25
La Qwi Xux va llançar una ràpida
mirada de reüll a les coordenades que mostrava el panell de navegació d’en
Wedge Antilles quan aquest tenia girat el cap cap a un altre costat. La Qwi
estava asseguda al seient del copilot del iot personal camuflat, i va utilitzar
els seus àgils dits per teclejar les coordenades a l'ordinador de navegació i
sol·licitar una visualització completa.
En Wedge va apartar la mirada del
panorama estel·lar i va veure el que estava fent.
- Ep! -va exclamar, i després va
somriure com demanant-li disculpes mentre baixava la vista -. Se suposava que
això seria una sorpresa, saps?
La Qwi va riure, deixant escapar una
cascada cristal·lina de breus notes musicals.
-Només volia saber com es diu aquest
planeta. Ithor? -va murmurar, arrufant les celles quant les dades van aparèixer
a la pantalla -. Mai havia sentit parlar d'ell.
En Wedge va deixar anar una rialleta
i va allargar el braç per estrènyer suaument la seva esvelta espatlla. La Qwi
va sentir que la calor del seu contacte perdurava durant uns moments després
que Wedge tornés a apartar la mà.
-Hi ha molt pocs llocs de la galàxia
dels que hagis sentit parlar, Qwi -va dir -. T'has passat gairebé tota la vida
ficada en la Instal·lació de les Goles.
- És un món bell? -va preguntar la Qwi.
En Wedge sospirar.
-És magnífic. Tot un món que no ha
estat tocat per la civilització i que està cobert de boscos, jungles, rius i
cascades... Anem d'incògnit, així que no hauràs de preocupar-te tement que algú
et reconegui.
La Qwi va contemplar els panells de
control de cants metàl·lics del iot espacial i la tela sintètica dels seients,
que era tan llisa i suau al tacte. Podia olorar el peculiar aroma de l'aire
recirculat. La Qwi havia passat molts anys vivint en un entorn totalment
tancat, i no sabia res sobre els animals, les plantes i les altres formes de
vida. Albergava l'esperança que resultarien ser fascinants.
- Estàs segura que no correrem cap
perill?
La Qwi va empassar saliva amb un
visible esforç. El seu malson més terrible era que un espia imperial pogués
capturar-la i portar-la de tornada al laboratori de recerca ocult en el cúmul
de forats negres, on li arrencarien del cap tots els coneixements sobre
superarmes que posseïa sense importar quant es resistís.
-Sí -va dir en Wedge després
d'haver-la contemplat en silenci durant uns moments -. Ithor és un paradís
aïllat, un planeta on moltes parelles joves... Va fer una pausa i va empassar
saliva com si s'avergonyís d'aquelles últimes paraules -. Bé, el que vull dir
és que molts turistes hi van a passar les seves vacances. Sempre hi ha molta
gent que ve i va, i els ithorians acullen a tothom amb els braços oberts.
» L'Imperi el va mantenir sotmès a
un bloqueig durant la Rebel·lió, i va causar alguns danys com a mera
demostració de força. Però un ithorià va acabar proporcionant accés a la
informació agrícola i de donació que els imperials desitjaven obtenir, i a
partir de llavors l'Imperi es va oblidar d’Ithor.
En Wedge va tornar la mirada cap al
punt del panorama estel·lar en el qual es veia el potent resplendor blanc
blavós del sol del sistema ithorià. Va augmentar la sortida d'energia dels
motors subllumínics i va dirigir el iot espacial cap a un planeta verd clar
recorregut per vetes blavoses i embolicat en núvols blancs.
-Fingeix que estem de vacances,
d'acord? -va suggerir -. Serem una parella de turistes, i t'ensenyaré tot el
que t'has estat perdent fins ara. No se m'acut cap lloc millor per començar.
-No hi ha res que desitgi més, Wedge
-va dir la Qwi, mirant-lo amb un somriure radiant als llavis.
En Wedge es va posar vermell, i
després va semblar concentrar-se amb furiós entusiasme en una tasca
relativament tan senzilla com era la de posar en òrbita el iot al voltant del
planeta.
La Qwi va posar els seus dits blau
clar sobre el visor lateral mentre contemplava els superbs panorames que
s'estenien per sota d'ells. Mai havia vist paisatges tan exòtics i tan
diferents de les sales estèrils de parets blanques de la Instal·lació de les
Goles.
Grans rius avançaven per sota
d'ella, serpentejant entre les copes dels arbres d'un paradís tropical i
enroscant-se sobre si mateixos per formar la blancor dels ràpids cada vegada
que el corrent fluïa sobre algun tram rocós del llit. El iot espacial estava
sobrevolant grans prades esquitxades de colors brillants i plenes de flors
vermelles, grogues, porpres i blaves. La mera energia que es desprenia de totes
aquelles coses en continu creixement bastava per sorprendre la Qwi.
Van passar per sobre d'una cadena de
llacs ovalats que espurnejaven i reflectien la llum del sol igual que les
gemmes del collaret que en Wedge li havia regalat feia uns dies. El cel lliure
de núvols que s'estenia sobre ells era d'un blau clar.
-És preciós -va murmurar la Qwi.
-T'ho havia dit, no? -va somriure en
Wedge -. Ja saps que pots confiar en mi.
La Qwi el va mirar, i els seus ulls
color anyil van parpellejar lentament.
-Sí. Wedge -va dir -. Confio en tu.
En Wedge es va escurar la gola i es
va apressar a tornar cap al visor davanter.
-Els ithorians no consenten que es
causi cap dany al seu medi ambient -va dir com si estigués llegint un resum de
dades aparegut en una pantalla -. De fet, consideren sacrilegi fins i tot el
mer acte de posar els peus a terra de la seva jungla mare.
- I com viuen llavors? -va preguntar
la Qwi.
-Mira -va replicar en Wedge.
Van deixar enrere les copes dels
arbres, i la Qwi va veure aparèixer per sobre de l'horitzó una forma bastant
estranya que va anar augmentant ràpidament de grandària a mesura que
s'aproximaven a ella.
- És una ciutat? -va preguntar.
-És una cosa més que això -va dir en
Wedge -. És tot un entorn tancat. Els ithorians en diuen Badia Tafanda.
L'enorme construcció
en forma de disc va seguir fent-se més i més gran fins que va ocupar tot el
visor davanter, tornant-se encara més gegantina fins que es va haver convertit
en una titànica moneda de considerable gruix el diàmetre era superior al de
tota la Instal·lació de les Goles. La ciutat semblava estar feta de plastiacer,
però també semblava estar parcialment viva.
El casc de la ciutat
flotant ithoriana contenia un autèntic caos de plataformes, cobertes de vol,
antenes de transmissió i maquinària ambulant en continu moviment, però les
superfícies exposades estaven cobertes per llargues barbes de molsa, i també hi
havia grans arbres creixent en buits especials, dels murs laterals els troncs
s'alçaven cap al cel i semblaven més gruixuts i molt més verds que les torres
metàl·liques.
La part plana del
disc era plena de cúpules d’hivernacle que brillaven sota el sol com un miler
d'ulls. Les cúpules eren transparents, i la Qwi va poder veure els frondosos
jardins botànics alineats en files acuradament disposades que albergaven.
Petites naus voleiaven veloçment al voltant dels hangars i les zones de descens
com si fossin eixams de mosquits.
A la part inferior
de Badia Tafanda hi havia fileres de motors que projectaven raigs repulsors
difusos per mantenir suspesa l'estructura de la ciutat sobre les copes dels
arbres, amb el que aquesta llançava una ombra líptica sobre la superfície de
fulles i branques. La ciutat ithoriana surava lentament a la deriva en un
viatge continu sense meta definida, i no tocava el sòl sagrat mai.
En Wedge va teclejar
la seva petició de coordenades de descens, i va ser respost per una estranya
veu buida i embolicada en ecos que la Qwi va pensar recordava a la d'algú que
estigués parlant a través d'un tub molt llarg. Passats uns moments el sistema
de comunicacions va tornar a emetre la mateixa veu - o seria una altra? -
Canviant les coordenades.
-Disculpi el nostre
descuit, senyor. Un representant especial el rebrà a l'hangar d'atracada. Esperem
que gaudeixin de la seva estada en el nostre món.
En Wedge va llançar
una mirada plena de suspicàcia a la unitat de comunicacions.
- Quina raó poden
tenir per voler donar-nos un tractament especial? -va murmurar tornant-se cap a
la Qwi -. Se suposa que ningú sap qui som en realitat.
La Qwi va mirar al
seu voltant, i la cabina del iot espacial va semblar empetitir-se de sobte.
- Creus que correm
perill? Potser hauríem de donar la volta i buscar un altre lloc on passar
aquestes vacances.
L'expressió d’en
Wedge semblava indicar que això era precisament el que volia fer.
-No, tot va bé -va
respondre per fi intentant tranquil·litzar-la -. Puc protegir-te. Qwi. No et
preocupis.
Es van posar a la
pista indicada i en Wedge va desplegar la rampa de passatge. Va baixar primer i
es va tornar per agafar de la mà a la Qwi, ajudant-la a baixar. La Qwi podria
haver baixat per la passarel·la sense cap dificultat encara que no hagués
comptat amb la seva ajuda, però li encantaven les atencions que en Wedge la
feia objecte contínuament.
El iot espacial
estava envoltat per arbres de grans troncs i escorça grisenca amb branques
bastant baixes que es desplegaven per formar una espècie de plataforma
allargada. Flors blanques i blaves brillaven entre les fulles. La Qwi va
recórrer el que l'envoltava amb la mirada i va aspirar una profunda glopada
d'aquella atmosfera humida i neta. Tot feia olor de vida i a frescor, i tot
semblava estar impregnat per una simfonia de perfums tan sorprenent que la seva
imaginació gairebé es negava a acceptar-la.
-Salutacions.
La Qwi va girar
sobre si mateixa per veure un alienígena d'aspecte molt estrany que venia cap a
ells flanquejat per dos nens humans de deu anys d'edat. L’alienígena tenia una
gran gepa i vestia una capa blanca adornada amb trenetes daurades. El seu cap
recordava una mica a un cullerot per a la sopa, com si algú hagués agafat un
rostre modelat en argila i l'hagués estirat fins a donar-li una forma corba de
S, fent pujar el front i tirant dels dos ulls fins a deixar-los a l'extrem de
dos peduncles. La boca quedava amagada sota de la curvatura del cap. La Qwi va
contemplar en silenci a l’alienígena, i la criatura d'aspecte maldestre i lenta
va seguir avançant cap a ells movent-se amb una gràcia sorprenent plena de
fluïdesa i delicadesa.
Els dos nens humans
que flanquejaven la criatura portaven capes blanques semblants a la seva sobre
granotes de vol de color verd. Els nens tenien el cabell ros i els ulls blaus i
la mateixa expressió beatífica a la cara, però cap va dir res.
En Wedge devia
adonar-se del molt que havia sorprès a la Qwi l'estrany aspecte de
l’alienígena.
-Suposo que hauria
d’haver-te advertit -va dir -. Els ithorians són coneguts en gairebé tota la
galàxia com a caps-de-martell.
La Qwi va assentir
lentament i va pensar en altres criatures estranyes que havia vist, des de
l’almirall Ackbar amb la seva cara de peix fins a Tol Sivron, l'administrador
científic de cap tentaculat que dirigia la Instal·lació de les Goles. La Qwi es
va dir que potser no totes les criatures intel·ligents de la galàxia podien ser
tan atractives com alguns humans..., per exemple Wedge.
-En realitat no ens
agrada gens que ens diguin caps-de-martell -va dir l'alienígena detenint-se
davant d'ells -. Ens sembla insultant.
-Li demano
disculpes, senyor -va dir en Wedge fent-li una petita reverència.
-Sóc Momaw Nadon, i
és un gran honor per mi poder servir-los, Qwi Xux i Wedge Antilles.
En Wedge va
retrocedir un pas, visiblement espantat.
- Com s'ha
assabentat de qui som? -va preguntar. Momaw Nadon va emetre un bombolleig buit
que va sorgir dels dos extrems de la seva boca creant una mena d'eco
estereofònic. –La Mon Mothma m'ha demanat que se'ls tracti com a convidats
especials d’Ithor.
- I quina raó ha
pogut tenir la Mon Mothma per avisar-los que veníem cap aquí? -va preguntar en
Wedge -. Se suposava que havíem de passar totalment desapercebuts i no fer res
que pogués atraure l'atenció cap a nosaltres.
En Nadon es va
inclinar davant Wedge, i el seu curiós cap ple de corbes va oscil·lar amb el
moviment de baixada i pujada de la reverència.
-He simpatitzat amb
l'Aliança Rebel des dels meus dies d'exili a Tatooine, fa ja més d'una dècada
-va explicar -. El meu poble em va exiliar al planeta dels deserts, on només hi
hauria sorres per tenir cura en comptes dels nostres bonics boscos. L'Imperi
havia exigit certa informació agrícola, i jo la hi vaig proporcionar -per
salvar els nostres boscos de la destrucció..., però el meu poble va decidir
exiliar-me malgrat els meus motius. Vaig tornar aquí després de la mort de
l'Emperador, i he estat intentant reparar la meva falta des de llavors.
En Nadon es va
tornar cap als dos nois i va moure una mà.
-Agafeu l'equipatge
-va dir -. Els mostrarem la seva cambra.
Els nois es van
moure a l'uníson sense la més lleu ombra de l’apressament una mica frenètic
habitual en la seva edat, i van entrar al iot espacial i van sortir poc després
amb les maletes platejades plenes de peces de vacances que havien portat en Wedge
i la Qwi.
En Nadon els va
portar fora de l'hangar d'atracada, acotant el cap per passar per sota de les
branques dels arbres que envoltaven la pista. El camí que van seguir semblava
un túnel de verdor viu.
-També era a la
cantina de Mos Eisley quan Luke Skywalker i Obi-Wan Kenobi van tenir la seva
primera trobada amb el capità Solo -va dir -. En aquella època no sabia que
estava vivint un moment històric, però ho recordo amb tota claredat tot i que
en aquells dies tenia..., altres preocupacions.
-Em sorprèn que
encara pugui recordar-ho després de tants anys -va dir en Wedge.
En Nadon va
assenyalar un turboascensor camuflat a la paret que semblava una gran beina
recoberta de fulles. Van entrar a la cabina i van començar a baixar cap a les
profunditats de Badia Tafanda. -Els ithorians tenen una memòria excel·lent -va
dir Nadon després d'haver estat en silenci durant força estona.
Els va guiar per
corredors serpentejants en els que van deixar enrere cúpules que contenien
espècimens de vida vegetal procedents de diferents parts del planeta. Nadon va
acabar detenint-se al costat dels delicats sortidors d'una font i va assenyalar
dues portes, una a cada costat del passadís.
-Els he assignat
aquestes estances, i els prego que es posin en contacte amb mi si desitgen qualsevol
altra cosa tant pel que fa a allotjament com a distraccions -va dir -. Sóc aquí
per servir-los.
La misteriosa
parella de nois va dipositar l'equipatge al passadís i va retrocedir per a
tornar a flanquejar a Nadon.
-No ens ha presentat
als nens -va dir la Qwi per fi -. Estan encomanats al seu càrrec?
Les dues goles d’en
Nadon van emetre un sorollós bombolleig.
-Són..., sembrats
que han crescut de la carn del meu enemic -va explicar -. També són un
recordatori dels dies que vaig passar a Tatooine -va afegir inclinant el seu
enorme cap.
Els dos nois van
romandre immòbils sense immutar-se, i en Nadon va acabar acomiadant-los amb un
gest de la mà. Després va deixar en Wedge i la Qwi davant la porta de la seva
cambra, i va marxar sense mirar enrere ni una sola vegada mentre ells el
seguien amb la mirada i es preguntaven què podia haver volgut dir.
Després d'haver
presenciat el vespre a la coberta d'observació superior de Badia Tafanda, la Qwi
va anar amb Wedge a veure la sortida de les llunes. El cel color lavanda
s'havia tornat d'un violeta fosc puntuat per brillants estrelles que semblaven
formar una pinzellada escampada a través de la volta celeste.
Una petita lluna en
fase de plena va grimpar per sobre de l'horitzó a l'est mentre el creixent en
forma d'ungla d'una altra lluna molt més gran flotava a l'oest seguint els
brillants colors del crepuscle per sobre del confí del món. Dues llunes més
mostraven les seves inflades fases de quart a una alçada bastant més gran en el
cel.
La Qwi va aspirar
una profunda glopada d'aire humit i les seves fosses nasals van percebre una
infinitat de potents aromes procedents de les plantes i les flors que s'obrien
durant la nit, com si estigués envoltada per una complexa barreja de tots els
perfums i agradables aromes de les espècies i condiments de cuina que havia fet
olor al llarg de tota la seva existència.
La brisa es va
tornar paradoxalment més càlida amb l'arribada del vespre, i la Qwi va sentir
com els plomosos flocs de la seva cabellera oscil·laven lentament d'un costat a
un altre. Els va allisar amb els seus esvelts dits, sabent que al Wedge li
agradava veure com brillaven en la nit amb centelleigs perlins. S'havia posat
una folgada túnica de colors pastís amb què havia embolicat el seu cos,
accentuant encara més la bellesa etèria de la seva fràgil silueta.
La ecociutat
ithoriana seguia avançant lentament sobre les copes dels arbres. El lleu
brunzit que brollava de les fileres de motors repulsors de Badia Tafanda es
confonia amb els sons nocturns de la jungla que desfilava sota ells. La brisa
agitava les fulles de les tanques i els bosquets d'arbres escata que envoltaven
la coberta d'observació.
Uns quants ithorians
van entrar a la coberta i van romandre en silenci o començar a conversar en el
seu estrany i ressonant llenguatge estereofònic. En Wedge i la Qwi no es van
dir res.
La Qwi es va acostar
una mica més a Wedge. Primer el va fregar, i després va permetre que el seu cos
quedés sostingut pel seu. En Wedge va lliscar un braç al voltant de la cintura
amb un moviment una mica nerviós i la jove alienígena -Qwi Xux, inventora del Triturador de Sols i cocreadora de l'Estrella de la Mort -es va sentir molt
honrada de poder estar sota la protecció del general Wedge Antilles.
Sabia que els que
seguien sent lleials a l'Imperi farien qualsevol cosa per recuperar els
coneixements secrets tancats en el seu cervell, però de sobte la Qwi es va
adonar que en aquells moments se sentia totalment fora de perill i segura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada