Erupció

L'Alba dels Jedi

Erupció

John Ostrander

A la remota lluna de Zerist, els Rangers Je'daii Hawk Ryo i Lanoree Brock intervenen en una disputa entre la direcció i els treballadors de les Mines Dessain. S'acosta una gran Erupció, i no només d'un dels volcans del planeta...

En Hawk Ryo lliscava dins i fora de les ombres, com una ombra mateixa. El món lunar Zerist estava localitzat lluny del sol, i la majoria de la llum disponible era la reflectida pel gegant de gas, Obri, al voltant del qual la lluna orbitava. Kainnan normalment bullia d'activitat, però la ciutat dels treballadors estava ara deserta. Com totes les ciutats de la superfície de Zerist. Kainnan estava localitzada prop d'un volcà actiu per la seva molt anhelada calor, tot i el risc de les erupcions ocasionals. Les autoritats normalment predeien les erupcions a temps i evacuaven les àrees amenaçades, just com havien fet recentment amb Kainnan. Ningú va quedar a la ciutat excepte en Hawk.

En teoria.

En realitat, el Ranger Je'daii va veure dues figures sobre l'edifici de sostre pla a menys d'un quilòmetre de distància. Amb només cinc plantes d'alçada, encara era l'edifici més alt de l'àrea. Eren Twi'leks, com ell mateix. I armats. En Hawk va obrir el seu comunicador i va cridar a la seva companya.

***

Els seus voltants, la Lanoree va decidir, eren bells. Mars subterranis fluïen a través de grans cavernes suavitzades amb alts sostres de volta, i minerals naturals proporcionaven suficient llum per crear un efecte de crepuscle. No hi havia dubte que els rics de Zerist triaven viure a les cavernes més que en la freda superfície de la lluna. S'estava en calma en aquesta illa, donava peu a la meditació.

Pacífic.

Les negociacions no ho van ser. La direcció de les Mines Dessain i els treballadors artesans estaven simplement cridant-se els uns als altres, un destí malaltís s'estava construint. La Lanoree trobava difícil trobar l'equilibri entre els costats de la llum i la foscor de la Força tal com li havien ensenyat.

La direcció consistia completament en l'extensa família Dessain, que estava encapçalada per l’Eomin Dessain, el cap del clan, alt, pàl·lid, patrici. Els treballadors, tant humans com aliens, estaven liderats per l’Arko Santis, baix, envellit pel clima, i exigia tenir veu en com la companyia funcionava. Ells van deixar Zerist per treballar en les operacions mineres de gas surant sobre d’Obri. El pagament va ser estable, fins i tot generós, però era una vida dura.

Per la seva banda, els Dessains eren reticents a cedir el control a algú que no fos de la família. La solució, es va decidir, seria un matrimoni entre Brom Santis, el fill gran de l’Arko, i l’Oma Dessain, la filla menor de l’Eomin. En Brom seria part de la família Dessain i una veu per als treballadors. La Lanoree s'havia encallat amb el rol de negociadora, i encara que no era la solució que ella hauria suggerit, si satisfeia a totes les parts interessades, llavors li satisfeia a ella.

Això va ser abans que l’Oma Dessain s'esvaís.

Cada costat culpava l'altre per la seva desaparició. El treball en les Mines Dessain s'havia aturat. L'humor s'agreujava i la guerra armada semblava no només possible, sinó més que probable. La Lanoree i en Hawk havien estat enviats pel Consell Je'daii de Tython per prevenir la violència i trobar a la noia.

El comunicador de la Lanoree brunzí. La Ranger va balancejar les seves llargues cames fora de la cadira, girant-se lluny de tots els crits.

- Si us plau digues-me que has trobat a la noia.

-Potser l'hagi trobat -va contestar en Hawk -. Vaig anar a l’espaiport per comprovar qui havia entrat i sortit en el moment del segrest. Vaig descobrir una nau Shikaakwana registrada com el Baró Volnos Ryo.

- El teu germà.

-El meu germà el senyor del crim. -La Lanoree podia dibuixar els llavis d’en Hawk plegats en disgust -. Ell té interès en les operacions mineres de les altres dues llunes d’Obri, però mai ha estat capaç de posar un peu a les dels Dessains. Una de les formes d'augmentar el valor de les seves pròpies propietats és disminuir el valor de les propietats dels seus rivals. Estàs grunyint?

- Potser. L’Oma estarà viva?

- El seu cos no s'ha trobat, així que és possible. Si ells intenten matar-la, serà quan els dos bàndols estiguin sobre les goles dels altres.

-El que passarà aviat.

- Has de mantenir-los allunyats d'arribar al punt d'ebullició. Crec que he vist on mantenen l’Oma, però no pots dir res fins que ho sàpiga segur. Et deixaré saber el que trobi. Mantingues als treballadors i la direcció lluny de matar-se els uns als altres.

- Està bé. Tu tens la feina fàcil.

- Que la Força t'acompanyi.

La Lanoree li va donar l'esquena a la taula rodona de fusta i va estrènyer els seus ulls grisos. Tots dos bàndols estaven ja en el punt de ruptura. La violència estava preparada per esclatar. Però la Lanoree tenia una teoria: A vegades la millor manera de tallar la violència era usar-la abans. La seva mà dreta es va afirmar sobre el llançabales del seu maluc. No solia portar-ne un, la majoria de les vegades no el necessitava, però alguna cosa li deia que en portés un avui. Si hi havia alguna cosa que la Lanoree havia après per l'experiència, era escoltar els seus instints.

Amb un moviment fluid, ella va apuntar el llançabales directe sobre el seu cap, i va llançar tres trets contra el sostre. La discussió es va aturar en sec i tots els ulls es van dirigir a la Ranger de pèl caoba. Els Je'daii eren éssers misteriosos per a la majoria dels pensants dels Mons Habitats. Anaven on volien i intervenien on triaven o, segons ells clamaven, on la Força els dirigia. Tenien estranys poders i eren tant respectats com temuts. Ara mateix, la Lanoree era temuda.

Bé. Això significava que tenia la seva atenció.

Amb el llançabales encara a la mà, la Ranger Je'daii es va asseure de nou en la seva cadira, posant l'arma a la taula davant seu, el canó apuntant a la delegació ara en silenci. Ella va parlar en silenci.

-L'última vegada que vaig ser negociadora va ser a Ska Gora. Abans que acabés, els boscos van ser incendiats i una de les parts era morta.

Ella es va inclinar cap endavant.

- Esperava que aquestes negociacions fossin més suaus.

En realitat, les morts i els boscos cremant a Ska Gora angoixaven a la Lanoree. Els negociadors aquí a Zerist, de tota manera, no necessitaven saber això.

- Potser hauríem de començar una altra vegada -ella va suggerir en un murmuri baix. Ells ho van fer, en silenci, i amb mirades nervioses en la seva direcció.

***

Segur que no havia estat vist per ningú, en Hawk va arribar fins al costat de l'edifici de cinc plantes i va mirar cap amunt. Un guàrdia estava directament sobre ell i l'altre estaria sobre la teulada. Era vital que els silenciés als dos abans que poguessin donar l'alarma... assumint que la noia era viva.

El Ranger va treure la seva espasa fora de la seva beina sense un sospir, mantenint-la en la seva mà dreta mentre deixava que l'equilibri s'hi llisqués cap al costat fosc. En Hawk coneixia bé el costat fosc; ell va viure en ell amb massa profunditat una vegada i va fer que li enviessin a Bogan, una lluna de Tython on aquells que es desviaven massa lluny cap al costat fosc eren enviats pel Consell Je'daii per a la reflexió solitària i la meditació fins que tornaven a l'equilibri. Just ara ell necessitava utilitzar l'agressió, de qualsevol forma, la qual cosa significava canalitzar el costat fosc. Ell ho va alleugerir amb una familiaritat còmoda mentre s'ajupia i llavors s'enfilava just cap amunt, deixant que la Força el portés. En Hawk va arribar a la vora de la teulada, just davant del guarda Twi'lek molt sorprès, i sense dubtar-ho va tallar amb la seva espasa sobre el coll del guàrdia. Ell va morir en silenci.

L'altre guàrdia va percebre que alguna cosa anava malament i va començar a girar-se. En Hawk va fer un gest amb la Força i va tirar d’ell per sobre la teulada. El guàrdia va panteixar per un moment abans de ser empalat en l'espasa del Ranger. Els seus ulls es van trobar i en Hawk el va reconèixer. Deon Aarlaa: un dels guàrdies personals del seu germà. Els ulls de l’Aarlaa registraven reconèixer-lo també, i llavors la vida es va esvair d'ells. En Hawk va sentir la seva mort en la Força i part d'ell, la part que s'alimentava del costat fosc, va sentir una satisfacció profunda.

El Ranger va deixar que el cos rellisqués per la seva espasa i va prendre alè profundament, centrant-se de nou en l'equilibri. Era temptador per al Hawk romandre en el costat fosc com ho va estar una vegada. Era seductor però perillós.

En Hawk va trobar unes escales enmig de la teulada que portaven a baix, cap a l'edifici i descendien cautelosament. Dues plantes per sota hi havia dues grans habitacions a cada costat de les escales, les portes van quedar ben obertes amb les presses de l'evacuació. A primera vista, semblava que havien estat usades com dormitoris per a treballadors solters, els catres estaven enderrocats i la runa contaminava terra.

Abraçant el mur de les escales, en Hawk va mirar a través de la porta i va trobar a l’Oma. La noia estava lligada i emmordassada en un catre al costat del mur oposat a la porta. Un Twi'lek gran i d'aspecte esquerp es mantenia dempeus muntant guàrdia, un llançabales preparat, però estava mirant a l'extrem allunyat de l'habitació.

Centrant els seus sentits per la Força, el Je'daii va escoltar dos Twi'leks més en l'altre extrem del dormitori. Cap sonava feliç.

-... Vaig creure que això ja hauria acabat!

- Tens res més a fer?

- Una altra a més d’asseure al costat d'un volcà Sokar? Sí!

- El problema és aquesta Je'daii asseguda a la taula. Encara que, no per molt temps. El nostre contacte s'encarregarà d'ella. Llavors ens lliurarem de la noia, deixarem el cos on puguin trobar-lo, i ens anirem.

En Hawk no es podia arriscar a comunicar una advertència a la Lanoree. La seva millor aposta era assentar les coses aquí i esperar que la seva companya Ranger estigués encara viva. De totes maneres, el moment en què fes un moviment, els dos guàrdies de l'extrem de l'habitació el veurien i el guàrdia més proper a l’Oma definitivament la mataria. Ell necessitava una distracció.

El volcà proveïa una d’espectacular. Dins dels plans, l'erupció començava amb un tro sec conforme les columnes de pedra tosca, cendres en flames, i lava fosa eren escopides a l'aire. Tothom va quedar estupefacte per un moment, però llavors en Hawk Ryo es va moure. La seva espasa a la mà dreta i un ganivet gran en la seva esquerra, ell es va esmunyir a l'habitació. Llançant el ganivet cap al guàrdia dret al costat de l’Oma, ell el va guiar amb la Força cap al coll del Twi'lek. El dit del guàrdia premut en el gallet del seu llançabales mentre el deixava anar, el tret va ser salvatge però s'escoltava fins i tot sobre el volcà rugint.

En Hawk va pivotar cap als altres dos guàrdies i va accelerar cap a ells conforme es tornaven a la font del foc de bales i l'albiraven. Un moment per a la seva reacció. Uns prop d’en Hawk. Un moment mentre treien els seus llançabales. Altres pocs passos. Ells apuntaven les seves armes. En Hawk es va llançar fent una roda cap endavant a través dels seus trets i va empènyer una cama mentre arribava endavant i amunt. Donant la volta enmig de l'aire sobre els guàrdies, el Je'daii va empènyer la bota cap avall fortament contra la cara voltejada del que estava a la seva dreta. L'os del nas i el cartílag van cruixir conforme el Twi'lek queia d'esquena. El Je'daii va aterrar, va girar, i va enfonsar la seva espasa en el pit del Twi'lek caigut: una mort ràpida i neta. El seu company seguia disparant, però sempre on el Je'daii havia estat. En Hawk va aterrar ajupit i, amb un gest de la seva mà, va colpejar una explosió de Força que va enviar al seu objectiu d'esquena a través de la finestra. Els crits del Twi'lek eren coberts pel rugit del volcà.

En Hawk preferia no matar quan tenia l'opció, però no hi havia temps i no hi havia una altra opció. Encara, la part fosca en ell s'exaltava i ell lluitava per portar-se de tornada a l'equilibri.

En Hawk es va agenollar al costat de l’Oma.

- Sóc el Ranger Je'daii Hawk Ryo i he estat enviat aquí per rescatar-te. Tracta de calmar-te. - Aixecant a l'adolescent, en Hawk la va llançar sobre una espatlla i va córrer de nou cap a la teulada. Restes volcàniques superescalfades plovien sobre la ciutat, els edificis de fusta començaven a calar-se foc. En Hawk de nou va tractar d'advertir la Lanoree, però la cendra encallava el senyal del comunicador.

Era difícil veure a través de la cendra i el Ranger va estrènyer la seva abraçada en l’Oma. Cridant a la Força un cop més, ell es va enfilar a la següent teulada més propera, va córrer per ella, i llavors va saltar a la següent teulada després d'això. Ell amb prou feines podia respirar i estava saltant a cegues, però esperava poder confiar en la Força que els estava traient de perill.

I que la Lanoree no estigués morta.

***

La Ranger Brock es va acomodar a la seva cadira. Les discussions encara anaven sense arribar enlloc però almenys tothom era civilitzat. Un servent va portar una copa de vi, un Vaisamond vermell, cosa per la qual havia desenvolupat el gust a Ska Gora. La Lanoree va elevar la copa fins als seus llavis... i es va aturar. Ella coneixia l'aroma del vi i quelcom més amarg estava encobert per l'aroma.

La Lanoree girà el seu cap per mirar el servent que la hi havia donat: un petit home nerviós, tan vell com l’Eomin Dessain. La por sortia d'ell com una ona, una aroma més amarga de si mateix. El servent es va girar per córrer. La Lanoree el va agafar amb la força, el va elevar, i el va deixar anar sobre la taula rodona. Apuntant amb la copa a la seva cara, la Lanoree xiuxiuejà:

- Crec que aquest anyenc està passat. Si us plau. Prova-ho.

Els ulls de l'home es van obrir com plats mentre balbucejava incoherentment. La Lanoree va grunyir:

- Beu-lo, home petit, o te’l faré beure. - Ella no tenia aquesta habilitat, però es creia comunament que els misteriosos Je'daii podien apoderar-se de la teva ment. Aquesta por, aquesta superstició, de vegades servia als Je'daii gairebé tan bé com la Força ho feia.

El servent amb seguretat creia en les històries.

- No! Està enverinat! -Va dir.

La Lanoree va estrènyer els seus braços, mantenint la mirada en el seu possible assassí.

- Mestre Dessain, tens un traïdor als teus voltants. Els segrestadors han d'haver necessitat algú dins per arribar a la teva filla. El traïdor és aquest home.

L’Eomin Dessain va mirar al seu servent, paralitzat.

- Betolo? Tots aquests anys, has estat un servent de confiança, gairebé un membre de la família... per què?

- Perquè tots aquests anys només he estat un servent. -En Betolo va dir en silenci -. Mai un membre de la família. Volia tenir una cosa pròpia abans de morir. Una oportunitat per deixar aquesta miserable roca.

La veu d’en Dessain plena de fúria.

- On és la meva filla?

- Amb sort... morta. El meu senyor.

El comunicador de la Lanoree brunzí.

- Amb sort, senyor, no ho està -va dir mentre activava el comunicador -. Hawk?

- Lanoree, algú vol...!

-Sí, ho sé. Ho va intentar i va fallar. Està l’Oma Dessain amb tu?

- Ho està -va dir en Ryo -, però tenim un altre problema.

***

- Què vols dir amb què rebutges casar-te amb Brom Santis?! –L’Eomin, mentre que estava alleujat per tenir a la seva filla de tornada, estava furiós.

L’Oma Dessain va romandre al costat d’en Hawk Ryo amb les delegacions a l'illa a la caverna. Tant ella, com ell, estava coberta amb cendres, fent la seva pàl·lida pell encara més blanca i cobrint el seu cabell fosc amb el mateix to. Lliure dels seus enllaços, ella va romandre mirant desafiant al seu pare.

La barbeta de l'Oma sobresortia.

- Vull dir que no em casaré amb ell! Ningú em va preguntar si volia casar-me! No vull i no ho faré!

- Tens el teu deure amb la família!

- Tinc un deure amb mi mateixa! No conec aquest Brom, i no l'estimo, i no em casaré per arreglar qualsevol disputa!

Això va preparar una altra ronda de discussions entre pare i filla amb Santis ficant-se pel mig.

- Això està venint-se avall ràpidament -va murmurar en Hawk.

- En realitat, estic amb la noia. Ella no hauria de ser una clàusula en un tractat -La Lanoree murmurà en resposta.

- Si ella no cedeix, les negociacions segurament es col·lapsaran i tot el que hem fet serà per res.

-Crec que puc tenir una altra solució -va dir la Lanoree -. Primer, necessitaré la seva atenció. - Ella va disparar el seu llançabales tres vegades a l'aire. I de nou, amb el mateix efecte.

Molt plaentment, la Lanoree va parlar.

- En altres parts del sistema solar, interessos rivals tenien una pràctica anomenada acolliment familiar. Suggereixo que ho proveu. L’Oma serà una nena d'acollida a la família Santis i en Brom farà el mateix amb els Dessains. Cada un serà tractat com un membre complet de la família amb la qual estan. Ells passaran sis mesos amb una família i sis mesos amb l'altra. Els treballadors tindran una veu a través d’en Brom i l’Oma aprendrà de primera mà sobre la vida dels treballadors.

- Crec que és un suggeriment molt raonable -va afegir en Hawk, igualment plaent.

Però les expressions dels dos Je'daii fermament suggerien que totes les parts acceptessin el tracte. L’Oma semblava d'acord; almenys no s'estava casant.

***

Els detalls es van resoldre, en Hawk els va reformar, i els dos Je'daii es van trobar a l’espaiport per deixar Zerist i acomiadar-se.

- El Consell m'ha convocat de tornada a Tython per a una missió especial -va dir la Lanoree -. Han passat quatre anys des que vaig ser-hi, ja és hora.

- Jo em dirigeixo a les Portes Fúria -va contestar en Hawk. Era el planeta més extern del sistema. Grans naus de Generacions deixaven el petit món, buscant un camí a través del laberint que era el Nucli i buscant camins de tornada a la resta de la galàxia. Els Mons Habitats conjuntament mantenien una estació allà -. M'agrada mirar fora a les estrelles i meditar -va dir ell.

Una petita ombra va passar per la cara de la Lanoree.

-El meu germà solia mirar fora a les estrelles i preguntar-se si hi havia un camí de tornada a la resta de la galàxia. Ell mai va estar molt feliç a Tython -va dir suaument. Ella va estar callada per un moment, llavors el va agitar i va dir -. Ha estat bé treballar amb tu, Ranger Ryo. Espero tenir l'ocasió de fer-ho de nou.

En Hawk va assentir.

- Hi estic d’acord jo també, Ranger Brock. Que la Força t'acompanyi.

La Lanoree va somriure.

- I a tu -va contestar ella. Els Je'daii llavors van creuar cap a les seves naus esperant i es van enlairar cap al cel clapejat d'estrelles.

 FI