5
En Luke Skywalker.
Mestre Jedi, havia reunit als seus dotze estudiants a la gran sala d'audiències
del temple massassi.
Una difusa claredat
ataronjada es filtrava pels estrets finestrals del sostre i les lianes creixien
exuberantment sobre les parets de pedra, desplegant-se pels racons per formar
teranyines de verdor. Gairebé totes les lloses eren d'un color gris fum i les
seves superfícies opaques no reflectien cap imatge, però la immensa càmera
estava adornada amb lloses de color verd fosc, vermell i ocre.
En Luke no havia
oblidat aquell llunyà dia de la seva joventut en què havia estat allà durant la
seva breu celebració de la victòria després de la destrucció de l'Estrella de la Mort. Va somriure
recordant com ell, Han Solo i Chewbacca havien rebut les seves medalles de mans
de la princesa Leia. Però d'això ja feia molt de temps, i en aquells moments la
gran sala d'audiències estava totalment buida tret d’en Luke i el seu grupet de
candidats Jedi.
En Luke va
contemplar la fila d'estudiants que anava avançant cap a ell al llarg de
l’espaiosa avinguda. Els candidats vestien túniques Jedi marró fosc, i
caminaven en un silenci gairebé fantasmal sobre les relliscoses lloses que
havien estat polides fins brillar feia moltíssim temps per la misteriosa raça
massassi.
L’Streen i en
Gantoris venien els primers, caminant l'un al costat de l'altre, i en Gantoris
semblava sentir-se molt segur de si mateix i estar convençut de la seva gran
vàlua. De tots els candidats que en Luke havia reunit en el seu centre
d'ensinistrament Jedi, en Gantoris era el que més havia progressat fins al
moment i qui havia donat mostres de posseir una major fortalesa interior, però
l'home d’Eol Sha no semblava ser conscient que es trobava en una cruïlla. En
Gantoris no trigaria d’haver de decidir com seguiria avançant en el seu procés
de familiarització amb la Força i el seu desenvolupament com a Jedi.
Darrere d'ells
venien la Kirana Ti, una de les joves i poderoses bruixes de Dathomir, que
havia deixat a les altres amazones de rancors capaces de manejar la Força en el
seu món natal per aprendre a controlar-la millor. L'ajuda de la Kirana Ti i de
les altres bruixes havien jugat un paper decisiu en la recuperació d'una antiga
estació espacial mig destruïda anomenada Chu'unthor que contenia molts
registres i dades sobre l'antic ensinistrament Jedi, i que en Luke havia
estudiat per desenvolupar exercicis amb els quals entrenar-se ell i els seus
candidats Jedi.
Al costat de la
Kirana Ti caminava en Dorsk 81, un humanoide calb de pell verda i groga
procedent d'un món en el qual totes les unitats familiars eren genèticament
idèntiques. Els habitants d'aquell món naixien mitjançant clonació i eren
educats perquè res canviés mai, però en Dorsk 81, la 81 reencarnació d'aquests
atributs genètics, havia patit un canvi tan espectacular com sense explicació.
Semblava idèntic en tots els aspectes, però la seva ment funcionava d'una
manera diferent i els seus pensaments discorrien per camins diferents, i a part
de tot això també podia sentir com la Força operava a través d'ell. En Dorsk 81
havia marxat del seu planeta natal d'éssers idèntics amb l'esperança de trobar
alguna cosa nova i poder esdevenir un Cavaller Jedi.
Després venia en Kam
Solusar, un home ja bastant gran fill d'un Jedi al qual Vader havia matat feia
molt de temps. En Solusar havia fugit de l'Imperi després de la gran purga dels
Jedi, i havia passat diverses dècades vivint en l'aïllament més enllà dels
sistemes estel·lars habitats. En tornar havia estat capturat i torturat per un
Jedi malvat que s'havia deixat atreure pel costat fosc de la Força, però en
Luke havia aconseguit vèncer al seu turmentador en el joc del Costat de la
Llum. En Solusar havia rebut ensinistrament avançat en certes facetes de l'ús
de la Força, però l'exili que es va autoimposar havia tingut com a resultat que
seguís sabent molt poc sobre molts altres aspectes d'ella.
La resta dels
candidats es va congregar al voltant de la plataforma i en Luke va tirar enrere
la seva caputxa amb un encongiment d'espatlles mentre intentava amagar l'orgull
que sentia en veure el grup. Si aconseguia completar amb èxit la seva formació,
els candidats formarien el nucli d'un nou orde de Cavallers Jedi, campions de
la Força que ajudarien a protegir la Nova República contra les èpoques fosques.
Va sentir com es
removien lleument sense parlar entre ells, i no li va cabre cap dubte que en la
ment de cada un només hi havia lloc per a la idea d'establir contacte amb la
Força i trobar nous camins cap a la fortalesa interior, descobrint finestres a
l'univers que únicament els ensenyaments Jedi eren capaços d'obrir-los. El seu
talent col·lectiu el sorprenia, però en Luke albergava l'esperança d'augmentar
encara més el nombre d'estudiants. En Han Solo no trigaria a enviar al seu jove
amic Kyp Durron, i després que ell i la seva antiga oponent Mara Jade van
arribar a una mena de treva durant la batalla contra Joruus C'Baoth. En Luke li
havia deixat molt clar que desitjava que s'unís a ells.
En Luke es va
aixecar sobre la plataforma intentant semblar el més alt possible. Va buscar al
seu interior, i va trobar el nucli de pau que li permetia parlar amb una veu
ferma i segura de si mateixa.
-Us he portat aquí
per estudiar i aprendre, però jo mateix segueixo aprenent -va dir -. Cada ésser
viu ha de seguir aprenent fins que mor. Aquells que cessen d'aprendre, moren
molt més aviat del que haurien mort si haguessin seguit fent-ho.
-Potser no hauria
d'haver anomenat en aquest lloc una "acadèmia" per Jedi, doncs això
pot fer-vos arribar a conclusions equivocades. Us ensenyaré tot el que sé, però
no vull que us limiteu a escoltar-me mentre parlo.
-El vostre ensinistrament
serà un paisatge d'autodescobriment. Aprendreu coses noves i compartireu el que
heu après amb altres. Anomenaré en aquest lloc "praxeum". Aquesta
paraula, composta a partir d'antigues arrels, va ser utilitzada per primera
vegada per l’estudiós Jedi Krena quan va destil·lar els conceptes de
l'aprenentatge combinat amb l'acció. Així doncs, el nostre praxeum és un lloc
per a l'aprenentatge de l'acció. Un Jedi ha assolit la consciència, però no
malgasta el temps en la contemplació inconscient del que l'envolta. Quan
l'acció arriba a ser necessària, un Jedi actua.
En Luke va col·locar
un petit cub translúcid sobre l'estrada que hi havia darrere d'ell. Després va
lliscar els dits sobre la freda superfície de l'antic dipòsit de coneixements que
la Leia havia robat a l'Emperador ressuscitat, l’Holocrò Jedi.
-Invocarem a un
Mestre Jedi del passat mitjançant l’Holocrò -va dir en Luke -. Hem utilitzat
aquest artefacte per anar descobrint els secrets dels antics Cavallers Jedi.
Vegem quines històries ha d’oferir-nos aquest matí.
En Luke va activar
aquell artefacte valuosíssim. En el llunyà passat havia estat tradició que cada
Mestre Jedi recopilés els coneixements obtinguts al llarg de la seva vida i els
guardés en un gran dipòsit com aquell cub, que després era confiat a cura d'un
dels seus estudiants. En Luke tot just havia començat a investigar les seves
profunditats.
Una imatge es va
formar tant dins com fora del cub, una projecció mig tangible que era alguna
cosa més que unes quantes dades emmagatzemades: també era una representació
interactiva del Mestre Jedi, un alienígena no gaire alt, l'aspecte feia pensar
en un encreuament entre un insecte i un crustaci. El Mestre Jedi semblava estar
encorbat a causa de l'edat o d'un excés de gravetat. El seu cap s'estenia
formant un llarg embut, com una mena de bec del qual penjaven protuberàncies
recobertes de pèl. Els seus ulls, vidriosos i bastant junts, eren dos lluents
puntets de saviesa que brillaven amb una mirada profunda i penetrant.
La criatura es
recolzava en un llarg bàcul de fusta i en dues cames magres i nodoses. El seu
rostre en forma d'embut va girar per contemplar a la seva nova audiència. El
seu cos estava recobert de malmesos parracs que sobresortien en direccions
força estranyes, no estant molt clar si eren peces o pell. La veu que va sorgir
de la seva boca feia pensar en una fràgil melodia, com una música molt aguda
que estigués sent interpretada sota una veloç corrent d'aigua.
-Sóc el Mestre
Vodo-Siosk Baas -va dir la criatura.
-Mestre Vodo, jo sóc
el Mestre Skywalker i aquests són els meus estudiants -va dir en Luke -. Has
vist moltes coses i heu enregistrat molts pensaments. Ens sentiríem molt
honrats si ens diguéssiu alguna cosa que haguéssim de saber.
La imatge del Mestre
Vodo-Siosk Baas va inclinar el cap en forma de bec fins a recolzar-la sobre la
complexa articulació del seu coll, com si s'hagués sumit en una profunda
reflexió. En Luke sabia que en realitat l'únic que passava era que l’Holocrò
estava accedint a enormes quantitats de dades, examinant-les després a tota
velocitat per escollir una història adequada a través d'un algoritme de
personalitat que havia estat gravat en el seu interior juntament amb la imatge
del Mestre Jedi.
-He de dir-vos que
la Gran Guerra Sith que va tenir lloc... -La imatge va fer una pausa mentre
l’Holocrò avaluava la situació actual -. Que va tenir lloc fa quatre mil anys
abans de la vostra època -va seguir dient -, va ser provocada per un estudiant
meu anomenat Exar Kun que va descobrir ensenyaments prohibits dels antics Sith.
Va imitar els actes dels Sith, que havien caigut feia ja molt temps, i els va
utilitzar per formar la seva pròpia filosofia del Codi Jedi, una distorsió de
tot allò que sabem és veritable i just. Exar Kun va utilitzar aquests
coneixements per establir una vasta i poderosa germanor, i va reclamar per a si
el títol de primer Senyor Fosc del Sith.
En Luke es va
encarcarar.
-Altres han tornat a
reclamar aquest títol, i han seguit fent-ho fins aquesta època -va dir.
Inclòs Darth Vader...
El Mestre Vodo-Siosk
Baas va semblar recolzar-se més pesadament en el seu bàcul.
-Hi havia albergat
l'esperança que l’Exar Kun i els seus haguessin estat derrotats d'una vegada
per sempre -va seguir dient -. L’Exar Kun es va aliar amb Ulic Qel-Droma, un
altre Jedi molt poderós que era un gran senyor de la guerra. L’Exar Kun va
infiltrar la seva trama de fils invisibles per tota la textura de l'Antiga
República, i va provocar la seva caiguda mitjançant la traïció i les habilitats
distorsionades per utilitzar la Força que havia adquirit.
El Mestre Vodo va
contemplar als estudiants congregats al seu voltant. En Gantoris semblava
increïblement impacient per sentir més coses sobre aquells esdeveniments tan
allunyats en el temps, doncs s'havia inclinat cap endavant i estava contemplant
amb els seus foscos ulls molt oberts. La imatge del Mestre Jedi mort feia molt
es va girar cap en Luke.
-Has d’advertir als
teus estudiants perquè tinguin molta cura amb les temptacions de conquesta.
Això és tot el que puc dir-te per ara.
La imatge va
parpellejar i es va esfumar. En Luke va desactivar l’Holocrò sentint-se
profundament inquiet. Les imatges van tornar al seu estat anterior de remolins
color perla dins de les seves parets cúbiques.
-Crec que ja és
suficient per aquest matí -va dir en Luke -. Tots sabem que altres Jedi han
seguit el camí equivocat, amb un resultat final catastròfic i ple de sofriments
no només per a ells, sinó també per a milions de vides innocents, però jo
confio en vosaltres. Un Jedi ha de confiar en si mateix, i un Mestre Jedi ha de
confiar en els seus deixebles.
»Exploreu-vos a
vosaltres mateixos i exploreu el que us envolta, en equips o sols, com us
sentiu més còmodes... Aneu a la jungla. Aneu a altres zones d'aquest temple, o
senzillament torneu a les vostres càmeres. L'elecció és vostra.
En Luke es va
asseure a la vora de la plataforma i va contemplar com els estudiants anaven
sortint de la gran sala. El cub translúcid de l’Holocrò romania en silenci al
seu costat, un recipient ple de coneixements tan valuosos com perillosos.
L’Obi-Wan Kenobi
havia estat el mestre d’en Luke. En Luke havia escoltat amb gran atenció cada
paraula sortida dels llavis de l'ancià i sempre les havia cregut i havia
confiat en ell, però posteriorment havia descobert amb quina freqüència havia
enfosquit els fets i distorsionat la informació.... o tal com ho explicava l’Obi-Wan,
com s'havia limitat a oferir-li la veritat «des d’un cert punt de vista».
En Luke va seguir
contemplant les siluetes embolicades en túniques fosques, i es va preguntar si
els seus estudiants serien capaços d'assimilar i utilitzar els coneixements que
arribessin a descobrir. I si, com li havia passat a l’Exar Kun en la història
que havia explicat el Mestre Vodo, sentien la temptació de buscar les
ensenyances prohibides dels Sith, que es diferenciaven del Codi Jedi d'una
manera molt subtil però terriblement crucial.
En Luke temia el que
podia arribar a passar si un dels seus estudiants començava a avançar pel camí
equivocat. Però també sabia que havia de confiar-hi..., perquè en cas contrari
mai podrien arribar a convertir-se en Cavallers Jedi.
La nit estava molt
avançada, i en Gantoris es trobava encorbat sobre la seva taula de treball
construint la seva pròpia espasa de llum en secret.
Estava envoltat per
una capa d'ombres que eliminava qualsevol distracció que pogués apartar-lo de
la seva tasca. Les seves fosques pupil·les ja s'havien adaptat al feix
direccional del llum, que llançava un bassal d’aspra claredat sobre la
superfície de treball plena de peces i equip, deixant la resta de l'habitació
sumida en la penombra. En Gantoris es va moure per agafar una altra eina de
precisió, i la seva ombra va aletejar sobre els vells murs de pedra com una au
de presa.
El Gran Temple
estava molt silenciós, com si fos una antiga trampa concebuda per ofegar tots
els sons. Els altres estudiants de l'Acadèmia Jedi del Mestre Skywalker, la
seva praxeum com l'havia anomenat ell, s'havien retirat a les seves càmeres
privades per caure en el profund sopor de l'esgotament o per meditar sobre les
tècniques de relaxació Jedi.
El coll d’en
Gantoris estava adolorit, i les moltes hores que portava mantenint la mateixa
postura havien fet que li cremessin tots els músculs. Va tragar aire i el va
expulsar, i el seu nas va captar les olors del fum antic i de la molsa que
s'havia esforçat durant mil·lennis per obrir-se pas a través de les esquerdes
en els blocs que havien estat col·locats amb tanta exactitud pels alienígenes
desapareguts en erigir el seu temple.
La molsa s'havia
marcit poc després que en Gantoris s'hagués instal·lat a les càmeres...
La jungla de Yavin
IV bullia amb la contínua agitació d'una vida nerviosa que es movia, xerrava,
cantava i cridava mentre les criatures més fortes s'alimentaven i les criatures
més febles morien.
En Gantoris va
seguir treballant. Ja no necessitava dormir. Podia obtenir l'energia que
necessitava utilitzant diferents mètodes, secrets que li havien estat revelats
i l'existència ni tan sols era sospitada pels altres estudiants. S'havia desfet
la trena i la seva abundant cabellera negra era una massa de rínxols i flocs
desordenats, i una olor acre molt semblant al de la pólvora s'havia enganxat a
la seva capa i la seva pell.
Va concentrar la
seva atenció en els components escampats sobre la taula: metall mat, vidre
resplendent, sistemes electrònics platejats... Va fer lliscar els tous dels
seus dits sobre els freds trossets de cable i va alçar una caixa de
microcontrol de cants esmolats a les seves mans tremoloses. En Gantoris va
obrir els ulls amb irritació, va clavar la mirada a les seves mans fins que els
tremolors es van esvair, i després va reprendre el treball.
Ja havia comprès com
havien d'encaixar totes les peces. En tenia prou amb acumular el coneixement
Jedi suficient per conèixer les respostes que estava buscant, i llavors tot li
semblava obvi. Sí tot era tan obvi...
L'elegant fulla
d'energia complia la funció d'arma personal del Jedi, i era un símbol
d'autoritat, capacitat i honor. Armes més tosques podien causar una major
destrucció indiscriminada, però no existia cap altre artefacte capaç d'invocar
tanta llegenda i misteri com l'espasa de llum. En Gantoris no estava disposat a
conformar-se amb cap altre.
Cada Jedi construïa
la seva espasa de llum. Era un ritu que marcava una nova etapa en l'ensinistrament
d'un nou estudiant. El Mestre Skywalker encara no havia començat a ensenyar-li
com fer-ho, tot i que en Gantoris havia esperat pacientment durant molt de
temps. Sabia que era el millor de tots els seus estudiants... i en Gantoris
havia decidit que no seguiria esperant.
El Mestre Skywalker
no sabia tot el que un veritable Mestre Jedi havia d'ensenyar als seus
deixebles. Hi havia molts buits en els seus coneixements, espais en blanc que o
no comprenia o no desitjava ensenyar. Però el Mestre Skywalker no era l'única
font de coneixement Jedi disponible...
Quan es va haver
acostumat a prescindir del son. En Gantoris es va dedicar a vagar pels salons i
passadissos del Gran Temple, lliscant en silenci amb els peus descalços sobre
els freds terres de pedra, que semblaven absorbir la calor i mantenir-se sempre
igual de freds sense importar com de calenta que hagués pogut arribar a estar
la jungla durant el dia.
De vegades
vagabundejava per la selva durant la nit, envoltat per les filagarses de boira
i el cantussol dels insectes. La rosada li mullava els peus i amarava la seva
túnica, creant dibuixos de significat indesxifrable sobre el seu cos i
cobrint-lo amb pautes tan estranyes com altres tants missatges en codi. En
Gantoris caminava sense immutar-se mentre desafiava en silenci a qualsevol
depredador que l’ataqués, sabent que amb les seves capacitats Jedi n'hi hauria
prou per imposar-se a meres urpes i ullals. Però mai va ser molestat, i només
en una ocasió va sentir l'estrèpit d'un animal de grans dimensions que fugia a
tota velocitat per entre l'espessor allunyant-se d'ell.
Però la veu fosca i
misteriosa que havia arribat a ell en els seus malsons li havia explicat com
construir una espasa de llum, i de sobte en Gantoris s'havia vist impulsat per
un nou propòsit. Un autèntic Jedi era ple de recursos. Un autèntic Jedi sempre
era capaç d’arreglar-se sense ajuda. Un autèntic Jedi trobava el que
necessitava.
En Gantoris es va
obrir pas a través dels tancaments hermètics de les sales de control rebels que
hi havia als nivells inferiors del temple utilitzant la seva capacitat per
manipular objectes simples. Va trobar llargues fileres de maquinària,
ordinadors, panells de control de les pistes de descens i sistemes defensius
automatitzats coberts per la pols acumulada durant una dècada d'abandonament. El
Mestre Skywalker només havia reparat una part molt petita de l'equip, ja que
els deixebles Jedi no ho necessitaven pràcticament per a res.
En Gantoris havia
treballat tot sol i en silenci. Hi havia tret panells d'accés i havia extret
microcomponents, lents d'enfocament, díodes làser i una estructura cilíndrica
buida de 27 centímetres de longitud.
Hi havia necessitat
tres nits de treball per desmuntar l'equip desactivat i silenciós, tres nits en
què les seves manipulacions havien creat núvols de pols i espores i havien fet
fugir a rosegadors i aràcnids a la recerca d'un lloc més segur. Però en Gantoris
havia trobat el que necessitava.
Va unir les peces.
En Gantoris va
estendre les mans sota l'aspra claredat del feix direccional del llum i va
alçar l'estructura cilíndrica. Després va utilitzar una soldadora làser de
micropunt per fer les osques dels controls.
Cada Jedi construïa
la seva espasa de llum guiant-se per les seves preferències personals i segons
un disseny determinat. Algunes tenien un interruptor de seguretat que
desactivava la fulla resplendent si es deixava de sostenir l'empunyadura, i
altres armes permetien bloquejar la fulla energètica deixant-la activada
permanentment.
En Gantoris tenia
algunes idees pròpies.
Va instal·lar una
cèl·lula d'energia petita però molt eficient. La cèl·lula va entrar en el seu
lloc amb un lleu espetec, i les connexions van quedar establertes d'una manera
impecable. En Gantoris va sospirar, es va concentrar un moment per eliminar els
tremolors que havien tornat a apoderar-se de les seves mans i va agafar un
altre joc de fins filferros.
I de sobte es va
encongir sobre si mateix i va girar en rodó per escrutar les ombres que hi
havia darrere d'ell. Hi havia cregut sentir una respiració, i el cruixit
gairebé imperceptible d'una túnica fosca. En Gantoris va contemplar les
tenebres amb els seus ulls rivetejats d’ulleres vermelloses, intentant
discernir la borrosa silueta humana que hi havia al racó.
- Parla si hi ets!
-va cridar.
La seva veu va sonar
tan aspra i rogallosa com si acabés d’empassar-se un grapat de brases roents.
Les ombres no li van
respondre, i en Gantoris va deixar escapar un sospir d'alleujament. Tenia la
boca resseca, i la sequedat s'anava estenent a poc a poc per la seva gola fins
a esdevenir dolor, però va eliminar les sensacions amb un esforç de voluntat.
Ja podria beure aigua fresca al matí. Un autèntic Jedi era capaç de suportar
totes les penalitats.
Construir l'espasa
de llum era la seva prova personal. L’havia de fer ell tot sol i sense ajuda de
ningú.
Després va agafar el
component més valuós i inapreciable de l'arma: tres joies corusca tretes de
l'infern d'altes pressions que era el nucli de Yavin, el gegant gasós. En
Gantoris havia trobat aquelles gemmes a les parets d'obsidiana que s'alçaven en
un angle gairebé vertical cap al cel quan ell i l’Streen, el seu estúpid
company, van descobrir el nou temple massassi en les profunditats de la jungla.
Les gemmes incrustades en els pictogrames gairebé hipnòtics tallats en el fosc
vidre volcànic relluïen sota la vaporosa llum ataronjada.
Aquelles tres gemmes
no havien estat tocades per ningú durant milers d'anys, però es van desprendre
de la paret mentre Gantoris les estava contemplant. Van caure als seus peus
sobre els fragments de roques volcàniques que envoltaven el temple perdut. En
Gantoris havia recollit les gemmes, i després havia sostingut aquells vidres
suaument càlids en els palmells de les mans mentre l’Streen anava i venia per
entre els obeliscs parlant en veu baixa amb ell mateix.
En Gantoris va
agafar les joies. Una era d'un rosa aquós, una altra vermell fosc, i la tercera
era increïblement transparent i estava il·luminada per un foc interior blau
elèctric que cremava al llarg de les arestes. Aquelles joies estaven destinades
a la seva espasa de llum, i havien estat creades per acabar a les mans d’en
Gantoris. Per fi ho havia comprès. En Gantoris havia acabat entenent el
significat de tots els seus malsons i temors anteriors.
La gran majoria
d'espases de llum només tenien una joia que concentrava l'energia pura de la
cèl·lula convertint-la en un prim feix. Fent servir més d'una joia, la fulla
d’en Gantoris tindria capacitats inesperades que sorprendrien considerablement
el Mestre Skywalker.
En Gantoris s'alçà
per fi. Tenia els dits escorxats i adolorits, i en moure’ls, el dolor va traçar
línies de foc al llarg del seu coll, les espatlles i l'esquena, però Gantoris
el va eliminar amb un senzill exercici Jedi. Podia sentir la simfonia canviant
de sorolls de la jungla que ressonaven fora del Gran Temple a mesura que les
criatures nocturnes anaven als seus caus i els animals diürns començaven a
agitar-se.
En Gantoris va
sostenir a la mà l'empunyadura cilíndrica de la seva espasa de llum i la va
inspeccionar sota la implacable llum del llum. En una arma com aquella
l'habilitat de l'artesà sempre era el factor més important, ja que una variació
gairebé imperceptible podia causar un error de conseqüències desastroses. Però
Gantoris ho havia fet tot bé. No havia intentat afanyar-se, i no s'havia permès
el més mínim error o improvisació. La seva arma era perfecta.
Va pressionar el
botó activador. L’impressionant fulla d'energia va sorgir de l'empunyadura amb
un cruixit xiuxiuejant, i va tremolar i palpitar davant seu com si fos un ésser
viu. La cadena formada per les tres joies tenyia la fulla amb un pàl·lid to
purpuri, blanc en el nucli i ametista a les vores, i havia tremoloses onades de
tots els colors de l'arc de Sant Martí pujant i baixant contínuament al llarg
del feix.
En Gantoris s'havia
acostumat a la penombra, i va haver de tancar els ulls davant aquell sobtat
resplendor. Després els va anar obrint a poc a poc i va contemplar amb
expressió sorpresa el que havia creat.
Va moure la fulla, i
l'aire va espurnejar al voltant del seu cos. El brunzit li va semblar tan
ensordidor com un tro, però cap estudiant podria sentir-lo a través del gruix
ciclopi dels murs de pedra. Sostenir aquella fulla a la mà era com empunyar una
serp alada, i el picant olor de l'ozó va brollar d'ella i va formar volutes en
l'aire per acabar introduint-se en les seves fosses nasals.
En Gantoris va donar
espasades amb la fulla movent-la d'un costat a un altre. L'espasa de llum es va
convertir en una part del seu ésser, una extensió del seu braç connectada a
través de la Força que seria capaç d'abatre a qualsevol enemic. En Gantoris no
va percebre ni un sol alè de calor procedent de la fulla que vibrava suaument,
només un fred foc anihilador.
Va desactivar la
fulla d'energia sentint-se envaït per l'eufòria, i va ocultar acuradament
l'espasa de llum acabada sota del catre on dormia.
-Ara el Mestre
Skywalker per fi se n’adonarà compte que sóc un autèntic Jedi... -va dir.
Les seves paraules
anaven dirigides a les ombres que s'acumulaven al llarg de les parets, però cap
li va respondre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada