Darth Plagueis (XXVII)

Anterior

27: CALIBRACIONS

Hego Damask no tenia simplement un àtic a Coruscant. Posseïa un edifici sencer.

Mentre que no era tan gran com el República 500, les Espires Kaldani era la direcció més desitjada del Centre Galàctic fora del Districte del Senat. Alçant-se sobre la Plaça del Monument, l'edifici majestuós era un exemple tan bo de l’arquitectura del Període Hasennan com es podia trobar al planeta i, des de les suites més altes, els residents podien veure des dels cims de les Muntanyes Manarai clarament fins al Mar Oest, úniques mostres de roca nua i d'aigua en superfície de Coruscant. Un veïnat que no era per a polítics ni per als nouvinguts, el districte estava enfocat a la ciutadania de sòlida riquesa ancestral: financers, caps corporatius, industrials i banquers.

La residència d’en Damask ocupava tot el cim de les Kaldani.

Un parell de Guàrdies del Sol van pujar amb Palpatine al turboascensor privat, només per lliurar-lo a un altre parell estacionats a l'atri ple de llum de l'àtic. Però va ser el droide 11-4D el que li va escortar fins a l'estudi d’en Damask, que estava enfosquit per unes altes cortines brocades i ple d'obres d'art galàctic. El mateix muun emmascarat es va elevar d'una butaca fastuosa per saludar-lo quan el van portar a l'habitació.

–Mestre –va dir Sidious entrellaçant les mans davant d'ell i inclinant el cap.

Plagueis va abaixar el cap en un gest de respecte mutu.

–Benvingut, Darth Sidious. M'alegro de veure't.

Com l'habitació era l'oposat a la que sovint s'havia confinat a Sojourn, Plagueis ja no semblava com el místic d'ulls molt oberts que havia semblat només uns mesos abans. Excepte per haver de portar l'aparell respiratori, li va semblar a Palpatine com una versió lleugerament més vella del muun que li havia visitat a Naboo tantíssimes dècades abans.

Els dos Sith es van moure cap a una zona enfonsada de l'habitació es van asseure l'un davant l'altre. Plagueis va omplir dos gots amb un vi clar i li va lliurar un al seu aprenent.

Va fer que el seu acte de beure a través dels seus passatges nasals semblés gairebé rutina.

–Després de Sojourn, vaig trobar en certa manera trastornador estar de tornada al món més gran.

–Mestre, sento no haver estat el primer d’advertir de l'atac –va dir Sidious–. No vaig creure que Veruna tingués el coratge de dur a terme les seves vetllades amenaces. Potser li vaig empènyer massa.

Un llarg moment de silenci va passar entre ells.

–El que vas fer i no vas fer és immaterial –va dir Plagueis per fi–. En succeir quan va ocórrer, gairebé en el precís mateix moment en què els membres del Directorat de la Federació de Comerç s'estaven trobant amb els seus destins, l’atac va ser obra de la Força, especialment, posant a prova les nostres ambicions. –Va prendre més vi i deixà el got–. Jo mai hauria tingut l'ànim de destruir Sojourn, encara que calia fer-ho. I així la Força es va encarregar d'això.

»L'incident ens recorda la necessitat d'estar preparats per sobtades eventualitats, tant si són harmonioses o contràries per als nostres plans, i d'acatar les circumstàncies.

–I ara tenim una justificació per tornar el cop –va dir Sidious.

–Ja no necessitem justificar les nostres accions davant ningú. Però tingues en ment el que et vaig dir fa tant de temps: en matar a un, podem espantar a molts.

Sidious va assentir.

–Tenim un gran deute amb Jabba.

–Vaig parlar breument amb Veruna des de la nau hutt.

Sidious va somriure lleugerament.

–Ho vaig sospitar quan vaig descobrir just abans de la reunió que havia abdicat i que Padmé Naberrie havia estat nomenada Reina. Aparentment s'ha ocultat a l'Extrem Oest de Naboo.

–Això no és amagar-se –va dir Plagueis amb una nota d’amenaça–. Tot va anar bé a Eriadú?

–Millor del que s'esperava, a causa que els Jedi corrien en cercles i es van convèncer que Valòrum era l'objectiu. Vaig assaborir la seva descoratjada incredulitat en descobrir que els droides havien buidat les seves armes sobre els membres del Directorat. Al final, els líders del Front de la Nebulosa van morir també i el nostre amic Wilhuff Tarkin li està posant les coses difícils als investigadors de la República.

»Aviat l’auròdium robat del vaixell de càrrega de la Federació de Comerç serà descobert invertit en Enviament i Transport Valòrum, fent que sembli que la pressió del Canceller Suprem per l'impost estava motivada per l'avarícia i l’enriquiment il·legal.

»Està destruït. Fins i tot el seu poder per desplegar als Jedi o els Judicials li serà arrabassat.

Els ulls d’en Plagueis es van estrènyer.

–I Gunray?

–Precisament on el volem: líder per defecte de la Federació de Comerç i ocupat adquirint les armes droide que el Senat sancionarà. On els neimoidians haurien d'estar agraïts amb el senador Palpatine per proposar la reunió i en el seu lloc estan furiosos. Tot està en el seu lloc per llançar el bloqueig.

–Gairebé tot –va dir Plagueis–. Primer, hi ha la qüestió de la nostra venjança.

–Haig d’encarregar a Maul que li faci una visita a Veruna?

Plagueis va negar amb el cap.

–Pretenc veure’l personalment. És capaç el zabrak (Maul, com tu dius) de tractar amb Alexi Garyn i els seus Vigos?

–No ens fallarà.

Plagueis va considerar això durant un moment.

–L’Infiltrador –va dir llavors –descansa sota vigilància al Port Estel·lar Championne Oest. Fes que Pestage transporti la nau fins a l’Edifici LiMerge, de manera que puguis presentar-la com un regal al teu aprenent. Jo et proporcionaré informació sobre el parador actual d’en Garyn.

–Això deixa només a la hutt i a Bando Gora –va dir Sidious.

–Li he promès Gardulla a Jabba. Quant als Bando Gora... –Plagueis es va aixecar de la cadira, va caminar cap a les finestres amb cortines i va mirar fora–. Hi ha un rumor digne d'investigar que l'antiga aprenent del Mestre Dooku, Komari Vosa, no només està viva sinó que és la nova líder del culte i està ansiosa per venjar-se de l'Orde Jedi per haver-los abandonat a ella i als seus companys a Baltizaar.

–Vosa tornant-se cap al Costat Fosc –va dir Sidious, com si pensés en veu alta–. Dooku la va entrenar millor del que pensa.

–Sí, però és una Jedi caiguda, no una Sith. Ens venjarem dels Bando Gora en un altre moment.

Sidious es va posar dempeus i es va reunir amb Plagueis al costat de les cortines obertes.

–Informaré al Virrei Gunray que prepari les seves naus armades per reubicar-se en el sistema Naboo.

***

En un hangar a un nivell mitjà en l'Edifici LiMerge, Sidious va veure a Maul pujar les últimes peces del seu equipament i els dispositius fets a mà a l’Infiltrador, que, com la motojet del zabrak, ara tenia un nom: Simitarra. Tancant l’escotilla de càrrega en la porció davantera del casc, Maul va retrocedir per admirar la nau, després es va girar cap a Sidious i es va agenollar.

–No sóc mereixedor d’aquest regal, Mestre.

Sidious va fulminar-lo amb la mirada.

–Si et sents així, llavors demostra la teva vàlua a tu mateix i a mi tenint èxit en la teva missió.

–Això ho prometo.

Sidious va mirar-lo amb deteniment.

–Necessitem desmantellar el càrtel criminal de Sol Negre. Els Vigos tenien forts vincles amb alguns dels membres del Directorat de la Federació de Comerç i sospiten que hi va haver joc brut a Eriadú. Just ara, els neimoidians estan en el seu punt de mira i no podem arriscar-nos a què interfereixin amb els nostres plans.

No va fer esment a la complicitat de Sol Negre en l'atac a Sojourn.

Maul va assentir.

–Ho comprenc, Mestre.

Sidious va fer un gest amb les mans.

–Aixeca’t i escolta acuradament, Darth Maul. El temps no permet perseguir a Alexi Garyn i els seus Vigos d'un en un. Per tant, converteix al Cap Darnada en la teva primera víctima. Trobaràs al dug en la seva estació de reclamació a l'espai profund. Després salta amb la teva nau fins a Mon Calamari i mata al Vigo anomenat Morn.

»En aquells moments, la notícia de les teves accions hauran arribat fins a Garyn i ell probablement convocarà als set Vigos que quedin a la seva fortalesa de Ralltiir. Narees, Madre Dean, Nep Chung i la resta. Has de contactar amb mi quan hagis verificat que estan tots en un lloc. –Va mirar la Simitarra–. Serà una oportunitat per fer realitat els teus droides sonda.

Una expressió d'ansietat va prendre forma a la cara temible d’en Maul.

Sidious va caminar fins a ell i va col·locar les seves mans damunt les seves espatlles.

–T'enfrontaràs a molts oponents hàbils, el meu aprenent. El guardaespatlles twi'lek d’en Darnada, Sinya. El mateix Garyn, que té certs poders en la Força. I la cap protectora d'en Garyn, Mighella, que és una Germana de la Nit i t’identificarà immediatament com un Germà de la Nit.

Maul va arrufar les celles.

–Una Germana de la Nit no és un Sith.

Els ulls d’en Sidious es van estrènyer.

–Com bé saps. Però com a Dorvalla, tingues cura de no deixar testimonis.

Maul li va mostrar les seves dents esmolades.

–Així es farà. I Sol Negre deixarà de ser un impediment.

Sidious va assentir.

–Llavors posa't en marxa, Darth Maul. El Costat Fosc està amb tu.

Maul va inclinar el cap i es va afanyar a pujar per la rampa d'entrada posterior cap al mòdul de la cabina. Sidious es va quedar a veure elevar-se la nau i sortir fora de l'hangar, fent-se invisible mentre volava sobre Els Tallers. Mitjançant el Costat Fosc, va continuar seguint a la Simitarra mentre aquesta girava cap al nord en direcció al Temple Jedi en comptes d'anar cap al sud i allunyar-se cap al Districte del Senat. Sidious va recordar els viatges que havia fet deu anys abans per veure a Maul lluitar en competicions de gladiadors a Orsis i els planetes propers. Empès a guanyar contra totes les possibilitats, sense ser afectat pel dolor, temerari i aterridor. Un contendent prometedor als deu anys d'edat i campió als dotze.

Sota les marques que emmascaraven la seva cara, que vestien els seus braços i es retorçaven al voltant de les seves cames i tors, hi havia les cicatrius d'aquelles batalles a mort.

Però aquest no estarà content fins que hagi matat un Mestre Jedi, va pensar Sidious.

Assumint que l'orgull no li derrotés primer.

Deixant l'espai de l'hangar, Sidious es va obrir camí cap a l’holoprojector a l’única habitació restaurada de l'edifici. Què seria d’eN Maul una vegada que Palpatine i Damask assumissin el control de la República?, es va preguntar a si mateix. com a arma secreta, continuaria sent útil, però podria alguna vegada sortir a la vida pública? Com reaccionaria en descobrir que el seu Mestre responia davant un altre Mestre? Amb els peus plantats a la reixa de transmissió, Sidious va seure a la cadira que estava posicionada per les càmeres de l’holoprojector, va ajustar els controls construïts en un dels braços i va aixecar la caputxa de la capa per sobre del cap. Durant vint anys havia gaudit vivint una doble vida, però ara sentia la urgència de ser conegut per qui era i temut per com de poderós que podria ser. Va dirigir els seus pensaments cap endavant en el temps, anhelant una visió clara del futur, però cap li va arribar.

Encegava el Costat Fosc fins i tot als seus advocats més devots en allò que apuntava a l’horitzó? Plagueis havia dit que necessitaven estar preparats per eventualitats sobtades. Li estava ocultant coneixement dels successos que sabia eren imminents? El vigor renovat del muun havia pres per sorpresa a Sidious.

El sol fet que hagués escapat de la devastació de Sojourn li feia gairebé omnipotent. Fins i tot quan s'amagava a la seva ciutadella opulenta al districte Manarai, havia de relaxar la seva vigilància o rendir-se a la son.

Reprimint una sensació sobtada d'enveja, Sidious va començar a preguntar-se si, encegat pel Costat Fosc, realment no havia endevinat l'atac d’en Veruna contra Sojourn, o si no s'havia permès a si mateix endevinar-ho.

Un toc del seu dit índex va activar l’holoprojector i, moments després, un fantasma de la meitat de mida d’en Nute Gunray es va resoldre a la meitat de l'aire. Com en transmissions recents, els subordinats neimoidians del Virrei, el cap litigador Rune Haako, el capità Daultay Dofine i el Virrei lloctinent Hath Monchar estaven surant en el fons.

–Lord Sidious –va dir Gunray, amb un lleuger titubeig en la seva veu–. Hem estat esperant-lo...

–Es creuen que estan tan centrats en els meus pensaments que hauria de descuidar altres assumptes per comunicar-me amb vostès precisament a l'hora?

–No, Lord Sidious, simplement volia dir...

–Està complagut amb la seva nova posició, Virrei?

–Molt complagut. Encara que sembla que he heretat el control de la Federació de Comerç en un moment de crisi.

–Estalviï’s els seus plors per a una altra ocasió, Virrei, perquè les coses estan a punt de posar-se pitjor.

Les membranes de les parpelles d’en Gunray van tenir un espasme.

–Pitjor? Com pot ser això?

–El Senat de la República està a punt d'aprovar la legislació que promulgarà els impostos a les zones de lliure comerç.

–Això és un ultratge!

–Sens dubte. Però li vaig advertir que això passaria. El Canceller Suprem Valòrum ha perdut tota credibilitat i, després del que ha passat a Eriadú, el Senat està determinat a debilitar més a la Federació de Comerç. El Rei Veruna pot haver estat capaç de detenir al Senat, però ha abdicat i la jove Reina Amidala i el senador de Naboo estan liderant la petició de l'impost. Amb el Senat preocupat, és el moment adequat perquè comenci vostè a reunir una flota de vaixells de càrrega armats per imposar un bloqueig.

–Un bloqueig? De quin sistema, Lord Sidious?

–Li informaré en el moment oportú. –Quan Gunray no va respondre, Sidious va dir–: Què passa, Virrei? Mitjançant la vastitud de l'espai, puc percebre el balanceig del seu feble cervell.

–Perdoni'm, Lord Sidious, però, com han apuntat els meus consellers, la redistribució de les nostres naus comporta un risc financer considerable. Per començar, hi ha el cost del combustible. Després, amb tantes naus assignades a un embargament, està la pertorbació en el comerç en la Vora Mitjana i Exterior durant el temps que es mantingui el bloqueig. Finalment, no hi ha manera de dir com podrien reaccionar els nostres inversors davant la notícia.

Sidious es va inclinar cap endavant.

–Així que això es tracta de crèdits, oi?

La boca d'en Gunray va tenir un espasme.

–Som, després de tot, Lord Sidious, una empresa comercial, no una armada.

Sidious no va respondre immediatament. Quan ho va fer, la seva veu traspuava disgust.

–Fins i tot després de tot el que he fet per vostè no comprèn que, en aliar-se amb mi, està invertint en el futur. –Sacsejà la seva mà amb rebuig–. Però no importa. No se li ha ocorregut que els inversors que vostè més valora estan en una posició d’obtenir grans beneficis a partir del seu coneixement del que està a punt de passar? No es beneficiarien de saber que els xi char, els geonosians i altres insectoides units han tornat les seves pinces i urpes cap a la fabricació d'armes? No podria equilibrar vostè el seu preciós pressupost en obtenir guanys d'altres companyies de transport pels ingressos que la Federació de Comerç s'està arriscant a perdre?

Gunray va semblar insegur.

–Temem que aquestes accions puguin minar l'element sorpresa, Lord Sidious.

–Aquesta és la raó per a una acció ràpida.

Gunray va assentir.

–Ordenaré que es reuneixi una flota.

Sidious es va tirar enrere a la cadira.

–Bé. Recordeu, Virrei, que el que li he entregat, se li podria treure amb la mateixa facilitat.

Sidious va acabar la transmissió i es va baixar la caputxa.

Era això una visió del futur? Una vida de microadministrar els assumptes d'éssers incompetents mentre que Plagueis i ell posaven en moviment les fases finals del Gran Pla? O potser hi havia una altra manera que ell governés, amb malvolent satisfacció?

***

Fins i tot sense la pluja torrencial, el terreny hauria estat suau sota les botes d’en Plagueis, compost com estava d’eons de matèria orgànica podrida. L'aigua gotejava de la màscara transpiradora i de la caputxa aixecada de la seva capa i esquitxava en els tolls que s'havien format sota ell. El castell que havia pertangut un cop a l'ancestre d’en Veruna, el comte de Vis, coronava un turó desolat, sense cap camí que portés fins a ell i una visió en totes direccions del terreny ondulat, xop i sense arbres.

 A través dels electrobinoculars amb visió nocturna, Plagueis va estudiar els escàners que esquitxaven els murs del castell i la disposició dels guàrdies, alguns dels quals es mantenien secs al resguard d'un arc que coronava un rasclet ornamentat.

Aparcats prop de l'entrada hi havia una autèntica flota de lliscants terrestres i, cap a una banda, centrat en una zona d'aterratge circular, descansava un iot espacial amb un casc tan brillant que ni tan sols la pluja ho podia apagar. Una fila il·luminada brillava darrere de cortines flotants de pluja.

Seguint un rierol profund i ràpid, Plagueis va baixar el turó que havia pujat cap a on havia posat la seva pròpia nau estel·lar entre un poti-poti de flors i baies falcó salvatges doblegades.

11-4D estava esperant al peu de la rampa d'entrada, amb gotes de pluja colpejant a sobre de la seva carcassa d'aliatge.

–Els seus escàners poden haver captat la nau –va dir Plagueis.

–Atès que totes les contramesures estaven connectades, això sembla improbable, Magíster.

–Han inundat l'àrea amb llum.

–Com podria fer-ho qualsevol ésser vigilant en una nit com aquesta.

–Una nit que no és adequada ni per a un muun ni per a un shaak.

Els fotoreceptors del droide van fixar la seva atenció en ell.

–La referència escapa als meus bancs de dades.

–Segella la nau i roman a la cabina. Si et truco pel comunicador, posiciona la nau per sobre de la cantonada sud-oest del castell i mantingues la rampa d'entrada estesa.

–Està anticipant resistència, Magíster?

–Merament anticipant, 4D.

–Ho comprenc. Jo faria el mateix.

–És consolador saber-ho.

Plagueis va fixar l'empunyadura del sabre làser al seu maluc i va partir a pas ràpid, gairebé corrent més ràpid que la pluja. Si els escàners i els detectors de moviment eren tan precisos com semblaven ser, el trobarien, encara que la seva velocitat podria fer que qui vulgui que estigués monitorant els aparells de seguretat el confongués amb un els quadrúpedes salvatges i de cua peluda que habitaven el terreny. Es va aturar en la vora nebulosa de l'àrea il·luminada per confirmar la seva orientació i llavors es va dirigir directament cap al mur sud de deu metres d'alt del castell i va saltar per sobre sense trencar el pas. Igual de ràpidament i sense esforç, va caure al jardí de l’altre costat i va córrer cap a les ombres projectades per un arbust ornamental podat perquè s'assemblés a alguna bèstia fantàstica. Plagueis va raonar que la seguretat hauria de ser laxa dins de la mansió, perquè l'ala d'habitacions d'en Veruna estaria equipada amb aparells de monitoratge redundants i potser sòls sensibles a la pressió.

Que no hagués estat capaç d'aconseguir un pla interior del castell era un testament de la hipervigilància del regent autoexiliat.

Plagueis es va moure fins a una vidriera de colors just mentre dos humans es donaven pressa per recórrer el passadís de més enllà. Amb la pluja negant un canaló alt per damunt del seu cap, ell es va sentir com si estigués darrere d'una cascada.

–Comprova la seva condició i torna a informar-me –estava dient la dona.

Plagueis va reconèixer la veu de la cap de seguretat Magneta. Quedant-se prop de la paret exterior, va seguir paral·lelament el moviment del subordinat de la Magneta fins al final del passadís i després va girar en un angle recte cap a un passadís més ample que duia a una sala de control col·locada sota la superfície d'una gran escala. Plagueis va aguditzar els seus sentits auditius per sentir l'home de la Magneta preguntar per Veruna i va escoltar replicar a una dona humana.

–Dorm com un nadó.

–Bé per ell. Mentre la resta de nosaltres ens ofeguem.

–Si ets tan miserable, Chary –va dir la dona–, hauries de considerar tornar a Theed.

–Ho estic pensant.

–Simplement no esperis que jo et segueixi.

Plagueis es va apartar de la paret per mirar les finestres del pis superior, totes les quals estaven a fosques, llevat per una obertura voltada al final de la paret.

Ajupint-se, va maniobrar a través d'arbustos sota una sèrie de finestres amples i llavors va començar a escalar la paret, subjectat a ella com un insecte. L'obertura estreta que era el seu objectiu va resultar ser un vidre fix de vidre gros. La font de la llum era un parell de canelobres fotònics de paret que flanquejaven unes portes dobles tallades de fusta elaborada. Mirant a través del vidre, ell va fer petar els dits cap a la càmera de seguretat muntada en alt a la paret interior i la va apuntar cap a la porta, enlluernant el mecanisme i congelant la imatge en la d'una avantcambra desocupada. Llavors, col·locant la seva mà esquerra al centre del vidre, va invocar la Força, empenyent cap a dins el vidre fins que es va separar de l'adhesiu impermeable que el mantenia al seu lloc. Telequinèticament, va manipular el vidre intacte fins deixar-lo descansar damunt d'una taula que es repenjava contra la paret oposada de l'avantcambra i va lliscar a través de l'obertura. Durant un llarg moment, va romandre a l’ampit interior, esperant que la seva capa i les seves botes s'assequessin i estudiant el sòl estampat i les portes dobles a la recerca d'evidències d'aparells de seguretat addicionals.

Satisfet que la càmera immobilitzada fora tot el que hi havia, va plantar els peus al sòl i va caminar cap a les portes, utilitzant la Força per enganyar-les perquè s’obrissin just el suficient com per acomodar el seu pas entre elles.

L'única llum al dormitori enorme d'en Veruna venia d'una càmera similar a la de l'avantcambra i que es va desarticular amb la mateixa facilitat. L'antic Rei estava dormint panxa enlaire sota llençols de brillaseda al centre d'un llit amb pal·li prou gran com per acomodar a mitja dotzena d'humans de mida mitjana.

Plagueis va inhabilitar un panell al costat del llit d'alarmes de seguretat, va moure una cadira antiga fins als peus del llit i va encendre un llum de la tauleta que va proporcionar una llum feble i groguenca. Llavors, asseient-se, despertà a Veruna del seu somni.

L'ancià va despertar amb un sobresalt, parpellejant com a resposta a la llum i després empenyent-se cap amunt contra un munt de coixins per examinar l'habitació.

Els seus ulls es van obrir molt amb una sorpresa estupefacta quan van trobar a Plagueis assegut a la vora de l'abast de la llum.

–Qui...?

–Hego Damask, majestat. Sota aquesta màscara que els meus antics enemics també poden haver fet per a mi.

Atès que els ulls d’en Veruna no podien obrir-se més, la seva boca es va obrir i ell va agitar la mà a la recerca dels panells de control de seguretat, colpejant els botons quan no van respondre.

–Els he deixat inoperatius –va explicar Plagueis–, juntament amb les càmeres de seguretat. De manera que tu i jo puguem conversar sense ser interromputs.

Veruna va empassar i va trobar la seva veu.

–Com vas aconseguir passar entre els meus guàrdies, Damask?

–Arribarem en això en un moment.

–Magne... –va intentar cridar Veruna fins que la seva veu va quedar muda i ell es va agafar la gola.

–No hi haurà res d'això –li va advertir Plagueis.

–Què vols de mi, Damask? –va preguntar Veruna quan va poder, respirant amb dificultat.

–Una conclusió.

Veruna el va mirar amb incredulitat.

–Vas obtenir el que volies. No n'hi ha prou que hi hagi abdicat?

–La teva abdicació hauria estat suficient, de no haver intentat primer fer que em matessin.

Veruna va serrar les dents.

–Tot el que vaig construir corria el risc de ser-me arrabassat. Fins i tot la monarquia! No em vas deixar elecció!

Plagueis es va posar dret i es va tornar a asseure a la vora del llit, com algun confessor macabre.

–Ho entenc. Enfrontat amb una elecció similar, jo podria haver fet el mateix. La diferència és que jo hauria tingut èxit on tu vas fallar.

–Romandré aquí –va dir Veruna d'una manera comprensiva–. No us causaré cap problema més ni a tu ni a Palpatine.

–Això és cert. –Plagueis va fer una pausa i després va dir–: Potser hauria d'haver estat més honest amb tu des del principi. Et vaig lliurar la Federació de Comerç, vaig posar primer a Tapalo i després a tu en el tron. Com imagines que vaig arribar a tenir tal poder?

Veruna es va passar una mà tremolosa pel seu pèl esclarissat.

–Vas néixer sent el fill d'un muun ric i vas transformar aquesta riquesa en poder.

Plagueis va fer un so de decepció.

–Encara no has après que la galàxia no es mou només pels crèdits?

Veruna va empassar i va trobar la seva veu.

–Com vs arribar a tenir tal poder, Damask? –va preguntar amb un murmuri d'interès genuí.

–Un bith anomenat Rugess Nome em va mostrar el camí al poder.

–Conec el nom.

–Sí, però el seu autèntic nom era Darth Tenebrous i portava el mantell del Senyor Fosc dels Sith. Jo vaig ser un cop el seu aprenent.

–Sith –va dir Veruna, com si estigués debilitat per la pròpia paraula.

–D’haver-ho sabut, t'hauries aliat amb mi?

Veruna va reunir la fortalesa per negar amb el cap.

–El poder polític és una cosa, però el que representes...

Plagueis va convertir els seus llavis en una fina línia.

–Agraeixo la teva honestedat, Veruna. Estàs començant a cansar-te de la meva presència?

–No... de tu –va dir Veruna amb els ulls mig tancats.

–Deixa'm explicar-te el que t'està passant –va dir Plagueis–. Les cèl·lules que formen totes les coses vives contenen dins d'elles orgànuls coneguts com midiclorians. Són, a més de ser la base de la vida, els elements que li permeten a éssers com jo percebre i utilitzar la Força. Com a resultat d'una vida d'estudi, he après a manipular els midiclorians i li he ordenat al limitat nombre que posseeixes tu que tornin al seu origen. En bàsic simple, Veruna, t'estic matant.

La cara d’en Veruna estava perdent el color i la seva respiració s'havia alentit.

–Porta'm... de tornada. Encara puc... ser-te... d'utilitat...

–Però ho estàs sent, majestat. Un antic i celebrat poeta va dir una vegada que cada mort li empetitia, perquè es considerava germà de tot ésser viu. Jo, per altra banda, he arribat a comprendre que cada mort que superviso m'alimenta i m’enforteix, perquè sóc un autèntic Sith.

–No... Millor que això... un anzati.

–Els menjadors de cervells? Què vol dir millor que això per a aquells de nosaltres que hem passat més enllà de les nocions del bé i del mal? Ets millor que Bon Tapalo? Ets millor que la Reina Padmé Amidala? Jo sóc l'únic adequat per respondre a la pregunta. Millor són aquells que compleixen la meva voluntat. –Plagueis va col·locar la seva mà sobre de la d’en Veruna–. Romandré amb tu durant un temps mentre t’hi fons amb la Força. Però en cert punt, hauré de deixar-te al llindar perquè continuïs sol.

–No facis això... Damask. Si us plau...

–Sóc Darth Plagueis, Veruna. El teu pastor.

Mentre la vida deixava el cos d’en Veruna, el camí que Plagueis i ell seguien es va enfonsar més en la foscor i l'absència. Llavors Plagueis es va aturar, aclaparat per una sensació sobtada que ja havia vist i viatjat per aquest camí.

Ho havia fet?, es va preguntar mentre Veruna va respirar el seu últim alè.

O li havia permès la Força veure una espurna del futur?

Següent