L'amenaça fantasma (i XXIV)

Anterior

24

Tres dies després, Obi-Wan Kenobi esperava en una petita habitació del temple de Theed on es ploraven les morts dels herois i es commemoraven les seves vides. El cos d’en Qui-Gon Jinn jeia sobre un cadafal a la plaça, esperant a ser incinerat. Els ciutadans i alts càrrecs dels pobles naboo i gungan ja estaven reunint-se en honor del Mestre Jedi.

Moltes coses havien canviat en les vides dels qui van participar en la lluita per la sobirania de Naboo. L'enfonsament de l'exèrcit androide havia posat fi al control de la Federació de Comerç. Tots els vehicles de superfície, tancs i PAM, armes i subministraments es trobaven en mans de la República. El Virrei Nute Gunray, el seu lloctinent Rune Haako i la resta del consell d'ocupació neimoidià van ser fets presoners i traslladats a Coruscant per ser jutjats. El senador Palpatine havia estat escollit Canceller Suprem de la República, i havia promès que la justícia s'ocuparia ràpidament dels captius.

La Reina Amidala havia superat en astúcia als neimoidians per última vegada fingint rendir-se per poder arribar fins al Virrei abans que aquest tingués temps de fugir. La Reina va ordenar a Sabé que s'escapés del combat que s'estava lliurant diversos pisos més avall, fes servir els passatges de servei per arribar a les càmeres reials i aparegués davant el Virrei. Era un risc calculat, i hi havia la possibilitat que Sabé no aconseguís arribar a temps. Si no ho hagués aconseguit, Amidala hauria obert el compartiment secret i hauria lluitat per la seva llibertat.

Malgrat la seva joventut, Amidala era tan atrevida com valenta. Des de què els Jedi van arribar a Naboo per ajudar-la, havia demostrat una vegada i una altra que era una jove intel·ligent i perspicaç. Obi-Wan estava segur que seria una gran Reina.

Però era un nen de nou anys qui els havia salvat a tots. Sense saber molt bé el que estava fent, Ànakin Skywalker havia pilotat una caça estel·lar cap a la gola de la defenses de la Federació, havia travessat els seus escuts i, després de posar-se al centre de la nau insígnia neimoidiana, havia torpedinat el reactor de la nau, provocant una reacció en cadena d'explosions que van destruir l'estació de control. La destrucció del transmissor central va avariar les comunicacions de la Federació, paralitzant l'exèrcit d'androides. Ànakin assegurava haver atacat a cegues i disparat els torpedes del seu caça estel·lar sense albergar cap esperança de donar-li al reactor. Però després d'escoltar la seva història i haver interrogat a consciència al noi, Obi-Wan creia que Ànakin havia estat guiat per una cosa que es trobava molt per sobre de qualsevol lògica. La concentració de midiclorians extraordinàriament elevada present en la seva sang li permetia aconseguir un grau de sintonia amb la Força que estava vedat fins i tot a Mestres Jedi tan eminents com Yoda.

Obi-Wan passejava per l'habitació; per assistir al funeral s'havia posat la folgada vestimenta color sorra d'un Cavaller Jedi i l'espasa de llum d’en Qui-Gon, que havia passat a ser seva, penjava del seu cinturó. El Consell Jedi havia anat a Naboo per al funeral i per tornar a parlar amb l’Ànakin. Això era el que estaven fent en aquell moment en una sala propera, on portarien a terme una última avaluació basada en el que havia passat des de la seva anterior sessió amb el noi. Obi-Wan creia que les seves deliberacions només podien concloure d'una manera, i no imaginava si més no que tinguessin un altre final.

Es va aturar i, amb la mirada perduda en el buit, va pensar en Qui-Gon Jinn, el seu Mestre, professor i amic. En vida li havia fallat, però ara prosseguiria la seva obra: passés el que passés, Obi-Wan honraria a Qui-Gon en la mort complint la seva promesa d'ensinistrar al noi.

