27
En Kyp Durron va posar en òrbita la
nau que havia robat al voltant de la petita lluna boscosa d'Endor, on havia
estat destruïda la segona Estrella de la
Mort.
Després va permetre que els seus
ulls fossin tancant-se a poc a poc sense prestar cap atenció als sensors del
Z-95 Caçador de Caps que havia robat. En Kyp va desplegar les seves capacitats
mentals i va examinar tot el paisatge buscant ondulacions o ombres en la Força.
Havia de trobar el lloc on reposaven les restes de l'únic altre Senyor Fosc del
Sith que coneixia.
En Kyp Durron estava buscant les
restes d’en Darth Vader.
Exar Kun, que havia viscut molt de
temps abans que en Vader, s'havia mostrat complagut de saber que els Senyors
del Sith havien seguit existint durant mil·lennis. Però en Kyp encara se sentia
obligat a trobar respostes a la infinitat de preguntes que s'agitaven dins la
seva ment.
El Mestre Skywalker havia dit que en
Darth Vader, el seu pare, havia tornat al costat de la llum al final de la seva
vida, i en Kyp s'havia basat en això per arribar a la conclusió que els poders
Sith no estaven connectats de manera permanent amb el mal. Això li
proporcionava una tènue esperança. En Kyp era molt conscient que l'esperit fosc
d’Exar Kun li havia mentit o, si més, que no havia estat totalment sincer amb
ell. El risc era terrible, però la recompensa beneficiaria a tota la galàxia.
Si tenia èxit...
En Kyp tenia la sensació que Endor
era un lloc on estaria fora de perill dels ulls vigilants d’Exar Kun. No sabia
fins on arribaven els poders d’en Kun, però no creia que l'antic Senyor del
Sith pogués sortir de Yavin IV..., almenys de moment.
En Kyp va manipular instintivament
els controls del caça de la Mara Jade i va fer baixar el Caçador de Caps mentre
examinava els boscos. Després que els rebels celebressin la seva victòria sobre
l'Emperador. En Luke Skywalker havia preparat una pira funerària per al seu
pare prop dels gegantins arbres, a prop dels llogarets dels ewoks, i havia
contemplat com les flames s'alçaven rugint per consumir les restes de la
parafernàlia mecànica d’en Darth Vader.
Però potser hauria sobreviscut
alguna cosa...
El Caçador de Caps va fregar per
sobre les copes dels immensos arbres-pare dels ewoks, i en Kyp va seguir
buscant amb la seva ment. El més irònic de tota aquella situació era que estava
utilitzant els exercicis que li havia ensenyat el Mestre Skywalker quan li va
explicar com desplegar els seus sentits per entrar en contacte amb totes les
formes de vida.
Va percebre l'agitació dels cossos
peluts dels ewoks a les seves ciutats arbòries. Va captar la presència dels
grans depredadors a l'aguait: un leviatan humanoide, un gòrax gegant, avançava
amb un estrèpit ensordidor per entre els arbres, la seva negra cabellera
balancejant-se d'un costat a un altre mentre buscava morades ewoks que
estiguessin prou baixes per quedar al seu abast.
En Kyp va seguir sobrevolant els
boscos, i el seu sondeig mental es va anar desplegant a distàncies cada vegada
més grans sobre els paisatges d'Endor. Tot d'una va sentir una ondulació, un
ressò d'alguna cosa que estava clar no hauria de trobar-se allà.
Tota la resta semblava estar al seu
lloc, però allò no encaixava amb la resta. Era com una taca que semblava
absorbir els altres sentits, projectant ones de foscor residual que feien que
totes les criatures d'Endor reaccionessin de manera instintiva evitant
acostar-se en aquell lloc.
En Kyp va alterar el curs, va anar
fins aquestes coordenades seguint un vector directe i es va moure en cercles
sobre elles fins que va trobar una clariana on poder posar-se. Els feixos
repulsors van entrar en acció amb un gemec estrident i els dolls de les toveres
de descens van aixecar un núvol de restes vegetals del sòl del bosc mentre en Kyp
posava el Caçador de Caps sobre la mala herba.
En Kyp va sortir de la cabina
sentint-se espantat i, alhora, ple d'impaciència i excitació, i va baixar d'un
salt caient sobre les branquetes i les fulles mortes amb un lleu cruixit. La
brisa es va esfumar de sobte, com si el bosc crepuscular estigués contenint l'alè
al seu voltant. La claredat platejada del planeta es filtrava a través de
l'espès fullatge, il·luminant la clariana amb una feble resplendor lletosa.
En Kyp va donar quatre passos cap
endavant i es va aturar davant el sòl calcinat sobre el qual havia cremat la
pira funerària de Vader.
El sòl seguia estant mort i marró al
voltant de tota la zona cremada. Els frondosos boscos d'Endor eren tenaços i
creixien molt de pressa, però cap planta s'atrevia a aproximar-se a aquella
cicatriu tot i que ja havien transcorregut set anys des que va aparèixer.
La foguera havia estat enorme i
havia cremat amb una calor molt intensa fins a incinerar l'uniforme de Vader.
Només havien quedat uns quants fragments d'armadura deformats per les flames,
juntament amb restes d'una capa negra mig amagada entre els fragments de roques
i les cendres amuntegades pel temps. Una làmina de reforç d'acer s'havia
retorçat fins a esdevenir una espècie de teranyina esquinçada que amb prou
feines era visible.
En Kyp va empassar saliva i es va agenollar
sobre la terra cremada. Després va estendre els braços en un moviment
vacil·lant i espantat fins a permetre que els tous dels seus dits freguessin
les cendres que el pas dels anys havia ressecat i encongit.
En Kyp va retirar les mans de sobte,
però va tornar a estendre-les de seguida. El sòl estava molt fred, però la
fredor va semblar esfumar-se a poc a poc a mesura que anava perdent la
sensibilitat a les mans.
En Kyp va utilitzar la Força per
dispersar uns fragments de cendra i va posar al descobert el diminut residu
deformat que havia sobreviscut al foc, una massa de plastiacer negre
irreconeixible d’allò que podria haver pertangut al casc de Vader. En Kyp va
començar a sentir que la desesperació s'apoderava d'ell i va incrementar la
intensitat del poder que estava utilitzant. Va seguir apartant restes, però al
final únicament va aconseguir revelar un petit garbuix de cables, plastiacer
fos i filagarses d'una aspra tela fosca.
D’en Darth Vader, antic Senyor Fosc
del Sith, només quedava un patètic munt de restes i uns records de malson.
En Kyp va estendre els braços per
fregar les restes, i va sentir com un pessigolleig elèctric es lliscava per les
seves mans. Sabia que no hauria d'estar tocant aquelles relíquies, però ja no
podia donar-los l'esquena. En Kyp havia de trobar respostes a les seves
preguntes fins i tot si per fer-ho havia de respondre-les ell mateix.
- Quin va ser el teu error, Darth
Vader? -va preguntar sense apartar la mirada dels fragments d'armadura.
En Kyp feia més d'un dia que estava
sense parlar, i la seva veu va ressonar a les orelles com un grall ronc i
gutural.
Vader havia estat un monstre, i les
seves mans havien estat tacades amb la sang de milers de milions de víctimes
innocents. Segons l’Exar Kun, l’Ànakin Skywalker no estava preparat per
controlar el poder que havia descobert, i havia acabat sucumbint davant seu.
En Kyp era conscient que havia
començat a avançar per un sender similar, però ell no era tan ingenu. A
diferència de l’Ànakin Skywalker. En Kyp comprenia els perills que
l'assetjaven. Podia tenir cura de si mateix i protegir-se. No es deixaria
enganyar per les temptacions i brutalitats que havien anat atraient Vader,
apropant-lo més i més al cor de l’indret fosc.
En Kyp va tornar a la nau sentint-se
enravenat i molt sol en la nit i va agafar la llarga capa negra que li havia
regalat en Han Solo. Va embolicar la seva granota de vol fosca en els plecs de
tela per mantenir-se calent, i va tornar a seure al terra estèril, al costat de
les cendres de la pira de Vader. Els plàcids sons del bosc van anar tornant a
poc a poc, i els refilets i xiulets es van alçar al voltant d’en Kyp com si
fossin una cançó de cim.
En Kyp no tenia cap pressa. Podia
esperar a Endor. Havia d’assegurar-se que no s'estava enganyant a si mateix. No
era cap estúpid, i sabia que estava fent equilibris al costat d'un abisme molt
perillós..., i això l'espantava.
En Kyp va romandre immòbil lliscant
els dits sobre l'esmunyedissa i delicada tela de la seva capa, i va pensar en
com el seu amic Han Solo l’havia alliberat de les mines d'espècia, però fins i
tot aquest record ple d'alegria i felicitat es va deformar tot d'una per fer-li
comprendre què part tan gran de la seva vida li havia estat robada per
l'Imperi.
En Kyp rares vegades portava a la
seva memòria els records tan nítids i dolorosament tallants com les facetes
d'un diamant de la seva joventut, quan ell i el seu germà gran Zeth havien
viscut al mòn-colonia de Dèyer. Va començar a pensar en les ciutats-bassa
ancorades en un complex de llacs terraformats plens de peixos.
En Zeth l'havia portat amb ell
moltes vegades a bord d'un lliscador d'esbarjo per enfonsar xarxes de crustacis
en les aigües o senzillament per nedar una estona sota els cels color ocre. El
seu germà Zeth tenia el cabell llarg i fosc, i aclucava els ulls per
protegir-los de la resplendor del sol. El seu cos prim i nerviüt estava ple
d’esvelts músculs que ondaven sota la pell bronzejada gràcies als llargs dies
que passava a l'aire lliure.
Els colonitzadors de Dèyer havien
intentat construir una societat perfecta i totalment democràtica en la qual
cada persona tenia dret a un període de mandat com a membre del consell de
ciutats-bassa. Els representants de Dèyer havien votat unànimement condemnar la
destrucció d’Alderaan i sol·licitar que l'Emperador Palpatine abrogués el seu
Nou Ordre. Havien treballat a través dels canals polítics adequats, impulsats
per la ingènua creença que els seus vots els permetrien influir sobre les
decisions de l'Emperador.
I en comptes d'això en Palpatine
havia aixafat als «dissidents» de Dèyer, destruint tota la colònia i dispersant
els colons en diversos centres penals, i s'havia dut a Zeth per sempre...
En Kyp va descobrir que estava
estrenyent els punys i va tornar a pensar en els poders que li havia revelat
l’Exar Kun, els foscos secrets que el Mestre Skywalker es negava a prendre en
consideració. Va arrufar les celles i va respirar fondo. En Kyp va sentir la
mossegada de l'aire fred de la nit, i el va deixar escapar lentament dels seus
pulmons.
Es va jurar a si mateix que no
permetria que l’Exar Kun acabés convertint-lo en un altre Vader. En Kyp
confiava en la seva decisió indestructible i en la seva fermesa de caràcter, i
estava convençut que podria fer servir el poder de l’indret fosc en benefici de
la Nova República.
El Mestre Skywalker estava equivocat.
La Nova República tenia la raó de la seva part perquè els seus objectius eren
moralment superiors, i la conseqüència d'això era que també tenia tot el dret
del món a utilitzar qualsevol arma i qualsevol classe de força per eradicar
fins a les últimes taques de l'Imperi maligne.
En Kyp es va posar dret i es va
tapar el pit amb els negres plecs de la capa. Podia reparar els danys causats,
i no necessitava l'ajuda de ningú per demostrar fins a quin punt era possible
utilitzar adequadament aquells poders.
L’Exar Kun portava molt de temps
mort, i en Darth Vader s'havia convertit en cendres escampades sobre el sòl d'Endor.
-Ara jo sóc el Senyor del Sith -va dir
en Kyp.
Haver-ho admès va fer que sentís una
gèlida energia lliscant al llarg de la seva esquena, com si la seva columna
vertebral s'hagués convertit en un pilar de gel.
Va tornar al seu petit caça espacial
i va pujar a la cabina. La decisió que havia pres semblava haver embolicat els
seus peus en flames i l'obligava a moure’s el més de pressa possible, amb el
cor palpitant i tots els recursos de la seva ment concentrats en un feix
implacable tan brillant i incontenible com un raig làser.
Ell, i només ell, tenia al seu abast
l'oportunitat de resoldre tots els problemes de la Nova República..., sense
l'ajuda de ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada