13
Els estudiants Jedi
s'havien reunit a la sala de guerra abandonada i plena de pols del Gran Temple.
Havien escollit aquella estança pensant que era el lloc més adequat per planificar
la seva batalla contra l’Exar Kun.
La sala de guerra
instal·lada al tercer nivell de la piràmide escalonada havia estat utilitzada
en el passat per l'Aliança Rebel com a centre de control de la seva base
secreta, i era allà on el general Jan Dodonna, el geni de l'estratègia, havia
planejat l’atac contra la primera Estrella
de la Mort.
La Cilghal i els
altres havien tret una gran part de les deixalles i brutícia que s'havia anat
acumulant a la sala durant la dècada transcorreguda des que els rebels van
abandonar la base. Llums de molts colors parpellejaven en els panells de
control de les poques xarxes de sensors que encara funcionaven, i les plaques
supervisores cobertes de pols i les pantalles de transpariacer esquerdades
feien que els senyals es refractessin i quedessin embolicats en centelleigs. A
sobre del mapa tàctic es veien les diminutes petjades d'un rèptil sobre les
quals es podien distingir les petjades més grans deixades per les urpes d'algun
depredador que l'havia perseguit.
La sala de guerra
estava segellada rere de la protecció dels gruixuts murs de pedra, i no
permetia cap il·luminació de l'exterior. Els panells lluminosos reparats de les
cantonades feien que totes les zones estiguessin plenes de brillant claredat,
però també tornaven més fosques les ombres.
La Cilghal va
contemplar el grup d'estudiants Jedi. Tenia davant a una dotzena de candidats
seleccionats entre els millors..., però les circumstàncies havien canviat, i
els estudiants es trobaven paralitzats per la por i la indecisió, i no estaven
preparats per enfrontar-se a la terrible prova que els havia estat imposada tan
sobtadament.
Alguns -com la Kirana
Ti, en Kam Solusar i, sorprenentment, l’Streen -havien reaccionat amb ira
davant la intrusió del Senyor del Sith mort feia molt de temps. D'altres, en
particular en Dorsk 81, havien estat envaïts per una por irracional, i no
s'atrevien a desafiar el poder fosc que havia estat suficient per a deformar a
altres estudiants i derrotar el Mestre Skywalker. La Cilghal tampoc cremava en
desitjos de llançar-se al combat, però havia jurat fer tot el que estigués a
les seves mans contra aquell enemic que no s'havien buscat.
- I si l’Exar Kun
pot sentir-nos mentre tracem els nostres plans? -Va preguntar en Dorsk 81. Els
seus enormes ulls brillaven sota l'aspra claredat de les plaques lluminoses -.
Podria estar espiant-nos fins i tot aquí!
Hi havia anat pujant
la veu a poc a poc, i la seva pell d'un verd olivaci ja mostrava les taques més
fosques indicadores del pànic.
-L'Home Fosc pot
estar en qualsevol lloc -va dir Streen.
L'ancià ermità es va
inclinar sobre la taula plena de mapes i equip. La seva cabellera canosa seguia
semblant estar agitada pel vent, i Streen es va remoure nerviosament mentre
recorria la sala amb la mirada com si temés que pogués haver algú observant.
-No hi ha cap altre
lloc on puguem anar -va replicar la Cilghal -. Si l’Exar Kun pot trobar-se
aquí, llavors podrà donar amb nosaltres anem on anem... Hem de començar a
actuar basant-nos en la hipòtesi que encara podem combatre’l. -Va contemplar
als candidats. La Cilghal s'havia esforçat al màxim per desenvolupar les seves
capacitats oratòries durant la seva carrera diplomàtica com a ambaixadora de
Calamari. En el passat havia utilitzat la seva veu i el seu enginy amb gran
èxit, i estava decidida a tornar-ho a fer -. Ja tenim prou problemes reals als
quals enfrontar-nos, i no hi ha cap necessitat que fabriquem problemes encara
pitjors amb la nostra imaginació.
Un murmuri
generalitzat d'assentiment va acollir les seves paraules.
-Una gran part del
nostre pla depèn del teu coneixement de l'antiga saviesa Jedi, Tionne -va dir
la Cilghal -. Explica'ns tot el que sàpigues sobre l’Exar Kun.
La Tionne es va
aixecar en el malmès i incòmode seient que havia escollit, una cadira de
control col·locada al costat d'un dels llocs tàctics avariats. L'instrument
musical de caixa doble amb el qual tocava les velles balades a qualsevol que
volgués escoltar-la estava sobre la seva falda.
El potencial Jedi de
la Tionne era considerablement reduït. El Mestre Skywalker l'hi havia deixat
molt clar, però la Tionne no estava disposada a abandonar el seu propòsit
d'esdevenir membre del nou orde de Cavallers Jedi. S'havia enamorat de les
llegendes Jedi, i havia viatjat d'un sistema estel·lar a un altre examinant els
escrits i els contes populars per compilar històries dels Jedis que havien
viscut milers d'anys abans de l'Era Fosca.
L’Holocrò Jedi havia
estat com una deu de tresors inapreciables per a ella, i la Tionne havia passat
una gran part del seu temps estudiant, repassant llegendes oblidades i aclarint
detalls. Però l’Holocrò havia estat destruït quan el Mestre Skywalker va
demanar a la simulació guardiana del coneixement que contenia, l'antic Mestre
Jedi Vodo-Siosk Baas. que li parlés d’Exar Kun, aquell estudiant seu que havia
recreat la Germandat del Sith...
La Tionne va
recollir els flocs platejats de la seva cabellera sobre les espatlles i va
contemplar als altres estudiants amb els seus estranys ulls color mareperla.
Els seus llavis eren prims i pàl·lids, i estaven exsangües a causa de la tensió.
-Trobar llegendes
verificables de la Gran Guerra Sith resulta molt difícil -va començar dient -.
Ja han transcorregut quatre mil anys des de llavors, i el conflicte va ser
increïblement devastador..., però pel que sembla els antics Cavallers Jedi es
van sentir molt avergonyits perquè no havien aconseguit protegir la galàxia.
Molts registres van ser deformats o destruïts, però crec que he aconseguit
reunir les dades suficients per reconstruir el que realment va passar.
La Tionne va
empassar saliva abans de seguir parlant.
-En Kun sembla haver
construït la seva fortalesa principal en aquesta lluna coberta de jungles.
Esclavitzar a tota la raça massassi perquè edifiqués tots aquests temples, per
tal que servissin com a punts focals per al seu poder.
La Tionne va mirar
al seu voltant com si estigués avaluant als estudiants Jedi.
-De fet -va seguir
dient -, aquesta reunió em recorda el Gran Consell del planeta Deneba, quan la
gran majoria d'antics Cavallers Jedi es van reunir per parlar de la marca fosca
que estava estenent per tota la galàxia. El Mestre Vodo-Siosk Baas, que havia
ensinistrat a l’Exar Kun, es va convertir en un màrtir quan va intentar
aconseguir que el seu estudiant tornés al costat de la llum. El Mestre Vodo va
fracassar en el seu afany, i els altres Jedi van unir els seus poders per
formar una força d'atac com mai s'havia reunit abans.
En Kun tenia un
poder enorme, però pel que sembla la clau... –La Tionne va colpejar suaument el
seu instrument amb una ungla lluent -. Bé, sembla que la clau de la victòria va
consistir en què els altres Jedi combinessin els seus poders. Van lluitar junts
com si formessin una sola unitat en la qual totes les peces encaixaven a la
perfecció, com si fossin components d'una màquina molt més gran impulsada per la
Força.
»No he trobat molta
informació sobre això, però sembla ser que durant la batalla final els Jedi
unificats van destruir la major part de les jungles de Yavin IV i que ho van
arrasar pràcticament tot en els seus esforços per acabar amb l’Exar Kun. Kun va
absorbir tota l'energia vital dels seus esclaus alienígenes en un últim i
desesperat gambit. Els antics Jedi van aconseguir destruir una gran part del
que Kun havia construït i van aniquilar el cos d’en Kun, però aquest se les hi
va arreglar d'alguna manera desconeguda per preservar el seu esperit dins dels
temples..., i així ho ha mantingut durant tots aquests anys.
-Llavors hem
d'acabar la feina -va dir la Kirana Ti posant-se dreta.
La bruixa de
Dathomir ja mai es treia la seva armadura feta amb pells de rèptils, i no es
molestava a posar-se la túnica Jedi perquè no sabia en quin moment podia haver
de lluitar.
-Estic d'acord -va
dir en Kam Solusar.
El seu rostre prim i
angulós mostrava l'expressió d'un home que havia oblidat com somriure feia ja
molt de temps.
-Sí, però... Com ho
farem? -Va preguntar l’Streen -. Milers de Cavallers Jedi no van ser capaços
d'aniquilar del tot a l'Home Fosc, i nosaltres només som dotze.
-Cert -va replicar la
Kirana Ti -, però aquest cop l’Exar Kun no disposa d'una raça d'alienígenes
esclavitzats de la que anar extraient energia. Només compta amb els seus propis
recursos. En Kun ja ha estat derrotat en una ocasió..., i ell ho sap.
-I a més tots
nosaltres ens hem ensinistrat junts des del principi -va intervenir la Cilghal,
estenent les seves mans-aleta en un gest que va abastar tota la taula -. El
Mestre Skywalker ens va convertir en un equip. La Leia ens va cridar campions
de la Força..., i això és el que hem de ser.
La silueta
iridescent en què s'havia convertit en Luke Skywalker romania immòbil en el
pinacle del Gran Temple. No podia sentir l'aire fresc crepuscular què estava
començant a bufar a mida què l'enorme massa ataronjada del gegant gasós es
movia lentament i anava projectant una claredat cada vegada més feble sobre les
jungles. En Luke va contemplar com un estol de criatures molt semblants a
ratpenats remuntava el vol i es desplegava sobre les copes dels arbres per
iniciar la recerca d'insectes nocturns.
Va recordar el
malson en la què l’Exar Kun, disfressat com Ànakin Skywalker, l'havia instat a
què investigués l’indret fosc. En Luke havia contemplat els esforços de la raça
massassi esclavitzada quan s'erigia aquells temples ciclopis i treballava sense
parar fins a quedar aixafada per l'esgotament, i havia vist totes aquelles
imatges retallades sobre el teló de fons de la història. Després havia
aconseguit escapar d'aquell malson, però no va aconseguir interpretar la seva
advertència a temps de salvar-se.
En Luke va girar
sobre si mateix per veure la silueta encaputxada d’Exar Kun alçant-se com una
massa de negror contra el paisatge de la jungla, però la seva terrible aparença
ja havia perdut el poder d’espantar-lo.
-Segueixes
mostrant-te davant meu i això potser comenci a ser una mica arriscat, Exar
Kun..., especialment després de què els teus intents de destruir el meu cos
hagin fracassant un darrere l'altre.
Després del
desenllaç que havia tingut l’atac de les criatures alades, en Luke havia
observat com la Cilghal s'ocupava de les petites ferides sofertes pel seu cos,
netejant-les i embenant-les amb meticulosa cura i una empatia què en Luke ja
havia percebut en ella des dels seus primers dies a l'Acadèmia Jedi. La Cilghal
era una sanadora Jedi nata.
L'ambaixadora
calamariana havia parlat en veu alta amb l'esperit d’en Luke tot i que no podia
veure’l.
-Farem el que
puguem. Mestre Skywalker -li havia dit -. Et prego que no perdis la fe en
nosaltres.
En Luke no l'havia
perdut, per descomptat, i va poder sentir com bategava al seu interior mentre
s'enfrontava amb l’Exar Kun al cim del temple, allà on el Senyor Sith i en Kyp
Durron l'havien derrotat anteriorment.
-He estat jugant amb
tu -va dir en Kun, movent una mà feta d'ombres -. Res afectarà el curs dels
meus plans. Alguns dels teus estudiants ja em pertanyen, i els altres no
trigaran gaire a seguir-los.
-No ho crec -va dir
en Luke amb una nova convicció -. Els he ensinistrat bé. Podries mostrar camins
fàcils a la glòria, però els teus trucs porten implícit un preu molt elevat. Jo
els he ensenyat la virtut de la diligència i a tenir confiança en la seva
pròpia vàlua i capacitats. El què tu els ofereixes, Exar Kun, no és més que
màgia de saló... Jo els he donat el veritable poder i significat de la Força.
- És que creus què
no sé els risibles plans què estan tramant contra mi? -Va replicar Kun.
L'esperit del Senyor
Fosc semblava tenir una tendència creixent a emetre amenaces i presumir. Potser
s’estigués començant a sentir una mica menys segur de la seva victòria.
-És igual -va dir en
Luke -. Et derrotaran de totes maneres. El poder què imagines posseir és la
teva gran debilitat, Exar Kun.
- I la fe què tens
en els amics és la teva! -Va replicar secament l’Exar Kun.
En Luke va riure, i
es va sentir més ple de fortalesa i decisió què mai.
-Ja he sentit
paraules semblants amb anterioritat. En aquell llavors es va acabar demostrant
què no hi havia res de veritat en elles, i ara el pas del temps tornarà a
demostrar-ho.
La silueta negra
d’Exar Kun va onejar sota una brisa invisible.
- Ja ho veurem! -Van
ser les últimes paraules d’en Kun abans de què l'ombra s'esfumés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada