6
En Han Solo i la
Leia van romandre immòbils i abraçats durant molt de temps davant del Falcó Mil·lenari. L’opressiva humitat de
la lluna coberta de jungles es pegava a ells com draps mullats que freguessin
la seva pell. En Han va tornar a abraçar la Leia i va aspirar el perfum del seu
cos. Les comissures dels seus llavis van pujar lentament dibuixant un somriure
melancòlic. Podia sentir com la Leia tremolava al seu costat... o potser fossin
les mans d’en Han les que tremolaven.
-He d'anar-me'n,
Leia -va dir per fi -. He de trobar en Kyp. Puc impedir que faci esclatar més
sistemes estel·lars i mati a més gent.
-Ho és -va dir ella
-. És només que... Oh, si almenys poguéssim planejar les nostres aventures per
estar més temps junts!
En Han va intentar
obsequiar-la amb el seu famós somriure de despreocupació temerària, però no li
va sortir massa bé.
-Veuré què puc fer
al respecte -va dir, i després la va besar amb passió i com si volgués que el
petó no acabés mai -. Ja veuràs com la propera vegada ho aconseguirem.
Es va inclinar per
agafar en els seus braços als bessons. En Jacen i la Jaina estaven visiblement
impacients per tornar a l'interior del temple i poder jugar-hi.
Els nens havien
descobert un grup de salamandres peludes que havien fet el seu niu en una ala
no utilitzada del Gran Temple, i encara que en Jacen ja havia afirmat que podia
conversar amb elles tot i que encara no era capaç de parlar molt bé, en Han es
va preguntar què li estarien dient al nen aquells animals arboris tan peluts i
sorollosos.
Es va tornar cap a
la rampa.
-Saps que necessito
que et quedis aquí amb els nois perquè estigueu fora de perill -va dir -. I ara
també has d'estar amb Luke.
La Leia va assentir.
Ja havien passat per moments semblants amb anterioritat.
-Sé cuidar de mi
mateixa -va replicar -. Camina, vés-te’n d'un cop... Si realment pots fer
alguna cosa per detenir en Kyp, no hauries d'estar desaprofitant el temps aquí.
En Han va tornar a
besar-la, es va acomiadar dels bessons agitant la mà i va desaparèixer dins de
la nau.
En Lando Calrissian
va treure l'escuradents amb la flor-fruit exòtic punxat en el de la seva copa
abans que pogués arrelar en el fons. Després va prendre un glop del còctel
escumós i dolç i va somriure a la Mara Jade, que estava asseguda davant d’ell
en una taula d'un elegant saló rotatori situat al cim d'un dels gratacels de
Ciutat Imperial.
- Estàs segura que
no vols una altra copa? -Va preguntar.
La Mara Jade era una
autèntica bellesa: la seva cabellera tenia un color tan bonic com poc habitual,
i a més tenia pòmuls molt marcats, llavis generosos i ulls del color de les
gemmes més cares. Encara no havia tocat la seva primera copa, però això no
impedia que Lando fes quant estava a les seves mans per irradiar confiança en
si mateix.
-No, Calrissian,
moltes gràcies. Tenim assumptes de què parlar.
Les finestres del
recinte d'observació mostraven la massa resplendent de l'antic Palau Imperial i
els pinacles i gratacels d'aspecte cristal·lí que s'alçaven fins arribar als
confins de l'atmosfera. Els aerolliscadors de transport anaven i venien per
sobre dels edificis, amb els seus flancs mostrant missatges parpellejants en
molts idiomes mentre portaven als grups de turistes a contemplar el crepuscle i
la resplendor de l'aurora. Dues llunes que no s'assemblaven en res l'una a
l'altra flotaven al cel i vessaven la seva pàl·lida claredat sobre l'atrafegada
ciutat.
Notes musicals
sorgides d'una complexa filera de teclats amb molts nivells, on en el centre
estava asseguda una criatura tentaculada de pell entre porpra i negra, van fer
vibrar l'aire de sobte. La criatura era capaç de prémer un nombre sorprenent de
tecles a la vegada amb un voleteig de cilis. El seu gran cap ple de
protuberàncies no tenia ulls, sinó membranes timpàniques de diferents mides que
li permetien sentir la música en una increïble gamma de tons. Els seus
tentacles es movien sense parar pressionant les tecles i creant ressons gairebé
imperceptibles, tocant melodies que resultaven al mateix temps massa greus i
massa agudes per l'oïda humana.
En Lando va prendre
un altre glop i es va recolzar en el seu seient amb un sospir i un afable
somriure. Havia deixat la seva elegant capa color borgonya sobre del respatller
del seu seient. La Mara Jade només portava una granota de vol molt cenyida al
cos, i les seves corbes semblaven senders plens de riscos que travessessin un
complicat sistema planetari.
En Lando la va
mirar.
-Bé, creus que
l'Aliança de Contrabandistes estaria interessada en un acord per distribuir
l'espècia brillestim de Kèssel? -Va preguntar.
La Mara va assentir.
-Crec que puc
garantir-ho -va dir -. Moruth Doole va permetre que les mines d'espècia
acabessin arribant a un estat d'abandonament realment lamentable. El contraban
del mercat negre de la Institució Penitenciària imperial ha fet que tot el
planeta es converteixi en una autèntica molèstia per a qualsevol contrabandista
una mica decent que intenti guanyar-se la vida i es respecti mínimament a si
mateix. Es van necessitar senyors del crim tan poderosos i que tinguessin tants
recursos com Jabba el Hutt només per fer que valgués la pena explotar-lo.
-Jo faré que valgui
la pena explotar-lo -va dir en Lando, i va ajuntar les mans sobre la superfície
de la taula -. Vaig rebre una recompensa d'un milió de crèdits de la Duquessa
de Dargul, i puc invertir-la amb l'objectiu d'aconseguir que els sistemes
arribin a un nou nivell de sofisticació.
- Quins són
exactament els teus plans? -Va preguntar la Mara, inclinant-se sobre la taula
fins a quedar-se una mica més a prop seu.
En Lando va
respondre al seu moviment imitant-lo i fent que els seus grans ulls castanys
quedessin més a prop dels de la Mara. El cor li estava bategant a tota
velocitat. La Mara va arrufar les celles i va tornar a alçar al seu seient
esperant que respongués.
En Lando es va
sentir una mica decebut, i va haver de fer un petit esforç per trobar les
paraules necessàries.
-Eh... Bé, no sento
molt afecte per la presó que en Doole va convertir en el centre de les seves
operacions, però crec que puc utilitzar-la com a punt de partida. Desmantellaré
la major part de l'antiga institució penitenciària, però utilitzaré els
edificis com a nova base.
» Ah, i tampoc
planejo utilitzar esclaus com a força laboral. He pensat que podem aconseguir
androides miners. Estic familiaritzat amb alguns procediments d'explotació
minera bastant sofisticats, saps? Si faig servir sistemes superrefrigerats,
llavors les signatures infraroges no atrauran a aquestes aranyes que
s'alimenten d'energia i que van estar causant tants problemes abans.
-Els androides no
poden fer-ho tot -va dir la Mara -. Vas a necessitar a unes quantes persones
allà baix... A qui podràs convèncer perquè treballi en un medi ambient tan
horrible?
-Potser és horrible
per als éssers humans -va replicar en Lando, ajuntant les mans darrere del
clatell mentre s'alçava en el seu seient -, però no ho és per a altres
espècies. De fet, estic pensant en un vell amic meu anomenat Nien Nunb, que va
ser el meu copilot a bord del Falcó
durant la Batalla d'Endor... És sullustà, la qual cosa vol dir que estem parlant
d'un alienígena molt baixet que va créixer vivint en els túnels i els caus d'un
món volcànic força inhòspit. Aquestes mines d'espècia li semblarien un autèntic
balneari de primera categoria! –La Mara li va llançar una mirada plena
d'escepticisme, i Lando va arronsar les espatlles -. Ei, ja he treballat amb
ell anteriorment, i confio amb en Nunb.
-Sembla com si
tinguessis preparades gairebé totes les respostes, Calrissian -va dir la Mara
-. Però de moment tot això no és més que xerrada... Quan has planejat tornar a
Kèssel i posar-te a treballar?
-Bé, vaig perdre la
meva nau allà. He de tornar a Kèssel per recuperar la Dama Afortunada i començar a explotar les mines. –En Lando va
arquejar les celles -. Escolta, suposo que no et vindrà de gust portar-me fins
a aquest sistema, oi?
-Doncs no. –La Mara
Jade es va posar dreta -. No em ve de gust gens ni mica.
-Bé, què hi farem...
Et reuniràs amb mi a Kèssel dins d'una setmana estàndard? A aquestes alçades ja
hauria d'haver-me fet una idea de què tal van les coses per allà, i llavors
podrem establir els fonaments per a una relació molt llarga i sòlida.
En Lando va tornar a
somriure.
-Una relació de
negocis -el va corregir ella, però no amb tanta sequedat com podria haver
arribat a utilitzar.
- Estàs totalment
segura que no vols sopar amb mi? -Va preguntar en Lando.
-Ja he menjat una
barra de racions -va dir la Mara, i es va disposar a marxar -. Una setmana
estàndard, d'acord? Et veuré a Kèssel.
La Mara Jade va
girar sobre si mateixa i va marxar.
En Lando li va bufar
un petó, però la Mara no el va veure..., la qual cosa probablement fos
preferible.
El músic tentaculat
es va inclinar sobre els teclats i va interpretar una malenconiosa melodia
plena de ressonàncies emocionals no correspostes.
En Han Solo va
empassar saliva intentant eliminar el nus que se li havia format a la gola
mentre es preparava per parlar davant dels senadors i generals i la mateixa Mon
Mothma. L'atmosfera de la sala del Consell estava bastant carregada, i feia
calor.
-No acostumo a
dirigir-me a aquesta... Eh... –En Han va pensar a tota velocitat, intentant
trobar el tipus de llenguatge florit que la Leia hauria utilitzat davant d'un
grup de polítics -. No sòl dirigir-me a aquesta augusta assemblea, però
necessito certa informació i la necessito de pressa.
La Mon Mothma es va
aixecar en el seu seient, movent-se amb visible dificultat. Un androide metge
romania immòbil al seu costat, atenent els silenciosos sistemes de suport vital
i observació connectats al cos de la Cap d'Estat. La pell de la líder
agonitzant s'havia tornat d'un color grisenc, com si ja hagués decidit morir i
només estigués esperant el moment en què es desprendria dels seus ossos. La Mon
Mothma havia abandonat tota pretensió d'ocultar els seus greus problemes de
salut a mesura que el seu estat físic anava empitjorant ràpidament.
Segons la Leia, a la
Mon Mothma només li quedaven unes quantes setmanes de vida abans que morís a
causa de l'estranya malaltia consumptiva que l'anava debilitant sense parar,
però mentre l'observava, en Han va pensar que no apostaria a què sobrevisqués
ni tan sols aquest temps.
- Què és
exactament...? -Va començar a dir la Mon Mothma, i després va fer una pausa i
va respirar profundament -. Què és el que necessita saber, general Solo?
En Han va tornar a empassar
saliva. No podia amagar la veritat, encara que no li agradava gens haver
d’admetre-la.
-Kyp Durron era el
meu amic, però... Bé, sembla ser que ha triat el camí equivocat. Va atacar al
Luke Skywalker. S'ha emportat el Triturador
de Sols, i ha fet esclatar la Nebulosa del Calder per destruir la flota de
l'almirall Daala. Fa poc la Leia i tots els estudiants Jedi de Yavin van
experimentar el que van definir com una gran pertorbació en la Força, i la Leia
està convençuda que en Kyp pot haver fet alguna cosa més.
El general Rieekan
va parlar amb la seva veu aspra i ronca de costum mentre observava a Han amb
ulls plens de cansament. En Rieekan havia estat comandant de la Base Eco a
Hoth, i havia viscut molts moments difícils.
-Els nostres
exploradors acaben de tornar, general Solo. El seu amic ha tornat a utilitzar
el Triturador de Sols: ha destruït el
sistema estel·lar de Càrida, seu de l'acadèmia militar imperial.
En Han va sentir que
se li ressecava la gola, encara que la notícia no era una gran sorpresa si es
pensava en el molt que Kyp odiava a l'Imperi.
-Aquesta carnisseria
ha d'acabar. Ni tan sols l'Emperador havia arribat a aquests extrems
d’atrocitat -va dir el general Jan Dodonna, l'ancià expert en estratègia -. La
Nova República no empra tàctiques tan bàrbares.
- Bé, doncs aquest
jove sí que les empra! -Va exclamar en Garm Bel-Iblis -. I ha destruït dos
objectius imperials crucials... Potser no estiguem d'acord amb els mètodes d’en
Durron, però el seu índex d'èxits únicament es pot definir emprant la paraula
«sorprenent».
La Mon Mothma va
intervenir de sobte. L’agonitzant Cap d'Estat havia aconseguit trobar les
energies necessàries per parlar en un to aspre i imperiós que va atreure
l'atenció de tots els presents quan la van sentir.
-No permetré que
aquest jove sigui presentat com..., com un heroi de guerra. Va fer una pausa
per respirar fondo i després va alçar el seu tens puny per indicar que encara
no havia acabat de parlar -. La seva croada personal ha d'acabar. Pot detenir
en Kyp Durron, general Solo?
- Abans he de
trobar-lo! Proporcioni’m la informació obtinguda en les missions de
reconeixement de la Nebulosa del Calder i de Càrida dutes a terme pels seus
exploradors. Potser aconsegueixi trobar-lo... Si pogués parlar amb Kyp cara a
cara, estic segur que podria raonar amb el noi.
-Tindrà accés a tota
la informació que desitgi, general Solo -va dir la Mon Mothma, i va estendre
les mans davant del seu cos col·locant-les sobre la superfície de pedra
sintètica com si estigués intentant recolzar-se en ella -. Necessitarà... una
escorta militar?
-No, això podria
espantar-lo i fer que resultés encara més difícil de localitzar-lo -va dir en
Han -. Aniré amb el Falcó. Si tinc
sort, potser també aconsegueixi tornar amb el Triturador de Sols -La mirada d’en Han va recórrer lentament la
càmera del Consell -. I aquesta vegada haurem d’assegurar-nos que queda
totalment destruït.
En Han ja gairebé
havia acabat els preparatius d'emergència d'última hora per partir a bord del Falcó quan va sentir una veu a la seva esquena.
- Han, vell amic!
Necessites que et donin un cop de mà?
En Han va mirar per
sobre de la seva espatlla i va veure Lando Calrissian creuant l'hangar per
venir cap a ell, i va contemplar com s'ajupia per passar per sota de l’ aleró
d'un caça-X.
-Me'n vaig, Lando
-va dir -. No sé quant temps estaré fora.
-Ja m'havia
assabentat que te n'anaves -va dir en Lando -. Ei, per què no deixes que vingui
amb tu? Chewbacca està ocupat amb la missió de les Goles, així que necessitaràs
un copilot.
En Han va titubejar
abans de respondre.
-És una cosa que he
de fer jo sol, Lando -va replicar per fi -. No puc demanar-li a ningú que
vingui amb mi.
-Pilotar el Falcó tu només és una autèntica bogeria,
Han. No saps en quina classe de situacions hostils pots arribar a veure't
ficat... Qui estarà assegut davant dels controls si has d'anar al pou artiller?
–En Lando el va obsequiar amb el somriure més irresistible de tot el seu
repertori -. Has d'admetre que sóc l'elecció òbvia, no?
En Han va deixar
escapar un sospir.
-La meva primera
elecció seria Chewbacca... Saps que trobo a faltar a aquest munt de pèls? Si
més no ell mai ha intentat treure’m el Falcó
amb una baralla de cartes.
-Oh, apa, Han...
Això es va acabar per sempre -va dir en Lando -. Ho vam prometre, recordes?
- Com havia de poder
oblidar-lo? -Va gemegar en Han. Lando l'havia vençut en l'última ronda de mans
de sàbacc que havien jugat i s'havia convertit en propietari del Falcó..., i després li havia tornat la
nau al Han només per impressionar la Mara Jade -. Però de tota manera... Bé,
quin motiu tens tu per ficar-te en això, vell pirata? -Va preguntar arquejant
les celles -. Per què tens tantes ganes de venir amb mi?
En Lando va remoure
nerviosament els peus sobre les lluents planxes metàl·liques del sòl de l'hangar.
Un motor subllumínic es va posar en marxa a l'altre extrem de la cambra, va
emetre una mena de bel ofegat i va acabar detenint-se amb una tos agònica
mentre una dotació de mecànics s'afanyava a enfilar-se pel fusellatge d'un
caça-A mig desmantellat.
Si vols que sigui
sincer amb tu... En fi, la veritat és que necessito estar a Kèssel d’aquí a una
setmana.
-Però jo no vaig a
acostar-me a Kèssel en cap moment del meu viatge -va dir en Han.
-Encara no saps on
aniràs, Han, vas a partir a la recerca d’en Kyp, oi?
-D'acord, t'has
anotat un punt. I què passa amb Kèssel? -Va preguntar -. Pensava que no
tindries cap pressa per tornar després del que ens va passar l'última vegada
que vam estar per allà. Per la meva part, puc assegurar-te que no em ve de gust
gens ni mica tornar a Kèssel.
-La Mara Jade es
reunirà amb mi a Kèssel d’aquí a una setmana. Som socis en una nova operació de
mineria d'espècia.
En Lando va somriure
d'orella a orella, i es va tirar la capa color borgonya sobre l'espatlla.
En Han va intentar
dissimular un somriure ple d'escepticisme davant les paraules d’en Lando.
- I la Mara sap
alguna cosa sobre aquesta nova societat, o tot això no és més que una altra de
les teves fanfarronades habituals?
En Lando va posar
cara de sentir-se molt ofès.
-I tant que ho
sap... En fi, més o menys. A més, si em portes a Kèssel potser aconsegueixi
recuperar la Dama Afortunada, cosa
que m’evitarà el fet d’haver d'anar de paquet en les naus d'altres persones. És
una cosa que m’està començant a resultar molt molest.
-I tant, per
descomptat -va dir en Han -. Està bé, si ens acostem a Kèssel et portaré
allà..., però trobar en Kyp té prioritat sobre tota la resta.
-I tant, Han. Això
està claríssim -va dir en Lando -. Sempre que jo arribi a Kèssel abans d'una
setmana... -Va afegir després en un xiuxiueig que en Han no va poder sentir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada