fixos en Lah.

–Capitana, estimo que vostè i la seva tripulació tinguin moltes preguntes sobre mi. Però potser, pel bé de la simplicitat, els dos podríem parlar privadament durant un moment.–Quan ella va dubtar, ell va afegir–: Estrictament per l'interès de facilitar un acord.

Lah va mirar a tothom, després va estrènyer la mandíbula i va assentir.

–No trigaré molt –li va dir ella al zabrak quan ell sortia de la badia–. Però mantingueu encesos els vídeos de totes maneres.

El zabrak li va llançar a Plagueis una mirada perforadora mentre parlava.

–Si trigues molt, tornarem bastant aviat.

Plagueis va esperar fins que Lah i ell estiguessin sols.

–Gràcies capitana.

Ella va arrufar les celles.

–Ja n'hi ha prou de xerrameca educada. Qui ets i perquè no vas deixar Bal'demnic a bord de fora quina fora la nau que et va portar allà?

Plagueis va deixar anar un sospir elaborat.

–Abans que entrem a parlar d’això, suposo que avaluarem sincerament la situació actual. M'he amagat a bord de la seva nau amb l'esperança de concertar un passatge ràpid cap a Muunilinst. –Parlant en bàsic, Plagueis va pronunciar la paraula amb la segona n silenciosa–. Afortunadament per als dos, estic en posició de recompensar bellament pel transport... i, per descomptat, cobriré el cost de qualsevol càrrega preciosa que hagi arruïnat. Només necessita posar un preu raonable i el tracte es pot concloure. Li asseguro, capitana, que sóc un muun de paraula.

Els ulls d'ella es van estrènyer amb recel.

–Deixant a una banda la teva identitat de moment (ja saps, les coses importants), el teu actual passatge és una qüestió que hauré de parlar amb la tripulació.

Plagueis va parpellejar amb confusió genuïna.

–No estic segur d’entendre-ho. Vostè és la capitana del Desolat, oi?

–Som iguals a bord d'aquesta nau –va dir Lah–. No prenc cap decisió important sense almenys escoltar-los a tots, tant si aquestes decisions concerneixen a la càrrega que transportem o a on la lliurem. I mentre prens una decisió sobre si estic sent noble o simplement tanoca, deixa’m afegir que no m'importa el que pensis de l'acord. Com dius: és la situació.

Plagueis va somriure sense ensenyar les dents.

–En aquest cas, capitana, espero el resultat de la reunió.

Lah es va relaxar una mica.

–Hauràs d'estar ben assegut mentrestant.

Plagueis va rebre les condicions tal com van venir.

–Prenguin-se tant de temps com necessitin. Quan més ens apropem a Ithor, més m'acostaré a la meva llar.

Les paraules la van detenir de cop.

–Com saps que ens dirigim a Ithor?

–De la mateixa manera que sé que el seu nom és Ellin Lah.–Encantat amb la confusió d'ella, Plagueis va dir–: No sóc un telèpata, capitana Lah. Després de triar la seva nau d'entre aquelles al camp, em vaig colar a la xarxa de l’espaiport de Bal'demnic.

Ella va inclinar el cap en una barreja d'interès i incomoditat.

–Per què el Desolat, Llavors?

Plagueis va sospirar.

–Jo no jugo, capitana, llevat que sàpiga que les possibilitats de guanyar estiguin del meu costat.

Ella va esbufegar.

–Això no és jugar.

A l'espai de la cabina, 11-4D havia estat monitorant la conversa dels membres de la tripulació des del seu retorn de la badia de càrrega 4. Sent el més proper que el Desolat tenia a un autèntic especialista mèdic, el droide era responsable de la cura i la salut de la tripulació i d'aquesta manera s'havia acostumat a sentir d'amagat les converses cada vegada i on fos possible. Havent creat un perfil individual basat en les velocitats dels batecs i la respiració, la temperatura i el llenguatge corporals, l'expressió facial i la vocalització, el droide va comprendre que el descobriment de l'intrús muun a bord de la nau havia elevat significativament el nivell d'estrès d’en Maa Kaap.

–Quan has conegut alguna vegada que un muun fes això? –Estava dient el zabrak.

–Quan has conegut alguna vegada a un muun, i punt? –Va preguntar Wandau a canvi.

–D'acord, llavors, quan has sentit alguna vegada que un muun faci això?

Abans que Maa Kaap o algú més pogués respondre, la capitana va entrar en l'espai de la cabina, clarament confosa encara que feia tot el que podia per disfressar-ho. 11-4D va notar un creixent flux sanguini en les cues cerebrals d'ella, que eren en si mateixes òrgans sensors, i un canvi en la seva pigmentació: una resposta togruta a la tensió nerviosa que de vegades provocava un involuntari camuflatge mimètic.

–Llavors –va dir Maa Kaap, posant-se dret.

Els membres van escoltar intensament mentre la capitana Lah resumia el petit intercanvi que havia tingut amb el polissó muun, que s'havia negat a proporcionar cap detall personal, ni tan sols el seu nom. Ni havia ofert cap explicació per la seva presència a Bal'demnic, ni havia divulgat la raó per la qual volia marxar de pressa. El que era més important, no hi havia revelat res sobre la causa o naturalesa de la seva ferida. En el seu lloc hi havia determinat organitzar un tracte per a un passatge a Muunilinst, un planeta en la part més llunyana del Corredor Braxtan i la caserna general corporativa del Clan Bancari Intergalàctic.

–Què et diuen les teves entranyes, capitana? –Va preguntar en PePe, amb les seves orelles punxegudes agitant-se amb curiositat.

La capitana Lah va mirar cap enrere al corredor que portava a la badia de càrrega 4.

–És tan esmunyedís com es pot ser i està acostumat a sortir-se amb la seva. Però o li portem de tornada a Bal'demnic, i posem en risc la nostra càrrega, o el deixem a la nostra primera parada i el convertim en el problema d'un altre.

–O simplement li tirem fora ara –va dir Wandau.

Lah va negar amb el cap.

–No sabem que no li digués a algú de Bal'demnic que s'estava amagant. I si ho va fer, la seva desaparició podria ficar-nos en una merda seriosa.

–Llavors què serà? –Va pressionar Maa Kaap.

Lah va posar els llavis en una línia fina.

–Crec que ens l’hauríem de treure de sobre tan aviat com sigui possible.

Wandau i Zuto van intercanviar mirades.

–No voleu ni tan sols discutir el fet de posar-li preu al passatge?

–Mai he estat al Corredor Braxtan –va dir Lah–. Heu estat algun de vosaltres?

Els caps ho negaren.

–Està disposat a cobrir els costos de la càrrega espatllada? –Va preguntar PePe.

–Va dir que sí.

–Llavors potser li portem a Ithor –va continuar el Kaleesh–. Si demostra ser un passatger cooperador, podríem considerar portar-lo tot el camí fins a Muunilinst. Amb certesa no faria mal familiaritzar-se amb aquest racó de l'espai.

–No ho sé...–Lah va pinçar el seu llavi inferior entre les seves dents.

–Jo aniré un pas més enllà –va dir Zuto, inclinant-se amb el seu morro bigotut–. Vull dir, aquest muun podria ser un premi gros que ens ha caigut just a la falda. No acabaves de dir que cap banc ens concediria mai un préstec pel Desolat? Bé, Muunilinst és el banc i aquest muun pot proporcionar-nos tots els avals que necessitem mai.

–La nostra recompensa per anys de portar vides netes –va afegir PePe.

Lah els va mirar a tots dos.

–Què vol dir això? Li retenim per demanar un rescat?

Zuro es va fregar els ullals cap a l'interior i va arronsar les espatlles.

–No hem de dir-ho així.

–Oblida-ho –va dir Lah–. Mai hem fet això. Bé, una vegada, potser, però no estem a punt de fer-ho de nou.

–Hi estic d'acord –va dir Maa Kaap.

El cap d’en Wandau va pujar i baixar.

–El mateix dic.

PePe va retrocedir una mica.

–D'acord, llavors només estava pensant en veu alta.

–Hi ha alguna cosa més –Va dir Maa Kaap. Aixecant la seva gran mà, va fer senyals a 11-4D–. Digues a la capitana el que ens estaves dient.

El droide es va moure cap a on els membres de la tripulació estaven reunits i va girar el seu cap rodó cap a Lah.

–Capitana, merament vaig apuntar que els muuns no són coneguts per viatjar sense companyia sense àmplies raons per fer-ho. De fet, la majoria dels muuns estan poc disposats a deixar Muunilinst per qualsevol propòsit a part de negociacions d'assumptes de transaccions.

–Això és exactament el que estava dient sobre els avals –el va interrompre PePe–. Hi ha d'haver alguna raó financera perquè estigués a Bal'deminic, algun tracte més gran que els treballs que poguéssim ser capaços d'aconseguir. Un projecte de construcció, potser.

–Deixeu que 4D acabi –va dir Maa Kaap.

Lah va mirar al droide.

–Continua.

–Encara s’ha de determinar just allò en què estava ficat el muun. Suposo, però, que la naturalesa del seu negoci impactarà en Bal'demnic d'una manera negativa. De difondre les notícies que la tripulació del Desolat va donar suport a la partida il·legal del muun, llavors què podria ser de la reputació de la nau en el sector Auril? Podeu desitjar incloure la vàlua d'això en els vostres càlculs respecte a un acord per a un proper passatge.

Maa Kaap va creuar els braços sobre el seu gran pit arrodonit.

–Va el nostre polissó a mantenir-nos a cada un de nosaltres de per vida, en el cas que els nostres serveis ja no es desitgin en aquest sector?

–Què hi ha d’allò que els muuns poden fer-nos si no el portem? –Va dir Zuto–. Tenen un abast tan llarg com un braç galàctic.

Wandau va riure sense alegria.

–Què farem? Descarregar les nostres carteres? Congelar els nostres actius? Arruïnar la nostra qualificació de crèdit? Els nostres únics actius són aquesta nau i la nostra reputació per fer el que farem.

–Principalment –va dir tranquil·lament Maa Kaap.

PePe es va colpejar les cuixes amb les mans.

–Tornem al que vaig dir sobre demanar molt més del que podríem veure com un preu just. Aquests tipus del Clan Bancari s'aferren a cada crèdit. Però tenim a un muun viu, i sense importar qui és o què està pretenent ser, us garanteixo que val més de deu anys de comerciar amb aletes de carn i octòpodes.

Maa Kaap va trencar el curt silenci.

–Capitana?

–No em sento inclinada a res d'això –va dir després d'un moment–. El vull fora de les nostres mans.

Una mirada de perplexitat va sorgir dels trets d’en Zuto.

–Creus que és perillós?

PePe va ridiculitzar la idea.

–Els muuns són covards, tots ells. Utilitzen els crèdits com a armes.

Lah va agafar aire profundament.

–Vas preguntar la reacció de les meves entranyes. Això és el que us estic donant.

–Tinc una idea –va dir Maa Kaap–. Una mena de compromís. Sortim de l’hiperespai i cridem a les autoritats de Bal'demnic. Si aquest muun està buscat, per la raó que sigui, el lliurem, amb càrrega o sense. Si no, decidim una xifra per portar-lo a Ithor i no més lluny. –Va mirar a Lah–. Estàs disposada a presentar-li aquest tracte? Capitana?

Lah va respondre com si les seves paraules acabessin d'arribar als seus pensaments.

–D'acord. Això sona raonable.

Però va romandre asseguda.

–Vols, uh, reforços? –Va preguntar Wandau després que passés un altre llarg moment.

–No, no –va dir ella, posant-se finalment dempeus.

11-4D gairebé va poder sentir-la dir: “Sóc la capitana, sóc la capitana”, donant-se ànims a si mateixa. Concentrant els seus fotoreceptors, va observar la mà dreta d'ella movent-se discretament cap a la pistola làser enfundada en el seu maluc. I amb un copet del seu polze, ella va carregar l'arma.

–Haurem de mantenir-te en gel una mica més –va dir Lah quan va entrar a la badia de càrrega.

Plagueis no s'havia mogut del contenidor que li servia de seient, però la seva capa estava oberta i les seves mans descansaven damunt dels seus genolls.

–Significa això que no va aconseguir arribar a un consens?

–Jo no aniria tan lluny –va dir Lah–. Hem decidit que necessitem saber qui ets abans que acceptem proporcionar-te passatge. I atès que sembles poc disposat a dir-nos-ho, anem a comprovar-ho amb Bal'demnic.

Plagueis va fer que els seus ulls s'apaguessin per la decepció.

–Capitana, li he dit tot el que realment necessita saber.

El Desolat es va inclinar lleugerament.

–Estem sortint de l’hiperespai –va dir Lah.

En la seva ment Plagueis va sentir parlar a Darth Tenebrous: Per a nosaltres que habitem en la Força, la vida normal és poc més que fingiment. Les nostres úniques accions significatives són aquelles que emprenem al servei del Costat Fosc.

–No puc permetre això, capitana –li va dir a ella.

L'expressió d'ella es va endurir.

–Em temo que haurà de fer-ho.

Ell havia estat conscient des del principi de la conversa que la seva pistola làser estava carregada i ara la mà d'ella es va allargar cap a allà. Canins esmolats van centellejar a la boca lleugerament oberta d'ella. Realment havia cregut ell que es podia fer un tracte amb els membres de la tripulació de temperament calent i immadur del Desolat? Els seus destins havien estat segellats des de l'instant en què Plagueis havia vist la nau al camp d'aterratge. La possibilitat d'assolir alguna altra conclusió era una ficció. Des d'aquell primer moment, tots ells havien estat atrapats en una sèrie inevitable de successos. La Força els havia portat a unir-se, al conflicte. Fins i tot Lah devia haver sentit això.

–No ho faci, capitana –va dir Plagueis.

Però per llavors l'advertència no era res més que paraules.

Següent