Darth Plagueis (XVII)

Anterior

17: DIES DE VI I INDECÈNCIA

El Canceller Suprem Thoris Darus era principalment responsable de l'atmosfera excitant que prevalia a Coruscant. Un humà natiu de Corulag, Darus havia portat una sensació d'estil a la capital galàctica que havia estat absent una dècada abans quan Vaila Percivas tenia el càrrec i que no s'havia vist realment des de l'era d’Eixes Valòrum. Darus no s'havia casat, era un faldiller incorregible, un entusiasta dels esports, l'òpera, el joc legítim i l'alta cuina. El seu primer mandat va estar caracteritzat per un ascens marcat de la disbauxa i, al final, de la corrupció rampant. Seguint l'exemple donat pel Canceller Suprem, molts de les desenes de milers que servien al Senat o pressionaven a favor de les corporacions i els càrtels autocràtics havien transformat Coruscant en un cau d'egoisme sense igual en qualsevol lloc del Nucli o la Vora Interior. Des de totes les àrees de la galàxia havien vingut éssers ansiosos per atendre les necessitats de la nova elit política, des de xefs a artistes i especialistes en plaer. Cortesia de la Federació de Comerç i els seus nombrosos afiliats i socis corporatius, els béns fluïen des de milers de mons, donant origen a noves modes, nous menjars i noves formes d’extravagància. Els coruscantins privilegiats, determinats a gaudir de la vida al centre, feien els ulls grossos a les tempestes que s'estaven formant en les vores de la civilització (rivalitats dins dels sistemes, pirateria, crim organitzat) i que s’obrien camí cap al Nucli. En tres anys el planeta va veure més immigració de la qual havia vist en els cent anteriors, principalment de la Vora Exterior, les espècies no humanoides arribaven en completa ignorància de les dificultats que els esperaven.

Per a Palpatine, Coruscant va excedir a les seves expectatives. Cinc anys de viatges i aventures per la Regió d'Expansió i les Colònies li havien donat un gust per la vida alta i aquí hi havia un lloc on no simplement es podien complir els seus desitjos més foscos, sinó també on podria posar a prova els seus talents únics. La seva topografia d'edificis que travessaven els núvols era un microcosmos de la galàxia: ple d'éssers que estaven disposats a fer el que fos necessari per obrir-se camí a urpades des de les profunditats, vigilats per una elit estratificada que alimentava la seva misèria. Si Coruscant era un imant per a aquells sense habilitats o promeses, també era un paradís per a aquells amb crèdits i connexions. I amb l'ajuda de molts dels hereus de la riquesa que Palpatine havia conegut mentre servia com a ambaixador de Naboo, juntament amb la camarilla de companys i sequaços d’en Hego Damask, sentia que estava de camí al cim del Podi del Senat des del moment en què les seves botes van tocar el terra artificial.

Va comprendre immediatament que l'única manera en què la República podria haver-se salvat a si mateixa era portant al Senat a un planeta on les temptacions no estiguessin sotjant per qualsevol nexe de trànsit, l'oportunitat a cada local amb terrassa i el vici en cada canó, tot i que l'aldarull que estaven armant el Canceller Suprem Darus i el Senat només era obvi si un sabia on mirar i això requeria freqüentment tenir accés sense limitacions als clubs privats i a les habitacions posteriors on gravitaven els suborns. Fins i tot sense la Força, Palpatine sabia que hi hauria tingut èxit. La tasca demostraria no ser res més desafiant que guanyar-se la confiança total dels seus iguals. Amb tothom esforçant-se per superar-se els uns als altres, ell només necessitava assegurar-se que es vestia bé, sopava en els llocs correctes, s'associava amb la companyia apropiada i renovava les seves passades de temporada de l'Òpera Galàxies. Alhora, comprenia que podria ser gairebé tan anònim com desitgés, aventurant-se simplement cap amunt o cap avall, vestint-se o desvestint-se, relacionant-se amb mercaders en comptes de polítics o col·laborant amb tramposos, pocavergonyes, estafadors i xarlatans que poblaven els nivells inferiors.

El seu primer apartament no era luxós, però estava localitzat en el districte del govern, amb lloc suficient per a la seva creixent col·lecció d'art, que ara incloïa una costosa escultura de neurànium i brònzium de l'antic savi Sistros, apropiada per a l’acabalat cap de la Casa Palpatine, i que contenia el seu sabre làser fet a mà original, amagat en una cavitat cilíndrica indetectable pels escanejos de seguretat.

El fet que el seu primer càrrec oficial com a senador interí de Naboo fora assistir a un funeral, el seu segon en aquest any, només semblava apropiat, donat els plans eventuals dels Sith per Coruscant.

Les ordres d'assistir al funeral d’en Vidar Kim havien vingut de Naboo i de Plagueis, que va dir que hauria d'utilitzar l'oportunitat per buscar a Ronhar Kim i parlar amb ell personalment. Palpatine encara havia de reunir-se cara a cara amb un Jedi i una conversa amb Ronhar li permetria posar a prova la seva habilitat d'ocultar la seva autèntica naturalesa a un altre usuari de la Força.

Malgrat com de malvat que és Coruscant, li havia dit Plagueis, la Força és forta allà a causa de la presència de tants Jedi. Si tens èxit en amagar-te a plena vista, seràs capaç d'ocultar la teva naturalesa fins i tot al més poderós d'ells. Accepta a Ronhar al teu cercle de confiança i, un cop que ho hagis fet, passa un temps a Coruscant familiaritzant-te amb la caserna general amb espires del nostre enemic i pregunta't a tu mateix: No és aquesta una fortalesa dissenyada per mantenir allunyada la foscor?

A part d'això, el silenci d’en Plagueis sobre la qüestió de l'assassinat d’en Kim havia estat ensordidor. En descobrir que el Rei Tapalo havia nomenat a Palpatine senador interí, Plagueis li havia ofert la seva enhorabona, però res més. Després de mesos de no veure’l, Palpatine havia tingut l'esperança de trobar a Plagueis esperant-lo a Coruscant, però Hego Damask i els muuns que conformaven els Holdings Damask estaven duent a terme negocis no especificats en el distant Serenno.

El servei funerari va tenir lloc a l'ambaixada de Naboo, que estava localitzada per sota i cap a l'oest de la Plaça del Monument i del Senat. Vestit amb una capa de coll alt i unes vestidures porpra, Palpatine va arribar a la mònada ornamentada en companyia d’en Kinman Doriana, Sate Pestage i Janus Greejatus, que havia estat despatxat cap a Coruscant per Tapalo i qui Palpatine sospitava que tenia certa fortalesa en la Força. Kinman i Sate havien forjat un vincle instantani. El juvenil Doriana estava fet per a un planeta com Coruscant i no podria haver demanat un guia millor per a la titil·lant part inferior de la capital galàctica que Pestage, que semblava conèixer tots els racons d’aquell lloc.

Ronhar Kim estava entre diverses dotzenes de convidats que estaven assistint al servei. Palpatine va esperar fins que el Jedi va estar sol a la sala de la vetlla abans d’aproximar-se a ell.

En ocultar-te a tu mateix, no seràs capaç de dependre dels teus dons foscos, va dir Plagueis. En canvi has de ser tu mateix, has de submergir-te en el patró unificat amb el que els Jedi estan en harmonia. Visible a la Força, però no com un Sith. Atès que no pots permetre't ser vist, t'has d'assegurar que no et donen per fet. Disfressat com a profà. Camuflat en la rutina. En aquests mateixos regnes des dels quals pots atacar sense advertència quan sigui necessari.

Un jove alt i musculós vestit amb vestidures negres, Ronhar tenia l'espès pèl negre recollit darrere en un monyo i amb llargs flocs a la part davantera que li penjaven de les temples fins a la barbeta. En ell, Palpatine va poder veure a Vidar, el cos era a la capella ardent, estès cap per amunt en un enorme fèretre rectangular de pedra. Una simple manta cobria el cadàver des de les espatlles fins als genolls i sobre el pit descansava un bol metàl·lic buit que contenia les flors porpres i una espelma encesa que pretenia simbolitzar la Flama Eterna de la Torre Livet. Janus Greejatus transportaria les cendres de la cremació a Naboo, on serien escampades en el Riu Solleu.

–Jedi Ronhar Kim –va dir Palpatine quan va entrar a la sala–, si us plau perdoni la intrusió, però volia oferir-li el meu condol en persona.

Despertat dels seus pensaments, Ronhar va girar cap a ell, gairebé a la defensiva, i li va examinar del cap als peus.

–Qui és vostè?

–Palpatine –va dir ell–. He estat nomenat per succeir a Vidar Kim com a senador de Naboo. Coneixia bé al seu pare.

La vigilància de Ronhar es va tranquil·litzar.

–Perdoni'm per no saber més sobre Naboo, senador... Palpatine. Però de fet, fins fa diverses setmanes, no vaig ser conscient que Vidar Kim era el meu pare biològic, o fins i tot que Naboo era el meu planeta natal.

Palpatine va fingir comprensió.

–No hi ha necessitat de disculpar-se. Imagino que la Força és, en algun sentit, el seu propi domini.

Ronhar va assentir.

–Amb prou ​​feines vaig conèixer a l'home. De no haver estat pel fet que era un senador de la República, el Consell Jedi no hauria concedit la dispensa perquè em reunís amb ell.

 Palpatine es va permetre obrir-se amb la Força, però només durant un moment i principalment per avaluar la reacció del Jedi, que va demostrar ser indestriable.

–Disculpi’m per preguntar però per què va triar vostè llavors assistir al servei?

Ronhar es va tornar pensatiu.

–Sens dubte coneix la tragèdia que va reclamar les vides de la seva dona i els seus fills.

–Sí.

–Vidar Kim va contactar amb mi per preguntar-me si consideraria renunciar al meu jurament als Jedi, per convertir-me en el portador del nom de la família.

Palpatine es va acostar més a ell i va afegir compassió a la seva veu.

–M’ho va explicar, Ronhar. La seva presència aquí reflecteix dubtes respecte a les seves obligacions?

–No –va dir el Jedi, potser més fermament del que pretenia–. Només sóc aquí per respecte cap a l'home. Com també sabrà, va morir a mans d'una assassina mentre estava en companyia meva. –La veu d’en Ronhar va trair decepció en comptes de fúria–. Si hagués actuat abans, ell estaria viu i en aquest moment no puc estar segur que els trets làser de l'assassina no estiguessin dirigits a mi, en comptes de Vidar Kim.

–Qui en el seu sa judici escolliria a un Cavaller Jedi com a objectiu?

El Jedi va inspirar amb força i va estrènyer els seus ulls foscos.

–Els Jedi no tenen enemics, senador. Distribuir justícia i assegurar la pau no encaixa bé amb alguns éssers.

–El món de la política no és més segur, Ronhar. No en aquesta era, amb tants que tenen necessitats. Gràcies a la Força que tenim als Jedi.

–Em pregunto... –va dir en Kim.

Palpatine el va mirar amb interès. El Jedi estava menys interessat en solucionar l’assassinat d’en Vidar que en agonitzar per la seva decisió en no haver-lo pogut evitar.

–Es pregunta què, Ronhar?

–Com podria haver estat la meva vida de no haver-me convertit en un Jedi.

Palpatine va adoptar una expressió de sorpresa.

–L’elecció li corresponia prendre-la a vostè. Té vostè a la Força. El seu destí era inevitable.

Ronhar va reflexionar sobre això.

–I si Vidar Kim hagués triat no lliurar-me a l'Orde?

–Una línia de pensament impossible de seguir fins a cap conclusió –va dir Palpatine.

El Jedi li va mirar i va quadrar les seves espatlles.

–Hi ha moltes bifurcacions en el camí, senador. D'haver estat a Naboo podria haver seguit els passos d’en Vidar Kim i haver entrat en la política. Potser no és massa tard.

Palpatine li va mostrar un somriure tolerant i es va col·locar al seu costat, confiat ara en què la seva autèntica naturalesa estava més enllà de ser detectada.

–Haig d'admetre que la noció d'un polític amb valors Jedi no manca d’atractiu. De fet, la República va estar un cop regentada únicament per cancellers Jedi. Però em temo que vostè és una espècie d'anacronisme, Ronhar. La galàxia sembla haver rebutjat la idea d'un lideratge il·luminat. El millor polític actual és merament excepcional, on cada Jedi és extraordinari.

Ronhar va riure breument.

–Més i més, senador Palpatine, comença a sonar com el meu antic Mestre.

–Què faria de tenir jo aquests talents –va dir Palpatine, prenent-s’ho a broma–, però tinc una proposició, Ronhar. No només sóc nou al Senat, sóc nou a Coruscant. I seria bo tenir algú amb qui comptar com a amic. Així que, què diria sobre una aliança entre un polític i un Jedi? A través de mi vostè podria obtenir comprensió de com funciona la República i a través de vostè jo podria comprendre millor als Jedi, en els seus papers com a guardians de la pau.

Ronhar va inclinar el cap en una reverència.

–Respecto a Vidar Kim molt més per unir-nos. Que la Força us acompanyi, senador Palpatine.

***

A Serenno, lluny del Nucli al llarg de la Via Hydiana, una serventa femenina del comte Vemec, vestida amb un vestit d'un passat de feia molt, va escortar al quartet de Jedi humans a la sala de conferències del castell dispendiosament modernitzada. El primer a ser presentat a aquells reunits, incloent dignataris i polítics representant a Serenno i al proper Celanon i al nucli muun dels Holdings Damask, va ser la Mestra Jedi i membre del Consell Jocasta Nu, una dona d'aspecte agradable amb els cabells llisos, galtes pronunciades i uns brillants ulls blaus. Acompanyant-la hi havia els distingits Mestres Jedi Dooku i Sifo-Dyas i un Cavaller Jedi alt i de constitució poderosa anomenat Qui-Gon Jinn, que va romandre dret mentre la resta va prendre seient en la taula circular.

Els tres homes es comportaven amb palpable confiança en si mateixos i lluïen barbes de diferents estils: la d’en Dooku acabava en una punta estilitzada, la d’en Sifo-Dyas seguia la forta línia de la seva mandíbula i la d’en Qui-Gon era llarga i espessa.

Plagueis, que rarament es perdia l'oportunitat d'interactuar amb Jedi, havia planejat deixar els negocis de Serenno a Larsh Hill i els altres, fins que va descobrir que Dooku estaria present.

D'uns cinquanta anys o així, Dooku era un fill natiu de Serenno, procedent d'un llinatge noble anàleg als Palpatine de Naboo. De no haver nascut poderós en la Força, hauria estat un comte, de la mateixa manera que Palpatine hauria estat de sang reial. Però en les poques ocasions en què Plagueis s'havia trobat amb Dooku, havia sentit alguna cosa en ell que garantia una major investigació. Es deia que Dooku era un dels millors mestres de sabre làser de l'Orde i s'havia guanyat també una reputació de diplomàtic hàbil. Però la seva passió i la seva intranquil·litat eren el que havia capturat l'atenció d’en Plagueis. Malgrat totes les seves dècades en l'Orde, semblava haver mantingut un peu ancorat en allò mundà. En lloc de vestidures marrons senzilles portades per la majoria dels Jedi, com el robust Qui-Gon Jinn, Dooku preferia capes i vestidures més apropiades per a una nit a l'òpera de Coruscant. A més, era un crític càndid del Canceller Darus i les pràctiques corruptes del Senat.

El que potser era més important, Dooku estava connectat al Gran Pla Sith de maneres que anaven més enllà del que era circumstancial.

Uns vint anys abans, en un pla dissenyat per Tenebrous per reemplaçar al senador humà Blix Annon per una jove estrella en ascens anomenat Eero Iridian, Dooku i el seu padawan en aquella època, Qui-Gon Jinn, es van veure atrapats en els successos i se les havien manegat per enviar a alguns dels jugadors principals a presó.

Dooku també havia sabotejat inconscientment diversos dels plans d'en Tenebrous per fomentar la dissensió entre sistemes a la Regió d'Expansió.

Després de l'assassinat gairebé desastrós d’en Vidar Kim, l'interès de Plagueis per Dooku havia assumit una nova urgència. Estava segur que Sidious evolucionaria fins a un Sith al comandament, però just ara el jove naboo estava borratxo de poder i tenia tendència a cometre errors.

Quan la foscor reconeixia a un com un autèntic aliat, un novici o un novícia podia perdre el seu camí, com gairebé li havia passat a Plagueis després de l'assassinat d’en Kerred Santhe. Els Mestres Sith que adoraven a Bane com Tenebrous podrien haver utilitzat la trobada a Serenno com un mitjà per amenaçar als seus aprenents amb reemplaçaments. Plagueis, però, no tenia aquestes intencions, que era pel que no li havia esmentat a Sidious que els Jedi estarien assistint a la reunió. Fins i tot així, es va trobar preguntant-se si un Jedi insatisfet com Dooku podria ser una assegurança contra un canvi de la fortuna, algun succés inesperat que li robés a Sidious, o potser tornar-lo cap al Costat Fosc sense un reclutament formal i manipular-lo fins a instigar un cisma en l'Orde.

Com li havia dit a Sidious, fins i tot un Jedi entrenat podria sucumbir a l’atracció del Costat Fosc per si mateix o mateixa.

Cent trenta anys abans, en un antic planeta Sith en el sistema Cularin, un Padawan anomenat Kibh Jeen havia estat afectat tan fortament pel poder prolongat en una fortalesa a Almas que es va sotmetre al Costat Fosc i va iniciar un conflicte per tot el sistema. Potser, sota la influència d’en Plagueis, el Mestre Dooku podria ser inspirat per fer alguna cosa semblant. El Jedi requeriria una observació més de prop.

Un dels advocats legals de Celanon va ser el primer a parlar quan tothom es va haver assegut.

–Celanon protesta contra la presència del Mestre Jedi Dooku en aquesta reunió, donat que ha arribat a la nostra atenció que és serennià de naixement.

L’arrogant comte Vemec va començar a respondre quan Dooku el va interrompre, dirigint-se ell mateix al litigant.

–Si hagués investigat més, també sabria que vaig renunciar a tots els títols de la meva família i a Serenno en ser acceptat en l'Orde Jedi. –Va tornar la seva mirada penetrant cap a l'ambaixador de Celanon–. Li asseguro que seré tan imparcial com qualsevol de vostès.

L'ambaixador de Celanon, un humà gran i presumptuós, es va aclarir la gola d’una manera significativa.

–La reputació del Mestre Jedi Dooku de just i imparcial el precedeix. Confiem en què serà tan just en aquesta qüestió com se sap que ho ha estat en qualsevol altre lloc.

–Amb aquest assumpte superat –va dir Vemec–, demano el començament oficial d'aquests procediments.

La qüestió davant ells involucrava la construcció planejada d'un repetidor d’hiperona de fabricació aqualish en l'espai de Celanon que expandiria l'abast de l'HoloRed fins a l'interior del Sector Corporatiu, una vasta regió del Braç Tingel que s'havia convertit en un camp de jocs econòmic per al Clan Bancari i l’Aliança Corporativa, a través de tractes lucratius negociats pels Holdings Damask.

En compensació pel fet que l'emplaçament del repetidor necessitaria canvis en les rutes de comerç hiperespacials, Celanon havia anunciat que a les naus que entressin a l'espai de Celanon procedents de sistemes de la part superior de la Hydiana se'ls requeriria pagar unes substancials taxes de trànsit. Plagueis havia limitat l'interès en el debat. Secretament havia tingut l'esperança que la mediació fallés. Esmentant la controvèrsia, els Holdings Damask podrien llavors retirar-se, i el projecte s'esfondraria, deixant als sistemes en el Braç Tingel enfuriats per haver estat víctimes per una discussió trivial entre dos rics planetes de la República.

Després de quatre hores d'anades i vingudes sense sentit, Plagueis va començar a sentir-se com el victimitzat. Quan el comte Vemec finalment va demanar un recés en els procediments, i molts dels participants es van dirigir cap a les taules de menjar, Plagueis es va trobar al costat de Dooku, Sifo-Dyas i Qui-Gon Jinn i es va atreure el vel de profà sobre si mateix.

–Les disputes s'estan tornant massa comunes –va comentar a ningú en particular–. En absència de resolució, seran els sistemes exteriors els qui més patiran.

Dooku va assentir sàviament.

–El repetidor d’hiperona hauria d'haver estat un projecte de la República. El Senat va errar en permetre que l'HoloRed es privatitzés.

Les orelles d’en Qui-Gon Jinn es van aixecar i ell va mirar a Plagueis.

–El descontentament en els sistemes exteriors és en acord amb els Holdings Damask, veritat, Magíster?

–Al contrari –va replicar Plagueis amb una veu seriosa–. Advoquem per l'interès dels planetes abandonats quan i on podem.

L'alt Jedi no va ser persuadit de retrocedir.

–En donar suport als que són com la Federació de Comerç i altres càrtels?

–La Federació de Comerç ha portat progrés a molts planetes subdesenvolupats, Mestre Jinn.

–A través de l'explotació que porta al final a la ruïna.

Plagueis va separar les seves mans.

–El progrés sovint té un cost. En ocasions un planeta passarà pels dolors del creixement com a resultat, però dir que el resultat final seria una ruïna és anar massa lluny. –Va estudiar a Qui-Gon–. Amb certesa els Jedi han hagut d’ignorar les conseqüències de la mateixa magnitud en fer complir les lleis de la República.

Les fosques celles d’en Sifo-Dyas van formar un V. Un home baix i musculós, tenia un nas ample, prominents galtes i un lluent pèl negre recollit amb una cinta en un monyo alt. Les seves mans eren grans i plenes de durícies, com de fer treballs físics. La preocupació va brillar en els seus ulls marrons.

–És una interpretació equivocada que servim només a la República, Magíster.

El nostre Orde serveix al bé més gran.

–Tal com el defineix l'Orde –va dir Plagueis, només per fer un gest per deixar de banda el comentari–. Però llavors vostès tenen l'avantatge de ser capaços d’actuar en concert amb la Força, on a la resta de nosaltres se'ns deixa buscant a palpentes en la foscor el que és just i correcte. Els Holdings Damask intenten, no obstant això, adoptar una perspectiva més àmplia.

–Igual que els Jedi –va dir Qui-Gon–. Però en diversos casos en els quals hem hagut de resoldre conflictes, és el seu nom el que ha sortit a la superfície.

Plagueis va arronsar les espatlles.

–La riquesa es té en estàndards més alts que la pobresa.

Dooku va pensar en això.

–Culpo al Senat per animar a la galàxia a girar-se cap al crèdit.

Plagueis va mirar de Dooku a Qui-Gon.

–Estic disposat a concedir-li al Mestre Jinn que els muuns hem arraconat el mercat de les finances, si ell està disposat a concedir que els Jedi han arraconat el mercat de l'ètica.

Qui-Gon li va concedir a Plagueis una inclinació de cap dignificada.

–I d'aquesta manera ens trobem en bàndols diferents, Magíster.

–No necessàriament. Potser anem darrere de la mateixa cosa.

–Diferents camins cap al mateix destí? És una racionalització intel·ligent, però em nego a acceptar-la. –Qui-Gon va col·locar les seves mans a les mànigues oposades de la seva capa–. Si em disculpen...

Dooku va somriure lleugerament mentre el Jedi alt es va allunyar passejant.

–El meu antic aprenent no va amb embuts.

–Les xerrades franques són una raresa aquests dies –va dir Plagueis–. El Senat podria aprendre d'éssers com Qui-Gon Jinn.

Dooku va posar una cara malhumorada.

–El Senat només s'escolta a si mateix. Infinitament i sense propòsit. Si ell i el Canceller Suprem Darus van a perpetuar el clima on la injustícia pugui avançar, llavors ho farà.

Sifo-Dyas es va tornar incòmode.

–La Rotonda és una sorra en la qual ni tan sols nosaltres hem d’entrar –va dir amb una veu plana–, excepte com a espectadors.

Plagueis no va poder contenir un somriure.

–Però se'ls ha conegut, de tant en tant, per exercir pressió. –Va continuar abans que Sifo-Dyas o Dooku poguessin respondre–. Pot ser un circ. Una cosa és segura, però: el Nucli no està aguantant. Es necessita un nou lideratge.

–Darus serà escollit indubtablement per a un altre mandat –va dir Dooku.

Plagueis va fingir preocupació.

–No hi ha ningú que pugui derrotar-li, Mestre Dooku?

–Frix, possiblement. Kalpana, eventualment. En aquest moment no és prou fort per derrotar als grups de pressió amb interessos especials.

La incomoditat d’en Sifo-Dyas es va incrementar.

–Hem jurat no prendre un paper actiu, en qualsevol cas.

–Kalpana amb certesa fixaria un to diferent –va dir en Plagueis–, però potser un igualment arriscat. La seva posició contra la pirateria, el contraban i fins i tot l’esclavitud és ben coneguda. Malauradament, molts dels sistemes exteriors sobreviuen només a causa d’aquestes pràctiques.

–Llavors aquests planetes hauran de trobar mitjans alternatius –va dir en Sifo-Dyas.

Plagueis es va tornar cap a ell.

–Sense ajuda de la República? Comença a sonar-me com que els Jedi tindran feina per a estona.

Sifo-Dyas va comprimir els seus llavis.

–Els Judicials i els Jedi mantindran el pas.

–Hi ha seguretat en la seva veu –va dir Plagueis–. Però deixi’m proposar-li una pregunta: Si el descontentament s'estén i els conflictes entre sistemes esclaten, si els planetes membres amenacen amb la secessió, com va amenaçar Serenno en temps passats, no estarien dividits els seus lleialistes?

–La República serà preservada.

Plagueis va somriure.

–De nou, aquesta consoladora confiança. Però suposi que les metes de la República no són mantenir el bé més gran. Suposeu que el conflicte creix fins a esdevenir un autèntic cisma.

Els dos Jedi van intercanviar mirades.

–En absència d'exèrcits no pot haver-hi guerra –va dir Dooku.

–No són els Jedi un exèrcit? O almenys no són capaços de convertir-se en un si es presenta la necessitat?

–Vam ser un exèrcit en cert moment, però els nostres enemics van ser derrotats –va dir Sifo-Dyas amb deliberada vaguetat–. No importa l'extensió del conflicte, nosaltres intentarem forjar la pau. I sense convertir-nos en el cos governant que vostè sembla témer.

Plagueis no va replicar immediatament. Sifo-Dyas estava demostrant ser fins i tot més interessant que Dooku, encara que d'una manera diferent.

Només una sensació equivocada de lleialtat cap a l'Orde Jedi evitava que li donés veu a l'autèntica extensió de les seves aprensions.

–I malgrat tot vostè diu forjar la pau. Això té el so de la semàntica, Mestre Sifo-Dyas. Però pel bé de la discussió, què passa si els sistemes ressentits aixequen un exèrcit? No hi estarien els Jedi obligats a servir i protegir la República?

Sifo-Dyas va forçar una exhalació.

–D'on aixecarien aquests exèrcits hipotètics? Els sistemes exteriors no disposen dels recursos...

Donant-se compte del seu error, ho va deixar sense acabar.

Plagueis va esperar un moment, amb la seva satisfacció amagada.

–No pretenia suggerir que la República estigui privant a propòsit als sistemes exteriors del dret a l'autodeterminació. Merament estic especulant, perquè veig una amenaça creixent.

Dooku li va mirar.

–No és vostè l'únic que la veu, Magíster.

–Llavors una pregunta final, si em permeten: Si són atacats, contraatacarien?

–La República ha promès romandre desmilitaritzada –va dir Dooku–. Només es militaritzaria en el cas d'una amenaça percebuda.

–Una vegada més, ha replantejat la seva pregunta inicial, Magíster Damask –li va interrompre Sifo-Dyas, amb un nou foc en els seus ulls–. Està fent una hipòtesi d’un atac contra el propi Orde Jedi.

–Suposo que sí –va dir Plagueis amb autodesaprovació–. Suposo que estava pensant en el recent assassinat del senador Vidar Kim. Un Jedi va estar involucrat, si no estic equivocat.

–Aquesta qüestió està sent examinada –va dir Sifo-Dyas amb una veu controlada–. No hi ha proves que suggereixin que el Jedi en qüestió era l'objectiu.

El silenci que va seguir va ser trencat per la veu de la Jocasta Nu, que estava cridant als Jedi cap a la part més allunyada de la sala de conferències. Plagueis va estudiar a Sifo-Dyas perifèricament. Mentre que Nu i els altres xerraven, ell va pensar en la conversa que havia tingut amb Sidious a Sojourn.

Haurem d'explotar la seva rectitud i la seva obediència cega a la República, havia dit Sidious a cert punt. Hem de fer que els Jedi semblin els enemics de la pau i la justícia en comptes dels guardians.

Reflexionant sobre això de nou, Plagueis va començar a preguntar-se si havia pres l’aproximació equivocada a Kamino. Potser, va pensar, seria millor fer que els kaminoans creessin un exèrcit capaç de lluitar al costat dels Jedi en comptes de contra ells...

Sifo-Dyas va ser el primer a tornar al racó de l'habitació d’en Plagueis, com si estigués ansiós per continuar la conversa.

–A menys que estigui pensant a invertir en empreses militars, Magíster, puc assegurar-li que la República no invertirà la seva postura sobre la desmilitarització. –Les seves paraules eren forçades, però no tenien seguretat–. Les Reformes de Ruusan no seran revocades.

Plagueis li va mostrar els palmells de les seves mans.

–I jo puc assegurar-li, Mestre Jedi, que les meves preguntes no estaven de cap manera motivades per pensaments de beneficis. Nosaltres, és a dir, jo, no vull veure a la República agafada amb la guàrdia baixa. Per ara col·locaré la meva fe en els Jedi i en la creença que un exèrcit es podria aixecar si fos necessari.

La mirada d’en Sifo-Dyas va vacil·lar.

–Sortit de l'aire? Això és improbable, Magíster.

–Criat, llavors.

–Fabricat, vol dir.

–No, estava sent literal –va dir Plagueis–. Però sé només d'un grup que podria estar a l'altura de la tasca. El grup que va criar treballadors perquè treballessin en les mines de Subterrel.

El desconcert va arrugar la cara d’en Sifo-Dyas.

–No estic familiaritzat amb Subterrel.

Plagueis era a punt d'esmentar Kamino quan va veure aproximar-se a Jocasta Nu i una sensació des de la més profunda foscor es va elevar dins d'ell, escanyant la seva caixa vocal, com si es negués a deixar que la paraula escapés.

–Em disculpo, Mestre Jedi –va dir quan va poder–. El nom del grup el tenia en la punta de la llengua, però sembla que me l’he empassat.

Següent