4
L’almirall Daala estava immòbil amb
les mans enguantades de negre unides darrere de l'esquena al pont de
comandament del Destructor Estel·lar Gorgona.
Els remolins de gasos resplendents
il·luminats per un nus de gegants blaus convertien la Nebulosa del Calder en un
fabulós espectacle lumínic davant del visor del pont. El Basilisc i el Mantícora
suraven en perfecta formació al costat del Gorgona.
Els gasos ionitzats deixaven pràcticament inservibles els sistemes sensors de
les naus, cosa que convertia a la nebulosa en l'amagatall perfecte per a tres
navilis de combat armats fins a les dents.
La Daala va sentir el frec
vacil·lant d'un peu calçat amb una bota lliscant sobre el sòl darrere d'ella, i
es va tornar per trobar-se amb el comandant Kratas.
- Sí, comandant?
Quan es movia, l'uniforme d'un color
verd olivaci de la Daala s’enganxava al seu cos com si fos una segona pell i la
seva cabellera rogenca surava darrere d'ella igual que la cua d'un cometa.
En Kratas va saludar amb impecable
marcialitat i va romandre immòbil a un pas per sota de la plataforma
d'observació de l’almirall.
-La nostra avaluació de les pèrdues
sofertes durant la batalla lliurada a Kèssel ha estat completada a les nou
hores, almirall -va dir.
Els llavis de la Daala es van tensar
fins a formar una prima línia en una ganyota totalment desproveïda d'emocions.
En Kratas no era molt alt, i havia estat reclutat per l'Armada Imperial a
través d'una de les forces d'ocupació d'un dels planetes que proveïen de
conscrits* a l'Imperi. Tenia el cabell fosc pulcrament retallat fins a
deixar-lo en la longitud reglamentària, grans ulls aquosos, celles frondoses i
un mentó prominent que semblava surar sota d'uns llavis gairebé inexistents. La
Daala no el trobava res atractiu, però hi havia alguna cosa que li agradava
molt d'ell: en Kratas sempre obeïa les ordres al peu de la lletra. L'Acadèmia
Militar Imperial de Càrida havia sabut ensinistrar-lo bé.
-Informi’m de les baixes, comandant
-va dir la Daala.
En Kratas no va parpellejar mentre
anava recitant les xifres que s'havia après de memòria.
-Hem perdut un total de tres
esquadrons de caces TIE i, naturalment, a tots els soldats que es trobaven a
bord de l’Hidra i a tota la seva
tripulació.
Sentir el nom del navili de combat
que havia quedat totalment destruït va fer que la Daala sentís una gèlida
punxada d'ira. En Kratas va haver de captar alguna cosa en la seva expressió,
perquè es va encongir lleugerament sobre si mateix encara que va romandre on
era.
L’Hidra, el quart Destructor Estel·lar de la Daala, havia estat
destrossat per un dels forats negres del cúmul de les Goles. Era la primera
pèrdua en combat significativa que patia la Daala, i la desaparició de l’Hidra significava l'eliminació sobtada
d'una quarta part de la capacitat destructora amb què comptava. I tot això
havia passat a causa de la intervenció d’en Han Solo i de la Qwi Xux, la
investigadora que havia traït a l'Imperi robant la superarma coneguda com el Triturador de Sols i havia fugit de
l’estretament vigilada Instal·lació de les Goles!
-Però... -va seguir dient en Kratas.
La veu li va tremolar d'una manera gairebé imperceptible, i va tornar a
alçar-se -. No obstant això -va repetir -, 40 caces TIE de l’Hidra van aconseguir salvar-se dins dels
altres Destructors Estel·lars, fet que en certa manera compensa una mica les
altres pèrdues.
Els Destructors Estel·lars de la
Daala havien emergit de les Goles esperant caure sobre en Han Solo per esborrar-lo
de l'univers, però les naus de l’almirall s'havien ensopegat amb la bigarrada
flota de Kèssel, les naus havien lluitat tan frenèticament com gossos rabiosos.
Els Destructors Estel·lars de la
Daala havien derrotat a gairebé dos terços de les naus de Kèssel, però el Basilisc havia sofert seriosos danys, i
havia hagut d'establir una connexió amb els ordinadors de navegació del Gorgona per escapar a una posició
secreta a l'interior de la Nebulosa del Calder.
- Quina és la situació actual del
procés de reparacions en el Basilisc?
-va preguntar la Daala.
En Kratas va fer entrexocar els seus
talons tan secament i amb tant entusiasme com si li complagués tenir l'ocasió
de poder donar bones notícies.
-Tres dels quatre canons turbolàsers
danyats ja han estat reparats i es troben en condicions de funcionar -va dir -.
Esperem acabar les reparacions en la quarta bateria dins dels dos dies propers.
Soldats de les tropes d'assalt proveïts d'armadures ja han completat els
treballs de reparació al peu del canó del casc exterior. Les cobertes 7, 8 i 9
han recuperat l'estanquitat, i en aquests moments les estem tornant a omplir
d'aire. Els circuits del control de vol danyats han estat reparats, i
l'ordinador de navegació i les consoles de punteria ja tornen a estar en
condicions de funcionar al cent per cent de la seva capacitat.
En Kratas va fer una profunda
inspiració d'aire.
-En resum, almirall, crec que tota
la nostra flota torna a estar preparada per entrar en combat -va concloure.
La Daala es va inclinar cap endavant
apropant-se una mica més a l'espiell d'observació, i va corbar els seus llargs
dits sobre la similifusta de la barana mentre intentava impedir que un somriure
aparegués als llavis sense arribar a aconseguir-ho del tot. L'olor de metall
que impregnava l'atmosfera la reconfortava. Portava més d'una dècada vivint a
bord del Gorgona. L'aire havia estat
reprocessat i enriquit fins a eliminar totes les acres olors orgàniques,
deixant únicament olors estèrils, l'aroma lleument picant del metall i els olis
lubricants i el tranquil·litzador olor dels uniformes de l'Armada Imperial nets
i emmidonats i de les armadures de les tropes d'assalt que havien estat a
consciència fregades fins a fer-les brillar.
-Si em permet fer-li una pregunta,
almirall... -va dir en Kratas.
El comandant va mirar al seu
voltant, i va veure que tots els membres de la dotació del pont mantenien el
cap tornat cap a un altre camí i fingien no escoltar la conversa i estar molt
absorts en els seus llocs. La Daala va alçar les celles i va esperar que seguís
parlant.
-Gràcies a la informació que hem
obtingut interrogant al Han Solo i a les transmissions que hem rebut -va dir en
Kratas per fi -, sabem que l'Emperador ha mort, que en Darth Vader i el Gran
Moff Tarkin també han mort i que l'Imperi ha quedat fragmentat per la guerra
civil.
En Kratas va vacil·lar abans de
seguir parlant, i la Daala es va encarregar de fer-ho per ell.
- S'està preguntant quin és el
nostre comandant en cap, comandant Kratas?
En Kratas va assentir vigorosament.
-El Gran Almirall Thrawn ha mort,
igual que el Senyor de la Guerra Zsinj -va dir -. Sabem que diversos comandants
segueixen lluitant entre ells disputant-se les restes de l'Imperi, però semblen
estar més interessats en destruir-se els uns als altres que en combatre la
Rebel·lió. Si em permet fer un suggeriment... Bé, l'Acadèmia Militar Imperial
de Càrida sembla seguir sent lleial a l'Imperi i haver conservat l'estabilitat,
i compta amb una gran quantitat d'armes a la seva disposició. Potser seria
preferible que...
-No ho crec -va dir secament la Daala.
Va donar-li l'esquena i va intentar
recobrar la calma. Havia estat ensinistrada en la duríssima Acadèmia Militar de
Càrida, i havia sofert moltes ofenses i humiliacions durant la seva estada en
ella. Ser una dona havia fet que fos oblidada una vegada i una altra a l'hora
de concedir-li els ascensos, i sempre li havien assignat les pitjors missions.
L'havien tractat amb una increïble brutalitat, i això només havia servit per
reforçar encara més la seva decisió de triomfar.
La Daala havia acabat creant-se una
falsa identitat a través de les enormes xarxes d'ordinadors de Càrida, i havia
utilitzat aquesta identitat a les sales de simulació de combats. Hi havia
vençut repetidament, creant tàctiques revolucionàries que posteriorment havien
estat adoptades per una gran part de les forces de superfície de l'Imperi.
Després que el Gran Moff Tarkin descobrís la veritable identitat de la Daala i
comprengués que tenia un immens talent, l'havia tret en secret d'allà
utilitzant la seva nova autoritat com a governant dels territoris del Perímetre
Exterior. En Tarkin l'havia ascendit fins al rang d’almirall, convertint-la,
almenys pel que ella sabia, en l'única dona que havia aconseguit arribar a ser
almirall de la Flota Imperial.
Però els prejudicis contra les dones
i les races no humanes que albergava l'Emperador havien obligat al Tarkin a
guardar en secret la veritat sobre la seva nova almirall. La Daala i en Tarkin
s'havien convertit en amants. En Tarkin no volia fer res que pogués atraure
l'atenció de l'Emperador cap a la Daala, de manera que l’havia posat al
comandament de quatre Destructors Estel·lars als quals se'ls va assignar la
missió de vigilar i protegir el «tanc de cervells» supersecret ocult a
l'interior del cúmul de forats negres.
Però la Daala havia sortit d'allà
amb els seus navilis de combat preparada per devastar qualsevol planeta lleial
a la Rebel·lió, i la idea de lliurar aquesta autoritat als seus antics
turmentadors de Càrida li resultava senzillament inconcebible.
Va tornar a respirar fons i es va
encarar amb el comandant Kratas, que havia estat totalment immòbil i seguia
esperant la seva resposta. Alguns membres de la dotació del pont de comandament
van alçar la vista de les seves consoles i van començar a tornar-se cap a ells,
però va bastar una mirada de la Daala perquè de seguida trobessin altres coses
en què ocupar-se.
-Les faccions semblen haver oblidat
que el nostre veritable enemic és la Rebel·lió, pel que crec que hem de
proporcionar-los un exemple. Hem de centrar la seva atenció en l'enemic
correcte..., els rebels que van matar el Gran Moff Tarkin, van destruir l'Estrella de la Mort i van assassinar a
l'Emperador. El Gran Almirall Thrawn era l'únic alt comandament de la Flota
Imperial amb un rang superior al meu, pel que he de suposar que ara el meu rang
és com a mínim igual al de qualsevol dels aspirants.
En Kratas va obrir molt els ulls,
però la Daala va moure el cap. La seva llarga cabellera va oscil·lar d'un
costat a un altre com una foguera centellejant.
- No, comandant, no tinc ni la més
mínima intenció de prendre part en la lluita per apoderar-me de les restes de
l'Imperi. No és el tipus de treball que m'agrada. Deixarem això per als
mesquins i insignificants aspirants a dictadors... L'únic que vull és causar
danys. Molts danys...
Els seus llavis es van arrufar en
una ganyota salvatge, i la seva veu es va tornar ronca i gutural.
-Donada la situació, crec que el més
aconsellable és confiar en les tàctiques d'atac i retirada immediata i lliurar
una guerra de guerrilles. Disposem de tres Destructors Estel·lars, una força
suficient per escombrar les civilitzacions d'un gran nombre de mons... Hem
d’atacar per sorpresa i esfumar-nos immediatament després. Seguirem colpejant
als rebels allà on més els dolgui mentre puguem fer-ho.
La Daala va recórrer el pont de
comandament amb la mirada i va veure que tota la dotació l'estava observant,
alguns amb la boca i els ulls molt oberts, altres somrient. Els seus homes
portaven massa temps atrapats a l'interior de les Goles, preparats per lluitar
però veient com se'ls negava qualsevol oportunitat d'entrar en acció perquè
estaven obligats a protegir el grup de prodigis científics encarregats de crear
superarmes per a l'Imperi.
La Daala va tornar el cap cap a la
Nebulosa del Calder i va contemplar las brillants resplendors procedents dels
sols d'altres sistemes estel·lars que s'obrien pas a través de la calitja de
gasos ionitzats. Hi havia molts objectius esperant allà fora.
Es va tornar cap al lloc de
navegació.
-Vull que traci un curs que ens
porti a les rutes comercials més recents que figurin en els nostres bancs de
dades i que estiguin més properes a la nostra situació actual, tinent.
-Sí, almirall -va dir el tinent, i
va anar cap al seu lloc gairebé a la carrera.
-Informi a tot el personal de les
altres tres naus -va dir la Daala.
Un somriure ple de gosadia i
seguretat en si mateixa va il·luminar tot el seu rostre. Se sentia com si la
seva sang s'hagués convertit en coure fos. Les seves verdes pupil·les semblaven
cremar amb el centelleig de feixos làser a punt de ser disparats contra preses
que no sospitaven el que seria d'elles.
El combat estava a punt de començar.
-Anem a sortir de caça -va dir la
Daala, i una ovació espontània va brollar de les goles de tots els membres de
la dotació del pont de comandament.
La flotilla de Destructors
Estel·lars esperava a l'espai amb els sensors en estat d'alerta màxima i
escrutant el buit per detectar les ondulacions provocades per l'apropament
d'una nau. Es trobaven en un nòdul hiperespacial situat a l'extrem més allunyat
de la Columna Vertebral de Comerç corelliana, on totes les naus que anaven a
Bespin, Anoat i els planetes situats al llarg de la ruta emergien de
l’hiperespai per recalibrar el seu curs i reprendre el seu viatge seguint un
nou vector.
La Daala anava i venia pel pont de
comandament del Gorgona, mantenint la
seva mirada en continu moviment i observant a la dotació mentre esperaven.
Havien d'esperar, i l'escrutini de la Daala servia perquè tots seguissin
nerviosos i alerta i es mantinguessin decidits a exercir les seves funcions
sense cap error. La Daala se sentia orgullosa de la seva dotació, i estava
segura que aconseguirien vèncer l’escòria rebel obtenint una victòria de la que
tots podrien sentir-se molt orgullosos.
Un tinent es va aixecar davant de la
seva consola sensora.
- Almirall! Les fluctuacions
indiquen l'aproximació d'una nau per l'hiperespai. L’estic seguint... Està a
punt d'emergir.
La Daala va començar a donar ordres.
- Alerta màxima! Comuniquin al Basilisc i al Mantícora que han d’activar els sistemes d'energia de les seves
bateries turbolàser.
El comandant Kratas es va aixecar a
corre-cuita del seu lloc per anar delegant les tasques a complir. La sirena
d'alerta va retrunyir en totes les cobertes del Destructor Estel·lar. Els
soldats de les tropes d'assalt van córrer als seus llocs de combat embolcallats
en la repicadissa de la seva armadura i les seves armes.
- Vull que deixin incapacitada
aquesta nau, artillers, no que la destrueixin! -va cridar la Daala per
l'intercomunicador -. Ens hem de fer amb ella.
- Aquí ve! -va exclamar el tinent.
La Daala va girar sobre si mateixa i
va clavar la mirada en la negror buida de l'espai i en els estels suspesos en
la més absoluta immobilitat que formaven complexos dibuixos. Primer va
aparèixer una ondulació, com una esgarrapada en un cristall pintat de negre, i
un instant després una nau de mida mitjana va entrar en l'espai normal i es va
aturar amb la maniobra de frenada preprogramada necessària per dur a terme una
recalibració de navegació.
La Daala va somriure i va intentar
imaginar l'expressió que hauria aparegut a la cara del capità en veure el seu
curs sobtadament bloquejat per tres Destructors Estel·lars de la classe
Imperial.
-És una corbeta corelliana, almirall
-va dir en Kratas, com si la Daala no fos capaç d'identificar la nau sense la
seva ajuda. La Daala va contemplar la inconfusible forma de cap de martell de
la secció del pont i la filera de dotze enormes motors hiperespacials i coets
subllumínics envoltats per la resplendor blanca blavosa de les emanacions que
brollaven de les toveres -. Són els transports més comuns en la galàxia...
Potser siguin comerciants.
- Què importa això? -va replicar la Daala
-. Prepareu-vos per fer foc. Anem a esbrinar què tal funcionen les bateries
turbolàser que van reparar en el Basilisc.
-La corbeta ens està fent senyals, almirall
-va dir l'oficial de comunicacions.
-Ignorin-les. Obriu foc, Basilisc. Dos trets quirúrgics...
Destrueixi les unitats hiperimpulsores posteriors.
La Daala va clavar la mirada en el
visor, experimentant la sensació electritzant del comandament. Dos feixos d’un
verd tan intens que resultava gairebé encegador van sortir disparats cap al
buit. El primer impacte es va escampar sobre els escuts de la corbeta, que
estaven funcionant a plena potència, però el segon feix es va obrir pas a
través de la zona debilitada i va destruir els motors. La corbeta es va
balancejar en l'espai, i després va començar a girar lentament sobre si mateixa
com un rosegador mort penjat d'un cable. Una feble resplendor vermella
groguenca va brollar d'un nucli motriu que havia estat fet miques per
l'impacte.
Els tres Destructors Estel·lars es
van col·locar sobre la nau incapacitada.
-La corbeta està enviant el senyal
de rendició -va dir l'oficial de comunicacions.
La Daala va sentir una fugaç punxada
de desil·lusió, però la va reprimir gairebé a l'instant. No podia permetre’s el
luxe de cometre més errors estúpids. Ja s'havia deixat dominar per l'entusiasme
quan es va llançar en persecució d’en Han Solo i del Triturador de Sols robat... i aquest excés de zel havia fet que
perdés l’Hidra.
El comandant Kratas acabava
d'aparèixer darrere d'ella.
- I si aquesta nau no forma part de
l'Aliança Rebel? -va preguntar en veu baixa -. Molts contrabandistes també
utilitzen corbetes corellianes.
-Una observació interessant -va dir
la Daala. Tarkin li havia fet comprendre feia ja molt temps que un bon oficial
superior sempre escoltava les opinions i els suggeriments dels subordinats en
qui tenia confiança -. Si el capità de la nau té connexions amb una xarxa de
contrabandistes en comptes d’amb la Rebel·lió, llavors potser podrem aconseguir
que treballi per a nosaltres. No ens aniria malament comptar amb uns quants
espies i sabotejadors.
En Kratas va acollir el suggeriment
de la Daala amb un assentiment de cap.
-Prepareu un raig tractor -va
ordenar la Daala -. Obrin les portes del celler inferior, i ficarem a la
corbeta dins del nostre hangar.
La Daala va activar el sistema de
comunicacions de banda estreta que hi havia al costat del seu lloc de
comandament, i una imatge d'un general de l'exèrcit imperial va sorgir de la
plataforma de projecció. La seva silueta tremolava amb una resplendor blavosa a
les vores a causa de les distorsions de la transmissió. La Daala es va inclinar
sobre la imatge com un gegant que contemplés una joguina.
-Prepari el seu grup d'abordatge,
general Odosk. Ha donat instruccions als seus homes?
-Sí, almirall -va respondre la veu
filtrada pel circuit -. Sabem què hem de fer.
La Daala va prémer un botó que va
dissoldre la imatge en petites espurnes d'estàtica, dient que havia fet bé de
permetre que el grup d'abordatge que pujaria a la seva primera nau capturada
estigués format per supervivents de l’Hidra.
La corbeta incapacitada, que encara
estava embolicada en les emissions tèrmiques que s'escapaven del nucli motriu
destrossat, va tremolar en sentir l'estirada dels fils invisibles del raig
tractor del Gorgona i va començar a
pujar cap a ell. Les portes del celler inferior del Destructor Estel·lar es van
obrir com la gola d'un gegantí carnívor.
L'oficial de comunicacions va tornar
a parlar.
-La capitana de la corbeta segueix
demanant instruccions, almirall -va dir -. Sembla bastant nerviosa.
La Daala va girar-se sobre si
mateixa.
- Nerviosa? La corbeta està al
comandament d'una capitana?
-És una veu de dona, almirall.
La Daala va tabalejar amb els dits
sobre un panell mentre avaluava la nova informació. Les dones semblaven tenir
moltes menys dificultats a l'hora d'ocupar llocs de comandament a l'Aliança
Rebel que en l'Imperi, però haver de carregar amb el pes extra d'una lluita
brutal havia fet que la Daala fos més forta.
-Deixeu que segueixi patint.
-La captura ha estat completada,
almirall -va dir el comandant Kratas -. La corbeta no ha ofert cap resistència.
El grup d'abordatge ja està preparat.
-Tanqueu les portes de l'hangar -va dir
la Daala -. Envieu un equip de sondeig perquè examini el nucli de l'ordinador
de la nau presonera i extraieu tota la informació possible d'ell. Necessitem
mapes, cintes d'història... Hi ha massa preguntes a les que hem de trobar
resposta.
-Però no acaba d'ordenar al general
Odosk i el seu grup especial que pugin a la nau? -va preguntar en Kratas.
La Daala el va mirar amb les celles
arrufades.
-Ells tenen altres ordres. Obeeixi
les seves, comandant.
-Sí, almirall -va dir en Kratas amb
un fil de veu.
–Portin a la capitana de la corbeta
a una de les sales d'interrogació. Potser haguem d’exercir una mica de pressió
per obtenir respostes sinceres...
En Kratas va assentir i va sortir
ràpidament del pont de comandament.
La porta de la sala d'interrogatoris
es va obrir amb un gens amenaçador sospir d'aire comprimit. La Daala va entrar
i va quedar considerablement desil·lusionada de veure que havien capturat a un
ésser alienígena procedent de Sullusta. La criatura era bastant baixa, i tenia
un rostre de ratolí i gruixudes galtes d'aspecte gomós que penjaven al voltant
d'un mentó arrodonit. Els seus grans ulls vidriosos de lluentes nines negres
com la pega li van recordar els forats negres del cúmul de les Goles.
El terror estava fent que parlotegés
a tota velocitat, i la saliva que brollava de la seva boca li havia humitejat
els llavis fent-los brillar. Al seu costat hi havia un androide de protocol
platejat d'un model força antic que li servia com a traductor. L’androide movia
els braços i les cames amb estridents grinyols dels seus motivadors, com si el
seu ordinador cerebral estigués tan confús que ja no fos capaç de controlar
tots els sistemes a la vegada.
L’androide es va girar cap a la Daala
i li va parlar. Tenia veu de dona, i la Daala de seguida va comprendre que la
nau no estava al comandament d'una capitana després de tot.
- Almirall! No sap el molt que
m'alegra conèixer la persona que està al comandament de tot això... Podem
aclarir aquest malentès? No hem fet res dolent.
La sullustana s'havia quedat immòbil
al costat de l’androide, i estava estirant-se el bonet que cobria la
pronunciada corba del seu cap. Els seus llavis es movien sense parar emetent un
monòton blub-blub-blub.
L’androide es va encarregar de
traduir-lo.
-La capitana T'Nun Bdu exigeix una explicació... -La sullustana va llançar un
balboteig alarmat i va agafar l'androide per un braç platejat -. Correcció: la
capitana li suplica amb tots els respectes que tingui la bondat d'explicar les
seves accions. Li prega que ens digui si pot fer alguna cosa per evitar que es
produeixi un incident diplomàtic, ja que no té el més mínim desig d'iniciar
qualsevol classe de conflicte.
La sullustana va assentir
vigorosament. Una fina capa de saliva s'havia acumulat sobre els seus llavis i estava
començant a desbordar-se, baixant en forma de filets per les arrugues de les
seves gruixudes galtes penjants.
-Netegi's el mentó -va dir la Daala.
Va tornar la mirada cap a
l’horripilant cadira d'interrogatori mig amagada entre les ombres de l'habitació.
Les parets estaven cobertes amb plaques de ferro sense polir sostingudes
mitjançant grans reblons. Les taques indicaven els llocs que no havien estat
netejats després d'interrogatoris anteriors. La cadira comptava amb canonades i
conductes disposats en complexos angles i corbes, tires de subjecció, cadenes,
protuberàncies metàl·liques i pinxos, però la gran majoria d'aquells objectes
només eren adorns, amb l'única funció d’incrementar el terror de la víctima.
-El que ens agradaria obtenir de la
capitana en aquests moments és una mica d'informació -va dir la Daala,
tornant-se d'esquena a la cadira com si hagués decidit ignorar la seva
presència -. Potser pugui proporcionar-la sense que ens sigui necessari
recórrer a cap mètode d'interrogació... desagradable.
La capitana es va encongir sobre si
mateixa, visiblement aterrida.
L’androide de color platejat es va
remoure recolzant el seu pes primer en un peu i després en un altre, i després
va semblar prendre una decisió. L’androide va contemplar amb aparent adoració a
la capitana sullustana i després es va aixecar.
-Jo puc proporcionar-li aquesta
informació, almirall -va dir amb una veu límpida i gens estrident -. No cal que
torturi a la meva capitana.
La sullustana va tornar a emetre el
seu monòton blub-blub-blub, però l'androide no va semblar sentir-lo.
-Se'ns ha assignat la missió de
lliurar subministraments i noves unitats d'allotjament a una petita colònia del
planeta Dantooine -va dir -. De moment la colònia no manté relacions formals
amb la Rebel·lió, i els colons són refugiats totalment inofensius.
- Quantes persones hi ha en aquesta
colònia? -va preguntar la Daala.
-Aproximadament cinquanta. Abans
vivien en el vell lloc avançat miner d’Eol Sha, i actualment no estan armades.
-Comprenc -va dir la Daala -. Bé,
capitana, em temo que hem de quedar-nos amb el seu carregament. Tinc entès que
el més habitual és que el celler de càrrega d'una corbeta corelliana contingui
una gran quantitat de provisions, i que en alguns casos aquest carregament és
prou gran com perquè la tripulació pugui sobreviure durant un any sense
necessitat de reaprovisionar-se... L'Imperi necessita aquestes provisions, i
vaig a confiscar-los. Aquesta colònia de Dantooine haurà d'obtenir els seus
subministraments d'alguna altra manera.
La sullustana va emetre un balboteig
consternat, i la Daala la va travessar amb la mirada.
-Potser prefereixi sortir per
l'escotilla i presentar una queixa, capitana...
La sullustana va callar a l'instant.
La porta de la sala d'interrogatoris
va tornar a obrir-se amb un sospir, i va revelar a dos guàrdies de les tropes
d'assalt i al comandant Kratas.
-Porteu a la capitana i en aquest
androide de tornada a la seva nau -va dir la Daala, i després va inclinar el
cap per contemplar la sullustana -. Els nostres homes ja estan buidant les
bodegues de càrrega, però el general Odosk ha ordenat als tècnics del seu grup
d'abordatge que reparin el motor danyat i estableixin un cablejat d'emergència.
Això serà suficient perquè puguin arribar fins a un altre sistema, encara
trigaran bastant a fer-ho.
La sullustana es va inclinar sense
deixar de xerrar ni un moment en la seva llengua, que recordava molt els
xiscles i grunyits dels rosegadors. L’androide es va afanyar a quadrar-se.
-Vaja, almirall, moltes gràcies -va dir amb
veu sorpresa -. Molt amable per part seva. Li agraïm molt la seva hospitalitat.
Els guàrdies de les tropes d'assalt
se'ls van endur pels passadissos impol·luts del Destructor Estel·lar. La porta
de la sala d'interrogatoris va tornar a tancar-se, deixant a la Daala tota sola
amb el comandant Kratas.
- És que ens hem rebaixat fins al
nivell dels pirates espacials, almirall? -va preguntar en Kratas, tornant-se
cap a ella i mirant-la fixament amb els seus ulls foscos molt oberts sota les
seves frondoses celles -. Anem a dedicar-nos a atacar naus de transport per
robar-los els subministraments?
La Daala va agafar el tauler de
dades que penjava del seu maluc i va prémer un botó sol·licitant la darrera
lectura registrada en ell. Després el va tornar cap a Kratas perquè pogués
veure la informació.
-Aprecio la vàlua i el respecte que
sent cap l'honor de l'Armada Imperial, comandant -va dir -, però abans de venir
a veure els captius vaig rebre un informe pel que fa al contingut del celler de
càrrega de la corbeta corelliana. Hi ha subministraments per a una nova
colònia, cert, però també hem trobat armament pesat, sistemes de comunicacions
i equip prefabricat per hangars de caces espacials.
La Daala va moure una mà assenyalant
la porta.
-Tornem al pont -va dir -. Vull
veure què passa ara.
- Què vol dir? -va preguntar en Kratas.
La Daala va apagar el tauler de dades i el va mirar.
-Ja ho veurà. Tingueu una mica de
paciència i espereu-vos.
Van sortir de la sala
d'interrogatoris i la porta es va tancar darrere d'ells, ocultant la foscor i
l'olor de la por atrapades a l'habitació.
La imatge del general Odosk
parpellejava i oscil·lava, però tot i així la Daala va poder veure el somriure
de satisfacció que hi havia al seu foguejat rostre bru.
-Missió complerta, almirall.
-Excel·lent, general. Suposo que
està en una posició des de la qual pot observar-ho tot, no?
L’Odosk va assentir.
-No m'ho perdria per res del món -va
dir -. Moltes gràcies, almirall.
La Daala es va tornar cap a la
pantalla del pont. La corbeta corelliana va emergir lentament de l'hangar del Gorgona i va quedar flotant a l'espai.
-Retrocedeixi-li va dir al navegant
-, i ordeni al Basilisc i al Mantícora que facin el mateix.
-Sí, almirall.
Els tres Destructors Estel·lars es
van desplegar en ventall i es van allunyar de la corbeta, que semblava
insignificant en comparació amb ells. El motor que havia rebut els impactes ja
havia deixat de brillar.
En Kratas va moure el cap.
-Segueixo sense poder creure que els
estigui deixant marxar... -va dir.
La Daala el va contemplar en silenci
durant uns moments, i després va parlar en un to de veu prou alt perquè la
resta de la dotació del pont de comandament pogués sentir-la. Rares vegades
sentia la necessitat d'explicar les seves ordres als subordinats, però hi havia
moments en què explicar els seus raonaments podia servir perquè la respectessin
encara més del que ja la respectaven.
-Les desaparicions de naus a l'espai
són una cosa que passa contínuament, comandant -va dir -. Si ens limitéssim a
destruir aquesta nau, potser pensarien que ha patit algun accident durant el
curs de la seva missió. Una tempesta de meteors, una placa del reactor que es
trenca, un error de navegació a través de l’hiperespai... Però si permetem que
aquesta capitana enviï un missatge abans, llavors l'Aliança Rebel s'assabentarà
del que hem fet. Després podrem dur a terme la nostra tasca destructiva tal com
ho havíem planejat, però així incrementem considerablement el terror i el caos.
Està d'acord amb mi?
En Kratas va assentir, però seguia
sense semblar massa convençut.
-El transductor que hem instal·lat
en el seu sistema de comunicacions acaba de ser activat -va dir l'oficial de
comunicacions -. La capitana està enviant una transmissió en un feix concentrat
dirigit a unes coordenades determinades.
La Daala va somriure.
-Excel·lent -va murmurar -. Ja
suposava que no esperaria a estar lluny de nosaltres.
L'oficial de comunicacions va
pressionar el receptor de missatges que portava a la templa.
-Està informant de la situació,
almirall. Tres Destructors Estel·lars... Van disparar contra ells sense cap
advertència prèvia... Va ser fets presoners i interrogats.
-Crec que ja n'hi ha prou -va dir la
Daala, i va obrir el canal de comunicació -. Ja pot actuar, general Odosk -va
ordenar, i es va tapar els ulls amb una mà.
Els detonadors tèrmics que havien
estat col·locats a les parets del reactor en cada un dels dotze mòduls dels
coets van esclatar simultàniament, deixant en llibertat l'infern que havia
estat empresonat pel blindatge del reactor i enviant una onada de radiacions
mortíferes per tota la nau corelliana. Un instant després la tremenda calor del
nucli va evaporar tot el casc convertint-lo en vapor metàl·lic. Els mòduls dels
coets van esclatar amb una enlluernadora sèrie de conflagracions solars, i
després la resta de la nau va quedar polvoritzada i els fragments es van
expandir creant un núvol encegador.
La Daala va assentir.
-Bé, em sembla que els supervivents
de l’Hidra acaben de cobrar-se la
venjança.
En Kratas va somriure i la va
contemplar amb una barreja d'atordiment i admiració.
-Això crec, almirall.
La Daala es va tornar cap a la
dotació del pont de comandament.
-Ara disposem de mapes i
d'informació precisa sobre la situació política de l'Aliança Rebel. Hem
assestat el nostre primer cop..., el primer de molts.
La Daala va respirar fondo,
sentint-se més viva que mai i plena d'una joiosa exaltació. El Gran Moff Tarkin
hauria estat orgullós d'ella.
-La nostra pròxima parada serà el
planeta Dantooine -va dir -. Tenim una colònia per visitar.
* conscrits: servei militar
obligatori d’uns individus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada