Un dur hivern (i IV)

Anterior

IV

Quan les mans suaus de la Nikaede el van sacsejar, en Drake es va agitar.

- Què? -va murmurar, atordit i rígid per les seves aventures. La wookiee va bordar suaument, empenyent el comunicador als seus llavis-. Qui?

- Drake!

Reconeixent a Fahs, però no el pànic en la seva veu, en Drake va dir:

- Toob! Una altra vegada no! On...?

- No et molestis a buscar-lo. Ni tan sols està al planeta. –En Fahs va fer una pausa dramàtica -. D'alguna manera se les va arreglar per fer-se amb un Caçador de Caps Z-95. Què es porta entre mans, Drake?

- No tinc ni idea -va respondre en Drake, agafant les seves botes -. No pot estar molt lluny.

-Bé, doncs afanya't. Totes les freqüències imperials estan esvalotades.

- El trobarem. - Llançant el comunicador a un costat, en Drake va córrer pel passadís a la cabina de vol -. Amplifica la xarxa de sensors i busca rastres iònics recents - va ordenar, mentre la wookiee s'instal·lava al seu costat. Àgilment, les seves mans van començar a activar interruptors de vol i a encendre mòduls de control -. Ho sé -va respondre en Drake amb un xiuxiueig a les queixes de la wookiee sobre el vell -. Només tingues paciència amb mi.

L’Infrangible va surar precàriament per sobre de la superfície de la cresta, lliscant amb destresa sota el sostre dentat cap a la boca oberta de la Conca del Canó Tyma. Tot i la interferència de la densa estratosfera de Redcap, la Nikaede va localitzar fàcilment el rastre de combustió iònica. Examinant les dades dels sensors, ho va confirmar i ampliar l'exploració del sensor per incloure l'espai circumdant sobre el planeta. Amb un gemec desesperat, va fer un descobriment inquietant.

- L’has trobat! – victorejà en Drake - On? - Una capritxosa exclamació de la wookiee li va posar nerviós, igual que els quatre blips no identificats a la pantalla del sensor -. Sintonitza la seva freqüència.

- Esquadró Veerpal, on són? -va cridar una veu desesperada -. Estem sota atac! Responguin immediatament!

Nerviós, en Drake va observar com l'ordinador de vol de bord recorria ràpidament la seva biblioteca d'esquemes, confirmant la presència d'un Galió Estel·lar Imperial i un Caçador de Caps Z-95. Apropant-se ràpidament des de l'altre costat del planeta, dues canoneres d'assalt imperials s'acostaven a gran velocitat per enfrontar-se a l’intrús.

La Nikaede va gemegar, un gemec de pànic que va reverberar a la part posterior de la seva gola. Amb tristesa, va llegir la informació al seu capità.

- Dos canons d'ions, dos canons làser i dos llançamíssils amb vuit míssils de commoció cadascun. - Era el torn d’en Drake de gemegar. Accelerant els motors de l’Infrangible, va guiar el vaixell de càrrega en un curs d'intercepció cap a les naus d'assalt imperials.

El Galió Estel·lar tenia l'aspecte de ser acabat de fabricar, amb el seu casc brillant blanc marfil en el buit fosc de l'espai. La nau no havia vist combat real... el que era obvi pel maneig incompetent dels seus turbolàsers. El Galió i la seva tripulació depenien en gran mesura del seu depredador escorta que arribava ara des del planeta. A jutjar per les marques d'explosions que recorrien l’altre temps pristi casc del vaixell, era evident que el Caçador de Caps i el seu pilot havien fet bé la seva feina amb diversos míssils de commoció hàbilment col·locats.

Conforme en Drake s'acostava a tota velocitat, va reconèixer els amplis i irregulars girs i espirals defensives del contrabandista, que deixaven als artillers del Galió sense una posició de tret clara. Les maniobres eren totes les característiques de Corèllia, el planeta natal llegendari que havia creat a homes com Toob Ancher, el seu germà Karl, i una sèrie de pintoresques figures que ara vivien a les ombres de la llei galàctica. Contra un pilot així, les defenses del Galió eren gairebé inútils.

En Drake va sentir que se li encongia el cor quan les naus de guerra es van posar en formació, perseguint el Z-95 solitari en un vector recte. Esquivant un tret perdut dels frustrats artillers, en Drake va dirigir l’Infrangible cap a la refrega, eludint hàbilment els trets dels defensors imperials. Incrementant la potència dels escuts de popa, va deixar totes les armes apagades. Si els imperials l’estaven monitorant, se n'adonarien que el vaixell de càrrega lleuger no representava una amenaça pel moment.

Ajustant la pujada de tensió en el generador d'escut, la Nikaede grunyia amb ansietat. A la wookiee de veu suau no li agradava que estiguessin tan a prop de la nau imperial. Va col·locar entre tots dos la pantalla de dades modificada, mostrant a Drake els blips que apareixien en la matriu de sensors.

- Els veig! -Va rondinar en Drake mentre el caça estel·lar que anava al capdavant s'acostava cap a ells, accelerant -. Obre el comunicador. Vull que escoltin les nostres transmissions. - Manipulant el sistema d'orientació, va col·locar l’Infrangible darrere del Caçador de Caps fugitiu, mentre una descàrrega de les canoneres batia les defenses del seu escut, més forts -. Toob! -va grunyir en Drake -. Què estàs fent?!

- Igualar el marcador, noi! -va respondre amb rialles el corellià -. Punt per punt, vida per vida. Ara surt del meu camí! Estàs interferint el meu escàner d'objectiu!

Va decantar bruscament la nau, seguint amb un picat extrem, abans d'estabilitzar-se en un curs amb el qual pretenia tornar cap al vaixell.

Imitant fàcilment la maniobra, en Drake va dir iradament:

- Hauràs de fer-ho millor que això, Toob. Això és una bogeria! Ara atura't i... - Els impulsors de maniobra del caça es van apagar bruscament amb un espurneig, fent que la petita nau s'aturés. Per evitar una col·lisió, en Drake va girar els controls, portant l’Infrangible cap amunt i lluny del perill, obrint el camí perquè les naus d'assalt es precipitessin per fer una primera passada -. Toob! -va cridar amb frustració.

- Vaixell de càrrega no identificat -va cruixir una veu pel comunicador -. Les nostres lectures indiquen que és l’Infrangible. Retiri’s i abandoni la zona. Això és un assumpte imperial. La seva indiscreció podria resultar en...

- Calder? - Va panteixar en Drake.

- Vaja, vaja, vaja- va cantussejar en Calder -. El meu petit amic de Redcap. Bon treball en el Bantha Rialler.

Sorprès pel fred sarcasme de l'imperial, en Drake va compartir una mirada d'aprensió amb el seu primer oficial. Voluntàriament, es va separar de la persecució, permetent que les naus d'assalt l’acorralessin.

- Escolti, Calder, no tenim gaire temps.

- En això tens raó, noi - va esbufegar l'Imperial -. El temps s'esgota per al teu amic, i per a tu també, si continues interferint.

- Està malalt! -va protestar en Drake -. Ara mateix no se li pot considerar responsable dels seus actes!

-Tres artillers morts i cinc tècnics ferits diuen que sí es pot.

- Només deixeu-me parlar amb ell.

- Tinc les meves ordres, Drake.

Traçant un ampli arc, la nau d'assalt d’en Calder es va apartar, deixant la nau restant per contenir l’Infrangible. Executant impecables maniobres de defensa imperial, el pilot va perseguir l'esmunyedís Z-95, pressionant al contrabandista fins que finalment en Toob va abandonar l'esperança de desplegar els míssils i va començar a escapar d'una muralla de trets làser procedents dels canons de la canonera.

Eludint la seva guàrdia, en Drake va lliscar per sota la nau i va sortir disparat cap a l'escena, deixant al sorprès pilot darrere d'ell.

- Calder, retiri’s! -Va cridar pel comunicador -. Retiri’s ja!

Va seguir l’entossudida persecució de l’imperial a través de la vora de l'atmosfera de Redcap i després de tornada a través de l'espai cap al Galió, reconeixent el parany que havia tendit. Tot d'una, en Toob frenar el Z-95, aplaudint mentre la canonera passava de llarg al costat d'ell cap a les flames dels gegantins motors del Galió. Fent cas de l'advertiment massa tard, en Calder es va apartar, triturant una de les seves cinc ales a la vora del sistema de motors del Galió. La nau d'assalt va girar fora de control, donant voltes per l'espai obert abans que el pilot imperial pogués recuperar el comandament del mòdul de vol.

En Drake va esperar que la canonera d’en Calder passés amb la seva pirueta a través de la seva línia de foc i després va activar els seus làsers davanters, prenent a Toob per sorpresa. Els trets van donar en el blanc amb precisió, desactivant els motors del Z-95, però deixant el caça intacte. En Toob va disparar els seus làsers principals i va llançar l'últim dels seus míssils de commoció, sense cap resultat. Sense els seus motors, el Caçador de Caps estava mort a l'espai, a la deriva a mercè de la ressaca gravitacional de Redcap.

Sense alè, en Calder va guiar la canonera esguerrada de tornada al camp de batalla.

- Et vaig a donar una opció, noi. L'única opció que les meves ordres em permeten. -Va fer una pausa -. El teu gallet o el meu.

- M'han atrapat, noi! -Va dir en Toob amb un riure maníac, alliberant-se dels cinturons de seguretat. Estava tan desorientat, que no se n'havia adonat que el tret que li havia inhabilitat provenia de l’Infrangible -. Poden abatre’m, però no abans que els ho faci pagar car! Ha, ha!

- Toob, escolta’m.

Fent cas omís de la veu tremolosa d’en Drake, en Toob es va remoure al seient del pilot.

- He de fugir.

Va tirar de la manilla d'obertura de la carlinga. Una sirena d'alarma va sonar sorollosament, assenyalant el perill imminent de descompressió.

- Toob!

- El tancament està bloquejat - va grunyir el corellià, quan el dispositiu va fallar. Va tornar a prémer l'interruptor, amb la suor ennuvolant el seu ull cibernètic -. No puc quedar-me esperant que tornin. - Examinant les marques dels trets, va riure -. Em tenen atrapat, noi. Si pogués... - va tirar del tancament -aconseguir... deixar-lo anar. Encara podria aconseguir escapar. Manipulant encara la brida soldada, va començar a cantar- : He fet la carrera de Kèssel i he sobreviscut a l'espectacle...

- Drake? - va grunyir en Calder amb impaciència.

Assegura't que és el teu dit el que està en el gallet i no el d'un estrany. Enfortit per aquestes inquietants paraules, en Drake va xiuxiuejar:

- Esperi.

Caminant lentament per l'estret passadís fins al bressol de la nau, en Drake va lliscar per l'escala de l'artiller. De mala gana, es va cordar l'arnès de la torreta i va encendre l'arma pesada. Centrat en el Z-95 esguerrat, podia sentir com la imatge de l'ordinador d'adquisició de blancs li cremava les retines.

Amb pànic frenètic, en Toob va continuar els seus intents desesperats per escapar de la cabina, tot i no tenir vestit ambiental. Enfurismat per la zona confinada, es va treure el casc i va començar a colpejar el seu cap contra la junta, estellant el vidre reforçat. De sobte, es va aturar i es va quedar mirant des de la cabina entelada, a través d'una gran extensió de configuracions i colors, cap a l'única forma recognoscible que la seva ment era capaç de comprendre, l’Infrangible.

- Tranquil·la, vella amiga - va cantussejar en Toob, sentint els crits de l’Olai moribunda en la seva ment -. Vinga, Drake -va xiuxiuejar -. No deixis que pateixi.

En Drake va prémer el gallet. Una explosió d'energia sacsejà el Z-95 incapacitat i el va fer esclatar en una bola de flames que va implosionar quan es va quedar sense oxigen. L'explosió va propulsar restes i metralla per una àmplia zona d'espai. Fent-se un massatge el pont del nas, en Drake va tancar els ulls mentre una llàgrima li queia sobre la galta.

- Aremin, a la parla el tinent Calder confirmant la baixa d'un hostil. L'esquadró Veerpal es retira. - Mentre la segona nau d'assalt accelerava de tornada al planeta, el pilot imperial es va quedar uns instants entre la runa cremada per les explosions -. Escolta, Drake, si et serveix de consol, el teu amic no et va deixar moltes alternatives. Era el teu gallet o...

- Ho entenc –el va interrompre en Drake -. Creu-me, ha estat millor així. – Empassant-se el nus que tenia a la gola, va xiuxiuejar-: Gràcies.

- Cels clars, Infrangible. Calder fora.

La nau d'assalt va tremolar per l'espai, tornant al seu lloc de comandament, en algun lloc sota l'atmosfera.

***

Malgrat la densa coberta de núvols, uns raigs de sol perduts van aconseguir perforar el gris, difonent calor pel terra fred i àrid del conegut Canó Tyma de Redcap. Ancorat en l'estreta pista d'aterratge, l’Infrangible i la seva contrapart, un YT-1300 anomenat Glòria, semblaven estranyament fora de lloc: diminuts, insignificants dins de les crestes d'un quilòmetre de profunditat i les plataformes continentals del gran canó.

El casc de la Glòria era rosa, tacat pels seus dos anys de retir a la superfície del planeta, amagat a la conca on cap autoritat del sector ni rival podia trobar-lo. I aquí s'havia quedat, mentre que el seu capità viatjava per la galàxia en companyia d'amics. Encara capaç de solcar l'espai, el matriarcal vaixell de càrrega semblava emetre una aura que en Drake només podia definir com l'íntim orgull d'una nau de contraban. Cada esquerda en el seu blindatge, cada placa d'escut descolorida, cada escletxa que podia advertir-se en el seu casc celebrava la riquesa de la seva història, simbòliques medalles de la seva excepcional carrera.

Esgotat i desmoralitzat, en Drake es va recolzar en la Glòria, pressionant el seu front febril contra el casc fresc de la nau. Amb ingenuïtat infantil, va llançar la seva voluntat i tota la seva convicció contra el vaixell de càrrega lleuger, en un esforç per infondre vida al seu capità. En qualsevol moment, si es concentrava prou, en Toob sortiria caminant per la rampa i el saludaria amb un fort copet a l'esquena o potser amb una tornada d'alguna obscena balada de contrabandistes.

Al seu costat, en Fahs acariciava amb afecte el vaixell de càrrega, realineant una de les potes d'atracada amb un cop de peu.

- Aquesta nau li va servir bé, des del dia en què la va obtenir... fins al dia en què la va retirar aquí a la vall. - Arrufant els llavis, va passar els dits per les vores irregulars del vaixell -. Un cop va fer la carrera de Kèssel a 20,5 parsecs, saps?

Estrenyent els ulls amb aire suspicaç, en Drake es va quedar mirant l’issori, pensant en la crueltat d'aquesta broma.

En Fahs va riure amb esperit alegre.

- Suposo que avui dia això és anar a pas bantha. Però en aquell moment -va agitar el cap mentre els records passaven per la seva ment desordenada -, llavors... era alguna cosa. La Dama de Nar Shaddaa, solien anomenar-la. Això va ser abans dels dies d’en Tait Ransom o Elias Halbert, fins i tot d'aquest jove, en Solo. Aquests nois ni tan sols havien nascut quan aquesta mateixa nau -va donar un copet al vaixell de càrrega amb orgull - entretenia la reialesa de l’inframón i treia el nas davant les autoritats de sector de tota la galàxia. - Gratant-se el clatell, en Fahs va taral·lejar nerviosament una melodia ombrívola-. Suposo que no voldràs volar amb ella de tornada a Socorro. Jo no tinc gaire necessitat d'una nau, avui en dia... i sé que a l’Ancher li faria il·lusió tornar a veure-la.

- No estic llest per anar a casa, Fahs -va xiuxiuejar en Drake, evitant els ulls de l’issori-. Encara no.

Va sentir que l'ombra de la Nikaede queia sobre ell i va escoltar el seu plor llastimós. Inclinant cap al calorós suport de la wookiee, el jove socorroà va passar els dits pel casc de la Glòria per última vegada.

- Ho entenc, Drake. Els vells tenen somnis i els joves els viuen. - Dempeus a la rampa, en Fahs va posar com si fos un escenari -. La joventut fa que cada cor sigui un rei i cada aventura una corona que aconseguir. - Distret, va riure per a si mateix i va sospirar, com si s'hagués tret un gran pes de sobre -. Mai he estat a Socorro. Vaig escoltar a Toob parlar d'ell. Suposo que podria anar-hi, aturant-me de camí a Nar Shaddaa. No m'importaria compartir un moment amb alguns vells amics. - Aclucant els ulls, va mirar cap al cel del matí -. Hi havia una noia bonica que solia agradar-me. Atenia la barra en aquesta taverna de la cantonada anomenada la Dama Taronja... - Va esbossar un somriure murri -. Bé -va riure l’issori, ruboritzant-se profusament -, allò va ser en una altra època... una altra aventura... fa molt de temps. - Amb un gest de complicitat, va teclejar la seqüència de tancament de la rampa -. Cels clars, príncep... porta les teves corones amb orgull.

Protegits sota l’Infrangible, en Drake i la Nikaede van observar mentre l'antiquat vaixell de càrrega s'agitava precàriament sobre la pista d' aterratge improvisada, ascendint tremolós sota el control d’en Fahs. Redescobrint els canvis subtils del mòdul de vol, l’issori va estabilitzar el vaixell de càrrega, alçant-se bruscament sobre les vores del canó cap a l'atmosfera ennuvolada que cobria el planeta.

En Drake va sospirar, trobant una pau interior proporcionada per l'enginy de l’issori.

- Com de ràpida creus que és? -va preguntar, mirant amb afecte l'Infrangible. La Nikaede va arronsar les espatlles, murmurant múltiples equacions i teories quàntiques -. Només hi ha una manera d'esbrinar-ho -va reflexionar el socorroà. Tot xiulant una melodia jovial d'una balada de contrabandistes, va rebre amb un càlid somriure el grunyit desafiant de la pragmàtica wookiee -. Estableix un curs cap al sistema Kèssel.

 FI