Aventura al Canó del Captaire

Aventura al Canó del Captaire

Jane Mason

Eren temps problemàtics. Un malvat Imperi Galàctic governava la galàxia mentre una banda de valents rebels lluitaven per la llibertat.

En els remots confins de la galàxia hi havia un planeta anomenat Tatooine. Molt lluny de gairebé tot, aquest càlid desert era la llar de tan sols unes poques criatures i una petita població d'humans... incloent un adolescent anomenat Luke Skywalker.

En Luke vivia i treballava en una granja d'humitat amb la seva tia Beru i el seu oncle Owen. Recol·lectaven humitat de l'aire i la venien a altres habitants del desert.

En Luke estimava a la seva tia i el seu oncle, però la vida de granger no estava feta per a ell. Més que res, en Luke anhelava l'aventura.

Un dia, en Luke i el seu amic Windy es van dirigir a una remota zona de Tatooine anomenada el Canó del Captaire.

- Fem punteria amb algunes rates womp - va suggerir en Luke mentre pujaven al seu saltacels T-16.

Per fi, un dia de diversió!

En Luke va conduir cap al Canó i el saltacels lliscava a tota velocitat sobre les sorres de Tatooine. Els murs rocosos del canó es van alçar davant d'ells, i aviat els dos nois van estar esquivant els escarpats pics.

- Yuju! -Va cridar en Windy sobre el vent.

Quan el saltacels va prendre una corba a tota velocitat, en Luke va obrir els ulls de bat a bat. Havien arribat a un gir molt pronunciat! En Luke va girar amb totes les seves forces cap a l'esquerra, però el saltacels va xocar contra un mur de roca!

En un esclat de flames, el saltacels va caure a terra del canó.

- Estàs bé? -Va preguntar en Luke mentre sortien de les restes.

- Crec que sí -va respondre en Windy amb prou feines.

Per sort, ningú havia estat ferit de gravetat.

En pocs instants, en Luke i en Windy es van veure envoltats per un grup de drapaires jawes! Les petites criatures estranyes pentinaven el desert a la recerca de ferralla, velles naus i trossos de metall, que poguessin arreglar i vendre als habitants de Tatooine. I ara anaven a pel T-16 d’en Luke!

- Ei! Fora d'aquí! -Va cridar en Luke.

Cridant i agitant els braços molt, en Luke i en Windy van aconseguir finalment allunyar els jawes. Però poc després, van arribar visitants més perillosos.

- Habitants de les sorres! -Va exclamar en Luke amb preocupació -. Serà millor que ens amaguem!

En Luke i en Windy es van afanyar a amagar-se darrere un gran pedrot. Traient el cap des del seu amagatall, van veure una banda de nòmades d'aspecte desagradable baixar dels seus gegantins i peluts banthes i aproximar-se al T-16.

Llavors un dels habitants de les sorres va començar a buscar supervivents! Luke i Windy van contenir l'alè quan el nòmada va passar pel costat del seu amagatall... I va seguir caminant! Fiu!

Per quan els habitants de les sorres van muntar en els seus banthes i se'n van anar, ja estava enfosquint.

- Serà millor que acampem -va dir en Luke.

Per sort, els habitants de les sorres no havien trobat les mantes ni l'estufa que en Luke guardava amagades en el seu T-16. En Luke les va treure, mentre en Windy trobava un lloc amb aspecte de cova per al seu campament.

Just llavors, un terrible rugit va ressonar per les parets del canó.

- Un drac Krayt! - Va mussitar en Windy, obrint els ulls com plats.

En Luke va mirar nerviosament al seu voltant. Els dracs Krayt eren els animals més ferotges de Tatooine. Atacaven gairebé a qualsevol cosa!

De sobte, una d'aquestes aterridores bèsties va sortir corrent de la foscor... Directament cap a ells!

Presa del pànic, en Luke i en Windy van buscar una escapatòria. Però el canó s'alçava cap amunt just darrere d'ells, i el drac bloquejava el camí davant d'ells. Estaven atrapats!

En aquell moment, una misteriosa figura va sorgir de la foscor... un home vestit amb una túnica amb caputxa.

Amb un simple gest, la figura va alçar la mà davant del drac. Estranyament, el drac va retrocedir temorós, i després es va escapolir en la foscor.

- Qui és vostè? -Va preguntar en Luke.

-El meu nom és Ben -va respondre l'home -. Visc en els erms de Jundlàndia.

- Com va fer això? -Va preguntar en Windy, encara sorprès per la partida del drac.

En Ben va somriure.

- Serà millor que vosaltres dos dormiu una mica -va dir -. Tenim un llarg dia davant nostre si volem portar-vos de tornada a casa.

D'hora al matí següent, el trio va començar el llarg trajecte cap a la granja de l'oncle d’en Luke. Poc després, van passar a través d'una rajada de Dewbacks salvatges. En Windy semblava preocupat, però en Luke va notar que en Ben s'estava encaminant cap a una de les grans criatures. Un instant després, l'animal caminava just cap a ells!

Muntant en el dewback, Luke, Windy i en Ben aviat van arribar a la granja d'humitat. En Luke estava alleujat per estar a casa, i excitat per contar a la seva tia i el seu oncle com en Ben els havia salvat.

Després d'abraçar a la seva tia i el seu oncle, en Luke es va llançar a explicar la història.

- Va ser sorprenent! - Va dir. Però llavors es va adonar que l'oncle Owen semblava reconèixer al Ben. Seria possible que es coneguessin?

En Luke es va girar cap al Ben, però aquest ja estava lluny en la distància. Va desaparèixer en el paisatge desèrtic tan ràpidament com havia aparegut en el Canó del Captaire la nit anterior!

L'endemà, en Luke i en Windy van agafar un munt d'eines i es van dirigir de tornada al Canó del Captaire a buscar al lliscant de superfície d’en Luke.

Mentre en Luke s'inclinava sobre el motor del saltacels i es posava mans a l'obra, en Ben li va venir a la seva ment. Gairebé podia sentir com si en Ben l’observés, com si sempre fos a estar amb ell...

  FI