L'amenaça fantasma (XXI)

Anterior

21

Ànakin Skywalker va entrar corrent per les portes obertes de l'hangar principal darrere de Padmé i els Jedi, amb R2 i la resta dels combatents per la llibertat de Naboo trepitjant-li els talons.

Els androides de combat es van tornar cap a ells, però espases de llum i feixos desintegradors van fer trossos la primera filera abans que els altres s'adonessin del que passava. Els androides es van reagrupar i van demanar ajuda a l'exterior, però Panaka i els seus homes ja tenien molt ocupats als androides de la plaça, i per uns instants els Jedi i els naboos van poder fer-se amb el control de la situació.

Recordant-se de l’ordre d’en Qui-Gon, Ànakin va buscar refugi sota del fusellatge del caça estel·lar més proper mentre al seu voltant els feixos desintegradors solcaven l'aire entre encegadors fogonades de flames làser.

–Pugeu a les vostres naus! –els hi va cridar Padmé als pilots, perseguint als androides de combat en retirada al capdavant del seu contingent de soldats naboos.

Agenollada i posant-se a cobert, Padmé va disparar el seu desintegrador amb moviments veloços i precisos i va abatre un androide rere l'altre, llançant ràfegues que sempre localitzaven als seus objectius amb infal·lible precisió. Els Jedi lluitaven davant d'ella, detenint els feixos làser amb les seves espases de llum i convertint en ferralla als androides que tenien la desgràcia de creuar-se en el seu camí. Però era Padmé la qual atreia irresistiblement la mirada de l’Ànakin, ja que el noi no només no havia vist aquella faceta d'ella anteriorment, sinó que ni tan sols havia sabut que existís. Padmé, que havia deixat de ser una jove donzella per esdevenir una temible combatent, es movia amb la rapidesa i els reflexos ben entrenats d'una veterana lluitadora foguejada en mil batalles.

Aquell somni en el que havia vist la Padmé al capdavant d'un exèrcit en un altre temps i un altre lloc va tornar a la seva memòria, i de sobte el somni ja no li va semblar tan impossible.

Pilots de la força d'atac i unitats R2 alliberades dels compartiments de l'hangar en els quals havien estat emmagatzemades es van afanyar a pujar als caces naboos, dispersant-se ràpidament a través de la pedregada de feixos desintegradors. Després de pujar a les seves naus estel·lars, els pilots van anar a les cabines i les unitats R2 als seus buits de connexió, on van connectar els seus panells de control i van encendre els motors. Un rugit d'energia impulsora va omplir el gegantí hangar, ofegant el so de les ràfegues làser i incrementant-se ràpidament fins a esdevenir un estrèpit ensordidor. Un a un, els caces van començar a levitar i van anar col·locant-se en posició per a l'enlairament.

Una pilot naboo va passar corrent al costat de l’Ànakin i va pujar al caça darrere del qual s'havia amagat el noi.

–Serà millor que surtis d'aquí, noi! -li va cridar des de la cabina–. Busca't un nou amagatall, perquè estàs a punt de quedar-te sense aquest!

Ànakin va arrencar a córrer, mantenint-se ajupit per eludir els feixos làser disparats contra les naus a punt d'enlairar que s'entrecreuaven en l'aire per sobre d'ell. El caça que havia abandonat va començar a elevar-se i va dirigir la seva proa cap a les portes obertes de l'hangar. Altres naus acceleraven ja pel cel entre un retrunyir de motors.

Mentre els Jedi i els combatents naboos seguien obligant a retrocedir als androides que custodiaven l'hangar, Ànakin va buscar a corre-cuita cap a un nou amagatall. Llavors va sentir que R2 li cridava amb una xiulada des d'un altre caça estacionat a prop seu: el petit androide ja s'havia introduït en el buit de connexió, i la cúpula del seu cap rotava d'un costat a un altre mentre les seves llums de control s'encenien i apagaven. El noi va córrer per entre les restes d'androides de combat que cobrien el terra de l'hangar, esquivant els feixos làser que cruixien i xiuxiuejaven al seu voltant, i va saltar a la cabina amb un panteix d'alleujament.

Traient el cap del forat de la cabina, Ànakin va veure que l'últim parell de caces naboos sortia de l'hangar. El primer va aconseguir elevar-se, però el segon va ser assolit per les ràfegues dels tancs i, desviat del seu curs per l'impacte, va caure a terra per esclatar entre una bola de flames. Ànakin va fer una ganyota i es va afanyar a ajupir-se.

Panaka, Sabé i els soldats naboos que havien estat combatent davant de l'hangar van entrar per les portes, disparant mentre corrien. Atrapats en un foc creuat, els androides de combat que encara seguien dempeus no van trigar a ser destruïts. Els Jedi, Padmé i Panaka van mantenir una ràpida conversa, i després tota la força de combatents naboos va anar cap a una sortida de l'hangar que quedava just al costat de l'amagatall de l’Ànakin.

–Eh, on aneu? –va preguntar el noi als qui passaven per davant d'ell.

–Queda't aquí, Annie! –li va ordenar Qui-Gon, fent-li senyals que tornés a ajupir-se. Estava molt seriós, i els seus llargs cabells li queien sobre la cara–. No et moguis d'on ets!

En comptes de fer-li cas, el noi es va incorporar.

–No, vull anar amb tu i amb la Padmé!

–No surtis d'aquesta cabina! –el va comminar asprament Qui-Gon en un to de veu que no admetia discussió.

Ànakin es va quedar quiet, sense saber què fer, mentre el contingent es dirigia a la carrera cap a la porta de sortida, amb les armes a punt per obrir foc. Volia prendre part en l'acció i no estava disposat a permetre que seguís endavant sense ell, perquè sabia que mentre romangués atrapat dins d'aquell hangar buit no podria fer res per ajudar-los.

Encara estava intentant decidir què faria quan tot el grup es va aturar davant la porta de sortida. Una figura vestida de negre va entrar per l'accés per encarar-se amb ells. Ànakin va contenir la respiració. Era el Senyor del Sith que havia atacat a Qui-Gon al desert de Tatooine: un perillós adversari, segons li havia explicat Qui-Gon posteriorment, un enemic dels Cavallers Jedi. El Senyor del Sith va sortir de les ombres com una enorme pantera de les sorres; el seu rostre, tatuat de vermell i negre, era una màscara aterridora, i en els seus ulls grocs cremaven l'expectació i la ràbia.

Bloquejant la sortida, va esperar als Jedi i els seus protegits, brandant davant seu una espasa de llum de llarga empunyadura. El Capità Panaka i els seus combatents es van afanyar a retrocedir.

Després, a una ordre d’en Qui-Gon, Padmé i les seves donzelles els van imitar, tot i que no tan de pressa i òbviament reticents a fer-ho.

Qui-Gon Jinn i Obi-Wan Kenobi s'havien quedat sols davant el Senyor del Sith. Els Jedi es van treure les capes i van activar les seves espases de llum. El seu misteriós antagonista també es va treure la capa, i després va alçar la seva espasa de llum com oferint-la perquè la inspeccionessin. Una resplendent columna d'energia va brollar de tots dos extrems de l'empunyadura, revelant una mortífera arma de doble fulla. Un somriure va travessar la cara de fera del seu portador mentre aquest feia girar l'arma davant seu amb tranquil·litat, convidant a avançar als Jedi.

Qui-Gon i Obi-Wan es van separar per deixar un espai entre ells i van anar lentament a la seva trobada.

***

En les planes al sud de Theed, la batalla entre l'exèrcit de la Federació de Comerç i les hosts gungans es trobava en el seu apogeu. Gungans i androides de combat lliuraven ferotges enfrontaments cos a cos, lluitant entre un garbuix de closques metàl·liques i formes amfíbies. Els generadors de camp seguien mantenint a ratlla als tancs de la Federació de Comerç. Només els androides havien aconseguit travessar l'escut, però aquests superaven en nombre als gungans, i el general Ceel havia enviat totes les seves reserves a la batalla.

Jar Jar Binks lluitava al centre del remolí, brandant una llança d'energia com si fos un garrot, tornant-se i ensopegant mentre trontollava d'un costat a un altre. Enredat en els cables d'un androide al que havia decapitat, no havia aconseguit lliurar-se de les restes, i arrossegava amb els seus moviments el tros sense cap. L'androide, que seguia operant en pilot automàtic malgrat estar decapitat, disparava contínuament el seu desintegrador mentre Jar Jar el feia volar pels aires al seu voltant; les ràfegues de l'androide trobaven més congèneres que gungans i deixaven una estela de destrucció en les seves ja delmades línies.

–Açò sier muito dolent! Açò sier muito terridolent!

El gungan cridà les paraules una i altra vegada mentre agitava la seva llança trencada i intentava lliurar-se del company sense cap.

Quan per fi va aconseguir desprendre’s de la seva càrrega i va aixafar les restes de l'androide contra el terra, es va trobar dret al centre d'un gran cercle que els combatents de tots dos costats tractaven d'evitar a tota costa. Per un instant aterrit, Jar Jar es va quedar paralitzat sense saber què fer.

I llavors una cridòria es va elevar dels gungans més propers.

–Jar Jar Binks! Jar Jar Binks!

–Qui, misa? –esbufegà, atònit, el gungan.

Combatents enardits es van reagrupar al voltant d'ell i van reprendre l'avanç, arrossegant amb si a Jar Jar en un impetuós i inesperat contraatac.

Però la Federació de Comerç, a diferència dels gungans, disposava d'armes que encara no havia emprat. Responent a les ordres de la nau de control que orbitava el planeta, OOM-9 va fer desembarcar dels transports un batalló d'androides destructors. Aquests van baixar lliscant per llargues rampes, van creuar les planes passant per sobre de les restes dels androides de combat fets trossos i van travessar l'escut d'energia gungan. Després de transformar-se per passar a la modalitat de batalla, van començar a avançar amb els seus desintegradors bessons disparant en una cadència incessant. Dotzenes de gungans i kaadus van caure davant ells, però altres gungans es van afanyar a omplir els buits en les seves línies, contenint l'avanç dels androides destructors i lluitant desesperadament per mantenir les seves posicions.

I la batalla, el desenllaç encara era incert, va seguir el seu terrible curs.

***

Ànakin Skywalker s'havia promès a si mateix que protegiria a Qui-Gon Jinn i Padmé Naberrie, i que trobaria la manera d'evitar que els ocorregués res dolent. Quan va fer aquella promesa, el noi ja sabia que seria difícil de complir. Una part de la seva ment sabia que assumir aquesta responsabilitat era una autèntica bogeria, però era jove i valent, i havia viscut la seva vida seguint les seves pròpies normes, perquè fer-ho d'una altra manera li hauria partit el cor.

No li havia resultat fàcil, sobretot per a un esclau com ell. Ànakin havia sobreviscut perquè era capaç de trobar petites victòries en situacions difícils, i perquè sempre havia cregut que algun dia trobaria una manera de superar les circumstàncies del seu naixement.

La seva fe en si mateix havia estat recompensada. Només feia uns dies d'això, però la seva victòria a la cursa de beines de Boonta Eve havia canviat la seva existència per sempre.

Per això no tenia res d'estrany que hagués decidit que també podia afectar d'alguna manera les vides d'un Cavaller Jedi i una Reina de Naboo, encara que no sabés exactament com. Ànakin no temia assumir semblant responsabilitat, i no retrocediria davant els desafiaments que pogués suposar semblant decisió.

Però ara la seva resolució anava a ser posada a prova.

Qui-Gon i Obi-Wan es van enfrontar al Senyor del Sith entre un entrexocar d'espases de llum que grinyolaven com una serra de diamant en travessar el metall. Girant veloçment pel centre de l'hangar, els combatents van assestar espasades i les van detenir, atacant i contraatacant en una batalla sense quarter on cada bàndol faria tot el possible per aniquilar al contrari. El Senyor del Sith era àgil i veloç, i maniobrava entre els Jedi amb la celebritat del llamp, movent d'un costat a un altre la seva espasa de llum doble tan de pressa que amb prou feines havia d'esforçar-se per contrarestar els intents d’abatre'l. Ànakin va advertir de seguida que era un combatent molt capaç –potser més que els homes als quals s’enfrontava–, i que posseïa una inquietant seguretat en si mateix. Vèncer-lo no anava a ser fàcil.

Padmé i els naboos, per la seva banda, s'enfrontaven a una situació encara més perillosa. A l'altre extrem de l'hangar, lluny de la plaça, tres androides destructors van entrar per la porta i van començar a desplegar-se, assumint les seves configuracions de combat. R2 els va veure primer i va advertir al noi amb un xiulet. Ànakin va apartar la mirada dels Jedi i el Senyor del Sith. Els androides destructors ja s'havien transformat i començaven a avançar, obrint foc sobre els naboos amb els seus canons làser. Diversos soldats es van desplomar i un feix fregà la Sabé, llançant-la cap enrere i fent-la caure en els braços d’en Panaka. Padmé i els seus companys van resistir valentament, però ja començaven a retrocedir per posar-se a cobert.

–Hem d’ajudar-los, R2 –va declarar el noi, incorporant-se a la cabina amb la intenció de fer alguna cosa, el que fos, i buscant una arma sense trobar-ne cap.

R2, però, ja anava molt per davant d'ell. El petit androide s'havia connectat a l'ordinador del caça estel·lar, i els llums van parpellejar en el panell de control quan R2 va encendre els poderosos motors. Tot va cobrar vida amb un sobtat rugit, sobresaltant a l’Ànakin, que es va deixar caure al seient del pilot, sorprès.

Lentament, la nau va començar a levitar i va anar sortint del seu espai d'atracament.

–Bon treball, R2! –va cridar Ànakin, estenent les mans cap a les palanques de direcció–. I ara, anem a veure...

Va fer girar el caça perquè la seva proa quedés dirigida cap als atacants. Els seus ulls van recórrer frenèticament el panell de control, buscant els sistemes d'armament. Entenia una mica de caces per haver recuperat alguns components de les seves restes, però no sabia absolutament res sobre els caces de Naboo en particular o els sistemes d'armament en general. Els seus coneixements es reduïen als motors i els sistemes de guiatge, i les seves experiències amb ells mai havien anat més enllà dels beines, els lliscants i els vells transports.

–Quin, quin? –va murmurar, passant les mans per sobre de botons, palanques i interruptors sense poder decidir-se per cap.

Va aixecar la vista del panell per un instant. Un soldat naboo es va desplomar com un fardell, i el seu casc i el desintegrador van caure a terra amb un estrèpit metàl·lic. Feixos làser ennegrien les parets i les bigues metàl·liques al voltant dels defensors mentre els androides destructors continuaven el seu implacable atac sobre la cada vegada més minvada força de la Padmé.

Desesperat, Ànakin va accionar la filera d'interruptors d'un panell vermell. El caça va començar a estremir-se amb violència, reaccionant al canvi de posició dels estabilitzadors.

–Oh, oh. Crec que m'he equivocat d'interruptors –va remugar el noi per a si, i els va tornar a la seva anterior posició. Els seus ulls es van posar en una filera de quatre orificis digitals envoltats per cercles verds que contenien botons foscos–. Potser aquests...

Va prémer els botons. Els canons làser de proa van obrir foc immediatament, descarregant els seus feixos sobre els androides de combat, tres dels quals van caure, convertits en fumejants munts de ferralla.

–Sí! Androides desintegrats! –va cridar alegrement Ànakin, i R2 va emetre un xiulet d'aprovació a la seva esquena.

Els androides destructors restants es van tornar cap a ell, desplegant-se per presentar un blanc més difícil. Darrere d'ells, Padmé, les donzelles, Panaka i soldats naboos que encara estaven en condicions de lluitar corrien cap a la porta que conduïa al palau. Ànakin els va seguir amb la mirada per sobre de la vora de la cabina mentre desapareixien per la porta.

–Bona sort –va murmurar.

Els androides destructors havien començat a avançar cap a ell disparant feixos desintegradors que esclataven al voltant del noi i feien tremolar l'esvelta silueta del caça.

Ànakin va entreveure al Senyor del Sith, que obligava a retrocedir als Jedi al llarg de l'hangar i a través d'un corredor que portava a una sala contigua, pel qual els va perseguir amb una fúria aterridora sense donar-los un sol instant de respir.

Després ells també van sortir del seu camp visual, i el noi es va quedar sol amb els seus atacants.

Un feix làser va donar contra la proa de la seva nau i el caça va fer un balanceig. El noi va tancar els dits al voltant de la palanca de control. Ànakin va disparar els seus canons làser, però els androides destructors estaven situats massa cap als costats perquè els trets poguessin afectar-los, i les ràfegues només van trobar les parets de l'hangar.

Ànakin es va inclinar per sota de la vora de la cabina i va tornar a estudiar el panell de control.

–He d’aixecar els escuts –va xiuxiuejar, obligant-se a concentrar-se mentre els feixos làser solcaven l'aire al seu voltant–. Els escuts estan a la dreta! Sempre a la dreta!

Va accionar diversos interruptors i el turbocompressor va entrar en acció amb un rugit ofegat.

Ànakin va accionar un altre interruptor, i després un altre més. La palanca de control va fugir de la seva mà com si tingués vida pròpia i el caça va dirigir la seva proa cap a les portes, va sortir de l'hangar i va començar a elevar-se.

La bombolla protectora de la cabina va avançar sobre les seves guies i va quedar segellada al voltant del noi.

–Què està passant, R2? –va cridar Ànakin. Els nerviosos xiulets i brunzits d’R2 van brollar dels altaveus de l’intercomunicador–. Sí, ja sé que he activat alguna cosa! –va respondre el noi–. No, no estic fent res! –Contenint l'alè mentre la unitat astromecànica emetia una nova sèrie de xiulets, va llegir les paraules d’R2 a la pantalla de la cabina–. Què està en pilot automàtic? Bé, doncs intenta desconnectar-lo!

L’esvelt caça groc havia sortit de l'atmosfera de Naboo i estava entrant en l'espai profund, deixant enrere el planeta, una joia verda i blava que anava empetitint en la negror.

Uns quants puntets platejats van aparèixer davant d'ells i van començar a augmentar de mida. Eren altres naus.

–Cap a on anem, R2?

Una mena d’esgarips va brollar del sistema de comunicacions, i de sobte Ànakin es va trobar sentint les veus de Ric Olié i els pilots naboos que havien enlairat per davant d'ell.

–Aquí Cap Bravo –va dir Ric entre un crepitar d’estàtica–. Bravo Dos, intercepta als caces enemics. Bravo Tres, ocupa't de l'estació transmissora.

–Rebut, Cap Bravo –van respondre els altres pilots.

Ànakin ja podia veure'ls. Els punts platejats van adquirir uns contorns reconeixedors, transformant-se en caces estel·lars naboos desplegats sobre la negror que s'aproximava ràpidament a la silueta, molt més gran i voluminosa que ells, del navili de combat de la Federació.

–Caces enemics davant de nosaltres –els hi va advertir aviat Ric Olié a través del comunicador.

Alhora, R2 va emetre un estrident xiulet. El noi va fer un cop d'ull a les lectures i va sentir un nus a l'estómac.

–Què vols dir amb això que el pilot automàtic està buscant a les altres naus? Quines altres naus? –Ànakin va alçar el cap cap als caces naboos que els precedien–. Vols dir que no està buscant aquestes naus d'aquí davant?

R2 va deixar anar un xiulet de confirmació. Ànakin es va deixar caure al seient.

–El pilot automàtic ens està portant a dalt, amb ells? Vol que prenguem part de la batalla? –va preguntar, pensant a tota velocitat–. Bé, R2, doncs llavors desconnecta el pilot automàtic!

El droide astromecànic va deixar anar uns quants xiulets i brunzits més.

–No hi ha cap sistema d'anul·lació manual! –va cridar Ànakin, desesperat–. O almenys jo no aconsegueixo trobar-ne cap! Tindràs que alterar el cablejat o alguna cosa per l'estil! De pressa, R2!

Impotent i atrapat, el noi va contemplar a través del vidre de la cabina com el seu caça seguia avançant cap al navili de combat de la Federació de Comerç i es va preguntar si hi hauria alguna cosa que pogués fer per salvar-se.

Següent