Només
els droides serveixen al Creador
Kathy Tyers
I
- Nau en
circumval·lació lunar - crepità el comunicador -. Li parla la nau 3-9 de
Seguretat de Kline. Transmeti les dades del seu permís d'entrada.
- Oh, oh -va grunyir
en Woyiq -. Males companyies.
Daye Azur-Jamin es
va incorporar. Els seus aparells ortopèdics van ressonar per ajustar-se. Monor
II dominava la pantalla visora, amb la seva
atmosfera opalina ocultant els seus cinc continents.
La nau cisterna
rebel era un trasto antic, i feia olor de suor vella. L'equip d’en Daye havia
esperat esmunyir-se a través del sistema, camuflat entre desenes de naus
similars.
- Responem? -va
preguntar.
- O això o ens
disparen - va dir en Toalar. La traficant d'armes rebel Una Poot havia donat a
Toalar un codi de microxip alterat, però li havia advertit que no diposités
massa fe en ell... o en el permís d'entrada. En Toalar va teclejar al tauler de
control -. Transmetent ara. - La veu del gotal era monòtona, però defensava amb
passió la llibertat de tots els éssers. Els seus cons perceptors semblaven
gruixudes banyes. Plecs de pell marró grisenca creuaven la cara on els humans
tindrien el nas.
En una lluna
propera, Toalar i Woyiq acabaven d'ocultar 10.000 carrabines blàster i dos
explosius de gran potència. Monor II estava ocupat per l'Imperi. En Toalar
encara havia de llançar una petita càpsula dient als éssers intel·ligents
natius de Monor, els sunesis, on recollir les armes. Una li havia ordenat
utilitzar una càpsula de missatge, en lloc d'una transmissió subespacial, per
evitar la intercepció imperial. Les probabilitats que contactessin tan sols amb
ells semblaven astronòmicament petites. Això era una tremenda mala sort.
En Woyiq es va
fregar les galtes amb les seves mans grans i peludes.
- Maleïda sigui,
s'estan prenent massa temps. – En Woyiq havia competit en tornejos de lluita
lliure imperials. Ell i en Toalar es comportaven com una parella unida per un
deute de vida, encara que cap parlava mai del vincle que els unia. Les seves
cames musculoses destacar quan en Woyiq es va inclinar cap endavant.
Envejós, en Daye
agafà els aparells ortopèdics de les cames. Fora del seu vestit de vol, rígides
tires metàl·liques unien les varetes d'aliatge clavades en els ossos de la
cama. Els mecanismes droide automatitzats estaven controlats per un implant a
la part inferior de la seva columna vertebral.
En Daye havia
sabotejat la seva pròpia planta d'armament, en lloc de deixar que l'Imperi
prengués el control. En Toalar l’havia trobat mig mort sota les runes i se'l va
emportar fora del planeta. A la remota Estació Plata, un atac Imperial havia
interromput el tractament bacta que havia reparat la seva mà i gairebé
restaurat una de les seves cames aixafades. Posteriorment, els metges rebels li
van reforçar amb pròtesis les dues cames, i van reemplaçar l'espatlla
destrossada, però el dany cranial el va deixar cec al 85 per cent en el seu ull
dret, i amb la visió borrosa a l'esquerre. Restaurar completament la seva visió
hauria requerit cirurgia que aquests metges no estaven equipats per dur a
terme. Li van implantar un clip al pòmul esquerre, el que li permetia portar
una monolent temporal d'alta potència. Estava aprenent a ignorar la nebulosa
visió de túnel de l'ull dret.
- Potser puguem
fugir d'ells. – En Toalar ja estava prenent un rumb més enllà de la lluna,
atraient a la Seguretat de Kline lluny d'aquesta partida d'armes.
Seguretat va
respondre.
- El codi no és
reconegut a nivell local. Esperin a ser abordats.
En Daye va posar les
dues mans sobre el panell d'armament.
- Alto el foc -va
dir en Toalar -. Anem a necessitar tota la potència del motor. - Va prémer un
control -. Càpsula llançada. -Gran part de l'impuls de la nau cisterna es
traslladaria a aquesta càpsula d'aliatge de mig metre de llarg, llançant-la cap
a la superfície de Monor -. En cinc segons, deixarem enrere la gravetat...
La nau cisterna es
va estremir. En Daye va sortir llançat cap endavant contra els estrets
cinturons de seguretat.
En Toalar va
colpejar un altre panell.
- Raig tractor - va
dir. En Daye clarament va sentir la ira d’en Toalar, reflectida per Woyiq, les
lliçons d'Una havien aconseguit molt -. Alto el foc, Daye. Això no serà d'ajuda
ara.
- Vostès. - El
comunicador va tornar a crepitar -. Apaguin els seus motors. Prepareu-vos per a
ser abordats per homes armats. Cooperin o se'ls dispararà. Ens és igual el que
triïn.
- Cooperarem -va
respondre en Toalar. Va tallar la connexió -. Daye, queda't a coberta -va
murmurar -. Una diu que l'administrador Fuguée deté alguns contrabandistes, els
fa algunes preguntes, i després els condemna a treballs menors. Això sempre ha
estat una possibilitat. Amb el temps sortirem fora del planeta.
En Daye va arrufar
les celles. Toalar, com Una, creia massa fermament en la petita sensibilitat a
la Força d’en Daye. Una havia sobreviscut a un marit que havia sabut alguna
cosa sobre l'ús de la Força. Hi havia reclutat en Daye per la seva
sensibilitat, malgrat les seves ferides.
Però ell no podia
manipular totes les converses.
- Algunes preguntes?
-va preguntar.
En Toalar es va
allisar el pelatge gris sobre les celles ossudes.
- Simplement convenç
Fuguée que no som cap amenaça.
Allà a Druckenwell,
en Daye havia estat considerat com un bon jutge de caràcter. Només la Tinian
I'att se n'havia adonat que podia sentir feblement els sentiments dels
altres...
Tinian. Va tancar
els ulls. Hi havia estimat el seu coratge, la seva creativitat i la seva
desimboltura. Ella estimava treballar en armament, la roba casual, i la música
ràpida... i, sorprenentment, a ell. Li feia mal recordar-se a si mateix tal com
la Tinian l'havia conegut, abans que el Moff Eisen Kerioth destruís les seves
vides. A Armament I'att, ella hauria estat l'hereva. Ell hauria estat el seu
segon supervisor, expert en disseny i administració. Ella hauria acariciat la
franja prematurament grisa a la cella esquerra i bromejaria: sense ella, el seu
rostre semblaria massa jove per manar sobre els seus empleats.
Ja no hi havia risc
d'això. Va doblegar la seva espatlla adolorida. El Moff Kerioth havia
arrossegat una cama... però sense ajuda mecanitzada, en Daye només podia
gatejar. D'altra banda, la seva monolent li donava tot l'encant d'un lliscant
amb un sol far.
Almenys la Tinian
havia escapat intacta, gràcies a Daye i a un guardaespatlles wookiee. No
l'havia tornat a veure des de llavors. Ella mai havia de saber que havia
sobreviscut. Tenia la intenció dedicar-se al servei de la Rebel·lió, i després
descansar... per sempre.
No hi havia res a
bord d'aquella nau cisterna del que valgués la pena intentar desprendre’s.
Només podien esperar. Monor II, que figurava en els registres imperials més
recents com la Colònia Kline, jeia indefens davant dels saquejadors de planetes
imperials. Els enginyers químics cobejaven la seva cirriboira, un resplendent
núvol perpetu de vidres tan lleugers que suraven a l'atmosfera de Monor. En
Daye va ajustar l'anell d'ajust de la seva monolent a la distància màxima.
L'atmosfera irisada es va enfocar.
El mateix va fer
l'altra nau, que creixia lentament a la pantalla. La seva forma llarga i prima,
més gruixuda en ambdós extrems, semblava un transportador intra-sistema.
Va preferir mirar el
planeta. Els sunesis natius de Monor tenien cries peludes i intel·ligents,
privades de parla, amb sistemes nerviosos difusos. Quan complien uns 15 anys
estàndard, deixaven de menjar i formaven un capoll. Alguns mai despertaven,
però la majoria es transformaven en adults sense pèl. Les peces bucals adultes
els permetien parlar bàsic. També utilitzaven ultrasons.
Igual que moltes
espècies intel·ligents, havien lluitat entre si durant segles. Ara el seu
sacerdot/príncep, Agapos el Novè, els estava incitant a unir-se i rebel·lar-se.
Les cries sunesianes necessiten la cirriboira per formar amb èxit el seu
capoll, i l'Imperi amenaçava amb emportar-se-la tota. Els escrits de l’Agapos
eren tan eloqüents - tan universalment rellevants - que diverses resistències
planetàries retransmetien cada transmissió. A bord de la nau d'Una, en Daye
havia accedit a diverses cites. En particular, li agradava una:
"Vosaltres, que us oposeu no només a la tirania, sinó al tirà, doneu un
pas endavant! El Nou Ordre pretén donar caça a la Dama Llibertat. Rebem a
aquesta audaç fugitiva. Lluitem audaçment al seu costat!"
L'Imperi havia
respost posant preu al seu cap.
La nau de seguretat
eclipsava Monor II. Les cames d’en Daye van ressonar mentre es desplomava al
seu seient.
- No et preocupis
-va murmurar en Toalar -. L'administrador Fuguée no ens causarà molts
problemes.
***
El primer home a
creuar la resclosa d'aire vestia l'uniforme negre d'un soldat.
- Uf. - Es va tapar
el nas amb els dits-. Miri, tinent Karr. Mig droide pudent. On és l'altra
meitat?
El següent a
embarcar portava la insígnia de dos colors d'un tinent naval.
-Així és -va
esbufegar, descansant a la mampara d'estribord mentre dos homes més pujaven a
bord -. Desitjareu haver intentat fer contraban en algun altre sistema, nois.
L'administrador Brago menysprea els de la vostra mena.
Brago... No Fuguée?
- No som
contrabandistes -va insistir en Daye. Traficants
d'armes era el terme adequat...
En Toalar va afegir:
- Necessitem
reparacions. Descobrim massa tard que no...
- Expliqueu-li-ho a
Brago. - Karr, prim i d'uns trenta anys, es va furgar entre les dents amb un
llarg tros de metall -. Heu llançat una càpsula de missatges. Jo diria que
esteu realitzant contraban.
L'informant d'Una
devia haver encertat: l'Imperi es disposava a acabar amb els sunesis. Per què
si no anava a enviar un administrador nou, més dur? Havien d’aconseguir
aquestes armes. Havia de retenir aquest equip fins que la càpsula de missatges
d'Una s'esvaís en l'atmosfera de Monor.
- Porteu-los a bord
- va dir el tinent Karr.
En Woyiq va cridar.
Va agitar els seus fornits braços en llargs i potents arcs. Dos soldats van
volar contra les mampares. Van caure sobre la coberta abans que un tercer
imperial l’atordís.
En Karr va seguir
furgant-se les dents. El tercer soldat, un noi pèl-roig que semblava més
espantat que ferotge, va empènyer lleugerament a Woyiq amb la punta d'una bota.
L'humà de grans dimensions no es va moure... però havia guanyat 15 valuosos
segons.
En Karr va aixecar
un comunicador.
- Keehon, envieu una
altra esquadra. Tinc tres masses per a arrossegar. - Es va gratar la barbeta
amb el comunicador, mirant a Daye i Toalar -. Us ve de gust que siguin 5, nois?
En Daye va passar el
pes d'una cama a una altra, equilibrant-se. Si Toalar movia un pèl, ell
saltaria també. Les cames droides eren extraordinàriament fortes.
En Toalar va aixecar
les seves mans amb urpes, mostrant-se mans de moment.
-Millor -va observar
en Karr -. Conor, emporta-te'ls.
El jove soldat va
moure la seva arma. En Daye va avançar a través de la resclosa d'aire. Algú li
va agafar els braços per darrere i els va subjectar amb manilles. En Toalar
també va ser agafat ràpidament. El jove soldat els va conduir per un curt
passadís fins al pont de la patrullera.
- Seieu -va dir,
assenyalant un espai entre piles de càrrega subjectes amb cintes al llarg d’una
mampara.
Almenys per aquí
feia una olor millor. En Daye va col·laborar tan a poc a poc com s'atrevia, i
el soldat no li va donar pressa. Va subjectar amb cables els canells d’en
Toalar i d’en Daye a unes anelles de subjecció. Un altre grup va arrossegar en
Woyiq, el va col·locar en posició vertical, i el van assegurar. El cap d’en
Woyiq va quedar penjant.
El tinent Karr va
pujar al pont.
- Desenganxeu-la.
Amb un pesat so
metàl·lic, la nau imperial es va deixar anar de la nau cisterna d'Una Poot. En
Karr va alçar la vista cap a una pantalla del visor sobre el seu cap.
- Trobeu aquesta
càpsula - va bordar.
La nau d'Una va
aparèixer a la vista. Potser la seva massa amagués la càpsula. Un jove de pell
fosca va agafar unes empunyadures que sobresortien de la seva estació.
- Senyor, permís per
disparar?
- Voleu-la pels
aires.
Una llum blanca va
creuar l'espai. El trasto d'Una es va dissoldre en trossos.
- Anem - va grunyir
el tinent -. Mitja ració per a tots si ningú és capaç de veure aquesta càpsula.
En Daye va sentir
feblement l'antipatia i la desconfiança dels soldats.
- La veig! -va
exclamar el jove soldat pèl-roig -. Rumb Sis - cinc per dos.
En Daye va tirar de
les seves manilles. L'artiller de pell fosca va estrènyer les empunyadures de
nou.
- Objectiu destruït.
Quin objectiu? Es va preguntar en Daye frenèticament. Les runes o la càpsula de missatges? Sentia
alguna cosa estranya a l’artiller.
- Ja era hora- va
dir en Karr -. Aquesta és la tripulació més lenta que he tingut. Establiu curs
cap a la Colònia Kline.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada