L'amenaça fantasma (XIII)

Anterior

13

Quan la llum de partida va passar al verd, Ànakin Skywalker va empènyer les palanques impulsores bessones fins al final del seu recorregut, posant els motors Radon-Ulzer a la màxima potència possible. Els gegantins coets van tremolar, van rugir com un animal engabiat..., i no van trigar a aturar-se.

El noi es va quedar paralitzat. Entorn d'ell els corredors sortien com una exhalació de la línia de partida amb un esclat de centelleigs metàl·lics. Raigs de sorra brollaven del sòl darrere d'ells, ennuvolant l'aire amb un remolí de partícules en suspensió. En qüestió de segons el noi es va quedar sol tret pel tetramòdul d’en Ben Quadinaros, igualment immòbil a la línia de sortida com si fos la imatge del vehicle de l’Ànakin reflectida en un mirall.

La ment de l’Ànakin funcionava a tota velocitat. Hi havia comès l'error d'usar massa combustible partint d'una posició estacionària, i els motors remodelats no podien absorbir tanta energia llevat que el vehicle ja estigués en moviment. Ànakin va tirar de les palanques impulsores, retornant al punt neutre. Després va ajustar les connexions de la sortida de l'alimentador, va buidar els conductes i va tornar a segellar-los. Respirant profund, va prémer els botons d'ignició. El sistema d'arrencada va entrar en acció amb un cruixit i es va estabilitzar, i els gegantins Radon-Ulzer van cobrar vida amb un estrèpit. Aquest cop Ànakin va anar obrint les vàlvules de combustible amb cautela, contenint la impaciència que amenaçava amb devorar-lo, i després va empènyer les palanques impulsores. Els motors van sortir disparats cap endavant, emportant-se beina i pilot, i van deixar enrere la línia de partida.

Ànakin va iniciar la persecució, concentrant-se en els punts perduts en la llunyania que indicaven la situació dels altres corredors. Va travessar les planes a tota velocitat; el gemec dels motors de la beina es tornava més estrident mentre el sòl desfilava vertiginosament sota d'ells entre una onada de llum i calor. El primer tram del circuit era molt pla i estava lliure d'obstacles, i Ànakin va avançar una mica més les palanques impulsores. Estava accelerant tan de pressa que el món es va convertir en un esborrall lluminós.

El primer conjunt de formacions rocoses va sorgir per sobre de l'horitzó, davant d'ell.

Ànakin ja podia veure les siluetes lluents de les altres beines, els motors escopien dolls de flames i fum. El noi va reduir ràpidament la distància que el separava d'ells, mentre els Radon-Ulzer udolaven frenèticament. En un tram de terreny obert no hi havia cap motor que pogués igualar al seu en velocitat, i Ànakin ho sabia.

Una abrasadora onada d'excitació va recórrer tot el seu ésser quan va aconseguir arribar a les beines que ocupaven les últimes posicions.

Després d'atrapar-les Ànakin va tirar de les palanques impulsores, proporcionant una mica d'espai per maniobrar. Va deixar enrere dos contrincants amb tanta facilitat com si estiguessin aturats, desviant-se cap a l'esquerra primer i cap a la dreta després per enfilar l'agulla d'espai que havia deixat entre ells. A continuació, i amb prou feines hi va haver superat aquell obstacle, va transmetre més potència als motors, cosa que va fer que el seu cos s'enfonsés al seient encoixinat. Estava atrapant a Gasgano, l'alienígena de molts membres. Ànakin va enganxar el seu vehicle a la beina Troiden de proa aplatada i es va preparar per deixar-lo enrere. El Canó de l'Arc treia el cap davant seu, i Ànakin volia haver sobrepassat els altres corredors abans de travessar-lo.

Maniobrant cautelosament, es va preparar per avançar al seu rival per la dreta. Però Gasgano l’havia vist aproximar-se, i es va afanyar a tallar-li el pas. Ànakin va esperar, i després cap a l'esquerra per fer un altre intent. Gasgano va tornar a tallar-li el pas. Les beines volaven sobre el terra del desert, assetjant-se l'una a l'altra com un drac Krayt que estigués perseguint una rata womp.

El vessant d'un altiplà va aparèixer a l'horitzó com un mur cobert d'esquerdes. Ànakin va reduir la velocitat perquè Gasgano cregués que s'estava preparant per baixar.

Després de llançar una ràpida mirada enrere per assegurar-se de la posició del noi, el prim pilot alienígena va mantenir el curs fins arribar a la vora de l'altiplà, i llavors va baixar bruscament. Ànakin va empènyer les palanques impulsores amb totes les seves forces amb prou feines ho va haver fet, i la seva beina va accelerar de forma tan sobtada que va passar per sobre del vehicle d’en Gasgano abans que aquest pogués fer alguna cosa per impedir-ho.

La fosca entrada del canó ja s'alçava davant d'ell, i Ànakin va entrar fent una finta a les fresques ombres que s'estenien a l'altre costat. Els Radon-Ulzer brunzien en sincronia gràcies a l'acció dels cohesors d'energia mentre els cables steelton cedien junts prou perquè la beina de carreres salvés les perilloses corbes. Ànakin manejava les palanques impulsores amb moviments breus i precisos, visualitzant cada gir, desviació, pendent i obstacle del recorregut. Res podia ocultar-se a la seva mirada, i tot quedava revelat amb nítida precisió.

Va sortir del canó per tornar a les planes. Per davant d'ell, Mawhonic i Sebulba es disputaven el primer lloc seguits per una dotzena de beines. Els inconfusibles motors en forma d’X del dug pujaven i baixaven mentre el seu pilot maniobrava intentant millorar la seva posició, però l'esvelta beina d’en Mawhonic seguia allunyant-se a poc a poc.

I llavors Sebulba va accelerar i va virar bruscament cap a l'esquerra, llançant-se sobre l'altre pilot. Mawhonic va reaccionar a l'instant, imitant la seva maniobra... per xocar contra una gegantesca formació rocosa. Mawhonic va desaparèixer engolit per una immensa bola de flames i fum negre.

A continuació va ser Xelbree qui va tractar d'arrabassar-li el primer lloc a Sebulba, sobrevolant-lo tal com havia fet Ànakin amb Gasgano, però el dug va percebre la seva presència i es va elevar per tallar-li el pas. Xelbree es va desviar cap a l'esquerra i es va mantenir enganxat al seu rival. Sebulba semblava perdre la iniciativa i a poc a poc cedia terreny; però quan va tenir a Xelbree prou a prop, va obrir la portella lateral de la seva tovera esquerra. Un raig de foc va flamejar el motor d’en Xelbree, devorant la carcassa metàl·lica com si fos de plàstic.

Xelbree va intentar apartar-se, però no va reaccionar prou de pressa. El combustible es va inflamar. El motor danyat va esclatar, i el motor restant i la seva beina xocà contra un cingle i van quedar fets miques.

Sense reduir la velocitat, Sebulba es va allunyar de les restes calcinades; era el líder solitari que encapçalava el grup de corredors.

A les grades de l'estadi i des de les plataformes d'observació escampades al llarg del circuit, la multitud seguia el desenvolupament de la cursa a través de petites pantalles de mà que captaven les imatges transmeses per diverses holocàmeres estratègicament situades.

Des de dalt d'una torre de seguiment, un comentarista bicèfal que xerrava incessantment amb si mateix donava les últimes notícies sobre els líders. Qui-Gon contemplava una pantalla al costat de Padmé i Shmi, però ni es parlava de l’Ànakin ni se’l veia aparèixer en les imatges. Les veus bessones del comentarista pujaven i baixaven de to, omplint l'aire amb les seves inflexions per augmentar l'excitació d'una multitud ja embogida per l'entusiasme.

Qui-Gon va girar el cap cap a les planes i les va escrutar a la recerca d'algun moviment. A la dreta, Jar Jar discutia amb un prim alienígena d’expressió fosca i ombrívola anomenat Fanta, intentant mirar per sobre de la seva espatlla mentre l’assetjava a preguntes i intentava fer-se amic seu, perquè, com eren vagament semblants, creia que el poldt correspondria als seus intents. Però Jar Jar no podia estar més equivocat. En Fanta no volia saber res d'ell i li donava deliberadament l'esquena, impedint així que pogués veure la pantalla. Jar Jar estava començant a impacientar-se.

Qui-Gon va tornar la mirada cap a l'àrea dels tècnics, on R2, C-3PO i Kitster esperaven en solitari aïllament.

Watto reia i feia broma amb els seus amics en la seva llotja particular, no tan amunt i més allunyat de la Pista que la d’en Jabba. El toydarià voleiava d'un costat a un altre, captant fugaços moments de la carrera en diverses pantalles supervisores mentre es fregava nerviosament les mans. Watto va veure a Qui-Gon i li va dirigir un gest bastant groller, el seu significat no podia estar més clar.

En la línia de partida, Ben Quadinaros seguia tractant d'encendre els motors del seu tetramòdul.

Qui-Gon va tancar els ulls i es va distanciar de tot el que l'envoltava, bloquejant tant els sons com els moviments per tornar-se un amb la Força i, desapareixent en el corrent d'aquesta, va començar a buscar l’Ànakin. El Mestre Jedi va seguir sumit en si mateix mentre el rugit de la multitud tornava a elevar-se i el so dels motors coet arribaven de la llunyania. Un eixam de puntets negres surava sobre l'horitzó.

En la línia de partida, Ben Quadinaros per fi havia aconseguit encendre els motors del seu vehicle: els quatre monstres bulbosos van cobrar vida amb un gran rugit, vibrant frenèticament dins de les seves carcasses. Motors i beina oscil·laren quan Quadinaros va obrir les toveres. Però un instant després els cohesors d'energia van cedir sota la tensió, els cables de connexió es van partir, i els motors van sortir disparats en quatre direccions per estavellar-se contra murs de pedra, formacions rocoses i fileres de dunes. La multitud va deixar escapar una exclamació de sorpresa mentre es protegia els ulls i es tapaven les orelles. La beina i Ben Quadinaros es desplomaven sobre la pista convertits en una massa informe.

Gairebé al mateix instant, la beina d’en Sebulba va deixar enrere l'estadi, va travessar l'arc de la meta i es va allunyar a tota velocitat per iniciar la segona volta. Dos vehicles més van seguir la seva estela i van desaparèixer en la llunyania amb un rugit ensordidor; els seus cossos metàl·lics, pintats de vius colors, resplendien sota el migdia dels sols bessons.

I no hi havia ni rastre de l’Ànakin.

Qui-Gon va mantenir els ulls tancats i va seguir buscant dins la seva consciència. Al seu costat, Shmi i Padmé canviaven mirades de preocupació. Jar Jar seguia agafat a Fanta i, cada vegada més excitat, havia començat a donar-li cops de puny a l'esquena mentre l'altre torçava el gest i intentava deixar-se anar.

Tres corredors més van passar veloçment davant d'ells, i es van perdre de vista alhora que el rugit dels seus motors es dissipava. Un quart, Ody Mandrell, es va dirigir a la zona de reparacions, amb els motors de la seva beina vibrant i traient fum mentre Mandrell detenia el vehicle entre un grinyol ensordidor. Els androides mecànics es van acostar corrent i van començar a treballar en els motors. Ody, un robust i rabassut er'kit d'aspecte reptilià, es va incorporar a la cabina i va començar a agitar els braços, però quan els motors van tornar a entrar en acció, DUM-4, un androide mecànic, encara no s'havia apartat de la presa d'aire esquerra i va ser aspirat cap a l'interior del motor, on va ser triturat i convertit en un munt de ferralla que va acabar sent escopit per la tovera.

La multitud va dirigir novament la seva atenció cap a les pantalles supervisores, absorta en la cursa.

I llavors R2, que estava al costat de la barana amb Kitster i C-3PO, va emetre un xiulet d'excitació.

Qui-Gon va obrir els ulls.

–Aquí ve! –va exclamar.

Ànakin Skywalker va sorgir com una exhalació de la calitja del migdia; els Radon-Ulzer udolaven salvatgement.

Envoltat pels crits i els xiscles dels seus companys i de la multitud, Qui-Gon Jinn es va limitar a somriure. Ànakin aviat donaria abast al gran grup.

A l'inici de la segona volta, Ànakin ocupava la sisena posició. Mentre progressava la cursa, el noi anava sent absorbit a poc a poc pel funcionament del seu vehicle, tornant-se un amb els seus motors i sentint les estrebades i la tensió de cada femella i rebló. El vent fluïa al voltant d'ell en un torrent inacabable, tancant-lo en la seva sorollosa estàtica. L'univers havia quedat reduït a ell i les seves reaccions, la màquina i la velocitat. La cursa sempre produïa aquest efecte sobre ell: fonia el seu cos amb la beina i els motors fins que Ànakin acabava per formar part de tots dos. La simbiosi es tornava cada vegada més profunda, unint-los i proporcionant-li revelacions que transcendien els seus sentits i el seu coneixement, traient-ho del present per projectar-se a un lloc al qual els altres no podien arribar.

A mesura que el Canó de l'Arc s'acostava, Ànakin, concentrat en cadascun dels seus moviments, va anar reduint la distància que el separava dels líders. Un cop a les planes, va avançar a Aldar Beedd i Clegg Holdfast. Ody Mandrell, que venia disparat cap a ells, va calcular malament el viratge quan intentava esquivar una duna i un motor va quedar encallat a la sorra.

El vehicle va bolcar i va esclatar fet miques.

Només quatre corredors s'interposaven entre Ànakin i Sebulba, i el noi ja podia albirar el vehicle del dug.

A partir de llavors tot va ocórrer molt de pressa.

Els corredors van travessar el Canó de l'Arc i van emergir d'ell disposats en una llarga filera; Ànakin estava cada vegada més a prop dels que anaven per davant. Els incursors tusken amagats entre les roques dels cingles que formaven l'angle de la Corba dels Tusken van obrir foc i, ajudats per la sort, van aconseguir donar-li a Teemto Pagalies, el vehicle literalment es va desintegrar. Ànakin va travessar les restes fumejants, absort en la seva impecable persecució dels altres. Va avançar a Elan Mak i Habba Kee com una exhalació. Per davant d'ell, Mars Guo intentava arribar a Sebulba, però com recelava de les estratagemes del dug, es mantenia enganxat a terra mentre esperava l'ocasió d'avançar-lo. Ànakin va saltar sobre les dunes d'una llarga carrerada, aproximant-se per moments a Mars Guo.

I de sobte Sebulba es va incorporar sobre el seu seient i va llançar un tros de metall directament a la presa d'aire del motor esquerre d’en Mars Guo. El motor obstruït va començar a escopir fum i flames. Mars va intentar mantenir el curs del seu vehicle, però el motor es va calar i la sobtada pèrdua de potència va fer que aquest es desviés bruscament i es llancés sobre el de l’Ànakin.

Les beines van xocar amb un estrident udol metàl·lic, i la vora de l'estabilitzador vertical d’en Mars Guo es va enganxar en el cable steelton del motor esquerre de l’Ànakin i el va deixar anar del seu punt d'amarratge.

La beina de l’Ànakin es balancejà amb violència i va començar a oscil·lar. Els Radon-Ulzer seguien funcionant en sincronia, connectats pels cohesors d'energia, però el vehicle estava fora de control. Ànakin va accionar els pedals de l'estabilitzador amb el peu, intentant mantenir el curs. El cable solt espetegava sota l'estela del motor, amenaçant amb enredar-se en algun promontori i fer que el vehicle s'estavellés. Ànakin va buscar a les palpentes pel terra de la cabina, a la recerca del recuperador magnètic. Quan el va trobar, va prémer el botó activador i va dirigir l'extrem del recuperador cap al cable solt que espetegava a la seva esquerra, en un desesperat intent d’enganxar-lo. L'esforç el va obligar a estirar de les palanques impulsores per reduir el flux d'energia, i la seva beina va tornar a col·locar-se darrere d’en Sebulba. Elan Mak, Habba Kee i ara també Oditoki van passar com una exhalació per una banda per a desaparèixer donant caça al dug.

Ànakin va observar per sobre de l’esquena. El gruix del gran grup tornava a acostar-se.

Després d'una dotzena d'intents, per fi va aconseguir concentrar-se prou per atrapar amb l'extrem del recuperador el cable desprès, al qual va tornar a assegurar a l'ancoratge.

Tenia la cara coberta de suor i tacada de sutge, i la màniga gairebé se li havia desprès de la jaqueta. Després de llançar el recuperador a terra, Ànakin va tornar a empènyer les palanques impulsores. La beina, ja estabilitzada, tornava a estar en condicions de suportar l'empenta dels motors Radon-Ulzer sense tentinejar, i Ànakin va accelerar darrere dels líders de la cursa.

Primer va atrapar a Elan Mak i de seguida el va deixar enrere. S'estava aproximant a Habba Kee quan Obitoki va intentar avançar a Sebulba. El dug va esperar que el seu rival estigués al seu costat, i quan això va ocórrer va emprar la mateixa tàctica que contra Xelbree. Després d'obrir una petita portella lateral de la tovera esquerra, va llançar un raig de foc contra la carcassa del motor dret d’Obitoki. El combustible es va inflamar i va esclatar, i la proa del vehicle d’Obitoki es va incrustar en una duna, aixecant núvols de sorra que es van escampar al seu voltant.

Habba Kee, que precedia l’Ànakin mantenint-se enganxat a terra, va entrar en un d'ells.

Momentàniament encegat, va girar cap a on no devia i es va trobar amb un fragment dels motors d’Obitoki que sobresortia de la sorra. La beina va xocar contra ell i es va produir una gran explosió. Ànakin va seguir a Habba Kee cap a l'interior de la massa de fum i partícules, quedant encegat com ell. Un tros de metall fumejant va sorgir de la confusió per rebotar en la caixa del motor dret després d'haver passat a escassos centímetres del cap del noi; però Ànakin veia amb alguna cosa més que els ulls, perquè, tranquil i fora de perill dins de si mateix, podia sentir mentalment la presència del perill abans que arribés, i va deixar enrere les restes incendiades amb suaus moviments de les palanques impulsores.

I un instant després ja estava en terreny obert i s'aproximava a Sebulba.

Va arribar fins al dug quan aquest passava per davant de l'estadi. Les dues beines van travessar l'arc de la meta per donar inici a la tercera i última volta.

Dins del seu cap, Ànakin podia veure a Qui-Gon i Jar Jar observant; a Kitster, animant-lo a crits a la zona dels tècnics, amb R2 i C-3PO, el primer deixant anar xiulets i brunzits, el segon responent amb un torrent de paraules; la Padmé, el bell rostre reflectia una profunda preocupació, i la seva mare, amb expressió de terror en els ulls.

Podia veure'ls a tots amb tanta claredat com si es trobés entre ells, dret, fora de si mateix contemplant la cursa...

Va esborrar aquells rostres dels seus pensaments i es va concentrar en Sebulba.

Estaven sortint del Canó de l'Arc quan Sebulba decidir lliurar-se de l’Ànakin. El dug coneixia la situació de totes les càmeres androides d'observació. Coneixia els angles de posicionament i sabia què havia de fer perquè els seus actes no quedessin registrats per aquelles. Va enganxar la seva beina a la de l’Ànakin, va obrir la portella lateral de la seva tovera i va intentar calcinar la carcassa del seu motor tal com havia estat víctima d'aquest truc amb anterioritat, i aquest cop es trobava previngut. El noi va elevar la seva beina per sobre del raig de foc i es va posar fora del seu abast. Quan Sebulba va intentar seguir la seva estela, Ànakin va tornar a baixar..., però va baixar massa i per un instant va perdre el control del vehicle. La seva beina es va desviar cap a una filera de senyals d'advertència, que davant l'impacte van sortir acomiadats en totes direccions. En un desesperat esforç per recuperar el control del seu vehicle, el noi va aixecar el morro de la beina, va empènyer les palanques impulsores i va accelerar. Els Radon-Ulzer van ressonar, el vehicle va donar una espantosa sacsejada i Ànakin va saltar per sobre d’en Sebulba per fer-se amb el primer lloc.

Els beines van travessar la primera sèrie de cavernes i van deixar enrere la Corba del Tusken, amb Ànakin davant i Sebulba enganxat a la seva cua. Movent-se a tals velocitats que amb prou feines podien controlar els seus vehicles, els dos adversaris es jugaven la vida a cada metre.

Finalment, van tornar a trobar-se en les planes.

Sebulba, un cop més, va tractar de trobar un forat per superar l’Ànakin, però aquest li va tallar el pas. No obstant això, de cop i volta un dels estabilitzadors horitzontals del motor esquerre es va començar a estremir amb violència. Una imatge d’en Sebulba colpejant el seu estabilitzador amb el puny abans de l'inici de la cursa va creuar com un llampec per la ment de l’Ànakin. El noi va tirar de les palanques impulsores, va deixar anar l'estabilitzador i va activar una muntura auxiliar. La maniobra el va obligar a desviar-se de la seva trajectòria, i Sebulba va passar com una exhalació pel seu costat per tornar a encapçalar la cursa.

Ànakin Skywalker estava a punt de quedar-se sense temps i sense espai. Va empènyer les palanques impulsores i va reiniciar la seva persecució del dug. Sebulba va veure que venia cap a ell i va fer que la seva beina comencés a oscil·lar davant del vehicle del noi per obstruir-li el pas. Els dos vehicles van accelerar al llarg de la pista, lluitant pel primer lloc. Ànakin va recórrer a tots els trucs que coneixia, però Sebulba era un veterà amb molta experiència i va aconseguir frustrar cadascun dels seus intents. L'Abisme de Metta va quedar enrere, i els corredors van deixar enrere les dunes per entrar en l'últim tram de planes.

Finalment Ànakin es va desviar cap a l'esquerra per després virar cap a la dreta, però quan Sebulba es va disposar a obstruir-li el pas, aquesta vegada el noi va fingir un tercer canvi de curs, atraient al dug novament cap a l'esquerra. En quan va advertir que Sebulba iniciava la seva maniobra de bloqueig, Ànakin va virar cap a la dreta i es va col·locar al seu costat.

Les dues beines de carreres van avançar per l'últim tram del recorregut enganxades l'una a l'altra mentre les grades de l'estadi i les escultures començaven a prendre forma davant d'ells.

Sebulba va deixar anar un crit de frustració i va llançar deliberadament la seva beina contra la de l’Ànakin.

Enfurismat per la tossuda insistència del noi, va envestir el seu vehicle una, dues vegades; però el tercer impacte va fer que les varetes de direcció s'enganxessin, i amb elles els vehicles. Ànakin va manipular frenèticament els controls tractant d'alliberar-se, però les beines semblaven estar soldades l'una a l'altra. Sebulba va riure i va enganxar encara més la seva beina a la del seu rival en un esforç per obligar-lo a prendre terra. Ànakin va accionar les palanques impulsores, movent-les cap endavant i cap enrere per veure si així aconseguia deixar-se anar. Els Radon-Ulzer van vibrar a causa de l'esforç a què se'ls sotmetia, i les varetes de direcció van gemegar i van començar a doblegar-se.

La del vehicle de l’Ànakin va acabar per partir-se per la meitat, emportant-se una planxa i l'estabilitzador horitzontal. La beina del noi va tremolar i balancejar al final dels cables steelton, oscil·lant amb tanta violència que només l'arnès de seguretat va impedir que l’Ànakin sortís acomiadat de la cabina.

Però Sebulba ho va passar molt pitjor. Quan la vareta de direcció del seu oponent es va partir, la beina del dug va ser catapultada cap endavant; els cables de remolc es van partir i els motors van volar pels aires. Un motor va xocar contra una antiga escultura i es va desintegrar embolicat en flames. Després li va tocar el torn al segon motor, que es va incrustar a la sorra i va esclatar. Els cables de remolc es van desprendre dels seus ancoratges i la beina del dug va patinar a través de les restes flamejants dels motors, rebotant i donant tombs sobre el terra del desert fins que va acabar detenint-se entre núvols de fum. Sebulba, fet una fúria, va sortir de la cabina per posar-se a cridar i a llançar trossos de la seva beina en totes direccions..., fins que va descobrir que els seus pantalons estaven cremant.

Ànakin Skywalker es va elevar per passar sobre ell, i les emissions dels seus enormes motors Radon-Ulzer agullonaren la cara del dug amb una ruixada de sorra i partícules de roca.

Empunyant els controls per no sortir-se de la seva trajectòria mentre creuava la línia de meta, Ànakin Skywalker, amb els seus nou anys d'edat, es va convertir en el guanyador més jove de la història de la carrera de Boonta Eve.

Següent