22
L’almirall es va
recolzar a la barana del pont de comandament. Encara no s'havia recuperat de
l’horrible cop que havia suposat la destrucció del Mantícora, i va contemplar com la batalla seguia desenvolupant-se a
la superfície de Calamari sentint-se totalment incapaç de parlar.
-Acabin amb ells -va
aconseguir dir per fi -. Obrin foc amb totes les bateries turbolàser des de
l'òrbita actual. Totes les ciutats flotants han de ser considerades com a
objectius a aniquilar. -Daala es va tornar cap a la finestra d'observació del Gorgona i va contemplar l'espai amb ulls
vidriosos -. Destruïu-lo tot...
No podia entendre
què havia anat malament. Havia seguit la tàctica del Gran Moff Tarkin amb la
màxima exactitud possible. Tarkin l'havia ensinistrat meticulosament i li havia
proporcionat tota la informació que la Daala podia arribar a necessitar, però
des que va sortir de la Instal·lació de les Goles no havia fet més que
ensopegar amb un desastre darrere l'altre. El Triturador de Sols en mans dels rebels, l’Hidra destruït, el Mantícora
fet miques davant els seus ulls feia tan sols uns moments... Cert, havia
aconseguit destruir un petit navili de subministraments i havia aniquilat una
colònia insignificant a Dantooine, però en el seu primer atac a gran escala
contra un món rebel havia tornat a perdre un Destructor Estel·lar a causa d'un
excés de confiança en si mateixa.
Hi havia fracassat.
Per complet.
El Basilisc volava en un rumb paral·lel al
del Gorgona. Els dos Destructors
Estel·lars van seguir llançant andanades turbolàser contra els oceans,
incinerant les estructures submergides dels calamarians. D'aquí a uns instants
creuarien el terminador que separava el dia de la nit, i podrien descarregar un
diluvi de foc sobre altres dues ciutats flotants. Vaporitzarien totes les
estructures i farien que tots els seus habitants morissin entre les aigües
reescalfades.
-Envieu l'últim
esquadró TIE -va ordenar mentre contemplava el camp de batalla ple de flames i
destrucció en què s'havia convertit el planeta aquàtic que tenien a sota -.
Vull que tot aquest planeta quedi aniquilat.
- Almirall! -El
comandant Kratas va avançar a la carrera per entre els llocs de sensors i
sistemes tàctics i va pujar els dos esglaons que portaven a la plataforma
d'observació -. Navilis de combat rebels acaben d'emergir de l’hiperespai... És
una flota sencera, moltes més naus de les que podem denotar...
La Daala va girar
sobre si mateixa i el va contemplar amb incredulitat.
- Com poden haver
respost tan de pressa a una trucada d'auxili?
Un instant després
va veure les siluetes resplendents de navilis de combat de grans dimensions que
avançaven cap a ells movent-se al llarg d'una òrbita planetària com estels
llançats a tota velocitat.
La Daala va sentir
que se li tallava la respiració. Les drassanes tot just havien patit danys. Els
complexos espacials eren l'objectiu principal a destruir durant el seu atac a
Calamari, i no havien aconseguit acabar amb ells. No obstant això, havien
destruït com a mínim una ciutat flotant, havien causat danys molt greus en una
altra i havien provocat avaries de consideració en un parell més.
-Doni l’ordre de
tornar a tots els esquadrons TIE -va dir -. Tracin un vector directe fins a la
Nebulosa del Calder a través de l'hiperespai. Tornarem allà, durem a terme una
reavaluació tàctica i farem un recompte de baixes. -Daala va fer una pausa, i
quan va tornar a parlar va alçar la veu en un esclat d'ira -. I després
prepararem el nostre proper atac!
Els caces TIE van
tornant als hangars dels Destructors Estel·lars. Les forces defensives dels
rebels van entrar en òrbita com un ramat de carnívors. La Daala no s'atrevia a
córrer el risc de presentar combat, encara que en aquells moments res li hauria
agradat més que estripar les goles dels seus comandants amb les mans nues.
-Preparats per a
l'entrada en l'hiperespai -va dir abans que els reforços poguessin iniciar
l'atac.
La Daala va veure
com els puntets del panorama estel·lar s'allargaven de sobte, convertint-se en
línies lluminoses que van formar un embut acabat en un punt de fuga col·locat a
l'altre costat de l'univers.
Els seus Destructors
Estel·lars van entrar en l'hiperespai, escapant de les forces de la Nova
República sense que aquestes poguessin fer res per assolir-los.
En Han Solo i Lando
Calrissian avançaven a tota velocitat pels cels de Mon Calamari a bord del Falcó Mil·lenari, buscant columnes de
fum que brollessin de les metròpolis flotants devastades.
Havien trobat la
Ciutat de l'Escuma Rodamón sense massa dificultats, però quan es van posar en
una de les pistes d'emergència es van assabentar que l'almirall Ackbar, la Leia
i l'ambaixadora Cilghal ja havien partit en una missió de rescat amb destinació
a la ciutat enfonsada de l’Escull de la Llar.
En Han, que estava
consternat davant la devastació que havien provocat les forces de l’almirall
Daala, no sentia cap goig especial de tornar a veure’s convertit en pilot i
propietari del Falcó. Tota l'alegria
que havia experimentat recuperant la seva nau s'havia evaporat quan va
contemplar la terrible destrucció infligida al planeta oceànic.
En Lando estava
assegut al lloc d’en Chewbacca i examinava les cartes de navegació.
-Bé, crec que Escull
de la Llar hauria d'aparèixer sota nostre en qualsevol moment -va dir -.
Detecto una gran quantitat de masses metàl·liques disperses, però no hi ha res
que pugui ser una metròpoli.
-No, ja només queden
restes -va murmurar en Han.
En Han va fer baixar
el Falcó i va clavar la mirada en les
finestretes, contemplant els fragments metàl·lics que suraven sobre les ones. Els
senyals ennegrits que eren les cicatrius deixades pels desintegradors
ressaltaven entre les masses metàl·liques. Trossos despresos de la ciutat
flotant que havien aconseguit mantenir-se pressuritzats gràcies a les mampares
antiinundacions continuaven surant sobre les aigües com taüts insubmergibles.
Quadrilles de calamarians i quarrens anaven i venien per sobre d'aquells
segments, intentant obrir-se pas a través de les planxes metàl·liques per
arribar fins als supervivents atrapats a l'interior.
-Hi va haver un
temps en què aquesta estructura flotant recordava molt a la Ciutat dels Núvols
-va dir en Han -. Ara sembla les sobres d'un triturador d'escombraries... -va
assenyalar un fragment del casc exterior de l’Escull de la Llar on la
superfície era bastant més llisa que la dels altres -. Creus que podíem
posar-nos sobre aquesta secció d'allà?
En Lando es va
encongir despreocupadament d'espatlles.
-Hi ha tanta
ferralla que ningú es fixarà en el Falcó.
- Ep! -va exclamar en
Han.
En Lando el va
mirar.
-És la teva nau, Han
-va dir -. Per la meva part... Bé, em conformaria amb recuperar la Dama Afortunada, saps? En Han va posar
el Falcó sobre l'oscil·lant
estructura de plastiacer, va bloquejar els estabilitzadors i va obrir els
segells de l'escotilla. Després va baixar per la rampa de sortida i va recórrer
els grups de rescat amb la mirada intentant trobar la Leia. Feia tant de temps
sense tenir-la entre els seus braços...
Com solia ocórrer-li
sempre que es veien obligats a separar-se. En Han estava pensant en totes les
coses que volia dir-li, les promeses i les petites foteses plenes d'amor i
dolçor que la Leia es mereixia, però que normalment en Han no aconseguia fer
sorgir dels seus llavis perquè li semblava que no encaixaven gaire bé amb la
seva imatge de home dur.
