28
L’almirall Daala, immòbil al pont de
comandament del Gorgona, contemplava
horroritzada com l’Hidra sucumbia a
la destrucció després que el seu pont de comandament quedés aniquilat pel xoc
amb el Triturador de Sols. Els únics supervivents
de la nau serien els pilots dels caces que formaven els sis esquadrons TIE, i a
part d'ells tota la dotació del Destructor Estel·lar periria.
El seu rostre semblava tallat en
gel, però les llàgrimes que no havia vessat cremaven dins dels ulls de la Daala.
Milers de persones es van precipitar a la seva mort quan l’Hidra va caure en el remolí negre com un immens drac aniquilat.
El Triturador de Sols es va obrir pas a través de la destrucció,
relluint amb la seva insuportable invulnerabilitat, i va avançar cap al mur
exterior de les Goles.
- No han d'escapar! -Va ordenar
secament -. Plena potència a tots els sistemes impulsors.
El fracàs havia caigut sobre ella
amb un pes tan implacable com el d'una enclusa. Portava massa temps amagant-se
en les Goles, mantenint la disciplina entre les seves tropes i sotmetent-les a
exercicis de pràctica i maniobres... però això no havia estat suficient. A la
primera batalla real que lliurava. La Daala havia perdut una quarta part de les
forces a les seves ordres.... Contra quatre presoners fugitius!
El Gran Moff Tarkin li hauria creuat
la cara d'una bufetada i l'hauria despullat del comandament. La Daala va sentir
la coïssor de la bufetada imaginària en les seves galtes.
- Lamentaran el dia que ens van fer
sortir de les Goles! -Va murmurar.
Però sense el Triturador de Sols, els seus plans per sembrar el caos i la
destrucció a la Nova República s'ensorrarien. La Daala va fer una ràpida i
profunda inspiració d'aire. No podia desaprofitar ni un instant deixant-se
dominar pel pànic. Pensa de pressa. Pren decisions. Evita la catàstrofe.
La plataforma de comunicacions va
emetre una espurna iridescent i la imatge d’en Tol Sivron va aparèixer en ella.
La transmissió crepitava i tremolava a causa de les disrupcions estàtiques causades
per les fogonades làser que esclataven al seu voltant.
- Almirall Daala! Si té intenció de
desplegar la seva flota, insisteixo que es porti als científics de la
Instal·lació de les Goles amb vostè.
La Daala va seguir contemplant la
mort ígnia de l’Hidra sense prendre’s
la molèstia de tornar-se cap la imatge del twi'lek. Va pensar en tots els
enfrontaments que havia tingut amb l'administrador, a la incompetència d’en
Sivron, les seves excuses i continus retards i la seva insistència a
multiplicar els informes i les proves fins a l'infinit.
-Haurà d'arreglar-se-les pel seu
compte, Tol Sivron -va dir -. Ha arribat el moment que complim amb el nostre
deure de soldats imperials.
En Tol Sivron estava tan nerviós que
les seves cues cefàliques es van agitar ràpidament darrere del seu cap.
- Pensa marxar i deixar-nos
indefensos? Què hi ha de les ordres que va rebre del Gran Moff Tarkin? Se
suposa que ha de protegir-nos! Com a mínim deixi un Destructor Estel·lar
aquí...
La Daala va bellugar el cap, i el
gest va fer que el torrent de la seva cabellera rogenca ondulés al seu voltant.
-En Tarkin és mort, i a partir d'ara
jo prendré totes les decisions -va dir -. Necessito tota la potència de foc de
què disposo per assestar un cop mortal a la Nova República.
-Almirall Daala, he d’insistir
que...
La Daala va desenfundar la pistola
desintegradora que penjava del seu maluc i va apuntar amb ella a la imatge d’en
Sivron visible a la plataforma de comunicacions. Si el twi'lek hagués estat al
pont de comandament en carn i ossos, la Daala l’hauria matat, però mai
permetria que un mer atac d'ira l’impulsés a destruir un equip valuós. La Daala
va mantenir el canó del desintegrador apuntat cap a la imatge d’en Tol Sivron i
va anar cap a ella com si volgués amenaçar-lo.
-Petició denegada, director Sivron
-va dir, i va desconnectar la plataforma i es va tornar per contemplar a la
seva flota amb la cara totalment impassible -. Anem a sortir de les Goles per
perseguir el Triturador de Sols,
comandant Kratas -va afegir -. Faci tornar immediatament a tots els esquadrons
de caces TIE!
