6: LA LLUNA DELS CAÇADORS
Una brisa de la tarda
portava l'olor de la sang fresca. Xiscles d'agonia i mort travessaven filets de
boira enganxats per les branques nuoses dels arbres greel.
Les detonacions de les
armes, velles i noves, de projectils i d'energia, reverberaven des dels penya-segats
que envoltaven l'antiga fortalesa cap a l'oest, darrere del sistema principal
estaven desapareixent just ara mateix.
Com si es tractés
d'algun santuari fantàstic pujat sobre d'un lloc de culte, el Magíster Hego
Damask s'alçava sobre la muralla més alta, amb la seva capa negra voleiant, en
harmonia amb els sons de la matança. I amb el clam dels grups d'éssers tornant
de les seves caceres separades, amb la sang de qualsevol color i consistència
revolta per la violència primitiva, amb les veus elevant-se en una cançó antiga
o en un cant gutural i amb les carcasses esbudellades de la seva presa lligada
a lliteres d’antigravidesa, a punt per ser rostides sobre les fogueres que
cremaven al pati central de la fortalesa, o per ser preservades per
taxidermistes hàbils. Veermoks, nexus i mongworsts.
Dracs Krayt, acklays i
reeks. Qualsevol que fos la seva preferència.
Una indicació del
planeta que l'havia engendrat, la seva lluna es coneixia com Sojourn, «Estada[1]»,
un nom xiuxiuejat per aquells que la coneixien lleugerament i fins i tot per
aquells que l'havien visitat repetidament al llarg dels segles. El sistema es
podia trobar en els registres, però només si un sabia on mirar i com desxifrar
les dades que revelaven la seva localització.
Aquí, un cop l'any,
Damask i la dotzena de muuns que formaven el Holding Damask albergaven una Reunió
d'éssers influents de la galàxia. Els seus noms podrien ser coneguts per uns
pocs, però eren principalment invisibles per a les masses i podien moure’s
entre elles sense ser reconeguts, encara que eren responsables (no en menor
mesura) dels successos que donaven forma a la història galàctica. Eren conduïts
a Sojourn en secret, a bord de naus dissenyades per Rugess Nome i que
pertanyien a Hego Damask.
Ningú venia sense
invitació, perquè fer-ho era arriscar-se a una destrucció immediata. El que
compartien, fins a l'últim d'ells, era la creença Damask que el benefici
financer importava més que la notorietat, la política o la moralitat vulgar.
Alquímia social. Un
lloc en el qual maquinar i fer estratègies i doblegar el curs de la història
galàctica en les mans dels successos fortuïts.
On una vegada Iotran
Brandsmen havia proporcionat seguretat, el contingent de Guàrdies del Sol echani
de vestimentes platejades d’en Damask ara predominava. A un alt preu, plançons
d'arbres greel de fusta escarlata havien estat trets de contraban de Pii III i
plantats al terra modificat de Sojourn. Els boscos s'havien omplert amb animals
de caça clonats i criatures exòtiques. L'antiga fortalesa s'havia transformat
en una mena d'alberg, amb els convidats molt importants d’en Damask residint en
toscs refugis, amb noms com Niu, Cova, Amagatall i Penya-segat.
Tot per animar a la
similitud de pensament que acabaria en associacions d'una classe inusual.
Damask romania a la
muralla mentre que la llum disminuïa i la foscor avançava sobre el paisatge
boscós. En el gran pati de baix, les flames de les fogueres saltaven més alt i
les olors de la carn cremada flotaven pesadament en l'aire. Vins i altres
licors fluïen lliurement. Dones twi'lek i theelin els entretenien. I la mul actitud
es tornava busca-raons. Es requeria que cada grup de caça mostrés i esquarterés
les seves peces. Que es taquessin els membres i altres apèndixs de sang. No
tots els éssers eren menjadors de carn, però fins i tot aquells que subsistien
amb grans i altres cultius eren arrossegats a la disbauxa. A mitjanit es farien
burles en sàtires dels principis que servien de guia a la República i prominents
senadors, excepte aquells que hi eren presents, estarien subjectes al ridícul.
Que cerimònies i símbols Sith s'havien incorporat a les cerimònies i a
l'arquitectura de la fortalesa era un secret només d’en Damask.
Sentint l'arribada d’en
Larsh Hill i dos muuns, es va apartar de la vista de l’ampit.
–La hutt ha estat
esperant des de la caiguda de la nit –va dir en Hill.
–El preu de reunir-se
amb mi –va dir en Damask.
Hill li va dirigir una
mirada de llarg patiment.
–Si no sabés això,
s'hauria anat feia molt.
El Magíster va seguir
al trio cap avall per un llarg tram de graons de pedra i cap a una àrea de
recepció oberta escalfada per catifes acolorides, tapissos i un gran foc.
Gardulla Besadii l'Anciana, senyora del crim i notable jugadora, surava en un
palanquí apropiat a la seva gran grandària, assistida per un seguici que
incloïa un majordom rodià, guardaespatlles i altres. Els mateixos guàrdies d’en
Damask van estar ràpids en escortar a tothom excepte a la hutt de tornada fins
a la sala d'espera. Larsh Hill i els altres dos muuns de capes fosques van
romandre al costat d’en Damask.
Enroscada recta sobre
la seva poderosa cua, Gardulla va estendre els seus braços nus i rodanxons.
–He estat admirant als
seus artistes, Magíster –va dir ella –. Particularment a les cantants theelin.
Potser pugui vostè procurar-me’n alguna.
–Tenim una twi'lek que
proporciona les dones –va dir en Damask des de la seva butaca –. Haurà de
parlar amb ella.
Gardulla va notar el
to tallant de la seva veu.
–Anem als negocis llavors.
Damask va oferir un
gest de disculpa.
–Una agenda plena em
permet un temps escàs per a les nimietats.
Poc acostumada a les
converses directes, la hutt va arrufar les celles.
–Planejo fer-me amb
Tatooine, Magíster –va dir llavors –, i he vingut a demanar el seu suport.
–Un planeta àrid en el
sector Arkanis de la Vora Exterior –li va explicar Hill en veu baixa des de
darrere de la butaca.
–Amb suport, presumeixo
que estem parlant de crèdits –va dir en Damask.
Gardulla es reposicionà
a la llitera.
–Sóc conscient que
vostè desaprova l'espècia i l'esclavitud, però hi ha beneficis per aconseguir a
Tatooine per altres mitjans.
–Res de granges
d'humitat, llavors.
Gardulla el va mirar enfellonida.
–S'està rient de mi.
Damask va fer un gest
negligentment.
–Li prenc el pèl,
Gardulla. Sé poc sobre Tatooine, a part del fet que el planeta és hereu d'una
catàstrofe ecològica en el passat difús i que els seus vasts deserts ara donen
suport a una població de ganduls, pocavergonyes i viatgers desventurats de
totes les espècies. He sentit a dir que res dóna bon resultat a Tatooine i que
els éssers que hi resideixen envelleixen prematurament.
Damask també sabia que
els antics Sith havien tingut una vegada un post avançat a Tatooine, però es va
guardar això per si mateix.
–Afortunadament, la
longevitat ve naturalment amb la meva espècie –va dir Gardulla –. Però no vull
enemics d'una classe diferent, Magíster. Enemics als quals res els hi agradaria
més que veure’m en la tomba prematurament.
–El clan Desilijic.
–Ells són precisament
la raó per la qual desitjo allunyar-me de Nal Hutta. I dels que són com Jabba
Desilijic Tiure i la resta. Sense la seva ajuda financera puc aconseguir això.
Sé que ha fet amics hutts en el seu previ veïnat planetari.
–És cert que Drixo i
Progga han tingut èxit per ells mateixos en Comra –va dir Damask –, Però el seu
èxit va venir a un alt preu. Què està oferint a canvi de la nostra inversió?
Una llum va aparèixer
en els ulls foscos i oblics de la hutt.
–Una traçada de
carreres de beines que farà que les de Malastare i en el seu propi Muunilinst
semblin com carreres amateur. A més, el renaixement d'un esdeveniment anual de
carreres de beines que portarà a desenes de milers de jugadors a Tatooine i
omplirà les meves arques a vessar. –Va fer una pausa i després va afegir –: I
estic disposada a acceptar-lo com a soci.
–Un soci silenciós –va
corregir-la Damask.
Ella va assentir.
–Com vulgui.
Damask va unir les
seves llargs dits i va aixecar les mans fins a la seva barbeta prominent.
–A més d'un
percentatge dels beneficis, vull que ho arregli per què el Cap Cabra operi
lliurement a Nar Shaddaa.
Gardulla va adoptar
una expressió incrèdula.
–El cap del crim dug?
–Vostè el coneix –va
dir Hill tallant.
La hutt es va irritar.
–No puc fer promeses,
Magíster. Sol Negre està profundament atrinxerat a Nar Shaddaa i els vigos
estan ensinistrant a Alexi Garyn perquè assumeixi el control de l'organització.
Ells poden no apreciar o permetre...
–Aquests són els
nostres termes, Gardulla –el va interrompre Damask –. Trobi alguna manera de
permetre-li a Cabra arribar a un acord amb Sol Negre i nosaltres donarem suport
la seva presa de Tatooine. –Ell va fer un gest cap al pati de la fortalesa –.
Aquesta mateixa nit puc organitzar-ho perquè es trobi amb oficials que
representen al Banc d'Aargau, que li avançaran qualsevol quantitat de crèdits
que vostè necessiti.
Després d'un llarg
moment de silenci, Gardulla va assentir.
–Accepto els seus
termes , Magíster Damask. No estarà decebut.
Quan la hutt va dirigir
la seva llitera antigravetat fora de l'habitació, membres de la Guàrdia del Sol
van fer passar a un grup d'alts rèptils intel·ligents que s'alçaven sobre dues
potes grosses i amb amples morros que es corbaven cap avall a la punta. El
contacte previ d’en Damask amb els yinchorri s'havia limitat a l’holoprojector.
Ara es va inclinar cap
endavant amb viu interès mentre el membre que va parlar es va presentar en un
bàsic brusc com Qayhuk, secretari del Consell d'Ancians, i es va llançar
immediatament a una diatriba denunciant al Senat per negar-se a admetre a
Yinchorr a la República. Amb els ànims bel·licosos dels seus companys, Qayhuk
va continuar dient amb èmfasi colpejant un puny en la mà contrària que encara
que el seu planeta natal havia estat cartografiat centenars d'anys abans per la
República, Yinchorr romania sent un planeta desfavorit i perdut que es mereixia
un tractament molt millor.
–O algú pagarà amb
sang per la injustícia actual –va advertir el secretari.
Larsh Hill va esperar
fins a estar segur que Qayhuk havia acabat per fer un comentari en veu baixa.
–No estic segur que
fins i tot el Senat estigui llest per a ells.
Sostenint la mirada
verinosa d’en Qayhuk i movent la seva mà, Damask va parlar.
–No té interès a veure
a Yinchorr assegut al Senat.
Qayhuk es va ofendre.
–Per què més hauríem
viatjat fins aquí?
–No té interès a veure
a Yinchorr assegut al Senat –va repetir Plagueis.
Qayhuk mirà al seu
germà de pell verda i després mirà a Hill.
–El Magíster Damask
està sord o malament de salut?
Hill es va girar cap a
Damask amb preocupació però no va dir res.
Damask va ocultar la
seva sorpresa. Com es remorejava, els yinchorri eren aparentment resistents al
suggeriment de la Força! Però com era possible que els midiclorians en un ésser
d'intel·ligència relativament baixa poguessin erigir una paret impenetrable
contra la influència d'un Sith? Era això alguna mena de mecanisme de
supervivència, la manera dels midiclorians de protegir la consciència dels seus
recipients en negar-se a ser manipulats? Necessitaria posseir un d'aquests éssers
per descobrir el secret.
–Podríem estar
disposats a ajudar-lo a exercir pressió perquè tinguin representació al Senat –va
dir per fi –, però el procés podria requerir anys estàndard o fins i tot
dècades i no estic convençut que tinguin la paciència per a això.
Les àmplies narius d’en
Qayhuk es van inflamar.
–Què és una dècada
quan hem estat pacients durant un segle? No som intel·ligents? O es requereix
que abracem les condicions juntament amb acceptar-les?
Damask negar amb el
cap.
–Ningú els hi està demanant
que aplaudeixi l'arranjament.
L'expressió d’en
Qayhuk es va suavitzar d'alguna manera.
–Llavors tenim un
acord?
–Redactarem un
contracte –va dir en Damask –. Mentrestant, vull assegurar-los que puc trucar-los
per demanar-los un favor personal de presentar-se la necessitat.
Qayhuk el va mirar.
–Un favor personal? De
quina classe?
Damask va mostrar els
palmells de les seves mans.
–De qualsevol classe
que requereixi, Secretari.
El yinchorri i el seu
germà van intercanviar mirades incertes, però Qayhuk al final va fer que sí estant
d’acord.
–Fet, Magíster.
–Un favor? –Va
preguntar Hill mentre acompanyaven fora els yinchorri.
–Res més que una prova
–li va dir Damask.
Els següents a ser
admesos per a una audiència eren dos gran.
El més gran de la
parella, un senador de la República anomenat Pax Teem, representava al
Protectorat Gran. Teem tot just s'havia assegut quan va parlar.
–Prometi’m, Magíster
Damask, que no ha entrat en un tracte amb Gardulla.
–Els nostres tractes
amb els hutts –va dir Hill –No són menys confidencials que els nostres tractes
amb vostè, senador Teem.
El trio d'ulls amb
tronc del gran es van crispar amb fúria.
–Rumors sobre els
plans de la Gardulla per renovar la traçada de carreres de beines de Tatooine i
entrar en competició directa amb Malastare.
Damask el va mirar
inexpressivament.
–Amb certesa no ha
vingut tot el camí fins aquí per sentir-me tractar de rumors.
Teem va moure la seva
gran mandíbula.
–Es van fer promeses,
Magíster.
–I es van complir –va
dir en Damask. Llavors, amb una veu més calmada, va afegir –: Com una manera de
compensar les pèrdues pels ingressos derivats de les carreres de beines, el
cost de les exportacions de combustible de Malastare es podria pujar.
El gran rumià.
–Això sona més com una
possibilitat que com una garantia.
Damask va arronsar les
espatlles.
–Ho portarem davant el
comitè dirigent. Però per ara, per tant penseu un punt inicial per a la
discussió. –Reclinant-se en la cadira, va avaluar a Teem abans de dir –: Què
més li està preocupant, senador?
–El favoritisme que
mostra vostè cap a la Federació de Comerç.
–Merament els ajudem a
assegurar-se una representació completa al Senat –va respondre en Hill.
Teem es va tornar
estrident.
–El directorat ho
estava fent perfectament bé per si mateix sense una representació completa. I a
canvi de què? De lliurar alguns monopolis de transport dels que gaudien en la
Vora Exterior?
–El que és just és
just –va dir tranquil·lament Hill.
Teem li va dirigir una
mirada mordaç.
–La justícia no té
part en això. Està vostè interessat únicament en tenir al directorat perquè
faci la seva voluntat a Coruscant. –Abruptament, es va aixecar sobre els seus
grans peus i va fer cruixir les seves dents quadrades –. Fins i tot un augment
de les taxes per al combustible de Malastare donarà més beneficis als Holdings
Damask i a la Federació de Comerç que a mi!
El gran els hi va
mostrar la seva esquena als muuns i va començar a dirigir-se amb pas majestuós
cap a la porta, deixant al seu ajudant tremolant amb confusió durant un moment
abans que ell també s'aixequés i es donés pressa a sortir.
La boca d'en Hill es
va obrir per la sorpresa.
–Ell no pot...
–Deixa’l marxar –va
dir en Damask.
El muun més ancià va
comprimir els seus llavis ja fins.
–Si anem a beneficiar-nos
del poder que branden al Senat, necessitarem trobar alguna manera d'aplacar-lo,
Hego.
–No estic d'acord –va
dir en Damask –. Necessitem trobar una manera de mostrar-li a Teem que és
prescindible.
Per quan els guàrdies
van haver acompanyat a dins al quartet de gossams que dirigien Mineria subText,
la seva ira s'havia elevat tant en la seva gola que podia assaborir-la. Típics
de la seva diminuta espècie, els tres saures tenien cames d'articulació inversa,
caps en forma de peix i llargs colls que Damask sabia que podia trencar amb dos
dits. I potser ho fes, per com havien enganyat a Tenebrous.
–Ens va sorprendre
rebre la seva invitació, Magíster –va dir l'oficial en cap d'operacions de
subText –. No teníem ni idea que estiguéssim fins i tot en seus escàners.
Damask tot just va
somriure.
–Vigilem de prop els
successos galàctics. Confio que hagin estat gaudint del nostre menjar i els
nostres entreteniments.
–Més del que sap,
Magíster –va dir el Cap gossam amb un riure significatiu–. O potser més del que
admetrem.
Damask va forçar un
riure similar.
–Més del que sé...
Això és realment molt divertit. –Va deixar de riure per afegir –: Permeti'ns
mostrar-los com executem el funcionament intern de la Reunió.
Els gossam es van
mirar els uns als altres amb sorpresa abans que el seu líder parlés.
–Estaríem honrats.
Damask es va posar
dret i va assentir cap als quatre Guàrdies del Sol, que es van col·locar al
costat del gossam com van fer ell, Hill i els altres dos muuns portant-los cap
a un grup d'antigues cabines de turboascensors.
–Tota l'autèntica
acció té lloc a baix –va dir en Damask, posant la cabina en moviment amb un
gest de la mà.
En silenci van baixar
dos nivells i, quan les portes de la cabina es van separar, van entrar en un
vestíbul cavernós subterrani.
Al centre de l'espai
dèbilment il·luminat hi havia diverses plataformes grans i quadrades que es
podien elevar per mitjà de politges hidràuliques, operades per equips separats
de suats ugnaughts de nas xato que bleixaven. Una plataforma, carregada amb una
escombrera de metall, estava just descendint, davant els sons de crits roncs i
aplaudiments salvatges que entraven a través de l'obertura al sostre alt.
Assegurat per grillons
i cadenes en una plataforma adjacent es retorçava a una bèstia xiuxiuejant,
rugent i plena de dents de la mida d'un bantha.
–Estem directament
sota el pati central –va explicar Damask mentre la plataforma carregada amb la
bèstia s'estava elevant –. Cada càrrega simbolitza un aspecte abominable de la
República, pràctiques que tots desitgem veure enderrocades.
Per llavors la
plataforma s'havia elevat fins al nivell del pati. La multitud es va silenciar
durant un moment i llavors, de manera simultània amb enormes descàrregues
d'energia, van esclatar en ovació una vegada més.
–Aquestes descàrregues
eren els canons làser fent la seva feina –va dir Damask prou alt com per ser
escoltats quan la plataforma va tornar a baixar a la vista, revelant que el que
havia estat una bèstia ara era un munt fumejant i d'olor pudent de nervis i
ossos. Va dirigir un somriure sinistre als gossams –. És tot teatre, ja em
comprenen. Alegria per a les masses.
–Òbviament un autèntic
ídol de masses, Magíster –va dir un dels gossams, empassant-se algunes de les
seves paraules.
Damask va separar molt
els seus prims braços.
–Llavors s’hi han d’unir.
–Aproximant-se, va assentir amb la barbeta cap a una de les plataformes buides,
al costat de la qual s'havien posicionat els Guàrdies del Sol –. Pugin a bord.
Els saures li van
mirar.
–Endavant –va dir
Damask, ara sense humor –. Pugin a bord.
Dos dels guàrdies van
brandar les seves armes làser.
El Cap gossam mirà
d'un muun al següent, amb el terror obrint molt els seus ulls.
–Hem fet alguna cosa
per disgustar-lo, Magíster?
–Una bona pregunta –va
dir Damask –. Ho han fet?
El Cap gossam no va
parlar fins que els quatre van pujar a la plataforma.
–Precisament, com vam arribar
a cridar la seva atenció?
–Un amic mutu els va
portar a cridar la nostra atenció –va dir Damask –. Un bith anomenat Rugess
Nome. Recentment vostès li van proporcionar un informe d'exploració i una sonda
minera.
La plataforma va
començar a elevar-se i els gossam van estendre els seus llargs colls per la por.
–Podem arreglar això! –Va
dir un d'ells amb una veu suplicant.
Damask va mirar al
sostre.
–Llavors feu-ho
ràpidament. Els canons làser disparen automàticament.
–Plasma! –Va xisclar
clarament el mateix –. Una reserva de plasma sense explotar! Suficient com per
proporcionar energia a mil mons!
Damask li va fer un
senyal a un dels ugnaughts perquè detingués l'elevació de la plataforma.
–On? En quin planeta?
–Naboo –va dir el
gossam. I després més alt –: Naboo!
Hill li ho va
explicar, tot i que innecessàriament.
–Una mena de planeta
eremita en la Vora Mitjana i capital del sector Chommell. Relativament a prop
de Tatooine, de fet. Una vegada va ser la font dels veermoks que havíem clonat
per utilitzar-los com joc en els boscos de greel.
Damask li va permetre
acabar i va aixecar la mirada cap als gossams.
–Qui us va contractar
perquè portéssiu a terme l'exploració minera?
–Una facció en
oposició a la monarquia, Magíster.
–Jurem que és veritat –va
dir un altre.
–Aquest Naboo està
governat per un aristòcrata? –Va preguntar Damask.
–Un Rei –va dir el Cap
gossam –. Els seus detractors volen veure el planeta obert al comerç galàctic.
Damask es va allunyar
passejant de la plataforma. Va considerar torturar els gossams, per descobrir
qui els havia contractat per sabotejar a Tenebrous en Bal'demnic, però va
decidir deixar això per a un altre dia, ja que el bith era conegut per haver tingut
molts adversaris.
Tornant-se finalment,
li va ordenar a l’ugnaught que tornés la plataforma a terra.
–Aquesta reserva de
plasma és tan enorme com clameu? –Va demandar.
–Única entre els
planetes coneguts –va dir el líder amb alleujament mentre els seus camarades i
ell s'estremien sota la mirada desdenyosa d’en Damask.
Damask els va mirar en
silenci i després es va girar cap al comandant dels Guàrdies del Sol.
–Transporta'ls fins al
planeta més remot que puguis trobar en el Braç Tingel i assegura't que romanen allà
en cas que tingui més necessitat d'ells.
Deixant als seus
companys muuns perquè descansessin, Damask va pujar a la muralla est per veure l'albada.
Estava tan rendit com qualsevol d'ells però massa disconforme amb el resultat
de la Reunió com per trobar molt consol en la son. Només per si de cas una
reserva de plasma sense explotar pogués ser d'interès per al malhumorat
lideratge de la Federació de Comerç, i ignorant de moment l'efecte que podria
tenir sobre les exportacions d'energia de Malastare, li havia ordenat a Hill i
als altres que descobrissin tot el que poguessin sobre el planeta Naboo i la
seva monarquia aïllacionista.
Una vegada que es va
haver tractat amb els gossams de Mineria subText, Damask i els muuns havien
dedicat la resta de la nit a reunir-se amb membres del que ells anomenaven el
seu comitè dirigent, que estava format per polítics electes, intrigants i
industrials, financers que representaven Sestina, Aargau i al Banc del Nucli,
membres d’elit de l'Orde del Cercle Inclinat i del Directorat de la Federació
de Comerç i talentosos dissenyadors de naus, com Narro Sienar, a qui Plagueis
planejava donar suport en el seu intent per convertir-se en oficial en cap
d'operacions de Tecnologia Santhe/Sienar. El comitè es reunia periòdicament,
encara que rarament a Sojourn, per assegurar la transició a una legislació
amistosa amb les corporacions, fixar el preu de comoditats com ara el gas
Tibanna, el transpariacer i el combustible de naus estel·lars i mantenir els
senadors en el seu càrrec de Coruscant com a diplomàtics de carrera, com un
mitjà de distanciar-se del que realment estava tenint lloc fora del nucli.
No tothom estava
d'acord amb el fet que l'estratègia dels muuns de «astricció tàctica» era el
millor mètode per mantenir desequilibrada la República i d'aquesta manera
arribar a la manipulació.
Però Damask havia
insistit que la seva meta comuna de l'oligarquia (govern d'uns pocs escollits)
es realitzaria eventualment, fins i tot si ho aconseguien com a resultat
d'accions i successos que pocs observarien, i sobre les que alguns dels membres
no podrien descobrir mai.
La llum de les
estrelles centellejà dels cascs de les últimes naus que marxaven.
Damask es va consolar en
saber que els seus convidats creien que havien pres part en quelcom secret i
gran i que se'ls havia animat a executar campanyes que en la superfície podrien
haver semblat informats pel seu propi interès però de fet eren trossets
d'assumptes Sith.
Moviments en la
simfonia que era el Gran Pla...
Sirenes cridaneres van
fracturar el silenci del matí.
Els ulls d’en Damask
es van estrènyer i van escombrar els boscos circumdants a la recerca de signes
de disturbis. S'havia mogut cap al ampit més al sud quan dos Guàrdies del Sol
van pujar corrent per les escales buscant-li.
–Magíster, el
perímetre est s'ha trencat –va informar un d'ells.
Fora dels murs de la
fortalesa, la il·luminació s'estava encenent i naus abellot estaven començant a
serpentejar a través de les copes dels arbres.
Ocasionalment, una de
les bèsties importades entrava a la zona segura, disparant les alarmes, però
cap de les càmeres remotes estava mostrant proves d'intrusió.
–És possible que un
dels nostres convidats puguin haver perllongat la seva benvinguda –va dir el
segon Guàrdia del Sol. Es va aturar a escoltar un missatge sent retransmès als
auriculars del seu casc–. Creiem que tenim alguna cosa. –Va mirar a Damask –.
Estarà bé, Magíster, o hem d'esperar amb vostè?
–Marxeu –els hi va dir
Damask –. Però manteniu-me informat.
Obrint-se amb els seus
sentits, va començar a examinar de nou el bosc. Algú hi era fora, però no en
l'àrea en què estaven buscant els guàrdies. Va prestar atenció a través de la
Força al so de moviments en els arbres. Hi havia infiltrat el gran a un
assassí? Si era així, havien trobat a un prou intel·ligent com per distreure
els Guàrdies del Sol perquè perseguissin una il·lusió? Damask i els altres
muuns haurien d'haver estat els objectius, però en lloc de moure’s cap la
fortalesa, l'intrús s'estava en realitat allunyant d'ella.
Va passar un altre
llarg moment escoltant. Llavors, com un espectre, va baixar corrent tres graons
de pedra i va sortir a través de la vella porta cap al bosc que despertava, obrint-se
la capa mentre corria, amb la seva mà esquerra sobre l'empunyadura del seu
sabre làser. Fent a volar en grans nombres els animals dels seus refugis
nocturns i xisclant amb desgrat, els més matiners advertiren a la resta que un
caçador estava a l’aguait. De la classe més perillosa, podria haver afegit
Damask: un caçador d'éssers intel·ligents. En uns moments estava en el més
espès d'un grup d'arbres greel adults ben lluny del perímetre de seguretat, quan
va sentir alguna cosa que el va detenir al mig d'un pas. Immòbil, es va
retreure cap a dins en un esforç per verificar el que havia sentit.
Un usuari de la Força!
Un espia Jedi?, es va preguntar.
Ells havien intentat
repetidament penetrar en les defenses de Sojourn durant Reunions prèvies. Però
a menys que un hagués arribat en una nau dissenyada i construïda per Darth
Tenebrous, no hi hauria hagut manera d'arribar a la superfície sense ser
detectat. I no obstant això algú òbviament havia tingut èxit en arribar a terra.
Aixecant la seva mà de
l'empunyadura del sabre làser, Damask va minimitzar la seva presència a la
Força, rendint la seva eminència i desapareixent en el món material.
Llavors va començar a
endinsar-se més profundament en el bosc, serpentejant a través dels arbres,
permetent que el Jedi li aguaités fins i tot mentre es reprenia a si mateix per
haver actuat amb precipitació. Si s'arribava a una emboscada, no seria capaç de
lluitar i arriscar-se a exposar-se com un Sith. Hi hauria d'haver permès que
els Guàrdies del Sol tractessin amb l'intrús.
Però per què un Jedi
es molestaria a posar en marxa els sensors del perímetre només per retirar-se
més enllà del seu abast? Ells no cometien errors d'aquesta classe. I amb certesa
qui fos que estigués allà fora no hauria esperat que un muun respongués, encara
que no fos per cap raó més que perquè els muuns no cometien errors d'aquesta
classe.
Així que, darrere de
què anava aquest? Davant Damask va sentir el característic xiuxiueig i brunzit
d'un sabre làser i va veure la fulla de l'arma brillar en la boira. Emergint de
darrera d’un arbre de tronc gruixut, el que el brandava tenia el sabre làser a
la mà dreta, inclinat cap a terra esponjós.
Una fulla carmesina en
un bosc carmesí.
Instantàniament va
cridar al seu propi sabre làser fins a la seva mà esquerra, encenent la fulla mentre
la figura de la neu es revelava completament: un cefaloforme alt, prim i de
pell rosa amb grans ulls sense parpelles...
Un bith! Tenebrous? Va vacil·lar momentàniament. No, això
no era possible. Però qui llavors? El descendent d’en Tenebrous, potser. Algun monstre
criat del seu material genètic en un laboratori, atès que l'espècie es
reproduïa només en acord amb els dictats d'un servei d'aparellament per
ordinador. Era això pel que Tenebrous havia declinat discutir sobre els midiclorians
o les maneres d'allargar la vida? Perquè ja havia trobat una manera de crear un
successor sensible a la Força?
–Sabia que podria
atraure't fora, Darth Plagueis –va dir el bith.
Plagueis va deixar
caure tota pretensió i es va enfrontar a ell completament.
–Estàs ben entrenat.
Vaig sentir la Força en tu, però no el Costat Fosc.
–He de donar-li les
gràcies a Darth Tenebrous per això.
–Et va fer a la seva
imatge. Ets un producte de la ciència bith.
El bith va riure amb
duresa.
–Ets un vell ximple.
Ell em va trobar i em va entrenar.
Plagueis va recordar
l'advertència que Tenebrous gairebé havia pronunciat abans de morir.
–Ell et va prendre com
a aprenent?
–Sóc Darth Venamis.
–Darth? –Va dir en
Plagueis amb disgust –. Això ja ho veurem.
–La teva mort
legitimarà el títol, Plagueis.
Plagueis va inclinar
el cap cap a un costat.
–El teu Mestre va
deixar ordres perquè em matessis?
El bith va assentir.
–Fins i tot ara ell
espera el meu retorn.
–Espera... –Va dir en
Plagueis. Malgrat el sorprenent que era descobrir que Tenebrous havia entrenat
a un segon aprenent, ell tenia una sorpresa guardada per a Venamis. Inhalant,
va dir –: Tenebrous és mort.
La confusió va
aparèixer als ulls d’en Venamis.
–Vols que així sigui.
Plagueis va sostenir
el seu sabre làser cap a un costat, paral·lel al terra.
–El que és més, va
morir per la meva mà.
–Impossible.
Plagueis va riure amb
determinació.
–Com de poderós pots
ser si vas fallar en sentir la mort del teu Mestre? Fins i tot ara, els teus
pensaments volen en totes direccions.
Venamis va aixecar el
seu sabre làser per sobre d'una espatlla.
–En matar-te venjaré
la seva mort i em convertiré en el Lord Sith que ell sabia que tu mai podries
ser.
–El Sith que ell volia
que fos –li va corregir Plagueis –. Però això ja és suficient. Has vingut fins
molt lluny per desafiar-me. Ara fes que l'esforç valgui la pena.
Venamis va carregar.
Per a Plagueis, els
duels amb sabre làser eren assumptes tediosos, plens d'emocions desgastades i
acrobàcies innecessàries. Tenebrous, però, que havia nomenat a Plagueis un
mestre de l'art, sempre havia gaudit d'un bon combat i clarament havia llegat
aquest entusiasme al seu altre aprenent. Tot just havien xocat les fulles de
les seves armes quan Venamis va començar a portar la lluita de maneres
inesperades, girant el seu cos sorprenentment àgil, llançant el sabre làser
d'una mà a una altra, barrejant formes. En cert punt va saltar sobre una branca
de greel que penjava per sobre i, quan Plagueis la va tallar amb un cop de la
Força, va surar suspès en l'aire (no és que fos una proesa en si mateix) i va
continuar la lluita, com si ho fes des d'un terreny elevat.
Pitjor per a Plagueis
era que Tenebrous havia convertit a Venamis en un expert en l'estil d’en
Plagueis i així el bith podia no només anticipar-se sinó contrarestar cada
moviment d’en Plagueis.
De seguida, Venamis va
penetrar les seves defenses, abrasant el costat del coll d’en Plagueis.
El combat els va
portar cap enrere i cap endavant a través dels arbres, a través de torrents
estrets i sobre piles de roques que eren les ruïnes d'un antic post de sentinelles.
Plagueis es va prendre un moment per preguntar-se si algú a la fortalesa estava
observant els resultats del combat, el que, des de lluny, devia haver semblat
com llampecs centellejant a través de la muntanya baixa del bosc.
Comprenent que la
lluita podia continuar indefinidament, es va transportar fora del seu cos i va
començar a treballar el seu jo material com un titella, ja sense estar a
l'ofensiva, instigant els atacs, sinó responent merament a les estocades i
atacs d’en Venamis. Gradualment el bith va comprendre que alguna cosa havia
canviat, que el que fins llavors havia estat una lluita a mort de sobte
semblava com un exercici d'entrenament. Exasperat, va doblar els seus esforços,
lluitant més fort, més desesperadament, posant més energia en cada maniobra i
cop i al final rendint la seva precisió i exactitud.
En l'auge de l'atac d’en
Venamis, Plagueis va tornar en si amb tal fúria que el seu sabre làser es va
convertir en una barra encegadora. Un gir cap a dalt a dues mans llançat des de
les seves cames va agafar a Venamis amb la guàrdia baixa. L'espasa no es va clavar
prou profund com per perforar el pulmó del bith però li va abrasar des del pit
a la barbeta. Mentre el seu gran cap dividit es va tirar enrere en retirada,
Plagueis va portar el seu sable làser directament cap avall, arrencant l'arma d’en
Venamis de la seva mà enguantada i gairebé amputant-li també els seus dits
llargs.
Amb un gest de la seva
altra mà, Venamis va cridar al seu sabre làser, però Plagueis va ser una dècima
de segon més ràpid i l'empunyadura va sortir disparada fins a la seva pròpia mà
dreta. Sentint una tempesta de raig de la Força creixent en el bith, va creuar
les dues fulles carmesines davant d'ell.
–Rendeix-te! –Va dir.
Venamis es va quedar
congelat, permetent que la tempesta naixent morís, i va caure de genolls en
rendició mentre l'estrella principal de Sojourn resplendia a la seva esquena a
través dels arbres.
–Em rendeixo, Darth
Plagueis. Accepto que he de convertir-me en el teu aprenent.
Plagueis va desactivar
l'espasa d’en Venamis i se la va enganxar al seu cinturó.
–Presumeixes massa,
Venamis. A prop teu sempre hauria de vigilar la meva esquena.
Venamis va aixecar la
cara.
–És cert, Mestre?
Darth Tenebrous està mort?
–Mort i merescudament.
–Va donar un pas cap a Venamis –. El futur dels Sith ja no depèn de la destresa
física sinó de l'astúcia política. Els nous Sith governarem menys per la força
bruta que per mitjans d'infondre la por.
–I què serà de mi,
Mestre? –Va preguntar Venamis.
Plagueis li va
estudiar pètriament. Després d'una mirada ràpida al seu voltant, va arrencar
una flor groga amb forma de banya d'una enfiladissa que penjava i la va llançar
a terra davant d’en Venamis.
–Consumeix-la.
La mirada d’en Venamis
va anar de la flor a Plagueis i va deixar que el seu recel es veiés a la cara.
–Conec aquesta planta.
M’enverinarà.
–Sí –li va dir
Plagueis d'una manera que no emetia simpatia –. Però m'asseguraré que no moris.
[1] Estada, he posat aquest sinònim, aclaridor
encara que en català tenim una paraula gairebé idèntica, sojorn.(N. del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada