L'amenaça fantasma (V)

Anterior

05

Inclinat sobre els controls del bongo, Obi-Wan Kenobi intentava familiaritzar-se amb les seves funcions mentre Jar Jar Binks, dret al seu costat, xerrava incessantment de res en concret. Qui-Gon, assegut entre les ombres darrere d'ells, els observava amb expressió pensativa.

–Açò sier unia bogeria! –va gemegar Jar Jar mentre el bongo s'allunyava de les brillants bombolles il·luminades d’Otoh Gunga i començava a endinsar-se en les aigües de Naboo.

El bongo era un petit i gens maniobrable vehicle submarí que consistia bàsicament en un propulsor, un sistema de guia i seients per als passatgers. Les seves aletes inclinades cap enrere i els tentacles que giraven sobre la popa per impulsar el vehicle donaven a aquest l'aspecte d'una espècie de calamar. Els tres compartiments per a passatgers recoberts per altres tantes bombolles es trobaven disposats simètricament, un sobre cada ala i el tercer sobre de la proa.

Els Cavallers Jedi i el gungan ocupaven el compartiment de proa, on Obi-Wan havia assumit el comandament dels controls mentre Jar Jar rebia instruccions de guiar-los en quant iniciessin la travessia del nucli. Pel que semblava el planeta era ple de passatges subaquàtics, i si sabies per quin havies d'anar, podies escurçar considerablement la durada del viatge.

I si no saps per on has d'anar, va pensar ombrívolament Obi-Wan, sempre et queda el recurs de tallar-te el coll.

–Stem perduts –va murmurar Jar Jar amb veu gemegosa, aixecant el seu morrut rostre del sistema de guia direccional per tornar-se cap al Jedi mentre les seves llargues orelles oscil·laven grotescament d'un costat a un altre–. Qüè passar, eh? On aniem, Capità Quiggon?

–Tu ets el navegant –va observar Qui-Gon.

Jar Jar remenà el cap.

–Misa? Somiant star tusa. D'açò ries misa saber.

Qui-Gon va posar la mà sobre l'espatlla del gungan.

–Tranquil·litza’t, amic meu. La Força ens guiarà.

–Lia Força? Qüè se açò dila Força? –Jar Jar no semblava molt impressionat–. Cosa muito gran açò dila Força, apostaria misa. Vua a salvar a misa, a vosa i a tots, eh?

Obi-Wan va tancar els ulls i va fer cara de consternació. Allò era un desastre esperant l'ocasió de passar. Però es tractava del desastre d’en Qui-Gon, i Obi-Wan no podia interferir en ell.

Al capdavall, era Qui-Gon qui havia decidit que Jar Jar Binks els acompanyés en el seu viatge. No ho havia fet perquè el gungan fora un navegant competent o perquè hagués donat mostres de posseir algun talent particular en qualsevol altre terreny, sinó perquè Jar Jar era un altre projecte que Qui-Gon, amb la seva tossuda determinació de passar per alt els dictats del Consell, havia decidit que tancava un cert valor i podia ser assumit.

Això constituïa una font incessant de perplexitat i frustració per a Obi-Wan. El seu mentor potser fos el Jedi més gran de quants existien en l'actualitat: Qui-Gon era una presència respectada en el Consell, un valent guerrer capaç d’enfrontar-se sense vacil·lar als més temibles desafiaments, i un home afable i bondadós. Potser fos això últim el que li havia ficat en tants embolics. Qui-Gon havia desafiat sobtadament al Consell en qüestions que Obi-Wan tot just considerava dignes de ser defensades. Qui-Gon estava posseït per la seva pròpia visió del propòsit dels Jedi, de la naturalesa del seu servei i de les causes que havia de defensar, i seguia aquesta visió amb determinació implacable.

Obi-Wan era jove, tossut i impacient, i encara no estava tan unit a la Força com el seu mentor, però entenia millor, o això creia, els perills que suposava el fet d’anar massa lluny i assumir excessives tasques. Quan trobava un desafiament que li interessava, Qui-Gon podia atrevir-se a tot..., fins i tot si fer-ho significava arriscar la seva pròpia vida.

I això era el que estava passant allà. Jar Jar Binks constituïa un risc de la màxima magnitud, i no hi havia cap raó per creure que assumir tal risc fora a veure’s recompensat d'alguna manera.

El gungan va seguir parlotejant sense deixar de llançar contínues mirades al voltant, com si estigués buscant algun rètol indicador que almenys li permetés fer veure que sabia el que estava fent. Obi-Wan va fet petar les dents. No et fiquis en això –es va dir–. No et fiquis en això, d'acord?

–Ei, pren els controls -li va ordenar asprament a Jar Jar, i es va aixecar del seu seient per agenollar-se al costat d’en Qui-Gon–. Mestre –va afegir després sense poder contenir-se–, per què t'obstines a seguir recollint totes aquestes patètiques formes de vida quan són de tan poca utilitat?

Qui-Gon Jinn va esbossar un somriure.

–Ara potser et sembli que Jar Jar no té cap utilitat, però has de mirar més endins, Obi-Wan.

–Ja ho he fet, i no hi ha res a veure! –va exclamar Obi-Wan, enrogint d’irritació–. És una distracció innecessària!

–De moment potser sí, però això pot canviar amb el transcurs del temps. –Obi-Wan es va disposar a afegir alguna cosa però el Mestre Jedi se li va avançar–. Escolta, el meu jove padawan: la Força amaga secrets que no es descobreixen fàcilment. La Força és vasta i està per tot arreu, i tots els éssers vius formen part d'ella. Però el seu propòsit no sempre salta a la vista. A vegades aquest propòsit ha de ser percebut abans que pugui quedar revelat.

A Obi-Wan se li va enfosquir el rostre.

–Hi ha secrets que és millor no descobrir, Mestre. –Remenà el cap–. I a més, per què sempre has de ser tu el que els tregui a la llum? Ja saps què opina el Consell d'aquests... desviaments. Encara que només fos per una vegada, potser hauries de deixar que fossin altres els que s'encarreguessin de descobrir-los.

–No, Obi-Wan –va dir en Qui-Gon, i una sobtada tristesa es va apoderar d'ell–. Quan et trobes amb un secret has de treure'l a la llum, i quan et trobes amb un desviament has d'anar a per ell. I si has arribat a la cruïlla o al lloc que amaga un secret, mai has de permetre que un altre actuï per tu.

L'última llum d'Otoh Gunga va ser engolida per les tenebres, i les aigües es van tancar al voltant d'ell en un núvol fosc. Jar Jar Binks, que ja no murmurava ni es removia, dirigia el vehicle submarí en un lent però incessant avanç amb les mans fermament posades sobre els controls. El gungan va encendre els llums davant la foscor creixent, i els feixos grocs van revelar vastes extensions de coralls multicolors que serpentejaven a través de la negror.

–Respecto el teu judici en això, Mestre –va acabar dient Obi-Wan–, però això no m'impedeix preocupar-me’n.

Com tots els Cavallers Jedi, Obi-Wan Kenobi va ser confiat a l'Orde pels seus pares biològics després que hagués estat identificat quan encara era molt petit. Ja no guardava cap record d'ells, i els Cavallers Jedi havien passat a ser la seva família. Qui-Gon, el seu mentor des de feia més d'una dotzena d'anys, s'havia convertit en el seu més íntim amic, i Obi-Wan se sentia molt unit a ell.

Qui-Gon comprenia aquest sentiment i el compartia. Obi-Wan era el fill que mai tindria. Aquell jove era el futur que deixaria darrere seu quan morís. Qui-Gon tenia grans esperances dipositades en ell, però no sempre compartia les creences del seu estudiant.

–Tingues paciència amb mi, Obi-Wan –Va murmurar–. A vegades una mica de fe pot dur-te molt lluny.

El bongo havia entrat en un túnel de coralls, i els llums del petit vehicle van revelar les estructures del pont convertint-les en profundes fissures de tons malva i carmesí. Al voltant d'ells, bancs de peixos multicolors nedaven entre les roques.

–Esteu en guerra amb els naboos? -li va preguntar Qui-Gon a Jar Jar en to pensatiu.

El gungan va negar amb el cap.

–Non guerra. Gungans i naboos non lluiten. Fa muito die tempo, puotsier. Ara, naboos non s'acosten al pantà i gungans non s'acosten a lies planes. Ells ni tan sols es veuen ils uns als altrues.

–Però no s'aprecien gaire, oi? –va insistir el Mestre Jedi.

Jar Jar va deixar anar un esbufec.

–Naboos tenen grans caps, i ells sempre stan pensiant qüe són muito millores qüe gungans! Naboos grans ries!

Obi-Wan es va inclinar sobre Jar Jar Binks i va alçar els ulls cap al finestral.

–Per què et van fer fora, Jar Jar? –va preguntar.

El gungan va obrir i va tancar els llargs llavis que formaven el seu bec, produint una espècie d’espetecs.

–Sier història muito llarga, pro resumint, misa... Oh, oh, ahhh... Misa sier unia mica maldestre.

–Et van fer fora perquè ets maldestre? –va preguntar Obi-Wan amb incredulitat.

El bongo estava travessant una zona d'aigües clares entre dues grans cornises de corall. Ni els Jedi ni el gungan van veure la forma fosca que es va apartar del més gran dels dos promontoris i va començar a seguir al vehicle.

Jar Jar es va moure nerviosament al seient.

–Misa causar puotsier un o dos petits incidents. Triencar ils fogons, estavellar il heyblibber del Cap. Despriés em vuan fe fuora.

Obi-Wan no estava molt segur de què els estava dient exactament Jar Jar, però abans que pogués demanar-li que els ho aclarís, es va produir un gran estrèpit quan alguna cosa va xocar contra el bongo, fent que aquest es desviés cap a un costat. Un enorme crustaci dotat de múltiples potes i gegantines mandíbules eriçades de dents acabava d'envoltar-lo amb la seva llarga llengua i els arrossegava cap a les seves gargamelles obertes de bat a bat.

–Un opee assassí dila mar! –va exclamar Jar Jar, horroritzat–. Stem perdiuts!

–Endavant a tota màquina, Jar Jar! –va ordenar Qui-Gon en veure que les poderoses mandíbules s'obrien darrere d'ells.

Però en comptes d'empènyer les palanques cap endavant, l’aterrit Jar Jar ho va fer a l'inrevés, amb el que va aconseguir que la petita nau submarina sortís disparada cap a la boca del seu atacant. El bongo es va incrustar al paladar del monstre amb un violent impacte que va fer que els Jedi sortissin acomiadats per sobre dels seients i xoquessin amb les parets. Fileres d'esmolades dents van començar a tancar-se sobre ells mentre els llums del quadre de comandament parpellejaven erràticament.

–Oh, oh –va dir Jar Jar Binks.

Obi-Wan es va afanyar a ocupar el seient del copilot.

–Passa’m els controls!

Va empunyar les palanques i el sistema de guia i va ajustar tots els controls en la posició d'avançar a màxima potència. Per a la seva sorpresa, la boca de l’opee assassí de la mar es va obrir amb una convulsió espasmòdica i el bongo va sortir projectat a través de les seves dents com si acabés de ser disparat per un canó làser.

–Nosa star lliures! Nosa star lliures! –Jar Jar feia salts en el seu seient, extasiat davant la seva bona fortuna.

Una ràpida mirada enrere, però, els va revelar que la seva bona sort es devia a una raó molt diferent de la que havien imaginat en un principi. L’opee assassí de la mar es trobava atrapat entre les mandíbules d'una criatura tan enorme que empetitia fins i tot a la bèstia que estava devorant. Un caçador subaquàtic que combinava un llarg cos d'anguila amb aletes posteriors, potes davanteres acabades en urpes i un temible parell de mandíbules estava mastegant l'assassí de la mar, convertint-lo en trossets que s'afanyava a empassar àvidament.

–Sando aquamonstre, oh, oh! –gemegà Jar Jar Binks, tapant-se la cara amb les mans.

Obi-Wan va augmentar la potència, intentant interposar una mica més de distància entre el bongo i aquella nova amenaça. El sando aquamonstre va desaparèixer darrere d'ells, però els llums del bongo parpellejaven ominosament. El petit vehicle submarí va seguir submergint-se, penetrant en el nucli del planeta. Tot d'una una cosa va esclatar dins d'un panell de control darrere d'ells, omplint la cabina d'espurnes, i l'aigua va començar a filtrar-se a través de la pell exterior del bongo.

–Estem perdent potència, Mestre –va assenyalar Obi-Wan mentre el brunzit dels motors s'afeblia sobtadament.

Qui-Gon, el cap inclinat sobre el panell de control, estava treballant en ell.

–Mantingues la calma. Encara no estem en dificultats.

–Encara non! –Jar Jar havia renunciat a tota pretensió de mantenir la calma i manotejava amb desesperació al seient–. Monstres allà fuora! Aqua entrant aqüí dins. Ens enfuonsem sense cap energia! Tusa boig! Quan pensiar tusa qüe starem en probliemes?

Un instant després els llums es van apagar i l'interior del bongo va quedar sumit en la foscor. Jar Jar Binks ja tenia la seva resposta.

***

A la sala de conferències del navili insígnia de la flota de la Federació de Comerç, un holograma de Darth Sidious s'alçava sobre Nute Gunray i Rune Haako. El Virrei neimoidià i el seu lloctinent romanien immòbils davant seu, els ulls vermell ataronjats clavats a la imatge mentre els seus rostres de rèptil mostraven fins a l'últim àtom de la por que els mantenia paralitzats.

La negra figura encaputxada d’en Darth Sidious els contemplava en silenci. El seu rostre embolicat en ombres, la major part del qual quedava ocult pels plecs de la caputxa, era totalment inexpressiu. Però la rígida postura del cos del Senyor del Sith parlava per si sola.

–Em deceps, Virrei –va xiuxiuejar Darth Sidious, mirant a Nute Gunray.

–Senyor, estic segur que tot... –va intentar explicar inútilment l'objecte de la seva ira.

–Pitjor encara, em desafies!

El rostre del neimoidià va patir una aterridora transformació.

–No, senyor! Mai! Aquests Jedi... Tenen molts recursos, això és tot. No se'ls destrueix fàcilment...

–Llavors segueixen amb vida, Virrei?

–No, no, estic segur que estan morts. Han d’estar-ho. Nosaltres... El que passa és que no hem pogut confirmar-ho..., encara.

Darth Sidious va semblar no sentir-lo.

–Sí, estan vius, ja es deixaran veure tard o d'hora. Quan ho facin, Virrei, vull saber-ho immediatament. M'ocuparé personalment d'ells.

Nute Gunray semblava estar a punt d'esfondrar-se sota el pes de la penetrant mirada del Senyor del Sith.

–Sí, senyor –va aconseguir balbucejar mentre l'holograma s'esvaïa.

***

Dins el bongo en dificultats, Obi-Wan lluitava per conservar el control del petit vehicle mentre aquest iniciava una ràpida deriva. Un instant després els motors van cobrar vida amb un sobtat gemec, i les aletes impulsores de popa van començar a girar.

–Tornem a tenir energia –va panteixar Obi-Wan amb un sospir d'alleujament.

Les llums del tauler de control es van encendre, parpellejar i van romandre enceses. Les llums direccionals exteriors les van seguir, encegant durant uns moments als tres passatgers quan els feixos es van reflectir en les parets rocoses i els promontoris submarins. I llavors Jar Jar va cridar. Un altre monstre estava immòbil davant d'ells, una criatura tota espines, escates i dents, amb les seves potes davanteres rematades en arpes alçades en una postura defensiva davant seu.

–Peix Arpa-Colo! –va cridar el gungan–. Fes alguna cosa, Jedi! On pensa qüe stà la Força ara?

–Calma't –va dir en Qui-Gon Jinn suaument.

El Mestre Jedi va posar la mà sobre la tremolosa espatlla d’en Jar Jar, i el gungan va patir una convulsió i va perdre el coneixement.

–T'has excedit una mica –va observar Obi-Wan, fent girar el bongo i accelerant a través de la foscor.

No necessitava mirar per saber que el Peix Arpa-Colo els perseguia. Estaven dins d'un túnel que probablement servia com a cau de la criatura, i havien tingut la sort d'enxampar-la desprevinguda. Obi-Wan va dirigir el bongo cap a l'entrada de la caverna i una sèrie de sortints que potser puguin proporcionar-los un poc de protecció mentre sortien d'allà. Quelcom va xocar contra el bongo, el va retenir per uns instants i després el va deixar anar. Obi-Wan va transmetre més energia a les aletes impulsores.

–Vinga, vinga! –va panteixar.

Van sortir de la cova per anar directament cap a la boca del sando aquamonstre, que s'havia mantingut a l'aguait davant d'ells. La criatura va retrocedir davant aquella inesperada invasió, el que va proporcionar a Obi-Wan l'instant que necessitava per virar cap a la dreta.

Les mandíbules del sando encara seguien obertes quan van accelerar per entre dents de la mida d'edificis.

Jar Jar va obrir els ulls, va veure les dents i va tornar a desmaiar-se.

Van emergir de la gola a través d'una bretxa entre els ullals del sando aquamonstre, el bongo tremolant amb la frenètica acceleració de la seva unitat propulsora. Però el Peix Arpa-Colo, que no havia deixat de perseguir el vehicle submarí, no va canviar de rumb prou de pressa i es va ficar a la boca de l'enorme caçador. Les mandíbules se li van tancar a sobre i el van engolir.

Obi-Wan va donar més energia a les aletes impulsores mentre fragments del Peix Arpa-Colo reapareixien per un instant a través de les dents del sando aquamonstre per tornar a ser engolits immediatament.

–Esperem que no necessiti un segon plat –va observar el jove Jedi amb una ràpida mirada cap enrere.

Pel que semblava no el necessitava, ja que no els va perseguir. Va fer falta una bona estona per reviure a Jar Jar i encara més temps per completar el seu viatge a través del nucli, però amb la no sempre molt fiable ajuda del gungan, per fi van deixar enrere la foscor de les aigües més profundes i van posar rumb cap a la llum del sol. El bongo va emergir a la superfície d'un llac blau envoltat d'arbres i verds turons sobre el qual s'albiraven núvols i un cel molt blau. Obi-Wan va dirigir el petit vehicle submarí cap a la riba més propera, va desconnectar els motors i va obrir l'escotilla de proa. Qui-Gon es va aixecar i va mirar al voltant.

–Ara stem fuora die perill –va observar Jar Jar amb un sospir de gratitud, recolzant-se al seu seient–. Star fuora die perill ser bo, eh?

–Això està per veure –va respondre el Mestre Jedi–. Anem fora.

Va sortir per l'escotilla del bongo, va saltar a la riba i va començar a caminar. Obi-Wan va mirar significativament a Jar Jar i va seguir al seu mentor.

El gungan va contemplar als Jedi amb expressió dubitativa.

–Misa venir, misa venir –va remugar, i va arrencar a córrer darrere d'ells.

Següent