2
La Leia Organa Solo estava començant
a desitjar arribar al final del llarg viatge en el caça-B expandit mentre
romania immòbil i en silenci al costat de l'almirall Ackbar. Els dos estaven
asseguts a la petita cabina que feia olor de metall mentre la nau avançava a
tota velocitat per l'hiperespai.
Ser ministra d'Estat mantenia a la
Leia en un estat d'activitat incessant que l'obligava a anar d'un esdeveniment
diplomàtic a una recepció en una ambaixada, i d'allà a remeiar una emergència
política. La Leia saltava obedientment d'un punt a un altre de la galàxia
apagant incendis i ajudant a la Mon Mothma a mantenir unida una fràgil aliança
en el buit que havia deixat la caiguda de l’Imperi.
La Leia ja havia repassat dotzenes
de vegades els hologrames de referència bàsica del planeta Vòrtex, però no
aconseguia concentrar-se en el Concert dels Vents a què es disposava a assistir.
Els deures diplomàtics la mantenien allunyada de Coruscant durant un temps
excessiu, i la Leia aprofitava els moments de tranquil·litat per pensar en el
seu espòs Han i en Jacen i la Jaina, els seus bessons. Feia massa temps sense
sostenir als braços al petit Ànakin, qui seguia vivint en l'aïllament protector
d’Anoth, el planeta secret.
Semblava com si cada vegada que la
Leia intentava passar una setmana, un dia o fins i tot una hora tota sola amb
la seva família, hi hagués alguna cosa que la interrompia. La Leia s'enfurismava
cada vegada que això passava, però no podia mostrar els seus autèntics
sentiments perquè les exigències de la política l'obligaven a portar una
màscara d’impassibilitat.
Quan era més jove, la Leia havia
dedicat tota la seva vida a la Rebel·lió. Havia treballat entre bastidors en
qualitat de princesa d'Alderaan i com a filla del senador Bail Organa, i
s'havia enfrontat a Darth Vader i l'Imperi, i més recentment, al Gran Almirall
Thrawn. Però d'això ja feia molt de temps, i últimament havia començat a
sentir-se esquinçada entre els seus deures com a ministra d'Estat i els seus
deures com a esposa d’en Han Solo i mare de tres fills. Un cop més. La Leia acabava
de permetre que la Nova República tingués preferència sobre la seva família.
L'almirall Ackbar va moure amb
fluïdesa les seves mans d’amfibi, manipulant diverses palanques de control en
el seu seient de la cabina de pilotatge al costat de la Leia.
-Anem a sortir de l’hiperespai -va
dir amb la seva veu ronca i gutural.
L’alienígena de pell color rosa
salmó semblava estar molt còmode i a gust dins del seu uniforme blanc. L’Ackbar
va fer girar els seus gegantins ulls vidriosos amunt i avall com si volgués
abastar tots els detalls de la seva nau. La Leia no l'havia vist donar mostres
de la més mínima inquietud ni un sol cop durant totes les hores que havia durat
el seu viatge.
L’Ackbar i la resta d'habitants del
planeta aquàtic Calamari havien patit molt sota la bota de ferro de l'Imperi.
Havien après a guardar silenci sense deixar de prestar atenció a cada detall, i
també havien après a prendre les seves pròpies decisions i com actuar després
per portar-les a la pràctica. L’Ackbar havia estat un lleial membre de la
Rebel·lió, i havia jugat un paper decisiu en el procés de desenvolupament dels
caces-B que havien fet tants estralls entre els esquadrons dels caces TIE
imperials.
La Leia li va observar pilotar el
caça modificat, un aparell d'aspecte no molt maniobrable, i va pensar que
l’Ackbar semblava formar part d'aquella nau que feia l'efecte de ser tota ales
i torretes turbolàsers instal·lades al voltant d'una carlinga doble. La dotació
de calamarians de l’Ackbar, uns alienígenes semblants a peixos que obeïen
diligentment les ordres d’en Terpfen, el seu astromecànic en cap, havia
expandit l'antic monoplaça convertint-lo en la llançadora diplomàtica personal de
l’Ackbar i havia afegit un seient de passatger.
En Luke va tornar la mirada cap a la
cúpula de les finestretes de la cabina i va veure com els nusos multicolors de
l’hiperespai es dissipaven i eren substituïts per un panorama engalanat
d'estrelles. Els motors sublluminícs van entrar en acció, i el caça-B va
avançar a tota velocitat cap al planeta Vòrtex.
La tela de l'uniforme de gala de la
Leia se li enganxava a la pell amb un frec desagradablement humit, i va tractar
d'ajustar els plecs per estar una mica més còmoda. L’Ackbar seguia concentrat
en la maniobra d'aproximació al planeta, i la Leia va treure el seu quadern de
dades d'una butxaca i va col·locar la prima placa platejada sobre la seva
falda.
-És preciós -va dir mentre
contemplava el planeta que s'estenia per sota d'ells.
La bola blava i gris metàl·lic
flotava en l'espai, un orbe solitari sense llunes. La seva atmosfera mostrava
els complexos brodats de molts bancs de núvols i sistemes de tempestes, i també
es podien distingir les espirals de núvols llançats a tota velocitat que
s'arremolinaven formant huracans terriblement potents.
La Leia no havia oblidat les dades
astronòmiques referents al planeta que li havien proporcionat. La pronunciada
inclinació de l'eix planetari produïa severs canvis estacionals. Al començament
de l'hivern, els gasos atmosfèrics que es congelaven donaven com a resultat la
ràpida formació d'un enorme casquet polar. La sobtada caiguda en la pressió
causava immenses corrents d'aire en un efecte molt semblant al d'un torrent que
es precipités per un desguàs, i els núvols i el vapor sortien disparats en
direcció sud amb la potència d'un ariet per omplir la zona buida en la que
s'havia solidificat l'atmosfera.
Els vors, humanoides d'ossos buits
amb un conjunt d'ales tan delicades que semblaven fetes de puntes a l'esquena,
passaven l'estació de les tempestes a terra, refugiats en morades mig
subterrànies que apuntaven de la superfície formant promontoris arrodonits.
Però els vors també commemoraven l'arribada dels vents, i ho feien amb una
celebració cultural que havia arribat a ser coneguda en tota la galàxia.
La Leia va decidir repassar els
detalls una vegada més abans que baixessin i comencés la recepció diplomàtica,
i va fregar les icones incrustades en el marc de marbre sintètic del seu
quadern de dades. La ministra d'Estat de la Nova República no podia permetre’s
el luxe de fer cap ensopegada política.
Una imatge translúcida va aparèixer
entre un centelleig iridescent i va anar augmentant de grandària i emergint de
la pantalla platejada fins a esdevenir una projecció miniaturitzada de la
Catedral dels Vents. Els vors havien construït una enorme estructura etèria que
havia desafiat els vendavals huracanats que feien estralls a través de la seva
atmosfera i havia resistit els terribles vents tempestuosos durant segles.
Delicada i increïblement complexa, la Catedral dels Vents brollava del sòl com
un castell fet amb vidres prims com closques d'ou. Milers de passarel·les
serpentejaven a través de les càmeres buides, les torretes i els pinacles. La
llum del sol queia sobre l'estructura amb una infinitat de llampades,
reflectint els camps ondulants de pastures agitades pel vent que s'estenien
sobre les planes circumdants.
Al començament de l'estació de les
tempestes, les ràfegues de vent entraven per milers d'obertures de diferents
mides practicades en els delicats murs i creaven una música melancòlica i
impregnada d'ecos quan lliscava per conductes de diversos diàmetres.
La música del vent mai arribava a
repetir-se del tot, i els vors només permetien que la seva catedral la creés un
cop l'any. Durant el concert, milers de vors entraven volant en els pinacles i
conductes del vent o s'enfilaven fins a ells, obrint i tancant les vàlvules
atmosfèriques per donar forma a la música com si fos una escultura, una obra
d'art creada pels sistemes climatològics del planeta de les tempestes i la raça
que l'habitava.
La Leia va anar passant arxius al
quadern hologràfic. La música dels vents portava dècades sense ser escoltada, i
no havia sonat des que el senador Palpatine va anunciar la instauració del seu
Nou Ordre i es va autodeclarar Emperador. Els vors s'havien oposat als excessos
imperials, i havien segellat els orificis de la seva catedral negant-se a permetre
que creés música per a ningú.
Però aquesta estació dels vents dels
vors havien convidat a representants de la Nova República que vinguessin a
escoltar la música.
L’Ackbar va obrir un canal de
comunicacions i va acostar la seva cara de peix al receptor vocal. La Leia va
veure com les diminutes protuberàncies sensores que envoltaven la seva boca
s'anaven movent mentre parlava.
-Pista de descens de la Catedral de
Vòrtex, aquí l'almirall Ackbar -va dir el calamarià -. Estem en òrbita, i ens
aproximem a la seva posició.
La veu d'un vor va sorgir de la
reixeta, un sec cantussol que feia pensar en dues branquetes fregant-se l'una
amb l'altra.
-Llançadora de la Nova República,
estem transmetent coordenades de descens que prenen en consideració la força
del vent i els sistemes de tempesta que es troben en la seva trajectòria de
baixada. Les nostres turbulències atmosfèriques són totalment impredictibles i
bastant perilloses. Li preguem que seguiu les instruccions amb tota exactitud.
-Entesos. –L’Ackbar es va reclinar
en el seu seient. Els seus grans omòplats van acostar-se als solcs encoixinats
del respatller, i va creuar les tires de l'arnès de seguretat sobre el seu pit
-. Serà millor que et posis l'arnès, Leia -va dir -. Crec que tindrem un
descens una mica mogut.
La Leia va apagar el seu holoquadern
i el va guardar en el compartiment lateral del seu seient. Després es va posar
l'arnés, sentint-se atrapada per les tires, i va empassar una profunda glopada
de l'aire reciclat que feia olor de ranci. L'ombra gairebé imperceptible d'olor
de peix que surava en l'atmosfera de la carlinga indicava que el calamarià
estava una mica preocupat.
L’Ackbar va guiar el seu caça-B cap
a l'atmosfera plena de remolins del planeta Vòrtex, anant directament cap als
sistemes de tempestes sense apartar la mirada d'ells ni un instant.
L’Ackbar sabia que els humans eren
incapaços de llegir expressions a les cares calamarianes, i esperava que la
Leia no s'adonés de com de nerviós que li posava haver de volar a través d'una
climatologia tan infernal.
La Leia no sabia que l’Ackbar
s'havia ofert com a voluntari per a aquella missió perquè pilotar la nau que
transportaria a una personalitat tan destacada com la ministra d'Estat era una
tasca tan delicada que només confiava en ell mateix per fer-la, i no hi havia
cap vehicle que li inspirés més confiança que el seu caça-B personal.
L’Ackbar va fer girar els seus ulls
marrons cap endavant per observar les capes de núvols que s'estaven aproximant
ràpidament a ells. La nau es va obrir pas a través dels estrats exteriors de
l'atmosfera, i va entrar veloçment en les turbulències. Les esmolades vores de
les ales del caça fengueren l'aire i van deixar una estela de vent darrere
d'elles. Les vores de les ales no van trigar a posar-se d'un color vermell
cirera a causa de la fricció causada pel veloç descens.
L’Ackbar subjectava fermament els
controls amb les seves mans-aletes, concentrat al màxim per reaccionar de
pressa, prendre decisions en fraccions de segon i assegurar-se que tot
funcionava correctament. Aquell descens no era dels que permetien errors. Va
moure el seu ull dret cap avall per examinar les coordenades de descens que
havia transmès el tècnic vor.
La nau va començar a vibrar i
tremolar. L’Ackbar va sentir que l'estómac li donava una bolcada quan un
corrent d'aire ascendent va sorgir del no-res i els va arrossegar diversos
centenars de metres cap amunt, deixant-los caure després en un pronunciat picat
fins que el calamarià va aconseguir recuperar el control de l'aparell. Els
punys impalpables dels núvols colpejaven els espiells de transpariacer, deixant
reguerons d'humitat condensada que es desplegaven ràpidament fins a
evaporar-se.
L’Ackbar va fer una passada pels
panells de control amb el seu ull esquerre i va verificar les lectures. No hi
havia cap llum vermella. El seu ull dret va retrocedir una mica per llançar una
ràpida mirada de reüll a la Leia, que romania rígidament immòbil i silenciosa,
unida al seu seient per les tires negres de l'arnès. Els seus ulls foscos
semblaven gairebé tan enormes com els d'un habitant de Mon Calamari, però havia
anat estrenyent els llavis fins que van formar una prima línia blanca. Semblava
una mica espantada, però tenia una confiança tan gran en les capacitats com a
pilot de l’Ackbar que no s'atrevia a deixar traslluir-ho. Fins ara la Leia no
havia dit ni una paraula per por que això pogués distreure’l.
El caça-B va anar descendint en una
perllongada espiral per esquivar una gegantina pertorbació ciclònica. El vent
es va aferrar a les tremoloses ales del caça, fent que el casc oscil·lés d'un
costat a un altre. L’Ackbar va estendre els alerons secundaris en un intent de
recobrar l'estabilitat, i va ocultar les torretes làser dins el casc per reduir
tot el possible la resistència al vent que oferia el caça-B.
-Les nostres pantalles indiquen que
s'ha sortit del curs, llançadora de la Nova República -va dir la veu fràgil i
trencadissa del controlador de trànsit espacial vor, quedant gairebé ofegada
pel rugit del vent -. Feu correccions.
L’Ackbar va moure el seu ull
esquerre per comprovar la lectura de les coordenades, i va veure que el caça
espacial s'havia desviat del rumb. El calamarià no va perdre la calma, i va
intentar portar l'aparell cap al vector correcte. Tot just podia creure que
s'hagués desviat tant, a menys que hagués llegit malament les coordenades quan
les va rebre.
L’Ackbar estava dirigint el caça-B
cap a un mur de núvols que es movien en una veloç espiral, quan de sobte van
ser envestits per una galerna huracanada que va fer girar bojament el casc i va
incrustar a l’Ackbar en el respatller del seu seient. El caça va seguir girant
de manera incontrolable, assotat per la terrible tempesta.
La Leia va deixar escapar un crit
ofegat, però va tancar la boca quasi de seguida i va tibar els llavis. L’Ackbar
va tirar de les palanques amb totes les seves forces a la vegada que disparava
les toveres estabilitzadores, fent una maniobra que pretenia fer girar el caça
en sentit contrari a les agulles del rellotge per contrarestar els bojos girs
provocats per la força del vendaval.
El caça-B va respondre a poc a poc,
i les toveres estabilitzadores van anar frenant el seu incontrolable descens.
L’Ackbar va alçar la mirada i va veure que estava envoltat per un remolí de boirina.
No tenia ni idea de quina direcció era amunt i quina a baix. Va desplegar el
joc d'ales perpendiculars del seu aparell i les va fixar en una posició que li
proporcionaria una major estabilitat de vol. El caça responia amb lentitud,
però els panells li van dir que les ales havien quedat col·locades tal com
desitjava.
-Tingui la bondat de respondre,
llançadora de la Nova República.
El vor no semblava gens preocupat.
L’Ackbar per fi va aconseguir
redreçar el caça-B, però va descobrir que havia tornat a perdre la seva
alineació amb les coordenades. Va alterar el rumb i va anar tornant cap a
elles, intentant reduir al mínim les sacsejades i vibracions. Va fer una ullada
als panells d'altitud i la preocupació va fer que se li s'assequés la boca de
sobte en veure quant havien descendit.
El frec amb l'atmosfera havia fet
que el metall del casc es posés de color ataronjat i tragués fum. Els raigs
zigzaguejaven en totes direccions al seu voltant. Boles blaves d'electricitat
estàtica sorgien sobtadament de les puntes de les ales i es dissipaven en
l'aire. Les lectures dels sistemes de control van desaparèixer engolides per
esclats d'estàtica, i van tornar a aparèixer un instant després. El flux
d'energia a la carlinga es va afeblir, però la llum va recobrar la intensitat
normal quant els sistemes de reserva van entrar en acció.
L’Ackbar va córrer el risc de
llançar una altra ràpida mirada de reüll a la Leia, i va veure que tenia els
ulls molt oberts i que estava lluitant desesperadament contra la por i la
impotència. Sabia que era una dona d'acció i que estaria disposada a fer
qualsevol cosa per ajudar-lo a sortir d'aquell embolic..., però no hi havia res
que pogués fer. Si no li quedava més remei. L’Ackbar podia ejectar el seient de
la Leia posant-la fora de perill, però encara no estava disposat a perdre el
seu caça-B. El calamarià creia que encara era capaç de fer-lo baixar intacte.
I llavors els núvols es van trencar
davant seu tan sobtadament com si fossin un drap mullat que algú acabava
d'arrencar dels seus ulls. Les planes assotades pels vents de Vòrtex s'estenien
sota del caça, enormes extensions de terra recobertes d'herba porpra i marró
daurada. Els pasturatges semblaven ondular lentament d'un costat a un altre
mentre el vent lliscava els seus dits invisibles per entre les tiges. Cercles
concèntrics de refugis vors semblants als búnquers envoltaven el centre de la
seva civilització.
L’Ackbar va sentir el panteix ofegat
que va llançar Leia quan la sorpresa va aconseguir obrir-se pas a través del
terror que sentia. L'enorme Catedral dels Vents centellejava amb un formiguer
de llums i ombres en continua agitació, i els núvols desfilaven a tota
velocitat sobre ella. La gegantesca estructura semblava massa delicada per
poder resistir l'embat de les tempestes. Criatures alades pujaven i baixaven
ràpidament pels costats de les càmeres cilíndriques, obrint passadissos perquè
el vent pogués bufar per ells i crear la famosa música de la catedral. L’Ackbar
va poder sentir les febles i llunyanes notes impregnades d'una dolçor
melancòlica i gairebé fantasmal.
-Està seguint un curs equivocat,
llançadora de la Nova República. Això és una emergència. Ha d’avortar el seu
descens.
L’Ackbar va quedar perplex veient
que les coordenades del tauler havien tornat a canviar. Va lluitar amb els
controls, però el caça-B no va respondre a les seves ordres. La Catedral dels
Vents es feia més gran a cada segon que passava.
L’Ackbar va moure un ull cap amunt
per entreveure per la cúpula de la mira, i va veure que una ala perpendicular
havia quedat immobilitzada en un angle molt pronunciat que estava oferint la
màxima resistència possible al vent. L'ala xocava amb la turbulència, i tirava
del caça espacial desviant-lo contínuament cap a la dreta.
Els seus panells de control
insistien que les dues ales s'havien desplegat correctament, però els seus ulls
li estaven dient una altra cosa.
L’Ackbar va tornar a lluitar amb els
controls i va intentar redreçar l'ala en un esforç desesperat per recuperar el
control. L’Ackbar va sentir com la meitat inferior del seu cos es refredava amb
una peculiar sensació de pessigolleig quan va canalitzar totes les seves
reserves d'energia cap a la seva ment i les seves mans, que seguien aferrant
les palanques de control.
-Alguna cosa va terriblement
malament aquí -va dir.
La Leia va tornar la mirada cap a
una finestreta.
- Anem en línia recta cap a la
catedral!
Un aleró es va doblar i va començar
a desprendre’s del casc de plastiacer, arrossegant cables d'alimentació darrere
d'ell a mesura que es desprenia. Hi va haver un diluvi d'espurnes, i el vent va
arrencar més plaques del casc.
L’Ackbar va aconseguir contenir el
crit que volia sortir de la seva gola. Els llums dels panells de control es van
debilitar de sobte i es van apagar. Va sentir un brunzit grinyolant, i tots els
panells principals de la carlinga van deixar de funcionar. L’Ackbar va activar
el sistema de control secundari que havia dissenyat personalment per al seu
caça-B.
-No ho entenc -va dir, i el petit
recinte de la carlinga va fer que la seva veu sonés encara més gutural que de
costum -. La nau acaba de ser revisada a fons... Els meus mecànics calamarians
van ser els únics que la van tocar.
-Llançadora de la Nova República...
-va insistir la veu del vor per la ràdio.
Els cossos multicolors dels vors van
començar a baixar precipitadament pels costats de la Catedral dels Vents,
fugint el més aviat possible en veure que la nau es llançava sobre ells.
Algunes criatures van emprendre el vol, i altres es van quedar immòbils amb els
ulls clavats en el caça-B que s'aproximava a tota velocitat. La immensa
estructura cristal·lina contenia a milers de vors.
L’Ackbar va moure els controls cap a
la dreta primer i cap a l'esquerra després, desesperat i disposat a intentar-ho
tot perquè el caça-B es desviés del curs que estava seguint, però els controls
no van respondre. Tots els sistemes s'havien quedat sense energia.
No podia aixecar ni baixar les ales
de la nau. S'havia convertit en un gegantí pes mort que es precipitava sobre la
catedral. L’Ackbar va connectar les bateries de reserva posant-les al màxim.
Sabia que no podrien fer res pels subsistemes mecànics, però almenys li
permetrien embolcallar el caça-B en un escut anticol·lisions de màxima
potència.
I abans de fer-ho, podria salvar la
Leia.
-Em sap greu, Leia -va dir -.
Digues-los que ho sento...
Va prémer un botó del tauler de
control que va fer obrir-se tot el costat dret de la carlinga, creant una
obertura al casc i fent sortir acomiadat per ella el seient instal·lat al
caça-B modificat.
Mentre llançava la Leia cap a les
urpes dels vents. L’Ackbar va sentir l'udol del vendaval que entrava per
l'obertura de la carlinga. L'escut d'energia es va activar amb un brunzit
mentre seguia caient cap a la colossal estructura cristal·lina. El motor del
caça s'havia incendiat i estava embolicat en fum.
L’Ackbar va seguir mirant cap
endavant fins al final, i els seus enormes ulls de calamarià no van parpellejar
ni un sol cop.
La Leia es va trobar volant per
l'aire. El seient ejectable havia sortit acomiadat a tal velocitat que l'havia
deixat sense respiració.
El vent es va apoderar del seu
seient i el va fer girar tan de pressa que la Leia ni tan sols va poder cridar.
Els feixos repulsors del mecanisme de seguretat del seient van entrar en acció,
i la Leia es va sentir delicadament sostinguda per una mà invisible que va
començar a baixar-la a poc a poc cap a les grans tiges d'herba semblants a
fuets que s'agitaven a sota, en les praderies.
Va alçar la mirada i va poder veure
la llançadora B de l’Ackbar en l'últim instant abans que s'estavellés. El caça
es va precipitar cap al terra amb un gemec estrident i deixant un deixant de
fum, baixant tan veloçment com si fos una llimadura metàl·lica atreta per un
potent imant.
El temps va semblar aturar-se, i
durant un moment interminable Leia va sentir el malenconiós aletejar dels vents
que xiulaven a través de milers de càmeres cristal·lines. La brisa es va
intensificar una mica, fent que la música semblés esdevenir un sobtat panteix
de terror. Els cossos alats dels vors es van debatre bojament i van intentar
emprendre el vol, però la gran majoria no va aconseguir reaccionar prou de
pressa.
El caça-B de l’Ackbar es va
incrustar en els nivells inferiors de la Catedral dels Vents, obrint-se pas a
través d'ells amb la potència incontenible d'un meteor. El retrunyiment de
l'impacte va fer esclatar les torres cristal·lines, convertint-les en una
calamarsada de ganivets esmolats com navalles d'afaitar que van sortir
acomiadades en totes direccions. El so del vidre que es feia miques, el rugit
dels fragments trencats, l'udol del vent, els crits dels vors que perien
degollats per les dagues de vidre... Tot es va combinar per formar el so més
terrible que la Leia havia sentit en tota la seva vida.
L'estructura cristal·lina va semblar
trigar una eternitat a enfonsar-se, i torre rere torre es van anar desplomant
cap al centre de la Catedral dels Vents.
Els vendavals seguien bufant i
arrencaven notes cada vegada més ombrívoles a les columnes buides, i la melodia
va canviar a poc a poc. La música es va anar convertint en un gemec que
s'afeblia progressivament, fins que només va quedar un grapat de tubs de vidre
intactes escampats sobre la runa cristal·lins.
I el seient ejectable va anar
baixant lentament fins al terra, i es va posar sobre l'herba que s'agitava
entre murmuris mentre Leia plorava amb sanglots incontenibles que semblaven
estripar-la per dins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada