Precipici (III)

Anterior

Capítol Tres

Els Massassi van morir a la muntanya. En Korsin havia partit a l'alba amb tres portadors: els Massassi més sans, que es van anar passant entre ells la bombona d'aire restant. No va durar molt, ni ells tampoc. Fos el que fos que hi havia en aquest planeta, als massassi no li agradaven, i existia tant a molta com a poca altitud.

Gairebé era millor així, va pensar en Korsin, abandonant als cadàvers color sang on queien. No podia governar als Massassi. Eren guerrers emmotllables i obedients, però responien a la força, no a les paraules. Un bon capità Sith necessitava usar ambdues, però en Korsin s'inclinava més cap a les últimes. Li havia servit per llaurar-se una bona carrera.

Encara que no aquí, baixant les muntanyes. Les coses anaven a empitjorar. Ja ho havien fet.. Hi havia fet fred a la nit... més gelada del que hauria esperat en el que semblava un clima oceànic. Alguns dels ferits més greus havien sucumbit per hipotèrmia o per falta de cura mèdica.

Més tard, algun tipus d'animal, en Gloyd l'havia descrit com un mamífer de sis potes, amb una boca gairebé tan gran com ell, va saltar des del seu cau i va fer miques a un dels ferits. Van ser necessaris cinc sentinelles exhausts per acabar amb la bèstia. Una de les especialistes mineres d’en Devore va rostir un tros del cos de la criatura a la foguera del campament i va provar un mos. Va començar a vomitar sang i va morir en qüestió de segons. En Korsin s'alegrava de no haver estat despert per veure-ho.

El poc alleujament que suposava saber que hi havia vida al planeta, acabava just aquí. La tripulació del Presagi no era prou nombrosa per anar descobrint el que era segur del que no. Havien de tornar a casa, sense importar el que passés amb la nau.

En Korsin va alçar la mirada cap al cel del matí, jaspiat ara més per cirrus i altres núvols que per fum. No havia parlat als altres sobre la cosa que havia colpejat el parabrisa durant el descens. Què era el que havia vist? Un altre depredador, probablement. No tenia cap sentit treure-ho a la llum. Tots estaven ja bastant espantats, i la por conduïa a l'odi. Els Sith comprenien això -s'aprofitaven d'això- però, incontrolat, no anava a servir de cap ajuda. El sol encara no s'havia posat abans que sabres de llum apareguessin de nou en una baralla per un paquet de racions. Un Sith Vermell menys. No havien passat vint hores des del xoc, i les coses ja començaven a resultar bàsiques. Tribals.

El temps s'havia acabat.

El Presagi havia quedat reposant sobre una petita esquerda, una mica més avall, a l'altra banda d'una cresta muntanyosa. La nau s'havia aturat en el pendent just a temps, i ja no quedava ni una sola superfície plana en el vehicle. La visió de la seva nau, feta miques a les roques alienígenes, va commoure a Korsin només una mica. Havia conegut oponents, principalment capitans de la República, que eren sentimentals sobre els seus comandaments. Aquest no era l'estil Sith. El Presagi era una eina com qualsevol altra, com un blàster o un sabre de llum, d'un sol ús. I encara que la resistència de la nau havia salvat la seva vida, abans li havia traït. I no era una cosa que hauria de perdonar.

Malgrat tot, seguia tenint el seu ús. Fer-la volar un altre cop quedava fora de consideració, però la visió de la torre metàl·lica just sobre el pont li va donar esperança. El receptor trobaria les balises hiperespacials de la República en un instant, permetent que en Korsin conegués la seva ubicació. I el transmissor de la nau diria als Sith on trobar el Presagi... i, encara més important, els Lignan. Potser no a temps per a l'enfrontament a Kirrek, però en Sadow els voldria de totes formes. Caminant acuradament sobre pedres soltes cap a l’escotilla, en Korsin va tractar de no pensar en l'altra possibilitat. Si la Batalla de Kirrek s'havia perdut per culpa de què el Presagi s'havia perdut, moriria.

Però moriria havent completat la seva missió.

Un vial descansava buit sobre la mà oberta i tremolosa d’en Devore.

En Devore havia aconseguit arribar d'alguna manera el primer fins al Presagi... i estava assegut al seient del comandant. Bé, més exactament, encorbat.

