5
Una ala del reconstruït Palau
Imperial havia estat convertida en un entorn adequat per a una raça tan amant
de l'aigua com era la calamariana, i aquell hàbitat saturat d'humitat acollia
als calamarians portats allà per l'almirall Ackbar que havien estat
ensinistrats per treballar com astromecànics especialitzats seus.
L'hàbitat havia estat construït amb
plastiacer i metalls durs als quals s'havia modelat perquè adquirissin
l'aparença d'un escull sorgit del no-res dins de l'immens palau. Alguns dels
espiells rodons permetien contemplar el resplendent horitzó urbà de la Ciutat
Imperial, i altres donaven a un gran tanc ple d'aigua que anava circulant per
les habitacions com un riu atrapat.
El sorollós murmuri del doll de
boirina sorgit dels generadors d'humitat van sobresaltar a Terpfen,
arrencant-lo de la seva nerviosa contemplació. El calamarià va recórrer
ràpidament el seu allotjament amb la mirada fent girar els seus ulls circulars,
però no va veure res entre les ombres a part de la bella llum blavosa que
entrava per les finestretes aquàtiques amb delicats reflexos de gemma. En
Terpfen va veure com un peix engolidor verd grisenc avançava lentament al llarg
del canal i anava filtrant els microorganismes del corrent. Els únics sons que
trencaven el silenci eren els xiuxiuejos dels generadors de vapor i el
bombolleig dels aparells de ventilació instal·lats als tancs de la paret.
En Terpfen portava més d'un dia
sense sentir cap veu dins la seva ment i sense sentir cap compulsió procedent
dels seus amos imperials de Càrida, i no sabia si s’havia d’espantar..., o
començar a albergar esperances. En Furgan tenia el costum de torturar-lo i
burlar-se d’ell amb regularitat merament per recordar la seva contínua
presència, i en Terpfen havia començat a sentir-se sol.
El Palau Imperial estava ple de
rumors que circulaven a tota velocitat d'un nivell a un altre. S'havien
detectat senyals d'alarma a Càrida, i després tots els contactes s'havien
interromput de sobte. La Nova República havia enviat naus d'exploració perquè
inspeccionessin la zona. Si Càrida havia estat destruïda d'alguna manera
inexplicable, llavors potser el control que els imperials exercien sobre el seu
cervell hagués desaparegut juntament amb el planeta. En Terpfen per fi podria
ser lliure!
En Terpfen havia estat fet presoner
durant la terrible ocupació imperial del planeta aquàtic de Calamari. Igual que
molts dels seus congèneres, en Terpfen havia estat portat a un campament de
treball on se li havia obligat a treballar en les instal·lacions que construïen
naus espacials.
Però a més en Terpfen havia estat
jutjat a un ensinistrament d'una varietat molt especial. Havia estat portat al
planeta militar imperial de Càrida, on havia patit setmanes de tortures i
condicionament mentre els xenocirurgians extreien certes porcions del seu
cervell i les substituïen amb circuits orgànics cultivats en biocoves, la qual
cosa permetia que en Furgan utilitzés a Terpfen com un titella perfectament
camuflat i indetectable.
Les cicatrius suturades a
corre-cuita del seu enorme cap de calamarià havien servit com a insígnies de la
seva terrible prova quan va ser posat en llibertat. Molts calamarians també
havien estat severament torturats durant l'ocupació imperial, i ningú va
sospitar que en Terpfen pogués estar cometent actes de traïció al servei dels
imperials.
Portava anys intentant resistir-se
als seus amos imperials, però la meitat del seu cervell no li pertanyia i els
controladors imperials sempre podien manipular-lo a voluntat.
En Terpfen havia sabotejat el caça-B
expandit de l'almirall Ackbar perquè s'estavellés a Vòrtex, i l'accident havia
destruït la inapreciable Catedral dels Vents i havia deshonrat a l’Ackbar.
Després havia col·locat un sensor en un altre caça-B, la qual cosa li havia
permès esbrinar la situació d’Anoth, el planeta secret on el petit Ànakin Solo
vivia en aïllament i es trobava protegit d'ulls i ments inquisitives. En
Terpfen havia transmès aquesta informació crucial a l'ambaixador Furgan, que
només vivia per poder causar danys a la Nova República, i sabia que en aquells
mateixos instants els Caridans ja devien estar preparant un atac per segrestar
el tercer nen Jedi.
En Terpfen estava immòbil davant de
la finestra de l'aquari de la seva habitació sumida en la penombra, contemplant
com l’engolidor es movia mandrosament en l'aigua. Un depredador aquàtic es va
llançar sobre ell agitant aletes acabades en esmolades puntes i obrint les
seves temibles mandíbules. El depredador cauria sobre el peix engolidor igual
que les forces imperials caurien sobre l'indefens nen i la seva única
protectora, la Wínter, que en el passat havia estat la confident i companya de
la Leia.
- No!
En Terpfen va colpejar el gruix
vidre amb les seves mans-aleta. Les vibracions van espantar al depredador de
boca plena d'ullals, i el peix assassí es va allunyar a tota velocitat a la
recerca d'una altra presa. L’engolidor protoplàsmic va seguir avançant
lentament sense haver-se assabentat del que acabava d'ocórrer, i va continuar
examinant l'aigua a la recerca d'aliment microscòpic.
Potser els seus amos de Càrida
s'havien vist distrets temporalment per altres assumptes urgents que reclamaven
la seva atenció..., però si en Terpfen esperava poder fer alguna cosa per
frustrar els seus plans, hauria d'entrar en acció immediatament. En Terpfen es
va jurar que actuaria sense importar el dany que això pugui causar al seu
cervell.
L’Ackbar seguia a Calamari,
suportant l'exili que s'havia imposat a si mateix, i estava treballant amb la
seva gent per reparar les ciutats flotants que havien estat devastades pel
recent atac de l’almirall Daala. L’Ackbar afirmava haver deixat d'interessar-se
per la política de la Nova República.
El petit Ànakin no trigaria a córrer
un seriós perill a causa de l'atac dels imperials, de manera que en Terpfen
aniria directament a la Leia Organa Solo. Sabia que la Leia podia mobilitzar
les forces de la Nova República i impedir que els imperials se sortissin amb la
seva. Però la ministra d'Estat i en Han Solo acabaven de partir amb rumb a la
lluna coberta de jungles de Yavin...
En Terpfen hauria d'anar allà. Sí,
hauria d'aconseguir una nau i parlar amb ella. Ho confessaria tot, i després es
confiaria a la seva clemència. La Leia podia executar-lo a l'instant, i tindria
tot el dret del món a fer-ho, però fins i tot això seria un càstig just per
tots els danys que en Terpfen havia causat.
En Terpfen va prendre una decisió
aprofitant que de moment encara era capaç de decidir pel seu compte, i va
recórrer el seu allotjament amb la mirada per última vegada. Va donar l'esquena
a les finestres de l'aquari que li recordaven el món del que havia sortit feia
ja molt temps, i va llançar un últim cop d'ull a l'horitzó urbà ple de facetes
amb els seus gratacels d'un quilòmetre d'alçada, intermitents llums de descens
i llançadores lluents que s'alçaven cap l'aurora que envoltava la nit amb una
delicada capa de lluminositat. En Terpfen dubtava molt que tornés a veure
Coruscant.
No disposava del temps necessari per
utilitzar l'astúcia.
En Terpfen va entrar a l'hangar de
reparacions i manteniment dels caces espacials utilitzant els seus codis
d'accés de seguretat i va avançar amb pas ràpid i segur de si mateix. La seva
olor corporal estava impregnada per l'aroma de la tensió, però si es movia prou
pressa ningú es donaria compte d'això fins que ja fos massa tard.
Les enormes portes de llançament ja
havien estat segellades per a la nit. Dos astromecànics calamarians estaven al
costat d'un caça-B. Un grup d’ugnaughts xerrava a tota velocitat mentre
treballava en els motors hiperllumínics d'un parell de caces-X que havien estat
connectats per poder dur a terme un intercanvi d'informació entre els seus
ordinadors de navegació.
En Terpfen va anar cap al caça-B i
un dels mecànics calamarians el va saludar mentre s'aproximava. L'altre, una
femella, va sortir del compartiment de pilotatge amb una àgil contorsió i va
baixar a terra una bossa de xarxa plena d'eines. En Terpfen ja havia revisat el
caça des de la seva terminal d'informació, i sabia que estava preparat per al
llançament. No necessitava preguntar-ho, però el fet de fer-ho serviria per
distreure a la parella de mecànics.
- S'han completat les reparacions
tal com estava planejat? -Va preguntar.
-Sí, senyor -va dir el calamarià -.
Què fa aquí tan tard?
-He d'ocupar-me d'alguns assumptes
personals -va dir.
En Terpfen va ficar la mà en una
butxaca de la seva granota de vol i va treure d'ella una pistola desintegradora
amb el control d'intensitat ajustat en la marca d'atordiment. Va disparar
l'arma movent-la en un arc d'escombrada que va envoltar els dos mecànics en una
onada d'ondulacions blavoses. El mascle va caure a terra sense emetre cap so, i
la femella va quedar inconscient penjada d'un esglaó de l'escaleta i va acabar
desplomant-se sobre el flanc del caça-B. Els músculs del seu colze no van
trigar a afluixar-se, i la calamariana es va desplomar sobre la dura superfície
de l'hangar.
Els ugnaughts van deixar de xerrar
al costat dels caces-X i van alçar el cap cap en Terpfen contemplant-lo amb
expressions de sorpresa. Un instant després van començar a cridar. Tres d'ells
van arrencar a córrer cap a l'alarma de comunicacions instal·lada al costat
dels controls de les portes de l'hangar.
En Terpfen va alçar el seu
desintegrador, va tornar a prémer el botó de tret i va abatre als ugnaughts que
intentaven arribar fins l'alarma. Els altres van alçar les seves rabassudes
mans per indicar que es rendien, però en Terpfen no podia córrer el risc de fer
presoners i també els va fer caure amb una nova ràfega atordidora.
Després va creuar amb pas ràpid i
decidit les llises planxes metàl·liques del sòl fins arribar als controls de
les portes de llançament i va treure un xip descodificador camuflat en la
insígnia esmaltada que lluïa sobre el seu pit dret. Els imperials li havien
proporcionat feia uns mesos per si necessitava sortir corrents cames ajudeu-me,
però en Terpfen anava a utilitzar la tecnologia imperial en benefici de la Nova
República.
En Terpfen va introduir la petita
lloseta a l'escletxa del sistema i va pressionar tres botons en ràpida
successió. Els mecanismes electrònics van brunzir mentre examinaven la
informació continguda en el xip. El xip descodificador va convèncer als
controls que en Terpfen disposava dels codis d'anul·lació adequats i que
comptava amb l'autorització de l'almirall Ackbar i de la Mon Mothma.
Els dos gruixos panells de la porta
de llançament es van separant amb un gemec ofegat. Els vents nocturns van
entrar xiuxiuejant a l'hangar, i aletejaren per la gran sala portant amb ells
el fred i la humitat.
En Terpfen va anar cap al caça-B
reparat, va ficar les seves mans-aleta sota dels braços del mecànic calamarià
caigut i el va arrossegar sobre les relliscoses planxes metàl·liques del sòl
fins a deixar-lo al costat dels cossos inconscients dels ugnaughts contra els
que havia disparat.
Després es va ocupar de la femella,
i aquesta va deixar anar un gemec quan va començar a moure-la. El seu braç
penjava en un angle estrany, òbviament fracturat a causa de la caiguda. En
Terpfen va vacil·lar durant un moment de torturant culpabilitat, però la ferida
havia estat causada de manera accidental i no podia fer res per ajudar a la
calamariana. Unes quantes hores dins d'un tanc bacta la deixarien com a nova.
I quan sortís d'ell, en Terpfen ja
estaria de camí a Yavin IV.
Es va enfilar fins al seient de
pilotatge del caça-B i va connectar els sistemes de control. Totes les llums es
van posar de color verd. En Terpfen va segellar l'escotilla. Els potents motors
del caça-B podien aconseguir grans velocitats, i li permetrien arribar al
sistema de Yavin en un temps rècord. En Terpfen no tenia més remei.
Va anar alçant la nau d'aspecte
maldestre i poc maniobrable sobre els seus feixos repulsors i la va dirigir cap
a les portes de llançament obertes.
I de sobte l’estrident grinyolar de
les alarmes va fer vibrar tot l'hangar de manteniment i es va obrir pas fins a
l'interior de la carlinga. En Terpfen va girar el cap per esbrinar què havia
passat i va veure a un altre ugnaught, que pel que sembla havia estat amagat
dins de la carlinga d'un caça-X. L’ugnaught havia sortit del seu amagatall feia
uns moments, comprensiblement aterrit, i havia corregut fins al panell per
donar l'alarma.
En Terpfen va remugar una maledicció
i va comprendre que s'havia de donar pressa. Esperava no haver de lluitar per
sortir d'allà.
Va connectar els reactors de
maniobra i va sortir disparat per l'enorme boca de l'hangar. El caça-B que
acabava de robar es va allunyar de les immenses torres de Coruscant i va avançar
a tota velocitat, solcant el cel nocturn en un vector directe que el posaria en
òrbita.
En Terpfen no podia desaprofitar ni
un instant intentant enganyar els monitors de seguretat de la Nova República.
En aquells moments havia de semblar un sabotejador imperial que estava robant
un caça espacial. Si era capturat, seria interrogat fins que fos massa tard per
ajudar el petit Ànakin Solo. En Terpfen havia fet moltes coses terribles contra
la seva voluntat, però per fi es trobava lliure del control imperial i a partir
d'aquell moment seria responsable de qualsevol fracàs. Ja no podia donar la
culpa a ningú més.
La rapidesa amb què les forces de
seguretat de Coruscant es van llançar darrere d'ell va sorprendre i el va
consternar. Quatre caces-X van aparèixer a baixa altitud i van començar a
acostar-se al caça d’en Terpfen.
El seu comunicador va emetre un
brunzit.
-La seva partida del palau no
comptava amb l'autorització reglamentària, caça-B -va dir un dels pilots que el
perseguien -. Torneu immediatament o dispararem contra vostè.
En Terpfen es va limitar a
incrementar el flux d'energia als escuts de la seva nau. El caça-B era una de
les més valuoses contribucions que Ackbar havia fet a la Rebel·lió, i com a nau
de combat resultava molt superior als ja bastant antiquats caces-X. En Terpfen
podia deixar-los enrere sense cap dificultat, i els seus escuts probablement
aconseguirien sobreviure a diversos impactes directes, però no sabia si podria
enfrontar-se a la potència de foc combinada de diversos caces-X i sobreviure.
-És la seva última oportunitat.
Caça-B -va dir el pilot del caça-X.
Un instant després va disparar un
feix a baixa intensitat que es va escampar sobre els escuts d’en Terpfen. El
tret d'advertència va fer que el caça-B sotsobrés, però no va causar cap dany.
En Terpfen va prémer el botó motriu
de la maneta de control, connectant els cremadors secundaris que van impulsar
la seva nau a una velocitat encara més gran per llançar-la cap a l'aurora i una
òrbita planetària baixa que els seus sistemes de navegació van detectar i van
indicar amb gruixudes línies vermelles de perill.
La batalla lliurada un any abans per
reconquistar Coruscant i acabar amb les faccions imperials enfrontades havia
estat guanyada al preu d'una increïble quantitat de destrucció. Molts navilis
espacials mig destrossats seguien girant al voltant del planeta en òrbites
baixes, formant un gegantí abocador. Els equips de recuperació portaven mesos
desmantellant-los, reparant els que encara podien ser útils i traient els
irrecuperables de la seva òrbita perquè es precipitessin a través de
l'atmosfera en un espectacular descens flamejant. Però aquell tipus de treball
havia gaudit d'una prioritat bastant baixa durant la fase de crisi de la
formació de la Nova República, i encara hi havia una gran quantitat de ferralla
movent-se en òrbita per camins clarament marcats.
En Terpfen ja havia examinat les
posicions dels cascos cremats i retorçats, i havia elaborat la seva carta
orbital particular. Havia descobert un perillós camí a través del laberint, una
trajectòria tan estreta que hauria de recórrer-la sense cap marge per
l'error..., però anar per ella semblava la seva millor oportunitat. Estava
segur que l'alarma s'havia estès per tots els sistemes de seguretat de
Coruscant, i abans que transcorregués molt temps llargues fileres d’esquadrons
de caces apareixerien udolant per convergir-hi.
En Terpfen no volia combatre. No
volia causar més morts i danys. L'únic que desitjava era fugir d'allà el més
aviat possible sense que ningú hagués de patir per això.
Va deixar l'embolcall atmosfèric
darrere d'ell, i els caces-X van continuar perseguint-lo i van obrir foc a
discreció. En Terpfen es va negar a tornar els seus trets tot i que li hauria
resultat més fàcil escapar si hagués aconseguit avariar una nau o més, però no
volia haver de portar el pes de la mort d'un pilot innocent sobre la seva
consciència. Ja hi havia massa morts a les quals havia d'enfrontar-s’hi.
Va entrar en la negror de l'espai i
va passar a tota velocitat per entre lluents fragments metàl·lics, mòduls de
reacció i planxes de vaixells de càrrega que havien estat fets miques. En
Terpfen va lliscar per sobre d'una massa de bigues retorçades i una estructura
de panells solars gairebé totalment intacta que havia format part d'un caça TIE
destruït.
El casc rebentat d'un navili de
grans dimensions va aparèixer davant d'ell -era un creuer d'assalt Loronar -,
reduït a poc més que una pila de bigues estructurals i planxes esquerdades
després que els seus motors hiperllumínics haguessin esclatat a causa d'un
impacte directe.
En Terpfen es va llançar cap a les
restes, sabent que la cavitat que l'explosió havia creat en el seu centre era
prou gran perquè un caça-X pogués passar per ella. Ja havia estudiat la
trajectòria, i esperava que els riscos que implicava seguir-lo farien que els
seus perseguidors
vacil·lessin durant el temps suficient perquè pogués introduir-se en
l'hiperespai.
En Terpfen es va
ficar per l'obertura del casc del creuer d'assalt sense reduir la velocitat.
Dos caces-X es van desviar, però un altre va aconseguir seguir en Terpfen. El
quart caça es va desviar un micró de més cap a un costat, i un tros de biga li
va arrencar les ales. El caça-X va girar bojament sobre si mateix i va xocar
amb les restes. L'impacte va fer esclatar els seus cilindres de combustible.
En Terpfen va sentir
com urpes de dolor i abatiment s'enfonsaven en el seu cor. Mai havia volgut
causar la mort de ningú.
L'últim caça-X
seguia perseguint-lo, disparant repetides salves làser en un intent de venjar
la mort del seu company.
En Terpfen va
inspeccionar els seus escuts i va veure que el repetit diluvi d’andanades
estava començant a afectar-los. No culpava l'altre pilot per la ira que sentia,
però tampoc podia rendir-se. Va estudiar els seus panells de control. L'ordinador
de navegació ja havia traçat el curs més aconsellable per arribar al sistema de
Yavin.
En Terpfen va
alterar el vector per sortir al més aviat possible del camp de runes orbitals
abans que els seus escuts fallessin del tot. El caça-X va tornar a llançar-se
sobre ell amb tot el seu armament escopint flames d'alta energia. En Terpfen va
entrar a l'espai obert i connectar els hiperimpulsors.
I el caça-B va
sortir disparat cap endavant un instant després, quedant totalment fora de
l'abast de l'altre caça. En Terpfen es va esvair a l'hiperespai amb un esclat
silenciós, acompanyat pels traços blancs de les línies estel·lars que semblaven
llances disposades a empalar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada