L’Última Sortida (I)

L’Última Sortida

Patrícia A. Jackson 

I (1)

Un planeta d'interminables extrems, Najiba vivia en un estat de perpètua primavera, delimitant les estacions per pertorbacions elèctriques i pluges torrencials. En Ross es va quedar observant la tempesta que estava formant-se, intrigat per les erràtiques venes d'un llampec que s’arquejava sobre els foscos cels nocturns. Protegit sota el seu vaixell de càrrega lleuger YT-1300, el Kierra, el corellià va analitzar la turbulenta atmosfera sobre la plataforma d'aterratge, seguint amb la mirada diverses formes amorfes que planaven sobre l'espessa nuvolositat.

Retallades amb precisió militar, les suaus puntes del seu pèl ros relluïen amb la pluja mentre gotes en miniatura s'acumulaven en els flocs més llargs sobre les seves orelles. Badallant, el contrabandista es va recolzar en un dels puntals de suport. Els seus somnolents ulls blaus miraven des de les ombres, observant diversos nadius que estaven arraulits protegint-se de la tempesta sota el ràfec del Moll de Reuther.

- 194?

Pressionant el comunicador contra la seva galta, en Ross va respondre.

-194.

Una veu femenina va respondre seductora.

- Quin és el problema, Ross? Hem estat aquí durant més d'una hora.

- Estàs avorrida, amor? - Va fer broma, somrient fanfarronament a la penombra.

- Vols una resposta sincera o simplement la meva opinió? Vinga, pilot - va exhortar -, comencem a moure'ns.

- Que no et puguin canviar la configuració dels circuits. - Va fregar la mà afectuosament sobre la torreta inferior, preguntant-se en quina secció dels sistemes de bord s'amagava ella. Afectuosament batejada amb el nom de la seva nau, la perspicaç intel·ligència droide tenia una tendència a centrar-se en els sensors òptics, posseïda per una inusual curiositat femenina.

- Ol'val(2), Ross -li va saludar una veu des de les rodalies.

Tot i estar familiaritzat amb el dialecte del corellià antic, en Ross es va posar tens, i instintivament va treure el fiador del seu blàster. Sostenint la pistola pesada contra la seva pistolera, va fixar la vista sobre les ombres més properes i es va centrar en l’encorbada silueta.

- Reuther?

L’envellit cambrer Najib va caminar en la pluja, afligit per l'allau de fredes gotes. Protegint-se sota el Kierra, es va redreçar, mirant fixament a la cara del jove corellià.

Vivaços, amb l'encant del vell món, els seus ulls perspicaços i perceptius ulls van contemplar a Ross de cap a peus. Trobant-se amb els maliciosos ulls del contrabandista, un somriure d'orgull es va dibuixar en els seus llavis.

- Ja veig per què vas entrar en els cartells de recerca i captura de Mos Eisley la setmana passada. Els imperials estan oferint 5.000 crèdits pel teu cap.

- Tan poc?

- En efecte -va dir el vell petant-se de riure -. No n'hi ha prou per a un pillastre amb les teves credencials. - Les mànigues recollides d’en Reuther onejaven sobre els seus fràgils braços i espatlles, xocant contra una túnica nativa de grans dimensions. Humitejat per la pluja, tenia el seu escàs cabell gris completament enganxat contra el seu pigat cuir cabellut -. És bo veure't, noi -va xiuxiuejar en Reuther.

Va destapar una ampolla tallada, va servir una generosa porció en una copa de vidre i la hi va lliurar al contrabandista.

- Whisky corellià? -Va preguntar en Ross, ensumant l'amarga aroma -. Què estem celebrant?

- El fet d’envellir -va grallar en Reuther, mirant nerviosament per sobre de la seva espatlla -, i tenir forces per enfrontar-se al matí.

Desconfiant, en Ross va seguir l’ansiosa mirada del cambrer.

- Una nit tranquil·la, Reuther? -Va preguntar, movent cautelosament una mà cap al seu blàster.

Amb tristesa, l'ancià va moure el cap.

- Això es torna un lloc desolat quan els Fills de Najiba tornen a casa.

Familiaritzat amb els Fills de Najiba, en Ross va escanejar els cels nocturns, coneixent bé el peculiar cinturó d'asteroides que s'havia quedat misteriosament en òrbita al voltant del petit planeta. Tan sinistre com les roques movent-se per sobre dels seus caps, en Ross va percebre l'ombrívol to de la veu d’en Reuther.

- El teu missatge deia que era urgent.

Esmorteït pels calents cossos que s'amuntegaven a l’estreta porta, un crit ofegat va esclatar de sobte al bar. El descoratjat crit fluctuava, una cacofonia de sanglots, que sobresortia per sobre de la violència de la tempesta.

- Només observa, fill, -li va advertir en Reuther -. T'he portat aquí per una raó.

La multitud es va disgregar, dispersant-se fora de l'estructura amb sostre. Un home Najib, amb el tosc uniforme beix d'administrador de control de port, va sortir trontollant del bar, col·lapsant-se al carrer. Bressolat en els seus braços, portava el prim cos immòbil d'una dona Twi'lek. La seva pàl·lida pell blava brillava amb la pluja, impecable i suau tot i la crueltat de les ombres. Amb el delicat equilibri d'una ballarina, els seus elegants braços es balancejaven sobre el seu cap, exagerant el suau arc del seu coll i espatlles. Escassament vestida amb una túnica descolorida, la seva fràgil figura es recargolava en els braços de l'administrador.

-Aquest és Lathaam -va començar a dir en Reuther -, el nostre oficial de port, i aquesta -va dir dubtant -, aquesta era la seva dona, Arruna.

En Ross, encongit per la tensió de les seves espatlles i pit, es va fer un massatge en els tensos nervis del seu coll.

- Què ha passat?

- Adalric Brandl, això ha passat -va respondre de manera uniforme -. Va passar per aquí fa prop de deu hores, exigint una nau amb un pilot que pogués tant disparar com volar. - Amb un sospir, va afegir -: Bé, ja saps les regles, Ross. Quan els Fills de Najiba són a casa, no hi ha trànsit per sortir o entrar del planeta. En Lathaam, sent el bocamoll que és, va cometre l'error d'informar en Brandl d'aquest fet. –L’ansiós Najib es va fregar la prima arruga entre els seus ulls -. A Lathaam sempre li han faltat habilitats de diplomàcia.

- Així que en Brandl va matar la noia?

- No estic dient el que va fer. - Des de la seguretat de les ombres, en Reuther observava l'esgarrifosa escena. Dubtant, va apartar la vista i va aixecar les mans amb exasperació -. La veritat és, Ross, que en Brandl mai la va tocar. Mai li va posar una mà a sobre -va esbufegar -, i tot i així, està allà tirada, morta. I no hi ha ningú al planeta, ni tan sols tu, que pugui dir-me que en Brandl no ho va fer.

- Has estat vivint amb els nadius massa temps.

- Sé el que estàs pensant, noi -es va mofar en Reuther -. Recorda, jo també vaig ser una vegada un caça-recompenses. En Brandl mai va treure un blàster. Ni tan sols en té un. - El cambrer es va aclarir la gola sorollosament, escopint contra el vent -. Els de la seva classe no necessiten blàsters per matar. – Estremint-se visiblement, va murmurar -És un 10-96 si mai vaig veure un.

- Un 10-96? - Va xiuxiuejar en Ross.

-Si no saps el que és, és millor que ho esbrinis -va esbufegar en Reuther -. La teva vida en podria dependre.

Ignorant el cinisme paternalista, en Ross va creuar els braços sobre el pit.

- On encaixo jo en tot això?

- En Brandl necessita un pilot amb experiència. Li vaig dir que coneixia una dotzena o més de pilots suïcides que travessarien els asteroides només per guanyar 1000 crèdits fàcils... i llavors li vaig parlar de tu.

- Apa, Reuther - va esbufegar en Ross musicalment -. Arriba un home i fa que tot un poble surti corrent espantat? Què ha passat amb la vostra milícia?

- És així com li dius? -Es va mofar en Reuther. Mirant a l'esquena de la curiosa multitud, va escopir -: Camperols! Tots ells! Ansiosos de treure partit de qualsevol estranger, però amb por de trepitjar les seves pròpies cues. Mira'ls! -Es va quedar mirant la petita assemblea reunida al voltant del cos -. És fàcil mirar la misèria d'un altre home i no fer res.

Murmurant entre ells, la multitud es va retirar sobtadament del carrer quan una ombra es va moure des de la part posterior del bar. Eclipsant la tènue llum que irradiava des la mampara, el foraster va vacil·lar a l'entrada.

-Aquest ha de ser ell -va xiuxiuejar en Reuther -. Et pagaré 2.000 crèdits més del que t'ofereixi ell. Només treu-lo del planeta! - Donant un pas enrere en la pluja, va vacil·lar -. Tinc un mal pressentiment sobre això, Ross. Vés amb compte.

Captivat pels particulars esdeveniments que envoltaven aquest foraster, en Ross va observar amb cautela la reacció dels vilatans quan en Brandl va passar al costat d'ells, atraient les ombres al seu pas. Impressionat per la inusual bellesa del rostre del desconegut, al contrabandista li va resultar difícil creure que un home així fos capaç de tal violència. Elegant, d'aparença gairebé cavalleresca, el nas i barbeta d’en Brandl estaven cisellades amb noblesa escultòrica, polides per una tranquil·la arrogància que va despertar les sospites del contrabandista. Difuminades línies d'expressió emmarcaven una prima boca i prims llavis.

Gruixudes i fosques ondulacions de cabell brillaven amb la pluja, intercalades amb fileres blanques, que recorrien des de les seves temples fins al clatell. Com presagiant les ombres de la cara d’en Brandl, la túnica que queia de les seves espatlles semblava absorbir la foscor d'aquestes, ocultant de la vista les seves mans i qualsevol arma que pogués tenir.

- Capità Thaddeus Ross?

Estremint-se amb la menció del seu nom, en Ross es va obrir el guardapols, revelant el seu blàster i la seva mà en posició d'atac.

- Adalric Brandl? -Va respondre secament.

Cordialment, un gentil somriure es va dibuixar en els pàl·lids llavis d’en Brandl, dibuixant un angle agut sobre els seus prominents pòmuls.

- Seré breu, Capità. Necessito transport per al sistema Trulalis.

- Trulalis? Podria vostè agafar el saltador local per la meitat del que normalment cobro. Els transports privats no són barats.

- La integritat no té preu, Capità Ross. L'amo del bar em va assegurar que vostè era un home íntegre. - Encongint les espatlles, en Brandl va sondejar els calculadors ulls del contrabandista -. Li ofereixo 5.000 crèdits pel transport a Trulalis, on m'acompanyarà a l’Assentament de Kovit.

- No sortiré del port per menys de 6.000 -va contestar en Ross, aclucant els ulls- Si vol companyia, li costarà extra: 1.500 crèdits.

-D'acord, -va xiuxiuejar en Brandl. Elegantment, amb els seus llargs dits va treure un chit de crèdit segellat -. Tres mil ara i la resta a la finalització dels meus assumptes.

Mirant la fitxa segellada, en Ross va exclamar efusivament:

- Per aquí. -El contrabandista va estendre el seu braç cap a la rampa de descens del vaixell de càrrega -. Kierra, prepara't per elevar la nau.

- Ja era hora! - Va xiuxiuejar la nau -. Vaig creure que els meus puntals d'acoblament anaven a fer arrels aquí.

En Ross va una última mirada al bar, acomiadant-se d’en Reuther i els altres que observaven des del santuari de les ombres. Ficant-se amb confiança el xip de crèdit a la butxaca, va esbossar un tranquil·litzador somriure i va pujar corrent per la rampa. Inicialitzant el tancament de l'escotilla, va avançar pel familiar passadís cap al compartiment de vol. El corellià va somriure amb picardia, quan va escoltar la vindicativa veu de Kierra advertint al peculiar passatger.

- Qui dimonis ets? -Va preguntar ella -. No importa on estigui jo. Estic on he d'estar, però tu...

- Kierra - va xiuxiuejar en Ross -, et presento al nostre nou client.

Bullint per haver d'aguantar l'arrogància inicial d’en Brandl, Kierra bramà amb vehemència:

- Halle fiques chun, petchuk(3)!

- Koccic sulng(4)! - Li va renyar en Ross, sorprès pel seu mordaç insult en corellià Antic.

Plàcidament, en Brandl li va agrair la grollera declaració i la va desafiar al seu torn.

- Ohna Fülle guth(5).

Abans que la intel·ligència droide pogués respondre a la invitació, en Ross es va quedar mirant a una de les seves lents òptiques.

- Ja n'hi ha prou! -Va dir reprimint-la -. Obre l'acoblament d'energia i càrrega l'impulsor principal - li va ordenar -. Ara, Kierra!

Una descàrrega d'estàtica va xiuxiuejar pel comunicador intern, similar a un irritant cruixir de dents.

- Afirmatiu, Cap- va contestar ella.

Creuant els braços sobre el seu pit, en Ross es va recolzar contra la paret interior del casc, escoltant la ignició dels motors d'ions. Enfocant-se en els insidiosos ulls d’en Brandl, va xiuxiuejar:

- No hi ha massa persones que recordin el dialecte del corellià Antic.

- En el transcurs de la meva carrera, he hagut de parlar molts idiomes. - Amb cautela, en Brandl va afegir-. Jo era.... sóc... un actor.

- No acostumo a transportar passatgers, -va confessar en Ross. Passant a través de la baixa mampara, va activar les llums del passadís interior -. És vostè benvingut a utilitzar la meva habitació.

La mirada d’en Brandl va fer una passada per la longitud de la modesta cabina de passatgers. Reticent a entrar, es va aturar en el marc de l'entrada.

- Quant trigarem a arribar a Trulalis?

- Una hora? -En Ross va arronsar les espatlles amb aire dubitatiu -. Li avisaré quan hi arribem.

-Gràcies, Capità, la seva hospitalitat és apreciada.

- Sí, aposto que ho és. -Va murmurar el corellià en veu baixa. Quant l'escotilla es va segellar automàticament darrere d'ell, va tornar sobre els seus passos cap al compartiment de vol -. Kierra, fixa el sistema d’astrogació per Trulalis.

- Fixant.

Seient a la cadira d'acceleració, en Ross ràpidament va mirar per sobre la consola de vol.

- Està bé, amor, obre el programa de pilot automàtic d'emergència que vam instal·lar aquest matí.

- Avui no, Ross, - es va queixar Kierra -. Tinc mal de cap. - Observant la seva reacció des de diverses lents òptiques, ella va calmar la seva fúria i va ploriquejar -. Et vas oblidar de tallar els servomecanismes de restricció, pilot. Així que no em culpis per l’errada. - Una silenciosa rialleta va sonar a través del comunicador intern -. Per cert, d'on has tret l'espectre? Em fa calfreds, Thadd.

- T'he dit que no em diguis així! - Va reclamar en Ross. Fulminant amb la mirada un sensor òptic, va colpejar fortament l'accelerador, fent que el vaixell de càrrega tremolés.

- Tranquil, tranquil, - va mussitar Kierra. Afligida pel seu mal humor, va afegir -. T’odio quan actues així. Els teus modals...

- No importen els meus modals! - Contenint el seu temperament, va tirar d'una sèrie d'interruptors de vol. El vaixell de càrrega es va estremir lleugerament, resistint-se a la gravetat del planeta mentre ascendia des del moll exterior -. Més val que pensis a preocupar-te dels teus modals -la va renyar. Comprovant la lectura de dades sobre la darrera activitat d'asteroides, el corellià va grunyir -: En Brandl pagarà 8.000 crèdits per aquest viatge, que és gairebé la meitat d'una càrrega d'espècia. Podries almenys intentar seguir el corrent.

-El que tu diguis, Cap.

- I ja que tinc la teva atenció, executa una comprovació de codi per un 10-96.

-Això és fàcil. Està fitxat pels protocols de seguretat Imperial com una persona mentalment desequilibrada.

- No, hi ha d'haver alguna cosa més que això -va pensar -. Hi ha d'haver alguna cosa més. Investiga en els arxius morts tots els codis 10 amb aquesta designació.

-Això pot portar el seu temps.

- Bé! - Va etzibar -. Vull cada descripció d'un 10-96, totes les dades, des de les bases de dades imperials fins als arxius de l'Antiga República.

Tenaçment, Kierra va respondre:

- Afirmatiu Cap.

Acompanyada d'un brunzit greu, el senyal de l’hiperimpulsor va parpellejar, recalculant el salt a l’hiperespai. Comprovant els sistemes de bord, en Ross observava la hiperactivitat en els programes de la biblioteca, on Kierra investigava el peculiar codi 10.

- Esperant, ajustant hiperimpulsor -va anunciar per l'intercomunicador a tota la nau. Es va assegurar contra cadira d'acceleració, en Ross va activar el motivador, impulsant-se a si mateix, al seu passatger i la seva nau cap a l'explosió multicolor de l’hiperespai.

***

A la plataforma inferior de la nau, en Ross va seure a la cadira giratòria de l'artiller, balancejant-se d'un costat a un altre, fregant distretament els dits sobre els controls de tret de la torreta. Va tancar els ulls i es va fer uns massatges en un espasme muscular de la seva espatlla, fent una ganyota quan l'atapeït tendó es va relaxar. Aliè a l'espectacular exhibició de llums i de colors que es presentava més enllà del seu estret punt de visió, es va relaxar contra el fresc suport de cuir, deixant-se portar per la serenitat del son.

- Saps -va xiuxiuejar Kierra -, poses una cara bufoníssima quan estàs dormint.

- No estava adormit -va mentir, reprimint un badall.

- Bé, posa't dempeus, pilot! Tinc algunes dades interessants per a tu.

En Ross va seure, fregant-se la circulació del seu clatell.

- Anem a escoltar-les.

-Bé, sembla que el teu misteriós 10-96 es remunta molt abans que el terme del Codi -10 existís. Ara, d'acord amb la descripció, i he d'admetre que estic perplexa, el 10-96 provenia d'una paraula del corellià Antic, ke'dem.

Mirant cap al vòrtex de l’hiperespai, en Ross va pronunciar mentalment la paraula.

- Continua.

- Que continuï? - Va esbufegar Kierra -. Això és tot! Des d'abans de l'Imperi, un 10-96 ha tingut dues definicions, una persona desequilibrada i un ke'dem. - Vacil·lant, li va xiuxiuejar -: Ara, inflaré massa el teu ego... Què és un ke'dem?

-És una variació del corellià Antic que significa condemnat o caigut.

- Bé, això explicaria la terminologia moderna.

-Sí -va xiuxiuejar -, això també podria explicar el que va passar allà baix al planeta. -El contrabandista va bressolar les seves mans juntes sobre el seu clatell i coll -. Kierra, amor, Adalric Brandl és un Cavaller Jedi.

- Un Jedi? Això explicaria moltes coses. - Momentàniament, el seu sensor òptic es va apagar -. Atent. Hiperimpulsor a punt de desacoblar-se. Tres... dos... un.

Recolzat a la barra antipànic de l'artiller, en Ross va sentir la vibració de la transició de la unitat d'ions, configurada per encendre’s una vegada que la transició s'hagués completat.

- Encén les bobines d'accionament, Kierra.

- No vas a venir al pont? -Va preguntar.

- Vaig cap allà -va respondre -, però primer he de recollir al nostre inusual convidat.

Cobert per una capa protectora de núvols, el planeta Trulalis estava adornat ricament amb un paisatge de verdor. Un mosaic de pastures, extensos boscos i amplis oceans es presentaven com una invitació al paradís per al cansat viatger espacial. Entrecreuat i separat a intervals irregulars per erms salvatges, Trulalis oferia innombrables camps plans per l'atracament de petits transports. En Ross va fer una nota mental per marcar aquest planeta com un potencial punt de control en les seves carreres de contraban. Una breu exploració de sensor va assenyalar el camp d'aterratge més proper i apropiat. Compensant els subtils canvis sobre la superfície del sòl, va aterrar prop d'un petit poble.

A la superfície, en Ross es va penjar a l'espatlla la seva bossa de viatge i va introduir un pack d'energia addicional a la funda. Des de dalt de la rampa, va titubejar al passadís, albirant a Brandl de cua d'ull. L'excèntric Jedi l'esperava a un costat del camí, enfosquit per l'imponent ganyota dels negres arbres. Una estàtua aparentment invencible, l'estrany home estava dret amb solemne convicció, mirant fixament la silueta borrosa del sol de la tarda.

- Kierra, encara no estic segur del que en Brandl es porta entre mans. Mantingues els ulls oberts.

- Mantingues el teu comunicador obert -va respondre ella -. Ja saps com em preocupo.

- Aquesta és la meva noia -li somrigué el corellià.

Temptejant la tova terra sota les seves botes, en Ross es va acostar a la familiar silueta del seu passatger. Per primera vegada des que va sortir de Najiba, va notar que les dues mans d’en Brandl eren visibles, una d'elles desordenadament embolicada en un embenat negre. A través de les bretxes de l'improvisat embenat, va veure el rosa tendre de la carn viva i un fluid groc filtrant-se a la tela gruixuda.

Abans que en Ross pogués interrogar-lo, en Brandl es va tornar i va començar a caminar pel sender.

- Què és el que el Najib li va explicar sobre mi?

- Em va dir que vostè va matar a una noia Twi'lek -va dir en Ross. Després d'un moment de silenci, va dir -: Ho va fer?

La resposta del Jedi va ser brusca i directa.

-Sí. – En Brandl va vacil·lar quan el corellià esbufegà amb reprovació -. Si us plau, Capità, el seu menyspreu és una petita recompensa per a un pelegrí penedit.

- Diu penitència a un assassinat? -Va dir en Ross.

- Quan s'ha convertit en el menor dels teus crims -el Jedi va fer una dramàtica pausa -, si.

L'apatia d’en Brandl cap a la mort de la dona era esgarrifosa, enviant calfreds per tot el cos del corellià.

- Com? Mai va arribar a tocar-la. -En Ross va agafar la màniga d’en Brandl i va tirar d'ella-. Com ho va fer!

- La vaig asfixiar.

- Es va asfixiar? En una habitació oberta?

- Un sofisticat talent -es va burlar en Brandl -, no apte per als que s'espanten fàcilment.

- Sembla orgullós de si mateix, Jedi! -Va llançar en Ross amb menyspreu -. Matar una dona innocent li fa sentir bé?

- El mal neix de la debilitat i la debilitat de l'ambició, per aquest gran ordre cada home ambiciós està condemnat! - Deliberadament, el Jedi va qüestionar -: Digueu-me, capità, vostè també és un home ambiciós. Qui de nosaltres és realment innocent?

- Hauria d’aplaudir ara? -Es va burlar en Ross.

- Si així ho desitja!

- Abans de lliurar-li els seus guardons, digui’m una cosa. Això era una frase d'un guió o simplement una cosa que s'ha inventat per alleujar la seva consciència?

Fastiguejat amb la indignació del contrabandista, en Brandl es va tornar cap a ell.

- Si és càstig el que desitja per a mi, capità Ross, llavors li suggereixo que es mantingui a prop. -Arrufant les celles furiosament, va mirar fixament per sobre del seu llarg nas -. Encara podria tenir la seva satisfacció.

Provocat pel sinistre to en la veu d’en Brandl, en Ross va treure el seu blàster. Pel que sembla, el Jedi el va sentir, i es va donar la volta per enfrontar-se al blàster. En Ross va disparar una ràfega de tres trets al Jedi. Perfeccionat per diverses temporades com caça-recompenses, va centrar els trets perquè donessin enmig de les amples espatlles d’en Brandl. Abans que la mortal energia pogués donar en el blanc, en Brandl va agafar hàbilment un objecte cilíndric del seu cinturó. Fugaçment, un estret raig d'un blanc brillant es va encendre des de la base, fintant i rebutjant amb precisos moviments dels canells del Jedi. Desviats pel sabre de llum, els raigs làser es van perdre inofensivament al camp.

Horroritzat, en Ross només podia veure com la ràfega es dissipava en l'oblit. Tot d'una, va sentir l'aclaparador pessic de dits invisibles prement la seva gola, restringint les seves vies respiratòries i pulmons. Ofegant-se, el contrabandista es va deixar caure de genolls mentre el serè paisatge de Trulalis es difuminava davant seu. A poc a poc, la sensació es va esvair, deixant al corellià panteixant per recuperar l'alè.

- Hi ha una regla del teatre que s'aplica a la vida real, capità Ross -va declarar en Brandl -. Només els herois moren. Als dolents i covards se'ls mantenen vius perquè pateixin. - Donant l'esquena al panteixant pilot, va grunyir -: Ara seguim.

En Ross es va sacsejar la boira de la seva visió.

- És això una altra frase de guió? -Va dir, arrossegant les paraules per l’atordiment.

En Brandl es va estremir, visiblement esgotat mentre desconnectava el sabre de llum amb el requerit esforç.

- No és només una frase, capità, sinó una astuta advertència per al pelegrí poc humil. - Assegurant el sabre de llum al seu cinturó, el Jedi va escanejar momentàniament els cels clars -. L'assentament està a menys d'un quilòmetre de distància. Serà millor que ens moguem. Aviat estarà fosc.

Acariciant les macadures, en Ross va assegurar amargament la motxilla contra la seva espatlla i va guardar el blàster a la funda.

Avançant ràpidament per sobrepassar en Brandl, va xiuxiuejar:

- No aconsegueixo imaginar-me per què podria vostè témer la foscor.

Niat (6) a la dominant abraçada d'una serralada muntanyosa, Kovit estava ben protegit de les dures condicions climàtiques de l'altiplà nord i les planes assotades pel vent de la regió costanera. Mirant des de dalt del turó cap a la modesta comunitat d'agricultors, en Ross va poder distingir vagament moviment als carrers polsegosos. Tirats per petits banthes, els carros cruixien a través de les àmplies avingudes. Desenes de persones caminaven pels carrers, aturant-se a xerrar amb un veí o regatejar per les mercaderies d'un comerciant de carrer local. Des d'un carreró lateral, tres nens grunyien i suaven darrere d'un malmès lliscant terrestre, tractant de fer que els motors del vehicle s'encenguessin breument. A prop d'allà, per sobre de l’esporàdic so ensordidor dels vehicles repulsors, el riure traïa a un trio de nens jugant amb un obsolet droide astromecànic.

En Brandl va vacil·lar a la cresta del turó, mirant cap avall a l'assentament, com si reconsiderés les seves opcions.

Pansides, les espatlles dels Jedi mostraven una reticència a continuar.

- D'on és vostè, capità Ross?

Sorprès per l'abrupta pregunta, en Ross quequejà.

- Originari de Corèllia.

- Li resulta difícil tornar-hi?

- Els retorns sempre són difícils. -El corellià va arronsar les espatlles, arrufant dubtosament els llavis -. Almenys per a alguns de nosaltres.

Sense més resposta, en Brandl va continuar pel camí, desaccelerant deliberadament el seu ritme. Vacil·lant, va creuar les portes de l'assentament, com si esperés que algun camp de força invisible li bloquegés el pas.

Caminant amb nostàlgia entre les ordenades files de cabanes rurals, el Jedi va admirar el domini de l'arquitectura nativa, com esculpit de la fusta autòctona. Jardins d'herba i bells bancals de flors adornaven els patis privats, cadascun tendrament arreglat i mantingut amb meticulosa cura. Quan es van acostar a l'oval sec i polsegós de l'assentament comú, en Brandl es va cobrir els ulls, protegint-se del sol que desapareixia, mentre mirava cap als rics terrenys agrícoles de l'assentament, que s'estenia molt més enllà dels límits de la comunitat fins a la base de les pròpies muntanyes.

Des de gairebé el centre de Kovit, un fantasma macabre de l'arquitectura s'alçava per sobre de les teulades rústiques. Contraforts volats suportaven l'estructura principal del teatre, desplegant-se de la base com ales de pedra.

Equipat amb pedra calcària blanca com el marbre, l'obelisc era inequívocament recte, i semblava allargar-se en el cel que s'enfosquia. Establert intencionadament al cor de la colònia, el teatre capturava els raigs minvants del sol, robant momentàniament la glòria de la pintoresca localitat. Hi havia un ombrívol sentit de pertinença que atreia en Brandl cap a l'estructura, ignorant les sorpreses mirades dels habitants de l'assentament.

Passant pels afores de la comunitat, en Ross va observar nerviosament un improvisat hangar i el sobri morro d'un Z-95 que sobresortia de les premudes portes de l'hangar.

El caça estel·lar semblava estar operatiu, encara que encaixonat en el seu diminut refugi, i amb ganes d'una escaramussa. Distrets per la presència d'estranys, diversos homes es van reunir poc més enllà de les ombres del petit estable, observant-los atentament.

Acariciant amb el polze el fiador del seu blàster, en Ross va xiuxiuejar amb cautela:

- Són admiradors seus?

- Veïns, coneguts, vells amics. -En Brandl es va aturar abruptament al carrer, com si despertés d'una il·lusió -. Però això va ser en una altra vida.

- Com encaixen ara en aquesta vida? -va grunyir el contrabandista.

- Desconeguts.

Serpentejant a través de la boira dels fragants jardins que envoltaven el pati del teatre, una dona i un noi avançaven pels camins de pedra granulada. El ressò de les seves veus va ressonar amb els seus riures quan van compartir una broma privada. En Brandl els va observar atentament mentre caminaven a través de la boira i sortien als carrers polsegosos.

Intenses espirals de color castany queien en cascada des del cap de la dona, coronant el seu rostre ovalat. La seva pell inusualment pàl·lida estava envermellida per la brillantor que s'esvaïa, revelant una aversió a la llum solar excessiva. Alt però desmanegat, el noi no tenia més d’onze o dotze anys. Espatlles amples emmarcaven la part superior del seu tors, aparentment massa pesat per la seva forma esvelta. Coordinades i rítmiques, les seves llargues cames mostraven ni més ni menys que la promesa d'un creixement fort i constant.

Sorpresa per la fosca aparició d’en Brandl, la dona va vacil·lar i es va quedar immòbil al carrer, mirant als poc amistosos ulls del Jedi. El somriure que apuntava als seus llavis va ser ràpidament oblidat. Intrigat pel seu peculiar comportament, el nen va passar la seva mirada des de la cara immòbil d'ella cap a la d’en Brandl. Reconeixent només a un estrany, el noi es va inclinar sobre el braç de la seva mare i li va dir alguna cosa a cau d'orella.

Òbviament torbada, va prémer l'infant a la falda i es va afanyar a continuar el seu viatge per la plaça. En Brandl va sospirar amb remordiment, llavors, sense més explicacions, va reprendre la seva caminada cap al vell teatre. Més enllà de l'arcaica porta, una dècada o més de flors silvestres s'havien apoderat de les cavitats interiors del pati del teatre, obstaculitzant l’altre temps recte camí fins a les gegantines portes. Residint davant la fosca avantcambra, estàtues de bronze i orfebreria esculpida s'alineaven al passadís interior.

L’Adalric Brandl es movia amb gràcia entre aquestes ombres familiars, aguaitant intuïtivament els foscos corredors i els amplis passadissos més enllà. La closca buida dels seus records van traçar els contorns i siluetes de cada tapís modelat, una vitrina expositora d'espases i escuts oxidats, i finalment el gran saló, on les audiències del passat havien acudit a presenciar les produccions teatrals.

Fent cas omís del corellià darrere d'ell, en Brandl va accelerar els seus passos, entrant a l'immens auditori. Ensordidora, la familiar ressonància dels aplaudiments i crits tronava i ressonava a l'interior de la seva oïda, però aquesta il·lusió va durar poc. No hi havia audiència per aplaudir, ni actors que saludessin, ni decorats, ni attrezzo com ho recordava. La badallant boca de l'escenari estava vergonyosament nua.

- Qui hi ha? -va xiuxiuejar una veu des de la foscor. En Brandl va vacil·lar, recolzant-se a la porta elaborada tallada.

Una figura prima i fràgil va emergir de la foscor del passadís interior.

- Acosta't -li va ordenar suaument.

Des de les ombres al llarg de la paret del fons, en Ross va explorar el teatre buscant altres signes de moviment. Temptejant el fiador del seu blàster, va esperar tranquil·lament en les humides ales de la càmera mentre en Brandl avançava a la sala cap a la forma fosca.

- Adalric Brandl, ets tu? -Va dir agradablement l'ancià, amb veu ronca.

- Mestre Otias -va xiuxiuejar en Brandl, agenollant-se als peus del seu mentor -. Em fa vergonya que et molestis a recordar-me.

L’Otias va encendre una vareta de llum, projectant un feix de llum càlida a la cara escamosa. Estava vestit amb una descolorida túnica grisa, tacada d'oli de làmpada i suor. Les venes i els músculs dels seus braços estaven pronunciats i definits, tallats per una vida de treball i marcits per l'edat. Els seus ennuvolats ulls grisos eren gairebé imperceptibles contra una esquitxada de taques fosques i pigues.

- Des de quan existeix la vergonya entre un actor i el seu director d'escena? -Passant una mà tremolosa per la seva minvant cabellera platejada, l’Otias va xiuxiuejar -: Han passat dotze llargs anys, Adalric. Què et porta de nou en aquest escenari?

- Mestre O... -En Brandl va quedar en silenci, tallant la seva frase a la meitat.

- Apa, apa noi... no hi ha res més obvi que un actor amb necessitat de confessar-se.

Tot d'una, en Brandl es va arronsar sota la barra de llum.

- Jo... jo visc la meva vida... en un remolí!

Digne, Otias va somriure amb orgull, reconeixent la famosa frase.

- Les paraules finals del quart acte del vell Soveryn. En quina mesura has arribat a rivalitzar amb la seva vida? -Resignat, l'ancià director va sospirar, evidenciant tota una vida d'esgotament en la seva dificultat per respirar -. Als actors se'ls concedeix llicència per viure mil vides, Adalric, però tu, tu vas escollir viure mil mentides. Si has vingut a mi buscant ajuda, llavors parla des del teu cor, no des del buit d'un personatge tràgic que mai ha nascut.

Amb saliva sortint per les comissures de la boca, en Brandl va rugir:

- No puc!

- Cada personatge tràgic està tacat per un defecte, posseït per la necessitat de salvar el món o a si mateix d'un crim imperdonable. Ningú pot erigir-se davant la humanitat i jutjar-la, no sense ser ell mateix jutjat al seu torn. L’Otias suaument va desenvolupar l'improvisat embenat embolicat al voltant de la mà esquerra d’en Brandl, fent una ganyota per la gravetat de la cremada. La mossegada cauteritzada d'un sabre de llum era innegable -. Quan perseguim ombres, estem destinats a trobar la foscor. - Mirant fixament a la cara d’en Brandl, l’Otias va xiuxiuejar -: I com tu bé saps, el costat fosc sempre ha tingut el seu preu.

- Què m'ha passat? -va implorar en Brandl.

- Et vas quedar mirant la medul·la col·lectiva de tots els éssers i la vas jutjar, sense abans mirar el teu propi cor. Frustrat, vas seguint el teu tràgic defecte sense massa èxit. Quan l'Emperador va trucar a la teva porta, no t’hi vas poder resistir! -va xiuxiuejar l’Otias - Ningú coneix la foscor millor que un Cavaller Jedi, i ningú era més adequat per exercir aquest paper que tu.

- He matat una dona! - Va panteixar en Brandl -. La vaig asfixiar! Podia sentir el seu cor a la mà... En la meva ment! I vaig estrènyer i vaig estrènyer...

- Has matat a molts -li va acusar l’Otias -. L'Emperador no té sang a les mans, però manté un exèrcit d'altres que sí la tenen.

- Otias, si us plau, ajudeu-me a trobar el camí.

- El camí de la Força aporta equilibri a l'anarquia de la vida, però tu, Adalric -va negar amb el cap amb reprovació -, tu no volies equilibri. El teu orgull era massa gran, i malgrat les meves advertències, vas anar a la recerca del crim inexpiable, el que inevitablement separa l'heroi de les masses indigents. I el vas trobar, no?

Panteixant, en Brandl va dir amb veu ronca:

- Sí! Estava dins meu, dins el meu cor negre tot el temps.

-Està dins de tots nosaltres -va xiuxiuejar l’Otias - si ens atrevim a veure’l. - Exhaust, va sospirar amargament, passant de nou una mà pel seu escàs pèl -. No puc redimir-te del mal que has portat sobre tu mateix, un mal que has exercit en nom de l'Emperador durant tant de temps. M'he passat l'última dècada observant, esperant el teu retorn, assajant el que et diria. - Tristament, va xiuxiuejar -: El que em demanes, no puc donar-t’ho. No hi pot haver redempció per als teus crims. Els morts no poden perdonar.

Apagant el llum, l’Otias va donar l'esquena al torbat Jedi i es va allunyar cap a l'escenari.

En Brandl va donar l'esquena lentament a la silueta familiar, agullonat per la realitat de les paraules de l’Otias. Pressionant l'embenat humit contra el seu palmell ferit, va sortir al pati exterior, entrant a les ales fosques de la part posterior del teatre. Sense fer comentaris, va tornar sobre els seus passos a través dels amplis corredors, més enllà dels arcaics expositors, fins al pati més enllà de les portes. Armant-se de valor enfront de les imatges violentes que es disparaven a través de la seva ment, el Jedi es va rendir a l'última llum del sol minvant de Trulalis, imaginant que els raigs impotents tenien el poder de cremar la seva carn.

Enutjat, va buscar a les palpentes sota la seva túnica, extraient un objecte cilíndric de grans dimensions. En Ross es va estremir momentàniament, traumatitzat per la seva trobada amb el sabre de llum del Jedi. Amb recobrada confiança, es va adonar que aquest objecte era molt més gran i estava cobert amb petites palanques de control i pantalles de dades. Com si retorcés el coll d'un enemic invisible, en Brandl va fer girar l'objecte per tornar-lo a col·locar dins de la seva túnica. Lleugerament, va sentir els passos del contrabandista darrere d'ell, movent-se amb mesura discreció, com per no molestar els seus torbats pensaments.

- Prefereixo el menyspreu, capità -va xiuxiuejar, els seus ulls llampant amb violència -. La seva compassió em fa fàstic.

Estenent la seva llarga gambada, va sortir del pati del teatre, impertorbable per la pols gruixut als seus peus.

________________________________________

1 Les primeres escenes d'aquest relat van ser traduïdes pel company Pepinillo. Jo em vaig limitar a fer algunes correccions ortogràfiques, gramaticals i / o d'estil, però principalment la traducció és seva. (N. del T. Javi-Wan Kenobi)

2 Ol'val: Hola o adéu en corellià Antic. (N. d'en Pepinillo)

3 Halle fiques chun, petchuk: Un insult en corellià Antic, traducció desconeguda. (N. d'en Pepinillo)

4 Koccic sulng: Comporta't (reprimenda) en corellià Antic (N. d'en Pepinillo)

5 Ohna Fülle Guth: Un desafiament o insult (N. d'en Pepinillo)

6 A partir d'aquest moment acaba la part traduïda per Pepinillo i comença la traduïda íntegrament per mi. Perquè quedi més diferenciat, a partir d'aquest moment canvio la maquetació del text, sense sagnies de primera línia ni guions llargs (N. Del T. Javi-Wan Kenobi)

 Amb això queda clar que jo (VanSan Binks) tradueixo en català allò que altres han traduït al castellà.

Següent