Darth Plagueis (IV)

Anterior

4: EL SIGNIFICAT DE LA MORT

El Desolat acabava de revertir a l'espai real quan els sensors auditius d'11-4D van registrar sons inusuals des de la part posterior: un espetec d'activació, un perllongat xiuxiueig d'energia, un tall amb un efecte doppler i una vacil·lant exhalació d'alè. Els sons van ser seguits per una sobtada emanació de calor provinent del corredor que donava accés a les badies de càrrega i que podria haver estat interpretat com una ràfega de vent. Només en ajustar la velocitat d'entrada dels seus fotoreceptors, va ser capaç el droide d'identificar l'ombra que corria cap a l'espai de la zona de les cabines com un home muun vestit amb una capa encaputxada, pantalons i unes botes suaus que li arribaven a les canyelles.

Maa Kaap, PePe, Wandau i Zuto es van tornar a l'uníson quan el muun va fer una parada que desafiava l'impuls a uns quants metres d'on els quatre estaven asseguts. Subjectant en la seva mà dreta hi havia un aparell amb una fulla d'energia vermella que els bancs de dades del droide van reconèixer com un sabre làser, una arma utilitzada gairebé exclusivament pels membres de l'Orde Jedi. I no obstant això la comprensió li impulsà un moment d'atordiment.

Els Jedi eren coneguts per ser guardians de la pau i reforços de la justícia, però el comportament del muun (la col·locació dels seus llargs membres, el moviment salvatge de la seva mandíbula voluminosa, la brillantor groga dels seus ulls) suggeria qualsevol cosa menys pau. I pel que fa a la justícia, 11-4D no podia recordar ni una única ocasió en què els quatre membres de la tripulació haguessin dut a terme una ofensa que justifiqués un càstig capital.

Amb el sabre làser brunzent penjant de la mà esquerra, el muun va romandre en silenci, deixant que la seva postura parlés del seu propòsit nefand. A canvi els membres de la tripulació, comprenent que estaven sent acusats equivocadament, es van posar drets, allargant al mateix temps les mans cap a les armes lligades als seus malucs i cuixes. Que el muun els permetés fer-ho li va proporcionar a 11-4D un altre misteri, almenys fins que va comprendre que el muun estava merament festejant el combat.

El droide es va preguntar què li havia pogut dir o fer la capitana Lah possiblement perquè elevés tant la ira al muun. Va reproduir el record d'ella carregant la pistola làser. Hi havia decidit ella que els problemes que el muun representaven per al Desolat podien estar millor resolts matant-lo, només per haver-lo jutjat completament malament? No obstant això, era aparent que el muun creia que la nau sencera era còmplice en les accions de la capitana Lah i havia decidit encarregar-se ell mateix d'impartir un càstig de la classe més cruel. 11-4D va assumir que això li inclouria i va iniciar instantàniament una sèrie de rutines redundants que comportaria una còpia de seguretat i emmagatzemaria les dades, per proporcionar un enregistrament del que estava a punt de passar.

L'escena de la confrontació a la zona de cabines només havia durat un moment quan Wandau, que havia servit com a guardaespatlles per a un cèlebre hutt, va saltar a l'acció, desenfundant i disparant la seva pistola làser fins i tot mentre corria per posar-se a cobert darrere d'una de les mampares. Una dècima de segon després, Maa Kaap va aixecar la seva arma i va disparar una ràfega contínua de trets làser cap al muun. En el mateix instant Zuto i PePe, es van ajupir molt a sobre la coberta i es van llançar cap endavant en un intent d'envoltar al seu oponent i col·locar-lo al centre d'un foc creuat mortal.

Des del passatge que duia a la cabina van venir les petjades ràpides del pilot, Blir’ , i del navegant dresselià de la nau, Semasalli. 11-4D sabia que havien estat monitorant les imatges de les càmeres de la badia de càrrega i pensava que era probable que ells haguessin estat testimonis de qualsevol que fos la frase que havia fet que el muun lluités contra la capitana Lah.

La reacció del muun davant l'andanada de trets que van convergir en ell va requerir gairebé més poder de processament del qual el droide tenia a la seva disposició. En emprar una combinació de moviments corporals, sabre làser i la mà dreta nua, l'àgil ser intel·ligent va esquivar, va desviar o tornar cada tret que es va dirigir cap a ell. Rendint energia lentament, els trets van rebotar de la coberta i les mampares, connectant alarmes, provocant un canvi a la il·luminació d'emergència i alliberant cascades d'escuma supressora de foc dels aerosols del sostre. Tot just havien entrat el balosar i el dresselià a l'espai de les cabines quan les escotilles van segellar els corredors, evitant qualsevol fuita de la melé. Només l'habilitat d'11-4D per calcular les trajectòries i reaccionar instantàniament al perill va evitar estar a la part receptora de qualsevol dels nombrosos rebots.

Espiant a Blir’ i Semasalli, el muun va llançar el sabre làser en un arc giratori que li va tallar les pinçantenes i el crani del balosar i la major part de l'espatlla esquerre del dresselià arrugat, entelant l'aire ja agitat amb sang de color verd. Mentre les alarmes continuaven gemegant i l'escuma continuava brollant, Blir’ es va doblegar i va caure cap per avall a la coberta relliscosa, mentre que Semasalli, xisclant de dolor, s'esfondrava sobre un costat, allargant el seu braç fútilment cap al braç tallat.

El sabre làser amb prou feines havia deixat la mà del muun quan Wandau va sortir volant del seu lloc a cobert per atacar al muun, disparant la seva pistola làser tan incessantment com encara ho estava fent Maa Kaap. No obstant això aquesta vegada, el muun tot just va allargar la seva mà dreta i va absorbir els trets. Viatjant pel seu braç cap a dalt i a través del seu prim pit, l'energia va semblar brollar de la mà que esperava el retorn de l'arma giratòria com un embull d'electricitat blava que xiuxiuejava des dels seus dits ossuts, encertant a Wandau directament i aixecant-lo fins al sostre del celler abans de deixar-lo caure fins a la coberta bruta fet un munt, com si els seus ossos s'haguessin convertit en pols.

Sota una estroboscòpica llum vermella, els ulls d’en Maa Kaap van seguir l'alçament i la caiguda del seu company destrossat. Amb la seva pistola làser buida, el zabrak va extreure una vibronavalla d'una beina al cinturó i es va llançar contra el muun, amb la seva gran mà dreta pretenent clavar-la al coll llargarut del muun.

El muun va agafar el sabre làser, però en lloc de moure'l per apuntar-lo contra Maa Kaap, va ballar i va girar fora de l'abast de la vibronavalla i va començar a desviar les puntades de peu i cops de puny marcials del zabrak, fins que un cop de peu lateral al tòrax llançà a Maa Kaap per la cabina i el va estavellar contra la mampara. Els receptors d'àudio d’11-4D van registrar l'espetec de l'espina dorsal del zabrak i l'esclat de les artèries pulmonars.

Ara Zuto i PePe es van llançar cap al muun des d'ambdós costats i realment se les van arreglar per agafar-lo. Però va ser com si el muun s'hagués convertit en pedra. El kaleesh i el quara van atacar amb dents i urpes, però sense efecte perceptible. I quan el muun va haver tingut prou, va posicionar el seu sabre làser directament davant d'ell i el va girar entre l'adherència d'ells, arrencant la cara amb ullals d’en PePe i el morro aixafat i amb bigotis d’en Zuto. Els sensors olfactius d’11-4D detectaren un vessament de feromones que va assenyalar la mort del kaleesh. Zuto, d'altra banda, encara que refilant per la sang i gemegant de dolor, potser podria salvar-se si es tractava a temps.

Posant-se recte des d'una posició amb les cames estirades, el muun va desactivar el sabre làser i va examinar als éssers que havia matat i aquells que havia mutilat amb esgarrifosa exactitud. Els seus ulls grocs es van posar sobre 11-4D, però només durant un instant. Llavors es va enganxar el sabre làser al seu cinturó i va anar ràpidament fins a la seva víctima més propera, que va resultar ser Doo Zuto. Deixant-se caure sobre un genoll al costat d'ell, el muun va mirar intensament al cos amb espasmes del quara, però precisament per què, el droide no va poder suposar-ho. Els ulls protuberants color mar d’en Zuto van semblar implorar ajuda al seu assaltant, però el muun no va fer res per aturar el flux de sang o per oferir ajuda pal·liativa.

Va romandre al costat del quara durant uns pocs moments i llavors es va moure ràpidament cap a Maa Kaap, de la cavitat aixafada del pit bombollejava la sang amb cada respiració superficial. De nou, el muun passà la seva mirada sobre la seva víctima, des de la cara tatuada d’en Maa Kaap fins als seus grans peus. Amb els ulls tancats, el muun va adoptar una postura que suggeria una concentració intensa o meditació i Maa Kaap va tornar de cop a la consciència aterrida. 11-4D va examinar el pols del zabrak i el va trobar regular, però només durant un moment. Llavors el ritme dels batecs del cor d’en Maa Kaap es va tornar irregular i la respiració va començar a vacil·lar en els seus pulmons.

Aviat va estar mort.

El muun va semblar estar frustrat i la decepció va augmentar en descobrir que Blir’ estava també mort. Va passar només uns moments avaluant a Semasalli abans d'anar fins a Wandau, que estava conscient encara que òbviament paralitzat de la cintura cap avall.

–Deshonra la teva herència i la teva arma, Jedi –se les va arreglar per dir Wanday –. Podries haver utilitzat... la Força per obligar-nos a fer el que desitjaves. No només he vist això, sinó que ho he experimentat.

La cara del muun es va deformar pel disgust.

–Si tens tan poca voluntat –va dir en la llengua de l'espècie d’en Wanday –, llavors no em serveixes, klatooinià.

I va acabar amb la misèria d'en Wandau amb un espetec del polze i el dit cor.

Gradualment l'esprai del sostre es va reduir i els clàxons van quedar en silenci. Amb els seus exàmens completats, el muun es va posar dret i es va tornar lentament cap al droide.

–A quin nom respons?

–11-4D, senyor.

–Pots pilotar aquesta nau, 11-4D?

–Sí puc, senyor. –El droide va fer una pausa i llavors va preguntar –: Vol que recol·loqui els supervivents fins a la badia mèdica o que em desfaci d'algun dels cadàvers?

El muun va examinar la seva feina.

–Deixa'ls. –Va moure les espatlles per llevar-se la capa amarada i la va penjar en una cadira, revelant un segon sabre làser fixat al seu cinturó –. La capitana Lah va remarcar que tens capacitats mèdiques.

–Sí, senyor.

Girant-li l'esquena a 11-4D, el muun es va pujar la túnica ensangonada de la part baixa de l’esquena inflada.

–Ets capaç de reparar això?

El droide va aguditzar l'enfocament dels seus fotoreceptors i dels seus sensors olfactius.

–La ferida mostra signes d'infecció i putrefacció, senyor, però, sí, puc reparar-la.

El muun es va baixar la túnica i va treure un comunicador d'una butxaca de la capa. Activant l'aparell, va passar un moment omplint-lo i després va girar la pantalla de manera que 11-4D pogués llegir-ho.

–Fixa un curs cap a aquestes coordenades i després atén-me a les habitacions de la capitana.

–Alguna cosa més, senyor?

–Prepara menjar i beguda. Estic famèlic.

Amb el Desolat viatjant a través de l’hiperespai, Plagueis estava estès cap per avall sobre el llit de la capitana, amb un pegat de bacta cobrint la ferida de la seva esquena, contemplant dels resultats dels seus intents de perllongar les vides d'aquells membres de la tripulació que havien sobreviscut a l'altercat. Fins i tot on havia tingut èxit en efectuar reparacions en els vasos sanguinis i els òrgans, el resultat havia estat temporal, com si no hagués estat capaç d'influenciar o apel·lar als midiclorians perquè ajudessin. Invocar a la Força per reparar les artèries trencades, els músculs estripats o els ossos trencats no era més difícil que fer levitar lloses de pedra. Però aquestes restauracions tenien pocs efectes en la petxina etèria d'un ésser, que era essencialment el domini dels midiclorians, malgrat la seva presència física en les cèl·lules vives.

Entre la tripulació de la nau, la togruta, la capitana Lah, havia estat la més forta en la Força, però estava més enllà de la seva ajuda per quan va arribar fins a ella. Si no hagués estat pel descuit de la seva part, a causa de la fatiga i la pèrdua de sang, i uns reflexos ràpids com el raig per part d'ella, el sabre làser podria simplement haver-li travessat el coll i la medul·la espinal en la cervical. Però ella havia girat en el moment de l'impacte i la fulla vermella gairebé l'havia decapitat. També el zabrak havia tingut un recompte de midiclorians lleugerament més alt del normal, però no prou alt com per fer-li sensible a la Força. Que diferent havia estat observar el comportament dels midiclorians del zabrak comparats amb els de Darth Tenebrous, només dos dies abans! Els Jedi feien proves de sang rutinàriament per verificar els recomptes de midiclorians de reclutes potencials, però Plagueis havia passat més enllà de la necessitat de mesures tan crues. No només podia sentir la fortalesa de la Força en un altre sinó que també percebia els midiclorians que individualitzaven la Força en els éssers.

Era aquesta habilitat del Costat Fosc la que havia permès a generacions de Sith localitzar i iniciar els reclutes. La dispersió dels midiclorians en el moment de la mort física era, a falta d'un terme millor, inexorable .

Anàleg a la seva confrontació predestinada amb la tripulació del Desolat, el moment de la mort semblava estar fixat d'alguna manera en l'espai i el temps. Segons la seva educació Sith, atès que la capitana Lah i els altres havien estat en cert sentit morts des del moment en què la mirada d’en Plagueis s'havia posat en el vaixell de càrrega, resulta que els midiclorians que residien a suposada simbiosi amb ells devien haver estat preparant-se per ser subsumits en la reserva d'energia vital que era la Força molt abans que Plagueis s'hagués colat a la nau. Els seus intents de salvar-los, de perllongar aquest estat de simbiosi, eren comparables a utilitzar una esponja per aturar un riu desbocat.

I, no obstant això, els Senyors Sith d'abans es deia que havien estat capaços d'utilitzar les energies alliberades durant la mort per estendre les seves pròpies vides, igual que les vides d'altres. Desafortunadament, de manera molt semblant a la tècnica de transferència d'energia, aquest coneixement antic s’havia perdut.

Sentint que la nau revertia a l'espai real, Plagueis es va aixecar del jaç, es va vestir i va caminar cap endavant, saltant per sobre dels cadàvers escampats a la cabina principal, sobre les plaques de la coberta inundades de fluids, supressors de foc i tolls ennegrits de sang i a través de passatges que feien pudor de mort. Un dels membres de la tripulació, el dresselià que ara tenia un braç, encara era viu però en estat comatós.

A la cabina encastada de la nau el droide estava immòbil a la consola de control.

Més enllà del finestral de transpariacer una miríada d'estrelles surava en l'espai.

–Senyor, ens estem aproximant a les coordenades proporcionades pel seu comunicador –va dir el droide sense apartar-se de les vistes.

Plagueis es va col·locar a la cadira del pilot, que tot just acomodava al seu cos llarg.

–Com vas arribar a estar a bord del Desolat, Droide?

–Antigament servia a les necessitats d'una instal·lació mèdica a Obroa-Skai.

–En capacitat de què?

–Recerca, a més de dur a terme una àmplia varietat de cirurgia en éssers de diverses espècies.

Plagueis va mirar al droide.

–D'aquí, els teus molts apèndixs.

–Sí, senyor. Però els que porto actualment van ser actualitzats quan em vaig convertir en propietat de la capitana Lah, de manera que pogués servir millor a les necessitats del Desolat.

–I com et vas convertir en propietat de la capitana?

–Crec, senyor, que vaig ser adjudicat a la capitana Lah a canvi de pagues degudes per la recepció de certes mercaderies. També és la meva creença que l'intercanvi es pretenia que fos temporal...

–Però la capitana Lah va decidir quedar-se amb tu.

–Sí, senyor. Va decidir quedar-se amb mi. Sento dir que no puc explicar les seves raons i mai vaig ser prou impertinent com per preguntar.

Plagueis va assentir.

–Aquesta és una bona qualitat en un droide.

–Comprenc com podria ser-ho, senyor.

–Digues, droide, quin és la possible conseqüència de baixos nivells de theloxina en un pau'an?

11-4D no va dubtar.

–Una possible conseqüència seria una elevació de la velocitat d'oxidació, portant al creixement d'una escròfula exoptàlmica, que a canvi afectaria la producció de roaamin dels lòbuls anteriors de la glàndula lutiaary.

–I?

–Un resultat podria ser gegantisme, molt per sobre d'un pau'an normal.

–I en aquest cas?

–El gangli de connexió que constitueix el sistema nerviós autònom i que controla la secreció glandular podria induir a una acceleració dels músculs circulars de l'esfínter del tracte digestiu, resultant en una xeroftàlmia.

–Així que també ets un diagnosticador.

–En menor mesura, senyor.

Més enllà del finestral, fent-se més gran contra el teló de fons d'un planeta enorme amb anells, una estació espacial girava en una òrbita fixa prop d'una lluna amb molts cràters. Un poti-poti de mòduls amb cúpula interconnectats, l'estació mostrava dos braços llargs i rectangulars als quals estaven unides naus de diferents mides. Plagueis va obrir les dades en la pantalla del seu comunicador i les va col·locar a la vista d'11-4D.

–Transmet aquest codi pel comunicador.

El droide va dur a terme la tasca i va esperar al comunicador mentre els altaveus de la cabina cruixien en encendre’s.

–Vaixell de càrrega no identificat, Espai Profund Demo i Extracció està a la recepció de la seva petició. Doneu-nos un moment per autentificar la seva transmissió.

–Esperarem mentre l’autentifiquen –va dir en Plagueis.

–Vaixell de càrrega, té permís per atracar –va tornar la veu un moment després.

–La nau és meva –va dir en Plagueis, inclinant-se cap endavant per agafar la palanca de control.

Com a precaució, l'estació els va dirigir fins a un atracador a la part més distant del més llarg dels dos braços.

–M’acompanyaràs a la badia d'aterratge –li va dir Plagueis quan hi va haver apagat la nau –. Aixeca la rampa d'entrada darrere de nosaltres i activa el sistema antiintrusió. Ningú ha d'abordar el Desolat llevat que jo digui el contrari.

–Ho comprenc, senyor.

Esperant a l’ombrívola badia d'aterratge hi havia una dona nikto i un jove dug de color roig, recolzats per un contingent variat d'éssers armats. Abaixant-se la caputxa de la capa mentre s'aproximava, Plagueis va veure que la nikto es va posar rígida i els va fer senyals a aquells que estaven darrere d'ella perquè deixessin l'àrea immediatament.

–Magíster Damask –va començar ella en bàsic –. No tenia coneixement previ...

Plagueis la va interrompre.

–Aquesta no és una visita social.

–Per descomptat, Magíster. No obstant, desitja que jo informi al Cap Cabra de la seva visita?

–Està de guàrdia?

–No, senyor. Però es pot contactar amb ell per comunicador.

–Això no serà necessari –va dir en Plagueis –. Jo mateix contactaré amb ell.

–Com vulgui, Magíster. Quins serveis pot oferir-li l'estació?

Plagueis va fer un gest d'una manera improvisada cap al vaixell de càrrega atracat.

–Aquesta nau ha de ser segellada i destruïda.

–Sense salvar res? –Va dir el dug.

Plagueis el va mirar.

–He dit segellada i destruïda. Necessites sentir-ho una tercera vegada?

El dug nuà les seves dents.

–Saps amb qui estàs parlant, muun?

Plagueis va moure la mirada cap a la nikto.

–Qui és aquest cadell inexpert?

–Cadell? –Va repetir el dug abans que la nikto pogués intervenir.

–El descendent més jove del Cap Cabra, Magíster –va dir ella ràpidament, contenint al dug amb el seu braç esquerre estès –. No pretén ofendre.

Plagueis va tornar a mirar el dug.

–Com et dius, cadell?

Les potes posteriors del dug es van tensar per saltar, però la nikto girà ràpidament, bufetejant-li en el seu morro de llavis penjants i àmplies narius i agafant amb una mà la seva tràquea.

–Respon-li! –Va rugir ella a la cara rondinaire d'ell –. I amb el degut respecte!

El dug es va aplacar i ploriquejà, encara que amb certesa va ser més per humiliació que per dolor.

–Darnada –va xisclar a la fi.

–Darnada –va repetir Plagueis abans de dirigir-se a la nikto –. Potser el jove Darnada hauria de ser emmordassat per evitar que posi en perill les relacions comercials del seu pare.

–La seva insolència reflecteix la seva inexperiència, Magíster –va dir la Nikto en abatuda disculpa.

Ella li va dirigir una mirada amenaçadora a Darnada abans de continuar:

–Confio que les seves ordres respecte a la nau seran obeïdes completament, Magíster.

–També necessitaré un canvi de roba i una nau proveïda i amb pilot.

–Podem proporcionar-li al pilot una destinació per avançat?

–Muunilinst.

–Per descomptat, Magíster. I quines són les seves instruccions respecte al droide?

–Instruccions?

–El droide serà destruït juntament amb la nau?

Plagueis va mirar per sobre de la seva espatlla cap a 11-4D.

–Quant de la teva memòria es pot esborrar sense interferir amb els teus protocols mèdics?

–Sóc de disseny modular –va dir el droide –. El meu emmagatzematge de memòria es pot esborrar en la seva integritat o segons qualsevol paràmetre que vostè estableixi.

Plagueis ho va considerar.

–Roman amb la nau fins que hagi estat liquada. Espero un enregistrament d'àudio i vídeo completa.

11-4D va aixecar els seus apèndixs del costat dret en un gest d'acceptació.

–Al seu servei, Magíster Damask.

Següent