15
L’Streen estava
assegut sobre el fred terra de pedra amb les cames creuades i dormisquejava
davant del Mestre Skywalker. L'ancià ermità va posar els braços sobre els genolls,
sentint-se calent i còmode dins de la granota de vol de moltes butxaques que
havia portat amb ell dels seus dies solitaris com a cercador de gasos a Bespin.
Ja no podia olorar l'amarg aroma sulfurós de les riques vetes de gasos ocultes
en els estrats atmosfèrics.
L’Streen tenia una
missió nova i molt més gran, havia de protegir el Mestre Skywalker.
Els raigs de llum
procedents de l'exterior entraven seguint trajectòries ja molt obliqües i
allargaven les ombres a la gran sala d'audiències. Dotze espelmes -cada
estudiant Jedi havia col·locat una -parpellejaven desprenent una claredat feble
però protectora que impregnava l'atmosfera immòbil. Els puntets brillants
relluïen mentre la foscor s'anava intensificant al seu voltant.
L’Streen va començar
a parlar en veu baixa amb ell mateix. No, no escoltaria les paraules de l'Home
Fosc. No, no serviria als propòsits d’Exar Kun. No, no faria res que pogués
danyar el Mestre Skywalker. No!
L’Streen tenia
l'empunyadura de l'espasa de llum d’en Luke sobre de la falda, i podia sentir
la freda duresa del seu contacte a les seves mans encallides.
Aquesta vegada
podria enfrontar-se a l’Home Fosc i impediria que se sortís amb la seva. Alguns
estudiants Jedi havien expressat la seva preocupació davant la idea de permetre
que l’Streen estigués prop del Mestre Skywalker, especialment si anava armat
amb una espasa de llum. Però l’Streen havia suplicat que se li concedís aquella
oportunitat de redimir-se, i la Kirana Ti havia intercedit per ell.
Els altres
vigilarien l’Streen. El Mestre Skywalker correria perill, però havien
d'afrontar aquest risc.
L’Streen va permetre
que la carícia cotonosa del son fóra obrint-se pas per la seva ment. El seu cap
canós es va anar inclinant sobre el seu pit. Hi havia veus xiuxiuejants com
brises que bufaven per entre els seus pensaments, formant paraules amables i
frases tranquil·litzadores..., promeses gelades...
Les paraules li
exigien que despertés, però l’Streen es va resistir a elles perquè no sabia si
eren suggeriments malignes o merament una súplica insistent dels seus companys
de formació. Quan per fi va tenir la sensació que ja havia esperat prou, l’Streen
es va permetre despertar de cop.
Les veus van callar
quan va obrir els ulls i una altra veu, aquesta vegada externa, va substituir
al silenci.
-Desperta,
deixeble... Els vents estan bufant.
L’Streen va clavar
la mirada en la forma negra que era l’Exar Kun, immòbil al centre de la gran
sala d'audiències. La llum tremolosa de les espelmes i la tènue claredat del
dia que agonitzava li van permetre veure trets que semblaven tallats a cisell
en la silueta d'ònix, molt més detallats del que mai els havia vist amb
anterioritat a l'ombra de l'Home Fosc.
L’Exar Kun va tornar
cap a ell un rostre clarament definit i d'una negror de banús tan absoluta com
si hagués estat modelat en un tros de lava: pòmuls alts i marcats, ulls altius,
una boca prima frunzida en una ganyota d'irritació... Una llarga cabellera
negra que semblava formada per fils de carbó queia sobre una espatlla,
recollida en una gruixuda cua de cavall. El seu cos estava recobert per una
armadura encoixinada, i el tatuatge palpitant d'un sol negre cremava en el seu
front.
L’Streen es va posar
dret movent-se a poc a poc i sense pressa. Se sentia tranquil i fort, i ple
d'ira per la manera com l'Home Fosc havia enfonsat un esmolat ganxo en la seva
debilitat i l'havia usat per arrossegar-lo per on volia.
-No et serviré, Home
Fosc -va dir.
L’Exar Kun va riure.
- I com et proposes
resistir-te? Ja ets meu.
-Si creus això -va
dir l’Streen, i va respirar profundament perquè la seva veu sonés més ferma i
segura de si mateixa -, llavors has comès el teu primer error.
Va alçar
l'empunyadura de l'espasa de llum d’en Luke, i la va encendre amb un sorollós
xiuxiueig espetegant.
L'ombra d’Exar Kun
va retrocedir i va semblar encongir-se sobre si mateixa, per a gran satisfacció
i sorpresa de l’Streen.
-Excel·lent -va dir en
Kun, però no va aconseguir que la seva veu sonés tan ferma i decidida com
pretenia -. Ara alça l'arma i talla l’Skywalker per la meitat. Acabem d'una
vegada amb aquesta molèstia.
L’Streen va fer un
pas cap a l’Exar Kun, sostenint el feix d'energia verdós de l'espasa de llum
davant seu.
-Aquesta fulla és
per a tu, Home Fosc.
-Si creus que
aquesta arma tindrà algun efecte sobre mi, potser hauries de preguntar al teu
amic Gantoris què pot fer-me -va dir en Kun -. O potser ja has oblidat el que
li va passar a Gantoris quan em va desafiar?
Una visió va creuar
veloçment per la ment de l’Streen: el cadàver calcinat d’en Gantoris després
d'haver estat incinerat en una horrible conflagració que havia avançat des de
l'interior cap a l'exterior, el seu cos convertit en cendres pels focs
increïblement abrasadors del costat fosc... En Kun devia tenir la intenció que
aquest record impulsés a l’Streen a sucumbir a la desesperació. Gantoris havia
estat el seu amic, i ell i Gantoris van ser els dos primers candidats que el
Mestre Skywalker havia descobert iniciant la recerca de nous Jedi.
Però en comptes de
causar pànic o abatiment, el record va incrementar la decisió de l’Streen.
L'ancià ermità va fer un pas cap endavant i va abaixar la mirada cap a l'home
fet d'ombres.
-No ets benvingut
aquí, Exar Kun -va dir.
L’Streen va tornar a
sorprendre’s de veure que l'ombra de l'antic Senyor del Sith retrocedia per l'avinguda
allunyant-se d'ell.
-Si comences a
resultar difícil de manejar-te sempre puc trobar altres eines, Streen, i quan
hagi recuperat el control de tot no tindré compassió de tu. Els meus germans
Sith utilitzaran el poder emmagatzemat dins d'aquesta xarxa de temples. Si em
desafies, puc trobar noves maneres d’infligir-te un dolor que està molt més
enllà del que pot arribar a concebre la teva imaginació... I hauràs de
suportar-les totes!
L'ombra d’en Kun va
seguir retrocedint..., i una silueta alta i esvelta va sorgir de sobte de
l'escala de pedra que acabava en l'extrem esquerre de la gran sala
d'audiències. Era Kirana Ti, vestida amb la seva armadura de lluents pells de
rèptil. Els seus músculs ondaven sota la feble claror de les espelmes, i les
seves corbes feien que semblés tan flexible com letal.
- Fuges, Exar Kun?
-Va preguntar la Kirana Ti -. No sabia que fos tan fàcil espantar-te.
L’Streen es va
mantenir immòbil amb l'espasa de llum empunyada a la mà.
-Una altra estudiant
estúpida i temerària -va dir en Kun, girant sobre si mateix per encarar-se amb
ella -. Hauries d'haver tingut més paciència, ja que t’hauria anat a visitar al
seu temps... Les bruixes de Dathomir seran unes magnífiques addicions a una
nova Germandat Sith.
-Mai tindràs ocasió
de preguntar-les si volen formar-ne part, Exar Kun -va replicar la Kirana Ti -.
Estàs atrapat aquí, i mai sortiràs d'aquesta sala -va afegir mentre avançava
cap a l’Exar Kun per intimidar-lo amb la seva proximitat.
L'ombra d’en Kun es
va distorsionar, però no va retrocedir.
-No pots amenaçar...
-Va dir, i es va alçar sobre ella.
El sobtat moviment
d’en Kun va fer que l’Streen sentís una gèlida punxada de por a les entranyes,
però la Kirana Ti es va ajupir amb àgil fluïdesa per adoptar una postura de
combat. Després es va dur una mà a la cintura i va agafar una de les eines que
penjaven d'ella.
Un sorollós
espurneig va fendir l'aire, i la Kirana Ti es va tornar a alçar sostenint una
espasa de llum connectada a la mà. Una llarga fulla ametista i blanca brollava
de l'empunyadura i xiuxiuejava com un insecte enfurismat. La Kirana Ti va fer
oscil·lar lentament l'espasa de llum d'un costat a un altre.
- D'on has tret
aquesta arma? -Va preguntar en Kun.
-Pertanyia a
Gantoris -va respondre la Kirana Ti -. Va intentar enfrontar-se a tu i va
fracassar. –La Kirana Ti va llançar una ganivetada amb l'espasa de llum, i
l’Exar Kun es va encongir sobre si mateix i va retrocedir acostant-se a l’Streen
-. Però jo triomfaré.
La Kirana Ti va anar
cap a la plataforma sobre la qual hi havia el cos d’en Luke, on l’Streen seguia
estant en guàrdia armat amb l'altra espasa de llum. En Kun estava atrapat entre
ells.
Un altre estudiant
Jedi va sorgir de l'escala de la dreta. Era Kam Solusar, esquerp i nerviüt.
-I si ella fracassa
-va dir -, jo recolliré l'espasa de llum i m'enfrontaré a tu.
En Kam Solusar va
creuar la sala i es va aturar al costat de la Kirana Ti.
Un instant després
la Tionne va sorgir de l'escala de l'altre costat, i va llançar el seu
desafiament a l’Streen mentre anava cap a la plataforma.
-I jo també
m'enfrontaré a tu -va dir.
La Cilghal va entrar
a la sala amb en Jacen i la Jaina agafats de les mans.
-I nosaltres també
ens enfrontarem a tu -va dir -. Tots lluitarem contra tu, Exar Kun.
Els altres
estudiants Jedi van entrar a la sala i van convergir fins a formar un anell que
va envoltar el Senyor Fosc del Sith.
En Kun va alçar els
seus braços opacs en un gest tan sobtat com veloç. Una ràfega de vent va sorgir
del no-res i va apagar les dotze espelmes que envoltaven el cos d’en Luke
Skywalker, i la gran sala es va omplir d'ombres.
-No temem a la
foscor -va dir la Tionne amb fermesa -. Podem crear la nostra pròpia llum.
Els ulls de l’Streen
no van trigar a adaptar-se a la nova penombra, i va veure que els dotze
estudiants Jedi estaven embolicats en una feble iridescència blavosa, que es va
anar fent més brillant a mesura que els nous Jedi convergien al voltant d’Exar
Kun.
- Fins i tot units
sou massa febles per enfrontar-vos a mi! -Va cridar l'home fet d'ombres.
L’Streen va sentir
una sobtada opressió a la gola, va notar com la seva tràquea es tancava i va
començar a tossir i panteixar, incapaç de respirar. La silueta negra es va
tornar i va clavar la mirada en els qui se li resistien. Els estudiants Jedi es
van portar les mans a la gola mentre feien intents desesperats per respirar i
els seus rostres s'enfosquien a causa de l'esforç.
L'ombra d’en Kun es
va expandir, i es va anar tornant més fosca i més poderosa fins que va acabar
alçant-se sobre Streen com una gran torre negra.
-Agafa la teva
espasa de llum i acaba amb aquestes febles criatures, Streen -li va ordenar -.
Després et permetré viure.
L’Streen va sentir
el càntic estrident de la sang a les orelles mentre el seu cos es consumia per
la falta d'oxigen. El so li va recordar com bufa del vent i les tempestes.
Vent. Aire. L’Streen va aferrar el vent amb els seus poders Jedi i va anar
movent l'aire, fent que fluís cap als seus pulmons sense ser detingut per la
barrera invisible amb què l'estava estrangulant Kun.
L'oxigen fresc i
dolç va tornar a omplir-lo a poc a poc, i l’Streen va exhalar i va inhalar. Va
desplegar el seu poder i va fer el mateix amb els altres estudiants Jedi,
introduint aire dins dels seus pulmons per ajudar-los a respirar i a què fossin
recobrant les energies.
-Som més poderosos
que tu -va dir en Dorsk 81 amb veu panteixant i en un to on la sorpresa es
barrejava amb el desafiament.
-Com heu
d’odiar-me... -Va dir l’Exar Kun, i hi havia una ombra de desesperació
clarament perceptible en la seva veu -. Puc percebre la vostra ira.
La Cilghal va
utilitzar la sedosa veu d’ambaixadora que tant s'havia esforçat per
desenvolupar.
-No hi ha ira -va
dir -. No odiem, Exar Kun. Ets una gran lliçó pràctica per a nosaltres, i ens
has revelat moltes coses ensenyant-nos el que significa ser un veritable Jedi.
Observant-te podem veure que el costat fosc té molt poc poder propi. No tens
cap poder que nosaltres no tinguem, i t'has limitat a utilitzar les nostres
pròpies debilitats en contra de nosaltres.
-Estem farts de tu
-va dir secament Kam Solusar des d'un extrem del cercle -, i ja ha arribat el
moment que siguis derrotat d'una vegada per sempre.
Els estudiants Jedi
van donar un pas cap endavant i van estrènyer el cercle que havien format al
voltant de la silueta d'ombres atrapada al seu centre. L’Streen va alçar la
seva espasa de llum, i la Kirana Ti va aixecar la seva preparant-se per
moure-la cap endavant en una ganivetada letal. La lluentor nebulosa que
envoltava els nous Cavallers Jedi es va anar fent més intens i es va convertir
en una boirina lluminosa que unia els seus cossos formant un anell
ininterromput, una banda de llum sòlida forjada pel poder de la Força que
palpitava dins d'ells.
-Conec els vostres
defectes -va dir en Kun amb veu estrident -. Tots teniu debilitats. Tu...
L'ombra es va
llançar cap a la prima silueta d’en Dorsk 81. L'estudiant Jedi clonat es va
encongir sobre si mateix, però els altres candidats el van ajudar
transmetent-li fortalesa.
-Tu, Dorsk 81... Un
fracàs! -Es va burlar l’Exar Kun -. Vuitanta generacions de la teva estructura
genètica van ser perfectes, idèntiques... però tu vas ser una anomalia. Eres un
error, alguna cosa per al que no hi havia cap lloc en el teu món.
Però l'alienígena de
pell olivàcia es va negar a deixar-se impressionar per les seves paraules.
-Les nostres
diferències ens fan forts -va replicar -. Això és una cosa que he après aquí.
-I tu... –L’Exar Kun
va girar sobre si mateix per encarar-se amb la Tionne -. No tens poders Jedi.
Ets patètica i ridícula... Només pots cantar cançons sobre grans gestes, mentre
que són altres els que les duen a terme.
La Tionne li va
somriure, i els seus ulls color mareperla van brillar en la penombra.
-Algun dia les
cançons narraran la nostra gran victòria sobre l’Exar Kun... i jo les cantaré.
La resplendor va
seguir fent-se més intensa a mesura que la sinergia existent entre els
candidats s'anava tornant més potent, i va anar teixint fils per reforçar els
seus punts febles i ressaltar encara més el que els feia forts.
L’Streen no va estar
molt segur de en quin moment va aparèixer una altra figura que es va unir al
cercle d'estudiants Jedi. L'únic que va saber era que de sobte estava veient
una nova forma mancada d'un cos físic, una silueta encorbada i no molt alta que
sostenia esteses davant seu les seves mans arrugades. La silueta tenia un
estrany rostre en forma d'embut recobert de tentacles, i els seus ullets contemplaven
el que l'envoltava des de sota un front molt prominent. L’Streen va reconèixer
a l'antic Mestre Jedi Vodo-Siosk Baas, que els havia parlat des de l'interior
de l’Holocrò.
La imatge d’en Kun
també va veure a l'antic Mestre Jedi, i les seves faccions van semblar quedar
paralitzades en una ganyota de sorpresa que podria haver pertangut a una
estàtua.
-Els Jedi poden
superar les seves debilitats si s'uneixen -va dir el Mestre Vodo amb la seva
peculiar veu abombollada -. L’Exar Kun, el meu estudiant... Per fi has estat
derrotat.
- No! -Va udolar
l'ombra amb una veu que va esquinçar la nit mentre la silueta intentava
descobrir una part del cercle en què pogués crear una bretxa.
-Sí -va dir tot
d'una altra veu sonora i ferma.
Davant del Mestre
Vodo acabava d'aparèixer la silueta iridescent d'un jove que vestia una túnica
Jedi..., el Mestre Skywalker.
-Si es vol extingir
una ombra cal projectar més llum -va dir la Cilghal amb la seva veu tranquil·la
i plena de confiança en si mateixa.
La Kirana Ti va fer
un pas cap endavant empunyant l'espasa de llum que havia construït Gantoris. L’Streen
va anar cap a ella brandant l'espasa de llum d’en Luke Skywalker. Els dos es
van mirar als ulls, van assentir i després van atacar amb les enlluernadores
fulles lluminoses.
Els seus feixos es
van creuar en el centre del cos d'ombres d’Exar Kun, llum pura interceptant-se
amb llum pura en un contacte que va anar acompanyat per un esclat de llampecs.
El centelleig de blancor encegadora va semblar tan intens com l'explosió d'un sol.
La foscor va escapar
de la silueta d'Exar Kun. La negror es va fer miques, i els fragments van
sortir acomiadats per tot el cercle buscant un cor feble dins del qual
amagar-se.
L’Streen i la Kirana
Ti van mantenir creuades les seves espases de llum, i l'energia va seguir
xiuxiuejant i espetarregant.
L’Streen va tornar a
fregar els vents amb la Força. L'atmosfera de la gran sala d'audiències va
començar a girar amb una creixent força de Coriolis per acabar formant un
remolí. El cicló es va anar tensant al voltant d'un nus invisible i va
embolicar a l'ombra esquinçada, atrapant-la i portant-la cap a la teulada en
una veloç ascensió fins que va acabar sent expulsada del temple per llançar-la
a l'immens buit.
L’Exar Kun es va
esvair amb un crit entretallat, els ecos van morir de seguida.
Els Cavallers Jedi
es van mantenir units durant un últim moment, delectant-se en la força
compartida. Després es van anar separant els uns dels altres, sentint-se plens
d'esgotament, alleujament i triomf. La resplendor ultraterrenal es va anar
dissipant lentament al seu voltant.
La imatge del Mestre
Jedi alienígena Vodo-Siosk Baas va alçar la mirada cap al sostre, com si
volgués tenir un últim indici del seu estudiant a la fi derrotat, i després
també va desaparèixer igual que ho havia fet l’Exar Kun.
I el Mestre
Skywalker va gemegar, i va deixar escapar una tos panteixant mentre expel·lia
l'aire que portava molt de temps retingut dins dels seus pulmons i tornava a
omplir-los, i es va asseure sobre la plataforma de pedra.
-El... Ho heu
aconseguit! -Va exclamar en Luke, recuperant les seves energies amb cada
alenada d'aire net i fresc. Els nous Cavallers Jedi es van afanyar a anar cap a
ell -. Heu trencat els lligams.
En Jacen i la Jaina
van córrer cap al seu oncle Luke llançant crits de plaer. En Luke els va
aixecar de terra, i els bessons van riure i li van tornar l'abraçada.
En Luke Skywalker es
va tornar cap als seus estudiants i els hi va somriure. El seu rostre estava
il·luminat per l'orgull que li inspirava el grup de Cavallers Jedi que havia
ensinistrat.
-Sí, no hi ha dubte
que junts formeu un equip realment formidable... -Va dir -. Potser ja no haguem
de seguir tement a la foscor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada