Un dur hivern (I)

Un dur hivern

Patrícia A. Jackson

I

En el fulgor implacable dels sols bessons de Tatooine, el Mar de les Dunes semblava estar en flames. Monòtones formacions d'argila endurida i una gran extensió de dunes desèrtiques creaven un infinit dosser d'aire reescalfat. Un lleuger vent a baixa altitud bufava sobre les crestes de les dunes, empenyent constantment sorra i pols contra els peus d'aterratge de l'Infrangible.

A l'arribada de la nit, la temperatura pressionava les escales indicadores més enllà del màxim, ofegant un ansiós Drake Paulsen mentre caminava a l'ombra del seu vaixell de càrrega lleuger Ghtroc, l’Infrangible. Agitat, es va agafar les mànigues de la jaqueta de vol i la va llançar per la rampa cap al corredor. Era poc alleujament contra els vents calents. El jove socorroà es va passar les mans per la seva desordenada cabellera marró de rínxols solts, i després amb els dits va jugar amb al pendent daurat del seu lòbul esquerre.

Bufant des del desert profund, la direcció del vent va canviar bruscament. Com la majoria de Tatooine, aquest lloc en particular no tenia nom, ni mèrits, només un conjunt de coordenades que li havia arribat de boca de companys traficants de confiança. Vés a Tatooine, un amic del teu pare està en problemes. Després havien arribat coordenades precises i plans vectorials. Transmetent una urgència que anava més enllà del seu críptic significat, la informació havia arribat en socorroà, meticulosament assajat per aquells que ignoraven el llenguatge. En resposta en aquesta crida, en Drake havia recorregut mitja galàxia, arribant només moments abans de l'hora establerta.

Un gemec llastimós ressonà suaument des del passadís interior de l’Infrangible. Amb les mans als malucs, en Drake es va tornar cap al contorn ombrejat del seu soci, la wookiee Nikaede. Traduint mentalment paraules i frases, va arronsar les espatlles pensatiu, observant el contorn corb de la ballesta que ella sostenia a les mans.

- Mai tindries un blanc clar amb aquesta tempesta que s'acosta -va rondinar ell, amb un to involuntàriament brusc en la seva veu.

Més enllà de l'horitzó que començava a enfosquir, un mur de sorra i pols havia creat una enorme núvol opac que es movia en la seva direcció. En el seu interior, en Drake podia sentir el vent, una remor llunyana que reverberava contra el vessant de la petita serralada.

- Només mantingues els teus ulls oberts - va grunyir i va continuar donant voltes amb nerviosisme.

Al cap d'una hora, el front de la tempesta havia arribat, fent volar la sorra i la pols punyent. Preparat per afrontar el pitjor de la tempesta, en Drake es va posar les ulleres de vol.

- Nikaede! -va cridar des de la rampa -. Sella els impulsors! Això podria posar-se lleig!

Recordant les tempestes de cendra que infestaven el seu món natal, en Drake es va quedar mirant la tempesta, retallant Tatooine i substituint cada imatge amb una visió del seu món natal, Socorro. Aquests pensaments bruscos de la llar li van tocar la fibra sensible, remenant una terrible sensació de pèrdua i buit al seu interior. Distret, el jove pirata no es va adonar de la proximitat del perill fins que el so de passos van ressonar per sobre del vent. Sobresaltat, en Drake es va donar la volta, traient la seva pistola en un moviment fluid.

- No t'apropis més! -va grunyir en bàsic, reconeixent les robes fetes esquinçalls i el filtre d'aire d'un incursor tusken. Embolicat en la violència del vent, el carronyer del desert es va aturar breument, observant el pirata amb freda arrogància abans de reprendre el seu amenaçador avanç.

- Vés-te’n! - va bordar en Drake, mentre l'intrús s'acostava un pas, obligant-lo a retrocedir un altre pas més -. T'ho adverteixo -va dir entre dents. La seva esquena es va trobar amb una brusca resistència, el cos d'un segon incursor tusken -. Nikaede! -va cridar, quan altres ombres van començar a moure’s al llarg del perímetre de la nau. Apartant d'un cop de colze el carronyer del desert, va sortir disparat cap a la rampa.

L'assaltant va trontollar cap enrere, doblegat, arrencant draps i trossos de tela del seu cap.

- Drake! -va exclamar amb veu apagada -. Sóc jo! Tait Ransom!

Tot i el furiós núvol de pols que els envoltava, en Drake va reconèixer la inconfusible cabellera salvatge de pèl negre que va emergir de la disfressa, i el rostre bru que aquesta emmarcava.

- Ets tu!

Rugint amb vehemència, la Nikaede va córrer a través de la rampa de baixada, sostenint el seu arc d'energia modificat. Va grunyir ferotgement, apropant-se protectorament al seu capità, que estava envoltat d'estranys.

- Tranquil·la, Nik -va dir en Drake rient entre dents -. Mira qui és.

- Veig que encara mantens la mateixa companyia -va remugar el contrabandista, fent-se un massatge a la costella masegada -. Mira, Drake -va dir secament -, no hi ha molt de temps. M'alegra veure que vas rebre el meu missatge.

- Tu vas enviar aquesta crida de socors?

-No és per a mi -va dir en Tait. Arrufant els llavis gruixuts, va xiular fortament, una nota vacil·lant que transcendia el vent. En resposta, diverses figures van lliscar per la sorra, a través de la foscor i cap a la nau. Mentre s'acostaven, portaven amb ells un cos inert, immòbil. Lluitant dèbilment, la cara de l'home estava inflada i envermellida per la febre, amb gran quantitat de cicatrius i ferides.

- Toob! -va cridar en Drake amb horror. Va reconèixer les horribles cicatrius, sabent que tenien gairebé dos anys més d'antiguitat del que semblaven. Un dels seus ulls havia desaparegut, i la conca havia estat coberta amb un descolorit pegat de pell escamosa. L'altre ull no era humà, sinó un implant cibernètic que brillava intermitentment, com si funcionés malament.

-És un dur hivern, quan un contrabandista arriba al final dels seus dies -va xiuxiuejar amb tristesa en Tait. Es va apartar a un costat de la rampa, indicant als homes que el pugessin al vaixell de càrrega.

- Què va passar? -La wookiee va grunyir amenaçadorament; en Drake la va fer callar amb una mirada severa -. Acompanya’ls a la meva cabina!

Quan el socorroà es va tornar cap a ell a la recerca de respostes, en Ransom va agitar la mà davant de la cara, restant importància.

- Oblida els detalls, Drake, jo realment no els conec. No sé què li passa o com va arribar en aquest estat.

Inclinant a la cintura, va sacsejar la sorra del seu filtre d'aire, colpejant-lo lleugerament contra el seu taló. En un estrany dialecte, va indicar a la seva gent que s'apartessin de l’Infrangible.

-Bé, llavors què saps? -Remugà en Drake.

- S'està morint -va xiuxiuejar en Tait amb arrogància -. I ja estaria mort si no l’hagués seguit de prop. - Va observar al socorroà acuradament per veure la seva reacció -. En Jabba té una peculiaritat sobre les persones que moren en el seu palau. Una mort inútil és una mort sense sentit. Si no és divertit, o almenys rendible, llavors porta mala sort. I en Jabba odia la mala sort. - Arronsant les espatlles, en Tait va començar a caminar de tornada cap a la tempesta -. Ens va ordenar que el llancéssim al desert. Afortunadament, jo tenia un carregament d'espècia a lliurar i això em va donar el temps suficient per fer córrer la veu.

- Però per què? -va preguntar en Drake -. Toob mai li ha fallat a Jabba!

- Això no té res a veure amb fallar a ningú, Drake. - Reconeixent el caràcter del socorroà, en Tait va xiuxiuejar. -No et facis grans il·lusions, noi! Això no és Socorro i no estem parlant d'Abdi-Badawzi. -Va agafar en Drake pel coll, complagut per la temorosa brillantor que ennuvolava els ulls del noi -. Aquí estem a la primera divisió. El teu pare no està aquí per recollir els teus trossos si t'equivoques. - Deixant anar el socorroà, va xiuxiuejar. -És millor que te’n vagis a l'altra banda de la galàxia. –En Ransom es va posar la màscara i el seu filtre respirador. -Espera que passi la tempesta abans d'abandonar el planeta.

Tan silenciosament com havia arribat, va desaparèixer en la tempesta de sorra.

Pujant la rampa a la cursa, en Drake va iniciar la seqüència de tancament. Una sobtada ràfega de vent va sacsejar l’Infrangible, colpejant a través dels conductes de ventilació i els cilindres oberts.

- Nikaede, fixa els suports d'aterratge i bloqueja tots els conductes de ventilació! -La seva veu va ressonar pel passadís, ofegada per l'udol del vendaval de fora -. Assegura't de què els escuts de les bobines de l'impulsor estiguin actius!

Sortint de la cabina del capità, la wookiee va rugir indicant que havia entès les ordres, detenint-se breument per mirar al seu company i després a la cabina. Un gemec planyívol va escapar de la boca amb grans dents.

- No et preocupis -li va dir en Drake -. M'ocuparé d'ell jo mateix. Només tanca aquests respiradors i assegura't que l’hiperimpulsor funciona. Potser necessitem usar-lo a corre-cuita. -Quan la wookiee es va retirar, el socorroà va vacil·lar a la porta de la seva cabina personal. De mala gana, va entrar, forçant una llarga i tremolosa respiració en els seus pulmons. Agenollant-se al costat de la llitera integrada en la mampara, es va quedar mirant la figura marcida que hi havia sota les mantes i va veure com l'ancià s'estremia i gemegava en el seu deliri. Prenent la farmaciola i una tovallola antisèptica del seu interior, suaument va netejar el front febril d’en Toob, arrufant les celles acord la brutícia i la pols s'enganxaven a la tela i deixaven al descobert la carn mutilada i cremada pel sol de la cara del corellià -. Toob? -va xiuxiuejar.

Amb un parpelleig, l'ull es va obrir, amb les vores inflades i vermelles per la febre. Assentada a la conca de carn solta, la unitat cibernètica brunzí sorollosament, enfocant el jove pirata. Breument, un lleu somriure es va formar en els llavis plens d'ampolles d’en Toob.

- Drake -va murmurar amb veu ronca -. Realment ets tu, noi?

- Qui si no? -va xiuxiuejar en Drake. Tal com havia fet tantes vegades quan era nen, va prendre la mà del contrabandista i pressionà el palmell contra el seu front. Lluitant contra les llàgrimes, va recordar la força d'aquesta mà tan sols 10 anys enrere i com havia estat capaç de bressolar-lo i protegir-lo. En Drake va mirar, impàvid, l'arruïnat rostre del corellià, recordant com una trobada traumàtica amb un detonador termal casolà havia deixat set homes morts i dos supervivents, un que va perdre una cama, i l'altre els ulls. Tot com resultat de l'intent fallit d'un caçador de recompenses per aconseguir la fama. Un pegat suau i groguenc de pell callosa cobria el que hauria d'haver estat l'ull esquerre i la seva conca. Poc després de perdre l'ull dret a causa de la radiació, va ser substituït per l'òptica cibernètica.

Banyat en suor freda, en Toob balbucejà:

-Jo... sabia que aquest brètol... Tait Ransom... et trobaria - va dir amb veu ronca. Presa d'un violent espasme de dolor, el corellià es va arronsar, tossint. Gemegant miserablement, es va relaxar sobre els coixins, temporalment atrapat entre la inconsciència i la vigília.

- Tranquil -va xiuxiuejar en Drake -. Ara estàs fora de perill. Guarda les teves forces. - Les seves paraules van caure en oïdes sordes mentre feia costat a l'ancià pujant les mantes fins al seu coll -. Nik! -va exclamar pel comunicador intern -. Eleva 10 graus la temperatura de la meva cabina.

Esgotat i desmoralitzat per la caiguda d'un heroi de la seva infància, en Drake es va aferrar a la mà d'en Toob, posant la carn freda i ferma contra el seu front, com si s’ancorés al corellià en el món material. Inundat per un torrent d'imatges de la infància, va somriure, recordant les paraules pujades de to d'una cançó de bar de contrabandistes, una que en Toob havia utilitzat sovint com si fos una cançó de bressol. Recordant la calidesa i l'energia de l'abraçada de l'home i el cor ronc de les paraules, va començar a cantar.

- He estat a banda i banda d'un bláster. Se’m coneix per qui són els meus enemics. Estic preparat per saltar al desastre. Dolça dama -va badallar amb força-, dolça dama, Besa’m, Besa’m si us plau. -Mig adormit, va seguir murmurant -. He fet... la carrera de Kèssel... i he sobreviscut...

Conforme el suport de l'esgotament s'apoderava d'ell, es va quedar plàcidament adormit.

- He fet la carrera de Kèssel i he sobreviscut a l'espectacle! He aparegut en els taulers d'anuncis de Mos Eisley, però no sóc cap heroi, només un murri solitari. Dolça dama, tens alguna cosa especial per a mi?

Sorprès pel cor jactanciós, en Drake es va despertar. Desorientat, va caure del llit, embolicat en les mantes. Aixecant el cap cap a les ombres que s'esvaïen, es va colpejar amb força el front contra la carcassa del llit. Invocant diverses malediccions socorroanes, es va fregar la contusió i es va asseure en un poti-poti de mantes i coixins. Recordant mentalment els seus passos, va recordar el missatge desesperat que li havia portat al llunyà món de Tatooine i el seu embogit intent de trencar les regles de l’hiperespai per arribar a les coordenades prescrites en el temps assenyalat.

Havien passat diverses hores, d'acord amb el seu indicador, i el confós socorroà no recordava haver donat l'ordre de partir. De sobte, la seva ment va evocar les imatges inquietants de la cara gris i inflada d’en Toob i la veu confusa d’en Tait Ransom i la tempesta de sorra que s'acostava. Creuant la porta a batzegades, va córrer pel passadís mentre el cor estrident ressonava a la secció de popa de la nau.

- No desapareixeré en cap cens Imperial! No, no treballaré a les mines de l'Emperador! No tinc por de donar el Salt Final jo sol, mentre pugui desitjar cel clar a tots els meus companys! - Un vers melòdic de wookiee va sonar a meitat de la tornada -. Bona noia, Nikaede! Ara vaig a buscar en Drake -va grunyir en Toob -. Tu vés a la cabina i posa rumb a Redcap.

- Redcap? -Va dir en Drake per si mateix, escoltant el xiulet de les plaques de la coberta lliscant en la seva posició. Sortint al passadís d'accés, va veure com la Nikaede desactivava l'últim dels escuts de les bobines de l'impulsor. En Toob era a prop, mirant -. Per què Redcap?

- Drake! -Va exclamar en Toob amb sincer afecte. El seu rostre encara estava enrogit per la febre, la seva veu aspra i inflamada per la infecció -. Què et passa, noi? Sembla que haguessis vist un fantasma.

Creuant els braços sobre el pit, en Drake es va recolzar contra la mampara.

- No estic tan segur de no haver-ho fet.

Somrient alegrement, en Toob es va acostar coixejant fins a ell, colpejant el front del jove socorroà amb el palmell de la mà.

- Pot un fantasma fer això? -va fer broma. Es va tornar cap a la wookiee -. Estableix un rumb a Redcap. A tota potència!

La Nikaede va vacil·lar. Tot i que el vell li queia bé i s'havia acostumat a confiar en ell, fins i tot en absència del seu capità, era reticent a traspassar els límits de la lleialtat.

En Drake va somriure, amb la seva fe en l'amistat renovada.

- Endavant, Nik. Redcap.

- Tens aquí un bon primer oficial, Drake. La millor mecànica que he vist en aquest costat de la Vora Exterior.

Abans que oblidés la seva pregunta, en Drake va xiuxiuejar:

- Què hi ha a Redcap, Toob? I no comencis a tirar pilotes fora per evitar contestar-me. Aquesta és la meva nau -va afirmar amb serietat -. Si estàs fins al coll de fems de bantha, vull saber com i per què.

- Em sembla just -va reconèixer en Toob. Per un moment, en Drake va poder veure a través de les gruixudes cicatrius i la pell escamosa l'antic Toob, d'ulls marrons, avergonyit, i sempre somrient amb picardia -. És el carregament més gran d'espècia que tu o qualsevol altre contrabandista hàgiu vist mai. Espècia suficient per convertir-me en rei! Vaja, amb la meva banda, podria comprar aquesta bola de pols i convertir-la en una casa de retir. I et diré una cosa Drake; vaig a assegurar-me que en Marji et doni un tall del negoci.

- Marji?

- Saylor Marjan, un amic meu dels vells temps. - De sobte el seu rostre es va enfosquir, mostrant els senyals de la malaltia i la preocupació -. Parlant d'aquests dies, tinc una cosa per a tu. - Extraient la cadena i les xapes metàl·liques de la butxaca de la seva armilla, en Toob li va lliurar les identificacions militars a Drake -. Eren del teu pare - va murmurar el corellià -. Vaig escoltar que va fer la seva fortuna fa uns anys i vaig pensar que voldries tenir-les.

En Drake va agafar la cadena, contemplant en silenci els gravats metàl·lics del nom del seu pare, el seu rang i la seva unitat.

- Un coronel? -Va preguntar estranyat -. Va ser un dels Bha'lir Negres? Això és real?

- Et sembla real, noi? – El va renyar en Toob. Hi havia brusquedat en la seva veu -. El teu pare podia superar a un caça TIE amb una mà a l'accelerador i l'altra en una ampolla de whisky corellià. Li deien la Plaga Socorroana...

L'ull del contrabandista es va apagar sense previ avís. Va caure de genolls, recolzant-se pesadament contra la paret del passadís.

- Et tinc -va exclamar en Drake, subjectant la forma desplomada contra el seu cos.

- Què ha passat? -Va murmurar en Toob.

- Crec que serà millor que et fiquis al llit fins que arribem a Redcap. –Va ajudar en Toob a tornar a la seva habitació, es va defensar de la protesta que estava a punt de fer el contrabandista, afegint -: Podràs explicar-m’ho tot sobre els Bha'lir Negres i com el meu pare va acabar sent coronel.

- Bé, el que escoltaràs és autèntic -va insistir en Toob -. Per les meves bandes de sang, és una història real.

Següent