Darth Plagueis (XX)

Anterior

20: EL CERCLE INCLINAT

L'escenari estava disposat.

Un cercle perfecte, de vint metres de diàmetre, havia estat tallat d'una única llosa de pedra importada i construïda de manera que una part toqués terra mentre que l'altra estava sostinguda deu graus per sobre d'ell per generadors antigravitatoris ocults.

Aquest era el Cercle Inclinat, conegut només pels membres de l'orde, que, a través de la seva llarga història, mai havien estat més de cinc-cents en cap període de temps donat, i estava domiciliat al cim de cúpula transparent de la mònada de la societat esotèrica al cor del districte Fobosi de Coruscant. La llegenda assegurava que l'edifici de teulada rodona (es creia que era un dels més vells d'aquella part del planeta), estava construït sobre l'antic llit d'un llac i havia estat l'únic supervivent d'un succés sísmic que l'havia inclinat 10 graus cap al sud-oest.

Un segle després de la tremolor, l'estructura havia estat redreçada fins a quedar vertical, excepte per la porció central del terra inclinat del seu pis superior, el que al final va proporcionar el nom per a una organització clandestina fundada per éssers influents que havien comprat l'edifici en algun moment durant el regnat de Tarsus Valòrum.

Just llavors, Larsh Hill, embolicat en vestidures negres, era a la part elevada del cercle i Plagueis, 11-4D i altres deu muuns, portant també vestidures negres, tot i que diferents dels vestits negres amb caputxa de l'orde, eren a l'altra. Programada per començar al principi de l'hora, la cerimònia d'iniciació començaria amb l'alt oficial reunint-se amb Hill al cercle, iniciant i col·locant al voltant del seu coll el penjoll identificador de l'Orde.

Plagueis havia declinat una oferta de reclutament vint anys abans, però havia continuat fent negocis amb el Gran Mag i molts dels membres més prominents, diversos dels quals eren regulars en les Reunions de Sojourn. L'Orde del Cercle Inclinat s'acontentava amb servir com un club exclusiu per a alguns dels éssers més influents de la galàxia. Els seus objectius eren estrets de mires i els seus rituals eren universalment al·legòrics, plens de frases secretes i encaixades de mans.

Plagueis comprenia la necessitat d'inculcar en els membres una sensació de fraternitat furtiva, però no podia arriscar-se a què els alts oficials cavessin massa exhaustivament en el seu passat. El passat d’en Larsh Hill, d'altra banda, era exemplar, fins i tot durant les dècades que havia passat treballant per al pare de Plagueis. Un cop iniciat, Hill es convertiria en l'agent principal dels Holdings Damask de Coruscant i el seu fill, San, es convertiria en la mà dreta d’en Hego, com a preparació per al seu paper eventual com a president del Clan Bancari Intergalàctic.

Havent tornat de la seva curta holocomunicació amb Sidious, Plagueis era ple d'una sensació de triomf. Abans que caigués la nit al districte Fobosi, els membres del Protectorat Gran deixarien de ser una preocupació. Pax Teem i la resta creien que havien trobat refugi a bord d'una de les instal·lacions orbitals de Coruscant, però els guàrdies del Sol, excepte per un parell que Plagueis havia mantingut en reserva a la sala de la iniciació de l'Orde, estaven de camí cap a ells ara, amb forces suficients per aixafar qualsevol defensa que la Seguretat Santhe pogués proporcionar.

Sidious havia fet la seva part perfectament i que s'havia redimit completament a ulls d’en Plagueis. Havia arribat el moment d’endinsar al seu aprenent més profundament en els misteris dels Sith que havia estat investigant durant la major part de la seva vida.

D’introduir-lo en els miracles que estava duent a terme a Aborah.

Des d'una sèrie de portes en arcs envoltant la circumferència de l'habitació arribaven els sons solemnes dels càntics mentre potser tres dotzenes de membres de capes negres de l'Orde van començar a entrar i a ocupar els seus llocs al llarg del perímetre del Cercle Inclinat. L'últim a entrar va ser l'alt oficial, que portava una màscara i el penjoll circular i emblemàtic que li cobria les dues mans, que mantenia aixecades com si estigués resant. Rituals d'una classe similar havien estat establerts pels antics Sith, va pensar Plagueis, mentre Larsh Hill es va agenollar davant l’alt oficial.

En el mateix instant en què el genoll dret d’en Hill va tocar la pedra polida, un dringar de pressentiment va pujar per l'esquena d’en Plagueis. Tornant-se lleugerament, va veure que 11-4D havia rotat el seu cap cap a ell en un gest que Plagueis havia arribat a associar amb alarma. El Costat Fosc va caure sobre ell com una mortalla, però en lloc d’actuar per l'impuls, es va contenir, tenint por de trair la seva autèntica naturalesa prematurament. En aquest instant de dubte, el temps es va paralitzar i diversos successos van ocórrer alhora.

L'alt oficial va fer una tirada cap avall del penjoll que havia col·locat al voltant del coll d'en Hill i el cap del vell muun va caure de les seves espatlles i va començar a rodar per l’escenari inclinat. La sang va sortir com un guèiser del coll d'en Hill i el seu cos va caure cap a un costat amb un cop i va començar a sacsejar-se de banda a banda mentre els seus cors fallaven un darrere l'altre.

Traient les mans d'una estirada de les mànigues oposades i amples de les seves capes, els membres encaputxats de l'Orde van fer moviments laterals de llançament, per enviar dotzenes de discos decapitadors xisclant per l'aire. Els muuns a banda i banda d’en Plagueis van caure de genolls, amb els seus últims alens atrapats en les seves goles. Amb un disc enterrat profundament en el seu front, un dels guàrdies del Sol va girar davant Plagueis com un titella embogit. La sang rajava, convertint-se en boira.

Sent encertat almenys tres vegades i perdent lubricant, 11-4D estava intentant coixejar fins al costat d’en Plagueis quan un altre disc va girar en el seu cos d'aliatge, provocant una tempesta d'espurnes i fum.

Plagueis va pressionar la seva mà dreta contra la part dreta del seu coll per descobrir que un disc li havia arrabassat un tros considerable de la mandíbula i el coll i que en el seu pas cruel havia tallat la seva tràquea i diversos vasos sanguinis. Va pressionar amb la Força contra la ferida per evitar perdre la consciència, però va caure a terra de tots maneres, amb la sang vessant-se sobre el cercle de pedra ja relliscós. Al seu voltant, inclinats en la seva visió vacil·lant, els assassins havien despullat vibrodagues de les altres mànigues de les capes i estaven començant un avanç metòdic cap als pocs muuns que encara estaven drets. Una ràfega de trets va sortir del rifle làser bressolat en els braços del Guàrdia del Sol que quedava, acabant amb mitja dotzena d'éssers encaputxats de la vora del cercle, abans que ell mateix fora trossejat.

Enganyat, va pensar Plagueis, tan adolorit per la comprensió com ho estava per la ferida. Superat per un grup d'éssers inferiors que almenys han tingut prou sentit comú com per col·locar l'astúcia per sobre de l'arrogància.

***

En una oficina petita però ordenada del Senat, Palpatine va mirar a un trosset de Coruscant. A la part més allunyada d'un corrent incessant de trànsit en un nivell mitjà estava l'escarpada cara del penya-segat d'un desllustrat complex del govern.

Vés a encarregar-te dels teus assumptes de costum, va dir Plagueis. Però com es podia esperar que es comportés com si res hagués passat, fins i tot per l'interès d’establir una coartada? Esperava Plagueis que tornés als Uscru i acabés el dinar? Què fora a fer una passejada per la Plaça del Monument? Què mantingués la seva cita per reunir-se amb el bothan inconseqüent que havia presidit el Comitè Financer? Es va allunyar ràpidament de la finestra de l'oficina, víctima de la seva pròpia ràbia desencadenada.

Aquesta no era la vida que havia imaginat per a si mateix deu anys abans quan hi havia jurat lleialtat al Costat Fosc de la Força. Les seves ànsies per estar en contacte íntim amb la Força, de ser un Sith fins i tot més poderós, no coneixien fronteres. Però com anava a saber ell quan havia arribat a alguna semblança de mestratge? Quan Plagueis li ho digués? Va mirar les seves mans tremoloses.

Arribaria la seva habilitat per cridar el llamp a ser més fàcil? Quins poders s'havia guardat per si mateix el Senyor Sith Plagueis? Estava dret al centre de l'habitació quan va sentir algú al corredor de fora. Els punys van colpejar la porta. Llavors aquesta va lliscar cap a un costat i Sate Pestage va irrompre a l'habitació.

Veient a Palpatine, es va aturar de cop i l'expressió plena de pànic que portava al moment d’entrar es va transformar en un d'alleujament visible.

–He estat intentat de posar-me en contacte amb tu –gairebé va cridar, passant-se una mà pel front.

Palpatine va mirar-lo amb perplexitat.

–Vaig estar ocupat. Què ha passat?

Pestage es va enfonsar en una cadira i va aixecar la mirada cap a ell.

–Estàs segur que vols saber-ho? –Va fer una pausa i després va dir–: Per l’interès de separar el que faig del que fas tu...

Els ulls d’en Palpatine van resplendir.

–Deixa de malgastar el meu temps i vés al gra.

Pestage va serrar les dents.

–El comandant maladian amb el que vaig fer negocis durant l'afer d’en Kim.

–Què passa amb ell?

–Ha contactat amb mi. Fa dos, potser tres hores. Va dir que se sentia humiliat a causa de la manera en què el contracte d’en Kim havia estat portat a la pràctica i volia compensar-ho. Va dir que acabava de rebre notícies que una facció maladiana havia acceptat un contracte per dur a terme un gran atac a Coruscant, relacionat amb algú afiliat íntimament amb els Holdings Damask. –Pestage va mantenir els seus ulls fixos en Palpatine–. Vaig témer que poguessis ser tu.

Palpatine es va girar de nou cap a la finestra per pensar. Havien planejat els guàrdies Santhe lliurar-li als maladians després de l’holocomunicació amb Pax Teem? Es va tornar cap a Pestage.

–Qui va fer el contracte?

–Membres del Protectorat Gran.

–Encaixa –va dir Palpatine, més per a si mateix.

–Què encaixa?

–On són aquests Grans ara?

–Tan aviat com em vaig assabentar d’això dels maladians, li vaig demanar a Kinman que els hi fes un cop d’ull. Estan amagats a la residència de l'ambaixador de Malastare.

Palpatine va parpellejar.

–Aquí? A Coruscant?

–És clar, aquí.

–No és possible que estiguin fora del planeta?

–No, estan a terra.

Palpatine es va allunyar caminant d’en Pestage. Es va obrir completament a la Força i es va quedar perplex per un corrent intern de malvolença aclaparadora. Va plantar la seva mà esquerra a l'escriptori per repenjar-se i se les hi va manegar per balbucejar una inhalació. en algun lloc proper, el Costat Fosc s'estava desplegant.

–Palpatine! –va dir Pestage des de darrere d'ell.

–Hego Damask –va dir Palpatine, sense donar-se la volta.

Pestage estava massa atordit per replicar.

El gran li havia tornat la pilota a ell! A tots dos. Plagueis havia estat tan fixat en executar el seu propi pla que havia fet poc cas a considerar que el gran també podria tenir un pla. Encara que com? Com podria haver estat tan cec?

–Prepara un lliscant, Sate!

Va sentir a Pestage saltar per posar-se dempeus.

–Cap a on ens dirigim?

–Al Fobosi. A la lògia del Cercle Inclinat.

Esfondrat sobre el seu costat dret, amb els genolls pujats contra el seu pit i els ulls oberts però sense moure’s, Plagueis va veure sucumbir al segon echani davant les múltiples punyalades de les vibrodagues dels assassins. Amb la sang fluint sota la mà pressionada de Plagueis i brillant en un bassal, al terra sota el seu coll, li havien pres per mort. Però ara s'estaven movent des del cos d’un dels muuns caiguts al següent, examinant-los a la recerca de signes vitals i acabant el que havien començat. Uns quants havien baixat les seves caputxes negres, revelant que eren maladians, el mateix grup que Sidious havia emprat per tractar amb Vidar Kim.

Durant un instant es va preguntar si Sidious havia fet en secret un segon contracte, però immediatament va descartar la idea, nascuda com si no volgués admetre per a si mateix que el gran li havia derrotat. Es va preguntar si els maladians realment havien estat prou atrevits com per matar els prominents membres del Cercle Inclinat als que estaven suplantant. Era improbable, atès que els assassins eren coneguts i respectats per la seva professionalitat. Els membres probablement havien estat deixats inconscients per gas o per algun altre mitjà.

Ni a un metre de distància s'alçava 11-4D, amb cinc discos decapitadors sobresortint del seu cos d'aliatge i delatores llums parpellejant, en meitat d'una rutina d'auto-diagnòstic. Havent-se fet a si mateix una prova similar, Plagueis sabia que havia perdut gran quantitat de sang i que un dels seus cors subsidiaris estava en fibril·lació. Les tècniques Sith l'havien ajudat a portar a terme cardioversions químiques en els seus altres dos cors, però un d'ells estava treballant tant per a compensar-ho que també estava en perill de tornar-se arítmic. Plagueis va moure els ulls just prou com per fixar la localització d'alguns de les dues dotzenes d’assassins que havien sobreviscut al contraatac dels Guàrdies del Sol. Llavors va aprofundir profundament en la Força i es va catapultar fins posar-se dempeus.

El més proper dels assassins va girar cap a ell amb les vibrodagues aixecades i es va llançar cap endavant, només per ser llançat cap enrere lluny de l'escenari inclinat i contra les parets corbes de l'habitació. A altres Plagueis els va fer caure amb les seves mans trencant-los el coll i clavant els seus punys a través dels torsos amb armadura. Separant molt els braços, va fer una palmellada unint les seves mans, convertint cada objecte perdut als voltants en un projectil mortal. Però els maladians distaven molt de ser assassins corrents. Els membres del culte havien matat i ferit a Jedi i, en resposta a ser enfrontats amb poders de la Força, no s'encongien o fugien, sinó que simplement canviaven de tàctiques, movent-se amb sorprenent agilitat per envoltar a Plagueis i esperant obertures.

L'espera va durar només fins que Plagueis va intentar alliberar el llamp. El seu segon cor subsidiari va fallar, paralitzant-lo amb dolor i gairebé enfonsant-lo en la inconsciència. Els assassins no van perdre ni un moment, llançant-se cap a ell per grups, tot i que en un va fer un intent per penetrar l'escut de la Força que ell va aixecar. Novament es va concentrar, aquesta vegada amb un so estripat extret des de la profunditat del seu interior que va esclatar d’ell com una arma sònica, trencant els timpans d'aquells que estaven a deu metres i obligant a la resta a aixecar les mans cap a les orelles.

En un moviment encegador, les mans i els peus es van estavellar contra cranis i tràquees. Es va aturar un cop per conjurar una onada de la Força que gairebé atomitzà els cossos de sis maladians. Es va tornar en un gir, arrossegant l'onada a través de mitja habitació per matar a mitja dotzena més. Però fins i tot això no va ser suficient per descoratjar als seus assaltants. Ells van fluir cap a ell de nou, aprofitant al màxim la seva debilitat momentània per obrir ganivetades en els seus braços i espatlles. Derrocat sobre un genoll, ell levità el rifle làser d'un dels Guàrdies del Sol des del terra i el va atreure cap a ell. Però un dels assassins va tenir èxit en alterar la seva trajectòria llançant-se al mig del camí de l'arma flotant.

Amb res més que la Força en la seva ment, Plagueis va sacsejar el terra, fent caure a alguns dels assassins, però d'altres es van precipitar a prendre els seus llocs, tallant-li amb les seves vibrodagues des de tots els angles. Sabia que tenia prou vida com per conjurar una última contraofensiva. Estava a un moment de desencadenar l'infern contra els maladians quan va sentir a Sidious entrar a l'habitació.

Sidious i Sate Pestage, tenint a les mans un rifle làser, va donar forma a un infern propi, una andanada de llum que va separar membres de torsos i caps encaputxats de les espatlles cobertes per capes.

Donant-se pressa per arribar al costat d’en Plagueis, Sidious el va aixecar per posar-lo recte i, a l'uníson, van portar una mort ràpida a la resta.

En la quietud que va seguir, 11-4D, lluent per les fuites de lubricant, es va rehabilitar i va caminar rígidament fins on els dos Sith estaven drets, amb xeringues subjectades a dos dels seus apèndixs.

–Magíster Damask, puc ser d'ajuda.

Plagueis va estendre el seu braç cap al droide i després el va baixar fins a terra quan les drogues van començar a fer efecte. Va aixecar la seva mirada cap a Pestage i després va mirar a Sidious, qui, a canvi, li va mostrar a Pestage una mirada que deixava abundantment clar que s'havia convertit en un membre de la seva fraternitat secreta, tant si volia com si no.

–Mestre, ens cal anar-nos a l'instant –va dir Sidious–. El que jo vaig sentir, els Jedi podrien haver-ho sentit i vindran.

–Deixa’ls que vinguin –va dir Plagueis amb veu rasposa–. Deixa que inhalin l'aroma del Costat Fosc.

–Aquesta carnisseria està més enllà d'explicació. No podem ser aquí.

Després d'un moment, Plagueis va assentir i va cridar amb veu clapotejant.

–Truca a la Guàrdia del Sol. Quan hagin acabat aquí...

–No –va dir Sidious–. Sé on són els Grans. No serà un assumpte com de costum aquesta vegada, Mestre.

***

La residència de l'ambaixador de Malastare ocupava tres pisos del nivell mitjà d'un edifici prim localitzat a la vora del districte del govern. La part davantera de la residència mirava cap a les individuals Corts Galàctiques de l'Edifici de Justícia, però la façana posterior donava a un canó estret que tenia més de cinquanta nivells de profunditat i fora dels límits de trànsit. Seguint les adreces proporcionades per Pestage, Sidious va viatjar en turboascensors i passarel·les de vianants fins a una balconada minsa deu nivells per sobre del pis superior de la residència. Malgrat la seva fúria, hauria preferit esperar fins a la caiguda de la nit, que arribava abans en aquella part de Coruscant, però estava segur que els Grans estaven esperant notícies que els maladians havien satisfet els termes del contracte i no podia arriscar-se a què fugissin a les estrelles abans que arribés fins a ells. Així que va esperar a la balconada fins a la nit i al fet que la passarel·la no estigués ocupada en les dues direccions i llavors va saltar des de la vista panoràmica i va invocar la Força perquè li deixés fora de perill en una vora estreta que corria sota el pis inferior de la residència. Allà es va quedar enganxat només durant el temps que li va portar activar el sabre làser que havia recuperat de la nau estel·lar d’en Plagueis i el va utilitzar per obrir-se camí cremant un conducte de manteniment ample que perforava l'edifici en cada nivell.

Arrossegant-se fins a la primera sortida, una distància tot just a deu metres, va baixar fins a una fosca habitació d'emmagatzematge i un cop més va encendre la fulla carmesina de l’arma des de l'empunyadura. Construïda per encaixar a la mà més gran del muun, el sabre làser semblava difícil de manejar en la d’en Sidious, així que va canviar a una agafada de dues mans. Movent-se amb una precaució que contradeia el seu propòsit assassí i alerta a la recerca de càmeres o altres aparells de seguretat, va sortir de l'habitació cap a un estret corredor i el va seguir cap a la part davantera de l'edifici. Allà, en una entrada formal, dos dugs estaven drets de guàrdia d'una manera poc metòdica. Movent-se ràpidament, una ombra per als sentits humans, els va agafar per sorpresa, fendint el pit i l’abdomen d'un i decapitant l'altre mentre el primer estava intentant evitar que les seves entranyes es volatilitzessin sobre el mosaic lluent del sòl. Un breu examen del vestíbul va revelar la presència de càmeres instal·lades a les parets i a la part alta del sostre. Es va preguntar quin aspecte tenien els assassinats per a algú que estigués monitorant les pantalles.

Devia haver semblat com si els dos dugs haguessin estat trossejats per un fantasma.

Tot i així, era una raó més per donar-se pressa.

Va córrer escales amunt cap al pis següent, on va sentir una cacofonia de veus humanes ofegades per les gruixudes portes d'una habitació propera. Fent esclatar la porta cap a dins amb una empenta de la Força, es va col·locar en una postura àmplia en la porta trencada i va posicionar la fulla del sabre làser brunzinaire verticalment davant d'ell. A través de la lluentor de l'arma va veure una dotzena o més de guàrdies de Santhe d'uniforme asseguts al voltant d'una taula plena de contenidors de menjar i beguda panteixant en direcció a ell per la incredulitat abans d'allargar les mans cap a les armes enfundades en els seus malucs o de córrer a corre-cuita a per altres enterrades sota les restes del seu menjar de celebració.

Sidious va entrar de cop a l'habitació, retornant andanades de trets làser d’aquells primers que van disparar, i després va atacar, aixecant la seva mà esquerra per fer levitar a dos guàrdies a meitat de l'aire abans de passar la seva arma a través de cada un ells.

Grunyint com una bèstia, va girar traçant un cercle, lliurant a tres guàrdies dels seus caps i tallant a un quart per la meitat a l'altura de la cintura. La fulla va empalar a un guàrdia que s'havia tirat a terra en abjecte terror i després va ser dirigida directament cap a la boca que cridava de l'últim d'ells.

Mentre aquest s'ensorrava en un moment, Sidious es va veure de reüll en un mirall ornamentat: la cara distorsionada per la ràbia, el pèl vermell desordenat per l’excitació, la boca amb una xarxa de filets d'espessa saliva i els ulls d'un to radioactiu groc.

Va tornar volant a l'escala i va córrer cap a la part superior del següent tram, que s'obria a una gran sala plena de dones i nens grans, juntament amb servents grans i dugs.

Havent sentit la commoció de sota, alguns ja estaven aixecats sobre els enormes peus plans. D'altres, però, estaven massa commocionats per moure’s.

Era millor així per a ell i no deixà a cap d'ells amb vida.

Llavors: a través d'un cau d'habitacions fastuosament equipades cap a un altre grup de portes tancades, des de darrere de les quals se sentien els sons d'un banquet en progrés, un que probablement havia començat hores abans i que no pretenia acabar fins hores després, quan les morts del senador Palpatine, Hego Damask i els altres muuns fossin un fet consumat.

Ara Sidious li va donar curs completa a la seva ira. Estavellant-se a través de les portes, va aterrar al centre d'una taula coberta amb plats de gra i plantes herbàcies i envoltada per un ramat de grans que pasturaven, les rialles bullicioses es van quedar congelades en les seves goles. Des de la capçalera de la taula, Pax Teem el va mirar estúpidament com si pogués ser una criatura sortida del seu malson més horripilant. I tanmateix ell no seria el primer a assaborir la fulla d’en Plagueis, sinó l'últim: un cop que hi va haver estat forçat a veure a la resta del seu grup trossejat, des de les peülles fins als tiges oculars, a veure el sostre pintat esfondrat per l'estirada de la Força d’en Sidious, a veure les flames d'un gas suau que resplendien a la xemeneia de la sala, incitades a convertir-se en un infern abrasador del que Sidious va tirar darrere d'ell mentre baixava des la taula a terra i s'acostava a la seva víctima final.

En una fugida desesperada del Sith i de les flames que s'expandien, Pax Teem s’havia arraconat contra una finestra alta emmarcada del terra al sostre per cortines. Supliques de qualsevol tipus es van intentar impulsar a través de la seva pressionada caixa vocal i més enllà de les seves dents quadrades, però cap va tenir èxit.

Desactivant el sabre làser, Sidious va fer gestos a les flames amb els seus dits, animant-les a saltar de la taula a les cortines. Un bel cridaner va emergir finalment del prim musell que Teem tenia per boca quan l'ardent tela es va ensorrar al seu voltant i Sidious el va veure cremar fins a morir.

Següent