- Veig que la teva cabina està intacte -va dir en Korsin. Va recordar com la Seelah va tornar als habitacles a la recerca del petit Jariad. En un incendi, vas a la recerca d'allò que estimes.

- No vaig anar allà primer -va dir en Devore, deixant caure el vial sobre la coberta, al costat de la butaca de comandament. Allà hi havia un altre contenidor, amb partícules de brillant espècia al seu voltant. Porta aquí una bona estona, va suposar en Korsin. Tenia la urgent sospita que l'espècia era el que havia conduït a Devore cap a la mineria en primer lloc; certament havia estat la causa que tallés la seva carrera naval -. No vaig anar allà... vull dir, no va ser el primer lloc on vaig anar -va dir en Devore, assenyalant vagament al sostre -. Vaig anar a mirar la matriu transmissora.

-L'estructura semblava en bones condicions.

- Des de l'exterior, potser. - Encorbat a la butaca de comandament, en Devore va observar inexpressiu com el seu germà s'obria pas sobre bigues caigudes per assolir l'escala. Sobre els panells del sostre, en Korsin va veure el que en Devore havia d'haver vist: una massa fosa de components electrònics, fregits quan es va obrir una bretxa en el casc durant el descens. El transmissor extern seguia en peu, d'acord... però com un monument al seu antic propòsit, res més.

Baixant, en Korsin es va obrir camí cap al panell de control de comunicacions i va pressionar el botó diverses vegades. Res. Va sospirar. A tot arreu del pont era la mateixa història. Va intentar activar el transmissor per última vegada i va retrocedir uns passos sobre la runa. El Presagi estava mort. Però els Sith havien sobreviscut a la mort amb anterioritat, i les entranyes del Presagi encara contenien suficients peces de recanvi per permetre un trasplantament. Els seus ulls van buscar al passadís. Segurament, al taller...

- Desaparegut, al costat de la santa bàrbara!

L'explosió havia llançat la major part de les dependències a l'espai. En Devore va enterrar la cara entre les mans, donant-se per vençut.

En Korsin encara no ho havia fet.

- La badia d'atracada. Les Fulles.

Els caces estaven en vol quan el Presagi va realitzar la seva sobtada sortida, però alguna cosa de la badia d'atracada podria ser útil.

- Oblida-ho, Yaru. La coberta va quedar aixafada quan vàrem xocar. Ni tan sols vaig poder arribar-hi.

- Llavors tallarem la nau en trossos, coberta a coberta, i fabricarem les peces que necessitem!

- Amb què? Amb els nostres sabres de llum? -En Devore es va posar dret, incorporant-se sobre el reposa-braços -. Estem acabats! -La seva tos es va convertir en un riure. Els cristalls Lignan oferien poder als Sith... només que no de la classe que serveix per executar la balisa d'emergència, un receptor, o si més no l'atles celestial -. Som aquí, Yaru. Som aquí i estem fora de l'acció. Fora de la guerra. Fora de tot. Estem fora!

- Tu estàs fora.

En Korsin va grimpar a un passadís i va començar a rebuscar als armaris, a la recerca d'alguna cosa que pogués servir d'ajuda als de sota. Per desgràcia, el Presagi havia estat condicionat per a una missió a l'espai profund. Entre els Sith, els encarregats dels subministraments eren parcs. Res de generadors portàtils. Un altre compartiment. Roba. Això ajudaria aquella nit, però no anaven a quedar-se.

-Hem de quedar-nos -va dir en Devore, com si hagués llegit els pensaments d’en Korsin.

- Què?

-Hem de quedar-nos -va repetir en Devore. Posant-se dret sense ajuda, com una làpida en les ombres del passadís, parlava amb una veu que retrunyia com un terratrèmol -. Han passat dos dies. No ho entens. Han passat dos dies.

En Korsin no va detenir la seva recerca, passant enfront del seu germà cap a una altra porta, encallada pels danys.

- Han passat dos dies, Yaru. Naga Sadow pensarà que hem fugit. Per quedar-nos els vidres Lignan per a nosaltres!

- Culparà a Saes -va dir en Korsin, recordant.

En Naga Sadow mai havia confiat plenament en el Jedi caigut que comandava l’Herald. Havia demanat a Korsin que mantingués observat a Saes, per informar-lo. Quan ho fes, si ho feia, en Korsin pretenia explicar com l’Herald havia perdut el control, com l’Herald havia colpejat el Presagi. Amb sort, en Sadow ja tindria l'Herald...

En Korsin va deixar anar la maneta de la porta. No va poder veure el que li va passar a l’Herald després de la col·lisió, però era una aposta segura pensar que en Sadow ja s'hauria encarregat de l’esguerrat Herald. I en Saes, allà assegut amb només la meitat del carregament de vidres Lignan, i incapaç de lliurar-los-hi, estaria suplicant per la seva vida, dient qualsevol cosa sobre el Presagi. Estaria cantant harmonies de les que els Khil estarien orgullosos.

En Korsin va tornar la mirada al passadís.

- Allà, a Primus Goluud. A l'estació. Et vas reunir amb Sadow, oi?

En Devore es va acostar arrossegant els peus.

- Per discutir l'operació Lignan.

- No discutíeu sobre alguna altra cosa? Com qui hauria de comandar aquesta missió?

En Devore el va mirar amb els ulls injectats en sang. Aquesta mirada de nou.

- Vau discutir sobre qui hauria de comandar aquesta missió –li va pressionar en Korsin, sorprès per la seva pròpia calma -. Què vas dir quan et va dir que no?

La sang del comandant es va congelar. Sabia com funcionaven sempre les coses amb Devore... com haurien d'haver anat les coses. En Sadow va rebutjar al seu germanastre, i en Devore va dir alguna cosa. Què? No prou per ofendre’l... no, en Devore seguia allà, en les restes de la nau, respirant treballosament. Però en Sadow hauria tingut raons per sospitar de la seva lleialtat, i això hauria causat que es preguntés si els seus vidres estaven fora de perill. L'únic que en Yaru Korsin posseïa era la seva reputació de jugar net... però ara, com a mínim, en Sadow sabria que en Korsin no era l'amo absolut en la seva pròpia nau. I si ell no era...

La mà d'en Devore es va agitar... i el seu sabre de llum va volar cap a ella. L'arma que havia matat a Boyle Marcom es va activar a la mà.

- Què és el que et vaig dir? -va cridar en Korsin, acostant-se a ell de totes maneres -. Res de jocs en la meva nau!

Agitat, en Devore va sortir corrent cap al pont. En Korsin el va seguir.

- L’única manera de poder sortir d'aquesta és si estem completament nets, Devore! En Sadow no pot pensar que vam fer això a propòsit! - Va arribar al llindar -. Res de jocs en la meva nau!

En Korsin es va endinsar en un huracà. Devore estava dempeus sobre la butaca de comandament, convocant tota la runa del pont com una deïtat al cim d'una muntanya. En Korsin va començar a donar voltes, amb fragments de transpariacer esgarrapant-li la cara i estripant el seu uniforme. Va aconseguir arribar a l'estació d’en Gloyd, i va muntar la seva pròpia defensa, creant-se una cuirassa de Força contra l'ofensiva. En Devore era tan fort com qualsevol de la seva família... i ara estava sota els efectes de drogues que en Korsin no comprenia.

Una biga xocà contra la mampara... i el Presagi es va estremir. Un segon cop, i el pont es va inclinar cap endavant, derrocant a Devore de la seva posició. En Korsin no el va deixar tornar a aixecar-se. Quant el cap d’en Devore va aparèixer darrere del seient, en Korsin el va llançar amb una empenta de la força a través del finestral destrossat. Havia d’arreglar això a l'exterior, abans que tot es perdés.

En Korsin va sortir corrent com un llamp pel passadís cap a la resclosa, rondinant. Lluitar contra un assaltant embogit per l'espècia en una oscil·lant trampa mortal? Hauria de ser jo el boig! El pas per sortir del portal era ara un salt. Colpejant el sòl, la seva bota es va enfonsar en una zona tova, torçant-se el turmell i fent que caigués donant tombs pel pendent pedregós. Mossegant-se els llavis, va tractar de tornar a la vora, cap a l’abonyegada proa del Presagi. Una ombra queia sobre ell. Va activar el seu sabre de llum...

De sobte el va veure... o allò el va veure a ell. Una altra criatura alada, a la part alta sobre la cinglera propera, donant voltes i observant. Observant-lo a ell. En Korsin va parpellejar per treure’s la sorra dels ulls mentre la criatura s'allunyava volant. Era la mateixa que la que s'havien topat durant el descens... gairebé. La diferència era...

Zum! En Korsin va sentir que l’elevaven en l'aire i, abans de saber què estava passant, va xocar contra les restes del Presagi. En Devore va aparèixer davant la seva vista, amb els còdols que el seguien com atrets per un imant. Atrapat en l’abonyegada carcassa, en Korsin va lluitar per aixecar-se. La semblança familiar del seu pare havia desaparegut del rostre d’en Devore, reemplaçat per un ombrívol buit.

- S'ha acabat, Yaru -va dir en Devore, alçant el seu sabre de llum -. Hauríem d'haver fet això abans. Ha estat decidit. Jo sóc el Comandant Korsin.

Ha estat decidit? El pensament va creuar la ment d’en Yaru Korsin just quan el sabre de llum va passar fregant la seva orella. Va aixecar espurnes contra el baquetejat blindatge del Presagi. El comandant va alçar la seva arma per bloquejar el següent cop... i el següent, i el següent. En Devore atacava a cops de martell. Sense estil, només fúria. Korsin no trobava per on escapar, excepte seguint el lateral de la nau, retrocedint i lliscant cap als tubs de torpedes de babord. Tres de les portes havien estat obertes durant el descens. La quarta...

En Korsin va veure la caixa de control, exactament igual que la que havia manipulat a distància durant el descens. Va tractar d'aconseguir-la amb la Força, i es va ajupir. El pern de tret es va activar, sortint disparat cap endavant i encertant a Devore a l'espatlla del sabre de llum. La porta del torpede va intentar girar per obrir-se, però atrapada contra la terra, només es va enterrar a la superfície, llançant un flux de roques lliscant sota la nau. El Presagi es va tornar a inclinar cap endavant, amb Devore lliscant davant seu cap a la vora i l'oceà que hi havia sota.

En Korsin va trigar un minut a deixar-se anar de la nansa que hi havia trobat a la nau, i la pols va trigar un altre minut més a assentar-se. Trobant el Presagi sorprenentment quiet, va caminar amargament per les destrossades roques de pissarra. La proa del Presagi s'havia encastat en una esmolada elevació del promontori, a pocs metres de la vora.

Per davant, parcialment enterrat entre les roques, jeia el seu germà. Amb el seu uniforme daurat fet esquinçalls i la seva espatlla sagnant, en Devore es recargolava de dolor al precipici. Va tractar d'agenollar-se, recolzant-se en les roques del voltant, només per tornar a esfondrar-se.

En Devore seguia aferrant el seu sabre de llum. Com podia seguir agafant-lo amb l'univers sencer enfonsant-se al seu voltant, en Korsin no ho sabia. El comandant va subjectar el seu propi sabre de llum en el seu cinturó.

- Yaru? -va dir en Devore. Ara era un ploriqueig -. Yaru... no puc veure. -La seva cara estava tacada per les llàgrimes, però intacte. Llavors el seu sabre de llum es va alliberar, rodant, caient fins a perdre’s de vista per la vora el precipici i revelant l’oliosa taca rosa a la mà. La Ira Roja. Això és el que hi havia als vials, va pensar en Korsin. Això és el que havia donat a Devore el seu salvatge poder, i això era el que li ho estava arrabassant ara.

La ferida de l'espatlla no era greu, va comprovar en Korsin, posant al seu germà dempeus. En Devore era jove, amb la Seelah cuidant d'ell, podria sobreviure fins i tot allà fora, suposant que pogués viure sense l'espècia. Però... i llavors què? Què podria dir-se que no s'hagués dit ja?

Ha estat decidit.

Una adherència d'ajuda es va convertir en una ferma presa... i en Yaru Korsin girà al seu germà per posar-lo de cara al sol que es posava sobre l'oceà.

- Completaré la meva missió -va dir, mirant per sobre l'espatlla del seu germà a l'oceà que badallava al lluny -. I protegiré la meva tripulació.

El va deixar anar.

Següent