En Lando el va
seguir i els dos van veure els ferits que havien estat evacuats a l'exterior de
les restes de la ciutat calamariana. Les onades es lliscaven sobre les vores de
les masses metàl·liques, però de moment els segments havien estat convertits en
zones d'infermeria improvisades, ja que oferien plataformes relativament
estables on els metges podrien treballar atenent els ferits.
L'aire estava
impregnat per les olors de la sang i la sal, als quals es barrejava la
pestilència química de les cremades làser, el metall fos que surava a la deriva
al mar i el fum dels incendis que encara no havien estat apagats.
Quarrens de rostres
tentaculats emergien de les ones. L'aigua degotava dels seus caps mentre treien
del mar els components més importants del nucli d'ordinadors de l’Escull de la
Llar o les pertinences personals rescatades dels mòduls d'allotjament destruïts.
Els quarrens exercirien els seus drets de salvament sobre l'immens naufragi i
després vendrien els seus objectes personals als calamarians, obligant-los a
pagar per recuperar-los.
En Han romania
immòbil sobre un fragment que surava a la deriva, mantenint les cames el més
separades possible per no perdre l'equilibri. L'onatge feia que la plataforma
es balancegés lentament d'un costat a un altre mentre pujava i baixava sobre
les aigües. Tot d'una Han va veure un lliscador aquàtic que s'acostava a les
restes avançant a gran velocitat. El vehicle estava pilotat per la Leia, que
anava acompanyada per l’Ackbar i una calamariana.
En Han va començar a
agitar frenèticament les mans, i el lliscador va virar cap a ell i va acabar
detenint-se al costat del fragment on es trobava. La Leia va saltar del vehicle
mentre l’Ackbar el lligava a una protuberància de metall estripat. Al principi la
Leia va anar cap al Han amb pas decidit, però de seguida va arrencar a córrer
mantenint àgilment l'equilibri i es va llançar als seus braços. En Han la va
estrènyer contra el seu pit mentre la besava una i altra vegada.
- M'alegra tant que
estiguis bé!
La Leia el va mirar.
-Ja ho sé.
-Ei, ja n'hi ha prou
-va replicar en Han -. Parlo seriosament, entens? Això ha estat obra de la
Daala, oi?
-Creiem que sí, però
encara no tenim proves que... –En Han la va interrompre.
-Doncs jo estic
totalment segur que ha estat ella. La Daala no té motius polítics. L'únic que
vol és causar la major destrucció possible.
La calamariana va
baixar del lliscador aquàtic, va anar cap a la zona de selecció i va contemplar
els calamarians que sagnaven mentre un nombre excessivament reduït de metges
intentava atendre'ls. Després va començar a anar i venir per entre els ferits
parlant amb frases curtes i ràpides, com si tingués alguna forma d'esbrinar
quines eren les probabilitats de supervivència de cada un.
Dos metges estaven
treballant desesperadament en un intent de salvar un quarren que havia perdut
un braç i tenia el pit aixafat. La calamariana va contemplar al quarren
agonitzant durant un moment.
-No sobreviurà, i no
podeu fer res per aconseguir que se salvi -va dir.
Els dos metges
calamarians la van mirar, i la convicció indestructible que hi havia en el seu
rostre va fer que deixessin morir al quarren i es dediquessin a un altre
pacient.
La calamariana va
seguir caminant entre els ferits com si fos un àngel amb poders sobre la vida i
la mort, baixant la mirada cap a ells, girant el cap a dreta i esquerra i fent
girar els seus enormes ulls rodons a banda i banda.
En Han la va seguir
amb la mirada mentre es movia.
- Qui és? -va
preguntar.
-Es diu Cilghal, i
és l'ambaixadora calamariana -va respondre Leia -. Crec que té poders Jedi -va
afegir baixant la veu -. Ella encara no ho sap, però vaig a assegurar-me que
vegi al Luke. –La Leia va tornar a abraçar el seu marit -. Oh, m'alegro tant
que hagis vingut...
-Em vaig posar de
camí tot just em vaig assabentar del que passava -va dir en Han, i va arquejar
una cella mentre contemplava al Lando -. Per cert, durant el trajecte vam jugar
una altra partideta de sàbacc i aquesta vegada vaig guanyar jo. -Li va oferir
el braç a la seva dona -. T'agradaria tornar a casa a la meva nau, Leia?
- El Falcó torna a ser teu? -va preguntar la Leia,
i després va lliscar el braç sota del del seu espòs mentre somreia encantada -.
Lamento molt sentir-ho, Lando -va afegir tornant-se cap a ell sense deixar de
somriure.
En Lando va arronsar
les espatlles.
-Almenys he
aconseguit que deixi de ficar-se amb mi.
L’Ackbar va baixar
del lliscador aquàtic i va posar els peus sobre el segment metàl·lic que es
gronxava lentament impulsat per les ones. Després va alçar una gran mà-aleta
fins al seu front ple de protuberàncies per protegir-se els ulls i va
contemplar les restes del que havia estat una ciutat flotant anomenada Escull
de la Llar. En Han mai havia sabut identificar molt bé les expressions a la
cara de l'almirall calamarià, però l’Ackbar semblava terriblement afectat.
En Han va anar fins a
l’Ackbar, que s'havia mantingut allunyat d'ells.
-M'he assabentat del
que ha fet, almirall -va dir -. Acaben d'explicar-me com va aconseguir
aniquilar a un Destructor Estel·lar... Bona feina.
La Leia es va reunir
amb ell.
-La victòria que ha
obtingut aquí ha de compensar aquest accident ocorregut a Vòrtex, almirall -va
dir mentre el vent marí feia ondular els plecs de la seva túnica blanca -. Espero
que no estarà pensant de tornar a amagar-se, oi?
L’Ackbar va bellugar
el seu enorme cap.
-No, Leia. La teva
afable insistència ha servit per recordar-me que no sóc la mena de persona
capaç d'amagar-se... He de fer tot el que pugui, esforçant-me al màxim en cada
moment. El fet d’amagar-se és per a altres. El destí ha decidit que jo he
d'actuar.
La Leia va posar una
mà sobre el robust bíceps de l'almirall.
-Gràcies, almirall
-va dir -. La Nova República el necessita.
Però l’Ackbar va
tornar a moure el cap.
-No, Leia. No
tornaré a Coruscant... Aquest atac m'ha permès comprendre fins a quin punt em
necessita la meva gent. He de quedar-me a Calamari per ajudar els meus
compatriotes en les tasques de reconstrucció, i he de fer tot el possible per
reforçar la nostra civilització i millorar les defenses contra futurs atacs
imperials.
» Encara no ens
havíem recuperat dels terribles danys causats pels devastadors de Mons, i ara
una nova armada imperial ha estat a punt d'acabar amb totes les nostres ciutats
flotants. No puc marxar de Calamari ara i tornar a Coruscant. –L’Ackbar va
alçar els seus ulls circulars cap al cel ple de núvols -. Aquest planeta és
casa meva, i aquesta és la meva gent. He de dedicar totes les meves energies a
ajudar-los.
En Han va lliscar el
braç al voltant de la cintura de la Leia i la va estrènyer suaument, sentint
com d’immòbil i tensa que estava. En Han sabia amb tota exactitud què estava
pensant Leia en aquells moments.
-Ho entenc...,
Ackbar -va dir la Leia, prescindint per fi del seu rang militar.
En Han podia sentir
la seva tensió i sabia fins a quin punt l'havia afectat la pèrdua de l’Ackbar.
Li va posar la mà a l'espatlla, i va sentir com els seus músculs tensos com
cables d'acer ondaven sota la suau pell.
La negativa de
l’Ackbar a tornar a Coruscant i el fet que la Mon Mothma s'anés debilitant una
mica més a cada dia que passava significaven que la Leia hauria d'enfrontar-se
a tots els problemes de la Nova República sola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada