Ànakin Skywalker (XI)

Anterior

Onzena Entrada

Una altra sorpresa

Per a un nen que havia crescut en el sec planeta de Tatooine, veure un llac per primera vegada era fins i tot més sorprenent que veure la Reina. No podia creure que hi hagués llocs on l'aigua realment era a terra sense evaporar-se a l'instant!

Vaig mirar al voltant atordit. Aquí les plantes podien créixer salvatges i a cel obert, no en cap granja subterrània acuradament atesa.

Aquí hi havia tanta humitat que realment podies sentir-la a la pell i respirar la pesadesa del vapor de l'aigua en l'aire!

Els núvols cobrien el cel a dalt i la boira que penjava sobre el llac era del gris del crepuscle. Envoltant l'estany hi havia un pantà. En la distància podia veure vasts turons, amb herba. Amb tot, això semblava una vista encara més estranya que la vasta ciutat món de Coruscant.

Tot d'una vaig sentir enyorança i solitud. Per què la mare no podia estar aquí per veure això? I què hi ha d’en Kitster? La mare miraria al voltant meravellada. Kitster i jo estaríem corrent al voltant com bojos, tocant les plantes i xipollejant al llac.

El llac podia haver estat un lloc estrany i exòtic per a mi, però per a Jar Jar era la seva llar. Amb un xipolleig gegant va desaparèixer a l'aigua. Algú va dir que Jar Jar era un gungan. Els gungans vivien en una ciutat profunda sota la superfície. Semblava que els gungans i la gent de la Reina mai s'havien portat bé. Però ara Jar Jar anava en nom de la Reina a suplicar ajuda en la batalla que ella estava a punt d'enfrontar.

No va passar molt abans que Jar Jar tornés a la superfície. Amb l'aigua del llac gotejant de les orelles i cap, ens va donar les males notícies. Hi havia anat a la ciutat, però estava deserta. Vaig veure la preocupació en les cares al meu voltant. Obi-Wan temia que els gungans ja haguessin estat esborrats del mapa per les forces de la Federació de Comerç, però Jar Jar va dir que era més probable que la seva gent hagués anat a amagar-se.

Jar Jar pensava que sabia on estaven i va començar a portar-nos a través del pantà. Mentre anàvem en fila darrere d'ell vaig mantenir els ulls en la Padmé i Qui-Gon. M'hauria alegrat parlar amb qualsevol d'ells, però tots dos semblaven perduts en els seus pensaments.

Mentrestant, podia dir pel murmuri al meu voltant que no tothom creia que Jar Jar sabés on estava anant. Després de tot, aquesta era la criatura que semblava incapaç de mantenir-se fora dels problemes sense importar on fos.

No va passar molt abans que s'aturés, ensumés l'aire, i digués que havíem arribat. Vaig mirar al voltant, però per a mi encara semblava un pantà. Jar Jar va fer algun tipus d'estranys sons de xerrameca i de sobte, fora de l'espessor verda, mitja dotzena de gungans van aparèixer portant uniformes i cavalcant sobre criatures a dues potes que més tard vaig saber que es deien kaadu.

Estaven armats amb armes en forma de llança que semblaven llargues pistoles atordidores o electropiques. Suposava que estaven de patrulla. I no semblaven contents de trobar a Jar Jar. Estava començant a preguntar-me si algú s'alegrava de topar-se amb ell. Encara pitjor, quan Jar Jar va explicar que estàvem aquí per parlar amb el cap dels gungans, el líder de la patrulla va posar els seus ulls en blanc i li va advertir que si anàvem davant el cap gungan, tots estaríem en seriosos problemes.

Però Jar Jar va insistir, i el líder de la patrulla va acceptar reticent a portar-nos cap endavant.

Seguim el líder de la patrulla a un lloc de ruïnes de pedra grisa antigues, parcialment cobertes per soques verdes i arbustos. Jar Jar va dir que aquest era un lloc secret, sagrat per als gungans. Vaig mirar al voltant, sorprès, mentre passàvem a grups de gungans. Ells ens van mirar amb els seus grans ulls. Jar Jar xiuxiuejà que eren refugiats buscant refugi. Havien estat trets de la seva ciutat al fons del pantà per les forces de la Federació de Comerç.

Arribem a les restes d'un enorme temple de pedra que estava cobert de ceps i molsa. Tot el que quedava eren columnes esfondrades i escales. Per tot arreu on miressis hi havia gegants caps gungan tallats en la pedra. De nou, vaig desitjar que la mama hi fos. Era tot tan estrany i diferent.

Ens vam aturar davant d'un gungan pesat, amb posat seriós assegut en una pedra. Jar Jar xiuxiuejà que aquest era el Cap Nass, el cap gungan. Quan el Cap Nass va veure a Jar Jar i a la resta de nosaltres, el seu ampli front es va arronsar, i la seva boca es va arrufar. Al capdavall, ell era el tipus que havia desterrat a Jar Jar.

Fins i tot quan la Reina Amidala va caminar cap endavant per dir que havíem vingut en so de pau, el Cap Nass va sacsejar el cap. Va advertir a Jar Jar que havia comès un error en portar-nos a ell, i que estava considerant sentenciar-nos a tots a mort.

En un instant estàvem envoltats de guàrdies gungan. Ells van baixar les seves electropiques cap a nosaltres. Vaig sentir l'agut respirar entre aquells que eren amb la Reina. Adonant-se que estàvem superats en nombre, els guàrdies de la Reina van mirar al voltant nerviosos. Per un moment em vaig posar tens, preguntant-me si havia vingut tot el camí només per morir. Però em vaig sorprendre de veure a Qui-Gon i Obi-Wan observant calmats, aparentment sense preocupar-se per l'amenaça. Si ells no estaven preocupats, sabia que podia relaxar-me.

La major sorpresa encara estava per arribar. La Reina Amidala va començar a dir alguna cosa sobre formar una aliança amb els gungans. Però la Padmé va caminar cap endavant, tallant a la Reina.

Quan el cap gungan va preguntar qui era ella, Padmé va dir que ella era la Reina!

Per un moment no entenia el que estava succeint. Padmé, la Reina? No tenia sentit.

Però llavors va explicar que la noia vestida com la Reina era realment una de les seves donzelles. Havien intercanviat els seus llocs per protecció.

M'alegro que la Padmé no estigués mirant en la meva direcció perquè hauria vist la meva boca penjant ben oberta!

No sabia què pensar! Des del dia en què la Padmé i Qui-Gon van entrar a la botiga d’en Watto, la meva vida havia estat canviant en formes que mai m'hauria atrevit a imaginar.

D'alguna manera estranya i secreta, estava connectat a la Reina! Això em feia sentir una mica important. Em feia preguntar-me.

Qui era jo?

En qui estava destinat a convertir-me?

Padmé va continuar explicant al Cap Nass per què havia vingut. Era bastant obvi que fins i tot encara que la gent de Naboo i els gungans han viscut junts en aquest planeta durant un llarg temps en pau, no eren exactament amistosos.

Ara, va explicar Padmé, tots dos estaven amenaçats per la Federació de Comerç. A no ser que els dos grups s'aliessin, tots dos serien destruïts.

El Cap Nass la va escoltar amb un nas arrufat a la cara. Podies veure que no estava segur de creure-la.

Tot d'una Padmé va caure de genolls davant el cap gungan. Ella li va suplicar. Va dir que la gent de Naboo eren els seus humils serfs i que el seu destí estava a les seves mans.

Pels panteixos de les seves donzelles i els guàrdies de Naboo, vaig saber que aquesta era l'última cosa que havien esperat que fes. Però llavors, lentament, els guàrdies es van inclinar, també. I llavors les donzelles i els Jedi.

El Cap Nass va començar a riure. Semblava molt complagut. Hi havia sentit que la gent naboo havia pensat que eren millors que aquests gungans habitants dels pantans. Tenir a la Reina Naboo de genolls pregant-li finalment igualava les coses.

Estava començant a pensar que potser els gungans i naboos podrien ser aliats després de tot. Un cop més vaig veure la Padmé sota una nova llum. No només era valenta, ella també era una líder hàbil.

Per a mi, era encara molt més un àngel.

* * *

Després que el Cap Nass acceptés la súplica de la Reina, ell i els seus generals van començar a formar un pla amb la Padmé i els Cavallers Jedi. Jo encara tenia problemes a creure que la Padmé fora l'autèntica Reina de Naboo. Com podia dir-li Amidala? Ella sempre seria Padmé per a mi. Ella sempre seria aquella persona amb la que al principi vaig sentir una connexió especial.

Volia parlar amb ella en privat, però estava ocupada salvant el seu planeta.

El líder dels guàrdies de Naboo i alguns dels seus homes van ser enviats a explorar les activitats de les tropes de la Federació de Comerç. Un sentinella gungan estava estacionat a la part superior del temple antic per vigilar la seva tornada.

Quan el vigilant va cridar que els guàrdies estaven tornant, vaig deixar que la Padmé i els altres ho sabessin. Tothom estava ansiós per escoltar el que estava succeint entre la gent de Naboo i les tropes de la Federació de Comerç.

Les notícies eren dolentes. La majoria de la gent de Naboo havia estat portada a camps de presoners. Hi havia un petit moviment de resistència constituït per oficials de policia de Naboo i guàrdies de palau. Però era insignificant comparat a la grandària de les forces de la Federació. Tenien un exèrcit droide que era més gran del que els consellers de la Padmé havien esperat.

Per les expressions ombrívoles al meu voltant, vaig començar a entendre contra què ens estàvem enfrontant. Seríem totalment superats en nombre en la batalla. Què podia fer jo per ajudar?

Llavors vaig escoltar una mica del que Padmé i els altres havien estat planejant. Les tropes gungan anirien a la batalla contra l'exèrcit droide de la Federació. Era dubtós que puguin realment derrotar l'exèrcit, però amb esperances podrien atreure'ls lluny de la ciutat.

Mentrestant, un grapat de les tropes de Naboo aniria a la ciutat a través de passadissos secrets. Intentarien entrar al Palau Reial i capturar al virrei de la Federació de Comerç. Ell era el líder, i sense ell, la Federació de Comerç no sabria què fer.

Qui-Gon va advertir a la Padmé que el virrei de la Federació de Comerç estaria ben protegit i seria difícil de capturar. També estava preocupat per la batalla gungan amb els droides de la Federació de Comerç. Fins i tot encara que no fos més que una distracció, temia que molts gungans morissin.

El Cap Nass valentament va insistir que la seva gent estava preparada per fer la seva part per salvar el planeta. Padmé va assenyalar que les tropes enemigues eren controlades des d'un centre de comandament de la Federació de Comerç que orbitava el planeta. Mentre entràvem abans a l'espai aeri de Naboo, havien vist una única nau de combat de la Federació de Comerç: la Nau de Control Droide. Part del pla seria també enviar pilots caça de Naboo per destruir la Nau de Control. Llavors els droides en la superfície estarien indefensos.

Qui-Gon va estar d'acord que era un bon pla, però de nou va advertir que no seria fàcil. La Nau de Control Droide de la Federació de Comerç indubtablement estava protegida per escuts reflectors. Si els pilots de Naboo eren incapaços de travessar aquells escuts, no serien capaços de desarmar l'exèrcit droide de sota.

Llavors Obi-Wan va assenyalar un perill encara més gran. Tot depenia de capturar al virrei de la Federació de Comerç. Si el seu pla fracassava i escapava, sens dubte tornaria amb un exèrcit droide encara més gran... un que les minvades forces naboo i gungan no tindrien esperances de derrotar.

Padmé va assentir lentament i va dir que estava al corrent d'aquest risc. Era per això que el pla no havia de fracassar. El destí de tots els éssers de Naboo depenia de capturar al virrei.

Amb un pla arriscat i un fi bri d'esperança, anàvem a anar a la guerra.

Següent