Escolteu–me, va pensar, somrient melancòlicament. Ja parlo igual que ell...

La porta es va obrir i Yoda va aparèixer al llindar. Recolzant-se en el seu bastó, va entrar a l'habitació amb pas lent i ulls somnolents en el seu rostre arrugat i pensatiu.

–Mestre Yoda... –el va saludar Obi-Wan, i es va acostar a ell per inclinar-se respectuosament.

El Mestre Jedi va assentir.

–Atorgar-te el nivell de Cavaller Jedi ha decidit el Consell. La qüestió del noi també decidida està, Obi-Wan –va dir solemnement.

–Serà ensinistrat?

El Mestre Jedi va inclinar les orelles cap a davant i va aclucar els ulls.

–Tan impacient estàs. Tan segur del que ha estat decidit et sents?

Obi-Wan es va mossegar la llengua i no va respondre, esperant que el Mestre Jedi tornés a parlar. Yoda li va estudiar en silenci.

–Un gran guerrer Qui-Gon Jinn va ser –clapotejà finalment en to de tristesa–, però molt més gran hauria pogut ser si tan de pressa corregut no hagués. Més a poc a poc tu hauries, Obi-Wan.

–Qui-Gon va comprendre el que la resta de nosaltres no va ser capaç d'entendre sobre el noi –va insistir tossudament Obi-Wan.

Yoda va bellugar el cap.

–A jutjar no tinguis pressa. La comprensió tot no ho és. No tot alhora és revelat. Anys es necessiten per arribar a ser un Cavaller Jedi. Anys més per arribar a ser un amb la Força.

Yoda va anar fins a un finestral pel qual entrava la suau llum daurada del capvespre. El crepuscle s'aproximava, portant amb si el moment en què haurien d’acomiadar-se d’en Qui-Gon.

Amb la mirada distant i pensativa, Yoda va afegir:

–Decidit el Consell està. Ensinistrat el noi serà.

Obi-Wan, ple d'alleujament i alegria, no va poder reprimir un somriure de gratitud.

–Complagut estàs? –va preguntar en Yoda–. Tan segur que és el correcte sents? –La seva cara solcada d'arrugues es va endurir de sobte–. Ennuvolat segueix estant el futur d'aquest noi, Obi-Wan. Un error ensinistrar-lo és.

–Però el Consell...

–Sí, decidit està. –Els ulls somnolents es van alçar cap ell–. Estar d'acord amb aquesta decisió no puc.

Es va produir un llarg silenci mentre els dos es miraven, escoltant els sons dels preparatius del funeral que tenia lloc a fora. Obi-Wan no sabia què dir. Estava clar que el Consell no havia tingut en compte l'opinió d’en Yoda, i per si sol això ja era inusual. Que el Mestre Jedi li hagués parlat d'això indicava fins a quin punt li preocupava Ànakin Skywalker.

Obi-Wan va escollir acuradament les seves paraules abans de parlar.

–Prendré a l’Ànakin com el meu padawan, Mestre. L’ensinistraré el millor que pugui; però no oblidaré el que aquí m’has dit. Aniré amb molta cura i recordaré els teus advertiments. Seguiré atentament els seus progressos.

Yoda va contemplar en silenci a Obi-Wan per uns instants i finalment li va advertir.

–La teva promesa, llavors, recorda bé, jove Jedi –Va murmurar–. Suficient és, si ho fas.

Obi-Wan es va inclinar davant seu.

–La recordaré.

Junts, van sortir a un esclat de llum.

La pira funerària ja estava encesa i les flames pujaven ràpidament al voltant del cos d’en Qui-Gon Jinn, embolicant-lo i consumint-lo. Els que havien estat escollits per a honrar-lo formaven un cercle al voltant de la foguera. La Reina Amidala romania immòbil al costat de les seves donzelles, el Canceller Suprem Palpatine, el governador Sio Bibble, el Capità Panaka i un guàrdia d'honor formada per cent soldats naboos. El Cap Nass, Jar Jar Binks i vint guerrers gungans esperaven drets davant d'ells. Unint-se estaven els membres del Consell Jedi, Yoda i Mace Windu entre ells. Un altre grup de Cavallers Jedi, els que coneixien a Qui-Gon des de feia més temps i havien estat els seus millors amics, completaven el cercle.

Ànakin Skywalker es trobava al costat d'Obi-Wan, molt seriós mentre intentava contenir les llàgrimes.

Un redoblament de tambors va seguir l'avanç de les flames conforme aquestes reduïen a Qui-Gon a esperit i cendres. Quan el foc se’l va emportar, un estol de coloms blancs com la neu va ser llançada a un crepuscle escarlata. Alçant el vol entre una agitació d'ales i una pinzellada de pàl·lida resplendor, els coloms es van perdre ràpidament de vista.

Obi-Wan estava sumit en els seus records. Durant tota la seva vida havia estudiat sota la tutela dels Jedi, i d’en Qui-Gon Jinn en particular. Ara Qui-Gon s'havia anat, i Qui-Gon havia donat per acabada la seva antiga existència per iniciar una de nova. Ja no era un padawan, sinó un Cavaller Jedi. Tot el que havia passat abans es trobava darrere d'una porta tancada que mai tornaria a obrir-se. Li costava acceptar-ho i, al mateix temps, feia que se sentís estranyament alliberat.

Va baixar la vista cap a l’Ànakin, que contemplava les cendres que cobrien el cadafal funerari i plorava en silenci.

Va posar la mà sobre una prima espatlla.

–Ara és un amb la Força, Ànakin. Has de deixar que segueixi el seu camí.

El noi va bellugar el cap.

–El trobo a faltar.

Obi-Wan va fer que sí.

–Jo també, i sempre el recordaré. Però s'ha anat.

Ànakin es va eixugar les llàgrimes i va preguntar:

–Què serà de mi ara?

Els dits d'Obi-Wan Kenobi li van estrènyer suaument l'espatlla.

–T’ensenyaré, tal com hauria fet Qui-Gon –va murmurar el jove Jedi–. Sóc el teu nou Mestre, Ànakin. Estudiaràs amb mi, i et prometo que arribaràs a ser un Cavaller Jedi.

El noi es va aixecar de forma gairebé imperceptible. Obi-Wan va fer que sí dins seu i va pensar que Qui-Gon Jinn estaria somrient en algun lloc.

Al davant d'ells, Mace Windu, dret al costat d’en Yoda, va contemplar amb expressió pensativa com Obi-Wan posava la mà sobre l'espatlla de l’Ànakin Skywalker.

–Una vida acaba i altra comença a l'Orde Jedi –va murmurar, gairebé com si parlés amb si mateix.

Yoda es va inclinar, recolzant-se sobre el seu nuós bastó, i va sacsejar el cap.

–No estic tan segur d'aquesta com ho estava Qui-Gon, em sembla. Torbat el noi està. Embolicat en ombres i difícils alternatives.

Mace Windu va assentir. Ja sabia el que opinava Yoda sobre l'assumpte, però el Consell havia pres la seva decisió.

–Obi-Wan farà una bona feina amb ell –va dir, canviant de tema–. Qui-Gon tenia raó. Està preparat.

Els dos sabien què havia hagut de fer el jove padawan per no morir davant el Senyor del Sith al pou de fosa després que Qui-Gon hagués caigut davant el seu adversari. El que va fer requeria una força de voluntat i un coratge extraordinaris. Només un Cavaller Jedi en plena harmonia amb la Força podia sobreviure a semblant prova. Aquell dia Obi-Wan Kenobi havia demostrat ser un autèntic Jedi.

–Preparat aquella vegada estava –va admetre Yoda de mala gana–. Preparat per ensinistrar al noi, potser no ho estigui.

–Derrotar a un Senyor del Sith en combat és una bona manera de demostrar que està preparat per a qualsevol cosa –va insistir el líder del Consell sense apartar els ulls d'Obi-Wan i Ànakin–. No hi ha dubte. Qui el va posar a prova era un Sith.

Yoda va aclucar els ulls.

–Sempre dos hi ha. No més, no menys. Un Mestre i un deixeble.

Mace Windu va assentir.

–Llavors quin creus que va ser destruït..., el Mestre o el deixeble?

Es van mirar fixament, però cap va tenir resposta per a aquella pregunta.

***

Aquella nit Darth Sidious, sol en un balcó que dominava la ciutat, era una figura fosca entre una multitud de llums que parpellejaven. Mentre meditava en la pèrdua del seu deixeble, la fúria enfosquia la seva cara. Hi havia invertit anys d'ensinistrament en preparar a Darth Maul perquè arribés a ser un Senyor del Sith. Darth Maul era molt superior als Cavallers Jedi amb els quals s'havia enfrontat, i hauria d'haver pogut derrotar-los amb facilitat. La seva mort havia estat fruit de l'atzar i la mala sort, una combinació que de vegades ni tan sols el poder del Costat Fosc era capaç de vèncer.

No immediatament, almenys.

Va arrufar les celles. Darth Maul hauria de ser substituït. Hauria d’ensinistrar un altre deixeble, i no seria fàcil trobar a un alumne tan dotat com ell.

Darth Sidious es va acostar a la barana i va recolzar les mans sobre el fred metall. D'una cosa estava segur: els responsables de la mort d’en Darth Maul respondrien pels seus actes. Els que s'havien oposat a ell no serien oblidats. Tots pagarien molt car el que havien fet.

Una flama malèfica va il·luminar-li els ulls. Tot i així, el més difícil ja estava fet. Darth Maul no havia mort en va. Darth Sidious tindria paciència. Sabria esperar la seva ocasió, i mentrestant aniria fent els preparatius necessaris.

Un tènue somriure aletejà sobre els seus prims llavis. L'ajust de comptes no trigaria a arribar.

***

Al dia següent hi va haver una gran desfilada per commemorar públicament la nova aliança entre els pobles naboo i gungan, celebrar la seva victòria sobre els invasors de la Federació de Comerç i honorar als que havien lluitat en defensa de la llibertat del planeta. Les multituds van omplir els carrers de Theed mentre columnes de guerrers gungans muntats en kaadus i soldats naboos recorrien la ciutat victorejats entre crits de joia, avançaven pesadament per les avingudes a bord de lliscants terrestres, balancejant-se a dreta i esquerra. Aquí i allà, un tanc capturat a la Federació surava entre els integrants de la desfilada amb les banderes gungans i naboos que onejaven sobre els seus canons i escotilles. Jar Jar Binks i el general Ceel cavalcaven al capdavant dels gungans a lloms del seu kaadu, i aquesta vegada Jar Jar va aconseguir mantenir-se a sobre de la seva muntura durant tota la desfilada, encara que als espectadors els hi va semblar que tenia certes dificultats per aconseguir-ho.

El Capità Panaka i els guàrdies de la Reina veien aproximar-se la desfilada des de dalt de l'escalinata de pedra de la plaça central. L'uniforme d’en Panaka estava acabat de planxar, i les seves insígnies metàl·liques relluïen orgullosament.

Ànakin Skywalker acompanyava a Obi-Wan Kenobi prop de la Reina. El noi se sentia incòmode i fora de lloc. La desfilada li semblava meravellós i agraïa que li honressin juntament amb els altres, però els seus pensaments estaven molt lluny d'allà.

Estaven amb Qui-Gon, que havia tornat a la Força.

Estaven amb Padmé, que tot just li havia dirigit la paraula des que el Consell Jedi l’havia acceptat com a deixeble perquè fos ensinistrat.

Estaven amb la seva llar, a la qual potser mai tornaria.

Estaven amb la seva mare, que desitjava que l’hagués pogut veure en aquest moment.

Ànakin lluïa les vestidures d'un padawan Jedi i els cabells curts a l'estil dels padawans, com corresponia a un estudiant que seria ensinistrat fins a esdevenir un Jedi de l'Orde. Tot allò amb el que somiava quan havia anat a Coruscant amb Qui-Gon s'havia fet realitat. Hauria d'haver-se sentit feliç i satisfet, i ho estava, però la seva felicitat i la seva satisfacció es veien enterbolides per la tristesa que experimentava en haver perdut a Qui-Gon i la seva mare. Els havia perdut de maneres diferents, és clar, però els dos havien sortit de la seva vida. Qui-Gon li havia proporcionat l'estabilitat que necessitava per seguir endavant sense la seva mare. Amb la mort del Mestre Jedi, Ànakin s'havia quedat sol i a la deriva. Ja no hi havia ningú que pogués proporcionar-li la seguretat que li havia donat Qui-Gon:

Obi-Wan no podia fer-ho, i ni tan sols Padmé era capaç de donar-la-hi. Algun dia, potser. Algun dia, cadascun exerciria el seu propi paper en la vida de l’Ànakin i canviaria al noi per sempre amb la seva presència. Ànakin ho pressentia. Però en aquest moment, quan més necessitava estar acompanyat, se sentia molt sol.

Per això, i malgrat que somreia, per dins estava molt trist i se sentia perdut.

Com si hagués percebut la seva inquietud, Obi-Wan va recolzar una mà sobre la seva espatlla.

–És el començament d'una nova vida per a tu, Ànakin –li va dir.

El noi va somriure, però va romandre en silenci.

Obi-Wan va contemplar la multitud immòbil davant d'ells.

–A Qui-Gon mai li van agradar les celebracions, però comprenia que eren necessàries. Em pregunto què hauria pensat d'aquesta...

Ànakin va arronsar les espatlles.

El Jedi va somriure.

–Hauria estat orgullós de tu en veure que formaves part.

El noi el va mirar.

–Tu creus?

–Sí. La teva mare també estaria orgullosa de tu.

Ànakin va prémer els llavis i va desviar la mirada.

–Tant de bo fos aquí. La trobo a faltar.

El Jedi va prémer suaument l'espatlla amb la mà.

–Algun dia tornaràs a veure-la; però quan ho facis, seràs un Cavaller Jedi.

La desfilada va travessar la plaça central en direcció al lloc en què la Reina i els seus convidats contemplaven la cerimònia. La Reina estava acompanyada per les seves donzelles, el governador Sio Bibble, el Canceller Suprem Palpatine, el Cap Nass dels gungans, i els dotze membres del Consell Jedi. R2 ocupava un espai just a sota de les donzelles al costat de l’Ànakin i Obi-Wan; el seu cap en forma de cúpula girava d'un costat a un altre i les seves llums parpellejaven a mesura que els seus sensors percebien què estava passant al seu voltant.

R2 va dirigir un xiulet a l’Ànakin, que va acariciar la carcassa del petit droide amb la punta dels dits.

El Cap Nass es va avançar i va alçar el Globus de la Pau per sobre del seu cap.

–Qüesta sier gran festa! –va cridar un exuberant Jar Jar per sobre de l’estrèpit dels crits i els aplaudiments–. Gungans i naboos sier amics per sempre, eh?

El seu entusiasme va fer somriure a l’Ànakin. El gungan no parava de fer salts. Ànakin va pensar que Jar Jar, a qui les llargues orelles li balancejaven sense parar, mai permetria que les desgràcies de la vida arribessin a deprimir-lo. Potser hi hagués una lliçó per aprendre d'això.

–Nosa sier grans herois, Annie! –Jar Jar va riure, aixecant els braços per sobre del cap i ensenyant totes les dents.

El noi no va poder evitar riure també, i es va dir que potser ho fossin després de tot.

A la gran avinguda, una llarga i bigarrada cinta de vida, el seguici que els havia portat fins aquell lloc i aquell moment, va seguir desfilant.

FI