Darth Maul (VI)

Anterior

Entrada 6

Prefereixo els aterratges nocturns. Fins i tot si el meu Mestre no ho hagués decretat, ho hauria escollit. Mentre m'acosto a Tatooine, puc veure els llums dels espaiports i la brillantor solitària ocasional de l'estatge malmès d'un granger d'humitat. Els llums em diuen coses que la llum del dia no pot... la lluentor del sol pot amagar, la sorra pot camuflar. Però a la majoria de les criatures els agrada tenir llums a la nit. Es revelen a si mateixos.

El cel és d'un blau tintat mentre aterro en un altiplà aïllat prop del meu primer quadrant de recerca, prop de Mos Espa. Primer, activo els detectors per assegurar-me que ningú està en l'àrea. Lord Sidious m'ha advertit específicament que no cridi l'atenció en aquesta missió. Els droides sonda dirigiran la cerca. Jo he de quedar-me amb la nau.

El vent és fred mentre camino cap a una duna propera i grimpo fins a la superfície. Escombro l'àrea amb els meus electrobinoculars. Només puc veure l’espaiport de Mos Espa en la distància. Hi ha altres assentaments a prop. Activo tres droides sonda i els faig fora. Les sondes han estat carregades amb informació dels Jedi. Enviaran de tornada lectures que em donaran les coordenades de la localització dels Jedi.

Per a aquesta hora al matí, estaran morts als meus peus.

Camino de tornada a la nau. La sorra succiona les meves botes, i, gràcies a la meva ferida, cada pas requereix un esforç. Explosions ferotges radien de la ferida. Perles de suor cauen pel meu front.

Avorreixo la debilitat. És hora d'atendre la meva ferida ara que les sondes han estat llançades.

Abans de començar a embenar la meva ferida, medito, centrant-me en el dolor fins que es torna més ferotge. Es converteix en cada pensament fosc, cada sentiment salvatge que he sentit. Es converteix en un poder que puc utilitzar.

No hi ha dolor on jeu la Força.

El meu Mestre m'ha dit que els Jedi veuen el mal de diferent forma. L’abracen. Li agraeixen per alertar-los del fet que han estat ferits i que necessiten cuidar-se. Creuen que els ajuda a curar-se.

Què imbècils són. El dolor és poder. Agafaré el meu dolor i el faré servir contra ells.

Quan em trobi als Jedi, seré fins i tot més fort que abans.

Retardo el fet d’aplicar bacta a la ferida. M’assec immòbil, esperant que el dolor no es converteixi en dolor, sinó en desig. La meva necessitat de venjança contra els Jedi em crema. Ells m'han fet això. La meva persecució m'ha portat aquí. Tiro de la foscor al meu voltant com una capa. M’embolico a mi mateix de ràbia.

Només llavors embeno la ferida i aplico bacta. Em vaig sentir començant a curar.

Mentre la nit passa, el cansament del meu combat amb el dolor que no és dolor s'acomoda en els meus ossos. Embeno la meva ferida de nou amb bacta i benes i m'estenc en el matalàs. Malgrat els meus millors esforços, la meva ment va a la deriva. Recordo el temps en què vaig sentir un dolor tan punyent que vaig pensar que moriria per ell. Un dolor tan intens que no podia si més no recordar el meu nom.

Aquest va ser el dia en què em vaig convertir en un Sith.

Fa uns anys enrere. Sóc prou gran com per sentir que he crescut i madurat del tot, però prou jove com per no saber el que significa. No sé com de gran que sóc, ja que el meu Mestre mai em va dir quant feia des que em va recollir, o quina edat tinc. L'edat no té importància per a un Sith. Vivim llargues vides. No fem un seguiment del nostre desenvolupament d'una manera tan mundana.

Així que no és la meva edat el que li diu al meu Mestre que estic preparat, sinó les meves habilitats. Sé que sóc fort i ràpid i que mai em trenco. El meu control de la foscor que alimenta la Força és a prop de la perfecció.

Sóc feliç quan el meu Mestre em diu que estic preparat per fer les últimes proves que em permetran convertir-me en un Lord Sith. Ja he completat dos anys de missions per al meu Mestre. Li he complagut. Estic preparat.

Durant catorze dies, rebo una sèrie de proves físiques. Duels de sabre làser, exercicis de resistència, dejuni. Algunes proves les faig amb els ulls embenats o en un vestit de privació sensorial. Són els catorze dies més durs que puc imaginar. Per quan acaben, estic exhaust.

I esbrino que la prova ni tan sols ha començat.

–Vaig a enviar-te a un planeta de la Vora Exterior, –em diu el meu Mestre–. Està format per tres tipus de terrenys: desert, pantà, i muntanyes. Tindràs almenys tres combats en cada terreny. He enviat una flota de droides assassins per atacar-te. Cada un està programat amb estratègies diferents. Alguns treballaran junts, altres treballaran en solitari. Tots estan programats per matar.

Això crida la meva atenció.

–És cert–, diu Lord Sidious en silenci–. Estic preparat per perdre el que més valoro. Així com has estar-ho tu per convertir-te en un Sith. Has d'estar preparat per perdre la teva pròpia vida per guanyar.

Assenteixo.

–Ho entenc, Mestre.

–Hauràs de sobreviure un mes, –afegeix Lord Sidious–. Només tindràs un paquet de supervivència.

Malgrat el meu cansament, estic entusiasmat també. Vaig imaginar alguna vegada que seria tan fàcil convertir-se en Lord Sith? El valor de qualsevol cosa es mesura per l'esforç. Demostraré al meu Mestre que sóc el millor aprenent en la història dels Sith. No he de només sobreviure, he de conquerir.

M'adono ara de com de jove que era. No podia haver sabut el que hi havia per davant de mi.

Aterro al planeta i començo la meva prova. És infinitament més difícil del que la meva imaginació havia estat capaç de captar. Els droides assassins són implacables. Una vegada i una altra em desperto amb un atac. Una vegada i una altra lluito, moc el campament, lluito de nou. Sóc portat a les neus de la muntanya i pel desert ardent. Perdo el meu paquet de supervivència en un combat i he de matar i rebuscar per menjar.

Passen deu dies. Quinze. Vint.

M'aprimo i les meves forces comencen a flaquejar. Mai he sentit tal debilitat, ni durant els meus dejunis. I encara he de continuar. He de lluitar, he de trobar un lloc per descansar, he de tornar a lluitar. Compto els dies al meu cap.

Un combat amb dos droides assassins gairebé acaba amb mi. Tinc una ferida de blàster de mal aspecte en la meva cuixa. M’arrossego fins a una cova per ocultar–me. No tinc bacta, ni benes. Tot i així sé que he de recuperar-me abans de lluitar de nou.

La ferida s'infecta. És un dolor punyent, encegador. Estic massa feble com per buscar menjar. Els dies es barregen. Ja no sé quant fa que estic al planeta. Segur que ha estat més d'un mes. S'ha oblidat el Mestre de mi?

Estic prop d’al·lucinar quan Lord Sidious apareix a la boca de la cova. Estic tan content de veure’l que els meus ossos es fonen. Li miro esperançat.

–Ara és hora del teu combat final–, diu ell.

Un altre combat? Ni tan sols puc caminar.

Tot i així el seu poder sobre mi és tan fort que aixeco les cames tremoloses. Les parets de la cova brillen davant dels meus ulls. Perdo l'equilibri. Temptejo a la recerca del meu sabre làser i l’activo.

–On és el droide assassí, Mestre? –pregunto. La meva veu surt tartamudejada dels llavis gruixuts, inflats. Necessito aigua. Mataria per aigua.

El meu Mestre encén el seu sabre làser.

–Jo seré el teu oponent.

Dono un pas cap a ell. Sé que aquesta és la meva prova final. Invoco el Costat Fosc de la Força. Agafo el meu dolor i ràbia i el converteixo en una bola ben compacta. Faig cremar aquesta bola en el meu pit.

Sento un raig de forces entrar en mi. Això m’encoratja. Utilitzo aquesta força per avivar el foc en el meu interior.

–No pots ser tan patètic com sembles–, diu el meu Mestre. Alça el seu sabre làser i ataca.

Bloquejo el cop i l’inverteixo, vaig cap a ell des del costat oposat. Però ja s'ha anat per quan sóc capaç de fer el meu atac. El llançament em fa perdre l'equilibri. Em balancejo, les parets de la cova esborronant-se. Ell se’n riu.

–Ho retiro, –diu ell–. Sí que ets així de patètic.

Em diu que sóc feble, que no sóc digne de ser un Lord Sith. Em diu que m'ha jutjat malament. Intento atacar-lo. La bola de ràbia en el meu interior es converteix en una ira udolant. És dolorosament obvi que està jugant amb mi. Pot matar-me en qualsevol instant. Tot i així alguna cosa en el meu interior no ho acceptarà, ni tan sols del meu Mestre. La meva força vital no ho permetrà. Continuo lluitant, fins i tot davant el seu riure.

Em diu que ha esperat el meu fracàs. Que va veure les meves debilitats feia temps. En secret, durant els llargs anys, ha entrenat a un altre aprenent. No he estat sol.

Assenyalo, panteixant, que tenir més d'un aprenent va contra les normes dels Sith.

-Tens raó–, diu ell–. Una espurna d'intel·ligència a la fi. El segon aprenent està a l'altre costat del planeta. Ha dominat a tots els droides assassins que vaig enviar darrere d'ell. No té més que una ferida superficial. Està sa i fort.

»Al contrari que el patètic desnerit que veig davant meu–, diu el meu Mestre.

M'adono lentament del que significa això. Els meus oponents no han estat realment els droides. El meu oponent havia estat algú que no havia vist mai. El meu enemic havia estat escollit pel meu Mestre. Ell es convertirà en Lord Sith. Ell rebrà l'honor que jo esperava. Ell aconseguirà la glòria per a la qual he castigat el meu cos i disciplinat meva ment per rebre-la.

Una lenta ira comença a cremar a través de mi. És una ràbia terrible, no menys ferotge perquè comença com un gra d'incredulitat i després augmenta. Mai he sentit res així. Sé que pot consumir-me.

No puc dirigir-la. La meva ira consumirà al meu enemic. Consumirà al meu Mestre.

Sí, el meu Mestre ara és el meu enemic. Ell és el meu traïdor. L'odi m’esquinça, m’endureix.

–Pots arribar al següent punt lògic? –Em pregunta Lord Sidious amb desdeny–. Tracta de concentrar-te, Mail. Si només hi pot haver un aprenent, llavors un de vosaltres ha de morir. A qui creus que he escollit per morir, Maul?

La ira es dispara en el meu interior, bombejant energia als meus músculs. Pot fer qualsevol cosa. Puc matar al meu Mestre. Vull matar-lo. El meu odi és tan enorme que anul·la tota la resta excepte el meu desig per la seva sang.

Amb un udol des de les profunditats del meu estómac, salto cap a ell. Ell amb prou feines es lliura del primer cop del meu sabre làser, ja que fins i tot en la meva ira he emprat l'estratègia, arribant cap a ell des de baix, esperant partir-lo en dos.

Ell bloqueja el meu següent cop. La suor em cou als ulls mentre em moc pel bast sòl de la cova. No trontollo. No sóc res excepte el pols de la meva ràbia, pura energia, pura foscor. Corro pel terra de la caverna i arribo cap a ell de nou, donant la tombarella per l'aire. El meu sabre làser roda en la foscor. Quan ell bloqueja el cop, trontolla.

Vaig a matar-lo. Cada bombar de la meva sang es complau en el meu poder. Cada cop que dono està fet per ser el cop mortal. Utilitzo reserves de forces que no sabia que tenia. Els meus cops són segurs i precisos, el meu joc de peus impecable. Reuneixo el poder del Costat Fosc. Sento el meu poder xocar contra el seu. L'aire és dens, carregat amb els nostres poders foscos, titànics.

Ell bloqueja cada cop. Però veig que ha de treballar dur per mantenir-me a ratlla. El triomf rugeix a través meu davant la debilitat del meu Mestre. No és tan poderós com sembla.

–Vols matar-me? –em provoca ell–. Vols matar el teu Mestre?

–Sí, –vaig grunyir.

–M’odies?

–Sí! –crido la paraula a través de les meves dents premudes.

Però he estat debilitat per les meves dures experiències, i el meu Mestre em porta contra la paret de la cova. Estic panteixant, tractant de succionar l'aire suficient com per seguir endavant. La meva visió es taca mentre Lord Sidious alça el seu sabre làser. Bloquejo el cop, però el meu sabre làser de sobte vola lluny de la meva mà, llançat pel poder del meu Mestre comandant el Costat Fosc. M'adono llavors que acaba de començar a utilitzar les seves pròpies reserves. Les meves estan totes exposades.

No seré capaç de rebutjar el següent cop. Em partirà en dos. En una taca de calor i dolor. Veig el gran poder del meu Mestre alçant-se contra mi, veig el sabre làser venir cap a mi, veig la meva mort tan clarament com una lluna blanca com l'os en un cel de banús.

Em llanço cap endavant i m'enfonso les dents a la seva mà. Colpejo com un animal, tan ràpid que no té temps d'allunyar-se. Assaboreixo la seva sang i la hi escupo amb desdeny.

Sí, ell em matarà. Però moriré amb la seva sang en els meus llavis.

El sabre làser baixa. Espero el dolor i el xoc. Espero a morir.

El meu Mestre riu. Llança el sabre làser a un costat. És un sabre làser d'entrenament. No em fa mal.

Estic viu. No em matarà. Els meus músculs em fallen però no deixo que ho vegi. M'inclino lleugerament contra la paret de la cova darrere meu. La roca mossega la meva esquena i jo em concentro en el dolor mentre el meu Mestre continua rient-se. Mai oblidaré el so d'aquest riure. No hi ha pietat en ell.

–Sents l'odi? –pregunta.

Assenteixo.

–És la font de la teva força. Encara m’odies, –diu ell–. No importa. Avui t'has posat a les meves mans. Tinc el poder de la vida i mort sobre tu, Maul. Algun dia, tu tindràs aquest poder sobre un altre. És l'honor dels Sith. Et lliuraràs a la idea de la dominació.

Confós, li pregunto per l'altre aprenent. Però no hi ha un altre aprenent. Ha estat una mentida.

–Has passat la prova–, em diu Lord Sidious.

Desactivo el meu sabre làser i el fico al meu cinturó. Assaboreixo la sang del meu Mestre en els meus llavis. El món torna a mi lentament. La meva ira està fluint, però no he captat de tot el que ha succeït.

El meu Mestre fixa la seva mirada en mi, la mirada de gel que sustenta tant poder.

–Des d’aquest dia en endavant, ets un Lord Sith. Has escollit el camí de la foscor, el camí del poder. Ets Lord Maul. Ets el meu instrument.

–Sí, Mestre.

–La teva ira, –diu ell–. L'has gaudit? Vas gaudir volent-me matar?

–Vaig rebre un gran plaer en això, –dic.

Ell se’n riu de nou. Però aquesta vegada, el seu riure no es burla de mi.

–Ho has fet bé, Lord Maul–, diu ell.

I la meva ira contra ell s'esvaeix, per no tornar. Sóc un Lord Sith. Sóc el seu instrument.

El meu Mestre em porta de tornada a Coruscant. Sóc atès per un droide metge. Els dies passen ràpidament. Estic determinat a tornar-me millor i més fort que abans. La iniciació m'ha convertit en os i nervi. He estat buidat i omplert de nou amb ràbia i propòsit. Sóc més dur del que he estat mai abans.

Quan m'he recuperat del tot, el meu Mestre em fa cridar.

–Ets un formidable guerrer, Lord Maul–, em diu–. Ara necessites una arma a joc.

M'ensenya els arxius Sith per primera vegada. Els ha llegit detingudament per llargues hores i ha trobat una entrada passada per alt. Fa milers d'anys, un Lord Sith portava un sabre làser de doble fulla.

El meu Mestre assenyala l'entrada.

–Aquesta serà la teva arma, Lord Maul. Per servir-me bé, has de ser invencible.

Em diu que he d’entrenar-me per conèixer-la immediatament. Ha d'encaixar a la mà, estar equilibrada pel meu cop. He d’entrenar amb ella fins que sigui part de mi. I llavors m'uniré a ell en la més gran missió de totes.

–Quina és aquesta, Mestre? –m'atreveixo a preguntar.

–La dominació de tota la galàxia, –em diu.

Aquell dia, sento una alegria salvatge prop de l'alegria que sento en el combat. Estic involucrat en grans coses. Dominació. Control.

Només estic començant a assaborir el poder fosc d'un Sith.

Següent