23
La claredat del dia
entrava per les lluernes rectangulars oberts al sostre del Gran Temple. En Kyp
estava assegut en un banc de pedra bastant dur i incòmode a la gran sala
d'audiències, escoltant al Mestre Skywalker. Fingia prestar atenció a les seves
paraules, encara que això li estava resultant cada vegada més difícil a mesura
que anava empitjorant la seva opinió sobre els coneixements de l’Skywalker.
Els altres
estudiants Jedi van romandre immòbils en absorta fascinació mentre l’Skywalker
col·locava el petit cub blanc d’un Holocrò sobre del seu pedestal. L'aparell va
comptar una altra història dels antics Cavallers Jedi, narrant les seves
heroiques aventures i les seves batalles contra el costat fosc..., una
infinitat d'esforços que al final no havien servit de res, ja que l'Emperador i
Darth Vader havien resultat ser més forts que els Cavallers Jedi i els havien
aixafat.
L’Skywalker es
negava a aprendre d'aquell fracàs. Si pretenia aconseguir que els nous
Cavallers Jedi arribessin a un poder més gran, llavors hauria d'haver estat
capaç d'admetre l'existència de noves capacitats i fer tot el necessari perquè el
seu nou Orde de Cavallers Jedi fos prou poderosa per a resistir una purga com
la que havia dut a terme Vader.
L’Exar Kun havia
ensenyat moltes coses al Kyp i li havia revelat els camins del Sith, però el
Mestre Skywalker mai adoptaria aquells ensenyaments. En Kyp es va preguntar per
què es molestava a seguir escoltant l’Skywalker. Semblava tan feble, tan
vacil·lant i indecís...
Els altres
estudiants eren una font de fortalesa potencial. Havien après com establir
contacte amb la Força, però no havien anat més enllà del mer nivell del novici
i fins al moment no eren més que simples prestidigitadors, aficionats que
fingien interpretar un paper que els era massa gran a tots. Es negaven a investigar
el que s'ocultava darrera de les portes d'un poder més gran, però en Kyp no
tenia por de fer-ho. Ell sí que era capaç d'enfrontar aquella enorme
responsabilitat.
Un altre guardià
hologràfic d’un Holocrò va aparèixer en l'aire i va començar a explicar la
història de com el jove Yoda s'havia convertit en un Jedi. En Kyp va reprimir
un badall, incapaç de comprendre per què havien de seguir veient totes aquelles
històries trivials.
Va estirar el coll
per contemplar les parets de l'enorme temple de pedra, i va intentar imaginar
la Gran Guerra Sith que s'havia lliurat feia quatre mil anys. Va pensar en la
raça massassi, aquells éssers de pell humida i una mica viscosa que havien
estat esclavitzats per l’Exar Kun i als que havia utilitzat com a eines per
construir els temples que havia erigit guiant-se per arxius Sith encara més
antics i oblidats. Kun havia revitalitzat els ensenyaments foscos i s'havia
autoconcedit el títol de Senyor Fosc del Sith, una tradició que s'havia anat
succeint ininterrompudament fins Darth Vader, que havia estat l'últim senyor
Fosc.
Els temples d’Exar
Kun havien estat construïts a Yavin IV, l'últim lloc de repòs arqueològic de la
increïblement antiga raça Sith, perquè servissin com a punts focals per tal de
concentrar el seu poder. Kun havia governat la lluna coberta de jungles, i
havia controlat forces que van estar a punt de derrotar l'Antiga República.
Però Ulic Qel-Droma, un senyor de la guerra Jedi, havia traït a Kun, i tot el poder
combinat dels Jedi s'havia desencadenat sobre Yavin IV per lliurar una última
batalla definitiva, exterminant tota la raça massassi, destruint gairebé tots
els temples Sith i fent desaparèixer la major part de les selves en un
holocaust plogut del cel. Però l’Exar Kun havia aconseguit enquistar el seu
esperit a Yavin IV, i havia esperat durant quatre mil anys fins que un altre
Jedi va arribar per fi per despertar-lo...
En Kyp es va remoure
nerviosament i va fingir prestar atenció. La càmera del temple semblava estar
extremadament calenta. L’Holocrò seguia mostrant la seva interminable història.
En Luke escoltava la
veu de l'aparell amb un somriure beatífic als llavis, i els altres estudiants
seguien contemplant les imatges. En Kyp es va dedicar a mirar les parets i es
va preguntar per què hi era.
La penombra que
anunciava l'arribada de la nit ja havia començat a caure sobre les jungles de Yavin
IV, i en Luke Skywalker es va tirar enrere i es va permetre gaudir d'una estona
de descans en una de les sales comunes. L'estada era bastant més petita que la
gran sala d'audiències i tenia un sostre d'arcades de pedra i taules polides,
així com mobiliari encara en condicions de ser utilitzat dels temps de
l'ocupació rebel. Els vells suports per torxes estaven ocupats per llums que
desprenien una brillant claredat.
En Luke podia sentir
el cansament que s'anava estenent per tot el seu cos i la mossegada de la fam
en el seu estómac. Els estudiants també estaven descansant, i recarregaven les
seves reserves d'energia mental.
En Luke havia passat
tot el dia supervisant-los mentre portaven a terme els seus exercicis amb la
Força, l'ensinistrament de levitació, la visualització de batalles i
conflictes, la percepció de la presència d'animals i criatures de la jungla, i
l'aprenentatge de la història Jedi mitjançant l’Holocrò. Estava molt complagut
amb els seus progressos. La mort d’en Gantoris encara resultava tan dolorosa
com una ferida oberta que no hagués curat, però en Luke podia veure que els
seus altres estudiants estaven fent grans avenços i començava a creure que
aconseguiria crear una nova germanor de Cavallers Jedi.
Una estudiant
anomenada Tionne estava asseguda en una cantonada de l'estada preparant-se per
tocar un instrument musical de corda consistent en dues caixes de ressonància
buides separades per un eix en el qual estaven muntades les cordes tonals.
-Aquesta és la
balada de la Nomi Sunrider, una Jedi dels antics temps de l'Orde de Cavallers
Jedi... -va dir.
La Tionne va
somriure. La seva llarga cabellera platejada li arribava fins més avall de les
espatlles, surant sobre el seu pit i dividint-se com un riu d'aigües
blanquejades per l'escuma al llarg de la seva esquena. Tenia els ulls petits i
una mica més junts del que seria normal, i les seves pupil·les relluïen amb
centelleigs color mareperla. El seu nas era petit i la seva mandíbula una mica
quadrada, i en Luke va pensar que hi havia més exotisme que autèntica bellesa.
La Tionne adorava
les antigues llegendes, balades i històries dels Jedi. Abans que en Luke la
trobés durant el curs de la cerca de candidats Jedi, Tionne ja havia decidit
dedicar la seva vida a ressuscitar les velles històries que extreia dels arxius
i a popularitzar-les. En Luke l'havia sotmès a la prova que li permetia
descobrir el talent Jedi i havia obtingut un resultat positiu, i encara que el
potencial de Tionne potser no fos tan elevat com el d'altres estudiants, no hi
havia dubte que compensava aquesta petita inferioritat més que sobradament amb
el seu immens entusiasme i devoció.
Els altres estudiants
van buscar cadires, bancs o merament un lloc a terra per sentir cantar la
Tionne. La jove va posar l'instrument sobre la seva falda i va començar a
prémer les cordes amb les dues mans mentre els estudiants l'escoltaven en un
silenci absolut, i no va trigar a omplir les nits amb una suau música plena de
ressons que semblava alimentar-se de la lletra de la cançó que entonava i
fer-la encara més delicada i fugissera a la vegada.
En Luke va tancar
els ulls i va escoltar la història de la jove Nomi Sunrider, que havia decidit
sotmetre’s a l'ensinistrament Jedi pel qual hauria hagut de passar el seu marit
després que aquest fos assassinat. La Nomi va acabar jugant un paper decisiu en
la devastadora Guerra Sith que havia enfrontat a Jedi contra Jedi en els temps de
l'Antiga República.
En Luke va somriure
mentre sentia la música i les notes harmonioses embolicades en ecos acompanyant
a la veu suau com la remor de l'aigua de la Tionne, que cantava amb passió. Tot
d'una va sentir un cruixit procedent de l'altre extrem de l'estada, i va tornar
la mirada cap allà per veure com Kyp Durron es removia nerviosament amb el nas
arrufat. El jove va sospirar, va tornar a arrufar el nas i va acabar posant-se
dret, interrompent la cançó de la Tionne en fer-ho.
-Preferiria que no seguissis
entossudint-te a perpetuar aquesta història ridícula, Tionne -va dir de sobte
-. La Nomi Sunrider no va ser més que una víctima... Va lluitar en les Guerres
Sith sense arribar a entendre en cap moment per què s'estaven lliurant totes
aquestes batalles. Va creure amb una fe cega tot el que li deien els seus
mestres Jedi, que estaven molt espantats perquè l’Exar Kun havia descobert una
forma de què els Jedi incrementessin enormement el seu poder.
La Tionne va deixar
el seu instrument sobre les lloses del sòl i va tensar les mans damunt de la
seva túnica agafant-se els genolls. Semblava entre perplexa i consternada i els
seus petits ulls brillaven, plens de confusió.
- De què estàs
parlant? –L’abatiment li havia enronquit la veu -. He dedicat moltes setmanes a
reconstruir aquesta llegenda... Tothom sabia el que estava fent, Kyp. Si tenies
altres informacions sobre ella, per què no les vas compartir amb mi?
- On t'has
assabentat de tot això, Kyp ? -va preguntar en Luke aixecant-se.
Es va posar les mans
als malucs i va intentar obligar en Kyp a baixar la vista mirant-li fixament. El
jove s'havia anat tornant cada vegada més impulsiu i irascible a mesura que
anava adquirint coneixements Jedi. «Mai has perdre la calma...» Yoda l'hi havia
repetit una vegada i una altra, però en Luke no sabia com tranquil·litzar en
Kyp.
En Kyp va recórrer
l'estada amb la mirada, contemplant els estudiants que l'observaven amb els
rostres plens de sorpresa.
-Si la Guerra Sith
hagués acabat d'una altra manera -va dir -, llavors potser els Cavallers Jedi
haurien après a defensar-se quan Darth Vader va començar a perseguir-los, i
potser no haurien perit tots. Els Jedi mai haurien caigut i nosaltres no seríem
aquí, rebent els suposats ensenyaments d'algú que no sap més que nosaltres.
En Luke no es va
immutar.
-Conta’m com has
esbrinat tot això, Kyp.
En Kyp va tensar els
llavis i va entretancar els ulls. Va fer diverses inspiracions molt profundes, i
en Luke va percebre el remolí d'emocions que s'agitava dins d'ell, com si la
seva ment estigués funcionant a tota velocitat per trobar una resposta.
-Jo també puc
utilitzar l’Holocrò -va dir per fi -. Com ens repeteix una vegada i una altra
el Mestre Skywalker, tots estem obligats a aprendre el més aviat possible.
En Luke no podia
creure en les paraules del jove, però l’R2 va entrar de sobte abans de
formular-li una altra pregunta. El petit androide va deixar escapar un veloç
raig de xiulets i
sons estridents. Semblava estar molt alarmat, però en Luke va aconseguir
desxifrar una part del missatge transmès en llenguatge electrònic.
- No teniu ni idea de qui pot ser?
-va preguntar.
L’R2 va emetre un xiulet de negativa
que va començar en un extrem de l'escala tonal i la va recórrer per complet.
-Tenim un visitant -va anunciar en
Luke -. Una nau s'està posant a la pista de descens en aquests mateixos
instants... Anem a saludar al pilot? -Es va tornar per posar una mà amb fermesa
sobre l'espatlla d’en Kyp, però el jove la va apartar amb un brusc encongiment
-. Ja parlarem de tot això més tard, Kyp.
En Luke va sortir de l'estada
precedint als estudiants, agraint amb alleujament aquella inesperada distracció
que ajudaria a dissipar la tensió. Els estudiants Jedi van seguir pel tram de
graons de pedra i a través de l'hangar fins que van arribar a la pista.
Un caça personal de petites
dimensions, un Z-95 Caçador de Caps, un esvelt aparell metàl·lic que era usat
amb bastant freqüència pels contrabandistes -va traçar un parell de cercles
sobre la pista i es va posar a la clariana. Els altres estudiants van romandre
immòbils allà on començava la graella de descens, però en Luke va anar cap a la
nau.
Les portes de la cabina es van obrir
pujant com les ales d'un gran insecte i una silueta va emergir del buit. En
Luke va veure un vestit platejat molt cenyit que s'adheria a les corbes del cos
d'una dona jove. La silueta va baixar de la nau, es va treure un casc opac i va
moure el cap fent oscil·lar la seva cabellera d'un castany vermellós. En el
passat aquell rostre ferm i angulós havia semblat una fosca màscara
d'implacable decisió, però en Luke va veure que s'havia suavitzat. Els seus
ulls donaven la impressió d'haver-se tornat més grans, i els seus opulents
llavis ja no estaven tan poc familiaritzats amb el somriure com abans.
-Mara Jade... -va dir.
-Hola, Luke -va replicar ella mentre
es posava el casc sota el braç esquerre estrenyent-lo contra la seva caixa
toràcica i el contemplava amb una ombra gairebé imperceptible d'afabilitat en
la mirada -. O ara he de dir «Mestre Skywalker»? -va afegir arquejant les
celles.
En Luke va arronsar les espatlles i
va estendre els braços cap a ella per donar-li la benvinguda.
-Això dependrà del perquè estiguis
aquí.
La Mara Jade va deixar la cabina del
Caçador de Caps oberta darrere d'ella i va creuar la clariana per acceptar la
mà que li oferia el Luke. Després va girar sobre els seus talons en un moviment
clarament militar per contemplar la dotzena d'estudiants que havien acudit al
centre d'ensinistrament d’en Luke.
-Em vas dir que tenia la capacitat
d'utilitzar la Força -va murmurar -. Bé, doncs he vingut aquí per esbrinar
algunes coses més sobre això. Els poders Jedi podrien ajudar-me a dirigir la
unió de contrabandistes.
Va obrir la cremallera d'una bossa
de viatge flexible que penjava de la seva espatlla i va treure d'ella un
paquetet de plecs de tela micro compactats, molts més dels que en Luke hagués
cregut que podien cabre en un embolcall tan diminut. La Mara Jade va sacsejar
els plecs marrons fins que va aconseguir desplegar la peça.
La seva mirada va recórrer les
túniques idèntiques que portaven tots els estudiants d’en Luke, i després va
tornar a posar-la en ell.
- Veus? -va comentar -. Fins i tot
m'he portat una túnica Jedi...
El sopar va consistir en un generós
estofat de runyip, condimentat amb espècies, i bols de verdures trinxades, i
mentre menjaven Luke va contemplar com la Mara Jade s'alimentava com si
estigués morta de fam. En Luke va menjar a poc a poc i assaborint cada mos,
percebent les substàncies nutritives i les energies a mesura que anaven
impregnant lentament el seu cos.
-La Nova República compta amb els
teus Cavallers Jedi, Luke, i la situació està empitjorant molt allà fora -va
dir tot d'una la Mara Jade.
En Luke es va inclinar cap endavant,
ajuntant les puntes dels dits i intentant captar ecos de les emocions de la Mara
Jade.
- Què està passant? -va preguntar -.
Tenim moltes ganes de conèixer les últimes notícies.
-Bé... -va dir la Mara Jade, que
encara estava mastegant un mos de verdures. El va engolir i va prendre un glop
d'aigua fresca, arrufant les celles bevent-la -com si hagués esperat trobar-se
amb una altra cosa -. L’almirall Daala continua amb les seves depredacions. No
sembla estar aliada amb cap dels senyors de la guerra imperials. Pel que hem
pogut esbrinar, està intentant causar molts danys a qualsevol que s'oposi a
l'Imperi..., i la veritat és que està causant moltíssims danys. En Luke. Saps
que ha estat atacant vaixells de subministrament, desintegrant-los a l'espai?
També va destruir la nova colònia de Dantooine.
- Dantooine! -va exclamar en Luke.
La Mara el va mirar.
-Sí. Un dels teus estudiants
procedeix d'aquest grup de gent, no?
En Luke s'havia quedat totalment
immòbil. Alguns estudiants van deixar escapar panteixos ofegats de perplexitat
i horror. En Luke va sentir que la ment li donava voltes pensant en tots
aquells refugiats als quals havia ajudat a traslladar a un lloc suposadament segur
traient-los del traïdor món d’Eol Sha... únicament perquè tots acabessin sent
aniquilats.
-Ja no es troba amb nosaltres -va
aconseguir dir per fi -. En Gantoris va morir. No estava... preparat per
controlar els poders que va intentar utilitzar.
La Mara Jade va enarcar seves primes
celles i va esperar que en Luke seguís explicant-se, però va continuar parlant
veient que aquest guardava silenci.
-El pitjor va passar quan la Daala
va atacar Calamari -va seguir dient -. Pel que sembla pretenia destruir les
drassanes orbitals, però l'almirall Ackbar va aconseguir reconèixer a temps la
tàctica que estava emprant. Va destruir un dels seus tres Destructors
Estel·lars..., però tot i així la Daala se les hi va arreglar per enfonsar dues
ciutats flotants dels calamarians. Hi va haver molts milers de morts.
En Kyp Durron es va posar dret a
l'altre extrem de la llarga taula.
- La Daala va perdre un altre dels
seus Destructors Estel·lars?
La Mara Jade va mirar com si acabés
d'adonar-se’n de la presència del jove de cabells foscos.
-Encara té dos Destructors
Estel·lars i no té inhibicions -va replicar -. L’almirall Daala encara pot
causar una quantitat de destrucció increïble, i posseeix una arma de la qual
ningú més sembla disposar, sap que no té res a perdre.
-Hauria d'haver-me sacrificat a mi
mateix -va dir en Kyp -. Podria haver-la matat amb les meves mans nues quan em
trobava a bord del Gorgona...
El jove va baixar la veu i va
començar a relatar la història que en Luke ja coneixia.
-Vàrem robar el Triturador de Sols davant dels seus nassos, i vàrem malbaratar la
nostra oportunitat -va dir en Kyp -. Teníem a les nostres mans una arma amb la
qual podríem haver assestat un cop decisiu als planetes que segueixen sent
lleials a l'Imperi, per descomptat, però... Bé, què vam fer amb ella? Vàrem
llançar el Triturador de Sols al
nucli d'un gegant gasós, on no ens pot ser de cap utilitat.
-Calma't -va dir en Luke.
Va moure una mà demanant al Kyp que
s'assegués, però en Kyp va posar les seves sobre de la pedra envetada de la taula
i es va inclinar sobre ella per fulminar al Luke amb la mirada.
- L'amenaça imperial no va a
esfumar-se per si sola! -va exclamar -. Si unim tots els nostres poders Jedi,
podem recuperar el Triturador de Sols
arrencant-lo del nucli de Yavin... Podem treure’l d'allà i iniciar la cacera
dels imperials. Quina missió més neta pot haver per a nosaltres? Per què ens
estem limitant a amagar-nos en aquesta lluna remota i oblidada de tots?
En Kyp va fer una pausa, clarament
enfurismat. Els altres estudiants el van contemplar en silenci, i en Kyp els va
tornar la mirada sense deixar-se intimidar.
- Sou tots idiotes o què? -va cridar
-. No ens podem permetre el luxe de perdre més temps refinant les nostres
capacitats levitatòries, mantenint roques en equilibri o detectant la presència
d'uns rosegadors a la jungla. De què serveix això? Si no anem a utilitzar els
nostres poders per ajudar a la Nova República, per què estem tractant de
perfeccionar-nos?
En Luke va mirar la Mara Jade, que
semblava molt interessada en la discussió. Després va tornar a concentrar la
seva atenció en Kyp, i va veure que el jove tot just havia tocat el seu sopar.
-Perquè els Jedi no obren d'aquesta
manera -va dir -. Has estudiat el Codi, i saps com ens hem d'enfrontar a una
situació difícil. Els Jedi mai resolen els problemes mitjançant la destrucció
indiscriminada.
En Kyp li va donar l'esquena a Luke,
va anar cap a la porta del menjador i va girar sobre si mateix sota l'arc de
pedra de l'entrada.
-Si no utilitzem el nostre poder,
llavors no veig de què ens serveix el fet de tenir-ho -va dir -. Estem traint
la Força amb la nostra covardia.
Va estrènyer les dents, i quan va
tornar a parlar ho va fer en un to de veu molt més baix i calmat.
-No estic molt segur de què més puc
aprendre aquí. Mestre Skywalker -va dir.
I va desaparèixer al passadís
després d'haver pronunciat aquelles paraules.
En Kyp sentia en la seva pell el
pessigolleig del poder contingut amb prou feines, com si la sang hagués
començat a bombollejar dins les seves venes. Va avançar pel passadís del temple
tan de pressa com un projectil, i quan va arribar a la pesada porta de la seva
càmera va utilitzar la Força per obrir-la de cop, fent-la xocar contra la paret
tan violentament que l'impacte va desprendre un llarg fragment de pedra d'un
bloc.
Com era possible que hagués arribat
a sentir admiració pel Mestre Skywalker? Què veia en ell Han Solo per
considerar-lo amic seu? L'instructor Jedi estava totalment cec a la realitat.
No sabia res dels problemes, es tapava els ulls amb la seva capa Jedi i es
negava a utilitzar els seus poders en benefici de la Nova República! L'Imperi
seguia sent una amenaça, com demostraven els atacs a Calamari i Dantooine que
havia dut a terme la Daala. Si l’Skywalker es negava a utilitzar els seus
poders per aniquilar l'enemic, llavors això potser volia dir que les seves
conviccions no eren prou sòlides.
Però les d’en Kyp sí que ho eren.
No podia seguir a l'Acadèmia Jedi
per més temps. Va girar salvatgement del coll de la seva túnica per
treure-se’l. Després va anar fins al petit munt d'objectes personals que havia
portat amb ell i va agafar una bossa de viatge on havia guardat la capa negra
que en Han li havia lliurat com a regal de comiat. Durant el seu ensinistrament
en el praxeum s'havia conformat amb la vella túnica de tela basta que li havia
donat el Mestre Skywalker, però ja no volia portar-la mai més.
L’Exar Kun li havia mostrat com
deixar en llibertat poders immensos. En Kyp no confiava en el Senyor Sith, però
no podia negar la veritat del que li havia ensenyat l'home fet d'ombres. En Kyp
podia veure amb els seus propis ulls els resultats d'aquell poder.
Però de moment el que havia de fer
era marxar d'allà per pensar amb calma, i posar una mica d'ordre en el caos de
pensaments i emocions confusos que s'agitaven dins la seva ment.
Va obrir la bossa de viatge per
agafar la capa negra. Dos petits rosegadors que es movien amb la velocitat del
llamp van sorgir dels plecs de tela on s'havien refugiat i es van esfumar amb
la celeritat d'un raig de líquid per una esquerda de la paret de pedra.
En Kyp es va alarmar prou per perdre
el control de la seva ira durant un moment, i va llançar una descàrrega
d'energia que va perseguir als dos rosegadors al llarg dels seus estrets túnels
fins assolir-los i incinerar-los en plena fugida. Els seus ossos ennegrits van
seguir movent-se cap endavant durant uns instants a causa de la inèrcia, i
després es van convertir en una muntanyeta de pols que es va escampar sobre el
terra de pedra del túnel.
En Kyp ja havia deixat de prestar
atenció a l'incident. Va agafar la capa i la va sostenir davant seu. Els brins
reflectius incrustats en la tela relluïen com amb un poder ocult. En Kyp es va
embolicar en la capa i va recollir uns quants objectes personals.
Havia de marxar lluny. Havia de
pensar. Havia de ser fort.
Quan l’R2 va fer sonar totes les
alarmes ja bastant avançada la nit, en Luke va despertar a l'instant. Va anar
corrent pels passadissos fins a la zona de descens. La Mara Jade corria al seu
costat, tan alerta com si ja tingués una idea bastant aproximada del que podia
estar passant.
Els ulls d’en Luke es van adaptar
ràpidament a la negror del cel ple d'estrelles, que quedava tenyit per una
pàl·lida claredat cap al sud a causa dels reflexos procedents de Yavin, el
gegant gasós. La Mara i en Luke es van aturar després d'haver sortit per les
portes a mig obrir l'hangar i van veure com el Z-95 Caçador de Caps de la Mara
s'elevava de la graella de descens amb tots els llums de situació apagats.
- Està robant la meva nau! -va
cridar la Mara Jade.
Els motors subllumínics del Caçador
de Caps van entrar en acció i van deixar un raig d'ardent claredat blanca
darrere de l'aparell mentre aquest sortia disparat cap al cel.
En Luke va bellugar el cap amb
incredulitat, i es va adonar que havia estès una mà sense adonar-se del que
feia per suplicar en Kyp Durron que tornés.
El petit caça va esdevenir una
ratlla blanca que es va anar fent més i més petita fins que va entrar en
òrbita, i un instant després es va esfumar entre les estrelles.
En Luke va sentir un terrible buit,
i va comprendre que havia perdut per sempre a un altre dels seus estudiants
Jedi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada