Darth Plagueis (X)

Anterior

10: EL CICLE DE LA VIOLÈNCIA

Volant a un metre per sobre del terra, l'àgil lliscant d’en Palpatine es va escorar sobre les planes per sota de l'altiplà de Theed, deixant només rastres corbats a les herbes altes. El dia era brillant i clar, amb l'aire càlid avivat pels insectes i ple de pol·len.

–Interessant –va dir Plagueis des del seient individual del passatger quan el peu d’en Palpatine va afluixar l'accelerador.

–Potser em converteixi en un corredor professional.

–Els naboo podrien esperar més del fill gran de la Casa Palpatine.

–Ignoro les expectatives dels altres –va dir Palpatine sense mirar-li.

–Va ser el lliscant un regal del teu pare?

Palpatine el va mirar.

–Un suborn. Però un que vaig acceptar.

–Aprova ell que corris?

Palpatine va fer un so enutjós.

–El meu pare no ha muntat amb mi des de fa anys.

–No sap el que s'està perdent.

–No té res a veure amb els meus talents. –Palpatine es va tornar lleugerament en el seient del conductor–. Quan era més jove vaig ser responsable de la mort de dos vianants. En aquell moment, el meu pare em va amenaçar amb no permetre’m mai volar, però eventualment es va estovar.

–Què li va fer canviar d'idea?

Palpatine es va girar cap endavant.

–El vaig esgotar.

–Ho sento –va dir Plagueis–. No ho sabia.

Encara que, de fet, ho sabia. Amb l'ajuda d’11-4D havia descobert que el tempestuós passat d’en Palpatine li havia tingut rebotant d'una escola privada a la següent, perseguit per incidents de crims i ofenses insignificants que haurien fet aterrar a un plebeu en una institució correccional. Una i altra vegada el seu pare, que compartia amb el seu fill una inclinació cap a la violència, havia utilitzat la seva influència per rescatar-lo i evitar l'espectre dels escàndols familiars. Per a Plagueis, però, les transgressions del jove eren només una indicació més de la seva excepcionalitat.

Aquí estava un jove que ja s'havia elevat sobre la moralitat comuna i s'havia jutjat prou únic com per crear un codi ètic individual.

Palpatine va apuntar a la distant línia d'arbres.

–Hi ha algunes ruïnes antigues aquí, però això és territori gungan.

–Has tingut algun tracte amb ells?

–Personalment, no. Però he vist els que vénen a Moènia a comprar béns.

–Què penses d'ells?

–A part que són primitius d'orelles llargues i llengües llefiscoses?

–A part d'això, si.

Palpatine va arronsar les espatlles.

–No m’importen, sempre que es quedin a les seves ciutats submergides i els seus canals.

–Que no es fiquin pel mig.

–Exactament. Els humans ens mereixem tenir avantatge aquí.

Plagueis no va poder reprimir un somriure.

–Hi ha molts planetes en la galàxia on la qüestió de qui té avantatge, per així dir-ho, està en disputa.

–Això és perquè la majoria dels éssers tenen por de fer-se càrrec. Pensa en el que el Senat de la República podria aconseguir sota el lideratge d'un ésser fort.

–He pensat en això, Palpatine.

–Què fa el Senat en resposta a totes i cadascuna de les crisis? Despatxa els Jedi per restaurar l'ordre i continua sense encarregar-se de les arrels del problema.

Plagueis va trobar entretinguda la ignorància juvenil del noi.

–Els Jedi podrien governar la República si volguessin –Va dir després d'un moment–. Suposo que hauríem estar-los agraïts que l'Orde estigui dedicada a la pau.

Palpatine va negar amb el cap.

–Jo no ho veig així. Crec que els Jedi s'han dedicat a limitar el canvi. Esperen que el Senat els diguin quan i on intervenir, i què arreglar, quan de fet podrien utilitzar la Força per imposar la seva voluntat sobre la galàxia sencera, si volguessin. Jo sentiria més respecte per ells si ho fessin.

–Li atorgues respecte al teu pare quan intenta imposar la seva voluntat sobre tu?

L'adherència d’en Palpatine a la palanca de control es va tensar.

–Això és diferent. La raó per la qual no li respecto és perquè no és ni la meitat d’intel·ligent del que creu. Si pogués admetre la seva debilitat, podria almenys sentir pena per ell.

Detenint de cop i volta el lliscant, es va tornar cap a Plagueis un cop més, amb la seva cara envermellida per la fúria. Entre ells, penjant del retrovisor, hi havia la moneda que Plagueis li havia donat.

En poc temps, posseiré aquest humà, es va dir Plagueis a si mateix.

–La Casa Palpatine és rica –va continuar el jove–, però ni de prop tan rica com algunes de les altres cases i ni de prop tan influent amb el Rei i l'electorat, malgrat els intents del meu pare de dirigir una posició de lideratge amb els aristòcrates. No té la perspicàcia política necessària per elevar la nostra Casa fins a una posició d’autèntic privilegi i, juntament amb ella, la consciència per reconèixer que el moment ha arribat per a Naboo d'explotar els seus recursos inigualables i unir-se a la galàxia moderna. En el seu lloc, ell i els seus sequaços, en completa i total ineptitud social, volen que estiguem engabiats en el passat.

–Comparteix la teva mare la seva visió?

Palpatine va forçar un riure.

–Només perquè ella no adopta punts de vista propis. Només perquè ell l'ha convertit en la seva subordinada, igual que ha fet amb els meus germans i germanes de bon comportament, els que em tracten com a un intrús i no obstant això, per al meu pare, representen tot el que jo no podré ser.

Plagueis va considerar els comentaris en silenci.

–I no obstant això honres la teva Casa utilitzant el seu nom.

L'expressió d’en Palpatine es va suavitzar.

–Durant un temps vaig pensar en adoptar el nom del nostre llinatge femení. No he rebutjat la dinastia en la qual vaig néixer. He rebutjat el nom que se’m va donar. Però no per les raons grandioses que alguns creuen. Només pel contrari, en realitat. Estic segur que tu, de tots els éssers, comprens això.

Aquí estava de nou, va pensar Plagueis: la cadència enganyosa. L'ús de l’adulació, l'encant i la modèstia com si es tractés de les fintes tallants en un duel. La necessitat de ser vist com un càndid, un humil i un comprensiu. Un jove sense desitjos d’entrar a la política i no obstant això nascut per a ella.

Tenebrous li havia dit des del principi que la República, amb l'ajuda dels Sith, continuaria descendint en la corrupció i el desordre, i que arribaria un moment en el qual s’hauria de dependre de les fortaleses d'un líder il·luminat, capaç de salvar les masses d'éssers menors de ser governats per les seves passions irrefrenables, la seva gelosia i els seus desitjos. A la cara d'un enemic comú, autèntic o fabricat, deixarien de banda totes les seves diferències i abraçarien el lideratge de qualsevol que els hi prometés un futur més brillant. Podria aquest Palpatine, amb l'ajuda d'en Plagueis, ser el que provocaria tal transformació?

De nou va intentar veure més profundament en Palpatine, però sense èxit. Les parets psíquiques que el jove havia aixecat eren impenetrables, el que convertia al jove humà en una cosa realment estranya.

Hi havia Palpatine après d'alguna manera a controlar la Força dins de si mateix, com Plagueis havia ocultat els seus propis poders quan era jove?

–És clar que ho comprenc –va dir finalment.

–Però... Quan eres jove, et qüestionaves els teus motius, especialment quan anaven en contra dels de tots els altres?

Plagueis va sostenir la seva mirada desafiant.

–Mai vaig preguntar per què això o per què allò, què passa si això o què passa si allò. Simplement vaig respondre a la meva pròpia determinació.

Palpatine es va tirar enrere al seient del lliscant com si un gran pes se li hagués tret de sobre.

–A alguns de nosaltres se'ns requereix que fem el que altres no poden fer –va afegir Plagueis d'una manera conspiradora.

Sense una paraula, Palpatine va assentir.

Plagueis no va tenir necessitat d'aprofundir més en els traumes que fossin que haguessin donat origen a la natura astuta i reservada d’en Palpatine. Simplement necessitava saber: Té aquest jove humà la Força?

***

Dos dies estàndard més tard, a Malastare, un planeta de terreny variat que ocupava una posició destacada en la Via Hydiana, per sobre de l'estrèpit ensordidor i l'olor fastigosa de les accelerades de les beines de carrera no eren suficient per distreure a Plagueis perquè no pensés en Palpatine. Holdings Damask havia sol·licitat una reunió amb el senador Pax Teem i el líder del Protectorat Gran li havia proporcionat als muuns els seients de llotja per a la Carrera Memorial Phoebos. Havien arribat directament de Naboo a l'espera de discutir assumptes de negocis, però els grans, els dugs, els xi charrians i gairebé tots els altres a la ciutat de Pixelito estaven més interessats en l'esport i en les apostes.

–Ha triat un guanyador, Magíster? –va preguntar Pax Teem després que dos beines de carreres passessin estripant els llocs d'observació.

–Crec que sí –va dir Plagueis, perdut en els seus pensaments sobre Naboo.

Les seves converses amb Palpatine semblaven haver obert alguna classe de comportes emocionals en l'humà. Els muuns tot just havien deixat enrere Naboo quan el primer de diversos holocomunicats va ser rebut d’en Palpatine, respecte als últims plans dels reialistes per minar la proposta d’en Bon Tapalo per a la monarquia.

Plagueis havia escoltat atentament, però, de fet, Palpatine tenia poca cosa preciosa a oferir. Des de l'anunci de la informació sobre les accions dels reialistes durant el conflicte gungan, el pare d’en Palpatine havia estat conduint les seves reunions darrere de portes tancades a la finca de la família i li havia prohibit el seu fill que fins i tot discutís la futura elecció. La campanya d’en Tapalo, per contrast, estava en alça, com a resultat d'haver anunciat un tracte pendent amb el Clan Bancari Intergalàctic. La urgència de les transmissions d’en Palpatine suggeria que havia format una inclinació amb Plagueis i s'estava obrint a ell no només com a un ocupador secret sinó també com a un conseller potencial. En Hego Damask, Palpatine veia la riquesa i el poder que havia buscat durant molt de temps per a la Casa Palpatine. Confiat en què el jove humà continuaria sent útil molt després que s'hagués realitzat el pla dels Holdings Damask per Naboo, Plagueis no va fer res per desanimar aquesta afecció.

–Per què és que mai veiem a humans competint en les carreres? –li preguntar a Teem després d'un moment.

El gran va agitar la mà de sis dits amb rebuig.

–No tenen talent per a això. El favorit per guanyar avui és el dug als controls del corredor blau.

Plagueis va seguir a la beina de carreres durant un moment. A les grades sota ell, milers de dugs (alçant-se sobre els quatre apèndixs, sobre les seves cames posteriors o recolzats només sobre els seus braços) estaven bordant els seus ànims.

Plagueis trobava opressiva l'alta gravetat de Malastare i als Grans fins i tot més.

Havien arribat al planeta mil anys abans com a colons i havien procedit a aixafar els dugs nadius fins a la submissió. El protectorat havia crescut des de llavors per eclipsar al planeta natal dels grans, Kinyen, i era una força poderosa dins el Senat de la República, amb una àmplia influència en les Vores Mitjana i Exterior.

Assegut al costat d’en Plagueis, Larsh Hill es va inclinar cap endavant per dirigir-se a Pax Teem.

–Potser Gardulla serà capaç de temptar als humans perquè pilotin les beines de carreres en el circuit que s'està restaurant a Tatooine.

Teem trompetejà amb irritació.

–Així que és cert: donen suport a la hutt.

–Són només negocis –va dir en Hill.

Però Teem no estava aplacat.

–És aquest el propòsit de la seva visita? Reobrir les ferides que encara no s'han curat?

–Sí –va dir rotundament Plagueis.

El trio de pèndols oculars d’en Teem van girar cap a ell.

–No...

–No compliqui l'ofensa –el va interrompre Hill.

Teem va fingir incomprensió.

–De qui va saber del nostre interès en Naboo? –va preguntar Plagueis.

El gran va mirar als seus camarades, però no va trobar suport en el seu abrupte silenci.

–De qui? –va repetir Plagueis.

Un mugit de resignació va escapar d’en Teem.

–Se’ns va aproximar Mineria subText, després de la desaparició inexplicable d'alguns dels seus membres. Els que em vaig trobar a Sojourn, sospito.

–Gaudien de bona salut quan van deixar la Reunió –va dir en Hill.

Teem va assentir.

–Estic segur que si.

–Per què se'ls va aproximar subText? –va dir en Plagueis.

Teem va dubtar.

–Per informar-nos –va dir llavors–que vostès estan involucrats en un tracte per al plasma.

–Tot confiant en que vostès intentarien subvertir els nostres esforços a fer-los públics –va dir en Hill.

El gran va esbufegar.

–Primer fan un tracte amb Gardulla que afavoreix Tatooine per sobre de Malastare i ara el plasma de Naboo captura la seva atenció, malgrat la seva oferta d’incrementar els costos de les exportacions d'energia de Malastare. Així que, per què no hauríem d'haver alertat els seus oponents de Naboo, quan vostès haurien fet el mateix?

Plagueis va esperar que acabés i al fet que passés un grup de beines de carrera.

Llavors va fixar la seva mirada en els grans reunits.

–Es fan mal a vosaltres mateixos en intentar sabotejar-nos. El Protectorat podria haver-se beneficiat de Naboo, com farà la Federació de Comerç, però ja no.

Els enormes peus d’en Pax Teem van colpejar el sòl de la llotja privada.

–Ens neguem a què ens humilien! De nou els hi recordo, Magíster, que es van fer promeses.

Plagueis va somriure per dins. Era cert que Tenebrous havia tingut plans per al gran. En cert moment Pax Teem havia estat proposat com algú a qui els Sith podrien moure fins a la cancelleria i podrien manipular des de lluny perquè cometés errors que farien caure a la República. Però Plagueis havia començat ara a explorar les seves opcions.

–No, no tenim aliats i amics al Senat –estava dient Teem amb enuig–. Podem aixafar qualsevol legislació que vostès vulguin veure-la passar o organitzar perquè les seves lleis i contractes sense licitació llangueixin en el procediment durant anys. Posarem a un dels nostres en la cancelleria. Li negarem a la Federació de Comerç els drets de transport a Kinyen i al llarg de la Dorsal de Comerç. Llançarem als dugs contra els muuns. –Va mirar a Plagueis–. Mai aconseguiran el que vulguin, Magíster.

–Al contrari –va dir en Plagueis, mentre els altres muuns i ell s’aixecaven–. Ja tinc el que vull.

Una creixent ovació va pujar des de les grades mentre un pilot toong va atrapar al dug favorit.

Plagueis es va tornar cap a Hill mentre sortien de la llotja privada.

–Ordena a la Guàrdia del Sol que reculli els miners que vam deixar encallats al Braç Tingel. Que els executin i fes que deixin els seus cossos a les portes de la caserna general corporativa de Mineria subText a Corèllia.

Una nau estel·lar classe Capital acabada de crear tornà a Plagueis i a Hill a Naboo.

Fabricada per Hoersch-Késsel i Gwori, la nau tenia una forma com la d'una beina allargada amb una part baixa plana. Una ala lateral que tallava transversalment la part posterior convexa del casc, en la qual s’albergaven sèries de poderosos receptors transmissors d’hiperones. A bord juntament amb els executius en cap dels Holdings Damask hi havia diversos membres d'alt rang del Clan Bancari, incloent al nebot del President Tonith, tots ells vestits amb els vestits cerimonials complets del CBI.

Hi havia passat un mes des de la visita inicial d'en Plagueis i mentrestant Palpatine i ell havien parlat per holo en moltes ocasions.

Les dades d'intel·ligència que proporcionava l'humà, encara que escasses, els havien permès a Plagueis i Hill mantenir-se un pas per davant dels detractors d’en Bon Tapalo i, com a resultat, ell continuava gaudint d'un lleuger marge amb l’electorat.

Els grups de muuns es van acostar als llocs d’immigració a l’espaiport de Naboo on van ser interceptats per un contingent de personal de seguretat armat portant armilles de cuir, botes altes i barrets d'ala ampla. Conduïts fins una àrea d'espera de parets de vidre equipada sense molt més que bancs i unitats de banys, els muuns van esperar durant més d'una hora fins que dos Guàrdies del Palau van entrar, demandant saber qui d'ells era Hego Damask.

Després d'identificar-se i assegurar-li a Larsh Hill que no necessitava preocupar-se, Plagueis va seguir als guàrdies fora de la terminal fins a un lliscant Gian de morro rodó que els esperava. Un guàrdia uniformat assegut en els controls li va ordenar a Plagueis que s'assegués al banc del darrere del lliscant descapotable, on un del personal d'escorta es va reunir amb ell. No tenia ni idea cap a on el portaven, però es negava a donar-li als guàrdies la satisfacció de dir-li que aviat ho descobriria, o paraules amb aquest efecte. En el seu lloc es va asseure en silenci al seient encoixinat, amb cura de no registrar ni tan sols la sorpresa més lleugera quan el pilot va començar a dirigir el lliscant lluny de Theed i mitjançant l’ondulant terreny verdós a través de qual li havia portat Palpatine.

–També pot posar-se còmode –va dir a la fi el seu company de seient–. Viatjarem durant dues hores.

Plagueis va fer que sí com a resposta i es va permetre entrar en un tràngol lleuger, en preparació per al que fos que li estigués esperant al seu destí. Gradualment les planes ondulades van començar a elevar-se i una serralada de muntanyes venir a la vista, dibuixades contra el brillant cel blau de Naboo. El lliscant va seguir la vall d'un riu ample fins a unes muntanyes exuberants pel fullatge, on ramats de shaaks de potes curtes pasturaven i saltironejaven. Mentre el lliscant guanyava altura, el riu es va estrènyer i es va fer més ràpid, alimentat per cascades i llacs cristal·lins. Núvols blancs purs estaven començant a formar-se en els cims dels pics més alts quan el lliscant va girar a través de la vasta distància d'un meandre i es va aturar davant d'una casa majestuosa construïda en l'estil de les cúpules grans i les torres gràcils de Theed. Dos dels guàrdies el van portar per unes àmplies escales de pedra fins a un rebedor fred i dèbilment il·luminat. Abandonat allà, Plagueis va vagar més enllà de tapissos i estàtues amb pedestals a la part oposada del rebedor, on finestres des del terra al sostre amb la part superior de forma arrodonida, dominaven una terrassa i un gran llac més enllà. Asseguda a una taula hi havia una dona humana d'aspecte aristocràtic de mitjana edat i un jove malhumorat de l'edat d’en Palpatine o més jove, ocupat en el que semblava ser una conversa seriosa. Tocada per una brisa que baixava pels pendents de les muntanyes, la superfície de l'aigua centellejava com una gemma de Mygeeto. Va ser mentre Plagueis li girava l'esquena al llac, quan la seva atenció va ser atreta cap a un tapís que mostrava el mateix emblema familiar que havia observat en la butxaca de la jaqueta d’en Palpatine i exhibint un trio de criatures: veermok, aiwha i zalaaca.

Va ser conscient que algú s'aproximava a ell des del darrere, però no es va moure.

–Un treball bell, oi? –va dir una veu humana greu en bàsic.

Plagueis es va girar per trobar un home alt de modals patricis dret al llindar d'una habitació més gran.

–Igual que la vista –va dir Plagueis, fent un gest ampli cap a la vall.

Vestit de forma casual, encara que de bon gust, l'home de pèl platejat va avançar cap al rebedor.

–M'alegro tant que decidís acceptar la meva invitació per visitar-me, Magíster Damask.

–La presència de guàrdies armats suggeria una absència d'elecció, Cosinga Palpatine.

–Estaven allà per la seva protecció, Magíster.

–Mai vaig pensar en Naboo com en un planeta perillós.

–Per alguns ho és –va dir el Palpatine més gran–. Però ara que és aquí, permeteu-me mostrar-li això.

El recorregut els va portar a través d'una dotzena d'habitacions adornades amb catifes fastuoses i obres d'art. La maçoneria predominava, però els mobles estaven construïts amb les fustes més preuades de la galàxia. Per quan van baixar fins a la terrassa, a la dona i al jove no se'ls veia per enlloc, però la brisa havia augmentat i amenaçava tempesta. Cosinga Palpatine va indicar una illa en la distància i la casa majestuosa que s'elevava des de la riba.

–Això és Varykino –va explicar–. Un trofeu del País dels Llacs. Un cop va pertànyer al poeta Omar Berenko i actualment està ocupat per la família Naberrie. –Va mirar a Plagueis–. Està potser familiaritzat amb l'obra mestra d’en Berenko, La Defensa de Naboo?

–Tristament, no.

–Ho arreglaré perquè se li proporcioni una traducció.

–Una còpia del text original estaria bé. Parlo fluidament la seva llengua.

Posant-li a prova, Cosinga Palpatine va canviar al naboo per parlar.

–Sí, comprenc que ha arribat a ser bastant expert en la política de Naboo.

Abans que Plagueis pogués respondre, va agitar la seva mà davant d'un sensor que va cridar a tres servents a la terrassa, portant cadascun safates de menjar i begudes.

Plagueis va exhalar d'una manera fatigada. Més menjar, va pensar. Més estimulació olfactòria per nassos humans.

Es van asseure un davant l’altre a la mateixa taula que la dona i el jove havien ocupat abans i van romandre en silenci mentre els servents deixaven el menjar.

–Fruita fresca, verdura i plats farinacis –va dir Palpatine, indicant el menjar per untar–. Res de shaak o altres carns.

Plagueis va forçar un somriure.

–Potser s'ocupi vostè en estudiar l'idioma muun a continuació.

El seu amfitrió va arrufar les celles i després es va tirar cap enrere en la seva cadira per permetre que els servents apilessin el menjar en el seu plat. No va començar a menjar fins que els servents van haver sortit i es va aturar després de només uns quants mossos i va deixar els seus estris amb irrevocabilitat.

–Deixi'm que li expliqui una petita història sobre Bon Tapalo i Ars Veruna –Va començar, mirant a Plagueis amb ira–. Fa setanta anys, unes dues dècades després del nostre propi conflicte amb ells, els gungans es van trobar embrancats en una guerra per la supervivència amb un exèrcit de mercenaris. Afortunadament els gungans van prevaler, encara que no sense moltes morts i la pèrdua d'algunes de les seves ciutats del pantà. Molt poc es va fer mai públic respecte a la causa de la guerra o la font dels mercenaris, però estic disposat a revelar un dels secrets més foscos de Naboo, amb l'esperança que descobreixi quelcom sobre això. La raó per la guerra era el plasma i les Cases que van contribuir més al finançament de l'exèrcit mercenari van ser la Casa Tapalo i la Casa Veruna. Quan el meu avi va descobrir això, va desafiar al pare d’en Tapalo a un duel d'honor i al final va sucumbir a les ferides que li va infligir l’espasa d’en Tapalo. –Va fer un gest cap a la gespa que envoltava la terrassa–. El duel va tenir lloc just aquí.

Plagueis va mirar al lloc.

–Que totalment romàntic i humà.

La cara bella d’en Cosinga Palpatine es va quedar sense color.

–Potser no comprèn la qüestió de la història, Magíster. Tapalo, Varuna i la resta del grup de pocavergonyes només estan interessats en el poder i la riquesa, sense importar el que li costi a Naboo. El descobriment de la reserva de plasma sota Theed va ser el pitjor que podria haver passat. I ara pretenen explotar-lo per tot el que val, amb la ajuda d'éssers influents com vostè mateix. Això és pel que Tapalo mai ha de ser Rei.

Plagueis va pretendre considerar-ho.

–Semblaria que l'electorat està en desacord amb vostè –va dir llavors.

Palpatine va assentir.

–Per ara, si. Però tenim plans per portar de nou l'electorat sota control. Començant amb l'anunci que el tracte que Tapalo va fer amb el Clan Bancari ha fracassat.

–No era conscient que havia fracassat –va dir tranquil·lament Plagueis.

Palpatine es va tornar més enfadat mentre parlava.

–Per què creu que vam aturar al seu grup perquè no entrés a Theed? Encara brandim suficient poder com per evitar que vostès posin un peu a Naboo. I també pot sentir la resta, Magíster. El Senat de la República ha estat informat de l’intent de Muunilinst d'interferir i desestabilitzar la sobirania del nostre planeta. –Quan Plagueis no va respondre, va afegir–: Els naboo tenim una llegenda sobre les portes impenetrables que contenen el caos. La Casa Palpatine és una d'aquestes portes, Damask.

–I nosaltres els muuns representem el caos –va dir Plagueis, sense fer que sonés com una pregunta.

Palpatine es va inclinar cap endavant i va parlar amb una veu més calmada.

–No ens oposem a fer que Naboo s'uneixi a la comunitat galàctica quan el moment sigui l'adequat. Però ara no i no d'aquesta manera. La promesa d’en Tapalo de rebaixar els impostos i del comerç amb el Nucli... Aquestes són les mateixes tàctiques que la República desplega per seduir els planetes primitius perquè lliurin els seus recursos. –Negà amb el cap mentre la fúria li va governar un cop més–. Els naboo admirem als filòsofs, no als banquers i els intermediaris en els tractes. L’elecció d’en Tapalo per al tron ​​portaria a la catàstrofe.

–La Defensa de Naboo –va dir Plagueis–. El poema que va esmentar.

–Què passa amb ell?

–Què va ser de l'autor? D’en Berenko?

Els ulls d’en Cosinga Palpatine es van estrènyer fins a primes escletxes.

–Va ser segrestat per assaltants i mai el van trobar. –Mig es va aixecar de la seva cadira per afegir–: M'està amenaçant? Aquí, a casa meva?

Plagueis va fer un gest per aplacar-lo.

–Pensava que estàvem discutint la història. Només pretenia preguntar què podria ocórrer si no tingués èxit en... contenir el caos i Tapalo guanya malgrat els seus millors esforços.

–Ja li he dit que això no passarà. I aquí està el perquè: perquè vostè va a dir-li als seus amics del Clan Bancari i de la Federació de Comerç que ha perdut l'interès en Naboo. Que ha trobat millor companyia entre els hutts, els esclavistes i els transportistes d'espècia de la Vora Exterior. –Va fer una pausa momentàniament–. Està molt lluny de Muunilinst, Magíster Damask. Li suggereixo fortament que torni a abordar la seva nau i que deixi el sector Chommell tan ràpidament i tan silenciosament com sigui possible, perquè ningú caigui víctima d'un succés inconvenient.

Plagueis va mirar al llac.

–Comprenc el que vol dir, Cosinga Palpatine –va dir sense mirar-lo.

–I una cosa més –va dir Palpatine, engallardit–. No sé precisament perquè s’ha pres tant interès pel meu fill, o ell per vostè, però no tindrà més tractes amb ell.

Plagueis es va tornar cap a ell.

–El seu fill té un gran potencial.

–Potencial que no desitjo veure saquejat pels de la seva classe. El portarem lluny de seu abast, en qualsevol cas.

–Se m'havia donat a entendre que els naboo eren un poble obert. Però llavors, els gungans probablement tampoc estarien d'acord.

Palpatine es va posar dret bruscament.

–Ja n'hi ha prou. Guàrdies! –va dir. I quan els tres es van donar pressa a entrar–: Treguin-lo de la meva vista.

Següent