Un dur hivern (III)

Anterior

III

En Drake es va despertar d'un somni agitat. La calor que emanava de la xemeneia era sufocant, gairebé vivia amb una essència tangible. Incapaç de respirar, el socorroà es va posar ràpidament les seves botes i va sortir de la cabanya, escapant a les fosques boires nocturnes. Pujant a la tanca del corral, es va quedar mirant la gran boca del Canó Tyma, hipnotitzat per l’intricat laberint de barrancs mig subterranis i passos de muntanya ocults, destacats per ombres de marbre color marfil i buits negres oberts, exposats sota la tènue llum de les estrelles.

La quietud de la nit va quedar trencada pel llunyà rugit del motor d'un lliscant terrestre, reverberant des dels penya-segats i projectant ecos per tota la muntanya. Quan el vehicle es va acostar, en Drake va saltar de la tanca, posant-se a cobert darrere de l’abeurador. Va veure com els fars del lliscant travessaven la foscor, avançant tremolosos d'un costat a un altre mentre la nau girava, gairebé xocant contra les portes de l'assentament abans de redreçar-se en el camí.

El conductor rodià va xisclar quan una ampolla de daranu se li va escapar de les mans i es va estavellar contra la barra de la direcció. Desesperat per salvar les últimes gotes, el rodià va frenar bruscament, gairebé fent que ell mateix i els seus passatgers sortissin acomiadats del vehicle. Al seu costat, en els seients davanters, un sullustà va ulular diverses agitades malediccions quan el seu front va xocar contra el quadre de comandament deixant un notable bony a la guantera.

Des del seient del darrere, dos homes humans udolaven de plaer.

- No et preocupis, Nen! -va cridar un d'ells en bàsic -. Agafa! -llançant una altra ampolla a l’eufòric rodià -, pren una altra. Hi ha moltes més on va sortir aquesta! -En Saylor Marjan es va balancejar precàriament abans de seure de nou al seu seient. Poc després, va cridar-: No puc creure que hagis ficat a un nen en aquest assumpte, Toob! En què estaves pensant?

- Deixa que jo em preocupi pel noi -va respondre una veu ronca -. Canviaria a qualsevol de vosaltres per ell, esprem-reactors. -El contrabandista va callar, assaltat per un atac de tos.

- Mentre pugui volar com escorta en el meu Z-95, -es va retractar en Marjan -, li donaré una part justa.

-Això és tot el que demano -va panteixar en Toob -. Ara anem. De sobte, el rodià va accelerar el motor i el lliscant terrestre virà, fregant la paret de la muntanya i agitant als seus passatgers. En Marjan va jurar amb vehemència, colpejant al conductor al cap amb un puny carnós. Rondinant obscenitats, va arrabassar l'ampolla de les mans tremoloses del rodià i la va fer miques sobre el seu cap escamós -. Ara fes-ho bé! -va grunyir. Tremolós, però constant, el lliscant va reprendre el seu curs, accelerant per la carretera de muntanya pels senders sota de la vora del canó.

Frenètic, en Drake va travessar el petit recinte, bolcant en la seva carrera un banc de treball amb peces de motor abandonades. Es va aturar lliscant quan en Fahs va sorgir de la porta, i va balbotejar:

- Ho has...?

- Ho he sentit -va dir amb brusquedat en Fahs, lliurant al socorroà el seu bláster, la camisa i la jaqueta.

- Com ha pogut sortir del llit si més no?! -va preguntar en Drake mentre es vestia la camisa.

-És la naturalesa de la malaltia -va respondre en Fahs, mirant ansiosament pel sender-. A munt, a baix, totalment impredictible, especialment en les últimes etapes.

- On creus que es dirigeixen?

-Al Bantha Rialler, probablement.

Posant-se el desintegrador al voltant de la cintura, en Drake va córrer cap als corrals dels Olai.

- Aniré pel Cingle Garish i els avançaré.

- Les pluges l'han arrasat –li va advertir en Fahs, conduint un dels Olai darrere d'ell -. És un suïcidi segur, fins i tot en un Olai. - Quan en Drake es va acomodar a la cadira, l'ansiós issori va xiuxiuejar -: Vés amb compte.

En Drake va deixar sortir un somriure tranquil·litzador, conjurant els temors de l’issori i els seus propis.

- Cuidaré d'ell. - Activant el focus de llum a l'arnès de la seva muntura, va xiular per donar-se ànims i la va esperonar per posar-se de camí, galopant imprudentment cap l'estreta boca dels passatges del canó més enllà de l'assentament.

- Sé que ho faràs, noi- va sospirar en Fahs, exhaust. Va veure com la llum del focus es feia cada vegada més tènue sobre el camí del cingle -. Sé que ho faràs.

Tot just una hora després de sortir al cingle, en Drake es va inclinar sobre el coll de la seva muntura i va colpejar les regnes contra les seves espatlles suades. Podia veure el Bantha Rialler just a sota d'ell i va poder escoltar el característic esclat de trets blàster provinents d'aquella direcció. Va tirar de les regnes per dirigir la seva muntura fora de la pista, cap als vessants rocosos sobre la taverna. Desconnectant el focus que li proporcionava llum, es va obrir camí a poc a poc pel perillós vessant, examinant desesperadament les ombres i l'arc de foc làser que sorgia des de cada costat de l'establiment.

A l'esquerra, va poder distingir el disseny blanc sobre negre de l'armadura dels soldats d'assalt imperials quan els trets blàster il·luminaven breument la zona de darrere de la barra. Enfront d'ells, va veure les restes fumejants d'un rodià i un sullustà esteses en el fang. El sullustà encara estava viu, el seu braç malferit li penjava a un costat mentre s'arrossegava cap als seus companys, que estaven atrapats darrere del lliscant terrestre. Un tret perdut va posar fi a les seves lluites.

- Aquesta vegada te les has d'arreglar tu sol, Marji! -va cridar una veu -. No em correspon solucionar això!

Reconeixent la dura qualitat de la veu d’en Toob, en Drake va guiar la seva muntura en aquella direcció. Des de la seva posició avantatjosa, va veure que els soldats d'assalt es disposaven a carregar contra els contrabandistes superats en nombre i armament. Usant el foc dissuasiu en el seu benefici, retardaven l'atac mentre un altre destacament de soldats d'assalt es posava en posició en el flanc exterior.

En Drake va galopar des de la terra alta, fent un atrevit esprint creuant la línia de foc mentre desenes de soldats imperials apuntaven. Fustigant la seva muntura, va esquivar un frenesí de salves de blàster fent que el temperamental Olai saltés sobre el lliscant terrestre incapacitat. Tirant ferotgement de les regnes, en Drake li va fer donar mitja volta, balancejant-se sobre el seu incòmode coll mentre l'animal s'encabritava.

- Anem, Toob! -va cridar, fent momentàniament contacte visual amb Marjan.

Pàl·lid d'histèria, en Marjan va cridar:

- No pots abandonar-me, Toob!

Agafant l'estrep, en Toob va xiuxiuejar.

- Maleeix la teva sort, Marji! - Salvatgement, va colpejar al contrabandista al cap amb la seva bota, tacant-li la cara amb fang vermell.

En Drake va fer petar la llengua contra les dents. L’Olai va respondre amb força, fent una petita sacsejada abans de sortir al galop allunyant-se de la confusió de crits i trets de blàster. Protestant per la càrrega addicional, la muntura es va agitar amb serioses intencions de tirar els seus genets. Fent rebotar els seus quarters posteriors cada pocs passos, irritada, la bèstia va tirar cap endavant el cap i fotre una guitza a l'aire, ensopegant a l'argila inestable. En Drake va agafar les regnes i la va guiar de tornada al camí. Era una lluita desesperada mentre la muntura es defensava, incapaç de compensar el desplaçament del pes i la fugida temerària per la muntanya. Allargant la gambada, va obeir, galopant pel pendent escarpat del canó, retorçant els turmells i els genolls a cada pas.

En Drake va mantenir els seus talons al costat de la muntura, fustigant-la amb insistència. Darrere d'ells, sentia com s'esvaïen els sons de la persecució. Cada pocs passos, el soroll dels soldats d'assalt atrapats fins als genolls en el fang anava disminuint. El socorroà va somriure amb sorna, donant gràcies per tota una nit de pluges torrencials que havien precipitat i permès la seva fugida.

Fent un últim esforç per resistir-se, l'egua Olai va agitar violentament el cap, colpejant el nas d’en Drake amb un espetec dels ossos. El socorroà va lluitar per mantenir el cap de l'euga sota control, aconseguint mantenir-la dreta. Darrere d'ell, en Toob s'inclinava cap a un costat, gairebé caient del llom de l’Olai quan l'animal va saltar precipitadament un aflorament de roca. Cridant de terror, va aterrar en un fangar de fang humit, colpejant desesperadament amb les potes del darrere per escapar del pantà. Malgrat els seus esforços, l'egua va trontollar i va caure de genolls. Van volar espurnes de les seves ferradures quan va colpejar les roques dentades, que estaven repartides per tot el camí. Alçant-se amb una cabriola, va tirar els dos genets abans d'aterrar de nou contra l’endurida carretera de muntanya en un impacte capaç de trencar ossos.

Controlant la seva caiguda, en Drake es va doblegar sobre si mateix i va rodar. Atrapat per l'impuls, va seguir caient de cap, pel port de muntanya. En la confusió de la nàusea i el vertigen, va sentir els horribles crits de l'euga darrere d'ell, mentre aquesta s'estavellava pel pendent escarpat cap a la conca del canó. Accelerant pel pendent en una embogidor embolic de cames i regnes, l’Olai va rebotar per sobre d'ell, copejant-lo a la cara amb un dels seus agitats cascs. A la base de la muntanya, es va estavellar contra l'animal, colpejant el cap contra el seu cos immòbil. La seva última visió va ser la del cel nocturn, violeta, rosa, i després infinitament negre.

Tement tenir lesions de les que no era conscient, en Drake va fer una ganyota, sense intentar moure’s. Provant cadascuna de les seves extremitats, es va convèncer que no hi havia cap dany permanent i va fer l'esforç d'incorporar-se.

- Drake?

- Toob! - va panteixar, encongint-se quan el so de la seva pròpia veu va explotar dins del seu crani.

- Qui et va ensenyar a muntar, noi?

- Tu! -va grunyir en Drake -. Em vas comprar un dewback de Tatooine, recordes?

El corellià va riure entre dents recordant.

-Bé, ets tot un espectacle -va ajudar al noi a aixecar-se -. No hi ha res trencat?

- No. –En Drake va fer una ganyota i a continuació va preguntar, de manera tallant, - Et faria res dir-me de què anava tot això?

- Un tiroteig -va esbufegar en Toob, retirant les alforges del cos de l’Olai.

- Un tiroteig? Amb les tropes imperials?

- Bé, jo no el vaig començar! - es va defensar el contrabandista, somrient maliciosament -. Però tenia la intenció d'acabar-lo. Què dim...? Vaja! - De sobte, l'egua Olai es va agitar, donant violentes sacsejades amb els seus peus. Trencades en la caiguda, les seves potes davanteres es van ensorrar sota l'animal en un estrany angle i va caure tan llarga com era al terra argilós. Brollava sang de la boca i les orelles, i una barreja de fluids degotava del seu nas. Esbufegant i grunyint d'agonia, va tractar d'incorporar-se de nou, aconseguint alçar-se sobre les potes del darrere. Desesperada i esgotada, es va deixar caure a terra i va rugir amb to insegur. Renillant llastimosament, va mirar els seus genets humans, demanant ajuda -. Tranquil·la, vella amiga - li va dir en Toob suaument -. Drake?

A través del fosc embolic del seu serrell castanyer, en Drake es va quedar mirant les ombres més enllà de l'egua Olai. Vacil·lant, va prémer el fiador del seu blàster i pressionà la pistola contra la seva funda.

- Vinga, Drake, no la deixis patir -es va sentir la veu suau d’en Toob contra el vent. Prenent força de la familiar empunyadura, va treure la pistola i va disparar, matant instantàniament a l'egua Olai. Estremint breument, les seves retorçades extremitats van cessar en les seves lluites... i va quedar immòbil.

Donant l'esquena al cadàver, en Toob va dir amb veu aspra:

- Potser vulguis cridar a la teva companya wookiee i fer-li saber que estem arribant.

- No puc -va dir en Drake amb veu mansa -. El comunicador està destrossat. Recordes que vam caure per la muntanya?

El destrossat rostre d’en Toob va esbossar una mirada de confusió.

- Ho vam fer?

- No te’n recordes?

Arronsant les espatlles per restar-li importància, en Toob va a caminar pel sender.

- Això no importa ara. Tornem a la nau. Crec que a tots dos ens aniria bé un bon glop ara mateix.

Torbat, en Drake va caminar darrere del contrabandista, seguint el sender il·luminat per les estrelles.

- Saps, Toob? -va començar amb cautela -, estant retirat i tot això, és possible que vulguis pensar a baixar una mica el ritme. Potser crear-te un grup d'amics decents.

Sense tornar-se a mirar-lo, en Toob va grunyir:

- Què? Únicament perquè tinc un sol ull bo i uns quilos de més, he de dedicar-me a l'agricultura?

- Bé, no, però has d'admetre que aquesta petita acrobàcia a la muntanya podria haver estat fatal.

-Estàs començant a parlar com el meu germà: acurat, calculador... avorrit.

- No et faria mal que escoltessis algunes de les seves lliçons. -En Drake va titubejar, després va afegir-: Si l’haguessis escoltat, mai hauríeu anat en aquell magatzem a Ottega.

En Toob es va aturar abruptament, grunyint.

-En Karl va anar perquè va voler! Ningú li va demanar que hi anés!

- Què se suposava que havia de fer, Toob? - Va temptejar en Drake -. Ell és el teu germà. Algú havia de guardar-te les espatlles.

- Això és el que et va dir?

-Això és el que va passar, Toob, i tothom ho sap.

A l’ombrívol silenci, van recórrer els últims quilòmetres descendint l'accidentada gola del canó, seguint el traçat del paisatge del Solc del Plec, un fenomen geogràfic d'esquerdes i fissures de múltiples nivells que podien dissimular i albergar gran nombre de vaixells de càrrega lleugers i petites naus espacials. Amarrat en una robusta cornisa, a pocs metres del terra de fang argilós, els puntals de suport de l’Infrangible mostraven la taca vermellosa de la base del sòl, prova de la seva estada a l'ombrívol planeta vermell.

La Nikaede va caminar a grans gambades a través de la rampa, amb la seva veu tronadora sonant des del passadís interior, reverberant a les sales properes. En Drake va somriure. Era sens dubte una benvinguda tradicional wookiee. Preparant-se, no es va resistir i va sentir com era elevat diversos centímetres del sòl en els poderosos braços de la wookiee. Exhaust, simplement es va relaxar a l'explosió torrencial de pelatge negre i platejat. Dipositant al seu capità de nou a terra, la Nikaede va gemegar amb tristesa, mirant els blaus i les rascades que li cobrien la cara. L'olor de la sang era penetrant i ploriquejà demanant una explicació.

- Més tard -va xiuxiuejar en Drake, mirant més enllà d'ella. Sense fer comentaris, en Toob va passar al costat d'ells i va entrar a la nau. Poc després, el corellià va reaparèixer, tirant una bandolera de paquets d'energia per sobre de la seva espatlla -. Toob? –En Drake va córrer darrere seu, prenent suaument al contrabandista de la màniga -. Què estàs fent?

En Toob va sacsejar el braç per deixar-se anar.

- Vaig a acabar el que un altre va començar. - Va reprendre la seva marxa cap al sender de la muntanya, grunyint irritat per a si mateix. Donant copets amb el peu contra el terra de roca, impacient, es va aturar a la vora de la cresta -. Anem, noi! Estic llest per anar!

- Anar? –En Drake es va quedar sense alè, tremolant.

Ajustant el seu blàster a la funda, el corellià va grunyir:

- Serà igual que aquella vegada quan el teu pare i jo ens les vam veure amb policies del sector a Bnach.

- Toob. -En Drake va empassar saliva -. Bnach és un planeta presó imperial. Ningú no hi va...

-Bé, potser va ser el port espacial Manda en un... en una... - Es va aturar, atordit pels records confusos -. Què més dóna. No importa. No vaig a quedar-me aquí quiet mentre que homes bons com Ziv Banks, Lu Esi i Tenke Hurn són abatuts a sang freda.

- Toob, aquestes persones són mortes. M’explicaves històries sobre ells i el que finalment va passar amb ells, recordes? Ziv va morir en un tiroteig a la Dama Taronja a Nar Shaddaa. Lu va estavellar el seu vaixell de càrrega sobre Vedis IV, fugint de les autoritats del sector. I en Tenke estava amb tu quan va explotar aquell detonador a Ottega. No va sobreviure.

En Toob va començar a caminar amb pas insegur, òbviament desorientat.

- Alguns dels millors contrabandistes en aquest costat de Corèllia... Qui els necessita! - es va queixar -. Podem ocupar-nos nosaltres mateixos d'aquest búnquer imperial!

- Toob! -Va pressionar en Drake -. No hi ha cap búnquer imperial!

- T'has tornat covard, Marji! Maleïda sigui la teva sort! –En Toob extreure el blàster de la seva funda. Configurat per a un tret letal, apuntava al pit d’en Drake -. Covard! Però sempre has estat així, oi?

Fent un gest al seu primer oficial perquè s'apartés, en Drake va declarar:

- Mira’m, Toob. No sóc en Marjan.

El rostre del corellià es va enfosquir quan una onada de confusió aclaparà els seus torbats sentits. Vacil·lant, va baixar el desintegrador.

- Kaine? Kaine, fill meu! Què estem esperant? Anem a acabar amb uns quants soldats de plàstic. Pels vells temps!

Recordant les advertències de l’issori, en Drake va respondre amb cautela:

- Toob, si us plau. En Kaine era el meu pare. Ara és mort, te’n recordes?

Un profund sentiment de llàstima va envair el jove pirata mentre tractava de fer que el contrabandista tornés a la realitat actual.

- Mort? -va murmurar en Toob incoherentment, lluitant amb el concepte -. Llavors... llavors, tu qui ets? Algun brètol! -va cridar, aixecant de nou el blàster a l'altura del pit -. Escoltant parlar de mi i vas venir a veure si el vell encara tenia pasta, eh?! Vas pensar que podries guanyar una mica dels maleït diners i fer-te un nom eliminant al vell Toob Ancher. Bé, doncs no en aquesta vida, noi!

Esquivant àgilment el primer tret, en Drake va agafar a Toob pel braç i es va ajupir sota d'ell mentre el segon tret es perdia, passant molt a prop de la Nikaede, qui es va tirar a terra per cobrir-se. En Drake va intentar sacsejar el braç perquè deixés anar l'arma, però va perdre l'adherència. Abans que pogués esquivar el desequilibrat corellià, va sentir com la dura culata del blàster li colpejava creuant la barbeta. Trontollant, va caure a terra, i la sang va brollar de la comissura de la seva boca.

- Nikaede! Quieta! -va cridar en Drake a la wookiee. Posant-se dret a batzegades, en Drake va aixecar els braços en senyal de rendició.

- Qui ets? - va xiuxiuejar en Toob, amb la seva fúria abruptament disminuïda -. Renta't aquesta sang de la cara i deixa que et vegi.

En Drake es va fregar la sang de la seva boca.

- Toob, sóc jo -va xiuxiuejar, no podent ocultar el dolor en la seva veu -. Drake, recordes?

- Drake? - Va gemegar en Toob -. Què estàs fent? - Desconcertat, va mirar el blàster a la mà i la inflor a la barbeta d’en Drake -. Què... he fet?

- Res -va xiuxiuejar en Drake -. No ha passat res.

- Res? - va panteixar en Toob. Donant l'esquena al jove socorroà, va mirar cap a la foscor més enllà de la carena. Indignat per la idea de la traïció, va llançar el blàster contra les roques -. Mai hauria d'haver abandonat Tatooine. Hi hauria d'haver... m'hauria d'haver apuntat al cap amb un blàster i... - Exasperat, va dir amb veu aspra- : Vés, Drake.

Assegura't que és el teu dit el que està en el gallet... no el d'un estrany. En Drake va avançar, recordant el consell de l’issori.

- Toob? -va preguntar amb incertesa.

- Vés al llit, noi -va respondre en Toob amb reprovació -. Parlarem de nou al matí.

En contra del seu millor judici, en Drake es va rendir al nen petit dins d'ell, el nen atemorit que admirava i adorava l'impetuós corellià. Desorientat i obedient, es va retirar a la nau.

- Vinga, Nik.

Molt agitat, va lluitar per empènyer a l’enfurismada wookiee a l'interior de la nau, tirant de la pell i el pelatge per obligar-la a pujar per la rampa. Fregant-se la cara inflada amb una mà tremolosa, en Toob es va maleir a si mateix. Recordant les paraules d'una vella balada de contrabandistes, va cantar suaument:

- Qui té por de l'alè amarg de l'hivern? Un home que mai ha conegut el fred. Dolça dama, no hi ha res més fred -va fer una pausa, fent-se un massatge al seu preocupat cap- que el cor d'un contrabandista que ha envellit.

Experimentant la sensació de pèrdua i desolació del corellià moribund, en Drake va acompanyar, xiuxiuejant en silenci la tornada.

- Cau la nit i estic lluny de la meva llar. Atrapat entre el bressol i la tomba. Atrapat entre el bressol i la tomba.

Següent