L'amenaça fantasma (IV)

Anterior

04

Un crepuscle boirós que semblava perpetu havia començat a desplegar-se sobre la frondosa verdor de Naboo formant capes d'un gris platejat, quan les naus de desembarcament de la Federació van sorgir de la negror infinita de l'espai per iniciar una lenta trajectòria d'aproximació a la superfície. Tres naus es van separar de les altres i van descendir silenciosament a través de núvols interminables suspesos per sobre de la superfície maragda del planeta. Convertides en fantasmes mentre travessaven la calitja, i amb les ales dobles disposades de tal manera que formaven una I gegant, les naus es van materialitzar una darrera l'altra en els voltants d'un vast pantà fangós.

Mentre es posaven amb suavitat al costat de les fosques aigües i els massissos d'arbres i matolls, els seus cossos metàl·lics es van obrir per permetre que els transports de proa bulbosa baixessin a la superfície i comencessin a disposar-se en formació.

El cap d'Obi-Wan Kenobi va emergir de les aigües del pantà a una distància prudencial de la nau més propera. Una ràpida aspiració d'aire, i Obi-Wan va tornar a submergir-se. Després va emergir de nou, ara una mica més lluny, i aquesta vegada es va permetre llançar una ràpida mirada a la força d'invasió. Dotzenes de transports plens de tancs i androides de combat s’estaven desplegant davant de les naus de desembarcament. Algunes flotaven sobre les aigües del pantà, en tant que altres havien trobat un sòl sobre el qual desplaçar-se. Lluny i a la seva esquerra, Obi-Wan va entreveure una silueta que corria a través de la boira i els arbres. Qui-Gon. Obi-Wan va tornar a empassar aire, es va submergir ràpidament i va començar a nedar.

Qui-Gon Jinn avançava com un espectre a través del pantà, escoltant l'estrèpit de branques trencades i pesats moviments que van ressonar de sobte darrere d'ell quan els transports de la Federació de Comerç van començar a avançar. Barrejat amb el gemec queixós dels motors dels transports se sentia el brunzit més agut i estrident de les PAM –Plataformes aèries monoplaça–, petites unitats mòbils artillades pilotades individualment, utilitzades per transportar androides de batalla que servirien d'avançada exploratòria al contingent principal. Les PAM es van elevar sobre el terreny aquós de Naboo, com ombres fugisseres que, avançant veloçment, precedien als transports pesats.

Animals de totes les formes i mides van començar a sortir dels seus amagatalls i van arrencar a córrer, deixant enrere a Qui-Gon a la recerca d'un lloc segur. Ikopis, falumpasets, motts, Peko-pekos... Els noms apresos mentre es preparava per a aquell viatge van acudir immediatament a la memòria del Mestre Jedi. Esquivant les espantades criatures que es mostraven espantades al voltant d'ell, Qui-Gon va buscar a Obi-Wan amb la mirada i després va prémer el pas quan la fosca silueta d'un transport va sorgir de la boira directament a la seva esquena.

Hi havia començat a quedar-se sense terra ferma i estava buscant una manera d'envoltar un gran llac quan va veure a una estranya criatura semblant a una granota immòbil davant d'ell. La criatura, el seu cos era d'aspecte gomós, estava encongida sobre un mol·lusc que acabava d'obrir, i llepava l'interior de les valves amb veloces i grans llepades mentre engolia convulsivament. Després llançar a un costat les valves buides, la criatura es va incorporar i es va tornar cap a Qui-Gon. Les seves llargues orelles planes penjaven del seu cap d'amfibi com gruixuts faldons carnosos mentre el seu musell d'ànec s'estremia lentament al voltant del menjar que acabava d'extreure de les valves. Els ulls que sobresortien de la part superior del seu cap van parpellejar, escrutant a Qui-Gon i els animals que corrien al seu voltant i, després d'uns moments de confusió inicial, van detectar la gegantina ombra de la qual estaven fugint.

–Oh, oh –va murmurar la criatura; les síl·labes van sonar una mica deformades, però reconeixedores.

Qui-Gon va passar al costat d'ella, ansiós per sortir de la ruta del transport que s'aproximava. La criatura, els seus ulls molt oberts i plens de terror, el va agafar de la túnica.

–Ajudiam, Ajudiam! –va cridar en to gemegós i la cara descomposta per una ganyota de sorpresa i desesperació.

–Deixa’m anar! –va dir en Qui-Gon, fent vans intents d’alliberar-se.

El transport venia cap a ells a gran velocitat, surant sobre la superfície del pantà mentre deixava rere seu un deixant d'herba aixafada i llançava raigs d'aigua cap al cel. Es va precipitar sobre Qui-Gon mentre el Mestre Jedi intentava treure’s de sobre la criatura que s'aferrava a ell i acabava arrossegant-la en un inútil esforç per fugir.

Finalment, amb el transport a escassos metres de distància i alçant-se sobre ell com un edifici a punt d'esfondrar-se, el Mestre Jedi va llançar a la criatura a les aigües del pantà i es va capbussar sobre d'ella. El transport de la Federació de Comerç va passar sobre ells, sacsejant els seus cossos tirats cap per avall amb una onada de vibracions que els va incrustar en el fang.

Quan el transport els va haver deixat enrere, Qui-Gon va emergir del fang, va respirar fondo i va deixar escapar un sospir de gratitud. L'estranya criatura, de la seva cara i del seu bec d'ànec gotejava aigua fangosa i encara s'aferrava al seu braç, es va aixecar amb ell. Va llançar una ràpida mirada al transport que s'allunyava i després va saltar sobre Qui-Gon per embolicar-lo en una abraçada extasiada.

–Oh noi, oh noi! –va panteixar amb una mena de sospir estrident i tremolós –. Jo testimo, testimo i per sempre testimo!

La criatura va començar a besar-li.

–Deixa’m! –esbufegà Qui-Gon–. Ets idiota o què? Gairebé aconsegueixes que ens matin!

La criatura va fer cara d'ofesa.

–Idiota? Jo parlio!

–El que puguis parlar no vol dir que siguis intel·ligent! –va replicar Qui-Gon, que només volia lliurar-se d’ella–. I ara deixa’m anar i ves-te’n d'aquí!

Es va treure de sobre la criatura i va arrencar a caminar, mirant nerviosament al voltant quan l'estrident brunzit de les PAM va ressonar en la llunyania.

La criatura va titubejar i després va començar a caminar darrere d'ell.

–Non, non, misa qüedo amb tusa! Jo qüedo! Jar Jar se lleial, humil servent gungan. Se tusa amic, misa.

El Mestre Jedi, que estava molt ocupat escrutant les ombres a la recerca d'Obi-Wan, amb prou feines el va mirar.

–Gràcies, però no cal. I ara serà millor que te’n vagis.

Jar Jar, el gungan, li va seguir, xipollejant sorollosament en les aigües del pantà mentre agitava els braços i obria i tancava la boca.

–Oh, pro és qüe açò se necessari! Açò exigit pels déus. Açò deute die vida. Misa sabier açò tan siegur com qüe misa dirme Jar Jar Binks!

El pantà va retrunyir amb el so dels motors de les PAM i un instant després dues plataformes artillades van sorgir de la boira, iniciant un ràpid picat sobre Obi-Wan Kenobi, que intentava fugir mentre els androides conductors feien girar els seus vehicles per llançar-se a l’atac.

Qui-Gon va empunyar la seva espasa de llum i va intentar apartar Jar Jar amb la mà lliure.

–Ara no tinc temps per això...

–Pro has die puortar-me amb tusa, cuidar-me i... –Jar Jar va callar, en sentir les PAM. Es va tornar per veure a les plataformes descendint cap a ells, i va obrir els ulls com plats

–Oh, oh, aniem a...

Qui-Gon va agafar al gungan i el va submergir novament en les aigües del pantà.

–No et moguis d'aquí –va dir, activant l'espasa de llum i tensant els músculs mentre Obi-Wan i les PAM que el perseguien s'aproximaven a ells.

Jar Jar va alçar el cap.

–Aniem a muorir! –va cridar.

Els androides de combat van obrir foc amb els seus canons làser des de les plataformes artillades en el mateix instant en què Obi-Wan es reunia amb el seu amic i Mestre. Qui-Gon va detenir els feixos amb la seva espasa de llum i els hi va retornar als vehicles atacants. Les PAM van esclatar en fragments de metall reescalfat que van ploure sobre el pantà.

Obi-Wan, esgotat, es va netejar la cara plena de fang mentre panteixava intentant recuperar l'alè.

-Ho sento, Mestre. El pantà ha fregit meva espasa de llum –va dir el jove Jedi, empunyant la seva arma.

L'orifici del qual brollava el feix d'energia estava ennegrit i cremat. Qui-Gon va agafar l'espasa de llum i la va examinar. Darrere seu, Jar Jar Binks va emergir de les fangoses aigües del pantà per a contemplar amb ulls parpellejants i plens de curiositat al Jedi nouvingut.

–Vas oblidar desconnectar-la després d'haver-la activat, oi, Obi-Wan? –va preguntar el seu amic maliciosament.

Obi-Wan va fer que sí, molt avergonyit.

–Això sembla, Mestre.

–Aviat estarà recarregada, però es necessitarà un temps per a netejar-la. Confio que per fi hauràs après la lliçó, el meu jove padawan.

–Sí, Mestre –va respondre Obi-Wan, acceptant amb expressió afligida l'espasa de llum que li oferia Qui-Gon.

Jar Jar va anar cap a ells; els seus peus d’amfibi xipollejaven a l'aigua, les seves orelles es bambolejaven d'un costat a un altre i els seus llargs i desmanegats membres semblaven estar tractant de decidir en quina direcció portarien al seu propietari.

–Tusa has torniat a salvar-me, eh? -li va preguntar a Qui-Gon, com si necessités que el Mestre Jedi li confirmés que això era exactament el que acabava de fer.

Obi-Wan va mirar a la criatura.

–Què és?

–És un gungan, un dels natius. Es diu Jar Jar Binks –va contestar Qui-Gon, l'atenció va tornar a concentrar-se al pantà–. Va, marxem d'aquí abans que apareguin més PAM.

–Més? –va dir Jar Jar, molt preocupat–. Tusa haver dit més?

Qui-Gon ja s'havia posat en moviment i avançava amb un ràpid trot a través del fangar. Obi-Wan seguia al seu Mestre a un pas de distància i Jar Jar, tornant els ulls d'un costat a un altre mentre les seves llargues cames pujaven i baixaven frenèticament, va necessitar uns moments per atrapar als Jedi.

–Perdó, pro il lloc més segur és Otoh Gunga –va panteixar, intentant atreure la seva atenció.

Al voltant d'ells, invisibles entre la boirina, les PAM feien vibrar l'aire amb el seu estrident brunzit.

– Otoh Gunga –va repetir Jar Jar–. Alluí és on misa créixer. Qüesta ciutat se segura!

Qui-Gon es va aturar i va mirar fixament al gungan.

–Què has dit? Una ciutat? –En veure que Jar Jar assentia, va preguntar–. Pots portar-nos fins a ella?

El gungan va semblar posar-se bastant nerviós.

–Ah, oh, oh... Puotsier misa realement non puortar-vos... Non realement, non.

Qui-Gon es va inclinar sobre ell, els ulls sobtadament enfosquits.

–No?

Jar Jar semblava estar desitjant desaparèixer al pantà sense deixar rastre. Empassà amb dificultat, i el seu bec es va obrir i va tancar com la boca d'un peix.

–Açò se compromiès, pro... misa tem qüe misa havestat expulsiat. Acomiadat. Fet fuora, açò. Misa oblidar qüe Cap Nass fazuer terribile mal a misa si misa tuornar. Terribile mal.

Una mena de batec ofegat es va obrir pas a través del brunzit de les PAM, elevant-se per entre la boira i la penombra per tornar-se una mica més intens a cada moment que passava. Jar Jar va mirar nerviosament voltant.

–Oh, oh.

–Escoltes això? –va preguntar Qui-Gon en veu baixa i suau, posant un dit sobre el prim pit del gungan. Jar Jar va assentir a contracor–. Mil coses terribles vénen cap aquí, el meu amic gungan...

–I quan et trobin, passaran per sobre teu, et faran trossets i et desintegraran –va assenyalar Obi-Wan amb maliciosa alegria.

Jar Jar va posar els ulls en blanc i va empassar saliva.

–Oh, oh. Muita raó qüe tens. Per ací! Per ací! –va dir, agitant els braços frenèticament–. Ràpid i die priessa!

Els tres van arrencar a córrer i desaparèixer entre la boirina crepuscular.

Després d'haver travessat masses de matolls, joncs i herbes del pantà, els Jedi i el gungan van sortir de l'espessor per trobar-se amb un llac d'aigües tan fangoses que no hi havia manera de distingir-les entre els reflexos del crepuscle sobre la superfície. Jar Jar es va doblegar sobre si mateix, recolzant les seves mans de tres dits als ossuts genolls mentre intentava recuperar l'alè. El seu cos viscós es va retorçar com si fos de goma quan va girar el cap per mirar en la direcció en què havien vingut, i el moviment va fer ballar les seves llargues orelles. Obi-Wan va mirar a Qui-Gon Jinn i va sacsejar el cap amb gest de desaprovació. El Mestre Jedi semblava decidit a fer-se acompanyar per aquella criatura de ridícul aspecte, però el jove Obi-Wan no estava molt segur que això fos una bona idea.

El bategar dels motors dels transports de la Federació seguia ressonant en la llunyania.

–Quant falta? –va preguntar Qui-Gon al seu més aviat reticent guia gungan.

Jar Jar va assenyalar el llac.

–Aniem per sota l'aqua, bé, sí?

Els Jedi es van mirar i després van extreure d'entre els plecs de les seves vestidures uns petits contenidors dels que van treure dos respiradors portàtils de la mida dels palmells de les seves mans.

–Misa advertixo a vosa. –Els ulls d’en Jar Jar van anar d'un Jedi a l'altre–. A gungans non agradiar gents die fuora. Vosa non rebre càlida benvinguda.

Obi-Wan va arronsar les espatlles.

–No et preocupis. Avui no és el nostre dia de ser benvinguts.

–Anem –va dir en Qui-Gon, introduint-se l'aparell entre les dents.

El gungan va arronsar les espatlles, com declinant qualsevol responsabilitat pel que pogués passar a partir d'aquell moment, es va tornar cap al llac i, donant un vertiginós salt mortal, va desaparèixer en la penombra.

Els Jedi el van seguir.

Van descendir a través de les brutes aigües, seguint la prima forma del gungan, que semblava sentir-se molt més a gust en aquell element que a la terra. Jar Jar nedava amb gràcil elegància, els llargs membres estesos i el cos movent-se amb l’agilitat que donava una llarga pràctica. Van nedar durant llarga estona, descendint cada vegada més i més mentre la claredat de la superfície anava dissipant-se a poc a poc darrere d'ells. L'escassa llum que existia en aquell lloc procedia de fonts situades sota la superfície, i no totes elles eren visibles. Els minuts passaven i Obi-Wan va començar a posar-se una mica nerviós.

Tot d'una va aparèixer una resplendor procedent d'algun lloc situat davant d'ells i, a poc a poc, Otoh Gunga va anar fent-se visible davant els nedadors. La ciutat consistia en un conjunt de bombolles, unides unes a les altres igual que globus i ancorades a diverses enormes columnes de pedra. Una per una, les bombolles van anar adquirint nitidesa a mesura que s'aproximaven a elles, i no van trigar a poder distingir els detalls de les estructures que contenien i les siluetes dels gungans ocupats en els seus quefers quotidians.

Jar Jar va nedar cap a una de les bombolles de majors dimensions, amb els Jedi enganxats als seus talons. Quan va arribar a la bombolla, el gungan la va empènyer amb les mans i aquesta va cedir davant seu, acceptant els seus braços primer, el seu cap i el seu cos després i les seves cames en últim lloc, engolint a Jar Jar i tancant-se darrere d'ell sense haver esclatat. Els sorpresos Jedi van seguir a Jar Jar mitjançant l'estranya membrana i van entrar a la bombolla sense que aquesta oposés cap resistència.

Un cop dins, es van trobar en una plataforma que descendia cap a una plaça envoltada d'edificis. Les parets de la bombolla emanaven una intensa resplendor que il·luminava l'espai intern, i els Jedi van descobrir que l'aire era respirable. Quant van començar a baixar cap a la plaça, amb les robes gotejant aigua, els gungans els van veure i es van afanyar a dispersar-se entre xiscles d'alarma.

Uns instants després un escamot de soldats gungans uniformats va arribar al galop sobre bèsties de dues potes, el rostre d’aquestes acabat en un gran pic de palmípede, era bastant semblant al dels seus genets. Eren kaadus, va recordar Qui-Gon, animals dels pantans dotats de robustes potes, aguts sentits i una gran resistència física. Els gungans enarboraven llargues electropiques d'aspecte mortífer amb les que van fer retrocedir als espantats habitants de la ciutat al mateix temps que avançaven cap als intrusos.

–Buon dia tingui, Capità Tarplas! –va dir Jar Jar, saludant alegrement a l'oficial que manava l’escamot–. Misa he torniat!

–Unia altrua vegada non, Jar Jar Binks! –va dir el Capità, visiblement irritat–. Has d'anar veure il Cap Nass, i ell dirà. Qüesta vegada tusa puotsier ficat en grans probliemes.

Fent cas omís dels Jedi, el Capità va fregar a Jar Jar amb l'extrem de la seva electropica, assestant-li una descàrrega tan potent que el cos de l'infortunat gungan es va aixecar mig metre del terra. Jar Jar, remugant entre dents, es va fregar el cul amb expressió afligida.

Els soldats gungans els van conduir pels edificis de la ciutat, al llarg de diversos passadissos de connexió i, finalment, a l'interior del que Jar Jar va explicar en murmuris als seus companys era la Sala de Reunions de la Gran Torre. Totes les parets de l'estança eren transparents, i petits peixos lluminosos nedaven a l'altre costat de la membrana, semblants a minúscules estrelles sobre un teló de fons, més fosc. Un llarg banc circular amb una secció situada per sobre de la resta dominava un extrem de l'estada. Tots els seients estaven ocupats per líders gungans abillats amb la seva vestimenta oficial, i els gungans ja presents en l'estada que havien acudit allà per atendre altres assumptes es van afanyar a obrir pas als nouvinguts.

El corpulent i rabassut exemplar de gungan que ocupava el seient superior hi havia quedat tan comprimit per l'edat i el pes que resultava impossible imaginar que hagués pogut ser tan esvelt com Jar Jar Binks. Plecs de pell penjaven del seu cos formant flàccides capes, el coll quedava comprimit entre les seves espatlles, i la seva expressió era tan ombrívola i amenaçadora que fins i tot el mateix Jar Jar va semblar encongir-se sobre si mateix quan els van indicar que fossin cap a ell.

Els líders dels gungans van començar a parlar en veu baixa entre ells, sense apartar els ulls dels Jedi que avançaven cap al consell.

–Qüè voleu, gent die fuora? –va grunyir el Cap Nass després d'haver-se identificat.

Qui-Gon Jinn va començar per exposar-li la raó de la seva presència a Naboo, després li va prevenir de la invasió que estava tenint lloc a la superfície i va concloure demanant als gungans que els ajudessin. El consell gungan va escoltar pacientment i en silenci fins que Qui-Gon va haver acabat de parlar.

El Cap Nass va sacsejar el cap, i el moviment va fer tremolar les carns del seu gruixut coll.

–Vosa ací non podeustar. Qüest exèrcit de màkinaks d'aqüí dalt nonés il nostre probliema.

Qui-Gon no estava disposat a donar-se per vençut tan fàcilment.

–Aquest exèrcit d'androides de batalla es disposa a atacar els habitants de Naboo. Hem d’advertir-los.

–A nosa non agraden ils naboos! –va exclamar el Cap Nass amb irritació–. I a ells non agraden nosa ils gungans. Els naboos es pensien més llestos qüe nosa. Creuen qüe tenen cervells muito grans. Non vuolen teni re a veure amb nosa perqüè nosa vivim en pantà i ells viuen alluí dalt. Muito tempo fa qüe nons parliem ni veiem. Açò non canviarà a causa die màkinaks.

–Després que aquest exèrcit hagi pres el control de Naboo, els androides vindran aquí i prendran el control a la vostra ciutat –va dir Obi-Wan.

El Cap Nass va deixar anar una rialleta.

–Non, açò misa non creure. Misa parla unia, puotsier dues vegades, amb Naboo en tuota lia meva vida, i mai parla amb màkinaks. Màkinaks non venir aqüí! Ells ni tan sols saber qüe gungans existir!

Els altres membres del consell van assentir, afegint diversos murmuris d'aprovació verbal a la saviesa del Cap Nass.

–Vosaltres i els habitants de Naboo formeu part del mateix tot –va insistir Obi-Wan amb el seu jove rostre ple d’apassionada serietat, negant-se a donar-se per vençut–. El que els hi passi a uns afectarà els altres. Ho heu d’entendre.

El Cap Nass va mirar despectivament i sacsejar una manassa carnosa.

–Re sabem die vosa, gent die fuora, i nosa és igual il qüe passar als naboos.

Qui-Gon va fer un pas endavant abans que Obi-Wan pogués seguir insistint.

–Llavors ajudeu-nos a seguir el nostre viatge –va demanar, alçant una mà i passant-la per davant dels ulls del cap gungan en una ràpida invocació del poder mental dels Jedi.

El Cap Nass el va mirar i va assentir.

–Vosa ajudiarem a seguir il vostre viatge.

Qui-Gon va sostenir la seva mirada.

–Necessitem un mitjà de transport que ens porti a Theed.

–Bé, i stem d'acuord –va dir el Cap Nass, tornant a assentir–. Nosa doniem un bongo. Il camí més ràpid per arribiar als naboos és a traviés dil nucli. Vosa marxar ara.

Qui-Gon va fer un pas enrere.

–Gràcies per la vostra ajuda. Ens anem en pau.

–Què és un bongo, Mestre? –va xiuxiuejar Obi-Wan mentre els Jedi es tornaven per anar-se'n.

Qui-Gon el va mirar i va arquejar una cella amb gest pensatiu.

–Alguna classe de nau, espero.

Ja havien començat a allunyar-se del Cap Nass i els altres líders gungans quan van veure a Jar Jar Binks dret en un racó de l'estada, esperant malenconiosament el seu destí amb els canells empresonats per dos immobilitzadors.

–Mestre... -li va advertir Obi-Wan, coneixent a Qui-Gon i imaginant el que passaria.

El Mestre Jedi va anar fins a Jar Jar i es va aturar davant d'ell.

–Vosa preparen terribile destí! –va anunciar ombrívolament el gungan, mirant al voltant per veure si algú més podia escoltar-lo–. Traviessar il nucli és perill terridolent.

Qui-Gon va fer que sí.

–Gràcies, amic meu.

Jar Jar va arronsar les espatlles i va fer cara de pena.

–Ahhh, non sier necessari agrair. –Després va llançar una mirada esperançada al Mestre Jedi i va intentar somriure–. Qualsevol ajuda seria benvinguda aqüí.

Qui-Gon va titubejar.

–Estem escassos de temps, Mestre –li va aconsellar Obi-Wan en veu baixa, acostant-se a ell.

El Mestre Jedi es va tornar cap al seu protegit i el va contemplar amb expressió pensativa.

–El temps que invertim aquí pot ajudar-nos més tard. Jar Jar podria ser-nos de certa utilitat.

Obi-Wan va sacsejar el cap, amb un sentiment de frustració. El seu mentor sempre estava disposat a involucrar-se quan no calia fer-ho, i abraçava amb massa rapidesa les causes dels altres. Això li havia valgut més d'una reprimenda del Consell Jedi, i algun dia acabaria sent la seva perdició.

–Percebo una pèrdua de concentració –va dir, inclinant-se cap el seu mentor.

Qui-Gon el va mirar fixament.

–Vigila, jove Obi-Wan –li va renyar amb afabilitat–. La sensibilitat a la Força viva no és el teu punt fort.

El jove Jedi li va aguantar la mirada durant un moment i després es va afanyar a desviar-la, ferit per la seva crítica. Qui-Gon li va donar l'esquena i va anar cap al Cap Nass.

–Què serà d’en Jar Jar Binks? –va preguntar.

El Cap Nass, que estava parlant amb un altre líder gungan, es va tornar cap a ell per llançar-li una mirada plena d'irritació.

–Binks ha triencat llei die notuornar –va dir, inflant les seves gruixudes galtes–. Ell sier castigat.

–Confio que no massa severament –va dir el Mestre Jedi–. Ens ha estat de gran ajuda.

Una lenta i estrepitosa riallada va brollar del coll del Cap Nass.

–Colpejat finsa muorir, açò sier il qüe passar a susa.

Jar Jar Binks va deixar anar un sorollós gemec darrere d'ells, i la sala es va omplir de murmuris. Fins i tot Obi-Wan, que havia tornat amb el seu Mestre, va semblar sorprendre’s.

Qui-Gon estava pensant a tota velocitat.

–Necessitem un navegant perquè ens condueixi fins a Theed a través del nucli. Li vaig salvar la vida a Jar Jar a la superfície, i m'ho deu. Reclamo un deute de vida sobre ell.

El Cap Nass va mirar al Jedi sense dir res i va fer una ganyota de contrarietat. El seu cap va semblar enfonsar-se un poc més entre les seves espatlles. Després els seus ullets van buscar l'infortunat Jar Jar.

–Binks? –va dir, fent-li un senyal amb la mà.

Jar Jar va avançar obedientment i es va aturar al costat del Jedi.

–Tens deute die vida amb qüesta gent die fuora? –va preguntar el Cap Nass amb veu ominosa.

Jar Jar va fer que sí amb el cap i les orelles baixes, i una espurna d'esperança va aparèixer en els seus ulls.

–Els vostres Déus exigeixen que pagui aquest deute –va insistir Qui-Gon, passant la mà per davant dels ulls del Cap Nass mentre tornava a invocar el seu poder Jedi–. Ara la seva vida em pertany.

El líder gungan va reflexionar per uns instants i va acabar assentint.

–Seva vida sier die tusa. Die tuota manera, non té cap valor. Vés amb ell.

Un guàrdia va avançar i li va treure els immobilitzadors a Jar Jar.

–Vine, Jar Jar –va dir en Qui-Gon, emportant-se’l.

–A traviés dil nucli? –esbufegà Jar Jar, comprenent el que acabava de passar–. Amb misa non comptar pera açò! Millore mort aqüí qüe mort nel nucli! Misa non anar...

Però els Jedi ja l’estaven traient de la sala, allunyant a corre-cuita del Cap Nass.

***

En el pont del navili insígnia de la Federació de Comerç, Nute Gunray i Rune Haako romanien immòbils davant un holograma d’en Darth Sidious. Els neimoidians evitaven mirar-se, i tant el Virrei com el seu soci esperaven que el Senyor del Sith no captés els seus pensaments.

–La invasió segueix el curs previst, senyor –estava dient el Virrei, la seva túnica i el seu tocat ocultaven les ocasionals tremolors dels seus membres mentre s'enfrontava a la silueta encaputxada que s'alçava davant d'ell–. El nostre exèrcit s'aproxima a Theed.

–Bé. Molt bé –va dir Darth Sidious amb veu suau i tranquil·la–. De moment el Senat es troba molt ocupat discutint qüestions de procediment. Quan l'incident acabi sent sotmès a votació, no tindran més remei que acceptar que el vostre bloqueig ha triomfat.

Nute Gunray va llançar una ràpida mirada al seu compatriota.

–La Reina sembla estar molt segura que el Senat es posarà de la seva part.

–La Reina Amidala és jove i ingènua. Descobrireu que és molt més fàcil de controlar del que aparenta. –L’holograma tremolà–. Ho heu fet molt bé, Virrei.

–Gràcies, senyor –va murmurar Nute Gunray mentre l'holograma s'esvaïa davant seu.

En el silenci subsegüent, els neimoidians es van tornar l'un cap a l'altre per intercanviar una mirada plena de sobreentesos.

–No li ho has explicat –va dir Rune Haako en to acusador.

–Et refereixes al fet que els Jedi han desaparegut? –Nute Gunray va agitar la mà–. No hi havia cap necessitat de fer-ho. Fins que no estiguem segurs de què ha passat exactament, no veig que hi hagi cap necessitat d’explicar-ho.

Rune Haako va contemplar al Virrei en silenci durant uns moments interminables abans de girar-se.

–No, no hi ha cap necessitat d'explicar-ho –va murmurar, i va sortir del pont.

Següent