20
En Kyp Durron estava
avançant a través de l'exuberant selva de Yavin IV, intentant trobar camins
ocults per on la frondosa vegetació estigués prou separada per permetre passar.
Sabia amb tota exactitud on havia d'anar. L'esperit fosc d’Exar Kun li ho havia
mostrat.
El moviment de
l'espessor va fer que un esbart d’aus-reptils depredadores emprenguessin el vol
llançant estridents crits i abandonant les restes ensangonades d'una presa a la
qual havien arrossegat per entre la mala herba.
Dorsk 81, el company
que li havia tocat en sort, avançava amb pas maldestre i trontollant darrere
seu. El prim alienígena de pell sense pèl semblava tolerar molt pitjor que en
Kyp aquell aire saturat d'humitat i els pendents que havien d'escalar.
Una salamandra
llanuda que semblava una bola de pelatge purpuri es va escapolir al llarg del
garbuix de branques i copes dels arbres massassi que s'estenia per sobre dels
seus caps. En Dorsk 81 va alçar la mirada i es va semblar sobresaltar, però en
Kyp ja havia detectat la presència de l'animal feia diversos minuts i havia
percebut el seu pànic irracional i el progressiu augment de la indecisió que
havia acabat obligant-lo a fugir.
En Kyp es va netejar
la suor dels ulls i va moure el cap escampant un petit diluvi de gotetes de
transpiració. Després entretancà els ulls i va seguir avançant encara més de
pressa que abans, sabent que va gairebé havien arribat al seu destí tot i que
en Dorsk 81 encara no tenia ni idea que estiguessin tan a prop.
Insectes i petites
criatures sempre disposades a picar o mossegar brunzien i s'agitaven al seu
voltant, però cap molestava a Kyp. Estava emetent una ombra conscient de por i
nerviosisme que envoltava tot el seu cos, amb el resultat que les formes de
vida inferiors no tenien cap desig de proximitat a ell. L’Exar Kun també li
havia ensenyat aquell petit truc.
En Dorsk 81 va obrir
la seva boca sense llavis, panteixant mentre intentava seguir el vigorós avanç
d’en Kyp i no quedar endarrerit. La seva pell entre groguenca i verd oliva no
mostrava el més mínim senyal o irregularitat, el seu nas era aplatat i les
seves orelles estaven tan enganxades al crani com si algú hagués dissenyat la
seva raça dins d'un túnel de vent. L’alienígena semblava estar-s’ho passant
bastant malament. Els seus ulls, molt més separats que els d'un humà, no
paraven de parpellejar, i el seu rostre brillava a causa de la pel·lícula de
transpiració que el cobria.
-No vaig ser criat
per això -va dir en Dorsk 81.
En Kyp va afluixar
el pas, però no prou com perquè això suposés un autèntic alleujament per al seu
company. Tot i així, quan va parlar va procurar suavitzar el to de la rèplica
que havia acudit als seus llavis d'una manera gairebé instintiva.
-No vas ser criat
per a res a part de la burocràcia i una vida còmoda -va dir -. No entenc com
s'ho ha fet el planeta Khomm per poder sobreviure sense canvis durant mil anys,
o quina raó van poder tenir els seus habitants per voler que així fos.
En Dorsk 81 no va
semblar ofendre’s i va seguir a Kyp.
-La nostra societat
i el nostre nivell genètic van aconseguir la perfecció fa un mil·lenni, o
almenys això és el que vam decidir en aquell moment -va dir -. Volíem evitar
que es produïssin canvis indesitjables, per la qual cosa vam aturar el progrés
de la nostra cultura en aquest estadi. Prenem la nostra raça perfecta, i vam
començar a clonar als individus per no córrer el risc que sorgissin anomalies
genètiques.
» Jo sóc el clon
número vuitanta-un Dorsk. Les 80 generacions que m'han precedit van ser
idèntiques, van exercir els mateixos treballs amb el mateix nivell d'habilitat
i van mantenir el nostre nivell de perfecció sense que es produís cap retrocés.
–En Dorsk 81 va arrufar les celles i va superar a Kyp amb un sobtat i
sorprenent malbaratament d'energies, concentrant totes les forces que posseïa
en la tasca d'obrir-se pas a través de la densa vegetació -. Però jo vaig ser
un fracàs -va afegir -. Era diferent.
En Kyp va moure una
mà assenyalant un massís d'arços negres amb un aspecte que no el distingia en
res dels altres massissos, detectant un camí relativament fàcil de recórrer al
laberint invisible.
-Posseeixes el
potencial d'arribar a convertir-te en un Cavaller Jedi -va dir -. Com pots
considerar que això és un fracàs?
En Dorsk 81 va
aconseguir sortir de l'embolic de tiges i fulles a la que havia quedat atrapat.
Els sucs de les baies i els pètals de flors que havia aixafat debatent-se li
havien tacat l'uniforme.
-Ser diferent és...
inquietant -va dir.
-Sí, però de vegades
és meravellós saber que pots alçar-te per sobre dels que estan atrapats sota
teu -va replicar en Kyp, parlant en part per si mateix i en part per al seu
company.
Es va ajupir per
ficar-se pel túnel de fullatge i masses de molsa penjant. Insectes diminuts
aletejaren per la penombra allunyant-se del seu rostre, i de sobte totes
aquelles ombres li van fer pensar en la negror de les mines d’espècia de Kèssel
on s'havia vist obligat a treballar com a esclau.
-L'Imperi va
destrossar la meva vida -va dir -. Els meus pares eren dissidents polítics. Van
commemorar l'aniversari de la Massacre de Ghorman, i van protestar quan
Alderaan va ser destruït... però aleshores l'Emperador ja estava fart
d'objeccions polítiques i havia decidit no seguir tolerant-les.
» Un grup de soldats
de les tropes d'assalt va arribar en plena nit, i va tirar a baix la porta de
casa a la colònia de Dèyer. Van detenir als meus pares... Van disparar els seus
feixos atordidors contra ells davant dels nostres ulls, deixant-los paralitzats
perquè caiguessin a terra retorçant-se. El meu pare ni tan sols va poder tancar
els ulls... Les llàgrimes baixaven per les seves galtes, però els seus braços i
les cames seguien tremolant. No podia aixecar-se. Els soldats de les tropes
d'assalt se’l van dur a ròssec, i després es van dur a la meva mare.
» El meu germà Zeth
era cinc anys més gran que jo. Se’l van emportar. Crec que aleshores només
tenia catorze anys... Li van posar manilles atordidores. El van treure de la
casa a puntades de peu, i després em van disparar amb les seves pistoles
paralitzants.
» Algun temps
després em vaig assabentar que Zeth havia estat portat a l'Acadèmia Militar
Imperial de Càrida. Els meus pares i jo vam ser internats en la Institució
Penitenciària de Kèssel, on vam haver de treballar a les mines d'espècia.
Passava gairebé tots els meus dies sumit en una foscor pràcticament absoluta
perquè qualsevol raig de llum que entri en els pous de les mines fa malbé els
vidres d'espècia. Els meus pares van morir pocs anys després.
» Vaig tenir cura de
mi mateix fins i tot quan els presoners es van amotinar i van prendre el
control de la Institució Penitenciària. El senyor del crim de Kèssel, Moruth
Doole, va llançar als imperials capturats a les profunditats de les mines
d'espècia. Doole va deixar en llibertat alguns presoners..., però no van ser
molts i jo no estava entre ells. El canvi d'amos no va impedir que seguíssim
sent esclaus.
En Dorsk 81 el va
contemplar amb les seves lluents pupil·les d’alienígena estranyament separades.
- Com vas escapar?
-va preguntar.
-En Han Solo em va
rescatar -va respondre en Kyp, i el record va endolcir la seva veu -. Vàrem
robar una llançadora i vam fugir cap al cúmul de forats negres. Ens vam ficar
en ell i un cop dins ens vam trobar amb una instal·lació de recerca imperial
secreta, i allà vam ser capturats de nou..., aquesta vegada per l’almirall
Daala i la seva flota de Destructors Estel·lars. En Han va aconseguir treure'ns
d'allà després que la Daala m'hagués sentenciat a mort.
La ira es va
apoderar d'ell, omplint el seu cap amb un brunzit eixordador i fent-li
sentir-se més fort. En Kyp va sentir aquesta nova força i va començar a
alimentar-se amb ella.
-Suposo que ara
podràs comprendre per què odio tant als imperials -va seguir dient -. Sembla
com si en cada nova fase de la meva existència hagués de trobar-me amb
l'Imperi, que sempre ha intentat esclavitzar-me i arrabassar aquests drets i
plaers dels que poden gaudir altres formes de vida.
-No pots lluitar
contra l'Imperi tot sol -va dir en Dorsk 81.
En Kyp va trigar uns
moments a respondre.
-Potser encara no
-va dir per fi.
En Kyp va apartar un
massís de branques de fulla blava abans que en Dorsk 81 pogués dir res. La
Força li va dir que per fi hi havien arribat, i en Kyp va sentir com una
electritzant esgarrifança d'excitació recorria la seva columna vertebral.
-Aquest és el nostre
destí -va murmurar.
La jungla s'obria
davant seu per ser substituïda per una llacuna circular que brillava amb una
claredat tan intensa com si fos un enorme mirall de mercuri i es trobava
totalment lliure d'ondulacions. Al centre del llac hi havia una petita illa
dominada per una piràmide d'obsidiana, una estructura gegantina amb una
esquerda central i angles que semblaven tan esmolats com navalles i que no
havien estat afectats gens ni mica pel pas del temps i la intempèrie, i sobre
la qual es veien els inconfusibles senyals i adorns típics de l'arquitectura
massassi. Era un altre temple, el mateix que Gantoris i l’Streen havien trobat
feia diverses setmanes, però en Luke Skywalker encara no l'havia explorat.
L’Exar Kun li havia explicat tot el que en Kyp necessitava saber sobre el
temple.
El buit central de
la gran piràmide estava ocupat per un colós, una estàtua de llisa pedra negra
que representava a un home fosc amb la seva llarga cabellera recollida a l'esquena,
el tatuatge d'un sol negre en el seu front i les peces embuatades d'un antic
senyor... El Senyor Fosc del Sith.
En Kyp va empassar
saliva en veure la imatge d’Exar Kun.
- Qui creus que era?
-va preguntar en Dorsk 81, entretancant els ulls en un intent de veure el que
hi havia a l'altre costat de les aigües.
-Algú molt poderós
-va respondre en Kyp en veu baixa i rogallosa.
La gran esfera
ataronjada de Yavin semblava aguaitar a l'horitzó, amb només una corba ondulant
apuntant per sobre de les copes de la jungla. El petit sol del sistema també
s'ocultaria aviat. Les llums bessones que brillaven al cel projectaven dos
senders iridescents que s'entrecreuaven sobre les tranquil·les aigües del llac.
En Kyp va moure una
mà assenyalant el temple.
-Si vols podem
passar la nit aquí -va dir.
En Dorsk 81 va
assentir molt més de pressa del que en Kyp havia imaginat que ho faria.
-Prefereixo tornar a
dormir a cobert -va dir -abans que haver de fer-ho embolicat en lianes sobre la
copa d'un arbre. Però com arribarem fins allà? Quina profunditat té aquest
llac?
En Kyp anar fins a
la riba. L'aigua era tan transparent com un diamant i el llac era tan profund
que reflectia el fons com si fos una lent, fent impossible esbrinar a quina
distància es trobava aquest. En Kyp va veure columnes de roca que brollaven del
fons com pedres de pas submergides, i es va adonar que acabaven quan estaven a
punt de fregar la superfície del llac.
En Kyp va posar un
peu sobre una columna. Les límpides aigües van ondejar al voltant de la sola de
la bota, però no es va enfonsar. Va donar un altre pas que el va portar fins a
una segona pedra.
En Dorsk 81 no
apartava els ulls d'ell. En Kyp sabia que l'alienígena devia tenir la impressió
que estava caminant sobre la superfície de les aigües.
- Estàs utilitzant
la Força? -va preguntar en Dorsk 81.
En Kyp va riure.
-No, utilitzo unes
pedres de pas que permeten travessar el llac.
Va saltar sense cap
vacil·lació a la pedra següent i després a l'altra, cremant en desitjos
d'arribar fins aquell temple que era una font de nous coneixements i tècniques
secretes. Quan va arribar a l'illa va avançar sobre monticles de porosa roca
volcànica esquitxada per líquens verds i ataronjats que semblaven gotetes de
sang alienígena. Ja podia sentir el poder.
En Kyp es va girar
per veure com el seu company anava travessant el llac. Semblava com si en Dorsk
81 s'estigués mantenint en equilibri sobre la fràgil membrana de la superfície.
La il·lusió resultava molt convincent. El silenci regnava en tota l'illa al
voltant d’en Kyp, com si cap criatura o insecte de la jungla s'atrevís a
acostar-se al temple buit.
-Quin fred fa aquí
-va dir en Dorsk 81 mentre se sacsejava l'aigua dels peus i mirava al seu
voltant.
L’alienígena de pell
llisa i sense borrissol va encongir el coll com si intentés fer desaparèixer el
cap entre les espatlles.
-Abans t’estaves
queixant que feia molta calor -va replicar en Kyp -. Hauries d'estar agraït.
En Dorsk 81 va
tancar la seva boca sense llavis i va assentir, però no va dir res més.
En Kyp va caminar al
voltant del temple contemplant els angles perfectes del vidre negre de la
piràmide i la punta en què acabava. L'arquitectura havia estat dissenyada amb
aquella forma d'embut angular perquè concentrés la Força, i havia estat erigida
amb l'únic objectiu d'augmentar els poders dels rituals Sith.
Va alçar la mirada
cap a l'estàtua d’Exar Kun. L'imponent senyor fosc li semblava tan real i tan
impressionant que en Kyp gairebé esperava veure com l'estàtua s'inclinava sobre
ell per agafar-lo amb les seves mans.
En Kyp ja sabia que
el Gran Temple havia estat el punt focal de tota la civilització massassi que
l’Exar Kun havia creat partint de la decadència primitiva. El Gran Temple havia
estat la caserna general i el focus bàsic durant totes les batalles que Kun
havia lliurat en la Guerra Sith. Però aquell temple petit i aïllat era una
espècie de retir particular, i l’Exar Kun sempre havia tornat a ell quan es
concentrava per millorar les seves capacitats i fer-se més fort.
Un corrent d'aire
fred sorgia de l'obertura en forma de falca, com si el temple sumit en el
silenci fos un gegantí monstre adormit.
-Entrem -va dir en
Kyp.
Va acotar el cap i
va fer un pas cap a la negror. Però quan va parpellejar va poder veure que
l'interior s'anava il·luminant a poc a poc, com si una multitud de petits
llampecs atrapats dins de les negres lloses de vidre seguissin acomiadant
febles espurnes que només podien ser vistes de cua d'ull. Si s'aturava davant
les llises parets de vidre no veia res en elles, únicament els solcs gairebé
imperceptibles dels jeroglífics tallats en un llenguatge oblidat feia molt de
temps. En Kyp no podia llegir-los.
Circells de molsa
verd fosc creixien com flames biològiques congelades que estiguessin grimpant
lentament sobre la llisa superfície dels blocs de pedra. Davant d'una paret hi
havia una cisterna arrodonida plena d'aigua.
En Kyp va anar-hi i
va ficar els dits en l'aigua, sorprès i encantat de descobrir que el líquid
estava fresc i net. Es va tirar aigua a la cara coberta de suor i després va
beure, assaborint la dolça carícia de l'aigua baixant per la seva gola. Quan va
haver acabat va alçar el cap i va sospirar.
En Dorsk 81 estava
immòbil a l'entrada contemplant la jungla que s'estenia més enllà del llac. La
gran esfera de Yavin s'havia esvaït per sota de les copes dels arbres, i el cel
començava a tenyir-se amb els colors purpuris del crepuscle a mesura que el sol
llunyà també s'anava ocultant a poc a poc.
-M'ha entrat molta
son de cop i volta -va dir en Dorsk 81.
En Kyp va arrufar
les celles, però creia saber el que estava passant.
-Has recorregut una
gran distància -va dir -. Aquí dins és fosc i fa fresc... Per què no dorms una
estona? El sòl sembla llis, i es deu estar bastant còmode estirat en ell. Pots
posar-te al costat d'una paret i dormir.
Dorsk 81 va anar cap
a una paret movent-se tan lentament com si estigués hipnotitzat, i es va anar
deixant relliscar al seu costat fins a quedar-se immòbil amb l'esquena
enganxada a la gran llosa d’obsidiana. S'havia quedat adormit quasi abans de poder
seure a terra.
-Ara tu i jo
continuarem en un ambient més adequat...
La veu greu i sonora
va crear ecos dins la cambra, com si trons distants estiguessin retrunyint
sobre la jungla.
En Kyp va girar-se
sobre si mateix per veure la silueta encaputxada d’Exar Kun suspesa en l'aire
com una taca d'oli negre. En Kyp s'alçà davant seu, i va haver de reprimir el
calfred de terror provocat per cada paraula de l'antic Senyor del Sith.
Va moure una mà
assenyalant en Dorsk 81.
- Despertarà? -va
preguntar -. Et veurà?
Exar Kun va alçar
els seus braços d'ombra.
-No fins que haguem
acabat -va dir.
-Molt bé.
En Kyp es va asseure
en el fred terra de pedra i va recollir els plecs de la túnica al seu voltant
mentre intentava trobar una postura en la qual estigués còmode. Sabia que
aquella actitud relaxada i tranquil·la podia semblar altivesa o un desafiament
dirigit a l’Exar Kun, però li era igual.
L'antic Senyor del
Sith va començar a parlar.
-Skywalker t'ha
ensenyat tot el que sap. Intenta guanyar temps donant-te excuses, però no pot
seguir avançant perquè s'ha negat a si mateix altres opcions. Bloquejar les
possibilitats li impedeix seguir desenvolupant-se com a Jedi, ja que ha
escollit tancar els seus ulls a allò que pot ser i el que hauria de ser.
Exar Kun es va alçar
sobre Kyp, i de sobte va estar flotant molt més a prop seu encara que no
semblava haver donat ni un sol pas.
-Tu, que ets el meu
deixeble, ja has après més del que mai arribarà a saber l'Skywalker.
En Kyp va sentir que
l'entusiasme i l'orgull cremaven dins d'ell, i va tesar tots els músculs del
seu cos sentint un sobtat desig d'aixecar-se d'un salt, però va aconseguir
contenir-se.
-Contempla el que
puc mostrar-te avui -va dir l’Exar Kun.
Va assenyalar els
murs d'obsidiana i els jeroglífics incomprensibles que amb prou feines eren
visibles en ells, línies negres que s'estenien sobre la negror del vidre
volcànic. Però quan Kyp va tornar la mirada cap a ells, les paraules van
semblar quedar plenes de foc blanc i van ressaltar amb encegadora claredat
sobre aquell fons opac i insondable fins que van cremar en els seus ulls com si
es volguessin quedar gravades en ells per sempre.
I de sobte en Kyp va
descobrir que podia comprendre-les. Les paraules es van tornar sorprenentment
clares i van omplir la seva ment, revelant-li una història increïble ocorreguda
feia quatre mil anys i explicant-li com l’Exar Kun havia començat a impartir
els ensenyaments prohibits, com havia arribat a la quarta lluna de Yavin per
trobar un antic objecte de poder Sith perdut i com havia esclavitzat a
l’espantadissa i feble raça massassi, obligant-la a construir temples enormes
que li servirien com a punts focals per a les forces fosques amb què jugava.
-La Germandat Sith
podria haver governat la galàxia -va seguir dient l’Exar Kun -. Podria haver
esclafat la trontollant República i haver reduït als altres Cavallers Jedi a la
posició de mers mags de saló..., però vaig ser traït.
L'ombra d’Exar Kun
surava sobre el terra del temple, movent-se d'un costat a un altre sense fer
cap soroll fins que es va aturar sobre la silueta adormida i indefensa d’en
Dorsk 81.
-Les forces
combinades dels Jedi van venir a aquesta lluna per enfrontar-se amb mi, i van
desencadenar tals poders que em vaig veure obligat a absorbir les energies de
tota la raça massassi només perquè el meu esperit pogués quedar atrapat dins
d'aquests temples i pogués sobreviure amb l'esperança que aconseguiria tornar
algun dia llunyà.
Els braços negres
com el carbó es van estendre cap avall com si es disposessin a estrangular en
Dorsk 81. La còpia de pell llisa i sense borrissol es va remoure nerviosament
en aquell suport que se li havia imposat, però no va intentar defensar-se.
- Exar Kun! -va cridar
en Kyp sentint una esgarrifança de por i reluctància -. És a mi a qui estàs
intentant convertir en el teu deixeble, recordes? No perdis el teu temps amb
ell.
Les noves meravelles
que Kun li havia mostrat eren fascinants, però en Kyp ja havia viscut prou per
donar-se compte de quan estava sent manipulat. L’Exar Kun creia haver fet un
convers hipnotitzat a qui podria utilitzar a la seva voluntat. Però Han Solo li
havia ensenyat les virtuts de l'escepticisme, i en Kyp seguia mantenint-se en
guàrdia. Així i tot, podia interpretar un paper per obtenir allò que desitjava
amb tant anhel.
Exar Kun es va
tornar cap a ell sense haver fet cap mal a Dorsk 81, i en Kyp va estendre els
braços en un gest de completa acceptació del seu nou instructor.
-Ensenyeu-me més
coses sobre els antics camins dels Sith -va dir.
En Kyp va empassar
saliva, i després es va obligar a parlar amb veu ferma i clara, ja que el que
havia de dir a continuació era l'únic que realment desitjava amb totes les
seves forces.
-Ensenyeu-me com
utilitzar aquests nous poders perquè pugui aixafar l'Imperi d'una vegada i per
sempre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada