Darth Maul (X)

Anterior

Entrada 10

No hi ha motius per a romandre a Tatooine. Sé el que he de fer. He de tornar a Coruscant i enfrontar a Lord Sidious. Envio un informe que els Jedi s'han enlairat amb la Reina, i estic de tornada. Sé que el meu Mestre voldrà escoltar els detalls en persona.

Estic preparat per fer això, però no estic ansiós per fer-ho. Li he portat males notícies abans. Els meus èxits han estat espectaculars, però en una missió vaig informar del meu fracàs.

Era en els primers dies quan Lord Sidious estava treballant en secret per consolidar la força de la Federació de Comerç. La meva missió era anar al planeta Chryya i assegurar-me que els seus negocis de trànsit d'espècia passessin a la gerència de la Federació de Comerç. Aconseguiria això a través d'amenaces i intimidació. No revelaria els meus poders Sith tret que deixés mort al meu oponent.

Al principi, vaig tenir èxit. Un parell d'incidents van convèncer els mercaders espantats de signar tots els acords. Però llavors un mercader va organitzar una protesta. Abans que pogués moure’m contra ell, una onada va créixer entre la gent. Cada ciutadà de Chryya va destruir els seus subministraments d'espècia en lloc de donar-los a la Federació de Comerç. Van destrossar la seva economia per principis.

No hi havia previst això. En la meva experiència, les criatures són guiades per les seves pròpies comoditats. No podia matar a tota la població, així que vaig haver de marxar i informar del meu fracàs al meu Mestre.

No s'ho va prendre bé. Va alçar una mà, i el Costat Fosc em va agafar per la gola i em va alçar ben alt. El meu aire va ser premut fora de mi lentament. Massa lentament. Vaig tenir temps de sentir cada moment estès de pànic mentre lluitava per forçar fins i tot la més diminuta volva d'aire dins dels meus pulmons.

Quan estava a punt de perdre el coneixement, vaig ser llançat a terra arraulit. El meu Mestre es va allunyar caminant. No es va dirigir a mi ni em va cridar en un temps. La pèrdua del seu favor era pitjor que el càstig.

Així que en el viatge de tornada, considero quant de la meva història haig d’explicar. Em qüestiono si cal parlar-li del meu combat amb els pirates, o la meva trobada amb els Habitants de les Sorres. Si ho faig, hauré de confessar que tenia una ferida a la cama. No vull mostrar debilitat davant del meu Mestre.

I la meva cama està gairebé curada. No hi ha motius per explicar-ho.

Ell em culparà per permetre ser atrapat en el parany dels pirates. No escoltaria si tractés d'explicar-li que era impossible evitar-los. Em tallarà.

No vull excuses. Només resultats.

A vegades les explicacions no són excuses, tot i així sonen així. I de vegades les històries era millor no contar-les.

No m'agrada amagar res al meu Mestre. Mai ho he fet abans. Però em dic a mi mateix que qualsevol qüestionament sobre mi només el distrauria. Hem de concentrar-nos en el següent pas.

Arribo a Coruscant a la nit. Quan surto de l'hiperespai, la llum del planeta cega els meus ulls com una estrella impossiblement brillant. De nit brilla de les milions de llums que reboten en l'atmosfera. Alguns diuen que és la vista més bella de la galàxia.

No sé, ni m'importa, sobre la bellesa. L’aprensió bombolleja en la meva sang. No hi ha res a la galàxia en comparació al meu Mestre quan està descontent.

Amarro la meva nau a la plataforma d'aterratge. El panell d'entrada llisca en tancar-se. Per als estrangers sembla una paret recta. Completo els meus registres d'arribada. Quan m'adono que m'estic retardant, retorço la meva ment en la forma adequada per a un Lord Sith. No ens retardem. No sentim por.

Em dirigeixo directament cap al meu Mestre. S'asseu al mig d'una habitació buida, el lloc on ell planeja i medita. No hi ha res a l'habitació que li distregui. Fins i tot la porta llisca tancant-se i es torna invisible.

Relato el que ha succeït. Com vaig córrer per trobar als Jedi, com vaig estar a prop de derrotar-li, com va saltar a la rampa de la nau.

El meu Mestre està portant la seva caputxa, així que no puc veure els seus ulls. Confio en la seva boca i el to de la seva pell perquè em diguin si està enfadat, però no veig cap canvi.

–Sents que podries haver derrotat aquest Jedi? –pregunta.

–Sí, Mestre. El vaig sentir cansar-se. Puc derrotar-li.

–Tenia barba?

Assenteixo.

–Bé. Aquest és Qui-Gon Jinn. Ell és el més fort dels dos.

El meu Mestre sembla satisfet. Això em desconcerta. Amb seguretat està furiós amb mi per permetre als Jedi escapar.

M'atreveixo a dir que crec que els Jedi i la Reina vindran a Coruscant. Quina altra cosa pot fer? Ella és jove i sembla tenir autoritat. Serà prou innocent com per pensar que el Senat pot ajudar-la. Estic complagut amb la meva deducció, però no sembla interessar al meu Mestre.

Ell mou la mà i em diu que ella ja és aquí.

Ella està a prop, a les estances Senatorials.

Jo em tenso.

–I els Jedi?

–Estan a Coruscant també.

La meva mà va a l'empunyadura del sabre làser. El meu enemic és a prop. Una ardor comença en el meu pit i s'estén cap a fora.

–Deixi'm matar-los, Mestre.

–No aquí, –diu ell. Sembla preocupat, com si ni tan sols estigués en l'habitació–. Tinc un altre pla.

Mentre estava en presència del meu Mestre, em vaig sentir alleujat davant la meva falta de càstig. Òbviament, la seva ment està en altres coses.

Però tan aviat em quedo sol, em començo a preguntar. Està revivint el meu Mestre un antic mètode utilitzat quan era jove, retardant el càstig fins que els meus nervis estiguin cridant? Mai sabia quan vindria el meu càstig, o quin seria. Llavors quan venia, gairebé em sentia alleujat.

Però mai per massa temps. Tan aviat començava el càstig, l'alleujament era només un record. Sóc massa gran ara per estar espantat per una habitació plena de dinkos, però mai subestimo la inventiva del meu Mestre.

Sap del meu combat amb els pirates, la meva estúpida decisió de seguir aquells rastres de bantha? Va percebre la ferida de la meva cama? Els dos episodis em van posar en perill i em van alentir. Està esperant fins que estigui complaent per llançar-me els meus errors a la cara?

Pensa en l'ara, Maul. Pensa en el futur. No meditis en el passat.

He d’utilitzar la meva vergonya. He de tornar-la cap a dins per fer que la foscor en el meu interior creixi. La meva vergonya alimentarà el meu odi. Això em farà més fort, i quan em torni a trobar amb el meu enemic, estaré preparat.

I ara el meu enemic té un nom. Qui-Gon Jinn.

En el passat mai em va importar el nom del meu enemic. El meu enemic era un objectiu, res més. Conèixer el seu nom per a qualsevol altre propòsit que no fos el rastreig era inútil.

Però m'alegro ara de ser capaç de posar nom al meu enemic. Qui-Gon Jinn. Repeteixo el nom per a mi mateix amb odi a cada síl·laba, l’entono com una maledicció.

Et destruiré, Qui-Gon Jinn. Veuré el xoc en els teus ulls quan et mati, Qui-Gon Jinn. M'aixecaré triomfal sobre el teu cos mort, Qui-Gon Jinn.

Per la teva culpa, he fallat al meu Mestre.

Ho pagaràs.

El meu Mestre em crida i em diu que la Reina Amidala ha intentat portar al Senat a la seva causa, just com esperàvem. Ella els ha demanat que condemnin el bloqueig de la Federació de Comerç a Naboo. Ha fracassat, com esperàvem.

Ell riu satisfet amb triomf, en el millor humor que li he vist mai. És quelcom satisfactori, diu ell, quan cada peça del teu pla cau al seu lloc, gràcies a la teva astúcia i a l'estúpida i inconscient cooperació dels teus titelles.

Sento alleujament. El meu Mestre no sap de la ferida de la meva cama, sobre els pirates togorians. Està vibrant de triomf, preparat per donar el següent pas. Els meus errors no importen. A no ser que estigui distret per les bones notícies i es torni contra mi més tard...

–Està tornant a Naboo–, diu amb duresa–. Estúpida noia. Els Jedi l'acompanyen. –Ell somriu–. Anem. Contactem amb els neimoidians i compartim les bones notícies.

Es posa la seva túnica i la seva caputxa i activa l’holocomunicador. Nute Gunray respon gairebé immediatament. Els seus ulls són temorosos mentre mira a Darth Sidious. Em quedo fora de la vista.

El meu Mestre li diu a Nute que la Reina està de camí de tornada a Naboo. Nute està sorprès, però no tem la seva arribada.

–Quan arribi allà, destruïu-la–, diu el meu Mestre.

Nute assenteix. Això no és difícil de complir per a ell. Ell té tropes i guàrdies i droides assassins. No haurà d’embrutar-se les mans.

Lord Sidious pregunta si el planeta està controlat. Nute s'afanya a assegurar-li que ho està. La Federació de Comerç ha pres fins l'últim refugi primitius. Estan en complet control.

Espero, esperant, sabent el que el meu Mestre dirà. És la meva hora. Em necessita ara. He de redimir-me. Ell ha de donar-me l'oportunitat de fer caure a Qui-Gon Jinn.

–Vaig a enviar a Darth Maul perquè s'uneixi a vosaltres. Ell s'encarregarà dels Jedi.

Veig a Nute empassar saliva. Llança una ràpida mirada a Rune. No estan contents amb el pensament de la meva companyia.

Però assenteixen i pretenen estar-ho.

La pantalla es torna negra. El meu Mestre riu.

–Aviat els neimoidians ja no ens seran útils, –diu ell–. Quin dia més feliç serà aquest.

Es torna. Els seus ulls m’ordenen.

–Assegura't que els neimoidians s'encarreguen de la Reina Amidala. Tu en persona faràs desaparèixer als Jedi. No em fallis de nou.

Següent