En Kratas va donar l'ordre, i la
Daala va contemplar com les diminutes naus s'afanyaven a tornar als seus
hangars.
-Que els tres Destructors Estel·lars
es connectin al mateix ordinador de curs -va ordenar removent-se nerviosament i
maleint el retard que suposaria haver d'esperar el retorn dels caces TIE -. Extrauré
les coordenades dels meus registres personals, i les xifraré amb el meu codi
d'accés.
Ningú havia sortit de la
Instal·lació de les Goles des de la partida dels enginyers que l'havien
construït, i a ells se'ls havia assignat un curs equivocat que havia condemnat
a la nau a caure en un dels forats negres. Però aquesta vegada l’almirall Daala
i tota la potència de foc que es trobava a les seves ordres caurien sobre la
desprevinguda galàxia, i es disposarien a reconquerir-la.
El Triturador de Sols vibrava a causa de les mil tensions que
suportava mentre recorria la corda fluixa gravitatòria a través del remolí de
les Goles.
En Kyp Durron estava assegut davant
dels controls simplificats i en Han Solo romania immòbil al seu costat sense
apartar els ulls del jove ni un sol instant, però al Han mai se li acudiria
interferir en les decisions intuïtives d’en Kyp encara que semblés un malson el
camí que s'estenia davant seu.
En Kyp tenia els ulls entretancats i
estava contemplant una imatge mental del perillós laberint que havien de
recórrer fins arribar a un lloc segur. Va desviar la nau cap a estribord i un
instant després es va llançar en picat, evitant frenèticament obstacles invisibles.
En Han mantenia una ferma pressió tranquil·litzadora sobre l'espatlla del jove.
Els remolins de gasos reescalfats cremaven al seu voltant com els forns de
l'infern.
La Qwi Xux no apartava la mirada
d’en Kyp i del seu pilotatge a cegues. Els seus ulls d'un blau fosc estaven
molt oberts i el seu rostre semblava transfigurat pel terror.
-No et preocupis -va dir en Han -. El
noi sap el que es fa... Si hi ha algú que pugui treure'ns de les Goles és ell.
-Sí, però... Com ho està fent?
La veu de la Qwi va sonar
curiosament aflautada, com notes estridents produïdes per un aficionat a la
música que no conegués el seu instrument.
-De cap manera que la teva ciència
pugui explicar -va replicar en Han -. No estic molt segur de comprendre la
Força, però no dubto de la seva existència ni del que pot fer... Hi va haver un
temps en què pensava que no era més que una mena d'estafa religiosa, però això
s'ha acabat.
Els telons de gasos es van separar
de sobte davant d'ells i van revelar la negror infinita de l'espai. Per fi havien aconseguit sortir de les
Goles!
En Luke i en Lando estaven fent tot
el possible per fugir de les forces de Kèssel, i la desesperació va fer que
intentessin obrir-se pas a través de la formació dels navilis de combat més
grans. Els dos s'encongien sobre si mateixos a l'uníson cada vegada que un feix
d'energia s'estavellava contra els escuts del Falcó.
La gegantina silueta del creuer
d'atac Loronar es trobava just a la trajectòria que estaven seguint, i els
impedia buscar un dubtós refugi en les Goles. Els deu canons iònics instal·lats
a la proa del creuer d'atac escopien autentica destrucció contra ells.
Un raig va donar de ple en el Falcó Mil·lenari, i els seus sistemes van parpellejar mentre dolls
d'espurnes sortien acomiadades dels panells de control. En Lando va aferrar les
palanques d'anul·lació manual.
-Els nostres escuts s'estan
esfondrant, i aquests tipus no volen fer presoners -va dir al Luke.
-Fica’ns en les Goles -va respondre
en Luke -. És la nostra única oportunitat!
- Mai vaig pensar que mantindria els
dits creuats desitjant que em passés alguna cosa així! –En Lando es va encorbar
sobre els controls -. Intenta reforçar els escuts frontals, R2... Hem de passar
per davant d'aquest creuer d'atac, i anem a rebre una bona pallissa quan ho
fem. Un impacte de ple i estarem fregits...
-Espera un moment -va dir en Luke
intentant veure alguna cosa entre els remolins de gasos que s'agitaven davant
d'ells -. Un objecte està sortint de les Goles!
L'arç metàl·lic que era el Triturador de Sols va sorgir del cúmul
movent-se a la velocitat del llamp i deixant un deixant de gasos calents
darrere d'ell. Uns instants després tres Destructors Estel·lars van emergir de
les Goles en una envestida tan impetuosa i imparable com la d'un ramat de
banthes embolicats en flames.
El sospir d'alleujament que va
llançar en Han va esdevenir una exclamació consternada quan va veure la flota
de batalla de Kèssel desplegada davant d'ells amb tot el seu armament començant
a escopir foc.
- D'on han sortit totes aquestes naus?
No poden haver-se quedat aquí tot aquest temps per esperar-nos!
-Han, a què pot ser degut que cada
vegada que aconseguim fugir ens trobem ficats en una situació encara pitjor que
la que acabem de deixar enrere? -Va preguntar en Kyp, esgotat per la dura prova
d'haver pilotat el Triturador de Sols a
través de les Goles.
-Tot és qüestió de saber escollir el
moment adequat, noi. -Han va deixar caure els punys sobre els controls del Triturador de Sols -. Això no és just!
Haurien d’haver-nos donat per morts fa dies!
En Chewbacca va deixar escapar un
xiscle i va estendre un dit pelut cap al visor, assenyalant una nau que es
trobava a l'avantguarda de l'acumulació de forces d'atac. Era el Falcó Mil·lenari.
Les comissures dels llavis d’en Han
es van corbar cap avall.
-Vaig a acabar amb aquest repulsiu
traficant viscós que pilota la meva nau... -Va murmurar -. És que no ens queda
ni un sol canó làser que estigui en condicions de funcionar?
En Chewbacca va respondre amb un
grunyit de negativa després d'haver efectuat una nova comprovació de les
fileres d'instruments.
-Bé, doncs llavors els envestirem
tal com vam fer amb aquest Destructor Estel·lar.
-Han, tinc la impressió que les
altres naus estan perseguint al Falcó
-va dir en Kyp sobte -. Estan disparant contra ell.
En Han es va inclinar cap endavant
per veure-hi millor. La Qwi estava d'acord amb l'avaluació de la situació que
acabava de fer en Kyp.
-Aquest vaixell de càrrega lleuger
no sembla formar part de la flota atacant -va dir.
Els feixos verds dels turbolàsers
van sortir disparats cap al Falcó des
de la patrullera de sistemes, l'enorme creuer d'atac i els creuers lleugers de
la classe Carraca. L'expressió d’en Han va canviar a l'instant.
-Eh, què està passant aquí? Que no
se'ls acudeixi carregar-se la meva nau!
I un instant després els Destructors
Estel·lars de la Daala van aparèixer darrere d'ells, escapant de la presa
gravitatòria de les Goles.
- Fes un cop d'ull a les pantalles
posteriors, Han! -Va cridar en Kyp.
Els Destructors Estel·lars Gorgona, Basilisc i Mantícora
havien aparegut tan sobtadament com monstres que salten de l'interior d'un
armari, tres dimonis gegantins plens d'armament destructor de l'Imperi caigut.
Les bigarrades forces mercenàries de
Kèssel, que ja havien estat disparant els seus canons làser contra el Falcó, es van ensopegar amb la flota
imperial. Algunes naus van aconseguir desviar-se cap als costats i es van
afanyar a fugir buscant el refugi que els oferia Kèssel. Altres es van deixar
dominar pel pànic i van començar a disparar contra els Destructors Estel·lars.
L’almirall Daala estava intentant
controlar les accions de tota la seva flota des d'una sola terminal del pont.
Trobar-se amb totes aquelles naus de combat tan estranyes a l'altre costat de
les Goles l'havia deixat perplexa durant uns moments, però va reaccionar
ràpidament.
- Pugeu els escuts! És un parany...
Les forces rebels estaven esperant-nos.
Com se les hi havia arreglat en Han Solo per enganyar al seu androide
interrogador? La Daala es
va preguntar si els rebels haurien aconseguit descobrir l'existència de la
Instal·lació de les Goles i havien enviat al Han amb una història inventada per
atraure a la flota de la Daala fora del seu refugi en el cúmul de forats
negres, portant-la fins un lloc en el que podrien destruir-la.
Va veure com la flota enemiga
començava a disparar contra les seves naus, però sabia que els rebels no
podrien enfrontar-se a la potència de foc de què disposava. Després de tot, el
Gran Moff Tarkin li havia proporcionat armament més que suficient per destruir
planetes sencers.
- A tots, als llocs de combat!
Acabem amb aquesta escòria d'una vegada i per sempre... -Daala va assenyalar el
conglomerat de caces que escampava els seus eixams a través de la trajectòria
de la seva flota -. Obriu foc!
En Luke i en Lando van intercanviar
una ràpida mirada mentre el foc creuat feia erupció al seu voltant.
- Aquesta podria ser la nostra
ocasió de sortir d'aquí! -Va dir en Lando.
-Tens raó -va dir en Luke -. Estan
tan ocupats que amb una mica de sort ni notaran que ens anem...
-Sí, però em pregunto de quin racó
de l'univers poden haver sortit aquests Destructors Estel·lars.
Els canals de comunicació del Falcó van emetre un xiulet que va
aconseguir ser clarament audible malgrat l’estrèpit degut a l’innocent i poc
amenaçador que resultava entre els timbres d'advertència dels sistemes que es
sobrecarregaven i els escuts que estaven a punt d'esfondrar-se. L’R2 va llançar
una xiulada atraient la seva atenció cap a ell, i en Lando va abaixar la vista.
-Estem rebent un missatge per la
freqüència de comunicacions privada del Falcó.
–en Lando arrufar les celles -. Com pot haver algú que la conegui... i com pot
haver algú que conegui el codi particular del Falcó?
Un instant després la veu irritada
d’en Han Solo va brollar de la reixeta del comunicador.
- No sé qui viatja a bord del Falcó, però espero que tingui una raó
condemnadament bona per a estar pilotant la meva nau!
- Han! Ets tu? -Va preguntar en
Lando, i en Luke va sentir un calfred sobtat que va recórrer el seu cos des del
cap fins als peus.
- Lando? -Va preguntar en Han
passats uns moments. El rugit d’en Chewbacca va brollar dels altaveus i gairebé
va ofegar l'exclamació de sorpresa d’en Han -. Què estàs fent aquí?
Encegadores llances de llum van
solcar l'espai al seu voltant quan les dues flotes van començar a utilitzar tot
el seu armament. Les forces imperials i el contingent de Kèssel van xocar de
front en una batalla espacial sense quarter, enfrontant-se amb tanta ferocitat
com dos dracs krayt rivals durant l'estació d'aparellament.
-Han, escolta’m amb atenció... En
Luke és amb mi -va dir en Lando -. Hem d’allunyar-nos de Kèssel, però
l'ordinador de navegació del Falcó no
està en condicions de funcionar. No podem saltar a l’hiperespai.
Una explosió a estribord va sacsejar
tota la nau, però la gran majoria de caces de Kèssel havien concentrat la seva
potència de foc sobre l'amenaça molt més gran que representava la flota
imperial. Els tres creuers Carraca no tenien cap esperança de sortir vencedors
contra semblant enemic, però tot i així es van alinear i van començar a
disparar contra el Basilisc.
En Han va parlar amb algú que estava
darrere seu, i després va respondre al Lando pel canal de comunicació privat.
-Podem introduir les coordenades al
vostre ordinador de navegació, i després tornarem a Coruscant junts -va dir.
En Lando va tornar la mirada cap a l'ordinador,
va veure la desfilada de nombres que començava a aparèixer a la pantalla i va
alçar un puny en senyal de triomf.
- Ja les tenim! Prepara't per
saltar, R2.
-Ei, Lando, espero que cuidis bé del
meu vaixell -va dir en Han -. Salta quan rebis el meu senyal.
-Tens la meva paraula, Han.
Les mans d’en Lando ja estaven
voleiant sobre els familiars controls del Falcó.
-Preparats per entrar a l’hiperespai
-va dir en Han.
Les forces de Kèssel van flanquejar
als Destructors Estel·lars, molt més grans que qualsevol dels aparells que les
formaven, i van començar a atacar a les naus imperials martellejant-les amb les
descàrregues dels seus canons iònics i les seves fileres de bateries
turbolàser, però els Destructors Estel·lars van llançar a l'espai els seus esquadrons
de caces TIE perquè fessin una carnisseria amb les poc disciplinades forces de
Kèssel.
- Quan tu diguis, Han!
- Endavant!
L'últim que van veure va ser
l'enorme creuer d'atac Loronar Kesselià esclatant sota el foc creuat del Gorgona i el Mantícora. La nau envoltada de flames va trontollar i va acabar
envestint el Destructor Estel·lar Basilisc,
fent que tota la part inferior de la punta de fletxa es doblegués i comencés a
cremar.
Després l'univers es va omplir de
ratlles lluminoses que un moment abans havien estat estrelles.
La reunió va ser tot el que en Han
havia imaginat. Havia passat molt temps pensant en ella durant el llarg viatge
hiperespacial de tornada a Coruscant.
La Leia i els bessons es van reunir
amb ell en el moment en què el Triturador
de Sols i el Falcó Mil·lenari es posaven junts a la
plataforma d'aterratge elevada. En Han va obrir l'escotilla del Triturador de Sols i va començar a
baixar l'escaleta, però la Leia va anar corrent cap a ell i el va abraçar abans
que tingués temps de baixar del tot.
- Contenta de què hagi tornat? -Va
preguntar en Han.
- T'he trobat a faltar! -Va dir
ella, besant-lo.
-Ja ho sé -va dir ell amb un
somriure murri.
Ella va posar els braços en gerres.
- Com? No m'has trobat a faltar?
En Han es va apartar tímidament.
-Bé, primer ens vam estavellar a
Kèssel, després vàrem quedar atrapats en les mines d'espècia, després un grup
d’imperials ens va capturar enmig d'un munt de forats negres. Realment no he
tingut molt...
Quan semblava que la Leia estava a
punt de donar-li un cop de puny, en Han va reaccionar amb un somriure.
-Però tot i així no recordo haver
estat més de dos segons seguits sense trobar-te a faltar amb tot el meu cor.
La Leia el besà de nou.
L’R2 va baixar rodant per la rampa
del Falcó, i C3PO es va afanyar a
anar a donar-li la benvinguda.
- R2D2! Com me n'alegro que estiguis
de tornada. Ni t'imagines els problemes que hem tingut mentre estaves fora!
L’R2 va xiular una cosa que ningú es
va molestar a traduir.
En Kyp Durron i la Qwi Xux van
baixar del Triturador de Sols i es
van quedar mirant les interminables torres i gratacels de Ciutat Imperial, la
metròpoli de brillant transpariacer i aliatge que s'estenia fins l'horitzó.
Sobre ells, les diminutes llums de les llançadores parpellejaven pel cel.
- Això sí que és una ciutat! -Va dir
en Kyp amb un sospir.
La Qwi semblava aclaparada. El Triturador de Sols seria transferit a un
hangar d'alta seguretat per a ser estudiat per científics de la Nova República.
A la Qwi no li agradava la idea
d'abandonar-lo, però no tenia elecció.
En Han va avançar cap als seus dos
fills, agenollant-se i envoltant al Jacen i la Jaina amb els seus braços.
- Hola, nois! Recordeu al papa? Ha
passat molt de temps, eh?
Els hi va regirar el cabell i se'ls
va quedar mirant amb l’atònita sorpresa que sempre sentia veient tot el que
havien crescut entre les visites que la Wínter els preparava al planeta ocult
d’Anoth. Ara, però, els dos anys d'aïllament i protecció d’en Jacen i la Jaina
havien acabat, i els nens es quedarien a casa, deixant només al petit Ànakin
sota protecció especial.
Jacen va assentir, després, un
instant després, la Jaina va assentir també. En Han no estava segur de creure
en la sinceritat de la seva resposta, però els va abraçar igualment.
-Bé, si no em recordeu, vaig a
intentar canviar això a partir d'ara.
Un estirat oficial vestit amb el
brillant uniforme de l'oficina administrativa va arraconar finalment al Lando
en una refinada sala de descans per a diplomàtics. L'oficial portava un maletí
blindat similar al que portaven els investigadors de crèdit, i tenia el típic
comportament tirant d'una persona a qui se li havia donat una missió en què
sobreestimava dràsticament la importància.
- Vostè és en Lando Calrissian? -Va
dir l'oficial -. He estat tractant de localitzar-lo des de fa dies. M'ha
complicat molt la tasca -va dir a tota velocitat.
En Lando es va adonar que no podia
escapar-se per l'entrada posterior de la sala. Assegut al seu costat a la taula
estava en Han, que va alçar les celles. Tots dos havien anat a aquella sala per
relaxar-se i descansar després dels seus llargs informes a l'Alt Comandament de
l'Aliança.
Per desgràcia, la sala estava
destinada a buròcrates i funcionaris polítics, i només servia begudes
embafadorament dolces. En Han i en Lando estaven prenent les seves a petits
glops, tractant de no fer ganyotes.
En Lando havia escoltat rumors sobre
un investigador que tractava de localitzar-lo, i havia aconseguit esquivar-lo
fins llavors. Temia que algun creditor el perseguís, o que fos alguna queixa
sobre les operacions mineres de gas tibanna que havia abandonat a Bespin, o de
les ardents mines de metall que havia perdut recentment a Nkllon.
-Sí, finalment m'ha atrapat -va dir
en Lando amb un sospir -. Què és el que vol? Aquí a Ciutat Imperial puc
aconseguir la millor representació legal de la galàxia.
-Això no serà necessari -va dir
l'investigador, col·locant el seu maletí blindat sobre la taula i manipulant la
cibertanca -. Em desfaré d'això gustosament.
Va alçar la tapa del maletí, i va
sortir d'ell una llum brillant. La resta de la gent del saló es van girar per
tafanejar. El maletí estava ple amb paquets acuradament seleccionats de gemmes
de foc facetades i brillants crisoprasis.
-Vinc del planeta Dargul, i aquesta
és la recompensa que la duquessa Mistal li devia pel retorn sa i estalvi del
seu estimat consort Dack. Pot fer que les hi taxin, però m'han assegurat que
aquestes joies estan valorades en aproximadament un milió de crèdits. A part
del maletí, que val altres quaranta.
En Lando se’l va quedar mirant,
inclinat sobre el maletí i atordit pel seu contingut.
- Un milió? -Va dir.
-Un milió, més 40 de la maleta.
-Però se suposava que només
aconseguiria la meitat de la recompensa.
L'investigador va buscar a la
butxaca.
-Se m'oblidava donar-li això. És una
galeta-missatge per a vostè d’Slish Fondine, el propietari dels estables on va
ajudar a capturar al nostre consort Dack.
Li va oferir un petit objecte
rectangular.
En Lando el va fer girar a la mà,
amb el nas arrufat, i després va passar la seva ungla per la ranura que tenia a
la meitat. Va obrir la galeta-missatge amb un cruixit, després va desdoblar les
dues meitats perquè es mantingués dempeus sobre la petita taula.
Una imatge del propietari de
l'estable d’amorfoides va cobrar vida.
-Salutacions, Lando Calrissian. Si
escoltes aquest missatge, suposo que has rebut la teva recompensa. M'alegra dir
que el teu suggeriment de no executar el criminal Tymmo hagi resultat ser profitosa
per a tots els implicats. La duquessa Mistal va resultar tan complaguda per
recuperar al seu consort que va insistir en pagar-te la recompensa completa, a
més d'oferir-se a construir per a mi una pista d'obstacles per amorfoides a
l'estadi principal d’Umgul. Ja estem contractant enginyers creatius per
dissenyar obstacles encara més durs per a la nova pista, que, a petició de la
duquessa Mistal, es dirà "Pista Dack".
» T'envio aquestes gemmes de foc
facetades i aquests crisoprasis i espero que et gastis sàviament la recompensa.
Per què no véns a Umgul i fas algunes apostes? Estaré encantat de ser el teu
amfitrió.
Quan el missatge es va dissoldre en
motes de llum, en Lando amb prou feines podia fer res més que mirar bocabadat
la seva fortuna.
En Han va riure, i després va fer un
gest a l'investigador baixet perquè s'assegués.
-Preneu-vos una copa amb nosaltres.
De fet... Quedis amb la meva! De tota manera, és massa dolça per a mi.
L'investigador va negar amb el cap,
mantenint la dura expressió del seu rostre.
-No, gràcies. No crec que la gaudís.
Serà millor que torni al meu treball.
I després de dir això,
l'investigador va sortir del saló.
En Han va donar un copet a
l'espatlla al Lando.
- Què faràs amb tots aquests diners?
Segueixes pensant d’invertir en la mineria d'espècia?
En Lando va tornar a la realitat
posant-se a la defensiva.
-Odio dir-ho, però quan en Moruth
Doole ens va mostrar la mina, em vaig quedar bastant impressionat pel potencial
que hi havia. L'espècia també té molts bons usos... alternatives perfectament
legítimes en teràpia psicològica, investigació criminal, comunicació amb races
alienígenes, fins i tot inspiració artística i entreteniment. Tu ho saps, Han,
o tu mateix no hauries transportat espècia en els vells temps.
-Una mica de raó tens, Lando.
Però la imaginació d’en Lando seguia
pensant en el problema.
-No veig per què les mines d'espècia
han de funcionar com una mena d'operació de senyor esclavista. Bona part podria
ser automatitzat. Fins i tot si hi hagués més d'aquestes aranyes d'energia per
allà, n'hi hauria prou amb usar droides super-refrigerats en els túnels més
profunds. No seria una gran inversió. No veig quin és el problema.
En Han el va mirar escèptic, va
prendre un glop de la seva dolça beguda, i després va arrufar els llavis.
- Ecs!
-Per altra banda -va dir en Lando -,
he de comprar-me una nova nau. Vaig haver de deixar la Dama Afortunada abandonada a Kèssel. Potser mai la recuperi. Què se
suposa que he de fer ara?
Veient les àvides mirades de la
resta de persones del saló, en Lando va tancar d'un cop la tapa del maletí
blindat.
-Bé, en qualsevol cas, és meravellós
tornar a ser solvent!
- Tots a bord! -Va exclamar en Wedge
Antilles entre els ressons de l’espaiport de Ciutat Imperial -. Preparem-nos
per marxar.
Els últims especialistes en
colonització, sociòlegs i instructors de supervivència de la Nova República van
pujar els seus equipatges per la rampa del vaixell de càrrega de mida mitjana.
La nau de noranta metres de llarg ocupava la major part de tota una badia en el
sector de subministraments, però el grup necessitava un transport prou gran com
per portar els supervivents d’Eol Sha i les seves escasses possessions, igual
que els subministraments necessaris per establir la seva nova llar a Dantooine.
En Wedge portava el registre dels
detalls finals de l'operació, llegint una llista de tasques en la seva tauleta
de dades. Almenys aquesta era una missió millor que enderrocar edificis en
ruïnes... de moment. Estava encantat de tornar a volar, encara que només fos un
maldestre vaixell de càrrega en lloc d'un caça.
Però sabia que en el futur pròxim
l'esperaven missions més dures. L’almirall Daala i els seus tres Destructors
Estel·lars imperials havien devastat el sistema Kèssel, i després s'havien
esvaït en l'hiperespai. La Nova República havia enviat els seus millors
rastrejadors per a saber on havia anat a ocultar-se. En Han insistia que ella
estava entestada a fer destructius atacs de guerrilla, apareixent a
l'hiperespai i atacant un planeta a l'atzar. Un gallet fàcil com la Daala no
seguiria una estratègia general predictible. Tota la Nova República havia
d'estar alerta.
En Chewbacca insistia que una força
d'ocupació de la Nova República es dirigís a la Instal·lació de les Goles per
alliberar els altres esclaus Wookiees. L'Alt Comandament de l'Aliança també
volia posar les seves mans en els plànols o prototips que poguessin quedar
encara en el laboratori secret d'armes. S'ha
acabat el fet de relaxar-se i recollir trossos, va pensar en Wedge. Les
coses anaven a posar-se molt més interessants.
Però ara mateix la seva missió era
portar a la gent d’Eol Sha a la seguretat del planeta que seria la seva nova
llar.
Quan va comprovar que tothom estava
a bord, en Wedge va advertir a Gantoris, dret tot sol al costat dels
contenidors de subministraments apilats al costat del mur. El líder de la
colònia desplaçada semblava alt i poderós, però no semblava saber com
reaccionar en veure partir la nau de trasllat.
-No et preocupis -va exclamar en
Wedge -, portarem a la teva gent a la nova llar. Després de viure amb volcans i
terratrèmols tota la seva vida, Dantooine els semblarà un paradís.
En Gantoris va assentir, frunzint el
seu front llis.
-Dóna'ls salutacions de part meva.
En Wedge es va acomiadar d'ell amb
un gest de la mà.
-Serà millor que vagis a
convertir-te en el millor dels nous Cavallers Jedi.
En Luke va mirar profundament als
ulls d’en Kyp Durron, buscant en el seu interior els fonaments d'un Jedi. El
jove es va estremir però va mantenir ferma la mirada d’en Luke.
- Estàs nerviós, Kyp? -Va preguntar
en Luke.
-Una mica. Hauria?
En Luke va somriure en recordar com
va fanfarronejar davant Yoda dient que no tenia por de començar el seu
entrenament Jedi. «En tindràs», havia dit Yoda, «en tindràs!».
En Han els va interrompre,
col·locant la mà sobre l'espatlla d’en Kyp.
-Hauries d’haver estat allà per
veure’l esmunyir-se pels foscos túnels d'espècia. I ens va guiar per les Goles
amb els ulls tancats! Aquest noi té molt potencial, Luke.
En Luke va assentir.
-Estava a punt de fer jo mateix aquest
truc de les Goles. Sé com de difícil ha d'haver estat.
- Això significa que em duràs a la
teva acadèmia Jedi? -Va preguntar en Kyp -. Vull saber com utilitzar aquest
poder que tinc. Quan era sol a la cel·la del Destructor Estel·lar, vaig jurar
no tornar a estar indefens mai.
En Luke va extreure la cèl·lula de
potència i les pales cristal·lines de l'antic escàner imperial que abans
s'usava per detectar descendents de Jedi.
-Provem primer amb l'escàner.
Desenrotllant els cables, en Luke va
acoblar les pales cristal·lines a cada costat d’en Kyp.
-Això no va a fer-te mal ni res
semblant. Només mostra el potencial dels teus sentits.
Va activar l'escàner a la unitat de
control, i una fina línia de llum rogenca va recórrer de dalt a baix el cos
d’en Kyp, de moment una imatge més petita de la silueta de traços rogencs
apareixia des de baix davant seu, mostrant la seva anàlisi d’en Kyp Durron.
La reproducció d’en Kyp va flotar en
l'aire, banyada per la pàl·lida aurèola blavosa que en Luke havia trobat en els
altres que mostraven autèntic potencial Jedi. Però l'aurèola creixia i
decreixia, parpellejant, tornant-se més fosca, després més brillant, apareixent
taques de vermell i després barrejant els dos colors.
- Què significa això? -Va dir en Kyp.
-El noi està bé, oi? –En Han
semblava ansiós de què s'acceptés el seu protegit.
En Luke va observar confós la
lectura anòmala, preocupat perquè no sabia com interpretar-la. Els parpellejos
podien ser resultat d'un equip d'escaneig defectuós, atès que l'instrument no havia
estat cuidat correctament i ja no podia calibrar-se... o podia ser pel fet que
la tensió i la pressió a què en Kyp havia estat sotmès durant tants anys no li
havien permès aconseguir encara tot el seu potencial.
-Veig molt poder aquí. Molt -va dir
en Luke, i en Kyp Va sospirar alleujat -. Deixa’m fer una altra prova.
En Luke va estendre les seves mans
per tocar l’arrissat cabell negre d’en Kyp.
-Deixa que faci el que hagi de fer
-va xiuxiuejar en Han al jove -. Confia en ell.
En Luke va tancar els ulls i va
enviar un circell de pensament al fons de la ment d’en Kyp on s'amagaven els
seus profunds records primaris, deixant poc espai al pensament conscient. En
Luke va penetrar en el nucli aïllat del seu subconscient. Va empènyer amb el
pensament... i de sobte es va trobar volant cap enrere, empès com un full de
paper en una tempesta de vent de Bespin. Va aterrar sobre la seva esquena a
l'altre costat de la sala, panteixant.
En Han i en Kyp van córrer cap a ell
mentre tractava d'incorporar-se sobre les espatlles. En Luke va agitar el cap
per allunyar la sensació de mareig.
- Em sap greu! -Va dir en Kyp -. No
sé el que he fet! No volia fer-ho. Ho juro!
- Què ha passat? -Va dir en Han-.
Què significa això per a Kyp?
En Luke va parpellejar.
-No us preocupeu per mi. Ho he
causat jo mateix. -Va agitar el cap -. Kyp, tens un poder increïble!
En Luke es va aixecar i va donar una
forta encaixada de mans al jove.
-I tant, ets benvingut a entrenar-te
a la meva acadèmia. Tan sols espero que, quan puguis utilitzar completament les
teves habilitats, siguis capaç de controlar-les!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada