Ànakin Skywalker (II)

Anterior

Segona Entrada

Imant per als problemes

Tatooine és probablement l'últim lloc en la galàxia en què esperaries trobar un àngel. És un planeta calent i polsegós. I aquí la gent no segueix les lleis de la República Galàctica. Tatooine està governat pels hutts, que són coneguts a tot l'univers com gàngsters i assassins de sang freda. El nostre planeta està poblat d'inadaptats i criminals que no els queda cap altre lloc on anar. Crec que és un dels pocs llocs a la galàxia on pots comprar i vendre esclaus, com la meva mare i jo.

Un grapat de rutes de comerç hiperespacials es troben aquí a Tatooine. Això vol dir que tenim visitants no només de la nostra galàxia, sinó d'altres galàxies també. Un munt de tipus estranys vénen a la deixalleria d’en Watto buscant recanvis. Tenim caça-recompenses, assassins a sou, pirates d'espècia, i tot tipus de pilots de l'espai profund viatjant cap i des de llocs dels quals mai havies sentit abans i probablement mai tornis a sentir.

Va ser un vell pilot de l'espai profund el que em va parlar dels àngels. Va dir que vivien a les llunes de Iego i eren les criatures més belles de l'univers. També se suposava que eren bons i amables: dues paraules que no escoltaves molt a Tatooine.

Watto va portar a l'home gran i al droide astromecànic a la part posterior a cercar parts. Això em va deixar amb l'home granota i l'àngel. Per descomptat, no sabia amb seguretat si era un àngel. Només ho sospitava. Així que simplement em vaig asseure al taulell i vaig pretendre netejar una cèl·lula transmissora.

L'àngel estava suant i s'eixugava el front amb una tela. Vaig tenir la sensació que no estava acostumada al tipus de calor amb què vivim a Tatooine.

Va haver de saber que estava mirant-la perquè després d'una estona em va fer un somriure divertit. Va ser aquí quan li vaig preguntar si era un àngel.

Semblava sorpresa, llavors va dir que mai havia sentit sobre els àngels. Crec que estava dient la veritat. Així que li vaig dir que potser n’era un i no ho sabia.

Vam començar a parlar, i el següent que vaig saber, era que estava dient-li que era un pilot, i com Watto ens havia guanyat a la meva mare i a mi de Gardulla la Hutt en una aposta.

Va semblar sorpresa en escoltar que era un esclau.

Mentrestant, l'home granota no podia quedar-se quiet. Passava entre els contenidors i els prestatges. Semblava que hagués de tocar-ho tot a la botiga! Finalment va activar accidentalment un petit droide perforador. El droide va començar a marxar, bolcant les coses, i arrossegant a l'home granota per la botiga.

Era una visió divertida, i la noia àngel i jo rèiem junts. Ella tenia un riure fàcil, i vaig saber que no volia que marxés.

Per quan Watto va tornar amb l'home i el droide astromecànic, vaig esbrinar que el nom de la noia àngel era Padmé. Ella sabia que el meu nom era Ànakin Skywalker. Estava trist perquè l'home tenia pressa per anar-se'n. Sabia que teníem un munt de recanvis, així que això havia de significar que l'home i Watto no podien arribar a un tracte.

Padmé i jo ens vam dir adéu i ella se'n va anar amb els altres. Watto va surar al voltant de la botiga queixant-se sobre com els estrangers sempre intentaven estafar-li. Les seves ales van colpejar l'aire tan ràpid que no eren més que una taca blava. Però les bones notícies eren que tot el que havia de fer era netejar alguns prestatges, llavors podria anar-me'n a casa!

Per descomptat, no me’n vaig anar a casa immediatament. Padmé podia haver abandonat la botiga d’en Watto, però això no significava que marxés del tot. Mentre ella estigués a Tatooine, jo la trobaria.

* * *

Els estrangers no van ser difícils de trobar, gràcies a l'home granota. Podies dir que era un imant per als problemes. El vaig trobar al mercat. Va tenir sort que ho fes, perquè un dug anomenat Sebulba anava a aixafar-lo.

Sebulba era el meu arxirival a les Curses de Beines. És mesquí i lleig, amb grans ulls, llargs braços, i trenes penjant dels laterals del cap. Francament, no m'importa l'aspecte. Una vegada que has viscut un temps a Tatooine, ho has vist tot. Però m'importen els tramposos, i Sebulba era el pitjor.

Tot val en les Curses de Beines. L'única cosa que importa és qui creua la línia de meta primer. Però alguns de nosaltres realment pensem que està malament entorpir als altres corredors de beines. Hauries de guanyar sent el millor pilot i el més ràpid, no en copejar la beina del teu oponent contra la paret d'un canó a propòsit.

Però com vaig dir, quan es tracta de tramposos, Sebulba és el pitjor en la galàxia. No em faria res tant sinó fos perquè en la nostra última carrera anava guanyant... fins que em va encegar amb els seus ports de ventilació i pràcticament va fer que em matés.

En qualsevol cas, vaig trobar a Sebulba sobre l'home granota al mercat. L'home granota estava retorçant-se i tractant d’apartar-se. Però Sebulba no l’anava a deixar. Odio pensar en el que hauria passat si hagués arribat un minut més tard.

Vaig advertir al dug que retrocedís. Volia saber per què, i li vaig dir que l'home granota estava connectat amb els hutts. Els dugs no són les criatures més llestes de l'univers, però saben que ficar-se amb qualsevol connectat amb els hutts pot significar una mort instantània.

Sebulba estava enfadat, però es va apartar de l'home granota. Em va dir que la propera vegada que correguéssim s'asseguraria que no visqués per veure la línia de meta. Jo li vaig recordar a ell que si em matava, hauria de pagar a Watto per mi.

Sebulba se'n va anar, i jo vaig ajudar a l'home granota a posar-se dempeus. Aquí va ser quan Padmé va arribar amb el tipus gran i la unitat droide astromecànica.

Em van preguntar què havia passat. Els hi vaig dir que Sebulba havia iniciat una baralla amb l'home granota i que jo l'havia acabat.

Suposo que l'home gran estava sorprès que fes això, perquè em va fer una estranya mirada. Com si pensés que havia vist alguna cosa, però no estava segur. No seria l'última vegada que em mirés així. Però passaria una estona fins que sabés el que significava.

Següent