La batalla final (i VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Els caces estel·lars havien fracassat.

La defensa gungan havia estat detinguda per les incansables hordes droides.

Però el noi li havia donat la volta.

El noi havia penetrat a l'interior de la nau de combat de la Federació de Comerç i fet esclatar el reactor principal. Secció a secció, tot el vehicle havia explotat en una nova de runes espacials.

Sense energia, els droides s'havien quedat morts. La Reina i el Capità Panaka, havent-se colat a la cambra on estava el Virrei, van ser capaços d'assegurar una rendició total.

I el Senador Palpatine havia estat escollit Canceller Suprem.

Tot havia succeït tan ràpid.

I no hauria passat sense l’Ànakin.

L'Escollit.

Era cert? Potser.

Obi-Wan volia creure el judici del seu Mestre. Però fins i tot ara, fins i tot després de les gestes de l’Ànakin, Obi-Wan no es podia treure del tot els seus dubtes sobre el noi.

No obstant això, li havia fet una promesa a Qui-Gon. I la compliria. Entrenaria al noi per ser un Jedi.

Suposant que ell mateix es convertís en un Cavaller. Això encara estava per ser determinat.

Obi-Wan va empassar amb força i va entrar a la sala de torretes del palau de Theed. Allà l'esperava Yoda, caminant lentament.

Agenollant-se, Obi-Wan va encarar l'ancià Mestre. La cara d’en Yoda era impenetrable. Va continuar caminant, com ignorant el jove. Llavors, finalment, va parlar:

-Concedir-te a tu, el nivell de Cavaller Jedi el Consell fa. Però d'acord amb què tu prenguis aquest noi com el teu aprenent Padawan, jo no.

-Qui-Gon creia en ell, -va protestar Obi-Wan-. Jo crec en Qui-Gon.

Yoda va sacsejar el seu cap.

-L’Escollit el noi pot ser. No obstant això, greu perill temo en el seu entrenament.

-Mestre Yoda, li vaig donar a Qui-Gon la meva paraula. Entrenaré a l’Ànakin... sense l'aprovació del Consell, si he de fer-ho.

-El repte d’en Qui-Gon percebo en tu... de fer-ho, no tens, -va dir en Yoda, mirant abruptament a Obi-Wan. Es va aturar, la seva expressió suavitzant-se -. D'acord amb tu, el Consell està. El teu aprenent, el jove Skywalker serà.

Obi-Wan va somriure. No només era un Jedi. Tenia una missió.

Volia saltar i alçar al vell guerrer canós en l'aire.

Però va veure la cara d’en Qui-Gon amb l'ull de la seva ment... i va escoltar les paraules del seu Mestre.

Concentra't en el moment.

Va contenir les seves emocions i solemnement es va inclinar.

I va pensar que va veure una ombra de somriure a l’arrugada cara d’en Yoda.

La pira funerària, per tradició, es va fer aquella nit.

El cos d’en Qui-Gon cremat lentament, com si l'esperit hagués romàs aquí i estigués fent un últim combat. Però la figura a la pira funerària ja no era un home, era un recordatori.

Obi-Wan va mirar la silueta fins que es va consumir... fins que el contorn de la cara heroica es va cremar en el seu cor i ment, els llocs on l'ànima d’en Qui-Gon sempre viurien. I sempre li aconsellarien.

Darrere d’Obi-Wan, un tambor sonava rítmicament i llavors es va esvair. Algú va alliberar coloms, que van volar cap a les cendres que s'elevaven i van desaparèixer en el vent.

Al costat de l’Obi-Wan estava el noi, els seus ulls vermells i temorosos.

-Ell és un amb la Força, Ànakin, -va dir Obi-Wan-. Has deixar-lo anar.

-Què passarà amb mi ara? -va preguntar el noi.

-Jo sóc el teu Mestre ara, -li va assegurar Obi-Wan-. Et convertiràs en un Jedi, t'ho prometo.

A l'altra banda d'Obi-Wan, Mace Windu es va tornar cap a Yoda.

-No hi ha dubte, -va dir el conseller Jedi-, el guerrer misteriós era un Sith.

Yoda va assentir.

-Sempre dos, n’hi ha... ni més, ni menys. Un Mestre i un aprenent.

-Però quin va ser destruït? -va preguntar en Mace Windu-. El Mestre o l'aprenent?

Obi-Wan es va quedar a prop del seu nou jove Padawan. Si era certament L'Escollit, el seu entrenament seria ràpid.

Seria necessitat per a una nova batalla, una molt més gran que cap a la qual s'enfrontessin abans.

I era millor que estigués preparat.

FI