Darth Plagueis (XIV)

Anterior

14: LA FORMA DE LA SEVA OMBRA

–Sembla estar gaudint del filet, ambaixador Palpatine.

–Exquisit –va dir ell, sostenint la mirada d'ella durant una fracció de segon més del que podria haver estat necessari.

Ocupada en la seva tercera copa de vi des que va començar el sopar, ella va interpretar el somriure fàcil d'ell com un permís per tornar-se totalment cap a ell.

–No és massa picant?

–Amb prou ​​feines té un rastre salvatge.

Una bellesa humana de pèl fosc amb grans ulls blaus, ella estava lligada d’alguna manera al consolat eriaduenc de Malastare, amfitrió de la gala en què els guanyadors dugs de la Clàssica de la Collita Vinta estaven sent complimentats.

–Està a Malastare per negocis o per plaer?

–Afortunadament, totes dues coses –va dir Palpatine, donant-se uns copets als llavis amb el tovalló–. Kinman Doriana i jo som membres del grup del senador Kim.

Va indicar al jove afaitat i lleugerament calb al seient adjacent.

–Encantador –va dir la dona.

Doriana va somriure àmpliament.

–No està vostè fent broma.

La mirada d'ella es va moure cap a la taula veïna, on Vidar Kin estava assegut amb membres del Protectorat Gran i polítics dels propers Sullust, Darknell i Sluis Van.

–El senador Kim és l'alt amb la barba pintoresca?

–No, és el que està amb els dels tres troncs oculars –va dir Doriana.

La dona va parpellejar i després va riure amb ell.

–Una amiga meva estava preguntant abans pel senador Kim. Està casat?

–Des de fa molts anys i feliçment -li va dir Palpatine.

–I vostè? –va dir ella, tornant-se de nou cap a ell.

–Els viatges freqüents ho prohibeixen.

Ella el va mirar per sobre de la seva copa de vi.

–Casat amb la política, és això?

–Amb la feina –va dir ell.

–Pel treball –va dir Doriana, aixecant la seva copa en un brindis.

Just amb vint anys, Palpatine portava el seu pèl vermellós llarg, seguint la tradició dels homes d'estat de Naboo, i vestia impecablement. Molts dels que es trobaven amb l'ambaixador li descrivien com un jove eloqüent i carismàtic de gustos refinats i fortalesa tranquil·la. Un bon oient, de temperament tranquil, políticament astut i sorprenentment ben informat per algú que només havia estat en el joc polític durant set anys.

Un patrici en una època en què pocs podien clamar aquest títol, i destinat a arribar lluny. També molt viatjat, cortesia de la seva posició com a ambaixador sense destinació fixa de Naboo però també com l'únic hereu supervivent de la riquesa de la Casa Palpatine. S'havia recuperat feia molt de la tragèdia que havia colpejat a la seva família més d'una dècada abans, però, potser com a resultat d'haver quedat orfe als disset, era una espècie de solitari. Un home on l'amor per la solitud periòdica deixava entreveure un costat ocult de la seva personalitat.

–Digui'm, ambaixador –va dir ella, mentre deixava la seva copa–, és vostè un d'aquests homes amb una amiga a cada espaiport?

–Sempre estic ansiós per fer amics –va dir Palpatine en un to baix i monòton que va portar un sobtat rubor a la cara d'ella–. Som igual en aquest sentit.

Prenent el seu brillant llavi inferior entre les dents, ella va allargar la seva mà cap a la seva copa de vi un cop més.

–És vostè potser un lector de ments Jedi disfressat amb les vestidures d'un ambaixador?

–Qualsevol cosa excepte això.

–Sovint m'he preguntat si ells tenen relacions secretes –va dir ella en un to conspirador–. Corrent per la galàxia, utilitzant la Força per seduir éssers innocents.

–No sabria dir, però sincerament, ho dubto –va dir Palpatine.

Ella el va mirar d'una manera calculadora i va aixecar la seva mà per acariciar la barbeta d'ell amb un dit índex polit.

–A Eriadú alguns creuen que una barbeta fesa identifica algú a qui la Força ha rebutjat.

–És només la meva sort –va dir ell amb burleta sinceritat.

–Realment és només la seva sort –va dir ella, lliscant una targeta de plastifí a través de la taula cap a ell–. Tinc deures d'amfitriona als quals atendre, ambaixador. Però estic lliure després de mitjanit.

Palpatine i Doriana la van veure allunyar-se caminant de la taula, balancejant-se lleugerament sobre els talons alts.

–Molt ben jugat –va dir Doriana–. Estic prenent notes.

Palpatine lliscà la targeta de plastifí cap a ell.

–Un regal.

–Quan tu t'ho vas guanyar? –Doriana va negar amb el cap–. No estic tan desesperat. Almenys encara, en qualsevol cas.

Els dos homes van riure. El somriure captivador d’en Doriana i el seu bon aspecte innocent contradeien una sinistra personalitat que l'havia portat a l'atenció d’en Palpatine diversos anys abans. Un naboo, tenia un passat turbulent i, potser com a conseqüència, talents que li feien útil. Així que Palpatine s'havia fet amic d'ell i l’havia arrossegat a la seva teranyina, en acord amb les instruccions d’en Plagueis que sempre estigués vigilant a la recerca d'aliats i probables co–conspiradors. Que Doriana no era fort en la Força no marcava cap diferència. En onze anys d’aprenentatge Sith i de viatjar lluny i àmpliament per la galàxia, Palpatine encara havia de trobar a un únic ser en el qual la fortalesa en la Força hagués passat sense ser reconeguda o explotada.

A la taula veïna, Vidar Kim i la resta s'ho estaven passant bé, amb la seva privadesa assegurada pel paraigua transparent per anul·lar el so de la taula. L'enveja corcava a Palpatine mentre vigilava a Kim... la posició que gaudia al Senat Galàctic, la designació de Coruscant i fàcil accés a l'elit de la galàxia.

Però sabia que necessitava esperar el seu moment. Que Plagueis li mouria fins a la capital galàctica només quan hi hagués una bona raó per fer-ho.

Cada vegada que Plagueis mantenia que la Regla de Dos havia acabat amb la seva associació, el muun romania al lloc poderós i Palpatine l'ambiciós. Tot i la màxima d’en Bane, la negació encara era un factor clau en l'entrenament Sith. Un factor clau en ser «trencat», com Plagueis ho exposava. De ser reformat pel Costat Fosc de la Força. Cruelment, de vegades, i dolorosament. Però Palpatine estava agraït, perquè la Força li havia format lentament cap a un ésser de poder fosc i li havia concedit també una identitat secreta. La vida que havia estat portant, com a cap noble de la Casa Palpatine, legislador i més recentment com a ambaixador sense destinació fixa, no era més que la parafernàlia d'un alter ego. La seva riquesa, un subterfugi. La seva cara bonica, una màscara. En el regne de la Força els seus pensaments ordenaven a la realitat i els seus somnis preparaven la galàxia per a un canvi monumental. Ell era una manifestació del propòsit fosc, ajudant a avançar al Gran Pla Sith i obtenint gradualment poder sobre si mateix de manera que pogués un dia, en les paraules del seu Mestre, ser capaç d'obtenir el control sobre un altre, després sobre un grup d'altres, després sobre un ordre, sobre un planeta, sobre una espècie i sobre la pròpia República.

El cop del colze d’en Doriana el va treure del seu somni.

–En Kim ve.

–No crec que no veiés això –va dir el senador quan va arribar fins a Palpatine.

Palpatine va deixar que es veiés el seu desconcert.

–La targeta de plastifí que aquesta dona et va lliscar –va dir Vidar–. Suposo que la vas entretenir amb els contes fantàstics de costum.

Palpatine va arronsar les espatlles d'una manera càndida.

–Potser hagi dit alguna cosa sobre anar a conèixer la galàxia.

–Anar a conèixer la galàxia de les dones, vols dir –va interrompre’l Doriana.

Kim va riure de cor.

–Com és que arribo a tenir ajudants que deixen rastres de conquestes i un fill que medita en la Força en el Temple Jedi?

–Això és el que el fa tan polifacètic –va dir Doriana.

Més fins i tot que Plagueis, Kim havia estat el mentor d’en Palpatine en l'esfera de la política mundana. La seva relació datava de feia quinze anys, de quan Palpatine havia estat matriculat a la força en una escola privada a Theed i Kim havia acabat de completar el seu treball al programa d'Aprenent de Legislador. En el temps que havia passat des d'aleshores, Palpatine havia vist créixer a la família d’en Kim fins a incloure a tres fills, un dels quals, Ronhar, sis anys més jove que Palpatine, havia estat lliurat a l'Orde Jedi quan era un nadó. Quan Plagueis s'havia assabentat d'això, havia animat a Palpatine a permetre que la seva amistat amb Kim es fes més profunda, a l'expectativa que abans o després el seu camí es creués amb el del Jedi Ronhar.

Dóna-li ordre al futur en prestar-li atenció amb els teus pensaments, li havia dit freqüentment el seu Mestre.

–Vine i uneix-te a nosaltres en la taula –li estava dient Kim.

Palpatine es va aixecar i va caminar al costat d’en Kim mentre es dirigia de tornada cap a la taula més gran.

–Un dia em reemplaçaràs en aquest treball –va dir tranquil·lament el senador –i com més aviat t'acostumis al que passa, millor. –Va sospirar amb propòsit–. Qui sap?, unes quantes hores de xafarderies senatorials podrien fins i tot ser suficients per dissuadir-te completament que entris a la política galàctica.

Algunes dotzenes d'éssers estaven agrupats en cercles, tots ells homes però no tots humans. Les cadires prominents estaven ocupades pel senador Pax Teem del Protectorat Gran i el seu ajudant, Aks Moe. A banda i banda d'ells s'asseien els senadors sullustà i sluissi. També present hi havia el senador eriaduenc, Ranulph Tarkin, i el seu ajudant, Bor Gracus, l'ambaixador de Darknell i els dugs, el Cap Cabra (un Vigo de Sol Negre) i el seu fill Darnada, convidats dels guanyadors de la Cursa de Beines i assistents de la Reunió més recent de Sojourn.

Per llavors Palpatine havia fet tres visites a la Lluna dels Caçadors, però només per observar i familiaritzar-se amb alguns dels jugadors clau de la galàxia. Plagueis, com Hego Damask, havia fet tot el possible per ser identificat com a benefactor d’en Palpatine. Només el ministre en cap del Rei Tapalo, Ars Veruna, sabia que Damask el preparava per a una carrera en la política galàctica i, com a favor personal cap al muun, havia nomenat a Palpatine ambaixador de Naboo.

–Ah, sang nova –va remarcar Pax Teem després que Kim va haver presentat a Palpatine a tot el món.

–Vaig gaudir prou de les Curses de Beines –va dir Palpatine mentre s'asseia.

Les orelles semblants a fulles d’en Teem es van estremir.

–És vostè massa jove per haver-les vist en els seus dies gloriosos, ambaixador. Abans que Tatooine tingués èxit a capturar l'afició dels entusiastes de les carreres.

El gran va pronunciar Tatooine com si fos una maledicció.

Palpatine sabia que Plagueis havia estat el responsable de l'alçament de Tatooine, a igual que d'afeblir el comerç de combustible lucratiu en una altra època de Malastare, ajudant que els recursos de plasma de Naboo estiguessin disponibles per a molts planetes.

–Li han portat els seus deures en aquest horrible lloc? –va preguntar Aks Moe.

Palpatine va assentir mentre s'asseia.

–Fa només dos mesos.

–I com el va trobar? –va dir Cabra.

Palpatine es va tornar cap al senyor del crim dug.

–Contenciós. A causa de la lluita pel control dels hutts Desilijic i Besadii.

La declaració va ser rebuda amb murmuris d'acord.

Teem va parlar sobre això.

–Potser la rivalitat de Gardulla amb Jabba Tiure resultarà un dia en el ressorgiment de Malastare. –Les seves tiges oculars es van retorçar cap als dugs–. Encara que estic segur que el Cap Cabra afavoreix la Gardulla, per respecte a l'ajuda que ella li va proporcionar a Nar Shaddaa.

El jove Darnada es va inquietar davant el comentari.

–Qualsevol marca que hàgim fet a Nar Shaddaa, la vam fer sols. Preguntin-li a Sol Negre...

–Sempre estarem en deute amb la Gardulla pels seus esforços al nostre favor –va dir Cabra, detenint-lo abans que pogués continuar.

Kim va mirar als dugs i després va fer un gest negligent.

–Tatooine és massa remot i anàrquic per tenir un impacte en els successos galàctics, en qualsevol cas. Són les activitats de la Federació de Comerç les que haurien de preocupar a la República. Mirin el que la Federació de Comerç li ha fet a nostre propi Naboo.

Kim es va convertir en l'objecte de les mirades de tot el món. Un crític franc del Rei Tapalo i d'Ars Veruna, continuava servint al Senat només com apaivagament per a aquelles cases nobles que estaven alineades contra el regent.

–És la meva comprensió que Naboo va acceptar l'acord –va dir Ranulph Tarkin.

–Alguns ho van fer.

–Ningú pot negar que el seu planeta ha prosperat com a resultat –va dir de sobte Teem.

–Prosperat sí –va dir en Kim–, però no gairebé fins a l'extrem que hauria d'haver fet. De no ser pels tractes que Hego Damask va negociar amb el Clan Bancari, la Federació de Comerç i... –Va mirar a Cabra–... Construccions de la Vora exterior, Naboo seria tan ric com Kuat o Chandrilà.

El dug va continuar en silenci mentre Kim continuava.

–El plasma de Naboo està sent venut per deu, de vegades vint vegades el que la Federació paga per ell.

–Un monstre de la nostra pròpia creació –va murmurar Tarkin–. La Federació de Comerç no es va tornar poderosa explotant la Vora Exterior. Va ser recolzada per la pròpia Casa Valòrum d’Eriadú i va ser recolzada per Tagge i altres.

–Llavors potser ha arribat el moment que fem públic el nostre descontentament –va dir Kim, mirant al voltant de la taula–. Els muuns són merament avariciosos, però la Federació de Comerç té el potencial de tornar-se perillosa.

–Hi estic d'acord amb el bon senador de Naboo –va dir el delegat sullustà–. Fins i tot ara la Federació de Comerç busca asseure als seus planetes/clients en el Senat com una manera de fortificar el seu bloc de vots. Mechis, Murkhana, Felúcia, Kol Horo, Ord Cestus, Yinchorr... la llista continua i continua.

El senador sluissi va fer un so de desaprovació i una tremolor va semblar recórrer el tors superior de l'humanoide.

–No menyspreï massa a la lleugera la part que els muuns juguen en tot això. El seient al Senat de Yinchorr va ser obra dels Holdings Damask. –Va mirar a Cabra–. No és aquest el cas?

Les espatlles poderoses del dug es van alçar.

–No estic en posició de saber-ho.

Les riallades dels altres va impulsar a Darnada a separar el seu musell just el suficient per revelar les puntes dels ullals.

El sluissi mirà a Kim i Palpatine.

–Potser Sol Negre no és conscient que el fill de l'oficial d'operacions d’en Hego Damask, Lash Hill, està a la fila per reemplaçar a Tonith com a president del Clan Bancari.

Tarkin va posar els seus colzes sobre la taula i es va inclinar cap endavant.

–He sentit els rumors a l'efecte que Damask ha estat reunint-se amb els caps dels gremis, l'Aliança Corporativa i la TecnoUnió. Què podria arribar a ser del comerç, de qualsevol classe, si ell negocia un tracte entre ells i la Federació de Comerç?

–Aquí té raó –va dir en Kim–. Si anem a evitar que la Federació de Comerç, i els muuns, tensin la seva adherència del Senat, necessitem unir-nos i votar per aturar la legislació proposada.

–Està d'acord amb que cal parar-li els peus a la Federació de Comerç, ambaixador? –li va dir Tarkin a Palpatine abans que Kim pogués afegir res.

Palpatine va mirar a Kim.

–Parla lliurement –li va dir.

–El senador Kim i jo estem en complet acord en l'assumpte i ho hem estat des de fa algun temps. A cap entitat corporativa se li pot permetre tornar-se massa poderosa, especialment a costa de planetes en desenvolupament. Naboo ha de salvaguardar els seus interessos, just com Eriadú i Sullust i Sluis Van han salvaguardat els seus.

Tarkin va mirar-lo detingudament.

–Està preparat Naboo per assumir el control de transportar el seu plasma? No estan en perill de mossegar la proverbial mà que els alimenta?

–Naboo no té intencions de planetitzar les instal·lacions de la Federació de Comerç. Simplement estem pressionant per obtenir una renegociació dels contractes originals.

Tarkin va pensar en això.

–Així que pensa que una derrota al Senat podria fer que la Federació de Comerç estigués més... flexible, per dir-ho així.

Palpatine li va concedir un somriure fi.

–Només aquelles lleis que donen suport a les regulacions ben raonades haurien de guanyar la aprovació al Senat.

–Ben dit –va dir Tarkin.

Palpatine va esperar que algú apuntés que no havia ofert res de substància, però ningú ho va fer. Fins i tot Kim no va comprendre que estava sent soscavat.

Pax Teem estava a punt de parlar quan un missatger gran va irrompre a la coberta de privadesa.

–Senador Kim, hem rebut un comunicat urgent de Naboo.

Mentre Kim s'excusava, Palpatine es va submergir en la Força.

Les converses a la taula es van tornar febles i les formes físiques d’en Pax Teem i els altres es van tornar indistingibles, més com taques d'energia lluminosa. Ell es va mantenir en silenci mentre un ressò pertorbador li va arribar. Per quan un cendrós Kim estava tornant a la taula, Palpatine ja estava fora de la seva cadira i donant-se pressa per reunir-se amb ell.

–Què passa? Què passa?

Kim va mirar-lo com des d'un altre món.

–Estan morts. Tots. La meva dona, els meus fills...

I es va ensorrar sanglotant contra l'espatlla d’en Palpatine.

El funeral per la família Kim va ser tot el que no havia estat per als Palpatine. Per mantenir la tradició, els cossos de la dona d’en Kim, els dos fills i el pilot i el copilot de la nau havien estat retornats a Theed des del lloc de la col·lisió a la platja de Kaadara i incinerats en el Temple del Funeral. Una processó de centenars d'éssers encapçalada pel Rei Tapalo i els seus consellers en cap van procedir a peu des del Temple fins a la propera Torre Livet, on tothom va passar un moment reunit al voltant de la Flama Eterna, contemplant la transitorietat i la importància de viure una vida harmoniosa. Després es van moure en solemne processó fins als marges del Riu Solleu, on el senador malalt de pena va escampar les cendres i va plorar obertament mentre el corrent se les emportava sobre la Cataracta Botxí cap a les planes de més enllà.

Seguint la cerimònia, els assistents al funeral es van reunir per expressar els seus condols a Vidar Kim, que portava una capa verd fosc sobre una túnica negra.

Quan va arribar el torn d’en Palpatine, els dos homes es van abraçar.

–Només tinc una esperança de família, Palpatine, una esperança. –Els ulls d’en Kim estaven vorejats de vermell i brillants per les llàgrimes–. Ronhar.

Palpatine va comprimir els llavis amb inseguretat.

–És un Cavaller Jedi, Vidar. La seva família és l'Ordre.

Kim era insistent.

–Jo el necessito més del que li necessita l'Ordre. Només ell pot continuar capdavant el llinatge Kim. Just com tu continuaràs algun dia el llinatge Palpatine.

Palpatine no va dir res.

Amb el trànsit de vehicles prohibit en els carrers estrets de Theed, la ciutat tenia gairebé el mateix aspecte que una dècada abans, abans que les lleis antiquades haguessin estat abolides i la riquesa hagués fet la seva màgia dubtosa. Abans que els lliscants Flash i els droides astromecànics R2 s'haguessin fet populars i les modes i les costums (en el vestir, el transport i el menjar) haguessin arribat des del Nucli.

Els assassinats d’en Cosinga i els altres havien deixat a Palpatine emancipat i ric.

Encara interrogat per nombrosos oficials, havia estat absolt. La seva història, la seva coartada, acceptada. Alguns dels nobles influents van tenir les seves sospites que Palpatine havia ofert dades d'intel·ligència als Holdings Damask per assegurar-se l’elecció de Bon Tapalo, però la majoria dels naboo li havien ofert la seva simpatia i el seu suport. Immediatament després de l'ascensió de Tapalo al tron, Palpatine havia venut la finca del País dels Llacs i havia pres un apartament a Theed, omplint-lo d’art de fora del sistema que havia trobat el camí fins a Naboo des dels planetes del Nucli i la Vora Mitjana. En els primers anys del seu aprenentatge sota Darth Plagueis havia romàs en el servei públic obligatori. Va passar llavors cinc anys en el programa d'Aprenent de Legislador abans de ser nomenat ambaixador, després de la reelecció d’en Tapalo.

Palpatine va suposar que podria haver pressionat per obtenir una posició més prestigiosa, però només a risc de menyscabar a Plagueis.

El que era igualment important, un lloc d'estatus alt podria haver interferit amb la seva habilitat per reunir-se amb el seu Mestre Sith en planetes remots, on havien estat capaços de ser observats junts sense conseqüències.

Mentre deixava a Kim amb el següent assistent al funeral de la fila, es va adonar que Ars Veruna se separava d'un grup que incloïa als aliats d’en Palpatine, Kinman Doriana i Janus Greejatus.

–Una paraula, ambaixador –va dir Veruna quan es va acostar.

Palpatine es va permetre ser guiat pel colze fins a un mirador proper desocupat a prop del Pont Solleu.

–Em sap molt de greu pel pobre Vidar –va començar Veruna. Aproximadament de la mateixa altura que Palpatine, portava una capa de brocat i un barret alt–. Una col·lisió de nau estel·lar, d'entre totes les coses. Un hauria pensat que una tragèdia d’aquesta naturalesa podria haver-li obligat a retirar-se de la política, però aquest no sembla ser el cas. –Descansà els colzes a la balustrada de pedra i va mirar al riu que es movia ràpidament–. Bé, tu d'entre tots hauries sabut millor que la majoria l'efecte d'aquests successos imprevistos.

–Vidar està planejant tornar a Coruscant abans que acabi el mes.

–Per assumptes del Senat?

–Personals, crec.

Veruna es va tornar pensatiu.

–La darrera vegada –va dir llavors –que tu i jo vam estar junts va ser en la cerimònia inaugural del generador de plasma. –Es va girar a mirar-lo–. Tens bon aspecte. Estàs canviat, crec. Pels teus viatges.

–He eixamplat –va dir Palpatine.

–La pròpia paraula que estava buscant. –Veruna va fer una pausa breu–. Ha arribat a les meves orelles que vas fer certa impressió en el senador Renulph Tarkin del sector Seswenna quan vas estar fa poc a Malastare.

Palpatine va arronsar les espatlles.

–No era conscient.

–Ell va gaudir escoltant els teus punts de vista referent al pla de la Federació de Comerç per seure a diversos dels seus planetes/clients al Senat. Et faria res explicar-me el que li vas dir?

Palpatine va somriure lleugerament.

–No li vaig oferir res substancial. De fet, estava merament jugant a la política.

Veruna va assentir conscientment.

–Estic molt alleujat de sentir això. –Va mirar al seu voltant abans de continuar–. Com bé saps, el Rei i jo tenim els nostres acords separats amb la Federació de Comerç. Ara, però, ens veiem forçats a prendre en compte el descontentament dels nostres electors. Desafortunadament, la persona principalment responsable de l’elecció d’en Tapalo i de la continuada popularitat del nostre partit no s’ho prendrà molt amablement el fet de sentir els plans de Naboo per votar contra la mateixa legislació que els Holdings Damask han estat pressionant per veure promulgada.

–Puc apreciar el teu compromís –va dir Palpatine–. Per què no ordenes al senador Kim que voti a favor de la Federació de Comerç?

Veruna va riure breument.

–Ho faria si fos tan simple com això. El problema és que Kim coneix els nostres acords separats i pretén utilitzar aquesta oportunitat per enviar un missatge a la Federació de Comerç, de la mateixa manera que als detractors d’en Tapalo, que Naboo ja no permetrà que el saquegin. –Inhalà profundament–. Portar-lo des de Coruscant seria equivalent a admetre que Naboo roman a la mercè de la Federació de Comerç i podria posar en perill la nostra posició amb molts dels planetes dels quals hem arribat a dependre del seu comerç.

Palpatine va pretendre considerar-ho.

–Potser valdrà la pena córrer el risc de votar contra la Federació de Comerç.

Veruna li va estudiar amb sobtat interès.

–Continua.

–Tant si la legislació és aprovada o es queda encallada en el procediment, els contractes de Naboo amb la Federació de Comerç romandran bloquejats i inalterables. La Federació continuarà adquirint el nostre plasma per crèdits exigus i venent-lo per preus inflats. Però Naboo almenys estarà en els arxius públics per haver-li plantat cara als conglomerats galàctics.

–Més jocs de política, és això?

Palpatine va oscil·lar el cap de costat a costat però no va dir res.

–Què passa amb el Magíster Damask?

–Adverteix-lo del pla per avançat. No és irraonable.

Veruna es va acariciar la barba pensant.

–Això simplement podria funcionar. –Va somriure astutament–. És una pena que Naboo ja tingui una veu al Senat.

Palpatine va sospirar.

–De presentar-se alguna vegada l'oportunitat, per descomptat, acceptaria. Però fins llavors, estic content amb servir a la meva pròpia manera.

–Servir a Naboo.

–A qui o què més?

Veruna es va fregar les mans.

–Un dia, si em surto amb la meva, els nostres Cossos Espacials inclouran una flota de veloços caces Nubian que seran capaços de perseguir la Federació de Comerç fora del nostre sistema.

–Jo també espero aquest dia –va dir Palpatine.

Veruna va riure de nou.

–Ah, però quan? Quant de temps haurem d'esperar, Palpatine?

–Només fins que Hego Damask t’adjudiqui el tron.

Següent