Campions de la Força (VII)

Anterior

7

Haver-s’hi convertit en esperit sense cos feia que en Luke Skywalker es veiés reduït a la impotència mentre contemplava com la seva germana Leia i els seus estudiants Jedi entraven a la gran sala d'audiències. L’R2 precedia la desfilada com una escorta silenciosa, i el petit androide va anar rodant lentament al llarg de l'avinguda fins aturar-se davant de la plataforma sobre la qual hi havia el cos d’en Luke.

Els estudiants Jedi es van alinear davant la silueta immòbil del seu instructor, i la van contemplar amb tant respecte com si estiguessin assistint a un funeral. En Luke va poder percebre les emocions que emanaven d'ells: pena, confusió, abatiment i una profunda preocupació.

- Leia! -Va cridar amb la seva nova veu ultraterrenal embolcallada en ecos fantasmals -. Leia! -Va repetir tan fort com era capaç de fer-ho, intentant obrir-se pas a través dels murs d'altres dimensions que el mantenien presoner.

La Leia es va arronsar lleument sobre si mateixa, però no va semblar sentir-lo i es va inclinar cap endavant per posar la mà sobre un dels freds braços del cos d’en Luke.

-No se si pots escoltar-me, Luke -li va sentir xiuxiuejar -, però és que no estàs mort. Encara puc percebre la teva presència a prop nostre... Trobarem alguna manera d'ajudar-te. Seguirem intentant-lo fins que ho aconseguim.

Després va prémer suaument la flàccida mà d’en Luke, i es va girar ràpidament mentre parpellejava per contenir les llàgrimes que havien començat a acumular-se en els seus ulls.

-Leia... -Va sospirar en Luke.

Va contemplar com els estudiants Jedi la seguien fins al turboascensor, i un instant després va tornar a trobar-se sol amb el seu cos paralitzat i va recórrer amb la mirada els murs plens de ressons del gran temple massassi.

-Bé, si ha d’anar així... -Va murmurar.

Va començar a buscar una altra solució. Si l’R2 no podia sentir-lo i si la Leia i els altres estudiants Jedi no eren capaços de percebre la seva presència, llavors potser pugui comunicar-se amb algú que es trobés en el seu nou pla d'existència. Luke intentaria trobar un lluminós esperit Jedi amb el qual ja havia parlat moltes vegades anteriorment.

- Ben! -Va cridar -. Obi-Wan Kenobi, pots sentir-me?

La seva veu va vibrar en l'èter, i en Luke va tornar a cridar en el silenci utilitzant tota la potència de foc emocional que era capaç d'extreure del fons de la seva ànima.

- Ben!

La manca de resposta va fer que en Luke se sentís cada vegada més preocupat, i va decidir cridar a altres esperits.

- Yoda! Pare... Ànakin Skywalker!

Va esperar, però tampoc hi va haver resposta...

I va seguir sense haver-la fins que de sobte va sentir una ondulació gelada que va recórrer l'aire com un caramell que es fon molt lentament, i va sentir unes paraules que van semblar sorgir dels murs en forma de tremolor impalpable.

-No poden sentir-te, Skywalker..., però jo sí que puc.

En Luke va girar sobre si mateix i va veure formar-se una esquerda en els murs de pedra. L’esquerda es va anar tornant cada vegada més i més fosca, i una silueta negra com el quitrà va traspuar d'ella i es va anar solidificant a poc a poc fins adquirir la forma d'un home encaputxat, els trets, i en Luke per fi va poder veure’l amb claredat pel fet de trobar-se en el mateix pla dels esperits on residia l'ombra. El desconegut tenia una llarga cabellera negra, la pell molt fosca i un sol negre tatuat en el seu front que semblava cremar. Els seus ulls eren com fragments d'obsidiana, i la brillantor que flamejava en ells era tan gèlid com els reflexos d'aquesta pedra negra. La seva boca estava frunzida en una ganyota de crueltat i d’ira, l'expressió d'algú que ha estat traït i que ha disposat de molt de temps per anar omplint la seva ment amb pensaments impregnats d'amargor.

-Exar Kun... -Va murmurar en Luke, i l'esperit fosc el va sentir sense cap dificultat.

- Gaudeixes veient com el teu esperit està atrapat lluny del teu cos, Skywalker? -Va preguntar en Kun amb veu burleta -. Jo he tingut quatre mil anys per anar-m'hi acostumant a això. Els primers dos segles sempre són els pitjors, saps?

En Luke el va fulminar amb la mirada.

-Has corromput als meus estudiants, Exar Kun. Vas causar la mort d’en Gantoris, i vas tornar a Kyp Durron en contra meva.

En Kun es va posar a riure.

-Potser tot això ha estat un resultat de les teves deficiències com a mestre -va replicar -. O d'haver-te enganyat a tu mateix...

- Què et fa pensar que seguiré així durant milers d'anys? -Va preguntar en Luke.

-Que quant hagi destruït el teu cos físic no tindràs una altra elecció -va respondre en Kun -. Deixar atrapat el meu esperit dins d'aquests temples va ser l'única manera de què pogués sobreviure quan va arribar l'holocaust final. Els Cavallers Jedi havien unit els seus poders per devastar la superfície de Yavin IV. Van matar els pocs nadius que jo havia permès que seguissin vivint, i després van destruir el meu cos en un infern de flames i energia desencadenada.

» El meu esperit es va veure obligat a esperar, esperar i esperar..., fins que per fi vas portar els teus estudiants Jedi aquí. N'hi va haver prou amb què aprenguessin a escoltar-me perquè aquests estudiants poguessin sentir la meva veu.

Un ressò de por va recórrer la ment d’en Luke, però quan va tornar a parlar va fer tot el possible perquè la seva veu sonés tranquil·la i plena de valor.

-No pots fer cap mal al meu cos, Kun -va dir -. No pots entrar en contacte amb res que pertanyi al pla físic. He intentat fer-ho, i sé que és impossible.

-Ah, però jo conec altres maneres de lluitar -va dir l'esperit d’en Kun -, i he disposat de mil·lennis interminables per anar adquirint molta pràctica en elles. Pots tenir la seguretat que acabaré destruint-te, Skywalker.

En Kun es va anar esfumant a les escletxes de les lloses com si estigués fet de fum, i la seva silueta d'ombres va anar descendint cap al cor del Gran Temple com si ja s'hagués afartat de torturar en Luke. Una vegada va haver desaparegut en Luke va tornar a quedar-se sol, però més decidit que mai a escapar de la seva presó etèria.

Trobaria una manera d'aconseguir-ho. Un Jedi sempre era capaç de trobar una manera.

La Leia va despertar sentint-se plena de por un instant després que els bessons haguessin començat a plorar en els seus catres al costat d'ella.

- És l’oncle Luke! -Va dir la Jaina.

-Li faran mal -va dir en Jacen.

La Leia es va aixecar de cop, i va sentir com una sèrie de vibracions sibilants recorrien el seu cos amb un estrany pessigolleig que no s'assemblava a cap sensació que hagués experimentat amb anterioritat. Va percebre més que va sentir l’udolar del vent, com si hi hagués una tempesta atrapada dins del temple i aquesta tingués el seu centre a la gran sala d'audiències on jeia en Luke.

Es va posar una túnica blanca, se la va cenyir a la cintura i va sortir corrent al passadís. Uns quants estudiants Jedi estaven sortint de les seves càmeres, i també semblaven haver experimentat una por indefinible.

Els bessons van saltar dels seus catres.

- No us mogueu d'aquí! -Va cridar la Leia, tornant-se cap a ells i dubtant molt que l'obeïssin -. Cuida d'ells, R2! -Li va cridar a l’androide, que havia aparegut pel passadís amb els llums parpellejant i emetent brunzits de confusió.

Els estudiants Jedi s'havien tornat cap a ella.

- Anem a la gran sala d'audiències! -Va cridar la Leia -. Vinga, doneu-vos pressa!

L’R2 va girar sobre si mateix al passadís i va anar cap a les habitacions de la Leia i els nens, i els xiulets i gemecs de confusió que llançava l'androide van seguir a la Leia pel corredor. Va entrar al turboascensor, i quan aquest es va aturar i va obrir les seves portes la Leia es va trobar que la gegantina cambra estava plena de vents de tempesta que udolaven amunt i avall. La Leia va sortir de l'ascensor i va entrar en el que semblava un autèntic cicló.

Rius d'aire fred entraven per les lluernes del sostre, i els cristalls de gel sorgien del no-res i començaven a brillar a mesura que la temperatura baixava en picat. Vents arribats de totes les direccions van xocar al centre de la gran sala i van començar a girar en un remolí que anava adquirint cada vegada més velocitat i una força irresistible.

-Streen!

L'ancià ermità de Bespin estava immòbil en el perímetre de la tempesta circular amb els plecs marrons de la seva túnica Jedi aletejant al seu voltant. La seva revolta cabellera canosa es retorçava, embolicant el seu cap com si estigués carregada d'estàtica. Els seus llavis forfollaren unes paraules incomprensibles, i els seus ulls van romandre tancats com si estigués tenint un malson.

La Leia sabia que ni tan sols els Jedi més poderosos eren capaços de manipular fenòmens a una escala tan àmplia com la involucrada en el clima, però sí podien moure objectes, i de seguida es va adonar que Streen estava fent precisament això. No estava alterant el clima, sinó que es limitava a desplaçar l'aire, atraient-lo de totes direccions per crear un tornado petit però molt destructiu que ja havia començat a avançar cap al cos d’en Luke.

- No! -Va cridar intentant fer-se sentir per sobre del vent -. Streen!

El cicló va caure sobre en Luke, va assotar el seu cos i el va aixecar per l'aire. Leia va córrer cap al seu germà paralitzat, amb els seus peus tot just tocant a terra mentre els potents vendavals la colpejaven amenaçant-la amb fer-la caure de costat. La tempesta li va fer perdre l'equilibri i la Leia es va trobar llançada pels aires, volant cap a les parets de pedra com si fos un insecte. Va girar sobre si mateixa i va desplegar els seus pensaments, calmant-se prou per poder usar les seves capacitats amb la Força i desviar el seu cos. En comptes de quedar aixafada contra els blocs de pedra, la Leia va relliscar suaument fins arribar a terra.

El cos d’en Luke seguia ascendint, atret cada vegada més cap amunt per l'huracà. La seva túnica Jedi s'enroscava al seu voltant mentre els vents feien que girés amunt i avall, com si fos un cadàver expulsat des de la comporta d'un vaixell de càrrega i enviat cap a la tomba de l'espai.

L’Streen no semblava adonar-se’n del que estava fent.

La Leia va aconseguir posar-se dreta i va saltar. Aquesta vegada va cavalcar sobre els corrents d'aire circulars, i va volar per la part exterior del cicló acostant-se cada vegada més al seu indefens germà. Va aconseguir arribar fins a un plec de la seva túnica i va sentir com els seus dits aferraven la tosca tela..., i després va sentir la cremada de la fricció quan aquesta li va ser arrabassada de la mà. La Leia va tornar a caure a terra.

En Luke havia estat aspirat fins a la boca del tornado, i seguia pujant en direcció a les lluernes.

- Luke! -Va cridar -. Ajuda'm, si us plau...

No tenia ni idea de si en Luke podia sentir-la, o de si podia fer alguna cosa en el cas que l'estigués escoltant. La Leia va acumular totes les seves reserves d'energia en els músculs de les cames i va tornar a saltar a l'aire. Potser li fos possible utilitzar les seves capacitats de levitació Jedi durant una fracció de segon. Sabia que en Luke ho havia fet en diverses ocasions, encara que ella mai havia arribat a dominar aquesta habilitat que en aquells moments s'havia tornat sobtadament molt més important del que mai ho havia estat abans.

El vent la va atrapar quan saltava cap amunt. La Leia va aconseguir arribar a una alçada suficient per agafar-se al cos d’en Luke. Li va envoltar la cintura amb els braços i va retorçar les cames al voltant dels seus turmells, aferrant-se frenèticament a ell amb l'esperança que el seu pes tiraria d’en Luke fent que baixés.

Però el vendaval es va intensificar de sobte quan ja començaven a baixar, i els rugits i udols del cicló es van tornar encara més ensordidors. La Leia va sentir com el gèlid vent hivernal li entumia la pell, deixant-li insensible tot el cos. Un instant després van sortir disparats cap al sostre de la gran sala d'audiències, avançant en línia recta cap a la lluerna de grans dimensions, del qual penjaven fileres de caramells tan amenaçadors com javelines.

I la Leia va comprendre de sobte el que l’Streen tenia intenció de fer-los, ja fos conscient o inconscientment. Serien aspirats fora del Gran Temple, llançats a una gran altura al cel..., i després el vent desapareixeria de sobte i permetria que caiguessin centenars de metres fins a trobar-se amb les branques esmolades com llances del dosser arbori de la jungla.

Les portes de l'ascensor es van obrir i la Kirana Ti va sortir corrent de la plataforma, seguida per la Tionne i en Kam Solusar.

- Atureu a l’Streen! -Va cridar la Leia.

La Kirana Ti va reaccionar a l'instant. Portava una prima però flexible armadura vermellosa feta amb les pells escamoses dels rèptils de Dathomir. En el seu món havia estat una guerrera i havia lluitat emprant una habilitat innata per al maneig de la Força que mai havia estat ensinistrada o refinada, però també havia pres part en combats de naturalesa física.

La Kirana Ti va arrencar a córrer impulsada per les seves llargues i musculoses cames, ajupint el cap mentre es llançava contra el vent ciclònic que envoltava Streen. El vell ermità semblava estar sumit en un profund tràngol, i girava lentament sobre si mateix amb els braços penjant flàccidament als costats i les puntes dels dits molt separades, com si estigués intentant agafar alguna cosa.

La Kirana Ti va trontollar en xocar amb el vent, però va decantar el cap, va separar les cames i va tensar els dits dels seus peus descalços sobre el terra de pedra intentant obtenir la màxima tracció possible. Va seguir impulsant-se cap endavant en contra del vent, i va acabar aconseguint arribar a la zona morta de la tempesta. Després es va llançar sobre l’Streen, derrocant-lo a terra de pedra i immobilitzant-li les mans a l'esquena.

L’Streen va deixar escapar un crit ofegat, va obrir els ulls i va parpellejar diverses vegades. Després va contemplar el que l'envoltava com si no entengués res. El vent es va esfumar a l'instant, i l'atmosfera de la gran sala va tornar a quedar sumida en la immobilitat més absoluta.

La Leia i en Luke ja havien arribat al sostre de la gran estança quan van caure de sobte cap a la duresa inflexible de les lloses que s'estenien sota d'ells. En Luke va caure com un ninot, i la Leia va tractar de recordar com s'utilitzaven les capacitats de levitació, però el pànic li va ennuvolar la ment.

La Tionne i en Kam Solusar van arrencar a córrer i van estirar els braços mentre utilitzaven els ensenyaments que se'ls havia impartit. La Leia es va trobar caient molt més a poc a poc quan ja estava a menys d'un metre de les lloses, i va acabar quedant-se immòbil i suspesa en l'aire al costat del cos d’en Luke. Després van descendint lentament cap a terra. La Leia va abraçar en Luke i el va sostenir al costat del seu pit, però el seu germà no va mostrar la més mínima reacció.

L’Streen es va asseure a terra, i en Kam Solusar va córrer cap a la Kirana Ti per ajudar-la a mantenir-lo immobilitzat. El vell ermità es va posar a plorar. En Kam Solusar va serrar les dents fins a fer-les cruixir i la seva expressió va semblar indicar que desitjava matar l'ancià allà mateix i sense esperar ni un instant, però la Kirana Ti el va detenir.

-No li facis mal -va dir -. No sap què ha estat fent.

-He tingut un malson -va murmurar l’Streen -. L'Home Fosc m'estava parlant... Em parlava en murmuris. Sempre hi és, sempre aguaita... Estava lluitant amb ell en el meu somni.

L’Streen va mirar al seu voltant, com si busqués simpatia o que li animessin a continuar parlant.

-Anava a matar a l'Home Fosc i a salvar-nos a tots, però em veu despertar -va seguir dient.

L’Streen va comprendre per fi on es trobava, i va recórrer la gran sala d'audiències amb la mirada fins que els seus ulls es van posar en la Leia, que seguia abraçant en Luke.

-Et va enganyar, Streen -va dir secament la Kirana Ti -. No estaves lluitant amb l'Home Fosc, sinó que t’estava manipulant. Vas ser la seva eina... Si no us haguéssim detingut, hauries destruït el Mestre Skywalker.

L’Streen va començar a sanglotar.

La Tionne va ajudar la Leia a tornar a col·locar en Luke sobre la gran llosa de pedra que hi havia damunt de la plataforma.

-No sembla haver patit cap dany -va dir la Leia.

-Hem tingut molta sort -va dir la Tionne -. Potser els Cavallers Jedi de l'antiguitat també van haver d'enfrontar a desafiaments semblants...

-Si ho van fer, espero que aconsegueixis trobar les velles històries que ho expliquen -va dir la Leia -. Hem d’esbrinar què van fer aquests Jedi per derrotar els seus enemics.

L’Streen es va posar dret i es va sacsejar alliberant-se de les mans de la Kirana Ti i en Kam Solusar, que seguien subjectant-lo. El rostre de l'ancià estava ple d'ira i indignació.

-Hem de destruir l'Home Fosc abans que ens mati a tots -va dir.

La Leia sabia que l’Streen tenia raó, i va sentir com un temor gelat li estrenyia el cor omplint-lo d'un fred insuportable.

Següent