Precipici

Precipici

Chris Cassidy 

Relat que detalla la confrontació entre el captiu Obi-Wan Kenobi i el Comte

Dooku durant l’Episodi II.

Llengües de llampecs blaus recorrien el cos de l'Obi-Wan Kenobi, concentrant-se en els seus canells i turmells abans de travessar el seu cos cap amunt i cap avall en un viatge dissenyat sens dubte per conduir-lo al límit de la seva resistència. Estava retingut pràcticament immòbil, com un insecte exposat, clavat en una vareta de cotó, retorçant-se mentre els seus músculs patien convulsions incontrolablement en un esforç inútil per escapar del seu turment. Era una estranya classe de dolor: una molèstia, un formigueig un entumiment similar al d'una extremitat que s'havia quedat adormida, en combinació amb l'ardor dels músculs que han treballat fins a un tremolós esgotament. Una lluentor de suor freda cobria la cara pàl·lida, i perles ocasionals de suor rodaven per les seves temples abans de desaparèixer a la barba.

Els seus ulls blaus verdosos es van entretancar mentre inspeccionava els voltants, una empresa ajudada pel fet que estava suspès a un metre del sòl per una sèrie de repulsors mentre girava constantment com un nerf en un rostidor. L'olor fresca i àcida de l'electricitat amb una feble pudor a pèl cremat surava en l'aire de la cambra cavernosa. En altres circumstàncies podria haver quedat impressionat pels milions d'anys de lenta evolució geològica necessaris per crear l'estructura de roca vermella que li servia com a presó, però en aquest moment només era un obstacle més entre ell i la llibertat.

Quant de temps feia que estava allà, no podia dir-ho. Hores, sens dubte. Estava esgotat, però atabalat, amb la ment errant lamentablement, incapaç de concentrar-se en una sola cosa durant més d'uns minuts cada vegada.

Era una forma efectiva de retenir un Jedi, ho havia d’admetre. No podia concentrar ni la ment ni el cos prou com per aprofitar l'energia de la Força per tal d'aconseguir escapar. L'electricitat estàtica que emanava del camp de contenció li feia sentir com si milions de petits nimgnats excavessin implacablement en la seva carn. Era insuportable i pertorbadorament eficient.

El Jedi va empassar saliva, fent una ganyota davant el gust ranci, rogenc, de la sang a la boca. Aturar-se en el seu malestar no li beneficiaria ni a ell, ni per a la Força que havia dedicat la seva vida a servir. Va sospirar i va tractar de centrar la seva concentració. Un cop més. En lloc d'això, l'únic que podia pensar era en arrencar-se la pell dels seus ossos.

Quan una altra tremolor induïda per l'estàtica va recórrer el sistema nerviós de l'Obi-Wan, aquest es va meravellar davant la meravellosa hospitalitat dels geonosians. Generalment preferia una benvinguda amb whisky corellià, o fins i tot te, en lloc d'un tractament de xoc, però cada cultura tenia les seves rareses. Tan sols esperava que per la seva culpa els geonosians veiessin seriosament augmentada la seva factura d'energia.

Va respirar fondo i va alliberar la seva frustració en la Força. Esperaria i la Força li presentaria els mitjans i el moment oportú per escapar. En qualsevol moment, ara... o ara... o potser ara... La paciència era una habilitat que generalment tenia en abundància, tot i que el seu propi Mestre s'havia preguntat durant molt de temps, desesperat, si mai arribaria a adquirir-la.

Qui- Gon Jinn. Mort des de feia deu anys. El dolor, com els malsons per la seva mort, s'havia esvaït amb el temps, però el buit en la vida de l'Obi-Wan mai va disminuir per complet. L’Obi-Wan va apartar despietadament el pensament de la seva ment. Reflexionar sobre l'assassinat del seu Mestre no li anava a ajudar en el seu objectiu, el qual, es va recordar amb severitat, era trobar una manera de centrar-se i descobrir una forma d'escapar.

D'acord. Parets vermelles. Comprovat. Dolor intens. Comprovat. Res d'ajuda de la Força. Comprovat. Va voler donar una puntada a un panell de control. O a un recipient d'emmagatzematge. O al seu astromecànic. Es va preguntar com li aniria a l’R4. Esperava que els geonosians no l'haguessin desintegrat. Hauria pogut el petit droide enviar la seva última transmissió? Quan una altra sèrie de descàrregues va turmentar el seu ja malmès cos, va pensar que potser la decisió d’informar la informació obtinguda durant la seva incursió encoberta en la fortalesa geonosiana abans de sortir del planeta no va ser la seva decisió més brillant.

Darrerament, moltes de les seves decisions havien estat menys que estel·lars, va admetre, mentre la seva ment es dirigia cap al seu interior, buscant inconscientment refugi del dolor, fins que es va topar amb certa brusquedat amb el malestar que havia estat aguaitant sota la superfície de la seva consciència des d’abans de la seva partida del Temple Jedi en aquesta missió de recerca d'informació.

Algú havia esborrat el planeta Kamino dels arxius Jedi. No, no simplement algú. Un Jedi. Ell mateix havia vist la prova. El seu alè va quedar atrapat en la seva gola quan va tornar a examinar les implicacions d'això. Pel que sembla, un Jedi havia contractat feia deu anys als kaminoans per crear un exèrcit de clons per a la República, suposadament per lluitar contra els separatistes, en la base d'operacions secreta on es trobava ara empresonat. Però feia una dècada els separatistes ni tan sols existien.

Mentre l’Obi-Wan considerava aquests fets, la por va començar a filtrar-se en la seva ment com aigua a les esquerdes del durciment. La República Galàctica, que havia existit durant milers d'anys, avançava a tota velocitat cap a la guerra civil. Els Jedi, que havia mantingut la pau durant almenys aquest temps, es veien incapaços d’evitar-ho. I, potser el més aterridor de tot, sentia que alguna cosa anava terriblement malament amb el seu Padawan, el nen - ara home- a qui havia entrenat en els camins dels Jedi durant els últims deu anys. Tot i que no estava del tot segur de com, els seus sentiments li deien que les destinacions d'aquestes tres coses estaven estretament vinculades. Aquí a Geonosis estaven operant forces que podrien destruir tot el que ell més estimava.

L’Ànakin Skywalker no era el Padawan que l’Obi-Wan hauria triat per a si mateix, cosa que era bastant irònica, ja que estava bastant segur que el seu propi Mestre hauria dit el mateix d'ell. Però no hi havia dubte que estimava al seu aprenent amb una ferocitat que sovint li feia por. No obstant això, la formació de l'Ànakin era una mica com esquivar trets de blàster, sempre a un pas del desastre. No hi havia dubte que el noi era un dels Jedi més poderosos que mai haguessin existit. Però l'essència dels Jedi no era el poder, sinó més aviat el que es feia amb ell.

Un Jedi pot sentir ira, odi, dolor, desesperació - eren, després de tot, éssers racionals amb sentiments -, però un Jedi mai havia de permetre que aquests sentiments guiïn les seves accions. Aquest comportament va en contra dels instints de la majoria de les espècies, motiu pel qual els nens Jedi començaven la seva formació tan joves. La capacitat d'eludir la naturalesa d'un mateix i dipositar una confiança indestructible en la guia de la força no era una cosa fàcil de fer. Era una elecció que cada Jedi havia de fer cada dia. De vegades, cada minut. Però era essencial. El control era el nucli d'un Jedi. Aquesta era la lliçó que temia que havia fracassat completament tractant de mostrar-li.

El seu aprenent no estava preparat per a la responsabilitat de la missió en solitari de salvaguardar la senadora Amidala. El fet que l’Ànakin aparentment hagués abandonat les seves ordres i estigués a Tatooine només servia per il·lustrar aquest punt. Quan li havia expressat les seves preocupacions al Mestre Yoda i al Mestre Windu, li havien restat importància, per a pesar seu. No era la primera vegada que havia passat. Darrerament, el Consell semblava pensar que sabia el que era millor per a l’Ànakin. Sentia en els seus ossos que estaven equivocats. I si ho estaven, les conseqüències podrien ser catastròfiques.

No et centris en la teva ansietat. Quantes vegades el seu Mestre li havia dit aquestes paraules? Més vegades que estrelles hi havia a la galàxia. Fins i tot ara, en la privadesa de la seva pròpia ment, les escoltava amb la veu d’en Qui-Gon. Va respirar profundament. Qui-Gon tenia raó. Viu el moment. Centrant-se en els seus temors no aconseguiria res.

Volia arrencar-se la carn del clatell i aturar aquesta insistent picor! Va cridar a tota la seva energia en un intent de moure el cap, esperant qualsevol tipus d'alleujament, només per descobrir que el Comte Dooku entrava a la seva cel·la.

- Traïdor! -Va exclamar l’Obi-Wan a manera de salutació, l'amarga paraula escapant dels seus llavis abans que tingués l'oportunitat d'avaluar la situació. Maleïda sigui, sabia fer-ho millor que això.

En Dooku no semblava tan ofès, però.

- Hola, amic. Això és un error. Un gran error. S'han excedit. És una bogeria.

L'aparença de l'ancià contrastava amb l'angoixa de la seva veu. Gairebé semblava com si estigués de camí a l'òpera, amb la seva roba elegant i la seva barba perfectament arreglada, en lloc d'en una missió per ajudar a un "amic" en dificultats.

Irracionalment, el fet que ni un sol dels grisos cabells del cap de l'home estigués fora de lloc fer que l’Obi-Wan volgués deslligar una tempesta de Força sobre ell.

-Em pensava que tu eres el seu líder, Dooku -va respondre el Jedi, mantenint la seva veu tan ferma com li va ser possible. El líder. La idea li repugnava. En Dooku havia estat abans un Jedi. El mestre d’en Qui-Gon! Com podia haver arribat a això?

-Jo no he tingut res a veure, t'ho asseguro -va dir el comte, fent cas omís de l'acusació de l'Obi-Wan -. Sol·licitaré immediatament que t’alliberin.

Mentre que les seves paraules eren bastant tranquil·litzadores, l’Obi-Wan gairebé va emmalaltir sentint un nou formigueig a les cantonades de la seva consciència. L'antic Mestre Jedi estava forçant les defenses mentals Jedi de l'Obi-Wan i tractant d'accedir als seus pensaments més íntims. Va lluitar contra l'assalt, però el dolor i la distracció dels impulsos elèctrics que encara li recorrien s'asseguraven que aquesta batalla estigués perduda. En la seva desesperació, l’Obi-Wan va tractar de distreure al Comte amb una sortida sarcàstica.

-Doncs espero que no triguin massa. Tinc molt a fer.

En Dooku no es va desanimar, i la suor va solcar de nou la front de l’Obi-Wan mentre tractava de guanyar una posició avantatjosa amb la seva ment.

Per què fuges de mi, amic meu? La veu d’en Dooku va ressonar en la ment de l’Obi-Wan, alhora que aquest caminava al voltant de l’Obi-Wan en el sentit contrari a la rotació del camp de contenció, fet que obligava al Jedi a mantenir el control sobre la ubicació del seu torturador, tant mentalment com físicament.

El lent caminar d’en Dooku mostrava una arrogància subjacent i estava en agut contrast amb la brusquedat de la seva invasió a la ment de l’Obi-Wan. L’Obi-Wan va ofegar un crit i va fugir, tractant d'establir noves barreres mentals en el seu deixant. Havia tingut abans altres usuaris de la Força en la seva ment. Qui-Gon. Ànakin. Fins i tot el Mestre Yoda. Però on el seu toc va ser suau, gairebé una carícia, el d’en Dooku era dolorós i humiliant.

- Puc preguntar per què un Cavaller Jedi ha fet un llarg viatge fins a Geonosis?

Els corrents d'energia que envoltaven el seu cos van augmentar, i l’Obi-Wan va sentir que la seva fortalesa mental s'afeblia. Es va esforçar per no cridar.

- Seguia a un caça-recompenses anomenat Jango Fett. El coneixes? -La seva veu sonava estranya fins i tot a les seves propis oïdes.

- Aquí no hi ha caça-recompenses. Que jo sàpiga, els geonosians no es fien d'ells -va dir el Comte.

Però pots confiar en mi, Obi-Wan. Les paraules van traspuar en la seva psique, repugnants en la seva sinceritat.

L’Obi-Wan va intentar desfer-se’n de nou, però la presència mental d’en Dooku el va immobilitzar. L'antic Mestre Jedi estava furgant en els seus records com un mico - llangardaix kowakià carronyant en unes entranyes obertes, traient allò útil, el que podia fer-li mal, i apartant la resta a un costat.

Els propis sentiments de l’Obi-Wan li van assaltar en un remolí de dolor i pèrdua.

La lleugera olor de ranci perfum floral i el material gruixut contra els seus ditets mentre s'aferrava a la seva mare per última vegada.

Lluità mentalment contra el record, apartant-lo finalment només per sentir els dits suats d'un altre Jedi, company i rival d'infància, passant fregant els seus mentre el noi es precipitava a la seva mort.

L’Obi-Wan es va apartar d'aquest record, i li va donar a Dooku l'espai que necessitava per obrir les comportes. Els records li van ser arrencats en una pluja de color, so i olor.

... les orelles vermelles i la cara cremant pel fibló d'una reprimenda del seu Mestre per haver-se saltat el toc de queda...

... el pes de la decepció d’en Qui-Gon per un examen d'astronavegació suspès...

... la llum esvaint-se dels ulls de la Cerasi conforme la vida l'abandonava. L'última víctima de Melida / Daan...

... la sensació d'uns llavis suaus lliscant pel seu front, no en promesa d'una relació més profunda, sinó en agredolç reconeixement del que mai podria ser, segons el que dicta el Codi Jedi...

... el fibló de la gelosia adonant-se que l’Ànakin li reemplaçaria com a Padawan d’en Qui-Gon...

... la tortura d'estar atrapat rere d'un camp d'energia, obligat a observar com en Qui-Gon lluitava contra un monstre, sabent que el seu Mestre no sobreviuria a la trobada...

... l'agonia sentint que els fils del seu vincle d'entrenament es dissolien quan el seu Mestre es va fer un amb la Força...

... el pànic cec comprenent que el destí d'un nen estava a les seves mans...

- No se'ls pot retreure. Però és aquí, t'ho asseguro -es va escoltar l’Obi-Wan dir-se a si mateix, després del que semblaven haver estat hores, però que en realitat havien d'haver estat només escassos segons.

-És una llàstima que els nostres camins no s'hagin creuat abans, Obi-Wan. En Qui-Gon sempre deia excel·lències de tu.

Encara que no estava preparat per prendre un altre Padawan. Era una inseguretat que normalment ja no tenia cap poder sobre ell. L’Obi-Wan sabia massa bé com un Padawan no desitjat podia esdevenir una part tan essencial per a un Jedi com qualsevol de les seves extremitats. Però ara, amb la seva vida dispersa al seu voltant com una paperera bolcada, les paraules li van abrasar. Les llàgrimes li cremaven als ulls perdent-se de nou en el dolor d'un nen de dotze anys que veia com la seva última oportunitat de tenir un mestre li donava l'esquena i se n'anava.

-És una llàstima que no estigui viu. -El Comte va sospirar teatralment, i l’Obi-Wan va escoltar les paraules "i que tu no fossis més ràpid" clavar-se com un ganivet en la seva ment -. Em seria de gran ajuda.

-En Qui-Gon Jinn mai t'hauria recolzat.

Les paraules eren un escut.

- No estiguis tan segur, el meu jove Jedi. Oblides que un dia ell va ser el meu aprenent igual que el teu vas ser el seu.

I jo era el seu amic. L’Obi-Wan sabia que això últim era mentida. En Dooku havia estat el Mestre d’en Qui-Gon, i el seu professor, però mai havia estat el seu amic. Era un error tàctic, i aquest coneixement vigoritzà breument a l’Obi-Wan.

-Ell coneixia la corrupció del Senat, però no l'hauria consentit d'haver sabut la veritat com jo -va dir en Dooku, mentre continuava girant de manera exasperant al voltant del seu captiu.

- La veritat?

L’Obi-Wan es va maleir per la curiositat que reflectia la seva veu. En Dooku coneixia ara el seu desdeny cap al Senat i els polítics en general, i no estava dubtant a usar aquest coneixement en contra seva.

- La veritat...

En Dooku va deixar les paraules penjant durant un llarg instant, reunint forces, mentre l’Obi-Wan es disposava a negar-se a creure el que vingués després. Podia sentir la diversió del Comte davant els seus esforços. I qui creus que li va ensenyar a Qui-Gon aquesta tàctica?

- I si et digués que la República està sota el control del Lord Fosc del Sith?

- No, això no és possible. Els Jedi ho sabríem -va dir ràpidament l’Obi-Wan, però la seva veu estava enfosquida pel dubte.

Estàs segur, el meu jove amic? Una imatge de la seva memòria, de la sala del mapa estel·lar, amb l'espai buit just al sud del Laberint Rishi, va aparèixer davant els ulls de la seva ment. Es va adonar que estava tremolant, i no era només per l'efecte del camp de contenció.

- El costat fosc de la Força ha ennuvolat la vostra percepció. Centenars de senadors es troben ara sota la influència d'un Lord Sith anomenat Darth Sidious.

Visió ennuvolada. Els seus propis errors de judici. El fracàs dels Jedi a Antar, i molts passos en fals que havien precipitat la crisi actual.

- No crec les teves paraules.

Però sí que les creia.

- El virrei de la Federació de Comerç va estar en un temps confabulat amb aquest tal Darth Sidious. No obstant això fa deu anys el Lord Fosc va trair-lo...

Això no és veritat, es deia a si mateix Obi-Wan.

-... va acudir a mi i m'ho va explicar tot...

Això no és veritat. Això no és veritat. Això no és veritat, es repetia a si mateix l’Obi-Wan, aferrant-se tossudament a la seva resistència, usant la negació com a baluard.

Podia sentir a Dooku anul·lant els seus esforços, ennuvolant la seva ment. La pressió s'aferrava a la seva psique com unes tenalles. Es va retorçar i va lluitar, però l'adherència només es va fer més forta, deixant feble i confós.

El Consell Jedi no li creuria, va continuar mentalment el Comte amb les seves acusacions.

Això no és veritat. Això no és veritat. Això no és veritat. Això no és veritat.

El comte va seguir caminant, amb moviments cada vegada més agitats. He intentat advertir-lo-hi moltes vegades, però no van voler escoltar-me.

AIXÒ NO ÉS VERITAT.

Però una petita part del Cavaller reconeixia que podria ser-ho. És que el Consell no havia restat importància a les seves preocupacions sobre la preparació del seu Padawan per dur a terme la seva missió amb la senadora Amidala? En Dooku va aprofitar el parpelleig de dubte i el va explotar sense pietat. Totes les frustracions de l’Obi-Wan amb el Consell per ignorar les seves preocupacions es van estavellar sobre ell com una onada.

Només veuen el que volen veure. Ignoren les teves preocupacions. Les paraules estaven recobertes amb mel, suaus i seductores. Quantes vegades et va advertir en Qui-Gon que seguissis els teus propis consells?

Això... és veritat. La Força l'ajudava, era veritat. En Qui-Gon havia qüestionat sovint l'omnipotència del Consell. El Consell havia ignorat les seves preocupacions sobre l’Ànakin.

En Dooku es va abalançar sobre aquests reconeixements. Una vegada que sentin la presència del Senyor Fosc, serà massa tard.

Massa tard. Les paraules ressonaven a través d'ell. Seria massa tard. El Senat estava corrupte. El Consell s'enfonsava. La República cauria. El seu cap donava voltes amb les implicacions de tot això. Es va esforçar per portar aire als seus pulmons. Què hauria fet el seu Mestre?

- Has d’unir-te a mi, Obi-Wan, i junts destruirem als Sith.

Destruir els Sith. Evitar que la República s'elimini a si mateixa. Salvar el seu Padawan. Sonava tan simple. Tan temptador. Encarregar-se de l'assumpte amb les seves pròpies mans. Allunyar-se dels dictats del Consell i donar l'esquena als excessos de la política. Podria servir millor a la galàxia al costat d’en Dooku?

L’Obi-Wan es trobava en un precipici, a la vora d'un penya-segat sobre un gran abisme que volia empassar-se'l. Els còdols cedien sota els seus peus, el seu frec contra el terra representava la seva minvant resistència. Sentia que el buit s'obria sota ell mentre començava a caure. Una veu que no era la seva el va agafar.

El pitjor moment de tots és aquell en el que has de seguir el Codi Jedi. Aparta els teus dubtes. Deixa que la Força flueixi a través teu.

Qui-Gon. Es va aferrar en aquestes paraules i va deixar que la seva veritat li travessés. Va trobar el seu suport. La terra es va fer ferma sota ell. Podia respirar. L'alleujament i l'energia lluminosa de la Força li impregnaven. Va triar la Llum. Va triar als Jedi. Tal com ho havia fet milers de vegades en la seva vida. Tal com ho faria fins al final dels seus dies.

- Mai m'uniré a tu, Dooku -va jurar.

Les espatlles del Comte van caure lleugerament derrotats i l’Obi-Wan va sentir que els tentacles de la presència de l'altre home van lliscar fora de la seva ment.

- No em serà fàcil aconseguir el teu alliberament -va dir en Dooku mentre es tornava per marxar.

El que en Dooku no podia entendre era que l’Obi-Wan ja s'havia alliberat.

FI