Campions de la Força (I)

CAMPIONS DE LA FORÇA



Kevin J. Anderson

1

El Triturador de Sols es va submergir en el sistema de Càrida com el ganivet d'un assassí que s'enfonsa en el cor d'una víctima desprevinguda.

En Kyp Durron, envellit molt més del que corresponia als seus anys, estava encorbat sobre dels controls amb els seus foscos ulls cremant apassionadament i tota l'atenció concentrada en el seu nou objectiu. En Kyp es disposava a eliminar totes les amenaces que planaven sobre la Nova República mitjançant el poder de la superarma i les poderoses tècniques que li havia ensenyat l’Exar Kun, el seu mentor espectral.

Pocs dies abans havia aniquilat a l’almirall Daala i els seus dos Destructors Estel·lars a la Nebulosa del Calder. Després havia llançat a l'espai una de les càpsules de missatge en forma de taüt amb què comptava el Triturador de Sols, ejectant-la a prop de la perifèria de l'explosió perquè la galàxia pogués saber a qui calia atribuir aquella victòria.

Com a pròxim objectiu, en Kyp es disposava a desafiar el centre d'ensinistrament militar imperial de Càrida.

El planeta militar era un món de grans dimensions amb una gravetat prou elevada que servia per endurir els músculs dels aspirants a convertir-se en soldats de les tropes d'assalt. Les seves masses terrestres no domesticades per la civilització proporcionaven una àmplia gamma d'entorns d'entrenament: erms àrtics, jungles gairebé impossibles de travessar, cingles i muntanyes molt escarpades, i deserts abrusadors pels que s'arrossegaven rèptils verinosos de moltes potes.

Càrida semblava el revers de Dèyer, l'acollidor i tranquil món natal d’en Kyp, on ell i la seva família havien viscut en colònies de basses que suraven sobre la tranquil·la superfície dels llacs terraformats. Dèyer havia estat un món ple de pau, però aquesta pau havia quedat feta miques anys abans quan els pares d’en Kyp van decidir elevar la seva veu protestant contra la destrucció d’Alderaan. Les tropes d'assalt imperials havien aixafat la colònia, desterrant en Kyp i els seus pares a les mines d'espècia de Kèssel mentre el seu germà Zeth era reclutat a la força i enviat al centre d'ensinistrament imperial.

Quan es va posar en òrbita al voltant del planeta militar, la cara d’en Kyp mostrava l'expressió tensa i endurida d'una persona que ha travessat les flames devastadores de la seva pròpia consciència. Els seus ulls estaven rivetejats d'ombres. No esperava trobar amb vida el seu germà després de tants anys, però estava decidit a esbrinar la veritat.

I si en Zeth no hi era, en Kyp comptava amb el poder suficient per destruir tot el sistema solar de Càrida.

Una setmana abans en Kyp havia donat per mort al Luke Skywalker, i l'havia deixat jaient al cim del Gran Temple de Yavin IV. Hi havia robat els paràmetres de disseny del Triturador de Sols de la ment de la seva ingènua creadora, la doctora Qwi Xux. Després havia fet esclatar cinc estrelles per a incinerar a l’almirall Daala i els seus dos Destructors Estel·lars. La Daala havia intentat fugir de l'explosió de les estrelles en l'últim moment, però no li havia servit de res. L'ona expansiva havia estat prou poderosa com per enfosquir tots els visors del Triturador de Sols un segon abans que el front de foc arribés al navili insígnia de la Daala, el Gorgona.

L'obsessió d’en Kyp s'havia anat tornant més i més irresistible després d'aquella impressionant victòria, i havia llançat al Triturador de Sols en un vector directe hiperespacial, avançant a velocitat màxima amb l'objectiu final d'aniquilar l'Imperi.

La xarxa defensiva de Càrida va detectar la presència del Triturador de Sols en quan en Kyp va entrar en òrbita al voltant del planeta. En Kyp de decidir transmetre el seu ultimàtum abans que les forces imperials intentessin cap estupidesa, i va començar a emetre en una àmplia gamma de freqüències.

-Acadèmia militar de Càrida, aquí el pilot del Triturador de Sols -va dir, tractant d'aconseguir que la seva veu sonés el més greu possible. En Kyp va rebuscar en la seva ment intentant recordar el nom de l'ambaixador que havia causat un incident diplomàtic a Coruscant llançant el contingut de la seva copa al rostre de Mon Mothma-. Desitjo parlar amb..., amb l'ambaixador Furgan per discutir els termes de la seva rendició.

El planeta no va respondre. En Kyp va romandre immòbil amb la mirada clavada en el sistema de comunicacions, esperant que algun so brotés de la reixeta.

Les seves consoles d'alarma van parpellejar quan els Caridans van intentar centrar un raig tractor al Triturador de Sols, però en Kyp va manipular els controls amb una velocitat augmentada per l'entrenament Jedi i va fer que la seva òrbita oscil·lés d'una manera tan imprevisible que mai podrien obtenir una connexió positiva.

-No he vingut aquí per perdre el temps amb juguesques, Càrida. -La mà d’en Kyp es va tensar fins a esdevenir un puny que va descarregar sobre la unitat de comunicacions -. Si no responen dins els quinze minuts següents, dispararé un torpede contra el cor del seu sol. Crec que estan familiaritzats amb les potencialitats d'aquesta arma. M’han entès?

En Kyp va començar a comptar en veu alta.

-Un... Dos... Tres... Quatre...

Va arribar a onze abans que una veu seca i tallant sorgís sobtadament del sistema de comunicacions.

-Estem transmetent un conjunt de coordenades de descens, intrús. Segueixi-les amb tota exactitud o serà destruït. Transferiu el control de la seva nau a les tropes d'assalt immediatament després d'haver baixat.

-No sembla comprendre el què està passant aquí -va replicar en Kyp sense prendre’s la molèstia de reprimir el riure -. O em deixa parlar amb l'ambaixador Furgan ara mateix, o tot el seu sistema planetari es convertirà en la taca lluminosa més nova de la galàxia... Ja he fet esclatar una nebulosa per acabar amb un parell de creuers de combat imperials. Creu que no sóc capaç de destruir una simple estrella per acabar amb un planeta ple de soldats de les tropes d'assalt? Busqui l'ambaixador Furgan, i proporcioni’m un contacte visual.

El panell hologràfic va començar a parpellejar, i el rostre aplatat d’en Furgan hi va aparèixer mentre la seva mà apartava a l'oficial de comunicacions. En Kyp va reconèixer l'ambaixador per les seves frondoses celles i els seus gruixuts llavis purpuris.

- Per què ha vingut aquí, rebel? -Va preguntar en Furgan -. No està en situació d'exigir res.

En Kyp va alçar els ulls cap al sostre de la cabina i va sentir que estava començant a perdre la paciència.

-Escolteu amb molta atenció. En Furgan: vull esbrinar què ha estat del meu germà Zeth -va dir -. El meu germà va anar reclutat a la força del planeta Dèyer fa deu anys, i després va anar portat aquí. Discutirem els termes de la rendició quant jo hagi obtingut aquesta informació.

En Furgan el va mirar fixament i va arrufar les celles unint les seues espesses i hirsutes celles.

-L'Imperi no negocia amb terroristes.

-No li queda una altra elecció.

En Furgan es va remoure nerviosament i va acabar rendint-se.

-Necessitaré algun temps per accedir a una informació tan antiga -va dir -. Mantingui la seva posició orbital actual, i ja ens posarem en contacte amb vostè.

-Disposa d'una hora -va dir en Kyp, i va tallar la transmissió.

L'ambaixador Furgan va abaixar la vista cap al seu oficial de comunicacions a la ciutadella principal del centre d'ensinistrament militar imperial de Càrida mentre premia els seus gruixuts llavis del color d'un morat recent.

-Comproveu si aquest noi ha dit la veritat, tinent Dauren -va ordenar -. Vull saber què és capaç de fer aquesta arma.

Un capità de les tropes d'assalt va entrar a la sala movent-se amb un pas tan marcial i exacte que en Furgan va sentir com calfreds d'admiració pujaven i baixaven al llarg de la seva columna vertebral.

-Informi -va dir mirant al capità.

L'altaveu del casc va amplificar la veu del capità de les tropes d'assalt.

-El coronel Ardax anuncia que la seva força d'atac està preparada per partir amb rumb cap al planeta Anoth -va dir -. Hem carregat vuit vehicles MT-AT en el destructor Venjança juntament amb una dotació completa de tropes i armament.

Els dits d’en Furgan van tabalejar sobre el lluent metall de la consola que tenia davant.

-A primera vista aquest contingent pot semblar una exhibició de poder ridículament excessiva per segrestar un nadó i imposar a la seva única cuidadora, una dona..., però estem parlant d'un nadó Jedi, i no vaig a cometre l'error de subestimar les defenses que els rebels puguin haver instal·lat allà. Digui-li al coronel Ardax que prepari la seva força d'atac per a la partida immediata. Abans he de resoldre un petit problema que acaba de sorgir..., i després podrem anar a buscar un substitut jove i mal·leable per l'Emperador.

El capità de les tropes d'assalt va saludar, va girar sobre el taló d'una bota impecablement llustrada i va sortir de la sala.

-La nostra xarxa d'espionatge ens ha informat que els rebels compten amb una arma imperial robada anomenada Triturador de Sols que se suposa pot provocar l'explosió d'una estrella, ambaixador va dir l'oficial de comunicacions mentre examinava les lectures dels seus panells -. I fa menys d'una setmana hi va haver una misteriosa explosió múltiple de supernoves a la Nebulosa del Calder..., tal com ha afirmat l'intrús.

En Furgan va sentir que una esgarrifança d'excitació recorria tot el seu cos veient confirmades les seves sospites. Si aconseguia apoderar-se del Triturador de Sols i del nadó Jedi, llavors tindria a la seva disposició un poder molt superior al de qualsevol dels senyors de la guerra que s'enfrontaven contínuament en els Sistemes del Nucli! Càrida potser arribaria a convertir-se en el centre d'un nou i florent Imperi..., en el qual Furgan podria controlar-ho tot en qualitat de regent.

-Llançarem un atac a gran escala per deixar inutilitzada la seva nau mentre el pilot del Triturador de Sols està distret esperant rebre notícies del seu germà -va dir -. No podem permetre que una oportunitat semblant se'ns escorri entre els dits.

En Kyp romania amb la mirada fixa en el cronòmetre del Triturador de Sols, i s'anava irritant una mica més quan veia transcórrer cada nou interval de temps indicat pel seu tic-tac. Si no fos perquè encara no havia perdut tota esperança d'esbrinar què era d’en Zeth, Kyp ja hauria llançat un dels quatre torpedes de ressonància que li quedaven cap al sol de Càrida, i s'hauria allunyat després a tota velocitat per veure com el sistema esclatava, difonent la calor abrasadora i la blanca llum encegadora que acompanyarien a la seva conversió en supernova.

La imatge de l'oficial de comunicacions de Càrida va aparèixer davant d’ell amb un esclat d'estàtica.

-Càrida al pilot del Triturador de Sols -va dir amb expressió un tant contrita, però amb veu ferma i segura de si mateixa -. És vostè en Kyp Durron, germà d’en Zeth, que va anar reclutat a la colònia del planeta Dèyer?

L'oficial va parlar a poc a poc i sense apressar-se, articulant cada paraula amb innecessària precisió.

-Ja els he donat aquesta informació -va replicar en Kyp -. Què han esbrinat?

La imatge de l'oficial de comunicacions va semblar desenfocar-se lleument.

-Lamentem informar-lo que el seu germà no va sobreviure a la fase inicial de l'ensinistrament militar. Els nostres exercicis són molt rigorosos, i han estat concebuts per eliminar a tots els aspirants excepte als millors.

En Kyp va sentir un rugit tan ensordidor com el d'un riu desbordat retrunyint a les orelles. Hi havia esperat la notícia, però escoltar la confirmació dels seus pitjors temors va fer que la desesperació s'apoderés d'ell.

- Quins...? Quines van anar les circumstàncies de la seva mort? -Va aconseguir preguntar.

-Un moment -va dir l'oficial de comunicacions. En Kyp va esperar i va esperar -. Ell i el seu equip es van veure sorpresos per una sobtada tempesta de neu durant un recorregut de supervivència en una zona muntanyosa. Sembla que va morir congelat. Hi ha algunes indicacions que es va sacrificar heroicament perquè altres membres del seu equip poguessin sobreviure. Tinc tots els detalls en un fitxer, i si ho desitja els hi puc transmetre.

-Sí, envieu-me totes les dades que tingui -va dir en Kyp amb la boca resseca.

Un record del seu germà va sorgir bruscament en la seva memòria -dos nois que llançaven a l'aigua barquetes fetes amb joncs i contemplaven com s'anaven allunyant a la deriva cap als aiguamolls -, i es va confondre de sobte amb l'expressió que havia vist en el rostre d’en Zeth quan els soldats de les tropes d'assalt van irrompre a casa seva i se'l van endur a ròssec.

-La transmissió exigirà uns moments -va dir l'oficial de comunicacions.

En Kyp va contemplar com les dades anaven desfilant per les seves pantalles. Va pensar en l’Exar Kun, l'antic Senyor del Sith que li havia revelat l'existència de moltes coses que el Mestre Skywalker es negava a ensenyar-li. La notícia de la inevitable mort d’en Zeth havia tallat les últimes i ja molt debilitades fibres de prudència i control de si mateix que seguien retenint en Kyp. A partir de llavors, ja res podria detenir-lo.

No tindria cap compassió de Càrida, el planeta assassí. En Kyp arrencaria aquella espina imperial clavada al costat de la Nova República, i després es dedicaria a acabar amb els grans senyors de la guerra imperials que estaven reunint les seves forces prop del nucli de la galàxia.

Va esperar que els arxius de l'expedient d’en Zeth acabessin de quedar gravats en la memòria del Triturador de Sols. Necessitaria molt de temps per assimilar totes aquelles paraules i per imaginar tots els detalls de la vida del seu germà, aquella vida que haurien degut compartir...

I de sobte un grup de quaranta caces TIE en formació de combat va emergir del prim vel de l'atmosfera d'un punt de la curvatura planetària i va avançar rugint cap a ell. Vint caces més van sorgir de l'extrem oposat de l'horitzó en una maniobra de pinces. La transmissió de l'expedient d’en Zeth no havia estat més que un truc per guanyar temps i mantenir-lo distret mentre els Caridans llançaven un atac contra ell!

En Kyp no sabia si havia de sentir diversió o irritació. Un fosc somriure va aletejar-li als llavis durant un moment i es va esborrar de seguida.

Els caces TIE van arribar a tota velocitat, disparant un diluvi de raigs verdosos que pretenia anar una devastadora andanada làser. En Kyp va sentir els cops ofegats dels feixos d'energia xocant contra el casc del Triturador de Sols, però la seva armadura quàntica especial era capaç de suportar fins i tot l'impacte directe de la bateria turbolàser d'un Destructor Estel·lar.

Un pilot es va posar en contacte amb Kyp.

-L’hem envoltat -va dir -. No pot escapar.

-Ho sento molt, però se m'han acabat les banderes blanques -va replicar en Kyp.

Després va utilitzar els seus sensors per seguir el rastre de la transmissió i esbrinar de quina caça TIE havia procedit el missatge. Va centrar les mires dels seus canons làser defensius i va llançar una ràfega que va donar de ple en el panell solar de la nau. El caça TIE va esclatar convertint-se en una flor de flames blanques i ataronjades.

Els altres caces van replicar a l'atac. En Kyp va tornar a centrar les mires dels seus canons defensius i va seleccionar cinc víctimes. Va aconseguir encertar-ne a tres.

Després va utilitzar l'extremada mobilitat del Triturador de Sols per sortir disparat cap amunt, elevant-se una fracció de segon abans que els caces TIE supervivents tornessin el foc a través de les explosions en ràpida expansió de la seva primera ronda de víctimes. En Kyp va deixar escapar una rialla veient com dos caces s'aniquilaven l'un a l'altre en un foc creuat.

El mur d'ira es va anar fent cada vegada més sòlid i alt en el seu interior, i va augmentar encara més les seves reserves de poder. Els Caridans havien rebut moltes més advertències de les que es mereixien.

En Kyp havia emès el seu ultimàtum, i en Furgan havia enviat naus d'atac contra ell.

-Aquest ha estat el vostre últim error -va dir.

Els caces TIE van seguir disparant, fallant amb molta més freqüència de la que encertaven. Els feixos làser rebotaven al blindatge del Triturador de Sols sense causar cap dany. Els pilots no semblaven saber com centrar les seves mires i disparar adequadament. Probablement s'havien passat tot el temps practicant en cambres de simulació sense haver lliurat ni una sola batalla espacial de veritat. En Kyp confiava en la Força, no en les simulacions de combat.

Va tornar el foc aniquilant una altra nau, però va acabar decidint que continuar el combat només seria un malbaratament del seu temps. Tenia un objectiu molt major del que ocupar-se’n. Dos interceptors TIE van començar a perseguir-lo a tota velocitat quan va sortir de l'òrbita planetària, i en Kyp va fixar un curs que portaria el Triturador de Sols fins a l'estrella que brillava en el cor del sistema.

L'únic mal que podien arribar a causar al Triturador de Sols seria la destrucció de les seves diminutes torretes làser. Les forces de la Daala havien aconseguit deixar inutilitzat l'armament exterior del Triturador de Sols en el passat, però els enginyers de la Nova República l'havien reparat.

Un altre caça TIE assolit va acomiadar dolls d'atmosfera congelada en el moment d’esclatar. En Kyp va travessar el núvol de restes amb la velocitat del llamp i va seguir avançant cap al sol. Els caces imperials supervivents van començar a perseguir-lo sense deixar de disparar ni un instant. En Kyp no els va prestar cap atenció.

La seva ment repassava una vegada i una altra les imatges d’en Zeth, i s'imaginava al seu germà gelant-se a poc a poc, agonitzant sense cap esperança de sobreviure en un exercici d'ensinistrament d'un exèrcit al que mai havia volgut unir-se. L'única forma de cauteritzar aquell record que en Kyp tenia al seu abast era netejar tot el planeta amb el foc, un foc que només el Triturador de Sols podia crear.

Va connectar els sistemes de tret dels seus torpedes de ressonància. El projectil d'alta energia seria expulsat mitjançant una descàrrega plasmàtica de forma oval emesa pel generador toroïdal instal·lat a l'extrem del Triturador de Sols.

La vegada anterior Kyp havia disparat els torpedes contra estrelles supergegants dins d'una nebulosa. El sol de Càrida era un estel groc que no tenia res de particular, però tot i així el Triturador de Sols provocaria una reacció en cadena dins del seu nucli.

En Kyp va seguir avançant cap a la bola flamejant de foc groc i les protuberàncies parpellejants que brollaven de la cromosfera de l'estrella. Cèl·lules de convecció en perpetu bull impulsaven nusos de gasos calents cap a la superfície, on es refredaven i tornaven a enfonsar lentament en els remolins de les profunditats. Els punts foscos de les taques solars destacaven com grans sobre la resplendor de l'estrella, i en Kyp va escollir-ne un i va començar a guiar-se per ell com si fos el centre d'una diana.

Va armar el torpede de ressonància i va dedicar un moment a mirar cap enrere. Els caces TIE que havien estat perseguint al Triturador de Sols ja s'havien dispersat, no atrevint-se a arribar tan a prop del sol.

Els sistemes d'advertència van començar a parpellejar davant d’en Kyp, però no els va fer cap cas. Va prémer els botons de tret quan la llum verda del sistema de control va començar a parpellejar i va enviar un el·lipsoide verd blavós cap al sol de Càrida amb un xiuxiueig espurnejant de plasma. Els mecanismes de punteria trobarien el nucli i provocarien una inestabilitat irreversible.

En Kyp es va reclinar al confortable seient de pilotatge i va deixar escapar un sospir d'alleujament i decisió. Hi havia depassat el punt de no retorn, i ja no podia tornar enrere.

Saber que la destrucció de l'acadèmia militar ja només era qüestió de temps hauria d'haver fet que se sentís satisfet i ple de goig, però aquest coneixement no podia dissipar la pena que sentia per la pèrdua del seu germà.

Les alarmes udolaven a la ciutadella del centre d'ensinistrament militar. Els soldats de les tropes d'assalt corrien per les sales enllosades, ocupant posicions d'emergència en punts estratègics tal com els havia ensenyat a fer, però resultava obvi que en realitat no tenien molt clar com havien de reaccionar.

El rostre de l'ambaixador Furgan mostrava una expressió d'estupor tan gran que resultava gairebé còmica. Els seus ulls sortits sobresortien de les òrbites com si poguessin sortir disparades en qualsevol moment, i els seus llavis van tremolar i van xocar entre si mentre intentava trobar les paraules.

-Però com és possible que tots els nostres caces TIE hagin fallat? -Va aconseguir preguntar per fi.

-No han fallat, senyor -va dir en Dauren, l'oficial de comunicacions -. El Triturador de Sols sembla posseir un blindatge impenetrable i molt superior a qualsevol altre amb el qual ens hàgim trobat fins ara.

-Kyp Durron ha arribat al nostre sol. Les lectures no són totalment fiables a causa de les descàrregues de la corona solar, però pel que sembla acaba de llançar alguna mena de projectil d'alta energia. -L'oficial de comunicacions va empassar saliva -. Crec que sabem el que això significa, senyor.

-Suposant que el perill sigui real... -Va dir en Furgan.

-Hem de suposar que el perill és real, senyor. –En Dauren estava intentant controlar el seu creixent nerviosisme -. La Nova República es va mostrar clarament preocupada quan va comprendre el que significava la possessió d'una arma semblant. Les estrelles de la Nebulosa del Calder van esclatar.

La veu d’en Kyp Durron van brollar sobtadament dels intercomunicadors.

-Els hi vaig advertir, Càrida..., però van escollir tractar de tendir-me un parany en comptes de fer-me cas. Ara acceptin la destinació que vostès mateixos han desencadenat. Segons els meus càlculs, caldran dues hores perquè el nucli del seu sol arribi a una configuració crítica. –En Kyp va fer una breu pausa -. Disposen d'aquest període de temps per evacuar el seu planeta.

En Furgan va colpejar la taula amb un puny.

- Què farem, senyor? -Va preguntar en Dauren -. Organitzo l'evacuació?

En Furgan es va inclinar sobre el panell per moure un interruptor i obrir un canal de comunicació amb un hangar situat en els nivells inferiors de la ciutadella.

-Reuneixi immediatament les seves forces, coronel Ardax -va ordenar -. Faci que pugin al destructor Venjança. Llançarem la força d'atac contra Anoth abans d'una hora, i jo l'acompanyaré.

-Sí, senyor -va contestar el coronel des de l’hangar.

En Furgan va dir a l’oficial de comunicacions.

- Està totalment segur que el germà d'aquest noi va morir? No hi ha res que puguem utilitzar per pressionar-lo?

En Dauren va parpellejar.

-No sé, senyor... Em va dir que guanyés temps entretenint-lo, així que em vaig inventar una història i li vaig transmetre un expedient fals. Vol que examini els arxius?

- I tant que vull que ho faci! -Va cridar en Furgan -. Si podem utilitzar el germà com a ostatge, potser puguem obligar a aquest noi que neutralitzi els efectes del Triturador de Sols.

-M'ocuparé d'això immediatament, senyor -va dir en Dauren, i els tous dels seus dits van començar a voletejar sobre els teclats.

Sis dels oficials superiors d'ensinistrament d’en Furgan van entrar al centre de control convocats pel gemec estrident de les alarmes i van saludar rígidament. En Furgan, bastant més baix que ells, va ajuntar les mans a l'esquena i va inflar el pit mentre es dirigia als responsables d'ensinistrar les tropes d'assalt.

-Feu un inventari de totes les naus en condicions de funcionar que hi ha a Càrida -va dir -. Hem de transferir els nuclis de dades dels nostres ordinadors i emportar-nos el màxim de personal possible. Dubto que siguem capaços d'evacuar a tothom, així que es durà a terme una selecció basada en el rang.

- Anem a abandonar Càrida sense lluitar? -Va preguntar un general.

- El sol va a esclatar, general! -Va udolar en Furgan -. Com es proposa lluitar contra això?

- Una evacuació basada en el rang? -Va murmurar en Dauren amb un fil de veu alçant la mirada del seu panell -. Però jo només sóc tinent, senyor...

En Furgan va contemplar amb el nas arrufat l'oficial de comunicacions encorbat sobre els seus panells de control.

- Doncs això li donarà un incentiu encara més gran en la seva tasca de trobar al germà d'aquest noi i obligar-lo que desactivi aquest torpede!

En Kyp mantenia la mirada clavada en els visors mig polaritzats, i estava observant com els caces TIE supervivents tornaven a Càrida. Va somriure amb satisfacció. Contemplar la terroritzada agitació dels Caridans mentre intentaven fugir enduent-se tots els objectes de valor d'un planeta sencer resultaria molt divertit.

Durant els vint minuts següents en Kyp va veure com la ciutadella principal d'ensinistrament expulsava un raig continu de naus: hi havia caces de petites dimensions, enormes transports de personal, barcasses espacials del model Treballadores de les Estrelles, i fins i tot un destructor d'aspecte temible i mortífer.

En Kyp va començar a irritar-se amb si mateix per estar permetent que els imperials s’emportessin una quantitat d'armament tan gran.

Estava segur que acabaria sent utilitzat contra la Nova República, però de moment gaudiria destruint el sistema solar.

-No podeu escapar -va murmurar -. Alguns potser aconsegueixin fugir, però no podreu escapar tots.

Va fer una ullada al seu cronòmetre. Les inestabilitats ja havien començat a bategar a l'estrella, i això significava que per fi podia obtenir una estimació més precisa del temps que hauria de transcórrer fins que el sol esclatés. Els Caridans disposaven de 27 minuts abans que la primera ona expansiva arribés al planeta.

El raig de naus ja gairebé s'havia esfumat, i només es veien uns quants aparells antics i en bastant mal estat que intentaven sortir del pou gravitatori. Càrida no semblava estar molt ben proveïda pel que fa a naus, i en Kyp va suposar que la major part dels seus navilis de primera categoria devien haver estat requisats pel Gran Almirall Thrawn o per algun altre senyor de la guerra imperial.

El panell hologràfic va parpellejar de sobte i la imatge de l'oficial de comunicacions va aparèixer en ell.

- Pilot del Triturador de Sols! Aquí el tinent Dauren cridant a Kyp Durron... És una emergència, un missatge urgent!

A Kyp no li costava res imaginar-se que qualsevol persona que encara seguís a Càrida devia tenir missatges molt urgents que transmetre, i es va prendre el seu temps abans de respondre perquè volia veure patir a l'oficial de comunicacions.

-Sí, aquí Kyp Durron -va dir per fi -. De què es tracta?

-Hem trobat el seu germà Zeth, Kyp Durron.

En Kyp va sentir com si algú acabés de travessar el cor amb una espasa de llum.

- Què? Però si em va dir que havia mort!

-Vam fer una comprovació a fons dels nostres arxius i vam acabar aconseguint localitzar-lo. Està destacat en la ciutadella, i no ha aconseguit trobar un mitjà de transport per sortir de Càrida! He ordenat que vingui a la meva central de comunicacions, i estarà aquí dins d'un moment.

- Però això és impossible! -Va cridar en Kyp -. Em va dir que havia mort durant la fase d'ensinistrament... Tinc els fitxers que em va transmetre.

-Es tractava d'informació falsificada -va replicar secament el tinent Dauren.

En Kyp va tancar els ulls un instant abans que les llàgrimes els omplissin ennuvolant-li la vista. Saber que en Zeth era viu va fer que sentís una alegria aclaparadora, i el fet de comprendre que havia comès el pitjor error possible -creure en el que li havien dit els imperials -va fer que l'alegria quedés entelada per la ira.

Va llançar una ràpida mirada al cronòmetre. Faltaven 21 minuts per l'explosió. En Kyp va empunyar els controls del Triturador de Sols i va invertir el curs, tornant al planeta amb la velocitat d'un raig làser. Dubtava que tingués el temps suficient per rescatar el seu germà, però havia d’intentar-ho.

Va clavar la mirada al cronòmetre que anava mostrant com transcorrien els segons. Li cremaven els ulls, i sentia una dolorosa punxada cada vegada que veia canviar els números.

Va necessitar cinc minuts per arribar a Càrida. Va orbitar el planeta traçant un ajustat arc sobre ell, va travessar la línia que separava la nit del dia i es va dirigir cap a la petita aglomeració de fortaleses i edificis que formava el centre d'ensinistrament imperial.

El tinent Dauren va tornar a aparèixer en el petit camp hologràfic. La seva mà es va moure de banda a banda i va tirar d'alguna cosa invisible fins fer aparèixer un soldat vestit amb l'uniforme blanc de les tropes d'assalt dins dels límits de la imatge.

- Kyp Durron! Responeu, si us plau...

-Sóc aquí -va dir en Kyp -. Vaig a recollir-los.

L'oficial de comunicacions va dir al soldat.

-Traieu-vos el casc, número vint dotze.

El soldat es va treure el casc amb moviments lents i vacil·lants, com si portés molt de temps sense fer-ho. Després va romandre immòbil, parpellejant sota la llum no filtrada pels seus visors com si gairebé mai tingués ocasió de contemplar el món a través dels seus ulls. En Kyp va veure una imatge punyent que li va recordar la cara que veia quan es contemplava en una placa de reflexió.

-Digui el seu nom -va ordenar en Dauren.

El soldat va tornar a parpellejar, visiblement confós. En Kyp es va preguntar si estaria drogat.

-Vint-i-u dotze -va dir.

-El seu número de servei no, el seu nom!

El jove va guardar silenci durant uns moments interminables, com si estigués buscant a les palpentes entre un munt de records rovellats i inservibles, fins que va acabar trobant una paraula que va sonar més com una pregunta que com una resposta.

- Zeth? Zeth Dur... Durron.

Però en Kyp no necessitava sentir-li pronunciar el seu nom. No havia oblidat al noi nerviüt i bru que nedava en els llacs de Dèyer i que era capaç d'atrapar peixos amb una petita xarxa us.

-Ja vaig, Zeth -va murmurar.

L'oficial de comunicacions va moure les mans.

-No podrà arribar a temps -va dir -. Ha de detenir l'acció del torpede del Triturador de Sols. Inverteixi la reacció en cadena... És la nostra única esperança.

- No puc detenir-la! -Va respondre en Kyp -. Res no pot aturar-la.

- Si no ho fa morirem tots! -Va cridar en Dauren.

-Doncs llavors moriran -va dir en Kyp -. És el que es mereixen. Moriran tots..., llevat Zeth. Vaig a treure’l de Càrida.

En Kyp ca travessar les capes superiors de l'atmosfera de Càrida amb un rugit eixordador. L'aire reescalfat lliscava pels costats de la superarma, i el front de xoc anava empenyent un escut per davant d'ell. Els esclats sònics ondaven en l'estela deixada pel Triturador de Sols.

La superfície del planeta s'anava aproximant a una velocitat esfereïdora. En Kyp va sobrevolar un erm esquerdat i nu ple de roques vermelles i canons esquerdats. Quan va tornar la mirada cap a les planes del desert va veure formes geomètriques i les pautes dels camins traçats amb implacable exactitud pel cos imperial d'enginyers.

El Triturador de Sols va passar com un meteor per sobre d'una agrupació de búnquers i barracons metàl·lics. Grupets de soldats de les tropes d'assalt anaven i venien d'un costat a un altre, portant a terme les seves maniobres d'ensinistrament sense saber que el seu sol estava a punt d'esclatar.

El cronòmetre estava indicant que faltaven set minuts per l'explosió.

En Kyp va sol·licitar un lloc d’aterratge a l'ordinador i va localitzar la ciutadella principal. L'aire tirava de la seva nau fent-la anar d’una banda a una altra amb potents ràfegues de vent, però en Kyp no els hi prestava atenció. Les flames de l'atmosfera en ignició sortien acomiadades de l'armadura quàntica amb un espurneig.

-Doni’m la seva situació exacta -va dir en Kyp.

L'oficial de comunicacions havia començat a sanglotar.

- Sé que està a l'edifici principal de la ciutadella! -Va cridar en Kyp -. On es troba exactament?

-En els nivells superiors de la torreta sud -va respondre en Zeth, obeint amb la rígida exactitud militar que se li havia inculcat durant el seu ensinistrament.

En Kyp ja podia veure les torres i pinacles de l'acadèmia militar sobresortint d'un altiplà ple d'edificis i estructures més baixes. Els sensors de la nau van projectar una imatge augmentada de la ciutadella i van centrar la mira en la torreta que Zeth havia esmentat.

Faltaven cinc minuts per l'explosió.

-Prepara't, Zeth... Ja gairebé he arribat.

- Per a rescatar-nos a tots dos! -Va cridar en Dauren.

En Kyp va sentir una dolorosa punxada d'irritació. Volia deixar abandonat al seu destí a l'oficial de comunicacions que li havia mentit, enfonsant-lo en la desesperació i obligant-lo a prendre la decisió de destruir Càrida. Volia creuar de braços i permetre que el tinent morís incinerat per un raig de flames solars..., però de moment aquell home podia ajudar-los.

-Aneu a una zona buida. Estaré allà en menys d'un minut... No podran arribar al sostre a temps, així que vaig a obrir un forat en ell.

En Dauren va assentir.

- Kyp? -Va murmurar en Zeth, aconseguint sortir de la seva confusió a la fi -. El meu germà? Kyp, ets tu?

El Triturador de Sols va udolar sobre els minarets i torrasses de la ciutadella Caridana. Un mur de dimensions ciclòpies envoltava tota la fortalesa. Centenars de refugiats de baix rang s'amuntegaven al pati i es ficaven en diminuts aerolliscadors que emprenien el vol cap al cel, encara que no tenien capacitat hiperimpulsora i mai podrien escapar de la fúria de la supernova.

En Kyp va reduir bruscament la velocitat fins que el Triturador de Sols va quedar immòbil flotant sobre de la fortalesa..., i de sobte el casc de la petita nau es va balancejar d'un costat a un altre quan els canons làser automàtics del perímetre van fer foc després d'haver-lo centrat en els seus punts de mira.

- Desconnectin les seves defenses! -Li va cridar a l'oficial de comunicacions.

En Kyp va desaprofitar uns instants apuntant les seves torretes defensives i disparant-les contra els canons làser del perímetre. Dos dels emplaçaments d'armes van esclatar desprenent núvols de fum, però el tercer, que allotjava un canó desintegrador, va aconseguir un impacte directe en el Triturador de Sols.

La superarma va girar bojament sobre si mateixa, i va sortir disparada cap a un costat en una trajectòria totalment incontrolada fins que va acabar estavellant-se contra una torreta. En Kyp va aconseguir recuperar el control i va anar elevant el vehicle. No tenia temps per donar curs a la seva ira. No tenia temps per fer res..., llevat arribar a la torre.

En Kyp va veure com el cronòmetre passava dels quatre minuts als tres.

- Poseu-vos a cobert! -Va cridar -. Vaig a volar el sostre.

Va apuntar una de les seves armes i va disparar..., però només va aconseguir veure aparèixer un missatge d'ERROR al tauler de control. La torreta làser havia quedat avariada per la seva col·lisió amb la torre. En Kyp va llançar una maledicció i va fer girar la nau fins que va poder apuntar amb l’altre làser.

Una breu ràfega d'intensitat controlada va anar suficient perquè el sostre de la torre comencés a fondre’s i es doblegués cap a l'interior. Trossos de roca sintètica i bigues metàl·liques de reforç van volar pels aires. En Kyp va connectar el seu raig tractor per apartar les runes abans que poguessin caure sobre els nivells inferiors.

Després va col·locar el Triturador de Sols a sobre del cràter fumejant en què s'havia convertit el sostre. Va dirigir els seus sensors cap avall i va veure dues siluetes apareixent de sota dels escriptoris que havien utilitzat com a refugi.

Dos minuts.

En Kyp va seguir surant sobre elles. Si feia descendir la nau, podrien arribar fins a l’escaleta que portava a la comporta i posar-se fora de perill dins el Triturador de Sols. En Kyp ja havia programat una ruta de fugida.

En Kyp va iniciar el descens..., i el tinent Dauren es va incorporar de sobte i va copejar a Zeth al clatell amb un tros de plastiacer. Zeth va caure de genolls, movent el cap i desenfundant el seu desintegrador en un acte reflex. L'oficial de comunicacions va córrer cap a l'escala del Triturador de Sols, però en Kyp, enfurismat pel que acabava de fer, va elevar la nau allunyant l'escaleta de les mans del tinent imperial.

L'oficial de comunicacions va agitar els braços i va saltar cap amunt intentant arribar a l'escaleta, però no ho va aconseguir. Les seves mans van xocar amb el casc. L'armadura quàntica encara fumejava a causa de la veloç travessa de l'atmosfera que havia dut a terme en Kyp, i en Dauren va cridar quan el metall reescalfat li va cremar les mans.

En Dauren va caure a terra i es va tombar just a temps de veure com en Zeth l'apuntava amb el seu desintegrador. En Zeth va apuntar amb tota la precisió que s'esperava d'un soldat ben ensinistrat i va disparar. L'oficial de comunicacions va sortir acomiadat cap enrere amb el pit convertit en un forat negre i es va ensorrar entre la runa.

Un minut.

En Kyp va maniobrar el Triturador de Sols fins a tornar a posar-lo a la posició adequada i va baixar l'escaleta, però Zeth havia caigut de genolls. La sang regalimava per la seva nuca i tacava la blancor de l'uniforme de les tropes d'assalt. Zeth no es podia moure. La ferida que li havia infligit l'oficial de comunicacions era massa greu.

En Kyp va pensar a tota velocitat i va centrar el raig tractor a la flàccida silueta del seu germà, enlairant-lo del sòl i pujant-lo ràpidament cap al Triturador de Sols. Era l'única manera de salvar en Zeth. En Kyp va deixar anar els controls i va córrer cap a la comporta. Hauria d'obrir la comporta, baixar per l'escaleta i ficar al seu germà en el Triturador de Sols. Va allargar la mà cap el mecanisme que obriria la comporta del Triturador de Sols...

I el sol de Càrida va esclatar.

L'ona expansiva va travessar l'atmosfera amb un rugit ensordidor, portant amb si una onada de foc incinerador. Tota la ciutadella es va convertir en una tempesta de flames.

El Triturador de Sols va sortir acomiadat donant tombs, i l'impacte va fer que en Kyp es veiés impulsat cap a la paret que tenia davant. El seu rostre va xocar amb un espiell exterior i va poder veure com el cos d’en Zeth es desintegrava, convertint-se en una silueta d'ombres que es va esvair gairebé a l'instant mentre la devastadora energia estel·lar embolicava Càrida.

En Kyp es va aixecar trontollant i es va deixar caure al seient de pilotatge. Estava tan atordit que amb prou feines sabia el que es feia, però va utilitzar els seus instints Jedi per connectar els motors subllumínics. La primera onada de la supernova estava formada per radiacions inicials i partícules d'alta energia que havien estat emeses cap a l'exterior en produir l'explosió estel·lar. Les radiacions més potents arribarien aproximadament un minut després.

Les onades ondulants del segon huracà d'energia van xocar amb Càrida i van esquerdar el planeta d'un pol a un altre una fracció de segon després que el Triturador de Sols hagués accelerat al llarg de la ruta de fugida preprogramada, allunyant-se amb tots els indicadors de seguretat dels seus panells de control superant la línia vermella.

En Kyp va sentir com la gravetat tirava del seu rostre estirant-lo en una ganyota horrible. Va tancar les parpelles i llàgrimes d'angoixa van començar a fluir pels seus temples, movent-se cap enrere a causa de l’estirada de l'acceleració.

El Triturador de Sols va sortir a tota velocitat de l'atmosfera i va entrar a l'hiperespai. Les línies estel·lars es van formar al seu voltant i la supernova va fer un últim i fallit intent d’agafar-lo amb les seves mans de foc, i en Kyp va deixar escapar un interminable crit de desesperació comprenent el que havia fet.

El seu crit es va esvair a l'hiperespai juntament amb ell.

Següent