L'amenaça fantasma (XII)

Anterior

12

En el somni que va tenir aquella nit, Ànakin Skywalker aparentava una edat diferent, tot i que indeterminada. Encara era jove, encara que no tant com ara, i no obstant això també era vell. Estava tallat en pedra, i els seus pensaments cremaven amb una visió tan aterradorament penetrant que era incapaç d'enfrontar-se a ells i havia de deixar que seguissin on eren, lluny del seu abast i bullint sobre un foc d'ambició i esperança. El somni transcorria en un lloc i un temps diferents, en un món que no va reconèixer, en un paisatge que no havia vist mai. Tot era confús i fosc, pla i escarpat a la vegada, i canviava tan de pressa com un miratge sorgit de les planes desèrtiques de Tatooine.

En el somni, unes veus suaus i distants van arribar fins a ell. Ànakin es va tornar cap al lloc d'on procedien, allunyant-se d'una fosca onada de moviment que havia aparegut de sobte davant seu i de la son que donava vida a les seves il·lusions.

–Espero que et falti poc per acabar –li va sentir dir a la Padmé.

Però Padmé caminava al capdavant de l'onada fosca del seu somni, i l'onada era un exèrcit que venia cap a ell...

R2 va deixar anar una ràpida sèrie de xiulets i brunzits i C-3PO es va afanyar a assegurar que tot estava acabat i llest per ser utilitzat. Ànakin es va remoure.

Una mà li va fregar suaument la galta, i el somni es va dissipar. Ànakin va parpellejar i, fregant-se els ulls, va badallar i es va tornar a un costat. En comptes d'estar tombat al costat de la caixa de components allà on s'havia quedat dormit la nit anterior, jeia al seu llit.

La mà es va apartar de la seva galta i Ànakin va alçar la mirada per trobar-se amb la Padmé, i amb una cara que li va semblar tan bonica que se li va fer un nus a la gola en veure-la. No va poder evitar, però, sentir-se perplex i confús, ja que la Padmé havia estat la figura central del seu son, diferent de com era ara, més gran, més trista..., i quelcom més.

–Estaves al meu somni –va dir, i va haver d'empassar saliva per poder parlar–. Conduïes un gran exèrcit a la batalla.

La jove el va mirar amb sorpresa i després va somriure.

–Espero que no. Odio lluitar –va dir en un to jovial, i al noi li va molestar una mica que donés tan poca importància al seu somni–. La teva mare vol que t'aixequis ara mateix. Hem de marxar.

Ànakin es va aixecar, completament despert. Va anar a la porta del darrere i va contemplar el formiguer format pel complex del barri dels esclaus, el tràfec d'aquests, que es disposaven a iniciar les seves tasques quotidianes, i el cel matinal clar que prometia bon temps per a la carrera de Boonta Eve. La beina surava davant seu sobre els seus suports antigravitatoris, acabat de pintar i lluent sota la llum del nou dia. R2 anava i venia al seu voltant armat amb un pinzell i una llauna de pintura, donant els últims tocs al vehicle. C-3PO, amb la seva pell exterior encara per instal·lar i la major part dels seus components mòbils a la vista, seguia a la unitat astromecànica, assenyalant les zones que faltaven per pintar i donant consells i opinions no sol·licitades.

L’aspra tos d'un eopie va fer que Ànakin es tornés per veure a Kitster acostar-s'hi muntat sobre la primera de les dues bèsties que havia requisat per ajudar-los a remolcar la beina fins a l'estadi. El fosc rostre d’en Kitster estava encès per l'emoció, i el noi va saludar alegrement a l’Ànakin amb la mà.

–Enganxa’ls, Kitster! –va cridar Ànakin, tornant la salutació–. On és Qui-Gon? –va preguntar, mirant la Padmé.

–Se’n va anar a l'estadi amb Jar Jar –va reposar la jove–. Han anat a veure si troben a Watto.

Ànakin va anar corrent al seu dormitori per rentar-se i vestir-se.

***

Qui-Gon Jinn passejava per l’hangar principal de l'estadi per a les carreres de beines de Mos Espa, observant sense excessiu interès l'activitat que es desenvolupava al voltant d'ell. L'hangar era una construcció cavernosa que albergava beines de carreres i equip durant tot l'any i servia com a zona de concentració per als vehicles i les dotacions de tècnics els dies de les carreres. Un grapat de corredors ja estava esperant a les zones de servei, i dotzenes d'alienígenes arribats a Tatooine des de cada racó de la galàxia s'afanyaven sobre els beines i els motors mentre els caps d'equip i els pilots els hi donaven instruccions a veu en coll. L’estrèpit i els grinyols metàl·lics omplien l'enorme hangar amb una fragor eixordadora, obligant a tots a comunicar-se a crits.

Jar Jar s'agafava a una espatlla del Mestre Jedi mentre Watto brunzia d’un costat a l'altre. El gungan es mostrava inquiet i nerviós com sempre, Jar Jar estirava els circells oculars per no perdre’s res i girava el cap en totes direccions amb un interès tan frenètic que semblava que en qualsevol moment se li desprendria del tronc. Watto voleiava d'un costat a un altre sense parar atenció a res que no fos la seva pròpia conversa, la qual tornava una i altra vegada als mateixos temes.

–Que quedi ben clar que hem fet un tracte, foraster –estava dient Watto mentre agitava el musell blavós per donar més èmfasi a la seva advertència, com ja havia fet com a mínim tres vegades en els últims deu minuts–. Vull veure la teva nau espacial davant meu quan acabi la carrera.

Watto ni tan sols intentava ocultar la seva ferma convicció que no hauria d'esperar molt de temps per fer-se amb el transport nubian. Des que Qui-Gon va donar amb ell a les casetes d'apostes, el toydarià no havia suggerit ni una sola vegada que el dia pogués acabar d'una altra manera.

El Mestre Jedi es va limitar a arronsar-se d'espatlles.

–Paciència, el meu blau amic. Abans que es posin els sols, tu tindràs els teus guanys i els meus companys i jo estarem molt lluny d'aquí.

–No si la teva nau em pertany! –esbufegà Watto, deixant anar una riallada plena de satisfacció. Els seus aguts ulls es van clavar al Jedi–. I res d'estratagemes, t'ho adverteixo!

Qui-Gon va seguir caminant, mirant en una altra direcció mentre encebava acuradament l'ham que havia preparat per al toydarià.

–Penses que l’Ànakin no guanyarà?

Watto els va detenir a tots plantant-se davant d'ell. Amb les ales batent furiosament, va assenyalar un beina ataronjada estacionada prop d'ells, els seus motors havien estat modificats de tal manera que els cohesors d'energia, un cop activats, feien que aquests adquirissin una inconfusible forma de X. Sebulba, el dug que havia atacat a Jar Jar feia dos dies, estava assegut al costat del vehicle de carreres, amb els malèvols ulls fixos en ells i els prims membres aixecats en una postura vagament amenaçadora. Dues esveltes twi'leks donaven un diligent massatge a les espatlles i el coll del dug. Les twi'leks eren alienígenes humanoides del planeta Ryloth: tenien les dents llargues i punxegudes, la pell blava i dos tentacles bessons que descendien gràcilment del cap, desproveït de cabell, per corbar-se sobre les seves sedoses esquenes. Un guspira d'interès centellejà en les profunditats dels seus ulls vermellosos quan van alçar la vista cap a Qui-Gon, i després les twi'leks van tornar a concentrar tota la seva atenció en el seu amo i senyor.

Watto va esbufegar.

–No em mal interpretis –va anunciar, bellugant el cap–. Tinc molta fe en el noi. La vostra espècie pot estar orgullosa d'ell, creu-me. –Va prémer la boca i, després d'una pausa, va afegir–: Però em sembla que Sebulba guanyarà la cursa.

Qui-Gon va fingir estudiar al dug.

–Per què?

–Perquè sempre guanya! –El toydarià va prorrompre en riallades, extasiat davant la seva pròpia astúcia–. He apostat molts diners per Sebulba!

–Accepto l'aposta –va dir en Qui-Gon immediatament.

Watto va deixar de riure i va sotraguejar com si acabessin de tirar-li a sobre oli bullent.

–Què? –Remenà el cap, visiblement sorprès–. Què vols dir?

Qui-Gon va fer un pas endavant, obligant a retrocedir al toydarià.

–Apostaré la meva nova beina de carreres contra... –Va fer una pausa mentre Watto l'observava amb creixent tensió–. Contra, diguem, el noi i la seva mare.

Watto es va quedar atònit.

–Un beina de carreres per esclaus! Ah, no! –Les ales blaves es van convertir en una borrosa taca mentre el toydarià posava a volar amb el cap decantat–. Bé, potser. Però només un: la mare, potser. El noi no està en venda.

Qui-Gon va arrufar les celles.

–El noi encara és molt petit. No pot valer molt.

Watto va negar eufòricament amb el cap.

–Per la beina més ràpida mai construïda?

Watto va tornar a sacsejar el cap.

–Els dos, o no hi ha aposta.

Estaven al costat de l'entrada principal de l'hangar, i les quadrilles de tècnics ja no feien tant soroll. Darrere d'ells, les grades de l'estadi es retallaven sobre el cel formant un vast complex arrodonit que incloïa llotges per als hutts, una garita pel comentarista de les carreres, l'equip de seguiment de les beines i paradetes de menjar. Aquests començaven a omplir-se a mesura que la població de Mos Espa acudia en massa per presenciar el gran esdeveniment a causa del qual fins i tot havien tancat les botigues i els comerços, deixant la ciutat deserta com en un dia de festa. Gallardets i banderoles de vius colors onejaven en l'aire, i els beines que avançaven cap a la línia de sortida flamejaven en reflectir la brillantor dels sols bessons.

Qui-Gon va veure aparèixer a l’Ànakin entre la multitud. El noi i la Padmé muntaven un eopie que tirava d'un dels enormes motors Radon-Ulzer, i el seu amic Kitster els seguia sobre un segon eopie, remolcant l'altre motor. Els eopies eren uns animals prims i desmanegats de llarg musell, pelatge curt i pell d'aspecte coriàcia capaços de resistir els pitjors calors dels deserts de Tatooine. R2 i C-3PO tancaven la petita comitiva amb la beina i Shmi. El Mestre Jedi es va tornar cap a ells, atraient deliberadament la mirada d'en Watto. Una espurna d'interès va il·luminar els ulls del toydarià quant va veure el noi i la beina.

Watto va clavar els ulls en Qui-Gon i va deixar anar un tremolós esbufec.

–Cap beina val dos esclaus... Ah, no, ni somiar-ho! Un esclau o gens!

Qui-Gon es va creuar de braços.

–Llavors, el noi.

Watto va esbufegar i va sacsejar el cap, estremint-se amb la tensió que les seves tribulacions estaven generant dins del seu grassonet cosset blavós.

–No, no... –Va ficar bruscament la mà en una butxaca, va extreure d'ella un petit dau i va començar a passar-se’l d'una mà a una altra com si estigués massa calent–. Deixarem que el destí decideixi. Blau, és el noi. Roig, la mare.

Watto va llançar el dau al terra de l'hangar. Mentre ho feia, Qui-Gon va moure la mà en un gest gairebé imperceptible, invocant els seus poders Jedi per produir una petita inflexió en la Força.

El dau va rebotar a terra i va caure amb el costat blau tornat cap amunt. Watto va alçar les mans al cel, fet una fúria, i va aclucar els ulls.

–Has guanyat, foraster! –va xiuxiuejar despectivament–, però no guanyaràs la carrera, així que no crec que això hagi de canviar les coses.

–Ja veurem –va replicar Qui-Gon sense immutar-se.

Ànakin i els altres van arribar fins a ells i van entrar a l'hangar amb la beina i els motors.

Watto es va apartar d’en Qui-Gon i es va aturar al costat del noi el temps suficient per deixar-li anar uns quants grunyits.

–Si no aconsegueixes que el teu amic deixi d'apostar, ell també acabarà sent de la meva propietat! –va declarar amb un esbufec ​​d'irritació.

Un eopie va començar a ensumar-lo amb expressió expectant, i Watto li va llançar tal torrent de malediccions en huttès que l'animal va retrocedir espantat. Mentre feia batre frenèticament les ales, Watto va fulminar a Qui-Gon amb la mirada i va desaparèixer entre les ombres de l'hangar.

–Què volia dir amb això? –va preguntar Ànakin, detenint l’eopie al costat d’en Qui-Gon mentre seguia al toydarià amb la mirada.

–Ja t'ho explicaré després –va dir en Qui-Gon.

Kitster es va aturar al costat de l’Ànakin i va mirar al voltant amb el rostre encès d'emoció.

–Eh, això és màgia pura! Ja veuràs com aquest cop sí que ho aconsegueixes, Annie!

Padmé va mirar als nois.

–Què és el que ha d’aconseguir? –va preguntar, recelosa.

–Doncs acabar la carrera, és clar! –va contestar Kitster amb un ampli somriure.

La jove va empal·lidir i va clavar els ulls en l’Ànakin.

–Mai has arribat a acabar una carrera? –va preguntar amb incredulitat. El noi es va posar vermell.

–Bé..., no exactament... –va replicar; però, amb renovada determinació, va afegir–: però Kitster té raó. Aquest cop guanyaré.

Qui-Gon va agafar les regnes de l’eopie i li va donar uns copets a la cama a l’Ànakin.

–Doncs clar que guanyaràs –va afirmar.

Des de dalt de l’eopie, Padmé Naberrie es va limitar a mirar-lo en silenci.

***

Al centre de Mos Espa, la gentada començava a dispersar-se a mesura que la població avançava cap a l'estadi. En la seva major part les botigues i parades de carrer ja estaven tancades, i la resta no trigaria a estar-ho. Propietaris i venedors completaven les últimes transaccions i llançaven nervioses mirades al trànsit que fluïa incessantment cap a l'estadi.

I avançant lentament entre la confusió i l'enrenou, una sonda droide dels Sith surava d'un costat a un altre lliscant el seu ull mecànic sobre les botigues i les cares en una minuciosa recerca.

A mig matí més de cent mil éssers havien omplert l'estadi dels beines de carreres, estrenyent-se en els seients de les grades, atestant les espaioses plataformes d'observació i ocupant tot l'espai disponible. L'estadi es va convertir en un vast mar de color, so i moviment en el buit del desert que l'envoltava. Banderes i estendards adornats amb les insígnies dels corredors i els seus patrocinadors tremolaven sobre el públic, indicant la identitat dels favorits i creant seccions de partidaris que els animaven sorollosament.

Grups i bandes musicals van començar a tocar en suport d'alguns corredors, i tambors i trompetes pregonaven el seu sorollós entusiasme davant l'espectacle general. Els venedors corrien pels passadissos, carregats amb menjar i begudes procedents de les parades protegides per tendals del nivell inferior per vendre a la multitud. L'emoció i la impaciència augmentaven per moments.

Un rugit va fer tremolar l'aire quan els corredors van començar a sortir de l'hangar principal que s'alçava al fons de la línia de partida. Els beines de carreres van anar apareixent una a una, algunes remolcades per eopies, altres empeses pels tècnics o sostingudes per plataformes antigravitatòries, i totes formant part d'una llarga processó de pilots, tècnics i tafaners. Els portaestendards, cadascun dels quals empunyava una bandera que identificava al pilot i el seu patrocinador, es van posar en moviment, formant una bigarrada filera davant dels corredors. Els sols bessons de Tatooine vessaven la seva implacable resplendor des de les altures.

Els corredors estaven entrant a la pista per davant de les grades de l'estadi quan una sobtada agitació a la llotja reial va assenyalar l'arribada de Jabba el Hutt i la seva amiga Gardulla. Els dos hutts reptaren per l'interior refrigerat de la llotja, deixant un rastre viscós a terra fins que van arribar als seus seients d'honor entre les sedes de vius colors que adornaven la pedra. Jabba va entrar a la llotja precedint la Gardulla, i va anar directament a la balconada protegida per un arc des de la qual podria ser vist pels habitants de Mos Espa. Alçant el seu gros braç en un gest de salutació, el hutt va gaudir del murmuri extasiat de la multitud.

Gardulla murmurà alguna cosa en gest d'aprovació, mentre el seu cap mancat de coll se sacsejava sobre un cos obès i informe al temps que els seus ullets aclucats reflectien una profunda satisfacció. Els humans i alienígenes que havien estat convidats a compartir un dia de carreres amb els governants de Mos Espa van entrar a la llotja darrere dels dos hutts i es van disposar a assaborir aquell codificat honor. Una fila d'esclaves de diferents espècies encadenades entre si va entrar en últim lloc, aportant una presència obligada que serviria de diversió a tots els espectadors voluntaris del gran esdeveniment.

Els pilots de les beines es van alienar davant de la llotja reial i, a una ordre silenciosa, es van inclinar davant seu en reconeixement del seu benefactor i per retre-li homenatge.

–Chowbasso! –va grunyir Jabba, i la seva ronca veu brollà pels amplificadors de so per retrunyir sobre les planes entre una infinitat d’ecos–. Tam ca chee Boonta rulee ya, kee Madd ahdrudda du wundee! Benvinguts!

La multitud va tornar a rugir, i les banderes i els braços es van agitar en l'aire. Un cor de trompetes va acompanyar a la veu d’en Jabba quant va iniciar la presentació dels corredors.

–Kubba tee. Sebulba tuta. Pixelito!

El dug es va alçar sobre les extremitats posteriors al costat de l’Ànakin i va dirigir una salutació a les grades. Una banda va començar a tocar per expressar-li el seu suport, i els seguidors d’en Sebulba i aquells als quals la seva fortuna depenia de les apostes que donaven com a favorit al dug van cridar visques i aclamacions.

Un a un, Jabba va anar nomenant als pilots dels beines de carreres. Gasgano. Boles Roor. Ben Quadinaros. Aldar Beedd. Ody Mandrell. Xelbree. Mars Guo. Clegg Holdfast. Bozzie Baranta. Wan Sandage... Ànakin va escoltar els noms, removent-se nerviosament, impacient per començar. Llançant una ràpida mirada de dalt a baix, el noi va veure que Kitster acabava d'unir els motors Radon-Ulzer a la beina amb els cables steelton i assegurava les connexions amb una última i enèrgica tirada.

–... Mawhonic tuta Hok –va dir en Jabba–. Teemto Pagalies tuta Moonus Mandel. Ànakin Skywalker tuta Tatooine...

Una onada d'aplaudiments va brollar de la multitud, tot i que no va ser tan entusiasta com la que havia acollit a Sebulba, Gasgano o altres corredors. Ànakin va respondre a ella agitant la mà; els seus ulls van recórrer els milers de siluetes apinyades a les grades, però la seva ment ja era a les planes.

Quan es va girar per anar a la seva beina, va veure a la seva mare davant d'ell. Amb una expressió de tranquil·la decisió en el seu rostre cansat, Shmi es va inclinar cap a ell per fer-li un petó i abraçar-lo.

Després va fer un pas enrere, amb els ulls fixos a la cara i estrenyent-li les espatlles amb les mans, i no va aconseguir amagar del tot com de preocupada que se sentia.

–Vés amb compte, Annie –li va dir.

El noi va assentir.

–El tindré, mare. T’ho prometo.

La seva mare li va somriure afectuosament i va marxar. Ànakin va seguir caminant i va veure que Kitster i Jar Jar desenganxaven els eopies perquè aquell pogués emportar-se'ls. R2 va lliscar fins a l’Ànakin i va emetre un suau xiulet d'aprovació. C-3PO va advertir solemnement al seu amo dels perills de l'excés de velocitat i li va desitjar sort. Tot estava preparat.

Jar Jar li va donar uns copets a l'esquena, el morrut rostre convertit en una màscara d'inquietud i consternació.

–Açò sier bogeria muito gran, Annie. Qüe ils déus siguin buons amb tusa, amic meu.

Mirant de cua d'ull, Ànakin va observar que Sebulba s'apartava de la seva beina i començava a examinar la del seu contrincant. Desplaçant-se ràpidament sobre les seves primes cames, el dug es va passejar al voltant dels Radon-Ulzer contemplant-los amb un gens dissimulat interès. Sebulba va acabar detenint-se al costat del motor esquerre, i de sobte va alçar el braç i va colpejar un estabilitzador amb el puny, després de la qual cosa es va afanyar a mirar al voltant per veure si algú s'havia adonat del que acabava de fer.

Padmé va aparèixer al costat de l’Ànakin i es va inclinar sobre ell per besar-li la galta.

–Portes amb tu totes les nostres esperances –va murmurar, clavant en ell els seus foscos ulls.

–No us decebré –va dir l’Ànakin.

Padmé el va mirar en silenci per uns instants i després va marxar. Mentre s'allunyava, Sebulba va anar cap a l’Ànakin i apropant el seu rostre arrugat i estarrufat de pèls al del noi, xiuxiuejà amb un somriure.

–Aquesta serà la teva última carrera, escòria esclava. Ja fas olor de fems de banthes.

Ànakin li va aguantar la mirada sense immutar-se.

–No comptis amb això, cara viscosa.

Qui-Gon venia cap a ells i Sebulba va retrocedir cap a la seva beina, amb una mirada de profunda maldat en els seus ullets. Les trompetes van tornar a sonar, i un nou rugit va brollar de la multitud.

Jabba el Hutt va fluir fins a la barana de la llotja reial i va aixecar els seus gruixuts braços.

–Kaa bazza kundee da tam brurdda! –grunyí–. Que comenci el desafiament!

El rugit de la multitud va escalar nous cims. Qui-Gon va ajudar a l’Ànakin a pujar a la seva beina. El noi es va instal·lar al seient, es va cordar l'arnès de seguretat, va ajustar el seu vell i abonyegat casc de carreres sobre el cap i es va baixar les ulleres.

–Estàs preparat, Annie? –va preguntar el Mestre Jedi en to suau i tranquil. El noi va assentir, clavant els seus penetrants ulls en el seu rostre–. Recorda –va afegir Qui-Gon– que has de concentrar-te en el moment. No pensis: sent. Confia en els teus instints. –Li va posar la mà a l'espatlla i va somriure–. Que la Força t'acompanyi, Annie.

Després va retrocedir, i Ànakin Skywalker es va quedar sol.

***

Qui-Gon es va obrir pas ràpidament a través de la multitud fins arribar a la plataforma d'observació al costat de la qual l'esperaven Shmi, Padmé i Jar Jar. Només va mirar enrere una vegada, i va veure que el noi s'estava posant bé les ulleres. El Mestre Jedi va assentir. Ànakin sabria tenir cura de si mateix.

Va pujar a la plataforma amb Jar Jar i les dones en l'instant mateix en què aquesta començava a ascendir per col·locar-se en posició. Shmi li va llançar una nerviosa mirada interrogativa.

–Està perfectament –li va assegurar Qui-Gon, fregant-li l'espatlla amb la mà.

Padmé va sacsejar el cap, no molt convençuda.

–Vosaltres els Jedi sou massa temeraris –Va murmurar–. La Reina...

–La Reina confia en la meva capacitat per prendre decisions, jove donzella –la va interrompre Qui-Gon, dirigint les seves paraules únicament a ella–. Potser tu també hauries de fer-ho.

Padmé el va mirar fixament.

–Em sembla que estàs massa segur de tu mateix.

La plataforma d'observació va arribar al final del seu trajecte, i totes les mirades es van tornar cap als corredors. Els cohesors d'energia van ser activats, i poderoses corrents electromagnètiques van travessar l'aire entre les plaques coaxials, unint els motors bessons de cada beina de carreres per convertir-los en una unitat. Els motors van començar a funcionar i els seus espetecs i petaments van ressonar a l'estadi, confonent-se amb el rugit de la multitud primer i imposant-se ràpidament a ell després. Portaestendards i tècnics es van afanyar a fer-se a una banda, buidant la línia de sortida sota l'arc que marcava l'inici i el final de la cursa. A la part alta de l'arc, un llum vermell mantenia immòbils als corredors en els seus llocs. Anticipant-se al verd, els pilots van començar a transmetre potència als seus motors; les gegantines estructures van tremolar sota l'impuls de l'energia que generaven, i els cables que les unien a les beines i els seus conductors es van tensar com si anessin a partir-se d’un moment a un altre.

Jar Jar, horroritzat, es va tapar els ulls.

–Misa non mirar –va dir a Qui-Gon, que estava al seu costat–. Açò serà terribile!

I encara que no va voler dir-ho en veu alta, el Mestre Jedi també temia que anés a ser-ho.

Mantingues la calma, Ànakin Skywalker, va pensar. Concentra't.

La llum instal·lada sobre de la línia de sortida va emetre un intens flaix verd, i va començar la carrera.

 Següent